Arxius de EXCLUSIVES | Diari La República Checa

REDACCIÓ13 Agost, 2019
IMG_2622-1280x960.jpg

Potser aquestes preguntes ja se les han formulat abans: És el carrer Comte de Rius un carrer comercial de Tarragona? Per què tanquen els comerços d’aquesta artèria principal tarragonina? Comparteix els símptomes que pateix el comerç de la zona centre o d’altres punts de la ciutat? Totes aquestes preguntes se m’han anat plantejant mentre ahir a la tarda passejava per aquest carrer.

Comte de Rius ahir a la tarda

Una de les primeres coses en les quals em vaig fixar va ser en la seva ubicació. Aquest carrer uneix les dues Rambles, Vella i Nova, a més de ser el pas principal dels vianants que volen accedir tant a la Part Alta com al Nou Eixample de la ciutat. Per tant, si em plantegés el fet d’obrir un nou comerç, seria una de les zones on apostaria per invertir en un negoci.

Si són usuaris o passen habitualment per aquest carrer, s’hauran adonat que cada vegada hi ha més locals tancats, amb l’excepció de les noves apertures de negocis de restauració.

En poc temps han obert una geladeria, un restaurant japonès, dues cafeteries, un local especialitzat en patates fregides… tot locals de restauració.

Un dels locals disponibles a Comte de Rius

Per contra cada vegada hi ha menys comerços, dels de tota la vida o negocis familiars. Només una de les noves apertures en aquest carrer és un comerç, especialitzat en articles i marxandatge de pel·lícules, sèries i videojocs. I els que queden, sí que són de tota la vida, però han de suar de valent per sobreviure.

Una altra cosa que em va semblar ben curiosa és que la majoria de locals disponibles queden al costat esquerre, si es puja cap a la Rambla Vella. Potser és cosa de l’atzar, però és una de les coses que em van sobtar. A més, és indiferent si són franquícies o particulars, el cas és que els pocs que han obert, han acabat tancant al cap de poc temps.

Menció especial pel tancament de l’oficina de La Caixa d’aquest carrer. Aquest tancament ens ha deixat orfes a tots els usuaris de l’entitat bancària que cada vegada veiem com ens van traient caixers dels carrers. Aquesta era una de les oficines amb més activitat de la zona centre, que ara s’ha convertit en aparador per enganxar cartells publicitaris o realitzar pintades o bretolades diverses.

L’antiga oficina de La Caixa

Ja arribo gairebé a la Rambla Nova, amb el cap ple de preguntes sense resposta. Com pot ser que una de les vies més privilegiades de la ciutat estigui en aquesta situació? És el reflex de què està patint el comerç de la ciutat? Què faran els nous polítics per incentivar-lo? Potser Comte de Rius quedarà precisament en això, només una zona de pas.

Borja VIZCARRO


REDACCIÓ7 Agost, 2019
oscar.jpg

El Vendrell ja respira tranquil i això gràcies a la persistència dels Mossos d’Esquadra.  Els Mossos ja han localitzat i detingut el presumpte depredador sexual que tenia l’ai al cor a tot el poble.

L’ara detingut es diu Òscar, té 39 anys i resideix al Vendrell. Fa dies que els investigadors de la policia catalana el tenien controlat. De fet, segons ha pogut saber aquest digital, els Mossos havien preparat un operatiu discret per localitzar i conèixer per on es movia i quina era la seva rutina. Ell seguia estratègies per despistar la policia, com potser canviar sovint de roba.

El presumpte autor de l’abús de la noia de 23 anys

Els agents han entrat a casa seva aquest matí, a les 7 del matí, per detenir-lo, complint ordres del jutjat d’instrucció número 9 del Vendrell.

El detingut va presentar molta resistència i agressivitat a l’hora de ser arrestat, fins al punt de voler fugir des del segon pis. Els veïns asseguren que els policies han tardat en poder accedir a l’habitatge, han estat una bona estona sentint cops.

Segons fonts judicials, la causa continua oberta però s’ha decretat el secret de les actuacions. Cal recordar que aquest individu està acusat com a presumpte autor d’un intent de violació a una noia de 23 anys la matinada del dia 26 de juliol.

L’any 2000 ja va ser fitxat per la policia per la comissió de sis delictes semblants a Múrcia

La noia va denunciar l’home assegurant que ell va intentar abusar sexualment d’ella però no se’n va sortir perquè una tercera persona que passava per la zona el va foragitar i va avisar la policia. Òscar A. Solia actuar, essencialment, a prop de les estacions de tren.

No és la primera vegada que aquest depredador sexual té problemes amb la justícia. De fet, l’any 2000 ja va ser fitxat per la policia per la comissió de sis delictes semblants a Múrcia.

Es preveu que el detingut comparegui davant de l’autoritat judicial aquest dijous o divendres.

 


REDACCIÓ1 Agost, 2019
Cristina-Guzmán-1-1280x1156.jpg

Almenys dues dones lluitaran per la presidència del Consell Esportiu del Tarragonès (CET). És més que probable que l’actual presidenta de l’ens esportiu, Estefania Serrano, i regidora a l’Ajuntament de la Pobla de Mafumet, vulgui presentar-se a la reelecció.

Cristina Guzmán, regidora de Junts per Tgna

D’acord amb el que ha pogut saber el nostre digital, una altra possible candidata al càrrec és regidora a Tarragona i ha estat molt vinculada al món de l’esport.

Es tracta de la regidora de Junts per Tarragona, Cristina Guzmán Roset. L’expresidenta del Tarragona Handbol Club, de l’Associació de Veïns de Sant Salvador i Sant Ramon i mossa d’Esquadra en excedència pretén disputar la presidència del Consell Esportiu del Tarragonès.

Segons les nostres fonts, Guzmán presentarà una llista, tal com ho haurà de fer Estefania Serrano, la qual serà sotmesa a votació.

 


REDACCIÓ30 Juliol, 2019
oriol_carbo.jpg

L’empresari Joan Manuel Parra va declarar aquest dilluns davant del jutge José de la Mata de l’Audiència Nacional en el marc de la investigació del cas 3%, que va esclatar a Torredembarra. Parra havia denunciat un suposat finançament il·legal de CDC.

Oriol Carbó

L’empresari ja va manifestar en el curs d’altres diligències que s’instrueixen per un cas de presumpta falsificació de factures que va cobrar per tasques realitzades per a la campanya electoral de CDC del 2010 a través d’una empresa especialitzada en producció audiovisual, per a la qual en realitat no havia realitzat cap tasca.

Després d’haver declarat a l’Audiència Nacional, i segons ha pogut saber el nostre digital, el fiscal anticorrupció ha sol·licitat al jutge instructor que s’interrogui, en qualitat d’investigat, a Oriol Carbó Seriñana, l’administrador de Triacom Audiovisual i exgerent de TV3.

Se sospita que exdirigents de CDC van cobrar altes sumes de diners sense justificar procedents de la productora d’Oriol Carbó Seriñana, que factura quantitats milionàries a TV3 i Catalunya Ràdio.
Fiscalia també demana que es requereixi a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A. tots els contractes firmats amb Triacom Audiovisual SL, o qualsevol altra societat en què Oriol Carbó tingui accions o relació.

El Ministeri Públic sol·licita tanmateix tota la documentació i que es procedeixi a la identificació de les persones de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que van mantenir qualsevol mena de relació contractual amb l’empresa Triacom Audiovisual d’Oriol Carbó.

 


REDACCIÓ29 Juliol, 2019
saloua-e1564400087879.jpg

 La comunitat marroquina celebra aquest dimarts el 20è aniversari de l’entronització de Mohammed VI com a rei del Marroc. Per commemorar aquest efemèrid, la cònsol general del Marroc, Saloua Bichri, ha convidat les màximes autoritats i personalitats de la seva circumscripció diplomàtica a participar de la ‘Festa del tro’. La celebració tindrà lloc a l’emblemàtica Casa Joan Miret. 200 convidats podran gaudir d’un acte sentit i valorat pels marroquins, qui tenen una veneració especial pel seu monarca. En aquesta entrevista, la diplomàtica Saloua Bichri, que ocupa el càrrec des de finals del 2018, explica com se sent a Tarragona i quina és la seva missió. De moment, s’esforça per dignificar la imatge del seu país i fins i tot eliminar alguns tabús i prejudicis. Bichri entén que els estereotips només es poden desfer si hi ha respecte mutu, enteniment, empatia i capacitat d’acceptació i adaptació.  Saloua és la primera dona que ocupa el càrrec de cònsol general a Tarragona, Lleida i Aragó

Què esteu programant per aquest dimarts a les 20h30 a la Casa Joan Miret?
Celebrem el 20è aniversari de l’entronització del nostre Rei, Sa Majestat el Rei Mohammed VI.

La cònsol general del Marroc a Tarragona

Quin significat té per a la comunitat marroquina aquesta celebració?
La nostra Festa del Tron té un arrelament històric que es remunta a l’any 1933, any en què el poble marroquí va realitzar per primera vegada un homenatge a l’avi del nostre actual monarca, el Rei Mohammed V, que va ser perseguit i fins i tot exiliat per potències estrangeres presents a casa nostra.
Va ser precisament aquesta monarquia, que dotada de simbolisme, carisma i popularitat va cohesionar la legítima aspiració del nostre poble i els moviments polítics alliberadors de la colonització, a una justa integritat i identitat territorial i cultural que tenim com a país sobirà. Ja en 1956, amb el reconeixement mundial com a país i Estat sobirà, es va consolidar la Festa del Tron, com un element d’unitat nacional i llaç d’unió de Sa Majestat el Rei amb seu poble i, des d’aleshores, cada any els nostres sobirans i nostre poble celebrem i compartim aquest dia amb els nostres amics i molt especialment amb els nostres veïns. Amb motiu del la seva entronització, ara fa 20 anys, Sa Majestat el Rei Mohammed VI, farà un discurs a la nació, on comunicarà els futurs projectes per al desenvolupament del país.

Quins són aquests projectes?
És exhaustiu. Descriurà un programa d’activitats que marquen de forma clara els reptes, les oportunitats i les amenaces que haurem d’enfrontar, plegats, com a poble i com a país.

La diplomata saludant la delegada del govern d’Aragó

El monarca ha volgut introduir canvis importants en la seva relació amb el poble…?
Si hi ha un líder molt proper al seu poble, és el rei del Marroc qui mai perd l’oportunitat de comunicar-se i escoltar els seus conciutadans. Que ningú tingui dubtes que el Marroc està governat per un rei molt savi, molt proper a la gent i que fa tot el possible per comunicar-se amb el seu poble.

És un monarca estimat?
Els marroquins estimem ardentment al nostre sobirà. Sa Majestat és el símbol d’un Marroc modern i de la simbiosi entre el rei i el seu poble. Durant les seves visites oficials, el rei s’allunya del protocol i visita els districtes populars de la ciutat conduint el seu propi cotxe. Envoltat per la multitud, parla amb els habitants dels seus problemes i mai no es va registrar cap incident. El rei Mohammed VI ha establert una nova forma de govern monàrquic al Marroc, primant la proximitat als ciutadans i fent els possibles per donar resposta a les seves demandes.

Bichri en una reunió de treball

És un rei molt carismàtic, oi?
El rei Mohammed VI no és el monarca que podem trobar només en els palaus i que parla només amb la societat més elitista. Per a molts marroquins és molt més que un Rei, és un pare, un germà o un membre de la família molt estimat, i per a qui un desitja felicitat i salut.

Vostè representa el Regne del Marroc a Tarragona. Quin paper té una cònsol general? Quin és el seu principal objectiu?
Té la responsabilitat i l’honor de servir representar el seu país i servir el ciutadà marroquí a Tarragona, Lleida i Aragó. La meva missió és ajudar els nostres conciutadans, facilitar els tràmits administratius, ser atenta i sensible a les seves demandes, escoltar-los, i sobre tot ser humana i tenir el sentit del patriotisme.

Saloua és la primera dona a exercir el càrrec a Tgna

No és fàcil…
Hem de pensar que res és fàcil ni tot és difícil. Faig un esforç per realçar la feina dels meus compatriotes en aquestes contrades. No podem oblidar que la comunitat marroquina contribueix amb la seva riquesa cultural al multiculturalisme inclusiu i a un model de la societat plural, tolerant i de progrés per a ambdues parts.
No podem oblidar que alguns han arribat a aquestes terres per treballar, molts han tingut aquí els seus fills, els quals ja s’han casat aquí. Estem davant d’una tercera generació de marroquins.

No podem oblidar que són éssers humans que també contribueixen amb la seva riquesa cultural al multiculturalisme inclusiu i aun model de societat plural, tolerant i de progrés per a ambdues parts.

 


REDACCIÓ12 Juliol, 2019
joan_amarti_perafort.jpg

Joan Martí presidirà el CCT

El proper dilluns, dia 15 de juliol, a les 19 hores, l’alcalde de l’Ajuntament de Perafort es convertirà en el nou president del Consell Comarcal del Tarragonès (CCT), en substitució de Daniel Cid, si res no canvia en la reunió que se celebrarà aquesta  tarda per ratificar l’acord.

Joan Martí, que va ser elegit alcalde en les passades eleccions municipals amb majoria absoluta, presidirà l’ens comarcal durant dos anys, després que Junts per Catalunya i Partit Socialista arribessin a un acord de governació. Compten amb el suport d’En Comú Podem. La resta dels partits quedaran en l’oposició.

A l’equador del mandat, Joan Martí abandonarà la presidència del Consell Comarcal, donant pas a un representant de Junts per Catalunya, qui culminarà la legislatura fins a les properes eleccions municipals.

 

 


RICARD CHECA11 Juliol, 2019
javier-hernandez-1280x960.jpg

És un home discret, sensible i els que el coneixen professionalment asseguren que és un excel·lent jurista i un acèrrim defensor de les lleis. Entén que els detinguts i acusats tenen drets inviolables. A Javier Hernández li agrada la música clàssica. De fet, ella forma part de la seva vida. És un estudiós del dret i una persona que es dedica de cos i ànima a la seva professió. Tot i que és president de l’Audiència Provincial evita l’excessiva exposició pública i mediàtica. No li agraden els jutges estrella, els quals aprofiten els judicis mediàtics per treure’n profit personal o professional. En aquesta entrevista, Javier Hernández és transparent i opta per compartir amb els nostres lectors la seva part més humana.

Moment de l’entrevista al president de l’Audiència

Com està la justícia?
No podem obviar que la imatge que es projecta és dolenta i que vivim en un moment força crític. Però també cal dir que, sovint, la imatge projectada no representa ni la realitat ni la veritat absoluta. És una percepció. És cert que la societat té motius per percebre una situació de crisi i això afecta, evidentment, la legitimitat i la confiança de la justícia. Si la societat no confia, el valor de la nostra legitimitat es redueix.

La ciutadania no hi confia?
El nostre model de justícia és eficaç, amb un important nivell de qualitat i protegeix els drets i les llibertats fonamentals. El grau d’independència dels jutges i magistrats és alt. Aquesta és la realitat. S’ha projectat una imatge que és fruit d’un intent groller de manipulació per part de la política –amb la p minúscula, que és la pitjor política– contra la justícia que no necessàriament és poder judicial.

És possible separar el poder judicial de l’administració de la justícia? Està polititzada la justícia?
No hem d’oblidar que la política es tradueix en opcions de valors, de transformacions i el discurs polític, com a eix configurador de la nostra realitat social, està present en la justícia. No som un organisme social al marge de la societat. Integrem un engranatge institucional dins la societat.

La política és un component que determina la realitat social, la llei té una connotació política i els jutges som cridats a interpretar la llei. Inevitablement, en la interpretació de la llei, els jutges utilitzen elements polititzats intel·lectualment, utilitzem opcions de valors. La política ho és tot. Els jutges no som eunucs polítics.

El jutge fa política de partit?
No, i no ho pot fer. I si ho fa, és un incompliment del seu deure professional. El jutge fa política pública? És clar que sí. En el cas de les clàusules del sòl abusives el jutge està fent política pública de distribució. Quan reconeix el dret a una prestació pública, està fent política, però no política partidària. Analitzem els drets segons els nostres valors i software personal. El jutge té una càrrega d’interpretació. Avui dia, és molt, molt difícil ser jutge.

Quins són els límits d’un jutge?
No hauríem d’actuar amb prejudicis. Estem obligats a no prejutjar. Ens hem de deixar convèncer amb arguments. Hem de rebre l’al·legació de les parts, respectar i afavorir el debat contradictori. Després hem de reflexionar abans de decidir.

Quin és el pitjor prejudici?
La no obertura de ment. No pots jutjar si no saps escoltar l’argumentació de les parts.

Quines són les qualitats que ha de tenir, avui dia, un jutge?
Fa 30 anys que em dedico a aquest ofici i ara, per cada dia que passa, veig enormes dificultats per ser un bon jutge. Però ha de tenir, essencialment, capacitat d’escoltar, ha de respectar les regles del procés i ser capaç de crear condicions comunicatives. Ha de poder organitzar els drets de la defensa i de contradicció que estudia el Dret i que accepta la fal·libilitat, tenir un punt de mala consciència, ganes de millorar i intentar traslladar una sensació de correcció normativa a l’hora de decidir i també d’equitat. Ha de tenir compassió, esforç d’individualització i procurar que cada sentència sigui un acte renovat. Cada cas és un cas.

Javier Hernández fa 30 anys que és jutge

Ajuda a la imatge de la justícia parlar de jutges conservadors i progressistes?
No. L’origen no ideològic dels jutges és objecte de control, escrutini i avaluació social. Tinc la sensació que al nostre país se simplifiquen molt els conceptes. No sé què significa ser jutge conservador o progressista. Dels anomenats jutges progressistes en conec alguns que tenen visions inaudites i restrictives d’alguns drets i jutges conservadors que són tot el contrari. Jo els distingiria com a autoritaris i no autoritaris. No podem estar tan preocupats amb la taxonomia, la classificació de les coses. Des de dins ens costa classificar. M’importa molt poc que un jutge sigui conservador o progressista, em preocupa molt més que sigui un gran professional. Un gran jutge és sempre lliure.

Vostè ho és?
Ho intento, però no sé si sóc un gran jutge. Faig esforços per seguir en el camí de l’excel·lència.

Vostè és conegut com a excessivament garantista dels drets dels detinguts o processats.
No pot ser d’una altra manera. Els drets d’una persona acusada són els d’una persona innocent i un jutge està obligat a defensar la presumpció d’innocència. He condemnat molta gent a la privació de la llibertat, però he lluitat sempre per respectar els seus drets. És una garantia d’encert en les meves decisions. Si m’equivoco, les conseqüències són gravíssimes, per tant el protocol per evitar l’equivocació ha de ser escrupolós. Els acusats també tenen drets, no ho podem oblidar.

S’ha equivocat molt?
Espero que no. Mai no he signat cap sentència conscient que m’estic equivocant. N’he signat moltes amb la convicció que segurament l’acusat ha comès el delicte però l’he absolt perquè no estic segur el 100%. He intentat no condemnar mai un innocent. Les conseqüències d’una errada són tremendes.

Ha perdut la son a l’hora de redactar alguna sentència?
He de confessar que dormo poc. Treballo molt a la nit. Redactar una sentència és una tasca difícil, de molta responsabilitat i, per tant, necessita un espai de molta concentració. I això ho trobo a la nit. Algunes decisions m’han amoïnat fins a trobar la solució jurídica adient i fàcticament acreditada. Algunes m’han suposat veritables esforços, reflexió, reconstrucció de l’argument…

Com s’ho fa, vivint a Tarragona i sent el màxim responsable de la judicatura, per continuar gaudint del respecte de molta gent i de les institucions?
He intentat ser un jutge discret. Alguns col·legues vinculen la seva funció a un cert protagonisme social o al moment mediàtic. Jo he intentat fugir de tot això.

El jutge entén que la relació amb la premsa ha de ser respectuosa

Però tampoc no s’amaga…
No. Però no he estat un jutge extravagant ni massa integrat en el cercle del poder local o de la representativitat social i econòmica. He volgut mantenir-me’n al marge. Com a president de l’Audiència Provincial he intentat tenir una representació no excessiva, de poca exhibició i molta prudència.

De vegades ploro
Qui és Javier Hernández?
Una persona que fa de jutge i que intenta ser fidel a alguns valors. És més important el valor de la vida que la vida.

Uf… vostè és un romàntic…
Sí i molt emotiu. Sóc massa sentimental. Soc d’aquelles persones que s’emociona i plora amb una pel·lícula.

Encara plora?
Sí, de vegades per fora. No crec que sigui dolent plorar.

Vostè és d’aquells que es capfica molt?
Quina pregunta!!! Les coses m’afecten massa i de vegades no puc evitar-les, perquè no depenen de mi. En algunes ocasions arrossego culpes de les quals no en soc responsable.

És una persona tímida?
Una mica. Depèn del context i de les circumstàncies.

Hernández treballa moltes hores

Li agrada la solitud?
De vegades sí.

És empàtic?
Ho intento. És una virtut judicial, però és difícil.

Estem al seu despatx sentint música clàssica, aquella que ens aporta serenor...
Clàssica i jazz són les meves predilectes.

És un home sensible?
Sóc molt sentimental, és un dels meus defectes. Soc una persona emotiva i això planteja un problema interessant: el tractament de l’emoció en la decisió judicial.

Si no fos jutge, quina professió hauria triat?
No ho sé. Vaig estudiar amb la voluntat de ser jutge.

És un enamorat de la seva feina…
Sí, moltíssim. És un privilegi treballar en allò que ens dona sentit a la vida, per això em fa molt de mal, m’entristeix, quan tenim una situació de crisi. A mi m’afecta molt. Em produeix una tristor terrible el que està passant…

Javier Hernández evita els flashos mediàtics

La constitució, la referència
Arran del procés independentista, hi ha jutges que diuen que és molt difícil treballar a Catalunya. A Tarragona hi ha la mateixa sensació?
Per tarannà, per història, per societat amable, no… El que no acceptem és aquesta idea que la justícia és aliena al país o a la societat, com si fos un model de justícia colonial, com si nosaltres fóssim extraterrestres. Jo fa 30 anys que sóc al servei de la judicatura i ningú no em pot dir que no formo part d’aquesta societat. Som jutges que exercim el poder judicial a Catalunya i que estem al servei dels valors i del sistema judicial. El nostre compromís és amb la Constitució, perquè no pot ser d’una altra manera. Nosaltres som agents del poder públic en la defensa dels drets i les llibertats, protegits per la Constitució.

És fidel a la Constitució?
La meva norma de referència i el meu codi de conducta venen determinats per la Carta Magna, perquè és la garantia de la convivència pacífica. Hi ha missatges que incorporen la violència.

Quins?
Quan sentim dir que els jutges no són nostres, que són del règim… o fora jutges i fiscals de Catalunya o quan van fer la pintada a les parets de l’Audiència on deien que aquesta terra serà el vostre infern… Això és molt trist.

Està dolgut?
Sí, molt. Allò em va entristir molt.

Es van traspassar línies vermelles?
Tots vam viure una situació difícil. El somni s’ha trencat. Vivíem en una societat integrada i integradora i ara s’aprecien riscos de trencament i de fractura, de pressió emocional… I això m’afecta com a persona i com a ciutadà.

L’han amenaçat mai?
No, mai. Arran del procés, mai. Estic segur que tots els col·lectius polítics i socials de la ciutat participen de la idea que la justícia està al servei de la convivència. He parlat amb diferents responsables de la societat per evitar situacions de violència i la resposta ha estat impecable.

La situació ara està més tranquil·la?
Es viu una calma tensa.

Actes insòlits
Vostè és amic del jutge del Suprem Pablo Llarena. Quan veu que ha d’anar amb un important dispositiu de seguretat personal i li fan pintades a casa seva… Què en pensa?
És molt trist. És el símbol de la gravetat de la crisi social, política i constitucional. Estem en una situació de descomposició social. La persecució, l’escarni, la violència cap a un jutge és quelcom insòlit.

També és insòlit que un jutge empresoni polítics…
També és insòlit un procés de ruptura institucional com el que s’ha produït, amb l’absència de límits, de confrontació… El jutge Pablo Llarena, amb independència i amb destacat compromís professional, ha pres decisions que són motivades, racionals, responsables i que són del tot controlables. Aquesta reacció social és molt trista. Cal recordar que feia 25 anys que el jutge Llarena vivia a Catalunya, els seus fills són catalans…

Hi ha presos polítics?
No, no són presos polítics.

S’està allargant massa la presó preventiva?
No puc contestar d’una manera categòrica perquè en desconec els detalls i les circumstàncies. Els delictes són greus i el risc de fuga, identificats a partir de l’estratègia adoptada per alguns dirigents polítics, ha fet que les resolucions fossin estrictes. Davant del risc de fuga, la presó provisional és una conseqüència raonable.

Javier Hernández va ser candidat al Tribunal Suprem

Però s’està allargant?
No puc opinar. Institucionalment, és un deure no opinar.

Què pensa quan veu el president Quim Torra dient als CDR que ‘apretin’. Això ajuda a la convivència?
Com a jutge he de mantenir-me al marge i no opinar sobre les accions polítiques i no valorar el discurs polític. Tinc la meva opinió com a ciutadà però no la puc compartir.

La música, la clau
Com és el seu dia a dia?
És molt complicat. M’aixeco a tres quarts de 8. Intento arribar a l’Audiència a tres quarts de 9. A les quatre arribo a casa i faig una becaina. Cap a dos quarts de sis torno a la feina, si no tinc altres compromisos  com cursos, viatges o conferències. Estic a la feina fins passades les 9 del vespre. Sopo amb la família i després em poso a llegir, a escriure o a preparar conferències. A dos quarts de dues me’n vaig a dormir.

Sap tocar algun instrument?
No. Soc un desastre. Soc incapaç de produir una sola nota harmònica. Soc molt consumidor de música: visc i treballo amb música. A casa també. No puc treballar si no tinc música.

Encara va al cine?
Sí, però menys del que m’agradaria. És una de les meves grans passions.

Què li falta per ser realment feliç?
La felicitat no és un estat, és un objectiu. Com tots els objectius, el més bonic i interessant és intentar-ho. Busco la felicitat i en aquest camí trobo moments meravellosos, durs, difícils…

El jutge treballa escoltant música clàssica

Com està Tarragona judicialment parlant?
Tenim un índex d’entrades per damunt de la comunitat autònoma i de la resta d’Espanya. No obstant això, tenim una taxa de resolubilitat important. Es treballa amb molta serietat i celeritat. Tenim alguns territoris que estan sanejats i són àgils. Les Terres de l’Ebre funcionen bé, Amposta i Tortosa estan molt a prop de l’òptim. Gandesa té alguns problemes que s’estan solucionant. I a Tarragona capital la situació és bona, hi ha estabilitat de funcionaris i jutges… Els jutjats de violència de gènere tenen una resposta correcta, el Registre Civil funciona molt bé.  L’Audiència manifesta algunes mancances i problemes amb els assenyalaments dels judicis orals. Hi ha retards que estem intentant solucionar.

Quan tindrem el Fòrum de la Justícia?
No pinta bé. Vam mantenir una reunió informal amb la consellera de Justícia i ens va dir que no es pot pressupostar. Ha dit que es nega a fer promeses que no estiguin basades en un pronòstic real d’execució. El fòrum és una demanda social i, de moment, no hi ha cap previsió, ni de data ni de pressupost.

La gent acudeix massa a la justícia?
Sí. La mediació és un recurs més qualitatiu que quantitatiu. El recurs de recórrer a la justícia hauria de ser excepcional. Hi hauria d’haver fórmules d’arbitratge. La gent critica molt la justícia però hi acudeix. Diuen que no se’n fien, però hi venen. Això és bo, ja que és un circuit que legitima el sistema judicial.

Què pensa de la corrupció?
És un problema gravíssim, terrible. Per a mi és dels més greus perquè desmotiva i afebleix el sistema institucional i provoca desafecció social.  La corrupció desanima la inversió i té repercussions nefastes per a l’economia. A més, estimula l’antipolítica, alimenta el populisme i desarticula el sistema democràtic. És intolerable.

Vostè és molt discret. Quina relació manté amb la premsa?
No m’agrada i no em sento còmode amb el maridatge entre la premsa i els jutges, perquè pot propiciar una assistència mútua. Això, d’alguna manera pot incomplir algun deure o no afavorir una imatge d’imparcialitat, tan desitjada com necessària. Hi ha el risc que es converteixi en una relació perillosa. Respecto els periodistes i no vull aprofitar-me’n perquè no passi a la inversa. No vull intercanvis.

Hernández és un jutge que intenta ser discret

Quin model propugna?
Un model, òbviament, cooperatiu, transparent i responsable. Una relació sincera i honesta i respectuosa.

No m’agraden els jutges estrella
Li agraden els jutges «estrella»?
No, gens. De vegades un jutge es converteix en «estrella» per la mediatització del cas i contra això no s’hi pot fer res. El que no m’agrada en absolut és l’autopromoció d’un jutge que treballa en un cas mediàtic. És un comportament intolerable.

Vostè és jutge, president de l’Audiència… i després?
Ni idea.

El Suprem és la pròxima parada?
Podríem dir que sí.

Com s’hi arriba?
Jo he fet el que crec que s’ha de fer per arribar-hi. A partir d’aquí, hi ha variables que jo no controlo.

És la segona vegada que ho intenta…
Hi ha un grup que m’ha donat l’aval i m’ha animat, però quan arriba al centre de decisió, al CGPJ, és una qüestió de la qual em resulta difícil parlar. Mai no he demanat el suport de ningú. Només puc demanar l’aval professional. No vull demanar cap favor a ningú. No faig la cort ni el ‘paseíllo’ als despatxos dels vocals del Consell General del Poder Judicial. Ells coneixen perfectament el meu currículum i només puc presentar-me amb la meva experiència. Vull arribar-hi per mèrits professionals i personals.

Per cert, com es viu a Tarragona?
Sempre he estat molt a gust a Tarragona, però és cert que no aprofito la ciutat com es mereix. No disposo de temps per conèixer-la. Em plantejo una passejada cada dia per les seves platges. És un projecte pendent des de fa trenta anys.

Ricard CHECA

 


REDACCIÓ1 Juliol, 2019
manel_albiac.jpg

El degà del Col·legi de l’Advocacia a Tarragona intenta vendre la seva trobada amb el rei d’Espanya com quelcom de molt positiu pel col·lectiu, però molts dels seus companys no ho entenen així.

Albiac saluda el monarca
Albiac saluda el cap d’estat

Mentre que Manel Albiac explica que va informar el monarca sobre el seu model de gestió com a màxim responsable dels lletrats a Tarragona, alguns col·legiats consideren que el degà l’audiència reial només ha servit per a satisfer els interessos personals i alimentar els egos desorbitats de Manel Albiac, tot oblidant que el monarca, el 3 d’octubre, va fer un discurs recolzant la violència policial contra els votants – independentistes o no – del referèndum de l’1 d’octubre.

Alguns advocats tarragonins no amaguen el seu cabreig i arriben a punt de demanar la dimissió del degà del Col·legi d’Advocats de Tarragona. Les crítiques eren una constant a les xarxes socials.

Per exemple, en un dels missatges publicats a Twitter, il·lustrat amb una foto de la junta del col·legi amb Felip VI, es podia llegir el següent: “Aquesta gent no representa l’advocacia de Tarragona, sinó els seus interessos personals. No us vau posar l’1 d’octubre al costat dels ferits pels cops de porra per no comprometre la imparcialitat de l’ICAT Tarragona i ara us poseu al costat del Borbó”. El missatge anava acompanyat dels hastags #no em representeu #albiac dimissió.

Per la seva banda, el conegut advocat Pere Grau ha volgut compartir la seva indignació davant la trobada reial: “L’advocacia de Tarragona no mereix estar representada per un degà que ha compromès la imprescindible neutralitat de la corporació. Ha de dimitir immediatament”, ha escrit Grau al seu compte de Twitter.

D’altres tuitaires exigien que Albiac dimitís i demanés perdó. Alguns juristes contactats per aquesta redacció prometen no plegar els braços fins que Albiac assumeixi les conseqüències d’una gesta que ha compromès la imparcialitat del col·lectiu, a causa de l’egocentrisme del seu màxim representant a Tarragona.

El nostre digital ha intentat conèixer la versió i les explicacions del degà Manel Albiac, però els nostres esforços han resultat infructífers.

 


REDACCIÓ24 Juny, 2019
didac2-1280x960.jpg

Dídac Nadal confessa alguna decepció amb el resultat electoral. No obstant, reconeix que ell i el seu grup van fer una feina importantíssima i decisiva pel canvi de polítiques i govern a la ciutat. No descarta entrar al govern municipal, ara i més endavant. Nadal és positiu a l’hora de considerar que aviat Tarragona notarà alguns canvis. Durant l’entrevista, preconitza que l’estratègia urbanística d’Esquerra Republicana acabarà sent un problema pel govern. El portaveu de Junts per Tarragona assegura que no pensa, almenys de moment, en una hipotètica moció de censura. Deixa un repte pels advocats que estan asseguts al saló de plens en referència als presos polítics.

Dídac Nadal després de l’entrevista

Ja han passat les eleccions. Ja coneixem els resultats. Havia fet ‘porra’?
Sí. Era una ‘porra’ molt volàtil. El resultat anava variant, segons els dies.

Quin era el resultat de la seva travessa?
M’hauria agradat haver tret el quart regidor. Crec que ens ho mereixíem. Això també ens posa els peus a terra.

I que preconitzava per la resta de partits?
No, no ho ha fet.

Junts per Tarragona havia encarregat alguna enquesta?
No. Personalment no crec en les enquestes i menys si es fan als telèfons fixos. Hem optat per fer una campanya molt positiva i amb moltes propostes.

Quant va costar la seva campanya?
Entre els 15 i els 16 mil euros.

Qui la va pagar?
Jo, de la meva butxaca.

I el partit no va col·laborar?
Va aportar tres mil euros que corresponien a les banderoles.

Està satisfet amb els resultats?
Sí, en general, sí. Vam fer una bona campanya, tenim un bon equip, ens ho vam passar molt bé, vam generar sinergies internes i estic orgullós perquè arran de la feina feta vam aconseguir un col·lectiu molt més cohesionat. Ha estat una mena de trampolí cap endavant i per engrescar la gent.

En algun moment s’han sentit menystingut?
No. En cap moment.

Nadal no descarta entrar al govern municipal

Vostè va dir per activa i passiva que es veia com alcalde… Però, no va passar dels tres regidors… I ara què?
Doncs, mala sort. Hem de seguir treballant. És molt dur que amb un any de feina poguéssim arrasar a les urnes.

Però, no és ni alcalde ni està al govern…
Quin problema hi ha? Estic content perquè la meva ciutat ha canviat d’alcalde.

Era, doncs, l’objectiu real?
No. L’objectiu era que jo fos l’alcalde. És una desil·lusió i una llàstima no haver-lo assolit perquè crec que en Pau Ricomà no deixa de ser un pas entremig amb les propostes que nosaltres posàvem damunt de la taula. Nosaltres érem molt més trencadors.

Està content amb la fi del ballesterisme?
Hi havia un clam generalitzat de la necessitat de fer aquest canvi. I estic satisfet perquè, d’alguna manera, hem pogut col·laborar amb el canvi que reclamava la ciutadania.

El dia que l’alcalde Ballesteros va deixar de ser-ho què li va passar pel cap?
No res. Sóc una persona molt més pràctica que tot això. Tenia clar que Tarragona no es trobava en les millors condicions, l’alcalde es trobava absent i jo estava preocupat amb l’escàs acompanyament del Sr. Ballesteros amb la política nacional. És cert que el canvi que vam proposar no va poder ser, però almenys hi ha hagut un canvi.

El PSC el va ‘festejar’ i intentar convèncer per entrar al govern. Què li van oferir?
És cert que se’m va plantejar entrar al govern, però voldria no revelar els detalls de les converses.

Li van proposar una alcaldia compartida?
No. Li dic més, entrar al govern, per a mi, era irrellevant. Jo em movia per propostes concretes per millorar la ciutat i generar il·lusió. I això no m’ha ofert el PSC. Les seves propostes només anaven de cadires.

ERC sí?
Amb Esquerra trobàvem una sèrie de matèries on se’ns va escoltar i es van comprometre amb unes propostes serioses sobre temes que per a nosaltres són imprescindibles.

El poratveu de JuntsXTgn està feliç pel canvi de govern

O sigui, ERC va dibuixar un programa per acontentar els seus socis d’investidura?
No. Senzillament hi havia unes matèries que coincidien amb el programa d’ERC i cadascú, amb els seus matisos, ha aconseguit un compromís de propostes clares i de millora per a la ciutat.

Quines són les línies vermelles?
No tinc línies vermelles. Simplement que si des del govern fan una proposta que no creiem interessant i objectives pel conjunt de la ciutadania, votarem en contra.

L’oposició del PSC
El PSC diu que farà una oposició contundent en un mandat que qualifica d’inestable. És inestable?
Teníem més inestabilitat quan el PSC liderava l’ajuntament. És cert que el govern, format per ERC i EPC, és més fràgil, però això farà que se cerqui més consensos, una major capacitat de diàleg i més predisposició per arribar a acords sistemàtics.

Li resulta més fàcil estar a l’oposició que al govern?
Formar part del govern no era una condició indispensable. És obvi que als regidors de Junts per Tarragona ens hagués agradat entrar al govern, perquè segurament seríem capaços d’alleugerir la feina de la resta de regidors i probablement ens havíem sentit més útils i productius. Però nosaltres representem un espai i el volem preservar. Estar a l’oposició no ens impossibilitarà contribuir per a la millora i el progrés de la ciutat. Podem ajudar i alhora fiscalitzar.

És cert que li van fer la guitza, posant com a condició que Dídac Nadal no formés part del govern?
No és veritat.

Segur?
Miri, vam ser nosaltres que el dissabte abans del ple d’investidura vam trucar a En Comú Podem per fer-los saber que Junts per Tarragona no havia nascut ni arribat per lluitar per cadires, sinó per lluitar per Tarragona.

El seu cognom l’ha perjudicat?
No. Crec que, durant la campanya, ERC va aprofitar el meu cognom per generar un vincle sospitós amb un promotor de la ciutat. ERC va estar francament malament perquè es falseja la realitat perquè és evident que jo no tinc, no he tingut ni tindré cap vincle amb cap promotor, perquè ni tan sols treballo amb aquestes matèries i ERC va utilitzar això per perjudicar-me durant la campanya i ho va aconseguir, perquè el nostre resultat es va ajustar a la baixa. Crec que el meu cognom només m’ha pogut perjudicar en aquest cas.

Què passarà amb la Budellera?
Ni idea. No represento ni tinc cap mena de transcendència en la Budellera. Potser seria més interessant preguntar-me què passarà amb l’Urbanisme a Tarragona?

Què passarà?
No comparteixo l’estratègia urbanística que porta ERC. Crec que acabarà sent un problema per a ells mateixos i s’ha de ser una mica més respectuosos amb els plans generals de la ciutat (POUM), sobretot tenint en compte que el nostre és actual i que vam trigar uns 10 o 12 anys en tenir-lo redactat.

Què farà doncs?
Estaré encantat de poder analitzar i estudiar els ajustaments que ERC vulgui proposar, però entenc que qualsevol alcalde de Tarragona haurà de poder contestar cap on creixerà la ciutat en els propers 20 anys. Crec que ara mateix Pau Ricomà no és capaç de respondre a aquesta pregunta. Els republicans han fet servir l’Urbanisme d’una manera molt electoralista i crec que l’Urbanisme és d’aquelles matèries que requereixen responsabilitat i prudència.

Alcalde segrestat?
Estaria disposat a aprovar una moció de censura contra aquest govern?
És un element que no forma part de l’escenari. No li hem donat suport per tenir-lo segrestat. No és la nostra forma de fer ni d’estar en la política.

Fa un any i mig que està en la política municipal. Com s’hi troba i on vol, arribar?
És curiós que en la política local m’hi sento còmode i alhora perdut en la política nacional i estatal. Trobo que tot el que fem des del grup municipal tot té sentit i això ens fa sentir còmodes.

Dídac Nadal durant l’entrevista

Vostè reclamava un canvi d’alcalde, de polítiques… Ara que ja tenim un nou alcalde… què fa falta?
És cert que tenim un govern més fràgil que els anteriors, però aquesta fragilitat es pot veure compensada i reequilibrada amb la il·lusió de les persones que han entrat a formar del govern. Tinc la sensació que serà difícil fer reformes profundes i entrar en matèries de calat per a la ciutat, però cal tenir en compte que la ciutat estava deteriorada a diferents nivells, i potser ara cal començar a tractar bé a les persones, a tenir-les en compte, a saber a escoltar i a ser rigorosos amb els nostres compromisos i clars davant de la nostra gent. Això no costa diners i no ens costarà tirar endavant. No obstant, reconec que aquest govern, a causa del seu escàs nombre de regidors, trobarà dificultats per poder caminar a ritme, però la il·lusió que s’ha pogut generar ja és un bon punt de partida.

S’ha de fer una auditoria?
S’ha de fer una anàlisi detallat de tots i cadascú dels departaments i de les formes de gestió i finances. Cal saber que s’ha fet durant tots aquests anys. No sé si el nom és auditoria, però cal saber on estem i amb què comptem per poder caminar.

Descarta entrar al govern?
Escolti, jo sóc tarragoní i m’haguera encantat formar part del govern. No sé dir-li que passarà en el futur. No vull tancar aquesta porta, però no sé si en aquest o en un altre mandat. Tot arribarà…

Li agradaria veure un llaç groc o una estelada decorant la façana de l’ajuntament? Cal?
Ara és el moment de debatre temes interessants, seriosos i al marge de la pressió i rigidesa de les campanyes electorals. Parlo sobretot pels temes d’Urbanisme o del Comerç Local. Des de Ciutadans i PP es barreja molt la independència amb els presos polítics. Jo sóc demòcrata i com a tal el que faig és lluitar perquè hi hagi unes urnes i es pugui prendre decisions d’acord amb la participació majoritària. El resultat de les urnes és indiferent. Dit això, s’estan detectant irregularitats molt greus en la situació dels presos polítics i exiliats. El fet que es posi un llaç groc a la façana no té res a veure amb la independència, però sí amb la injustícia que s’està cometent. Jo sóc advocat i sóc capaç de llistar totes les injustícies que s’estan cometent amb els presos polítics. I repto tots els advocats del plenari que siguin capaços de veure-les…

És un missatge pel líder de Ciutadans, Rubén Viñuales?
Sí i pel Sr. José Luis Martin. S’ha adonat que des del PP i C’s es parla molt de les condicions presidiàries però ningú no parla del Duc de Palma i de com ho està passant en la presó. Ningú no ha vist fotografies seves empresonat…

Vaga dels treballadors de la neteja
Vostè insisteix que Tarragona està bruta. La neteja de la ciutat és un tema prioritari?
Hem de ser coherents. Calen inspectors que certifiquin que Foment fa bé la seva feina i que la ciutat queda neta. Després cal analitzar si es tracta d’una qüestió d’incivisme o de manca d’eficiència en la prestació del servei. També servirà per detectar possibles millores que es puguin fer en el propi contracte. Això no ha de ser un problema per l’empresa, per treballadors o per l’ajuntament.

Tem una vaga per part dels treballadors de la neteja?
A mi el que em sorprèn és que ens diguin que en l’anterior govern no hi havia cabuda per a les vagues – tot i que l’informe de l’OCU deia que Tarragona és una ciutat bruta i que l’anterior govern els va obrir diferents expedients – i ara ens amenacin amb vagues. Si és així, no estic acostumat al fet que la pressió sindical pugui canviar o modificar decisions polítiques que es prenen correcta i lliurament. Tothom és lliure de fer les vagues que cregui oportunes. Si opten per fer vagues, acabaria per pensar que s’està pressionant el nou govern i que no es tracta d’una vaga objectivament defensable per raons sindicals.

Nadal es considera més atrevit que Ricomà

Està d’acord que el nou alcalde s’hagi apujat el sou?
M’acabo d’assabentar d’això i em sembla una decisió molt desafortunada. Crec que la primera decisió del nou govern no hauria de ser incrementar mai el sou de l’alcalde.

Li agradaria ser el soci prioritari del govern?
No. No, necessàriament. Cal deixar uns dies al nou govern per ubicar-se i saber on està i cap on vol anar. Triar les prioritats. No m’interessa massa si aquest partit és prioritari o no. M’estimo més que el nou govern adopti les mesures amb les quals es va comprometre i que tenen l’objectiu de millorar la ciutat.

Tem que passats uns mesos vostè acabi pensant que estàvem millor amb Ballesteros?
No, home no. Era més que constatat que la gent volia un canvi. Estic convençut que en pocs mesos hi haurà una resolució judicial que tots, d’una manera o altra, haurem de valorar.

De què m’està parlant?
De la sentència del Suprem contra el procés. No vull que l’alcalde defensi els independentistes, però que acompanyi a la ciutadania que està en dificultats.

Però considera que Tarragona és una ciutat independentista?
Jo no vull una ciutat independentista. Vull una ciutat demòcrata. Ara tenim una Tarragona situada més a prop d’una democràcia moderna i més participativa. Se’m fa difícil pensar que si el Sr. Ballesteros continués governant, Tarragona milloraria en relació als anys anteriors. Crec que el canvi de govern és un pas endavant per a la Tarragona que volem.

Creu que l’alcalde Ballesteros estarà quatre anys a l’oposició?
Aviat arribarà una resolució de l’Audiència Provincial, confirmant el processament i assenyalament del judici del cas Inipro, fet que obligarà el PSC a prendre decisions sobre el Sr. Ballesteros i la Sra. Floria. Ells haurien d’apartar-se del consistori.

 


REDACCIÓ6 Juny, 2019
antifrau.jpg

Josep Gili està en litigi amb l’ajuntament de Torredembarra

Tot i que el republicà Eduard Rovira no ha pres encara possessió com a alcalde de Torredembarra ho farà el proper dia 15 de juny –, els problemes judicials i anades i tornades als jutjats en aquell municipi no cessen. A banda de les querelles criminals presentades contra el regidor de Governació, el socialista José Garcia, el cap de la policia local i el mateix alcalde, ara l’Oficina Antifrau ha tret el cap en la capital de la Torre. Això perquè l’inspector de la policia Josep Gili, va presentar una denúncia sobre la (polèmica) creació de plaça d’inspector en la Policia Local de Torredembarra.

Josep Gili va presentar una denúncia a l’Oficina Antifrau de Catalunya, dirigida per l’expresident del TSJC Miguel Ángel Gimeno, per considerar que s’ha creat una plaça d’inspector a mida del candidat

Gili va guanyar la plaça de cap de la policia municipal, però va ser suspès pel govern d’Eduard Rovira a causa de la seva imputació en un procés judicial. Ara mateix, Josep Gili és el coordinador del pla de mobilitat i senyalització municipal, però no té cap poder directe sobre el cos policial. Actualment, està de baixa mèdica.

Gili ha acudit a la justícia per reclamar la seva plaça i evitar que l’ajuntament continués amb l’objectiu de crear una plaça d’inspector que, segons Josep Gili, podria estar feta a mida de l’actual cap de la policia, Miguel Marchal. De fet, això mateix és el que va denunciar a l’Oficina Antifrau, a través d’un escrit presentat el passat més d’abril. Com a conseqüència d’aquesta queixa formal, l’oficina antifrau s’ha interessat pel cas i estudia si s’ha comès alguna infracció penal.

Antifrau s’ha interessat per la denúncia de Josep Gili

L’oficina Antifrau després de decidir obri un expedient sobre els fets denunciats, ha ‘convidat’ el denunciant a “(…) facilitar-nos qualsevol altra informació o documentació que disposeu o obtingueu en el futur, acreditativa o relacionada amb els fets denunciats (…)”.

De moment, l’ajuntament, presidit pel republicà Eduard Rovira, ha decidit suspendre la plaça d’inspector. Un fet que podria servir per confirmar les sospites que el concurs era un ‘traje a mida’. Ara caldrà esperar nous esdeveniments d’una novel·la rocambolesca que promet no ser gens avorrida.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter