Arxius de EXCLUSIVES | Pàgina 2 de 21 | Diari La República Checa

ÚLTIMA HORA
REDACCIÓ26 Març, 2019
brossa-e1553609879795.jpg

La nova contracta de la brossa, que voldria adjudicar el Consell Comarcal del Tarragonès (CTT)  abans de les properes eleccions municipals del 28 de maig, i que ja va generar nervis en el seu dia, estaria entrant en una fase misteriosa i podriem dir sorprenent,

A l’agost de l’any passat, el Consell Comarcal del Tarragonès, en sessiño plenària, aprovava el plec de clàusules de la nova contracta de la brossa amb els vots favorables de PSC, CiU, Ciutadans i PP, mentre van votar en contra ERC i CUP. Els 18 municipis integrats, total o parcialment en aquest contracte de 59 MILIONS d’EUROS són: Altafulla, Creixell, la Canonja, el Catllar, el Morell, la Nou de Gaià, Pallaresos, Perafort, la Pobla de Mafumet, la Pobla de Montornès, Renau, la Riera de Gaià, Roda de Berà, Salomó, la Secuita, Torredembarra, Vespella de Gaià i Vilallonga del Camp.

A petició del tècnic responsable de l’Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal (Tomàs Guinart), al gener d’enguany, i per sistema d’invitació, s’adjudica a l’empresa Blau Avant S.L. la tasca de valorar les diferents ofertes que es presentin a la licitació. Aquesta adjudicació es fa per valor de 3.000 euros, a raó de 58 euros/hora de feina. El responsable de l’empresa Blau Avant i, per tant, de l’estudi, va ser l’enginyer Jordi Molas.

Aquest fet ja és bastant sorprenent, perquè 3.000 euros a 58 euros/hora donen per poc més de 50 hores de feina i només la lectura reposada i atenta de les dues ofertes que finalment es van presentar al concurs, ja esgotarien el servei de valoració externa contractat pel Consell Comarcal del Tarragonès.

Façana de l’edifici del Consell Comarcal

Aquestes dues ofertes presentades van ser les de FCC, actual executant del servei de la brossa al Tarragonès, i l’UTE formada per Urbaser i Sorigué. Sobta que una contracta de 59 milions d’euros només compti amb dues empreses concursants i que ningú dins el Consell Comarcal hi plantegés cap estranyesa per aquest fet tan inusual en concursos d’aquest volum econòmic en els que, normalment, s’hi presenten moltes ofertes.

Segons les nostres fonts, en la darrera Junta de Govern del Consell Comarcal, el secretari del Consell, Josep Gòmez i el Gerent, Nicolàs Garcia, haurien informat que l’informe de valoració de Blau Avant S.L., sobre les ofertes tècniques presentades per FCC i Urbaser-Soriguè, ja estava enllestit i que les dues ofertes presentades mostraven una puntuació pràcticament igual.

Després d’aquesta suposada informació, en els dies immediats, representants de FCC haurien mantingut contactes amb diferents càrrecs tècnics i polítics del Consell Comarcal. Estem verificant la informació que ens proporciona la nostra font, pel que fa a les persones concretes del Consell Comarcal que haurien mantingut converses amb els representants de FCC.

Quan la passada setmana s’esperava que es cursés, via oficial, l’informe elaborat per Blau Avant S.L., i a suposada petició del tècnic responsable de l’Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal, Tomàs Guinart, s’hauria obert una “revisió” de l’informe extern de valoració sota l’argument que les dues ofertes presentades tenen diferències de plantejament importants que podrien modificar la valoració feta per Jordi Molas (Blau Avant S.L.). Aquest fet hauria succeït amb total coneixement del president del Consell Comarcal, Daniel Cid.

Un altre fet, si no més curiós, el trobem si comparem aquest procés de la brossa del Tarragonès amb un altre procés d’adjudicació ben proper en l’espai i el temps, com és el de Reus, doncs el Comitè d’Empresa no ha intervingut en res en el procés del Tarragonès, mentre que en Reus ha estat protagonista el líder sindical Ángel Martin de Sande, exigint que el govern municipal no tregui a licitació la nova contracta (actualment ja en pròrroga), perquè no s’entendria que un consistori sortint pogués definir una contracta tan potent que pogués condicionar al pròxim consistori sortit de les urnes.

En canvi, en el cas del Tarragonès, ni el Comitè d’Empresa (tot de representants de la UGT), ni el mateix Martín de Sande, s’han queixat, no ja de la licitació, sinó de l’adjudicació, que aquesta sí que determina, i de quina manera, el futur ús de 59 milions d’euros dels 18 municipis integrats en el servei comarcal de la brossa.

Tot plegat sembla que requereix una mica més d’atenció per part dels representants municipals al Consell Comarcal del Tarragonès, no fos cas que qui hagués de posar-ne d’atenció fos el Ministeri Fiscal.

 


REDACCIÓ26 Març, 2019
la-Muntanyeta.jpg

Entrada de l’edifici La Muntanyeta de Tarragona

Dos agents de la Guàrdia Civil, actuant com a policia judicial, es van personar en l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona – La Muntanyeta, per requerir documentació. La presència policial, d’acord amb fonts judicials consultades per aquest digital, està relacionada amb una denúncia d’un particular sobre una campanya de taps de plàstic que es va prolongar del 2012 a finals del 2017.

D’acord amb les mateixes fonts, el familiar d’un dels residents en La Muntanyeta – rebotat amb la direcció del centre – creu que amb els diners dels taps, uns 19.000 euros, no es va remodelar un dels lavabos de la residència ni comprar una grua, tal com s’havia publicitat.

La denunciant va informar la Fiscalia que la direcció de la reputada associació podria haver comès un delicte d’estafa. En la denúncia, s’atribueix al centre la comissió d’altres delictes.

Fonts de La Muntanyeta asseguren que la queixa presentada és infundada i reuneix tots els matisos per desprestigiar la institució

Davant d’aquest escenari, la Fiscalia de Tarragona va ordenar a la Guàrdia Civil que recavés tota la informació i documentació necessàries per esclarir les sospites i conèixer si hi ha o no indicis de delicte.
El centre va sol·licitar al Ministeri Públic més “temps” per poder recopilar la documentació i presentar la memòria econòmica de la inversió dels diners de la campanya dels taps.

Fonts properes a La Muntanyeta asseguren que la queixa presentada és infundada i reuneix tots els matisos per desprestigiar la institució, sobretot perquè tot està comptabilitzat i quadrat. “Aquí no amaguen res i tenim les portes obertes a tothom que vulgui venir a veure el què fem”, ens comenta una font.

Aviat, la direcció de La Muntanyeta lliurarà a Fiscalia tots els comprovants de la inversió que es va fer en les instal·lacions del centre de paràlisi cerebral més reconegut del territori.

 


REDACCIÓ26 Març, 2019
didac8-1280x960.jpg

Tot indica que ‘Junts per Tarragona’ són les sigles amb les quals Dídac Nadal se sotmetrà a les eleccions municipals del proper 26 de maig. El portaveu municipal del PDeCAT a l’Ajuntament de Tarragona revelarà, aquest dimarts al matí, que la seva candidatura es presentarà a la cita electoral amb ‘Junts per Tarragona, sota el paraigua de la marca ‘Junts per Catalunya’.

Dídac Nadal revela amb quines sigles es presentarà a les eleccions

Cal recordar que el món municipal del PDeCAT es va reunir el passat 25 de febrer a Vic, la capital d’Osona, on es va acordar que en les eleccions municipals, el PDeCAT es presentaria rere la marca de ‘Junts per Catalunya’ “adaptada a cada municipi” en més de 900 localitats catalanes. De fet, David Bonvehí va explicar que el PDeCAT concorrerà a les tres properes eleccions – espanyoles, municipals i europees – “amb totes les conseqüències”.

El PDeCAT es presentarà rere la marca de ‘Junts per Catalunya’ “adaptada a cada municipi” en més de 900 localitats catalanes

D’aquesta manera es desfan totes les incògnites sobre si el regidor es presentaria o no a les eleccions amb la marca PDeCAT, el partit de l’expresident Carles Puigdemont. Dídac Nadal havia dit per activa i passiva que les sigles de la seva candidatura no era el que més li preocupava, ja que la seva obsessió és canviar Tarragona i treballar pel benestar dels seus ciutadans.

 


RICARD CHECA25 Març, 2019
carles-ferrer.jpg

Continua el judici contra el procés. Hem entrat en la setena setmana. El tribunal continua sentint les versions dels testimonis. Aquells que no són entesos en qüestions jurídiques continuen formulant alguns interrogants. Per esclarir alguns d’aquests dubtes, el nostre digital ha sol·licitat la col·laboració del penalista i soci del bufet ‘A3Advocats’ de Reus, Carles Ferrer. El lletrat també és membres de l’Associació d’Advocats Voluntaris 1-O de Reus. 

L’advocat penalista Carles Ferrer

En quina fase del judici oral (contra el procés) estem ara?
Concretament, en la pràctica de la prova testifical de tots aquells testimonis que han estat admesos pel tribunal, proposats per les parts (acusacions i defenses).

Després dels testimonis… Qui intervé?
Un cop declarin els 500 testimonis admesos pel tribunal, començarà la pràctica de la prova pericial (pèrits).

Abans de la lectura de la sentència, quines passes haurà de fer el tribunal?
Practicada tota la prova (interrogatori dels acusats, testificals, pericials i la documental amb la projecció dels vídeos – que el tribunal no ha permès – siguin sotmesos a contradicció en la mesura que anaven declarant els acusats i testimonis); les parts (acusacions i defenses) elevaran a definitives o modificaran els seus escrits d’acusacions i de defenses.
Posteriorment, les parts tindran el tràmit que s’anomena de conclusions on faran una valoració de la prova practicada i la seva qualificació jurídica. Finalment, els acusats tindran el dret a l’última paraula i després Marchena dirà “Concluso el juicio para sentencia”.

Marchena presideix el tribunal format per 7 jutges

Per què hi ha 2 advocats i dos membres de les acusacions i no un?
En puritat, a cada sessió hi ha dos membres del Ministeri Fiscal, dos membres de l’advocacia de l’Estat i dos advocats de l’acusació popular però, en cada interrogatori, només intervé un d’ells. Va ser una directriu del jutge Marchena, al primer dia del judici. S’entén que hi hagin dues persones per la complexitat del procediment i durada del judici com també, en el mateix sentit, per cada defensa acostuma a haver més d’un advocat.

El fet de la retransmissió en directe és un dels motius del jutge Marchena per denegar la presència d’observadors internacionals

Per què 7 jutges?
L’art. 145 LECr. exigeix que siguin set magistrats per dictar sentència en el Tribunal Suprem.

Per què hi ha acusats que no estan asseguts al banc corresponent?
Una de les sol·licituds de les defenses, en el tràmit de les qüestions prèvies, va ser la possibilitat que els acusats poguessin seure al costat d’ells a fi de garantir el contacte directe acusat-advocat i poder suggerir preguntes en els interrogatoris. Cada acusat ha triat si seu al banc dels acusats o darrere del seu advocat.

Pot ser perjudicial per a l’estratègia de la defensa o acusació que el judici sigui retransmès en directe?
En cap cas. La publicitat és un principi bàsic en la fase del judici oral. El fet de la retransmissió en directe és un dels motius del jutge Marchena per denegar la presència d’observadors internacionals.

El jutge president del tribunal pot formular preguntes?
Sí, però existeix el perill que perdi la imparcialitat depenent del tipus de preguntes que formuli o la durada de l’interrogatori.

Les declaracions formulades davant el jutge instructor poden ser utilitzades durant el judici?
Les proves es practiquen a l’acte del judici oral. L’art. 714 LECr preveu que davant contradiccions entre la declaració davant el jutge instructor i la del judici, es podrà demanar la lectura de la declaració sumarial a fi que el testimoni expliqui la diferència o contradicció entre ambdues declaracions. Però el president del tribunal ha vetat aquesta possibilitat.

Imatge panoràmica de la sala de vistes

Quan pot passar un testimoni a investigat?
En el cas que el tribunal dedueixi testimoni de particulars per la comissió d’un presumpte delicte de fals testimoniatge, però això ja seria a un altre procediment. Recordem quan el fiscal Moreno va dir que volia deduir testimoni de particulars davant el Jutjat de Guàrdia.

Els testimonis que estan investigats en altres jutjats poden anar amb el seu defensor i la seva única funció seria apuntar que determinada pregunta no la contesti

Per què hi ha testimonis que compareixen amb advocats?
Són aquells testimonis que estan investigats en altres jutjats o tribunals i tenen el dret a no declarar. Si declaren, com va ser el cas de major Trapero, li assisteix la possibilitat – com així va ser – d’anar amb la seva advocada i la seva única funció seria apuntar que determinada pregunta no la contesti.

Hi ha un temps límit per escriure la sentència després del judici?
No, malgrat que la LECr. estableixi que ha de ser en un termini de cinc dies, a la pràctica quotidiana de qualsevol jutjat no es compleix mai aquest termini.

Hi ha acusats que ara s’asseuen al darrere dels seus lletrats

Qui pot presentar recurs?
Les parts personades: Ministeri Fiscal, advocacia de l’Estat, acusació popular i les defenses.

A quines instàncies poden recórrer?
No cap recurs ordinari davant la sentència del Tribunal Suprem. Només hi ha lloc un recurs extraordinari que serà el recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional per violació de drets fonamentals. Un cop el Tribunal Constitucional dicti sentència, queda oberta la via per interposar recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.

El Tribunal Constitucional pot trigar 2 o 3 anys en resoldre el recurs

En cas que siguin condemnats a presó, comptabilitzarà el temps que van estar reclusos?
I tant, és evident.

Quant pot tardar a decidir sobre un recurs?
El Tribunal Constitucional pot trigar 2 o 3 anys en resoldre el recurs, però és imprevisible. S’hauria de retallar aquest termini.

Què fa VOX en el judici?
Bona pregunta. No ho sé. En puritat jurídica, exerceix l’acusació popular.

El lletrat Carles Ferrer (amb maleta) sortint dels jutjats

Per què porten els lletrats, togues del Col·legi d’Advocats de Madrid?
Perquè el judici es fa a Madrid i a cada seu judicial hi ha un despatx del Col·legi d’Advocats amb togues. Però fixem-nos que la gran majoria de les defenses porten la toga del Col·legi d’Advocats de Barcelona amb l’emblema de color vermell a diferència de la Madrid que és de color blanc.

Ricard CHECA
Tribunal Suprem
Madrid


RICARD CHECA18 Març, 2019
arquebisbe.jpg

És fill adoptiu de Tarragona i està a punt d’abandonar la ciutat. Exerceix les funcions d’Arquebisbe i està a punt de ser rellevat del càrrec per arribar a l’edat de la jubilació. En una entrevista a La República Checa, Jaume Pujol confessa com està vivint un dels pitjors moments del seu mandat i inclòs de la seva trajectòria professional. Repudia els abusos sexuals en l’església i entén que s’ha de ser més severs a l’hora de tractar aquesta polèmica. El màxim responsable de l’església a Tarragona i membre de l’Opus Dei, diu que durant tots aquests anys ha intentar estimar i perdonar de cor. A l’hora de l’adéu, Jaume Pujol agraeix tots aquells que li han entès i estimat i demana perdó per algun error. Diu que quan abandoni el Palau Episcopal deixarà Tarragona. De moment, no té pensat escriure les seves memòries.

Jaume Pujol és l’arquebisbe de Tarragona

Va lliurar la carta de renúncia, quin balanç fa dels anys que porta en el càrrec?
Més que jo, penso que són els fidels cristians de l’Arxidiòcesi, en primer lloc, els que han de fer aquest balanç, i després, totes les persones que també ho vulguin fer, amb tota llibertat. Per part meva, he intentat servir a l’Arxidiòcesi de la millor manera que he sabut, amb els meus encerts i evidentment amb els meus errors, dels quals en demano perdó.

Demanem perdó a les víctimes i ens comprometem a trobar la manera d’ajudar-les en el seu restabliment. També hem dit que actuarem amb determinació per protegir els infants i els adults vulnerables

Quin titular posaria al mandat?
És una mica difícil resumir prop de 15 anys en un sol titular, però podria ser aquest: “He intentat estimar i perdonar de cor”.

Quin és el segell personal que deixa impregnat en el seu mandat?
M’agradaria ser recordat com un arquebisbe que ha estat sempre al costat de la gent, escoltant tant les seves inquietuds i patiments com les seves alegries; i que ha estimat l’arxidiòcesi de Tarragona, a través de les seves persones i les seves institucions, tant eclesiàstiques com civils.

Vostè ha estat distingit amb el títol de ‘fill predilecte’ de Tarragona. Què ha representat aquesta distinció?
Mai no m’ho haguera imaginat. Va ser un fet que em va omplir de satisfacció i que vaig agrair molt, sobretot perquè l’Ajuntament ho va decidir per unanimitat. Recordo amb molta estima aquell 8 d’abril de 2011 al saló de plens de l’Ajuntament. Per a mi, ha suposat ser membre oficial d’una gran família i estimar, encara més, Tarragona, els tarragonins i les tarragonines.

Sobre la polèmica proposta de la CUP de retirar-li el títol de fill predilecte de la ciutat, li ha dolgut més la proposta en si o el vot d’alguns grups municipals?
No vull judicar ningú per les seves accions. Cadascú és lliure per proposar o votar el que li sembli més convenient segons els seus principis.

Jaume Pujol saludant l’alcalde Ballesteros

S’ha sentit còmode a Tarragona? Estimat?
Molt, de veritat. M’he sentit molt sostingut i estimat, tant pels mossens, pels fidels com pels representants de les institucions del territori.

Els moments més durs, i ho dic sincerament, han estat els viscuts els darrers dies en relació als abusos (sexuals a menors)

Quins han estat els pitjors moments?
Els moments més durs, i li dic sincerament, han estat els viscuts els darrers dies en relació als abusos (sexuals a menors). Però també davant la mort dels mossens de l’Arxidiòcesi, un total de 61, als quals he enterrat, i també he enterrat, sempre que he pogut, els pares dels mossens. O davant la mort d’una persona estimada tant de la família com de persones que han treballat o col·laborat en algun àmbit pastoral. Són moments tristos però que he viscut amb esperança.

Darrerament han transcendit a l’opinió pública alguns escàndols d’abusos sexuals que esquitxaven al sacerdoci a Tarragona…
Els he viscut amb dolor i patiment, crec que ha estat un sentiment compartit amb tots els cristians i cristianes de l’Arxidiòcesi.

Com s’ha gestionat aquests casos per evitar ‘tacar’ la imatge general de l’església?
Tota institució formada per persones travessa moments de dificultat i desencís. És en aquests moments quan ens cal recordar les paraules de Santa Teresa de Jesús: «En tiempos recios, amigos fuertes de Dios» i romandre més units que mai perquè fets com aquests no tornin a succeir.

Qualsevol actuació d’aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d’un prevere, em sembla gravíssima.

Creu que les seves paraules (‘Tots tenim un mal moment’) van ser desafortunades o van ser mal interpretades per la premsa? Què volia dir exactament?
Com ja vaig puntualitzar en el seu moment, les meves paraules mai no van pretendre rebaixar la importància dels fets. Qualsevol actuació d’aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d’un prevere, em sembla gravíssima. Per això, vaig demanar perdó en nom de l’Església de Tarragona i ens vam posar tant personalment com des de l’Arquebisbat a disposició per escoltar a les víctimes.

Creu que els mitjans de comunicació hem estat injustament durs amb vostè pel cas dels mossens acusats?
No em pertoca a mi valorar l’ètica o la professionalitat dels periodistes. Sempre he valorat molt el vostre treball i us ho he fet saber en totes les ocasions en què hem coincidit. I vostè ho sap…

Quina és la posició clara i inequívoca de l’Arquebisbat sobre els abusos sexuals a l’església catòlica?
En el darrer comunicat dels bisbes de Catalunya, del mes de febrer d’aquest any, – i que La República Checa també va fer ressò – hem dit que aquestes notícies referides a abusos de menors ens omplen de vergonya i de dolor; abusos que condemnem rotundament. Demanem perdó a les víctimes i ens comprometem a trobar la manera d’ajudar-les en el seu restabliment. També hem dit que actuarem amb determinació per protegir els infants i els adults vulnerables, eliminant tota mena de tolerància o encobriment. També parlem del ferm compromís a complir la legislació vigent tant Canònica com Civil. I volem seguir fidelment el que el Papa Francesc ha determinat i determini per combatre aquestes accions deshonestes i delictives que tant afecten l’anunci de l’Evangeli. Aquesta és la nostra posició i la meva, naturalment.

Creu que es podria ser molt més severs amb els mossens implicats o sospitosos en aquests casos?
Quan hem tingut constància d’algun cas hem secundat en tot moment les indicacions del Sant Pare i des de l’Arquebisbat hem aplicat escrupolosament el protocol previst.

Davant d’aquests fets és important llegir i aplicar les directrius que el Papa Francesc va donar

Considera que aquests escàndols provoquen alarma social? Com es pot frenar el descrèdit de l’església arran d’aquests escàndols?
És evidentment que aquests casos no són agradables per a ningú i ens provoquen rebuig i vergonya. Però és, també, en aquests moments quan es fa més necessari fer valdre la gran tasca de l’Església a nivell social, educatiu, cultural… i és de justícia valorar la dedicació generosa i madura de tants sacerdots i religiosos, d’educadors en les escoles i el temps lliure, vers els infants i joves, i les seves famílies. Convé que els defensem de l’ombra de sospites generalitzades, així com recordar el dret que tota persona té a la presumpció d’innocència.

A què es deuen, segons el seu parer, aquests desagradables casos en l’interior de l’església?
Hi ha persones que creuen que el celibat és la causa d’aquests casos, però segons les estadístiques la major part dels abusos sexuals es realitzen dins l’entorn familiar: més del 70%. Per tant, el celibat no és la causa dels abusos que puguin cometre sacerdots i religiosos. Al contrari, el celibat és un dels grans tresors que tenim a l’Església. Davant d’aquests fets és important llegir i aplicar les directrius que el Papa Francesc va donar a conèixer al final de la cimera celebrada al Vaticà el mes de febrer passat en relació a la protecció dels menors entre els quals parla de la formació i selecció dels candidats al sacerdoci.

Vostè ha patit molt amb aquesta situació… S’ha sentit impotent i incomprès a l’hora de ‘tractar-la’?
Com ja he dit anteriorment ha estat un moment molt dur, tant per a mi com per tota l’arxidiòcesi, i l’he afrontat amb dolor i de la millor manera que he sabut.

Creu que l’Església ha actuat prou bé en aquest tema si mirem 20 o 30 anys enrere?
Segurament no es va procedir adequadament. Tant de bo hi hagués en aquells anys els mecanismes i protocols actuals en relació a aquest tema.

Per cert, vostè assumeix totalment el que diu el Sant Pare sobre l’assumpte dels abusos sexuals a menors en mans de representants de l’Església?
No pot ser d’una altra manera, i coincideixo plenament amb el que el Papa ens diu.

És important que (el nou arquebisbe) parli el català i que conegui el nostre país: Catalunya.

El dia que abandoni definitivament el càrrec, què és el que més trobarà a faltar?
Trobaré a faltar moltes persones que amb el seu bon fer m’han ajudat al llarg del meu episcopat i a les que sempre portaré en el meu cor. També trobaré a faltar participar de la vida tan activa de les parròquies (en tenim 201 a l’arxidiòcesi) i ser a prop de les persones que en formen part i a les que he pogut conèixer en les meves visites pastorals. També trobaré a faltar la Setmana Santa de Tarragona, Reus, Valls i altres ciutats on he pogut participar; l’anada a Lourdes amb l’Hospitalitat, les grans celebracions a la Catedral al Nadal i Pasqua, Sant Fructuós i Santa Tecla, la festa de la Mare de Déu de Misericòrdia a Reus, les Decennals de Valls, les festes de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, les quinquennals de Vimbodí i tantes i tantes festes que he celebrat amb molt de goig.

Jaume Pujol en un acte eucarístic

Fixarà la seva residència a Tarragona o en un altre lloc?
M’agradaria molt quedar-me per aquesta terra tan bonica que és Catalunya. A Tarragona li puc dir, ja des d’ara, que no.

Quan va arribar a l’Arquebisbat, vostè no tenia experiència bisbal. Com van ser els primers dies? Va canviar el matalàs com el president Pedro Sánchez?
Després de la solemne celebració catedralícia els primers dies com a arquebisbe van ser molt intensos. L’endemà de la presa de possessió vaig confirmar tots els càrrecs de la cúria arxidiocesana, vaig contactar amb els diversos organismes que hi ha a l’arxidiòcesi o que estan relacionats amb l’Arquebisbat, també vaig visitar sacerdots malalts, comunitats religioses a més de les trucades, visites… L’endemà de la meva ordenació vaig celebrar la primera missa com a arquebisbe a la Capella de la Mare de Déu del Claustre, em feia molta il·lusió, perquè l’advocació d’aquesta Mare de Déu coincideix amb la de la meva parròquia de Guissona. Participar en les celebracions de Santa Tecla i la Mare de Déu de Misericòrdia a Reus, els dies 23 i 25 de setembre, respectivament, van ser per a mi tot un regal.

Tan bon punt vaig arribar a Tarragona vaig estudiar la possibilitat de viure a l’edifici del palau arquebisbal a diferència dels meus antecessors que havien viscut fora de Palau, a la Residència Sacerdotal. Ho vaig parlar amb el Consell Episcopal i d’altres preveres i la idea va semblar bona.

Qualsevol actuació d’aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d’un prevere, em sembla gravíssima.

Quin consell li donaria a la persona que el rellevi a vostè al capdavant de l’arxidiòcesi?
Que sigui un bon pastor i que escolti i aculli a tothom.

En el seu criteri, quines creu que haurien de ser les principals qualitats del nou Arquebisbe?
Em sembla primordial que tingui experiència en l’administració d’una diòcesi i que estimi els preveres i els fidels que en formen part. També crec que és important que parli el català i que conegui el nostre país.

L’Arquebisbe amb el Papa Francesc

Quines seran les seves activitats quan deixi el càrrec?
Si Déu vol, tornaré a treballar per a l’Opus Dei, com he estat fent durant quaranta anys de la meva vida, concretament des dels 17 fins als 60 anys primer com a laic i després com a prevere. Espero poder impartir conferències, xerrades i dirigir Exercicis Espirituals, entre altres tasques. I passar moltes hores confessant i dirigint espiritualment a les persones que s’acostin. No em faltarà el treball.

Tornaré a treballar per a l’Opus Dei, com he estat fent durant 40 anys de la meva vida

S’ha plantejat escriure les seves memòries?
La veritat és que, avui dia, no m’ho he plantejat. L’any 2011, quan feia set anys de la meva consagració i presa de possessió de l’arxidiòcesi, vaig publicar el llibre Records i esperances, no pretenia ser ni una biografia ni unes memòries, sinó simplement un recull que em va brollar del cor, experiències, records i emocions viscudes fins a la data.

 


REDACCIÓ8 Març, 2019
Mariaemiliacasas-1280x960.jpg

ENTREVISTAMaria Emília Casas va ser la primera dona que va arribar a la presidència del Tribunal Constitucional. Va ocupar el càrrec entre el 2004 i el 2011. José Luis Rodríguez Zapatero era el president del govern. Maria Emilia Casas ha estat a Tarragona per participar en unes jornades de Dret Laboral, organitzades pel Col·legi de Graduats Socials.

Maria Emília Casas, expresidenta del Tribunal Constitucional

En una conversa amb La República Checa, la magistrada confessa que va partir “moltes vegades” discriminació, durant el seu mandat més alt tribunal de l’estat. En els llocs d’elit per on s’ha mogut, la discriminació vers la dona no són massa visibles però existeixen i les dones la noten. “Resolien les coses a les espatlles, al·legant que no s’havien adonat o que se’ls havia oblidat comentar-les”, exemplifica Casas, tot insistint que s’ha donat passes en la lluita contra la discriminació però no s’ha assolit encara la igualtat plena i real.

“La discriminació persisteix”, recorda, afegint que cal “rearmar-nos” per defensar la igualtat real entre éssers humans.

Per l’expresidenta del Tribunal Constitucional, la discriminació contra el col·lectiu femení és “sistèmica i estructural” i en molts casos invisible com pot ser el cas de la violència de gènere. “La discriminació persisteix”, recorda, afegint que cal “rearmar-nos” per defensar la igualtat real entre éssers humans.

Entén que aquesta és una responsabilitat social i dels poders públics i privats. La discriminació i el maltractem no és una cosa de les dones. “No és un capritx”, diu, insistint que les dones representen el 51 per cent del gènere humà. El gran problema, segons explica, consisteix en què el “grup fort” no reconeix com a igual el grup femení. I aquesta discriminació és evident en diferents àmbits de la societat, també en la judicatura.

Maria Emilia Casas lamenta que, tot i que el nombre de dones en la justícia comença a ser important, hi ha alguns entrebancs a l’hora que puguin ascendir en la carrera. La catedràtica defensa que la igualtat real ha d’estar en tots els àmbits de la societat i cal tenir perspectiva de gènere.

Casas entén que les dones han de continuar lluitant pels seus drets i sobretot per la igualtat d’oportunitats. Diu que cal més implicació i determinació política. Mentrestant, anima les dones a sortir al carrer i a ocupar el seu lloc en una societat que encara manifesta algunes deficiències en la igualtat entre homes i dones.

ENTREVISTA


REDACCIÓ5 Març, 2019
ander.jpg

Ander Basterretxea abandona el PSC

Ander Basterretxea, regidor del PSC a Vila-seca, se’n va del partit a pocs mesos de les eleccions municipals. S’ha donat de baixa “en deixar de ser candidat”.

El regidor socialista confessa, en una carta de comiat enviada a la militància, a la qual hem tingut accés, que “no ha estat una decisió fàcil”, atenent que durant els darrers cinc anys ha treballat de forma intensa pel PSC i per l’agrupació vila secana.

Basterretxea agraeix el suport de tots aquells amb qui ha compartit “moltes experiències”. “Gràcies per tot aquest temps, per al que hem compartit, per allò que he après, per les discussions, per les alegries i rialles”, diu el regidor i portaveu municipal del PSC.

Marxa del partit convençut que per damunt de “les idees, la comoditat, les banderes, territoris, ardors patris i partits hi ha les persones i la nostra ciutat Vila-seca”.

Abandona el PSC però no la política activa. S’ha donat de baixa del partit de Miquel Iceta per “centrar-me en un altre projecte que intentarà aconseguir una majoria que aporti el canvi en el nostre ajuntament, obrint la porta a més gent sense renunciar a les nostres idees progressistes”.

La nova formació que s’està perfilant i de la qual en formarà part Basterretxea pretén ser transversal, comptant amb gent diversa. Cal recordar que el regidor marxa després que la Federació del PSC hagi decidit que ell no seria el cap de llista de la formació rosa a l’ajuntament, contradient la voluntat de l’agrupació local.

 


REDACCIÓ4 Març, 2019
mossos_suicidi-e1551702882302.jpg

Policies i salvadors. Aquest podria ser el titular de la història que van viure el passat dissabte el mati els agents dels Mossos d’Esquadra que van haver d’intervenir en una ‘missió’ que va tenir lloc al Carrer Escultor Rocamora de Reus. Els fets van tenir lloc el cap de setmana, més concretament el dissabte cap a dos quarts de vuit del matí.

La mare d’un jove de 20 anys, sobre qui penja un ordre judicial d’allunyament, va alertar, a través d’una trucada al 112, que el seu fill estava intentant accedir a la residència d’aquesta, ubicada al Carrer Escultor Rocamora de la capital del Baix Camp. Tot seguit, els mossos es van personar al lloc dels fets.

El noi en adonar-se de la presència policial va marxar corrent per evitar ser interceptat pels agents. Va pujar fins al terrat d’un edifici. Des d’allà, i en una posició perillosa, va amenaçar llençar-se al buit si els policies s’hi acostessin.

Es van viure moments realment angoixosos i de força incertesa. Els Mossos, amb una professionalitat extrema, van intentar per totes les vies, sobretot a través, dissuadir-lo de cometre cap bogeria o acte que posés en perill la seva vida. El jove es mantenia assegut al terrat d’esquena al pati de llums, insistint en l’amenaça de saltar al buit.

Mentre uns policies interactuaven amb el jove, altres assumien posicions estratègiques per, sobretot, salvar-li la vida. Un objectiu que, finalment, s’ha assolit. Els agents dels Mossos de la comissaria de Reus en aquest cas han actuat més com a psicòlegs que com a policies i això fa que en alguns casos es converteixin en herois.

VIDEO


REDACCIÓ1 Març, 2019
busos_articulats-e1551447392262-1280x493.jpg

Un dels busos articulats que circularan per Tarragona

La presidenta de l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) té previst presentar la propera setmana els primers tres autobusos articulats que circularan aviat pels carrers de la ciutat. Els autocars, que van arribar dimarts i encara porten la matrícula provisional, són de renting operatiu i formen d’un pack d’onze.

El consell d’administració va aprovar aquest dijous els plecs perquè l’EMT procedeixi a l’aquisició dels altres vuit nous autobusos. Es preveu que els altres vuit arribin el proper mes de novembre. Aquests tres vehicles són els primers que arriben en 12 anys.

La màxima responsable de l’empresa pública de transports, Bego Floria, presidirà l’acte, que tindrà lloc a l’Anella Mediterrània i on es donarà a conèixer els nous autobusos.

 


RICARD CHECA8 Febrer, 2019
joan-maria-ramon-1280x960.jpg

És la cara visible de les víctimes que van patir tocaments per part d’alguns mossens de Tarragona. L’escàndol va ser de tal magnitud que l’Arquebisbat va fer saltar dos sacerdots sospitosos de pederàstia. Un tercer, l’exrector de Constantí, Pere Llagostera, ja és mort. Avui, algunes de les seves víctimes han guanyat coratge i han decidit fer públic uns fets execrables. Joan Maria Ramon, un dels escolanets de Constantí, va decidir donar la cara i compartir la seva trista i traumàtica experiència. No ha estat l’únic.

Ramon diu que encara hi ha 8 víctimes en silenci

En una entrevista a La República Checa revela que, a banda del bateria d’Els Pets, Joan Reig, hi ha altres 8 víctimes que han optat pel silenci perquè continuen vivint al poble.

He plorat molt al començament més per la impotència que pel dolor

La conversa mantinguda amb Ramon no és fàcil, atenent que els fets són abominables. Ell tenia només 12 anys. I durant més de 40 va haver de mantenir la seva esfereïdora experiència en silenci. Els va intentar explicar-la als seus pares però “ells van entendre que allò en aquell moment no tocava”. “He plorat molt al començament més per la impotència que pel dolor”, confessa, tot afegint que és molt frustrant picar a la porta i quan s’obre no trobes a ningú que et vulgui escoltar. Els seus pares – a qui “col·loco en un determinat espai geogràfic” – li van recomanar: “això es perdona i s’oblida”. Un consell que “provoca ràbia”, reconeix.

És molt frustrant picar a la porta i quan s’obre no trobes a ningú que et vulgui escoltar.

Joan Maria Ramon recorda que els tocaments perpetrats pel mossèn Pere Llagostera consistien en “masturbacions i fel·lacions”. Les víctimes eren els escolanets que anaven d’excursió amb el sacerdot. En relació al silenci i discreció dels altres companys, Ramon, de 59 anys, casat i pare de fills, diu que se’ls ha d’entendre i respectar. És que donar la cara per un cas com aquest no et proporciona cap rellevància social.

El nostre interlocutor diu que, amb menys o menys decència i frustració, s’ha de viure amb aquest “drama” i “trauma”. Però el pitjor és aprendre a conviure amb la hipocresia social. Les víctimes no entenien que el seu agressor sexual continués mantenint “una molt bona imatge social” i que no hagués fet mai un acte de contrició.

Joan Maria Ramon enalteix l´alcalde de Constantí

Protecció de l’Arquebisbat
Instat a comentar les declaracions de l’arquebisbe Jaume Pujol, on fa referència al “mal moment” dels religiosos, Ramon confessa la seva insatisfacció. “Abans, en aquest moment i en el futur, la reacció serà sempre la mateixa. És seguir el protocol eclesiàstic: canvi de fitxa del domini, de lloc geogràfic i ‘suma i sigue'”. Defensa que s’hauria d’explorar una altra via del delicte i solucionar-ho d’una altra manera. “No estic d’acord amb la protecció que se’ls dóna dels de l’Arquebisbat”, remarca.

Sobre les declaracions de l’alcalde Ballesteros, al posicionar-se al costat de l’arquebisbe Jaume Pujol, el nostre entrevistat assegura que és una resposta “coherent” com a polític i sobretot si tenim en compte que “tenim eleccions d’aquí a quatre dies”.

Hauria desitjat una trucada  (per part de l’Arquebisbat)”, sobretot tenint en compte que un dels seus membres “ha fallat”

D’altra banda, enalteix el paper desenvolupat per l’alcalde de Constantí, Óscar Sánchez. “Ha demostrat una valentia i una celeritat com a persona”. Va manifestar el seu suport absolut i els va brindar la possibilitat de crear una plataforma per denunciar-ho. Lamenta que fins al dia d’avui, cap representant de l’església s’hagi posat en contacte amb cap de les víctimes. “Hauria desitjat una trucada  (per part de l’Arquebisbat)”, sobretot tenint en compte que un dels seus membres “ha fallat”.

Joan Maria Ramon assegura que no té ràbia. Només frustració. Ha decidit donar la cara perquè entén que el seu testimoni per tenir un caràcter preventiu.

 

ENTREVISTA 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter