Arxius de EXCLUSIVES | Pàgina 2 de 21 | Diari La República Checa

REDACCIÓ4 Març, 2019
mossos_suicidi-e1551702882302.jpg

Policies i salvadors. Aquest podria ser el titular de la història que van viure el passat dissabte el mati els agents dels Mossos d’Esquadra que van haver d’intervenir en una ‘missió’ que va tenir lloc al Carrer Escultor Rocamora de Reus. Els fets van tenir lloc el cap de setmana, més concretament el dissabte cap a dos quarts de vuit del matí.

La mare d’un jove de 20 anys, sobre qui penja un ordre judicial d’allunyament, va alertar, a través d’una trucada al 112, que el seu fill estava intentant accedir a la residència d’aquesta, ubicada al Carrer Escultor Rocamora de la capital del Baix Camp. Tot seguit, els mossos es van personar al lloc dels fets.

El noi en adonar-se de la presència policial va marxar corrent per evitar ser interceptat pels agents. Va pujar fins al terrat d’un edifici. Des d’allà, i en una posició perillosa, va amenaçar llençar-se al buit si els policies s’hi acostessin.

Es van viure moments realment angoixosos i de força incertesa. Els Mossos, amb una professionalitat extrema, van intentar per totes les vies, sobretot a través, dissuadir-lo de cometre cap bogeria o acte que posés en perill la seva vida. El jove es mantenia assegut al terrat d’esquena al pati de llums, insistint en l’amenaça de saltar al buit.

Mentre uns policies interactuaven amb el jove, altres assumien posicions estratègiques per, sobretot, salvar-li la vida. Un objectiu que, finalment, s’ha assolit. Els agents dels Mossos de la comissaria de Reus en aquest cas han actuat més com a psicòlegs que com a policies i això fa que en alguns casos es converteixin en herois.

VIDEO


REDACCIÓ1 Març, 2019
busos_articulats-e1551447392262-1280x493.jpg

Un dels busos articulats que circularan per Tarragona

La presidenta de l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) té previst presentar la propera setmana els primers tres autobusos articulats que circularan aviat pels carrers de la ciutat. Els autocars, que van arribar dimarts i encara porten la matrícula provisional, són de renting operatiu i formen d’un pack d’onze.

El consell d’administració va aprovar aquest dijous els plecs perquè l’EMT procedeixi a l’aquisició dels altres vuit nous autobusos. Es preveu que els altres vuit arribin el proper mes de novembre. Aquests tres vehicles són els primers que arriben en 12 anys.

La màxima responsable de l’empresa pública de transports, Bego Floria, presidirà l’acte, que tindrà lloc a l’Anella Mediterrània i on es donarà a conèixer els nous autobusos.

 


RICARD CHECA12 Febrer, 2019
javier-hernandez-1280x960.jpg

És un home discret, sensible i els que el coneixen professionalment asseguren que és un excel·lent jurista i un acèrrim defensor de les lleis. Entén que els detinguts i acusats tenen drets inviolables. A Javier Hernández li agrada la música clàssica. De fet, ella forma part de la seva vida. És un estudiós del dret i una persona que es dedica de cos i ànima a la seva professió. Tot i que és president de l’Audiència Provincial evita l’excessiva exposició pública i mediàtica. No li agraden els jutges estrella, els quals aprofiten els judicis mediàtics per treure’n profit personal o professional. En aquesta entrevista, Javier Hernández és transparent i opta per compartir amb els nostres lectors la seva part més humana.

Moment de l’entrevista al president de l’Audiència

Com està la justícia?
No podem obviar que la imatge que es projecta és dolenta i que vivim en un moment força crític. Però també cal dir que, sovint, la imatge projectada no representa ni la realitat ni la veritat absoluta. És una percepció. És cert que la societat té motius per percebre una situació de crisi i això afecta, evidentment, la legitimitat i la confiança de la justícia. Si la societat no confia, el valor de la nostra legitimitat es redueix.

La ciutadania no hi confia?
El nostre model de justícia és eficaç, amb un important nivell de qualitat i protegeix els drets i les llibertats fonamentals. El grau d’independència dels jutges i magistrats és alt. Aquesta és la realitat. S’ha projectat una imatge que és fruit d’un intent groller de manipulació per part de la política –amb la p minúscula, que és la pitjor política– contra la justícia que no necessàriament és poder judicial.

És possible separar el poder judicial de l’administració de la justícia? Està polititzada la justícia?
No hem d’oblidar que la política es tradueix en opcions de valors, de transformacions i el discurs polític, com a eix configurador de la nostra realitat social, està present en la justícia. No som un organisme social al marge de la societat. Integrem un engranatge institucional dins la societat.

La política és un component que determina la realitat social, la llei té una connotació política i els jutges som cridats a interpretar la llei. Inevitablement, en la interpretació de la llei, els jutges utilitzen elements polititzats intel·lectualment, utilitzem opcions de valors. La política ho és tot. Els jutges no som eunucs polítics.

El jutge fa política de partit?
No, i no ho pot fer. I si ho fa, és un incompliment del seu deure professional. El jutge fa política pública? És clar que sí. En el cas de les clàusules del sòl abusives el jutge està fent política pública de distribució. Quan reconeix el dret a una prestació pública, està fent política, però no política partidària. Analitzem els drets segons els nostres valors i software personal. El jutge té una càrrega d’interpretació. Avui dia, és molt, molt difícil ser jutge.

Quins són els límits d’un jutge?
No hauríem d’actuar amb prejudicis. Estem obligats a no prejutjar. Ens hem de deixar convèncer amb arguments. Hem de rebre l’al·legació de les parts, respectar i afavorir el debat contradictori. Després hem de reflexionar abans de decidir.

Quin és el pitjor prejudici?
La no obertura de ment. No pots jutjar si no saps escoltar l’argumentació de les parts.

Quines són les qualitats que ha de tenir, avui dia, un jutge?
Fa 30 anys que em dedico a aquest ofici i ara, per cada dia que passa, veig enormes dificultats per ser un bon jutge. Però ha de tenir, essencialment, capacitat d’escoltar, ha de respectar les regles del procés i ser capaç de crear condicions comunicatives. Ha de poder organitzar els drets de la defensa i de contradicció que estudia el Dret i que accepta la fal·libilitat, tenir un punt de mala consciència, ganes de millorar i intentar traslladar una sensació de correcció normativa a l’hora de decidir i també d’equitat. Ha de tenir compassió, esforç d’individualització i procurar que cada sentència sigui un acte renovat. Cada cas és un cas.

Javier Hernández fa 30 anys que és jutge

Ajuda a la imatge de la justícia parlar de jutges conservadors i progressistes?
No. L’origen no ideològic dels jutges és objecte de control, escrutini i avaluació social. Tinc la sensació que al nostre país se simplifiquen molt els conceptes. No sé què significa ser jutge conservador o progressista. Dels anomenats jutges progressistes en conec alguns que tenen visions inaudites i restrictives d’alguns drets i jutges conservadors que són tot el contrari. Jo els distingiria com a autoritaris i no autoritaris. No podem estar tan preocupats amb la taxonomia, la classificació de les coses. Des de dins ens costa classificar. M’importa molt poc que un jutge sigui conservador o progressista, em preocupa molt més que sigui un gran professional. Un gran jutge és sempre lliure.

Vostè ho és?
Ho intento, però no sé si sóc un gran jutge. Faig esforços per seguir en el camí de l’excel·lència.

Vostè és conegut com a excessivament garantista dels drets dels detinguts o processats.
No pot ser d’una altra manera. Els drets d’una persona acusada són els d’una persona innocent i un jutge està obligat a defensar la presumpció d’innocència. He condemnat molta gent a la privació de la llibertat, però he lluitat sempre per respectar els seus drets. És una garantia d’encert en les meves decisions. Si m’equivoco, les conseqüències són gravíssimes, per tant el protocol per evitar l’equivocació ha de ser escrupolós. Els acusats també tenen drets, no ho podem oblidar.

S’ha equivocat molt?
Espero que no. Mai no he signat cap sentència conscient que m’estic equivocant. N’he signat moltes amb la convicció que segurament l’acusat ha comès el delicte però l’he absolt perquè no estic segur el 100%. He intentat no condemnar mai un innocent. Les conseqüències d’una errada són tremendes.

Ha perdut la son a l’hora de redactar alguna sentència?
He de confessar que dormo poc. Treballo molt a la nit. Redactar una sentència és una tasca difícil, de molta responsabilitat i, per tant, necessita un espai de molta concentració. I això ho trobo a la nit. Algunes decisions m’han amoïnat fins a trobar la solució jurídica adient i fàcticament acreditada. Algunes m’han suposat veritables esforços, reflexió, reconstrucció de l’argument…

Com s’ho fa, vivint a Tarragona i sent el màxim responsable de la judicatura, per continuar gaudint del respecte de molta gent i de les institucions?
He intentat ser un jutge discret. Alguns col·legues vinculen la seva funció a un cert protagonisme social o al moment mediàtic. Jo he intentat fugir de tot això.

El jutge entén que la relació amb la premsa ha de ser respectuosa

Però tampoc no s’amaga…
No. Però no he estat un jutge extravagant ni massa integrat en el cercle del poder local o de la representativitat social i econòmica. He volgut mantenir-me’n al marge. Com a president de l’Audiència Provincial he intentat tenir una representació no excessiva, de poca exhibició i molta prudència.

De vegades ploro
Qui és Javier Hernández?
Una persona que fa de jutge i que intenta ser fidel a alguns valors. És més important el valor de la vida que la vida.

Uf… vostè és un romàntic…
Sí i molt emotiu. Sóc massa sentimental. Soc d’aquelles persones que s’emociona i plora amb una pel·lícula.

Encara plora?
Sí, de vegades per fora. No crec que sigui dolent plorar.

Vostè és d’aquells que es capfica molt?
Quina pregunta!!! Les coses m’afecten massa i de vegades no puc evitar-les, perquè no depenen de mi. En algunes ocasions arrossego culpes de les quals no en soc responsable.

És una persona tímida?
Una mica. Depèn del context i de les circumstàncies.

Hernández treballa moltes hores

Li agrada la solitud?
De vegades sí.

És empàtic?
Ho intento. És una virtut judicial, però és difícil.

Estem al seu despatx sentint música clàssica, aquella que ens aporta serenor...
Clàssica i jazz són les meves predilectes.

És un home sensible?
Sóc molt sentimental, és un dels meus defectes. Soc una persona emotiva i això planteja un problema interessant: el tractament de l’emoció en la decisió judicial.

Si no fos jutge, quina professió hauria triat?
No ho sé. Vaig estudiar amb la voluntat de ser jutge.

És un enamorat de la seva feina…
Sí, moltíssim. És un privilegi treballar en allò que ens dona sentit a la vida, per això em fa molt de mal, m’entristeix, quan tenim una situació de crisi. A mi m’afecta molt. Em produeix una tristor terrible el que està passant…

Javier Hernández evita els flashos mediàtics

La constitució, la referència
Arran del procés independentista, hi ha jutges que diuen que és molt difícil treballar a Catalunya. A Tarragona hi ha la mateixa sensació?
Per tarannà, per història, per societat amable, no… El que no acceptem és aquesta idea que la justícia és aliena al país o a la societat, com si fos un model de justícia colonial, com si nosaltres fóssim extraterrestres. Jo fa 30 anys que sóc al servei de la judicatura i ningú no em pot dir que no formo part d’aquesta societat. Som jutges que exercim el poder judicial a Catalunya i que estem al servei dels valors i del sistema judicial. El nostre compromís és amb la Constitució, perquè no pot ser d’una altra manera. Nosaltres som agents del poder públic en la defensa dels drets i les llibertats, protegits per la Constitució.

És fidel a la Constitució?
La meva norma de referència i el meu codi de conducta venen determinats per la Carta Magna, perquè és la garantia de la convivència pacífica. Hi ha missatges que incorporen la violència.

Quins?
Quan sentim dir que els jutges no són nostres, que són del règim… o fora jutges i fiscals de Catalunya o quan van fer la pintada a les parets de l’Audiència on deien que aquesta terra serà el vostre infern… Això és molt trist.

Està dolgut?
Sí, molt. Allò em va entristir molt.

Es van traspassar línies vermelles?
Tots vam viure una situació difícil. El somni s’ha trencat. Vivíem en una societat integrada i integradora i ara s’aprecien riscos de trencament i de fractura, de pressió emocional… I això m’afecta com a persona i com a ciutadà.

L’han amenaçat mai?
No, mai. Arran del procés, mai. Estic segur que tots els col·lectius polítics i socials de la ciutat participen de la idea que la justícia està al servei de la convivència. He parlat amb diferents responsables de la societat per evitar situacions de violència i la resposta ha estat impecable.

La situació ara està més tranquil·la?
Es viu una calma tensa.

Actes insòlits
Vostè és amic del jutge del Suprem Pablo Llarena. Quan veu que ha d’anar amb un important dispositiu de seguretat personal i li fan pintades a casa seva… Què en pensa?
És molt trist. És el símbol de la gravetat de la crisi social, política i constitucional. Estem en una situació de descomposició social. La persecució, l’escarni, la violència cap a un jutge és quelcom insòlit.

També és insòlit que un jutge empresoni polítics…
També és insòlit un procés de ruptura institucional com el que s’ha produït, amb l’absència de límits, de confrontació… El jutge Pablo Llarena, amb independència i amb destacat compromís professional, ha pres decisions que són motivades, racionals, responsables i que són del tot controlables. Aquesta reacció social és molt trista. Cal recordar que feia 25 anys que el jutge Llarena vivia a Catalunya, els seus fills són catalans…

Hi ha presos polítics?
No, no són presos polítics.

S’està allargant massa la presó preventiva?
No puc contestar d’una manera categòrica perquè en desconec els detalls i les circumstàncies. Els delictes són greus i el risc de fuga, identificats a partir de l’estratègia adoptada per alguns dirigents polítics, ha fet que les resolucions fossin estrictes. Davant del risc de fuga, la presó provisional és una conseqüència raonable.

Javier Hernández va ser candidat al Tribunal Suprem

Però s’està allargant?
No puc opinar. Institucionalment, és un deure no opinar.

Què pensa quan veu el president Quim Torra dient als CDR que ‘apretin’. Això ajuda a la convivència?
Com a jutge he de mantenir-me al marge i no opinar sobre les accions polítiques i no valorar el discurs polític. Tinc la meva opinió com a ciutadà però no la puc compartir.

La música, la clau
Com és el seu dia a dia?
És molt complicat. M’aixeco a tres quarts de 8. Intento arribar a l’Audiència a tres quarts de 9. A les quatre arribo a casa i faig una becaina. Cap a dos quarts de sis torno a la feina, si no tinc altres compromisos  com cursos, viatges o conferències. Estic a la feina fins passades les 9 del vespre. Sopo amb la família i després em poso a llegir, a escriure o a preparar conferències. A dos quarts de dues me’n vaig a dormir.

Sap tocar algun instrument?
No. Soc un desastre. Soc incapaç de produir una sola nota harmònica. Soc molt consumidor de música: visc i treballo amb música. A casa també. No puc treballar si no tinc música.

Encara va al cine?
Sí, però menys del que m’agradaria. És una de les meves grans passions.

Què li falta per ser realment feliç?
La felicitat no és un estat, és un objectiu. Com tots els objectius, el més bonic i interessant és intentar-ho. Busco la felicitat i en aquest camí trobo moments meravellosos, durs, difícils…

El jutge treballa escoltant música clàssica

Com està Tarragona judicialment parlant?
Tenim un índex d’entrades per damunt de la comunitat autònoma i de la resta d’Espanya. No obstant això, tenim una taxa de resolubilitat important. Es treballa amb molta serietat i celeritat. Tenim alguns territoris que estan sanejats i són àgils. Les Terres de l’Ebre funcionen bé, Amposta i Tortosa estan molt a prop de l’òptim. Gandesa té alguns problemes que s’estan solucionant. I a Tarragona capital la situació és bona, hi ha estabilitat de funcionaris i jutges… Els jutjats de violència de gènere tenen una resposta correcta, el Registre Civil funciona molt bé.  L’Audiència manifesta algunes mancances i problemes amb els assenyalaments dels judicis orals. Hi ha retards que estem intentant solucionar.

Quan tindrem el Fòrum de la Justícia?
No pinta bé. Vam mantenir una reunió informal amb la consellera de Justícia i ens va dir que no es pot pressupostar. Ha dit que es nega a fer promeses que no estiguin basades en un pronòstic real d’execució. El fòrum és una demanda social i, de moment, no hi ha cap previsió, ni de data ni de pressupost.

La gent acudeix massa a la justícia?
Sí. La mediació és un recurs més qualitatiu que quantitatiu. El recurs de recórrer a la justícia hauria de ser excepcional. Hi hauria d’haver fórmules d’arbitratge. La gent critica molt la justícia però hi acudeix. Diuen que no se’n fien, però hi venen. Això és bo, ja que és un circuit que legitima el sistema judicial.

Què pensa de la corrupció?
És un problema gravíssim, terrible. Per a mi és dels més greus perquè desmotiva i afebleix el sistema institucional i provoca desafecció social.  La corrupció desanima la inversió i té repercussions nefastes per a l’economia. A més, estimula l’antipolítica, alimenta el populisme i desarticula el sistema democràtic. És intolerable.

Vostè és molt discret. Quina relació manté amb la premsa?
No m’agrada i no em sento còmode amb el maridatge entre la premsa i els jutges, perquè pot propiciar una assistència mútua. Això, d’alguna manera pot incomplir algun deure o no afavorir una imatge d’imparcialitat, tan desitjada com necessària. Hi ha el risc que es converteixi en una relació perillosa. Respecto els periodistes i no vull aprofitar-me’n perquè no passi a la inversa. No vull intercanvis.

Hernández és un jutge que intenta ser discret

Quin model propugna?
Un model, òbviament, cooperatiu, transparent i responsable. Una relació sincera i honesta i respectuosa.

No m’agraden els jutges estrella
Li agraden els jutges «estrella»?
No, gens. De vegades un jutge es converteix en «estrella» per la mediatització del cas i contra això no s’hi pot fer res. El que no m’agrada en absolut és l’autopromoció d’un jutge que treballa en un cas mediàtic. És un comportament intolerable.

Vostè és jutge, president de l’Audiència… i després?
Ni idea.

El Suprem és la pròxima parada?
Podríem dir que sí.

Com s’hi arriba?
Jo he fet el que crec que s’ha de fer per arribar-hi. A partir d’aquí, hi ha variables que jo no controlo.

És la segona vegada que ho intenta…
Hi ha un grup que m’ha donat l’aval i m’ha animat, però quan arriba al centre de decisió, al CGPJ, és una qüestió de la qual em resulta difícil parlar. Mai no he demanat el suport de ningú. Només puc demanar l’aval professional. No vull demanar cap favor a ningú. No faig la cort ni el ‘paseíllo’ als despatxos dels vocals del Consell General del Poder Judicial. Ells coneixen perfectament el meu currículum i només puc presentar-me amb la meva experiència. Vull arribar-hi per mèrits professionals i personals.

Per cert, com es viu a Tarragona?
Sempre he estat molt a gust a Tarragona, però és cert que no aprofito la ciutat com es mereix. No disposo de temps per conèixer-la. Em plantejo una passejada cada dia per les seves platges. És un projecte pendent des de fa trenta anys.

Ricard CHECA

 


RICARD CHECA8 Febrer, 2019
joan-maria-ramon-1280x960.jpg

És la cara visible de les víctimes que van patir tocaments per part d’alguns mossens de Tarragona. L’escàndol va ser de tal magnitud que l’Arquebisbat va fer saltar dos sacerdots sospitosos de pederàstia. Un tercer, l’exrector de Constantí, Pere Llagostera, ja és mort. Avui, algunes de les seves víctimes han guanyat coratge i han decidit fer públic uns fets execrables. Joan Maria Ramon, un dels escolanets de Constantí, va decidir donar la cara i compartir la seva trista i traumàtica experiència. No ha estat l’únic.

Ramon diu que encara hi ha 8 víctimes en silenci

En una entrevista a La República Checa revela que, a banda del bateria d’Els Pets, Joan Reig, hi ha altres 8 víctimes que han optat pel silenci perquè continuen vivint al poble.

He plorat molt al començament més per la impotència que pel dolor

La conversa mantinguda amb Ramon no és fàcil, atenent que els fets són abominables. Ell tenia només 12 anys. I durant més de 40 va haver de mantenir la seva esfereïdora experiència en silenci. Els va intentar explicar-la als seus pares però “ells van entendre que allò en aquell moment no tocava”. “He plorat molt al començament més per la impotència que pel dolor”, confessa, tot afegint que és molt frustrant picar a la porta i quan s’obre no trobes a ningú que et vulgui escoltar. Els seus pares – a qui “col·loco en un determinat espai geogràfic” – li van recomanar: “això es perdona i s’oblida”. Un consell que “provoca ràbia”, reconeix.

És molt frustrant picar a la porta i quan s’obre no trobes a ningú que et vulgui escoltar.

Joan Maria Ramon recorda que els tocaments perpetrats pel mossèn Pere Llagostera consistien en “masturbacions i fel·lacions”. Les víctimes eren els escolanets que anaven d’excursió amb el sacerdot. En relació al silenci i discreció dels altres companys, Ramon, de 59 anys, casat i pare de fills, diu que se’ls ha d’entendre i respectar. És que donar la cara per un cas com aquest no et proporciona cap rellevància social.

El nostre interlocutor diu que, amb menys o menys decència i frustració, s’ha de viure amb aquest “drama” i “trauma”. Però el pitjor és aprendre a conviure amb la hipocresia social. Les víctimes no entenien que el seu agressor sexual continués mantenint “una molt bona imatge social” i que no hagués fet mai un acte de contrició.

Joan Maria Ramon enalteix l´alcalde de Constantí

Protecció de l’Arquebisbat
Instat a comentar les declaracions de l’arquebisbe Jaume Pujol, on fa referència al “mal moment” dels religiosos, Ramon confessa la seva insatisfacció. “Abans, en aquest moment i en el futur, la reacció serà sempre la mateixa. És seguir el protocol eclesiàstic: canvi de fitxa del domini, de lloc geogràfic i ‘suma i sigue'”. Defensa que s’hauria d’explorar una altra via del delicte i solucionar-ho d’una altra manera. “No estic d’acord amb la protecció que se’ls dóna dels de l’Arquebisbat”, remarca.

Sobre les declaracions de l’alcalde Ballesteros, al posicionar-se al costat de l’arquebisbe Jaume Pujol, el nostre entrevistat assegura que és una resposta “coherent” com a polític i sobretot si tenim en compte que “tenim eleccions d’aquí a quatre dies”.

Hauria desitjat una trucada  (per part de l’Arquebisbat)”, sobretot tenint en compte que un dels seus membres “ha fallat”

D’altra banda, enalteix el paper desenvolupat per l’alcalde de Constantí, Óscar Sánchez. “Ha demostrat una valentia i una celeritat com a persona”. Va manifestar el seu suport absolut i els va brindar la possibilitat de crear una plataforma per denunciar-ho. Lamenta que fins al dia d’avui, cap representant de l’església s’hagi posat en contacte amb cap de les víctimes. “Hauria desitjat una trucada  (per part de l’Arquebisbat)”, sobretot tenint en compte que un dels seus membres “ha fallat”.

Joan Maria Ramon assegura que no té ràbia. Només frustració. Ha decidit donar la cara perquè entén que el seu testimoni per tenir un caràcter preventiu.

 

ENTREVISTA 

 


REDACCIÓ6 Febrer, 2019
mossen-e1549409003314.jpg

Aquest dimecres, l’alcalde de Constantí, el socialista Óscar Sánchez, es desplaçarà a l’Arquebisbat per expressar el seu malestar davant la situació i agrair la rapidesa amb que Jaume Pujol ha rellevat el mossèn Francesc Xavier Morell, calmant així els ànims dels veïns de Constantí.

L’església a Tarragona viu moments difícils

En 2006, el mossèn Francesc Xavier Morell va ser una de les 33 persones detingudes per un escàndol internacional de distribució i consum de pornografia infantil per Internet. L’operació de la Guàrdia Civil – batejada com ‘Azahar’ – va tenir lloc a 11 comunitats autònomes. Aleshores es va arrestar, entre altres, professors, empresaris, un metge i treballadors de la banca.

Els detinguts pagaven amb targetes de crèdit l’accés a les pàgines pornogràfiques amb seu a Florida i Bielorússia. La causa judicial contra el sacerdot, en aquell moment, rector a Vila-seca, va acabar sent arxivada. També cal recordar que fins a la reforma de 2010 de la legislació canònica sobre abusos sexuals, aquell cas no constituïa un delictum gravius. No obstant això, Francesc Xavier Morell va acabar confessant a l’arquebisbe Jaume Pujol que havia consumit pornografia infantil.

En 2015, ja com a rector de la parròquia de Santa Clara, a Tarragona, l’Arquebisbat li va obrir un expedient per presumptes tocaments. Tot indica que una catequista i uns pares s’havien queixat del seu comportament “massa afectuós” amb alguns nens. No hi va haver una denúncia formal. Malgrat això, l’Arquebisbat va apartar-lo de les seves funcions i va ordenar una investigació dels fets.

Un cop elaborat un informe detallat sobre els fets,  es va informar la Congregació per a la Doctrina de la Fe. El Vaticà, després d’analitzar la ‘investigació’, va decidir que “per ara” no hi havia proves suficients però que calia actuar i prendre algunes mesures. Es va decidir vigilar el mossèn de molt a prop durant un temps prudencial, evitar que es mantingués massa a prop dels nens i que visités un especialista per analitzar l’existència d’algun trastorn psicològic.

En 2018, més concretament el passat mes de setembre, l’Arquebisbe Jaume Pujol va decidir nomenar el mossèn Francesc Xavier Morell rector de Constantí i de la Canonja. Un nomenament que no va agradar gens a l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz. De fet, ell va manifestar personalment el seu estupor davant els rumors d’abusos sexuals contra el sacerdot.

El destí ha volgut que el vicari episcopal, que va presidir a la seva presa de possessió a la Canonja, Joan Miquel Bravo, sigui ara el seu substitut.

 

 


REDACCIÓ16 Gener, 2019
mercat_bonavista-e1547579626605.jpg

La situació del mercat que se celebra cada diumenge a Bonavista és, com a mínim, catastròfica. Un veritable desastre. Això és el que es desprèn d’un informe intern elaborat per la Guàrdia Urbana de Tarragona, al qual el nostre digital ha tingut accés. La policia, de les 363 parades,  en va inspeccionar 193. Un 20% no disposava de cap mena d’autorització municipal i el 5% ocupava més espai del permès. Els agents també van detectar tres terrasses de bar sense tenir llicència per a l’efecte. “(…) En la major part dels casos ni tan sols es corresponien amb les que figuraven al darrer llistat facilitat per l’ESPIMSA”, l’empresa que s’ocupa de la gestió dels mercats municipals.

En el mercadet de Bonavista, un dels més importants de Catalunya, els inspectors van trobar menors treballant en les parades, venda de productes alimentaris envasats sense cap mena d’etiquetatge, cuinar sense cap mena de protecció per evitar la contaminació de les viandes i venda de productes de diferents marques esportives, violant la llei sobre propietat intel·lectual.

Heredia ha estat l’empresari més crític amb Espimsa

Manca de seguretat
Segons l’informe, els agents recomanen controlar el fet que alguns paradistes ocupen més espai del permès. “S’hauria de controlar que no envaeixin els vials destinats a evacuació o vies d’escapament previstes en cas d’emergència”, com pot ser el cas de l’esplanada des del Carrer 20 i la rampa i les escales que donen accés a la zona d’estacionament. Després de la inspecció policial, han pogut comprovar que al mercat hi ha una evident “(…) manca de mesures de seguretat, de mitjans d’extinció (d’incendi), falta de senyalització de les vies d’evacuació, dificultat d’accés als vehicles d’emergència per la col·locació de tanques de formigó”. A més, els agents aconsellen que, mentre no hi hagi un pla de seguretat propi, s’haurien de buscar solucions alternatives per “pal·liar aquestes mancances”.

Cal més controls
En una escala de menor importància, els inspectors apunten que es van poder observar algunes infraccions relacionades amb la netedat i salubritat, la col·locació dels preus en lloc visible i relacionades amb matèria de treball i seguretat social. Els agents són contundents en aquest capítol: “cal augmentar els controls per part de l’empresa gestora (Espimsa), tasca que esdevé impossible amb un sol inspector, que és el que hi ha actualment”.

Sobre la venda de productes falsificats, l’informe deixa clar que, malgrat les intervencions de la Guàrdia Urbana, en els darrers anys, “els paradistes continuen tenint autorització per vendre al mercat quan la mateixa ordenança recull – al seu article 20.2, apartat a – com a causa de revocació la venda de productes falsificats, sense dret a indemnització ni compensacions de cap mena”.

Criteris que generen desconfiança
L’informe intern de la Guàrdia Urbana, signat pel sots cap de la Divisió de Proximitat, fan referència als criteris d’adjudicació emprats per Espimsa per autoritzar les llicències. “(…) Desconeixem si els criteris d’adjudicació emprats en el seu dia per atorgar les autoritzacions (per les terrasses) s’ajustaven als marcats per la legislació. Però creiem que, actualment no s’ajusten i a més generen desconfiança i malestar, motiu pel qual s’haurien de revisar”.

Els inspectors avancen una solució per evitar aquest greuge: “deixar un espai entre els edificis i la primera línia de parades, el suficient per permetre la ubicació de les terrasses de bar d’aquells establiments afectats i que la volguessin demanar”.

 

 


REDACCIÓ9 Gener, 2019
assegurança-1280x850.jpg

El secretari municipal parlant amb l’alcalde

Continua la polèmica sobre política entre l’equip del govern Ballesteros i el grup municipal de Ciutadans després que el partit taronja hagi denunciat, a través del nostre digital, que la flota de vehicles municipals circulaven, almenys fins aquest dimarts, sense assegurança. L’intercanvi de paraules i d’acusacions no cessa.

El regidor de Contractació Pública, el popular José Luis Martin,

a la desesperació del partit de Rubén Viñuales, atenent el període de pre-campanya electoral.

Aquest dimecres, el mateix secretari municipal a través d’un certificat municipal assegurances diu que, el 28 de setembre de 2018, el regidor Martin va decretar la continuació de la vigència de l’assegurança contractada per Mapfre Familiar. Per tant, s’esclareix que la pòlissa referent als vehicles municipals està vigent en 8 de gener de 2019 (dia de la publicació de la notícia).

Davant aquest fet, l’equip de govern liderat pel socialista Josep Fèlix Ballesteros, exigeix “una immediata rectificació” per part de Rubén Viñuales.

Documents sol·licitats aquest matí

Els documents que ho deixen clar
Per la seva banda, el líder de Ciutadans a Tarragona, Rubén Viñuales, assegura que no farà cap desmentit ni rectificació. Això perquè, explica Viñuales al nostre digital, “vam fer les corresponents comprovacions i tenim els documents – inclòs els de la Direcció General de Tràfic – que certifiquen que alguns dels vehicles municipals circulaven sense tenir l’assegurança en vigor”.

Sobre la pròrroga a que fa referència el secretari municipal, Rubén Viñuales, que és advocat de professió, recorda que a la plana web de l’Ajuntament de Tarragona no hi consta el perfil del contractant quan es tracta d’un imperatiu legal. A més, afegeix el líder taronja, s’està parlant d’un contracte que va expirar les pròrrogues. “Ara al·leguen que es va prorrogar fins al 31 de març del 2019 quan, recorda, un procés de licitació com aquest pot tardar almenys uns sis mesos”, remarca el cap de l’oposició.

La DGT diu que el cotxe no consta com a assegurat

Viñuales alerta que el fet que a la fitxa de la DGT no consti l’assegurança en vigor, implica que el vehicle (sigui municipal o no) no podria circular en cas de ser aturat per les autoritats policials.

El regidor diu que l’assegurança obligatòria és exigible a qualsevol ciutadà però ho és encara més a l’administració pública, ja que ha de donar l’exemple. Per tot això, Rubén Viñuales no farà cap rectificació. Ans el contrari, insistirà en la seva denúncia.

 

 


REDACCIÓ8 Gener, 2019
ballesteros2.jpg

Arribem a l’extrem de veure l’alcalde de Tarragona desplaçar-se a bord d’un vehicle oficial sense tenir l’assegurança en vigor. Segons hem pogut esbrinar, el segon cotxe oficial del consistori circula en les mateixes condicions. Els cotxes policials tampoc disposen d’assegurança amb les conseqüències que això pot comportar.

L’alcalde Ballesteros en una foto d’arxiu

Pot semblar inversemblant però no ho és. És un autèntic escàndol. És una prova clara que els que haurien de practicar amb l’exemple, se’l passen per l’Arc del Triomf, demostrant una impunitat injusta i intolerant de cara a la resta dels ciutadans. Estem parlant de l’Ajuntament de Tarragona i més concretament de l’equip del govern liderat pel socialista Josep Fèlix Ballesteros.

Els vehicles del consistori circulen sense cap mena d’assegurança des del passat 30 de desembre del 2018.

Els vehicles del consistori circulen sense cap mena d’assegurança des del passat 30 de desembre del 2018. És el grup municipal de Ciutadans qui fa pública la denúncia. Rubén Viñuales, en declaracions al nostre digital, es mostra incrèdul davant el fet que els cotxes de l’Ajuntament de Tarragona circulin, encara que sigui un sol dia, sense cap mena d’assegurança.

Rubén Viñuales, líder de Ciutadans

El líder taronja no troba una justificació creïble o factible per a aquest desgavell. S’esgarrifa amb la manca de previsió. Viñuales recorda que, “per desgràcia, no és la primera vegada que succeeix”, atenent que l’any passat els vehicles van estar circulant dos mesos sense tenir l’assegurança en vigor.
El cap de l’oposició ha insistit que la renovació dels contractes dels diferents serveis i subministrament, així com la pròrroga de les assegurances dels vehicles de titularitat municipal és lamentable, donant pas a situacions inversemblants.

Us heu imaginat que un cotxe municipal té un accident fatal i no té l’assegurança en vigor?

Viñuales s’adreça al tinent d’alcalde de contractació pública, el populat José Luis Martin, i li exigeix que “faci la seva feina”, posant fil a l’agulla a la renovació de les assegurances dels vehicles. Viñuales està preocupat amb aquesta situació, la qual pot acabar en tragèdia. Us heu imaginat que un cotxe municipal té un accident fatal i no té l’assegurança en vigor? Per què l’ajuntament es permet el luxe de permetre que els seus vehicles circulin sense assegurança? Es tracta d’impunitat o deixadesa? Què està passant a Tarragona i a aquest (des)govern?

 


RICARD CHECA8 Gener, 2019
mossos_MR1-1280x720.jpg

Són tan diferents que es complementen a la perfecció. Però és cert que també tenen molts punts en comú. Almenys quatre. Són pares, tarragonins, diplomats en Turisme i Mossos d’Esquadra. Ah, i són uns apassionats per la comunicació. Vam passar unes hores amb ells i revelem alguns dels seus secrets… professionals, és clar…

Ricard Latorre i Maria Pinyol

Ricard Latorre i Maria Pinyol són, segurament, persones desconegudes per a la majoria de ciutadans. No obstant això, tenen un paper preponderant en la relació entre la policia catalana i els mitjans de comunicació. Són, des de fa uns 7 anys, els responsables de l’Oficina de comunicació dels Mossos d’Esquadra a Tarragona.

Se sol dir que les tasques importants i rellevants s’han de fer des de la discreció, la transparència i amb una gran dosis de professionalisme. Fan els possibles per mantenir-se allunyats de l’esperpèntic i de l’espectacle mediàtic. Aquests ingredients, afegits a la prudència i al rigor, són imprescindibles si es l’objectiu guanyar credibilitat i evitar el morbo.

Aquests agents són l’enllaç entre la premsa i la policia

En un món globalitzat i ‘controlat’ per les xarxes socials, tots els estaments i sobretot els policials han de ser, obligatòriament, seriosos i fiables. I encara més els professionals que treballen en les diferents oficines de comunicació de la policia catalana. Tant la Maria com en Ricard tenen consciència que són l’enllaç entre els Mossos i els periodistes. Encara que pugui semblar un ‘xollo’, és més difícil del que es pugui creure.

En un treball a l’exterior

Els ‘tempos’ dels periodistes no sempre són coincidents amb els de la justícia o de les investigacions policials. Ricard Latorre té clar que “hem de ser transparents i dir sempre la veritat als periodistes. Quan cal també hem d’explicar de forma clara que no podem donar detalls d’investigacions en curs per qüestions de seguretat” o perquè ho impedeix el secret d’actuacions imposat per l’autoritat judicial.

“Si ets capaç de fer entendre els periodistes de les teves limitacions informatives i ets ‘legal’, al final hi guanyem tots. L’equilibri és complicat, però si fem pedagogia, som transparents i es té bona voluntat i empatia, ho aconseguim”, recorda.

“Hem de ser transparents i dir sempre la veritat als periodistes”

Latorre i Pinyol saben que per guanyar credibilitat “no podem tapar els incidents”. Al revés, “els hem de saber explicar, treure conclusions i corregir-los. La transparència és fonamental”. El principal handicap d’aquests dos professionals és aconseguir que la informació difosa pels periodistes sigui “veraç i veritat”, per això “sempre demanem prudència”. És que, insisteixen, de vegades una cosa sembla veritat i acaba no sent-ho.

La Maria i en Ricard al seu despatx

Com es traspassa el secret de les actuacions? Els dos ho tenen molt clar: Hi ha detalls que no malmeten la investigació ni violen el secret de justícia i per tant podem compartir-los amb els periodistes. Però hi ha moments que si es revela una informació que, mal donada o abans de temps, pot afavorir el delinqüent i entorpir la investigació. Per aquesta raó, és important l’empatia, la confiança , el professionalisme i la bona comunicació entre el gabinet de premsa i els mitjans de comunicació.

“Estem aquí per ajudar i fer de vehicle de transmissió. Som una mena d’’apaga focs’.

Però els mossos que treballen a l’oficina de comunicació no només han de tenir ‘bon rotllo’ amb la premsa sinó també amb els comandaments policials. “Nosaltres estem aquí per ajudar i fer de vehicle de transmissió. Som una mena d’’apaga focs’.

Per gestionar la informació que hem de transmetre a la premsa és fonamental saber que ha passat i conèixer alguns aspectes de la investigació. Nosaltres sabem el que hem de dir i el que no. Som policies i coneixem bé la institució i també sabem el que necessiten els periodistes. Hem de saber trobar l’equilibri”.

Ricard i Maria en una reunió de treball

Tant la Maria com en Ricard reconeixen que les filtracions és un handicap, ja que donen molta feina i sobretot perquè es posa en alerta els membres de l’organització criminal. Entenen que la funció dels periodistes és revelar secrets, però des de l’oficina de premsa dels Mossos s’intenta fer pedagogia, apostar per la transparència. “Si no ho expliquem bé, hi ha més filtracions. Si com transparents i col·laboradors, menys”. Hi ha àrees que requereixen cura especial: els menors i agressions sexuals.

Apostem per la confiança mútua i intentem no fallar mai ni trair els periodistes.

“Sabem que els successos agraden i donen audiència, però intentem evitar el morbo, el qual no beneficia a cap de les bandes i encara menys a la població. Els dos professionals mantenen una relació cordial amb els periodistes, però “evitem l’amiguisme. Apostem per la confiança mútua i intentem no fallar mai ni trair la premsa. Si complim, podem exigir que també compleixen”.

Els dos agents són llicenciats en Turisme

La Maria i el Ricard són diferents i per això es complementen. La Maria és més oberta i sociable, mentre que el Ricard se sent més còmode generant continguts. És un apassionat de les xarxes socials. La Maria reconeix la “molta paciència” d’en Ricard i la seva capacitat pedagògica. La Maria, segons el Ricard, sobresurt pel seu sentit comú i la capacitat d’anàlisi i la seva habilitat per fer de ‘relacions públiques’.

Apostem per la confiança mútua i intentem no fallar mai ni trair els periodistes. Si complim, podem exigir que també compleixen

El ‘bon rotllo’ a l’oficina de comunicació dels Mossos a Tarragona és una realitat insuflable. “Quan hi ha bones persones en el grup és fàcil treballar”, coincideixen. Cal recordar que cada regió policial disposa d’un gabinet de premsa que depèn de la Direcció General.

Tant la Maria com en Ricard enalteixen la professionalitat i el ‘savoir fair’ de la cap de comunicació dels Mossos, Patrícia Plaja. Reconeixen el seu professionalisme, lideratge, capacitat de treballar en grup.

En Ricard i la Maria en una actuació canina

Els dos Mossos que fan d’enllaç amb la premsa també tenen alguna crítica vers els mitjans de comunicació. Lamenten que no sempre s’utilitza el llenguatge tècnic adequat i sovint es desconeix la mecànica policial i judicial. Això es deu al fet que la premsa local no disposa de professionals especialistes.

“Podem acceptar que s’estiri una notícia però no podem pactar amb mentides”.

Els dos policies eviten alimentar el groguisme i el morbo. “La falta de rigor no ajuda a ningú, encara que doni circumstancialment, alguna audiència”, explica Ricard Latorre, afegint que “podem acceptar que s’estiri una notícia però no podem pactar amb mentides”.

Els agents reunits amb el cap dels Mossos a TGN

L’eslògan genèric que fan servir a l’oficina de comunicació dels Mossos és  el “Keep calm”, el qual està basat en la transparència, el rigor, la professionalitat i la prudència. De fet, durant els atemptats de Barcelona i Cambrils els Mossos han aconseguit que la ciutadania es refiés de la seva informació, com a única vàlida.

Aquest és, sens dubte, el millor premi a la persistència i a la feina ben feta.

 


REDACCIÓ26 Novembre, 2018
IMG_20181126_101104_335-e1543227082258-1280x880.jpg

Els investigadors arribant a l`Ajuntament

Un cotxe dels Mossos d’Esquadra sense logotip està aparcat a la plaça de l’Església, just al davant de l’Ajuntament de Via-seca.

Segons ha pogut saber el nostre digital, quatre agents de l’Àrea d’Investigació Criminal dels Mossos de la comissaria de Tarragona es troben a l’interior del consistori per recavar informació sobre la comissió d’eventuals delictes per part d’una alta funcionària del consistori presidit per Josep Poblet, que és simultàniament president de la Diputació de Tarragona. Els investigadors han arribat cap a un quart d’11 del matí. Ja fa dies que els Mossos estan investigant aquest cas de possible corrupció.

La investigació podria tenir a veure amb la comissió delictes relacionats amb malversació de cabdals públics i enriquiment il·lícit.  De moment, no ha transcendit la identitat de la funcionària municipal que està sota la mira de la policia.

 

Estem treballant per ampliar la informació

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter