19. Abril 2024

Arxius de JUDICI PROCÉS | Pàgina 3 de 13 | Diari La República Checa

REDACCIÓ14 Octubre, 2019

Els rectors de les diferents universitats catalanes han emès el següent comunicat: “Som universitats públiques catalanes, institucions que compartim el ferm convenciment que cal defensar el dret a la llibertat d’expressió i a la confrontació d’idees. Amb aquesta premissa, i davant l’excepcional situació política que vivim a Catalunya, volem  manifestar a l’opinió pública quina és la nostra posició.

El dia 24 de març de 2018 els màxims responsables de les universitats públiques catalanes vàrem emetre un comunicat on manifestàvem el nostre profund malestar pels empresonaments de diversos dirigents i càrrecs polítics catalans i afirmàvem que privar aquestes persones de llibertat era un error i que hi havia altres vies per afrontar la situació que viu Catalunya.

Avui, dia 14 d’octubre de 2019, hem conegut la sentència judicial, i tal i com vàrem fer aquell dia  volem  reiterar la nostra indignació per la situació que es viu a Catalunya, així com la nostra preocupació per les circumstàncies personals que viuen les persones afectades per la sentència.

Com hem expressat en altres ocasions les universitats apostem, en tot moment, pel diàleg com a via de resoldre els conflictes; un diàleg en el marc de la cultura de la pau i contrari a l’ús de qualsevol tipus de violència. Fomentar el diàleg és una característica pròpia de la universitat, i la història ens demostra que és el millor camí per solucionar els conflictes polítics i socials.

Les universitats som comunitats formades per persones amb una considerable diversitat ideològica, on totes les idees i manifestacions tenen cabuda, fet que comporta que es generin diferents valoracions de la situació actual. Constatem, però, novament, la necessitat que els problemes polítics passats, presents i futurs, es resolguin per la via política i no acabin de forma sistemàtica en la via judicial.

En aquest sentit, fem una crida a tots els actors polítics a renovar els esforços per buscar al més ràpidament possible una sortida al conflicte polític que vivim, que pugui ser assumida per una àmplia majoria de la ciutadania catalana. Només mitjançant el reconeixement i el respecte de l’altre i del seu dret a defensar les seves idees, sempre de forma democràtica i pacífica, podrem trobar el camí de sortida a un conflicte que en cap cas hem de permetre que esdevingui crònic i pugui acabar causant fractures socials irreversibles.

Finalment, volem fer sentir a les persones afectades per la sentència, algunes de les quals estan o han estat vinculades a les nostres universitats, la nostra solidaritat en aquests moments tan difícils per a elles i per a les seves famílies i amistats.

Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, 14 d’octubre de 2019“

 


http://larepublicacheca.cat/wp-content/uploads/2019/10/sentencia-proces-1.pdf


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
judici-Presos-1280x960.jpg

Més enllà de les penes de privació de llibertat als polítics condemnats pel ‘Procés’, si és el cas, les penes d’inhabilitació portaran conseqüències directes i de compliment immediat sobre els presos electes com a representants públics. Aquestes són, cas per cas, les implicacions immediates per als 12 polítics del ‘Procés’:

Oriol Junqueras: 13 anys d’inhabilitació absoluta
El líder d’ERC va renunciar a l’acta del Congrés per aconseguir la d’eurodiputat, tot i que la Junta Electoral Central no el va incloure en la llista que va remetre al Parlament Europeu. Sobre aquest assumpte ha introduït el Tribunal Suprem una pregunta prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea a Luxemburg, que acull la vista aquest dilluns. El mateix jutge del Tribunal Suprem Manuel Marchena ha aclarit que li interessa conèixer el punt de vista de la justícia europea encara que Junqueras ja hagi estat condemnat.
Junqueras havia anunciat que tornaria a ser candidat al Congrés, si bé l’efecte immediat de la inhabilitació pel Tribunal Suprem li impedirà concórrer a la llista d’ERC al 10N.

Raül Romeva: 12 anys d’inhabilitació absoluta
L’exconseller d'”Acció Exterior” volia tornar a repetir a les llistes com a senador al 10N, però s’ho impedirà la inhabilitació, que li priva de l’opció de ser elegit o exercir càrrec públic. De fet, en els últims mesos Romeva ja no exercia de senador per decisió del jutge de vigilància penitenciària mentre ha estat a la presó provisional.

Dolors Bassa: 12 anys d’inhabilitació absoluta
L’exconsellera de Treball, una de les condemnades a un major nombre d’anys de presó i també inhabilitació per delictes de sedició i malversació no va tornar, després d’entrar a la presó provisional, a ser elegida, de manera que l’afectarà només en el futur. No podrà ser nomenada per a càrrec públic ni exercir el sufragi passiu fins a 2031.

Sànchez, Rull i Turull: 9, 9 i 12 anys d’inhabilitació absoluta, respectivament
Similar situació afronten els electes de JxCat, els diputats suspesos del Congrés Jordi Sànchez (exlíder d’ANC), Jordi Turull (exconseller de Presidència) i Josep Rull (exconseller de Territori i Sostenibilitat). El passat 2 d’octubre, el Tribunal Constitucional va admetre un recurs dels presos de JxCat electes sobre la suspensió acordada per la Mesa, un assumpte sobre el qual l’alt tribunal no té jurisprudència i que aprecia d'”especial transcendència”. Aquesta decisió de l’intèrpret suprem de la Constitució pot aixecar la suspensió però no revertir la inhabilitació, que preval.

Quim Forn: 10 anys i 6 mesos d’inhabilitació absoluta
L’exconseller d’Interior Joaquim Forn va ser elegit el 15 de maig regidor de l’Ajuntament de Barcelona, tot i que el Tribunal Suprem li ha denegat el permís per a acudir als plens. La inhabilitació ferm ara el priva ja efectivament del càrrec i durant els seus efectes també del dret de sufragi passiu.

Carme Forcadell: 11 anys i 6 mesos d’inhabilitació absoluta
L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell no exerceix càrrec públic ni se la considerava per les llistes de cap partit al 10N. La inhabilitació per ser càrrec públic o electe l’afectarà fins a abril de 2030.

Jordi Cuixart: 9 anys d’inhabilitació absoluta
El dirigent d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart tampoc exercia cap càrrec ni s’havia presentat mai en una llista electoral. Tampoc podrà fer-ho fins a 2028 per efectes de la inhabilitació.

 Borràs, Vila i Mundó: 1 any i 8 mesos d’inhabilitació especial
Els exconsellers Meritxell Borràs (Governació), Santi Vila (Territori) i Carles Mundó (Justícia) no són actualment representants públics i per tant la inhabilitació els afecta només pel que fa a no poder exercir de càrrecs públics electes, així com funcions de govern de qualsevol de les administracions durant 1 any i 8 mesos, el que significa que en 20 mesos podrien tornar a estar en llistes electorals o ser designats novament per a un càrrec públic.

La seva pena és substancialment més baixa que la dels altres presos del “Procés”, en ser absolts dels delictes de sedició i malversació i haver estat condemnats només per delicte de desobediència.

http://larepublicacheca.cat/wp-content/uploads/2019/10/sentencia-proces-1.pdf


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
torra.jpg

El president de la Generalitat, Quim Torra

El president de la Generalitat, Quim Torra, acollirà al Palau de la Generalitat el proper dissabte 26 d’octubre un acte amb alcaldes de tot Catalunya per expressar el rebuig a la sentència del cas del ‘Procés’.

Així ho han anunciat els presidents de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Lluís Soler, i el de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Cervera.

Les entitats municipalistes tenen previst reunir-se aquest mateix dilluns amb Torra per coordinar una resposta conjunta de les institucions catalanes.

A més, es preveu un “gran acte municipalista” el proper dissabte 26 d’octubre al Palau de la Generalitat per “mostrar la unitat i el suport del món local a les persones que han estat injustament condemnades”.

Està previst que ajuntaments catalans convocaran plens extraordinaris en les pròximes 72 hores per aprovar una moció de rebuig a la sentència, en la qual es demani la llibertat “immediata” dels polítics presos.

Les dues entitats també han proposat als ajuntaments catalans que suspenguin “tota activitat institucional” fins que no es celebrin aquest ple extraordinari.

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2019

‘Tsunami Democràtic’ ha fet una crida ciutadana a la “mobilització immediata” i a la desobediència civil no-violenta per rebutjar la sentència de l’1-O dictada aquest dilluns pel Tribunal Suprem.  Avui, a les 13h30 arribaran les primeres instruccions per unificar l’actuació-

En un comunicat, la plataforma ha explicat que aquest dilluns hi haurà la primera acció d ‘ “un cicle de mobilitzacions”.

“Animem a la gent que encara està en el treball a deixar els seus llocs de treball”, als estudiants i la comunitat educativa, a sortir de les aules i mobilitzar-se, i al fet que les persones que viuen fora de Barcelona es desplacin a la ciutat.

Demana que tothom estigui preparat per passar algunes hores fora de casa, amb menjar, aigua, calçat còmode, protecció per a la pluja, ràdio i mòbil, en el marc d’una mobilització

Recomana anar preparat per passar algunes hores fora de casa, amb menjar, aigua, calçat còmode, protecció per a la pluja, ràdio i mòbil, en el marc d’una mobilització que vol donar visibilitat internacionalment a la “injustícia i arbitrarietat” de la sentència .

Consideren que la sentència estableix un escenari futur en què qualsevol mostra de dissidència a tot l’Estat “podran ser directament condemnats com ara: usant políticament el codi penal i els tribunals”.

“Aquesta sentència no condemna només a aquestes persones individuals, sinó que també condemna a la ciutadania que representaven i a tothom que va participar en el referèndum de l’1 d’octubre”, ha afirmat.

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2019

Pau Ricomà, alcalde de Tarragona

La sentència s’ha fet pública just en el dia en què l’alcalde de Tarragona, el republicà Pau Ricomà, es troba en un viatge oficial a Itàlia.

En assabentar-se de les dures penes que ha aplicat el Tribunal Suprem als presos independentistes, el batlle tarragoní ha confessat, a través d’un missatge al seu compte de Twitter, que està “commogut per la sentència injusta i venjativa”.

Ricomà assegura que la decisió judicial no aturarà el poble català. Ans el contrari. “Continuarem persistint en la lluita democràtica per un país lliure i just. Ens en sortirem”.

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2019

La sentència del judici contra el procés ja s’ha fet pública. Més de 100 anys de presó repartits entre els presos polítics. El Tribunal Suprem els ha condemnat per sedició i malversació i no per rebel·lió com volia la Fiscalia.

Oriol Junqueras: 13 anys de presó per sedició i malversació.Principio del formularioFinal del formulario

Jordi Turull: 12 anys de presó per sedició i malversació.

Raül Romeva: 12 anys de presó per sedició i malversació.

Dolors Bassa: 12 anys de presó per sedició i malversació.

Josep Rull: 10 anys i mig per sedició.

Joaquim Forn: 10 anys i mig per sedició.

Carme Forcadell: 11 anys i mig per sedició

Jordi Sànchez: 9 anys per sedició

Jordi Cuixart:. 9 anys per sedició

Santi VilaCarles Mundó i Meritxell Borràs han estat condemnats per desobediència a una multa de 10 mesos amb una quota diària de 200 euros i un any i vuit mesos d’inhabilitació.

 

LLEGEIX AQUÍ LA SENTÈNCIA

sentencia-proces

 


REDACCIÓ16 Juliol, 2019

El jutge Antonio del Moral

Antonio del Moral García, un dels set magistrats del Tribunal Suprem que forma part de la sala que jutja el ‘Procés’ ha manifestat que la sentència podria estar a punt “a finals de setembre o l’octubre”.

El jutge ha declarat que en aquests moments “estem deliberant i mentre estiguem en deliberació és difícil fer un càlcul de fins quan arribarem perquè és una sentència costosa, pel que jo crec que abans de l’estiu es pot descartar i possiblement sigui a finals de setembre o octubre”.

Antonio del Moral, tot i això, ha advertit que aquestes dates que ha ofert poden variar com ja va passar quan van fer estimacions de quan finalitzarien les declaracions dels acusats i testimonis, en el qual es va parlar d’abril i finalment es van perllongar fins al 12 de juny.

El magistrat del TS ha deixat clar que “hi ha un consens bàsic que és que el nostre objectiu és fer una sentència que sigui ajustada a la legalitat i en això estem tots al cent per cent d’acord: això sembla una obvietat, però és una obvietat que tampoc sobra recordar-la”.

 


REDACCIÓ25 Juny, 2019

Lluis Salvadó i Oriol Junqueras

El Ministeri Públic ha sol·licitat a la magistrada titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona que elevi al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) una exposició raonada perquè investigui l’ebrenc Lluís Salvadó pel referèndum del primer d’octubre de 2017. Salvadó és diputat al parlament i, per tant, aforat.

En el seu escrit, el ministeri públic creu que ara és el moment d’enviar l’ex-secretari d’Hisenda al TSJC després d’escoltar diverses declaracions i d’haver rebut els informes de la policia judicial sobre els documents intervinguts durant els registres del 20-S.

Al parer de la fiscalia, Salvadó podria haver comès els delictes de malversació, prevaricació, desobediència, revelació de secrets i organització criminal.

 


REDACCIÓ24 Juny, 2019

L’autocar de la Guàrdia Civil que transporta Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull ha sortit finalment a les 18.33 hores de Soto del Real amb destinació al centre penitenciari de Valdemoro.

L’autocar de la Guàrdia Civil que transporta els presos independentistes

Serà la primera de les dues parades que el presos faran en un periple de dos dies que acabarà dimecres al centre penitenciari de Brians II, on passaran a estar sota la custòdia dels Mossos d’Esquadra, que els traslladarà als seus centres de destinació final. Carme Forcadell i Dolors Bassa faran el trajecte directe des d’Alcalá-Meco a Brians II en un sol dia el dimecres. Queda per determinar si tots ells encara hauran de tornar als centres penitenciaris de Madrid en motiu de la lectura de la sentència del Tribunal Suprem, que fonts de la institució situen després de l’estiu.

És el mateix dispositiu – i els mateixos trajectes – que es va activar ara fa un any, quan el Suprem va permetre el trasllat a presons catalanes un cop acabada la instrucció del cas. Divendres passat el Suprem va confirmar en un ofici que no posa cap pega i permet que els presos tornin a les presons catalanes, on poden estar prop de les seves famílies i de les defenses a l’espera de la sentència.

El Ministeri de l’Interior no ha volgut facilitar les hores ni els detalls d’aquest dispositiu “per raons de seguretat”, però algunes fonts apunten que els presos sortiran de Valdemoro aquest dimarts al matí per ser al centre penitenciari de Zuera al migdia, i que dimecres sortirien també de matí de Zuera per ser al migdia a Brians II.

A partir del moment que arribin a Brians II, l’Àrea Penitenciària dels Mossos es farà càrrec de la custòdia i els distribuiran a les seves presons de destinació. Això és Lledoners en el cas de Junqueras, Romeva, Sànchez, Cuixart, Forn, Rull i Turull, Mas d’Enric en el cas de Carme Forcadell i Puig de les Basses en el de Dolors Bassa.

Tot plegat a l’espera de la sentència després que el Tribunal Suprem va denegar les peticions de llibertat que havien presentat les defenses. Segons fonts del Tribunal, la sentència no arribarà fins la tardor. Caldrà determinar aleshores si els presos tornen als centres penitenciaris de Madrid o bé si el tribunal fa la lectura sense la seva presència.

 


REDACCIÓ21 Juny, 2019

Els acusats independentistes continuaran empresonats

El Tribunal Suprem ha rebutjat excarcerar a set acusats del “Procés” una vegada ha conclòs el judici donada la necessitat de salvaguardar els fins del procés penal, que ara s’endinsa en les fases de deliberacions dels magistrats a l’espera de dictar una sentència ferma .

En una interlocutòria, el Suprem indica que és aquesta necessitat de garantir el procés què “confereix legitimitat constitucional a la restricció de llibertat” dels processats en un moment en què no s’ha “eliminat” ni el risc de fuga ni els altres pressupostos que fan necessària aquesta mesura.

La resolució afecta set dels nou acusats en presó preventiva, atès que ni Oriol Junqueras ni Raül Romeva ho van sol·licitar a l’alt tribunal.