Arxius de JUDICI PROCÉS | Diari La República Checa

RICARD CHECA19 Febrer, 2019
raul_romeva.jpg

Raül Romeva durant el judici

L’exconseller d’Exteriors Raül Romeva, que afronta una petició fiscal de 16 anys de presó, s’ha definit al Tribunal Suprem com “un home de pau” que sempre ha defensat el dret a l’autodeterminació amb la convicció que és legal i ajuda a resoldre conflictes.

Aquestes són 10 de les principals frases de Romeva (ERC) en la seva declaració, en què únicament ha respost a les preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde:

– “És un judici polític”. “Em considero un pres polític”.

– Va veure violència l’1-O? “Sí, és clar que sí. Vaig veure violència. La que van exercir de manera incomprensible i injustificada les forces i cossos de seguretat de l’estat. Lamentablement hi va haver violència, cosa que ens costarà oblidar durant molt de temps per la cruesa i el seu caràcter clarament contraproduent” .

– Sobre la DUI: “Va ser una declaració política que ens donava un mandat que havíem de gestionar mitjançant una negociació multilateral”. “La nostra determinació per arribar a una taula de diàleg i negociació era i continua sent indestructible”.

– Sobre si van impulsar un alçament: “En absolut. Les úniques armes que hi ha hagut han estat les de la Guàrdia Civil, cap altra. És absolutament perniciós pretendre que hi ha hagut un alçament quan els fets demostren exactament el contrari”. “Manifestar-no és alçar-se, protestar no és un tumult i opinar no és delicte”.

– Van promoure una insurrecció popular? “És impossible. Ho fèiem tot a so de bombo i platerets, amb llum i taquígrafs. Volíem dialogar, però sempre trobàvem davant cadires buides, telèfons penjats i portes tancades”.

– “Sempre he defensat el dret a l’autodeterminació. Ho entenc com un dret que evoluciona i que ha incorporat nous supòsits, com un especialment significatiu, que funciona molt bé per al cas de Catalunya, que porta a defensar-lo en la mesura que s’ha intentat tot abans”. “No va contra la Constitució, és un dret legal, legítim i no és delicte”.

– “Si algú creu que l’exercici del dret a l’autodeterminació és una quimera o una cosa anecdòtica, una dada: des de 1900, en tot el segle XX i el que portem de XXI, hi ha hagut 106 referèndum d’autodeterminació, d’ells 54 des de 1991 . D’aquests 54, 26 sense el consentiment de l’Estat matriu”.

– Sobre si es defineix com a independentista: “Fonamentalment com un demòcrata, com un republicà i com un europeista. Però seguint la lògica d’Oriol Junqueras, circumstancialment ‘estic’ independentista” … Fins 2010 no ‘vaig estar independentista’, ‘estava’ federalista. El punt d’inflexió va ser la sentència de l’Estatut”.

– “La carpeta catalana incomodava i incomoda encara avui. Only doctrinaris davant un debat incòmode es tapen les orelles i emmordassen als altres”. “Si estem aquí (al Suprem) és perquè els que havien de fer política no ho van fer i els van passar a vostès, els tribunals, la decisió de respondre a una qüestió que els afecta a ells. No assumeixin aquesta responsabilitat, retornin aquesta carpeta on mai va haver de sortir: la política”.

– “Demano si us plau que algú em digui quan el meu Departament va actuar de forma il·lícita. No ho van a trobar ni una sola vegada”. “No he vist ni una sola acció duta a terme per la meva departament que sigui constitutiva de delicte. Si cap acció era constitutiva de delicte, en base a què es consideren malversació les despeses sobre accions lícites? Em dirigeixo als demòcrates, és delirant que se’ns acusi”.

 


RICARD CHECA19 Febrer, 2019
turull_2q.jpg

“Els catalans no són ovelles, no són gent militaritzada, el moviment independentista va de baix a dalt”

Jordi Turull durant el seu interrogatori al Suprem

Jordi Turull ha estat el tercer exconseller a ser interrogat en el judici contra el ‘Procés’ que s’està realitzant al Tribunal Suprem a Madrid. L’ex titular de la Presidència ha acceptat sotmetre’s a l’intens i incessant qüestionari de la Fiscalia i a la representant de l’Advocacia de l’estat. L’interrogatori ha durant gairebé quatre hores.

Durant la interpel·lació, el president del tribunal ha hagut de cridar a l’ordre tant l’acusat com els representants de les acusacions. Jordi Turull ha estat contundent. No li ha tremolat la veu en llençar per terra parts del relat orquestrat per la Fiscalia i les altres dues acusacions (Advocacia de l’estat i VOX).

L’ex governant, en presó preventiva des de fa més d’un any, ha refutat en tot moment l’existència d’actes violents tant els dies previs com posteriors a la celebració del referèndum. Turull ha sabut driblar les preguntes trampa de la Fiscalia. Ha arribat a titllar de “demencial” el relat elaborat per la Fiscalia. Ha dit que els catalans són persones pacífiques i que convocar no és un delicte segons la legislació espanyola. “Som del país de Pau Casals”, ha recordat l’acusat. Ha carregat contra la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per la seva actuació violenta durant l’1 d’octubre. Ha volgut informar el tribunal que moltes de les persones que van votar el dia 1 d’octubre són contràries a la independència i tot i això van ser agredides per la policia de l’estat.

Turull assegura que el govern liderat per Carles Puigdemont mai no va encoratjar la ciutadania a la violència. Només van satisfer un compromís que havien assumit amb la ciutadania: votar i això no és delicte. A més, ha recordat que optar per una estratègia violenta seria una “operació fracassada”.

L’exconseller de Presidència Jordi Turull ha reconegut en el judici del “Procés” que el Govern va decidir ignorar les advertències del Constitucional per paralitzar l’1-O a un exercici de “ponderació” en què va prioritzar el mandat popular de votar i el seu compromís amb la gent de Catalunya. Ha insistit en la poca disponibilitat del govern de Rajoy per dialogar, a qui ha acusat de judicialitzar la política. No obstant, Turull ha assegurat que els independentistes persistiran en l’autodeterminació.

Turull ha estat quatre hores responent a les preguntes de l’acusació

Sense cap possibilitat d’un acord amb el Govern de Mariano Rajoy, Turull ha explicat que es van veure forçats a fer un “exercici de ponderació” entre les resolucions judicials del TC i del TSJC amb “el seu compromís amb els ciutadans de Catalunya”.

Els moments més àlgids de l’interrogatori ha estat quan Turull i es embrancar amb el Fiscal i l’advocada de l’estat. El president del tribunal ha hagut d’intervenir, demanant que no es fessin mítings i que les acusacions formulessin preguntes concretes i perceptibles.

En relació a la malversació, clau en les seves acusacions per ser titulars de conselleries que van gastar gran part del supòsit diners desviats al referèndum, Turull s’ha afanyat a negar que es gastés “ni un euro” en l’organització de l’1-O fins al punt de desconèixer d’on van sortir les urnes.

No obstant, ha titllat de “delirant” que se l’acusi de malversació perquè totes les despeses del seu departament tenen a veure amb actuacions “lícites”.

Turull, que s’enfronta a una petició fiscal de 16 anys de presó per rebel·lió agreujada amb malversació, ha defensat que el Govern va intentar “fins a l’últim minut” que aquest referèndum “fos pactat” amb l’Executiu central, tot i que l’expresident Carles Puigdemont va dir la famosa frase de “referèndum o referèndum”.

Ricard CHECA
Enviat especial al Tribunal Suprem 
(Madrid)

 


REDACCIÓ19 Febrer, 2019
tribunal_suprem.jpg

Més de 600 periodistes ‘acompanyen’ el judici des del Suprem

L’alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau; el tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Jaume Asens; i les eurodiputades Ska Keller i Gabriele Zimmer participaran aquest dimecres en un acte de suport a l’expresidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, davant el Suprem, a Madrid, a les 13:30 hores.

Amb anterioritat a aquest acte, a les 10:30 hores, l’alcaldessa i el tinent d’alcalde, acompanyats de les eurodiputades dels Verds Ska Keller, i d’Esquerra Unida Gabriele Zimmer, faran declaracions als periodistes davant del Tribunal Suprem, on està previst que declari demà Forcadell.

Colau està citada a declarar com a testimoni pel Tribunal Suprem el dia 28 d’aquest mes a la tarda, en el judici del ‘Procés’.

Aquest mateix dia l’alt tribunal ha citat també a l’expresident del Parlament Ernest Benach; al lehendakari, Íñigo Urkullu; al diputat d’ERC al Congrés Gabriel Rufián i l’exportaveu de Catalunya Sí Que Es Pot Albano Dante Fachin.

 


RICARD CHECA19 Febrer, 2019
romeva.jpg

Raül Romeva declarant davant el Suprem

Després de l’interrogatori de la Fiscalia i Advocacia de l’estat a l’exconseller Jordi Turull que ha sumat més de quatre hores, ha arribat el torn de Raül Romeva.

L’extitular d’Exteriors de la Generalitat s’ha presentat davant el tribunal del ‘Procés’ com un “pres polític”, de manera que no va respondre a la Fiscalia perquè, igual que va fer l’exvicepresident Oriol Junqueras, considera que s’enfronta a ” un judici polític”.

Romeva s’ha referit així a la quarta sessió del judici del ‘Procés’ que se celebra al Tribunal Suprem, acusat d’un delicte de rebel·lió agreujada per malversació pel qual s’enfronta a 16 anys de presó.

L’exconseller, empresonat, ha arrencat el seu interrogatori assegurant que no respondrà a les preguntes del ministeri fiscal perquè “considera això un judici polític”, en la mateixa línia que va al·legar Junqueras la setmana passada, amb qui comparteix advocat defensor, Andreu Van den Eynde, única part a la qual va a contestar a les preguntes que formuli.

I ha afegit: “Avui fa 365 dies que estic a la presó i em considero un pres polític”.

 


REDACCIÓ18 Febrer, 2019
judici2.jpg

Un periodista del nostre digital assisteix des de l’interior del Tribunal Suprem a la vista oral contra el procés independentista

El Suprem reprén el judici contra el procés independentista

Aquest dimarts es tornaran a veure les cues i l’enrenou a les portes del Tribunal Suprem, on s’està duent a terme el judici contra els líders sobiranistes que van fer possible el referèndum a favor de la independència de Catalunya. La sessió comença a les 10 del matí amb la intervenció dels exconsellers Jordi Turull i Raül Romeva.

Dijous ja van declarar el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Joaquim Forn. L’advocat Andreu Van den Eynde ha explicat que Romeva, igual com va fer Junqueras, no respondrà a les preguntes de la Fiscalia, de l’advocacia de l’estat ni de Vox. Pel que fa a la declaració de Turull, és el primer processat que porta l’advocat Jordi Pina i no se sap quina estratègia seguirà.

Si el ritme és el de dues declaracions per dia, dimecres serà el torn dels consellers Josep Rull i Dolors Bassa, i dijous de Meritxell Borràs i Carles Mundó. Si el ritme s’accelerés o les declaracions fossin breus, també podrien declarar aquesta setmana Santi Vila i Jordi Sánchez. Els últims a fer-ho, segurament dimarts de la setmana vinent, seran Jordi Cuixart i Carme Forcadell.

Cal recordar que el president del tribunal ha acceptat que l’exministre d’Interior sigui citat a declarar en aquesta causa. Hi ha més de 500 testimonis.

 


REDACCIÓ15 Febrer, 2019
david_recasense.jpg

El tercer dia s’iniciava amb la resposta del Tribunal a les qüestions prèvies formulades per les defenses el primer dia —les mateixes que les acusacions havien defugit rebatre el segon dia quan van preferir un assaig d’informe de conclusions, murs humans inclosos. Sentir una sola posició processal desdoblada en la veu de dos fiscals diferents no deixa de ser curiós. I si arriben a contradir-se? El tercer dia, dèiem, que s’inicia amb poques sorpreses. Com gairebé tothom havia pronosticat, tot allò relatiu a drets fonamentals quedarà per al final —el millor sempre es guarda per al final— i sense especial motivació ni fonament es delimita què ara sí s’admet, què continua sense ser admès i què continua obviant-se.

Vejam: Del tema de la llengua millor no dir-ne gran cosa. Descartada la traducció simultània perquè no tindrien prou auriculars (sic), es fa un trist anàlisi de per què no a tot. Tot no, els acusats poden contestar en català si els plau. I —malgrat que ningú no els entendrà— els documents en català, en català es queden a la causa. Més: Com que hi ha documentació que encara no és a disposició de totes les defenses i val més anar passant, si de cas després ja s’obrirà un segon torn per fixar els interrogatoris un cop aquells documents siguin incorporats. D’això de l’aixecament de la presó provisional (com qui no vol la cosa) ni parlar-ne. S’admet el pendrive proposat per en Pina, els informes mèdics dels agents amb l’omissió de les dades personals, l’informe sobre els lesionats i la pericial dels autors, el testimoni d’en Zoido. Una mica de sal i una mica de pebre. La videoconferència de Puigdemont no la veurem a la Sala. I el rei, al final, què? Cric cric cric cric.

Resoltes les qüestions prèvies, el President de la Sala ha evitat entrar en un diàleg amb els lletrats de les defenses sobre aquelles decisions. Quan alguna veu (la de Marina Roig, diria) ha provat d’intervenir per fer constar la seva protesta, Marchena els ha dit que donava per fet que protestaven, però en realitat no s’ha esperat a escoltar-los protestar. “Claro que va a constar la protesta”. Ha estat curiós com, requerit per un document sobre el qual no s’havia referit, decideix incloure’l com a regalet final. Total…

Amb en Junqueras esperant dempeus per seure a declarar, es recorda als acusats que poden disposar-se vora els seus lletrats. Això sí. Un cop allà, no podran tornar. Una de dos. Allà o aquí. I llavors, poc abans de les 11h, el president d’Esquerra Republicana de Catalunya s’asseu i li sentim la veu després de tot aquest temps. No s’embadoca. “No voy a renunciar a mis convicciones democráticas y entiendo que las acusaciones no van a dejar de perseguirme por ello… Estoy convencido de que se me acusa por mis ideas y no por mis hechos”. Així que no contestarà a la bancada de la dreta. Es considera un pres polític, declarant en un judici polític. Les preguntes “serenes” de Van den Eynde permeten que vagi desenvolupant un discurs clar, entenedor i perfectament travat que enceta amb un elogi de la Dignitat dels homes. És abrandat i mostra una fermesa que es fa palesa a cada frase. Tant és així, que ell mateix s’ha excusat de la pròpia vehemència en el fet que, després d’un any i mig, ara que pot parlar no vol deixar de fer-ho. No nega els fets, sinó que assegura que aquells fets no són delicte. Si res del què he fet no és un delicte, per què la suma d’aquests fets pot ser considerat un delicte, es demana en veu alta. Afirma que totes les mobilitzacions (ja les de l’any 2010) han tingut un caràcter pacífic, cívic, respectuós, responsable i tan significatives que permeten una majoria parlamentària. Quan l’independentisme passa a ser majoritari, deixa de ser permès i comença a censurar-se. Es pot dir “amo a España” i alhora ser un republicà català, amb el reconeixement mutu d’igual a igual. Sempre que hem estat nosaltres els que hem perdut, hem respectat. Votar no és delicte, però impedir amb la força que els altres votin sí. La cadira de davant sempre és buida. El debat parlamentari està cobert per la inviolabilitat. Cal una solució política, votada i respectar-ne el resultat… Perquè de cada cosa que diu en resulta una sentència, però malauradament la realització de la senyal de televisió no ens permet veure l’efecte d’aquesta ventada en les cares del Tribunal o els presents a la sala. En acabar, la petició de Vox d’exposar o fer constar les preguntes que no li contestaran acaba inadmesa pel President de la Sala.

Gairebé dues hores després arriba el moment de Joaquim Forn, l’advocat del qual no s’ha cansat de repetir que empraria una defensa estrictament tècnica, jurídica. És clar que si l’acusació és política, sobre uns fets polítics i uns delictes de caràcter i naturalesa política, difícilment se’n pot escapar. Forn, de fet, a més de les preguntes del propi lletrat, decideix contestar les que li formulin fiscalia i advocacia de l’Estat, i d’entrada cal dir que escoltem les intervencions amb un cert neguit per tal decisió. Però el neguit s’esvaeix a mesura que el Conseller d’Interior creix i es planta com un pilar davant la insistència de Fidel Cadena, fins al punt que Marchena recorda als acusats que no riguin, que si no els haurà de fer fora de la sala. Passa el mateix amb les respostes a l’advocada de l’Estat,  a qui el Tribunal reprèn en no poques ocasions (“no intenti que la resposta s’acomodi a allò que vostè espera”). En canvi, amb les declaracions a preguntes de la seva defensa, Forn torna a empetitir-se en un to mesurat i tebi. Tot fou simbòlic, tot acatat, la legalitat complida. Quan es dóna per acabat i abans d’anar passant, el Tribunal sol·licita dels advocats de la defensa l’opció pràctica de Melero —enllistar ben fixats els documents que caldrà ser mostrats per no perdre temps cercant-los. I és que la qüestió pràctica passa per damunt de qualsevol altra consideració. Al capdavall, queden molts dies per endavant. El següent capítol, previst per dimarts vinent a les deu, és sentir en Romeva. Estarem amatents.

 

Daniel RECASENS
Advocat i membre d’Advocats Voluntaris 1 d’octubre

 


REDACCIÓ14 Febrer, 2019
Forn2.jpg

Joaquim Forn ha declarat avui davant el Suprem

Joaquim Forn, l’exconseller d’Interior detingut pel procés sobiranista, ha revelat aquest dijous davant del Tribunal Suprem que l’exdelegat del Govern a Catalunya durant l’1-O, Enric Millo, li va assegurar en una conversa telefònica que faria una “gestió” després que ell li demanés posar fre a la “violència extrema “de l’1-O.

Forn, a preguntes del seu advocat, ha defensat el paper dels Mossos d’Esquadra per complir l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obligava a la policia fer els possibles per impedir el referèndum.

Segons ha detallat, a partir del migdia de l’1-O, quan feia ja hores que circulaven imatges de les càrregues policials contra els votants, va estar telefonant a Enric Millo, que no atenia a les seves primeres trucades.

Per aquest motiu, Forn va optar per enviar a Millo un arxiu amb imatges d’un col·legi del barri barceloní de l’Eixample on la Policia Nacional havia carregat contra els votants, acompanyat d’un missatge en què li preguntava “si això era donar compliment a les ordres dictades per la magistrada “del TSJC.

L’exgovernant també va traslladar a Millo en el seu missatge la seva preocupació per una escola de Barcelona on semblava que la Policia havia de carregar de forma imminent i en què hi havia concentrades a gent gran i nens.

Finalment, ha relatat l’exconseller, Enric Millo li va contestar el telèfon i tots dos van mantenir una “discussió elevada de to” en què Forn li va plantejar “una demanda molt concreta que s’aturessin aquestes actuacions, perquè hi havia un nivell molt elevat de violència extrema “.

“Em va dir que diria alguna cosa, que faria una gestió i, al cap d’una estona, em va enviar un whatsap dient-me ‘Ja he fet el que havia de fer'”, ha explicat Forn, que ha puntualitzat: “No sé què gestions va fer; tampoc li vaig preguntar “.

L’exconseller ha ressaltat que Guàrdia Civil i Policia Nacional van impedir la votació en l’1-O a “menys de la meitat” de les escoles que els Mossos d’Esquadra i “amb uns costos importants en el que és la ruptura de la convivència”: 106 seus van tancar els dos primers cossos policials, enfront de les 297 que els Mossos van impedir obrir abans del referèndum i els 99 que van tancar.

 


REDACCIÓ14 Febrer, 2019
carles-ferrer.jpg

Segon dia de judici. Torn per les acusacions. Torn per la Fiscalia, Advocacia de l’Estat i l’acusació popular per impugnar la vulneració de drets fonamentals, nul·litats… al·legades per les defenses.

Cap sorpresa! Tant Fiscalia (en 1:40 h.), advocacia de l’Estat (en 30 minuts) i l’acusació popular (només en 15 m.) han al·legat el que tothom esperava sobre la pulcritud de la instrucció judicial i inexistència de vulneració de cap dret.

Ara li pertoca al Tribunal Suprem decidir i, serà aquest dijous, a l’inici de la tercera sessió, quan “in voce” desestimarà les qüestions plantejades però entenc que probablement admetrà alguna prova documental o testifical proposada per alguna de les defenses en el torn de “qüestions prèvies”.

Ha cridat l’atenció, a la sessió d’avui, la qüestió d’ordre plantejada per l’acusació popular (“VOX”) sobre el “adorno” que lluïa Jordi Sánchez tot dient que semblava un “lazo amarillo con carga política”; en efecte, és un llaç groc que el Tribunal – fixant criteri – permet que aquest “distintivo” amb “simbología ideológica” ho puguin lluir els acusats en les sessions del judici oral.

I quan arribi el moment que declarin els testimonis i “VOX” vegi que alguns d’ells llueixen aquest “adorno”, també plantejaran aquesta qüestió d’ordre? Segur que sí, però m’inclino a pensar que el Tribunal també permetrà que puguin lluir el llaç groc. Serà interessant el que decideixi i més quan, fa poques setmanes, un avi de Reus cridat com a testimoni a un judici als jutjats de Reus se’l va requerir que es tragués el llaç groc.

“Murallas humanas que se lanzaron contra las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado” ha esbitzat el fiscal Fidel Cadena per justificar l’existència del delicte de rebel·lió (violència). Com bé m’ha dit una bona amiga desprès de sentir aquestes paraules, les úniques “muralles humanes” que tenim a Catalunya són les colles castelleres i potser caldria que carreguessin un castell de gama alta davant la seu del Tribunal!

Arriba ja el moment més esperat, l’interrogatori dels processats (acusats) i tot apunta que s’iniciarà amb el vicepresident Oriol Junqueras qui respondrà, en primer terme, al previsible dur interrogatori de Fiscalia i després el de l’advocacia de l’Estat però no així a les preguntes de “VOX” que, fins no arribi al moment dels testimonis, estaran bastants dies “sense obrir boca”.

El fiscal Fidel Cadena

Com les defenses estan coordinades, sembla lògic que els advocats dels altres acusats no formulin o formulin molt poques preguntes a l’Oriol Junqueras i sigui el seu advocat l’Andreu Van den Eynde qui s’encarregui d’interrogar, durant hores, al vicepresident.

Pensem en la utopia que el judici del “procés” es celebrés a l’Audiència Provincial de Tarragona; doncs bé, en aquest cas el judici continuaria amb les declaracions dels testimonis, pèrits i per últim declararien els acusats, atès és pràctica habitual aquí a Tarragona que el acusats declarin en últim lloc per salvaguardar els seus drets i tenir la possibilitat d’escoltar el que diuen els testimonis abans de la seva declaració. Això no passarà en el judici del “procés”.

Carles Ferrer
Advocat i membre d’Advocats Voluntaris 1 d’octubre de Reus

 


RICARD CHECA14 Febrer, 2019
juqneuras_judici2.jpg

Junqueras contestarà només les preguntes de la seva defensa

Oriol Junqueras, vestit de fosc i sense corbata, ha decidit que només contestaria les qüestions formulades per la seva defensa, després d’acusar les acusacions de fer servir una argumentació forçada dels fets, conscients que ell no ha comès cap delicte. Sobretot perquè votar no és delicte d’acord amb la legislació espanyola. “Impedir que es voti sí que ho és”, ha remarcat, deixant clara la seva indefensió en aquest “judici polític”.

L’exvicepresident català ha manifestat davant el tribunal que el jutge que és independentista des de molt abans que esclatés el conflicte polític amb Espanya. Un fet que es va veure accentuat amb la “decapitació” de l’Estatut de Catalunya per part del Tribunal Constitucional. Junqueras ha dit per activa i passiva que continuarà sent independentista perquè està convençut que la República Catalana és, ara per ara, la millor proposta política. Entén que per només es pot garantir una bona convivència amb un estat propi, on es pugui propiciar un reconeixement entre iguals.

L’advocat de Junqueras està repessant tot el ‘procés’

Junqueras ha demanat perdó per la passió que posa a l’hora d’expressar-se, ja que això es deu al fet d’estar en silenci forçat durant més d’un any i mig. Ha insistit que no odia Espanya ni la seva gent. Ans el contrari.

“Jo estimo Espanya. Estimo la gent i a la cultura espanyoles. Ho he dit mil vegades perquè és veritat”, ha assegurat Junqueras al seu advocat Andreu Van Den Eynde.

Ha precisat, que estimar Espanya “és compatible” amb què sigui republicà català. “Estic convençut que la millor manera de garantir la convivència i les relacions és amb un reconeixement entre iguals”.

El polític català s’ha mostrat “absolutament en desacord” amb les acusacions de la Fiscalia, que demana per a ell 25 anys de presó per un delicte de rebel·lió agreujat amb malversació.

Ricard CHECA
Enviat Especial Tribunal Suprem

 


REDACCIÓ14 Febrer, 2019
junqueras-e1550143841147.jpg

Alguns acusats somrients miren a Junqueras

Màxima expectació mediàtica i política dins i fora del Tribunal Suprem. Oriol Junqueras, a qui les acusacions consideren el màxim responsable del referèndum de l’1 d’octubre, a banda de Carles Puigdemont, exiliat a Brussel·les.

L’exvicepresident de la Generalitat, que està declarant en castellà davant el tribunal presidit per Manuel Marchena, ha començat per dir que se sent un pres polític i que aquesta vista oral no és res més que un judici polític. Junqueras ha confessat que té la sensació que està assegut en el banc dels acusats per les seves idees polítiques. Ha lamentat que el poder polític de l’estat hagués defugit de la taula del diàleg i hagués traslladat la seva responsabilitat al poder judicial.

El polític ha advertit que l’independentisme no es resol empresonant a la gent, sinó dialogant. Però a aquest respecte, ha insistit, que en els moments de dialogar i negociar, la cadira del davant sempre estava buida. Diu que mai no s’ha fet una oferta de diàleg honesta i seriosa als independentistes.

A preguntes de la seva defensa, l’única part a la qual ha accedit a contestar, Junqueras ha ressaltat que les mobilitzacions independentistes dels últims anys han estat “respectuoses, pacífiques i cíviques”, com segons la seva opinió reconeixen “els mitjans de comunicació de tot el món”.

Malgrat representar una “proposta majoritària pacífica i reiterada en el temps”, ha raonat Junqueras, la resposta a les mobilitzacions de l’independentisme “és sempre la mateixa, es nega el diàleg. Sempre està buida la cadira de davant”, s’ha queixat.

L’exvicepresident de la Generalitat, que ha confessat la seva estima per Espanya, ha recordat que en últimes eleccions catalanes de 2017, amb la cúpula del ‘Procés’ ja empresonada, “s’ha mantingut” la majoria independentista al Parlament.
En aquest sentit, ha asseverat: “Això no es resol posant a la gent a la presó, hi haurà qui vulgui, qui pensi que som pocs, però això no es resol així”.

Després d’una hora declarant, el president de la sala ha decidit fer un recés de mitja hora. Junqueras ha ironitzat: “Que llàstima, ara que estaven llançats”.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES



Newsletter