Arxius de EXCLUSIVES | Diari La República Checa

REDACCIÓ26 Juny, 2020
Morlanes_juan-luis.jpeg

José Luis Morlanes, Ceo d’Iqoxe

Discret i sense càmeres fotogràfiques ni micròfons. Així s’ha personat el director general d’Iqoxe, José Luis Morlanes, al Palau de Justícia de Tarragona. Va comparèixer aquest dijous al matí davant la titular del Jutjat d’Instrucció 1 de Tarragona en qualitat d’investigat. Morlanes s’ha acollit al dret de no declarar atenent que les diligències encara estan sota secret de sumari.

Els dirigents d’Iqoxe demanen a la jutgessa que aixequi el secret de sumari

El CEO d’Iqoxe ha seguit les passes del director de la planta, Juan Manuel Rodríguez Prats, qui va acudir als jutjats el passat dimarts i va decidir no fer cap declaració ni davant la jutgessa ni als periodistes que l’esperaven a les portes del jutjat. Segons ha pogut saber larepublicacheca.cat, José Luis Morlanes va demanar a la magistrada poder declarar un cop s’aixequi el secret de les actuacions i pugui defensar-se cabdalment. De fet, no és la primera vegada que els responsables d’Iqoxe demanen al jutge instructor que ordeni l’aixecament del secret de sumari.

La ciutabnia continua exigint més seguretat

Cal recordar que, segons va avançar en exclusiva la republicacheca.cat, la jutgessa va citar a declarar, en condició d’imputats, el Ceo d’Iqoxe, el director de la planta i la mateixa empresa com a persona jurídica.

La compareixença estava prevista pel dia 23 de juny (revetlla de Sant Joan) al matí. José Luis Morlanes no va acudir als jutjats perquè tenia un compromís ineludible. Juan Manuel Rodríguez, el director de la planta, va comparèixer però no va declarar i va fer els possibles i impossibles per no ser vist pels periodistes. Ho va aconseguir.

Recordem que el Jutjat d’Instrucció 1 de Tarragona dirigeix les investigacions sobre l’explosió mortal d’Iqoxe el passat 14 de gener.

 


REDACCIÓ26 Juny, 2020
mossos_judici5-1280x960.jpg

La Fiscalia interposarà recurs de cassació al Tribunal Suprem contra la sentència absolutòria dels dos comandaments dels Mossos d’Esquadra, Jaume Morón i Xavier Cunillera, emesa per la secció segona de l’Audiència Provincial de Tarragona.

El judici va suscitar l’interès de la premsa

Segons ha pogut saber larepublicacheca.cat, el Ministeri Fiscal ja va manifestar el seu propòsit de recórrer contra l’absolució dels dos responsables dels Mossos d’Esquadra, els quals estaven acusats d’evitar i entorpir una investigació contra agents de la Policia Local de Vila-seca.

No obstant, i segons ha pogut saber el nostre digital, aquest recurs no es farà efectiu mentre la secció segona de l’Audiència Provincial de Tarragona no resolgui el recurs d’aclariment presentat per la defensa de Jaume Morón. L’advocat Javier Prieto pretén que els magistrats esmenin alguns errors o imprecisions que apareixen en la sentència. Un cop resolt el recurs de la defensa, la Fiscalia remetrà el seu recurs al Tribunal Suprem, on demanarà que es condemni els dos processats.

Cal dir que el recurs anunciat pel Ministeri Fiscal no representa cap novetat, si tenim en compte que dels tres magistrats que conformaven el tribunal, un es va desvincular de la sentència absolutòria i va emetre un vot particular. D’acord amb el jutge díscol, la seva discrepància “gira fonamentalment sobre el valor tant fàctic com normatiu que els meus companys han atribuït als resultats llançats pel quadre probatori” del judici.

Els dos processats amb els seus defensors

El magistrat que va emetre el vot particular assegura que tant Morón com Cunillera van ometre informació de forma deliberada i esbiaixada amb el “propòsit d’ocultació de responsabilitats, que només es podrà respondre a l’objectiu de cobrir precisament als agents de la Policia Local” de Vila-seca.

El jutge entén que els dos mossos van mentir de manera “ostensible i deliberadament” en la narració del que estaven obligats a descriure fidelment en un document oficial – atestat – destinat a engegar l’obertura d’una causa penal. A banda d’ometre que els policies locals s’havien endut un client de La Pachá sense cap lesió, van protegir els agents de la Policia de Vila-seca quan se sospitava que ells eren els autors de les greus lesions que presentava l’home que va abandonar la discoteca en companyia dels policies. També insisteix que Jaume Morón va apartar i prohibir la caporal E.M. de continuar la investigació per negar-se a revelar la seva font d’informació.

El cas acabarà al Tribunal Suprem

El magistrat, en el seu vot particular, considera que s’hauria de condemnar l’intendent Jaume Morón a 18 mesos de presó i un any d’inhabilitació per exercir funcions policials, així com una multa econòmica. Per a Francesc Xavier Cunillera, s’entén just imposar-li una pena de 18 mesos de presó, un any d’inhabilitació i una multa econòmica.

Caldrà saber ara quins són els arguments a esgrimir per la Fiscalia a l’hora de presentar el recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.

 


REDACCIÓ26 Juny, 2020
antifrau.jpg

L’Oficina Antifrau de Catalunya investiga quatre ajuntaments del Camp de Tarragona: Constantí, El Morell, Perafort i Villalonga del Camp. Està en causa el conveni que aquests municipis van signar el 18 de juny del 2012 amb la Universitat Politècnica de Catalunya per la realització d’un projecte d’avaluació de la qualitat de l’aire.

Segons ha pogut saber larepublicacheca.cat, l’Oficina Antifrau va enviar als mencionats consistoris un “informe raonat” després d’analitzar un cas de presumpte frau de llei comès pels quatre ajuntaments, els quals haurien adjudicat contractes de serveis per a la realització d’estudis sobre la qualitat de l’aire, sota la forma de convenis de col·laboració, “eludint l’aplicació de les normes de contractació pública”.

En l’informe de set pàgines, a què ha tingut accés el nostre digital, l’oficina catalana anticorrupció detalla que el cost de l’estudi, elaborat per la UPC, va ser de 96.300 euros (sense Iva) i va ser repartit de la següent manera: El Morell 38.480 euros; Constantí 24.050; Villalonga del Camp 9.620 i Perafort 24.050. El conveni va entrar en vigor l’1 de juny del 2012 i el termini d’execució era de divuit mesos.

Antifrau entén que s’ha comès un frau de llei al optar per un conveni de col·laboració i no per un contracte públic

L’execució de l’estudi va anar a càrrec del Laboratori del centre de Medi Ambient de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona de la UPC. Es tracta d’un laboratori que, en aquest cas, va actuar com a operador econòmic i que habitualment presta serveis de control de qualitat de l’aire, episodis d’olor, avaluació d’impacte d’activitats i control d’emissions a administracions i empreses privades.

L’OAC entén que aquest conveni s’hauria d’haver regit per la normativa de contractació pública i no a dit. Aquest conveni, esclareix l’organisme, “(…) no pot servir per eludir la tramitació del corresponent procediment de licitació i adjudicació de conformitat amb la normativa de contractació pública”. A més insisteix que “en la pràctica administrativa la figura jurídica del conveni s’ha utilitzat sovint per obtenir una prestació de serveis a canvi d’una contraprestació econòmica, produint-se un frau de llei en eludir l’aplicació de la normativa de contractes“.

Antifrau adverteix que  podrà posar el cas en mans de “l’autoritat administrativa, fiscal o judicial” competent

Per a l’oficina antifrau, els convenis de col·laboració que sovint substitueixen la tramitació d’un expedient de contractació representen un “factor de risc”, ja que els primers no estan sotmesos a publicitat ni concurrència.

D’acord amb l’informe, “en la tramitació del conveni subscrit l’any 2012″ pels quatre ajuntaments amb la UPC es prescindeix totalment de la normativa de contractació que exigia, atenent l’import del conveni (96.300 euros més Iva) i la seva durada de divuit mesos, la tramitació d’un expedient de licitació conforme els principis de concurrència, publicitat, transparència, eficient utilització de fons públics, salvaguarda de la lliure competència i amb subjecció a les normes relatives als procediments d’adjudicació que preveu la normativa de contractació pública“.

El conveni per estudiar la qualitat de l’aire, signat pels ajuntaments de Constantí, El Morell, Villalonga del Camp i Perafort i el rector de la UPC, incorre, segons l’OAC, “en causa de nul·litat dels contractes”. Per aquesta raó, l’entitat insta els ajuntaments implicats a “iniciar un procediment de revisió”. Alguns dels alcaldes que van signar el conveni ja no ho són.

L’Oficina Antifrau de Catalunya, presidida pel jutge Miguel Angel Gimeno, ordena els quatre ajuntaments que “investiguin” i “inspeccionin” les “conductes contràries als principis d’objectivitat i legalitat”. També insta a que els governs municipals informin a l’OAC, en un termini de 30 dies, dels resultats de la inspecció i investigació, així com de les mesures adoptades “o bé els motius que li impedeixen actuar”. El termini començarà a computar-se des del moment en què es va deixar d’estar en vigor l’estat d’alarma per la crisi sanitària de la Covid 19.

Antifrau adverteix que un cop rebuda la resposta esclaridora de les corporacions municipals implicades podrà posar el cas en mans de “l’autoritat administrativa, fiscal o judicial” competent.

Aquest digital sap que els secretaris dels quatre municipis ja han ‘consensuat’ una resposta conjunta.

 


REDACCIÓ23 Juny, 2020
cartell-oci-tgn.jpg

La revetlla de Sant Joan a Tarragona no serà el mateix. Els empresaris no obriran els seus locals perquè se senten menystinguts i perquè consideren que  les restriccions  imposades per la pandèmia sanitària els aboca a una situació insostenible.

Cap discoteca obrirà per St. Joan a TGN

Les discoteques no obriran durant la revetlla de Sant Joan com a protesta davant les últimes mesures de la Generalitat, la manca d’ajudes i per la passivitat de les administracions amb aquests negocis.

Serà la primera vegada que Highland, Totem, Premium, El Cau, Sala Zero i Bloomsbury (amb el segell de Nits Q) s’uneixin per a dir prou, deixant els tarragonins sense cap local per a l’oci per a gaudir de la revetlla més màgica de l’any i que marca l’inici de l’estiu. Els empresaris se senten indefensos davant les últimes resolucions que s’han elaborat des del Govern català i que limiten l’aforament de les sales.

Els empresaris diuen prou

Concretament, els propietaris es queixen que l’última resolució obliga a tancar al públic les pistes de ball i redueix l’aforament total dels locals al 20%, mandat que es contradiu amb l’anterior, aplicat dies abans i que permetia l’obertura de pistes de ball i l’aforament restava en el 50% del total.

Els empresaris també afirmen que, després d’haver realitzat inversions en mesures anticovid i recuperant treballadors emparats pels ERTO, no imaginaven que les normatives catalanes fossin encara més restrictives que les estatals. També denuncien que no han rebut cap mena d’ajuts “havent estat els primers a tancar i els darrers en obrir”.

Per últim, demanen a les administracions ajuts i subvencions que responguin a la realitat del sector; bonificacions i exempcions que estiguin d’acord amb la situació; i compromís per part de l’administració de no reconfigurar el marc jurídic sense una base epidemiològica contrastada. Els empresaris de l’oci nocturn esperen que se’ls tingui en compte i que l’administració sigui coherent amb les seves resolucions.

 

 


REDACCIÓ22 Juny, 2020
morlanes.jpg

És més que probable que el Ceo i conseller delegat d’Iqoxe no comparegui aquest dimarts al matí als jutjats per donar la seva versió sobre l’accident mortal que va tenir lloc a la planta de La Canonja després d’explotar un reactor.

José Luis Morlanes, Ceo d’Iqoxe

La titular del Jutjat d’Instrucció Número 1 de Tarragona havia citat a declarar, en qualitat d’investigat, José Luis Morlanes i el director de la planta Juan Manuel Rodríguez Prats. La compareixença judicial dels dos responsables d’Iqoxe estava prevista, segons ha pogut saber larepublicacheca.cat, per aquest dimarts, dia 23 de juny, a partir de les 10 del matí. Així, ho consta de la citació d’investigat emesa pel jutjat i que va ser lliurada personalment als dos imputats.

Fonts judicials properes a la investigació han explicat al nostre digital que el màxim responsable de l’empresa accidentada va fer saber a l’autoritat judicial que el dia 23 de juny no podrà presentar-se davant la magistrada perquè estarà absent de Tarragona, a causa d’un compromís assumit amb anterioritat.

El director de la planta està citat a declarar com a imputat aquest dimarts a les 11h30

D’acord amb les mateixes fonts, es van facilitar altres dates perquè Morlanes comparegui davant la jutgessa que instrueix el cas de l’accident d’Iqoxe. El que desconeixem a hores d’ara és si el director de la planta, Juan Manuel Rodríguez Parts, acudirà al Palau de Justícia a les 11h30, tal com estava previst en la citació judicial. A més d’aquests dos investigats, cal recordar que la justícia també imputa responsabilitats a Iqoxe com a persona jurídica.

Iqoxe puntualitza 
D’altra banda, Iqoxe ha fet arribar un comunicat als mitjans, on assegura que la notícia avançada en exclusiva per larepublicacheca.cat constitueix una greu irregularitat i es manifesten esperançats que el jutjat investigui la filtració periodística. Sobre la citació dels dos responsables de l’empresa, diuen que “és cert que s’ha citat a declarar a vàries persones de l’organització d’Iqoxe i a la mateixa Iqoxe, un fet que es produirà quan s’aixequi el secret de sumari”.

També deixa clar que tant la companyia com els empleats han manifestat la seva disposició per col·laborar amb les autoritats, representants i persones afectades perquè s’investiguin les causes de l’accident i es reparin els danys materials causats.

Iqoxe recorda als periodistes que mentre no s’aixequi el secret de les actuacions no farà declaracions públiques.

 


REDACCIÓ22 Juny, 2020
Morlanes_juan-luis.jpeg

José Luis Morlanes, Ceo d’Iqoxe

La investigació d’IQOXE coneix nou episodis, aquest cop en l’àmbit judicial. Cinc mesos després de l’explosió mortal, el cas arriba als jutjats. Segons ha pogut saber larepublicacheca.cat, el CEO i conseller delegat d’IQOXE i el director de la planta a La Canonja, José Luis Morlanes i Juan Manuel Rodríguez Prats, respectivament, estan citats a declarar en qualitat d’investigats. El titular del jutjat d’Instrucció número 1 de Tarragona, va ordenar la compareixença dels dos directius aquest dimarts 23 de juny, a partir de les 10 del matí. A banda de Morlanes i Rodríguez, també s’ha imputat IQOXE com a persona jurídica.

En l’audició judicial, els responsables de l’empresa hauran de donar la seva versió sobre què va passar el dia 14 de gener i per què va explotar un reactor U-3100 quan estava en procés de fabricació. Segons fonts judicials properes a la investigació, a banda de la detonació del reactor, en la mateixa tarda es va detectar una fuga en una de les bombes – la P3132 – del reactor, però tot i això es va continuar el procés de producció.

Les primeres investigacions apunten que José Luis Morlanes va implantar una política empresarial d’augment de la producció i reducció de despeses, fet que va significar un “deficient manteniment de les instal·lacions i l’exercici de l’activitat sense les condicions de seguretat exigibles en aquesta mena d’empreses químiques”. També es fa referència a l’insuficient nombre de personal per realitzar el procés productiu amb la màxima seguretat.

El dia 14 de gener s’estava fabricant un producte (MPEG-500) que poc usual, ja que només s’havia elaborat en altres sis ocasions

La investigació també conclou que el dia 14 de gener s’estava fabricant un producte (MPEG-500) que poc usual, ja que només s’havia elaborat en altres sis ocasions. La fabricació d’aquest producte s’estava fent amb “deficiències de seguretat”, a les quals s’hi ha d’afegir una desactivació parcial del funcionament del sistema d’alarmes, insuficiència de personal per vigilar el procés de producció i mancances en el manteniment de les instal·lacions i maquinària.

Vessaments il·legals al mar
Els investigadors també van poder concloure que l’any 2016, la planta química va sol·licitar poder construir el reactor U-3100 en substitució de l’U-350. Després de tenir el vistiplau, els directius de l’empresa van decidir mantenir en funcionament i “de forma clandestina” el reactor U-350.

IQOXE feia vessaments directes al mar dels residus químics durant la nit o els caps de setmana 

Segons les mateixes fonts, IQOXE també feia vessaments directes al mar dels residus químics que no podien ser tractats per la depuradora per manca de capacitat. Aquests vessaments es feien durant la nit o als caps de setmana amb l’objectiu de no ser detectats. Feien servir ‘desespumants‘ perquè els residus tòxics llençats al mar no fossin perceptibles.

La jutgessa instructora també ha sol·licitat a IQOXE totes les pòlisses i assegurances contractades, atenent els copiosos danys produïts arran de l’explosió mortal.

 


REDACCIÓ19 Juny, 2020
foto_3038114.jpg

Ramon Setó represantarà l’Ajuntament

 A poc a poc es van coneixent novetats sobre la personació com a acusació particular de l’Ajuntament de Tarragona en el cas Inipro. L’alcalde Pau Ricomà assegurava recentment que el seu executiu faria tot el possible per esclarir “tots els fets i netejar el nom de la ciutat, davant d’un presumpte cas de corrupció tan greu”.

I ja es coneix el nom de la persona que representarà la ciutat en el procés judicial. En aquest sentit, el digital larepublicacheca.cat ha pogut confirmar que l’advocat Ramon Setó, conegut penalista, serà qui representi els interessos de l’Ajuntament en el cas Inipro, mitjançant un decret d’alcaldia.

Cal recordar que Setó formava part de les llistes d’Esquerra Republicana a les eleccions municipals de l’any passat, concretament el jurista formava part dels republicans tarragonins, presentant-se en el 25è lloc de la llista i com a candidat independent.

 


REDACCIÓ15 Juny, 2020
moron1.jpg

Després de la polèmica condemna contra el subinspector dels Mossos d’Esquadra Jordi Arasa per un episodi policial a la Plaça de Catalunya, la justícia s’ha posicionat sobre el conegut ‘Cas Morón’. Dos comandaments de la policia catalana a Tarragona, l’intendent Jaume Morón i el sergent Xavier Cunillera van ser jutjats per haver fet els possibles i impossibles per entorpir (o evitar) una investigació contra dos policies locals de Vila-seca que, l’any 2013, van apallissar de forma salvatge un ciutadà després de ser expulsat d’una discoteca de la Pineda. Segons el Ministeri Fiscal, els acusats havien apartat intencionadament E.M, la caporala dels Mossos, que investigava els fets i van ometre informacions clau al jutjat amb l’objectiu que s’arxivés el cas. La Fiscalia inicialment demanava 5 anys de presó i 7 d’inhabilitació i una multa de 7.200 euros per la presumpta omissió del deure de perseguir delictes i falsedat documental per part d’un funcionari. El cas va ser jutjat, a principis de desembre del 2019, per la secció segona de l’Audiència Provincial i va ser objecte de l’atenció dels mitjans de comunicació.

D acord amb la sentència, a que ha tingut accés larepublicacheca.cat, dos dels tres magistrats que formaven part del tribunal han optat per l’absolució de Jaume Morón i Xavier Cunillera.

Jaume Morón amb el seu advocat

“(…) En relació amb la petició de condemna per part del Ministeri Fiscal per un delicte de falsedat documental comès per un funcionari públic, la mateixa no pot prosperar (…)” perquè no s’ha acreditat “una voluntat per part dels acusats de no perseguir delictes, tampoc es pot concloure que les omissions de les quals podia patir l’estat s’han degut a una voluntat falsària”. Per aquesta raó, dos dels tres magistrats han votat a favor de l’absolució dels acusats dels delictes que se’ls imputaven.

Un altre jutge, disconforme amb la sentència absolutòria ha decidit formular un vot particular (de 37 pàgines), on reclama per a Jaume Morón i Xavier Cunillera, 1 any i 6 mesos de presó pel delicte de falsedat documental, 1 any i tres mesos d’inhabilitació. També sol·licita el pagament de tres mesos de multa a 12 euros diaris. La sentència absolutòria encara no és ferma perquè el Ministeri Fiscal podrà interposar recurs de cassació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La sentència conté 83 pàgines

En la resolució absolutòria, de 46 pàgines, els jutges parlen de contradiccions entre els testimonis. També revelen que la caporala (ara sergent) que va començar la investigació contra els agents de la Policia Local de Vila-seca no va voler mai revelar la identitat del seu confident, ni tan sols al seu superior jeràrquic, a Jaume Morón, al·legant raons de seguretat. “(…) Però el cert és que la font era un agent de la policia local de Vila-seca, qui, durant el judici, va reconèixer que la seva única informació eren els comentaris que havia sentit a la comissaria, sense poder concretar res més al respecte. Va assenyalar, inclòs, que la caporala l’havia facilitat més informació que ell a ella“.

La caporala l’havia facilitat (a la font) més informació que ell a ella

Sense voler posar en qüestió la tasca investigadora de la caporala, el tribunal adverteix que la seva declaració durant el judici “no va resultar del tot compatible amb el que va manifestar” l’agent local que la caporala ha dit ser la seva font. Durant la sentència, els magistrats fan referència a les “valoracions contràries entre si mateixes”. També consideren “irrellevant i innecessària la línia de defensa plantejada pels lletrats durant el judici, referent a una hipotètica teoria de la conspirativa contra els acusats, a causa d’una mala relació preexistent entre el Sr. Morón i el (comissari Rafel) Comes“.

Jaume Morón i Xavier Cunillera

Els dos magistrats creuen que no ha quedat acreditada per part dels acusats “una voluntat clara i decidida” per no voler investigar el cas. No obstant això, confirmen que el sergent Cunillera va ometre algunes dades a l’hora d’elaborar l’atestat, com per exemple, el testimoni complet del cap de seguretat de La Pacha, la transcripció íntegra de la trucada telefònica o els comentaris que apuntaven els agents de la Policia Local de Vila-seca com a autors de les lesions. Tot i així, entenen que “dada la inconcreció de la font incriminatòria” s’hagués estimat més “judicialitzar la investigació i restant a l’espera de les ordres de l’autoritat judicial”.

La sentència absolutòria encara no és ferma perquè Fiscalia podrà interposar recurs de cassació davant el TSJC

De l’intendent Jaume Morón, els magistrats – que van votar a favor de l’absolució – posen de manifesta “la trajectòria professional sense incidències destacables” i afegeixen que en alguna ocasió va haver d’investigar a companys de la seva pròpia comissaria i ho va fer amb “suficient professionalitat”. També expliquen que Jaume Morón no va tenir cap intervenció en l’elaboració de l’atestat i que la seva única participació en aquest cas va ser la d’apartar la caporala E.M. de la investigació i substituir-la pel sergent Cunillera.

Un dels magistrats ha emès un vot particular

Aquest fet, argumenten els jutges, no és il·legal perquè ningú no ha aportat cap protocol d’actuació dels Mossos, on s’evidenciés la manera de procedir a l’hora de determinar quin policia deu assumir la investigació o sobre si un superior jeràrquic pot apartar de la investigació al policia que la va iniciar. “Considerem que la decisió del Sr. Morón d’apartar de la investigació la caporala, per si sola, no resulta suficientment reveladora d’una voluntat delictiva”, apunta la sentència en la pàgina 44.

També es pot llegir que tampoc s’ha pogut acreditar que “el Sr. Morón hagués donat instruccions al Sr. Cunillera a l’hora d’elaborar l’atestat” o que els dos haguessin orquestrat un pla per a no investigar els fets o que “tinguessin interessos compartits”. Ara caldrà esperar per saber si el Ministeri Fiscal interposarà o no recurs davant el  TSJC.

 


REDACCIÓ13 Juny, 2020
20191008_115706_resized.jpg

Noemi Llauradó és d’aquelles dones que no ha parat ni quan el govern, per imposicions sanitàries, obligaven a confinar-nos. La presidenta de la Diputació de Tarragona i vicealcaldessa de l’Ajuntament de Reus ha estat al peu del canó, interessant-se per cercar solucions eficaces a la problemàtica dels municipis i a les angoixes de la població. L’ens supramunicipal ha adoptat una bateria de mesures que intenten pal·liar les conseqüències de la crisi sanitària que, a poc a poc, s’està convertint en una emergència social. En aquesta entrevista, Llauradó explica com va viure el confinament i el dolor que va sentir davant el degoteig de víctimes mortals de la Covid-19. La presidenta demana a la ciutadania prudència i responsabilitat perquè siguem capaços d’ultrapassar amb èxit aquest atzucac sanitari. Recorda que ens hi juguem molt.


Presidenta, com ha viscut el confinament?

Com un exercici de reflexió sobre la fragilitat de l’espècie humana, sobre el nostre comportament com a societat durant tots aquests anys i sobre la possibilitat de construir un model diferent que prioritzi aspectes que s’han evidenciat com a realment essencials, com l’atenció i les cures a les persones, els serveis públics, la recerca o la protecció del medi ambient.

 Quin ha estat el pitjor moment?
M’ha impressionat i encara m’impressiona el degoteig constant de víctimes mortals a causa de la pandèmia. Més directament o menys, tots coneixem algú proper que ha perdut un ésser estimat afectat per la Covid-19. Des d’aquí, vull aprofitar per reiterar el meu condol a les famílies afectades. I si em permets Ricard, per compensar, m’agradaria destacar, en l’aspecte positiu, la riuada de solidaritat i el comportament modèlic de la majoria de la ciutadania a l’hora de fer front de manera individual i col·lectiva a aquesta situació tan tràgica.

Quin paper ha assumit la Diputació durant aquesta crisi sanitària?
Des del mateix inici d’aquesta crisi, al mes de març, vam voler avançar-nos als seus previsibles efectes i vam posar en marxa múltiples mesures destinades a reforçar la liquiditat dels ajuntaments i la seguretat de la ciutadania. Dos mesos després, continuem treballant en la mateixa línia, i alhora treballem en un nou objectiu, el de la reactivació econòmica. Aquest paper és el que ens pertoca com a administració supramunicipal que vetlla pels pobles i ciutats del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès.

Com ha viscut les morts a les nostres residències de gent gran?
La gent gran ha estat la més vulnerable en aquesta pandèmia i ho he viscut amb tristor i preocupació perquè són una generació que ja ha patit molt i els hi devem moltíssim. Des d’aquí vull expressar el meu condol a les famílies que han patit la seva pèrdua. Alhora sé que s’han posat tots els esforços per protegir-los i cuidar-los, i en aquest sentit també vull reconèixer i agrair la feina de totes les persones que treballen en el sector de les residències.

Com valora la tasca desenvolupada pels nostres sanitaris?
Tot i que ja sabíem que disposem d’uns equips sanitaris excel·lents, aquesta crisi ens ho ha deixat ben palès. La seva entrega és admirable, i els aplaudiments que els brindem es queden curts davant la seva categoria professional. Sense ells i elles, els efectes de la pandèmia serien molt pitjors. Vull destacar també el paper d’altres professionals que han estat i estan en primera línia, si bé no gaudeixen de tanta visibilitat i reconeixement: equips de neteja, treballadors i treballadores de botigues d’alimentació i de supermercats, personal de les residències de gent gran, transportistes i missatgers… També són dignes d’aplaudiment.

Suposo que vostè no ha parat i que les videoconferències són  constants. Quines són les principals problemàtiques?
Realment és un no parar, i tenim la sort que les trobades en línia ens permeten avançar en l’anàlisi de la situació i en la presa de decisions. Tant jo  com els diputats i les diputades, i el personal tècnic amb responsabilitat a diferents àrees, mantenim contactes sovintejats amb sectors claus d’aquesta crisi, des dels més directament afectats fins a les altres administracions supramunicipals amb qui col·laborem en la recerca de solucions globals. Durant tot aquest temps he fet videoconferències amb alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, el president de la Generalitat i diferents consellers i conselleres del Govern, representants d’associacions municipalistes i de l’àmbit turístic i empresarial, portaveus del tercer sector… A més, a escala interna, les diferents àrees de la Diputació també estem permanentment connectades. En aquest sentit, el teletreball ens ha permès mantenir l’activitat des del primer dia del confinament, i el darrer plenari de la institució, el 8 de maig, també l’hem celebrat amb el sistema virtual.

Quines inquietuds li feien arribar els alcaldes de la demarcació?
Els ajuntaments són la primera baula de l’atenció a la ciutadania. Presten serveis de proximitat, i coneixen millor que ningú les inquietuds i problemàtiques de la gent. Per això, el contacte permanent amb els alcaldes i alcaldesses, i regidors i regidores, a través de les presidències dels consells comarcals, sempre ha estat determinant en les nostres polítiques de suport als ens locals. I, com us podeu imaginar, aquesta relació és ara més estreta que mai. Basant-se en les necessitats que uns i altres ens han transmès, hem emprès accions en matèria econòmica i assistencial per tal que puguin continuar prestant els serveis bàsics a la població, malgrat l’aturada d’ingressos provinents de la ciutadania a causa del confinament social. A banda d’això, també els estem ajudant en la fumigació d’espais públics per prevenir l’aparició del coronavirus, o en la compra agregada d’equips de protecció individual per part de la Diputació, la qual cosa els permet un estalvi econòmic considerable i de gestió en moments complicats I en un mercat global. També els hem prestat assistència per a la celebració dels seus plens telemàtics, indispensables perquè puguin aprovar accions contra la crisi, entre altres mesures de suport.

Continuem treballant en la mateixa línia, i alhora treballem en un nou objectiu, el de la reactivació econòmica. Aquest paper és el que ens pertoca com a administració supramunicipal

La Diputació podria adquirir testos per fer-los entre els tarragonins? S’ha plantejat aquesta possibilitat?
Actuem en coordinació amb el Departament de Salut de la Generalitat, i ara per ara no ens han fet aquesta petició. El que sí que hem fet és destinar un ajut de 100.000 euros per a la Fundació URV, per contribuir en la recerca en matèria de Covid-19 que duu a terme l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili.

Com creu que ha de ser la desescalada fins arribar a la nova normalitat?
El fet que la mitjana de casos de Covid-19 al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre estigui per sota de la resta de regions sanitàries no ens ha de fer abaixar la guàrdia en l’actual fase 1. A nivell individual, hem de ser molt conscients de la responsabilitat col·lectiva que tenim tots i cadascun de nosaltres per anar reduint la pandèmia. És bàsic seguir al peu de la lletra les mesures de distanciament físic, d’higiene o de compliment de les franges horàries de sortida al carrer. És una qüestió de salut, el bé més preuat. D’altra banda, sense bona salut de les persones la reactivació econòmica serà molt més complicada. Ara més que mai, hem de ser el màxim de rigorosos i responsables, perquè, malauradament, la Covid-19 encara és entre nosaltres.

Els organismes dependents de la Diputació comencen a recuperar la ‘nova normalitat’ molt lentament…
Des de l’inici de la crisi, hem seguit de prop les indicacions dels responsables sanitaris de la Generalitat i del govern estatal per tal de garantir la seguretat dels nostres treballadors i treballadores, intentant sempre mantenir el servei bàsic als ajuntaments i al conjunt de la ciutadania. I no només això, sinó que, com us comentava anteriorment, hem pogut impulsar mesures de caràcter extraordinari per pal·liar els efectes socials i econòmics de la pandèmia als ens locals de la nostra demarcació. El teletreball s’ha revelat com una eina que ens ha permès no aturar la roda pel que fa a la nostra feina, tot i que indefectiblement hem hagut de tancar l’atenció presencial a les nostres seus. No obstant això, el contacte telefònic o per correu electrònic es manté, i la via telemàtica també permet a la ciutadania presentar sol·licituds genèriques a la Diputació des de casa. Pel que fa a les classes presencials als nostres centres d’ensenyament, s’han hagut de substituir per sessions virtuals, i el nostre Museu d’Art Modern, encara tancat al públic, ha organitzat accions a través de les xarxes socials i provisionalment es pot visitar en línia a través de les col·leccions que es mostren a la web. D’altra banda, anem reprenent progressivament serveis que sí que havien quedat totalment aturats, com són les obres públiques a la nostra xarxa viària. I aquest mes de juny també obrirem les oficines de Base Gestió d’ingressos.

Què hem après amb el confinament?
D’una banda, ens ha permès aprofitar al màxim tots els recursos telemàtics de què us parlava (plens i reunions telemàtiques, atenció al públic, accés a serveis…) i, en aquest sentit, hem avançat encara més en la implantació de l’administració electrònica al nostre entorn, amb totes les garanties jurídiques i tècniques, i d’acord amb Els mateixos criteris de publicitat i transparència. Potser en el futur, quan la pandèmia hagi passat, podríem mantenir alguns d’aquests sistemes virtuals per tal d’evitar desplaçaments en segons quins casos, i més tenint en compte que molt possiblement haurem de canviar molts dels nostres hàbits socials atenent a criteris sanitaris, per evitar rebrots de la malaltia. En aquest sentit, penso que l’assistència física de vegades no sempre és estrictament necessària, i que la via telemàtica és igualment útil per assolir les mateixes fites. Això sí, hi haurà activitats o trobades en les què sempre preferirem afavorir un contacte més personal i proper, sense pantalles pel mig. Però, en qualsevol cas, caldrà veure quines són les indicacions dels responsables sanitaris.
D’altra banda, com a col·lectivitat, el confinament ha posat a prova la nostra fortalesa, responsabilitat i sentit cívic a l’hora d’intentar frenar la pandèmia, cadascú des del seu àmbit més quotidià. Espero que tot el que hem guanyat fins ara no ho perdem fent cas omís als requeriments associats a la fase de desescalada.

Després de la crisi sanitària arriba l’emergència social i les dificultats econòmiques. La Diputació ha adoptat algunes mesures per minorar les conseqüències de la pandèmia? Quines?
Hem procurat ser proactius des del primer moment. Per això, vam encetar accions dirigides directament als ajuntaments per tal que poguessin assumir amb més facilitat les despeses extraordinàries derivades de la crisi. En aquest sentit, vam mantenir les bestretes als ajuntaments que oferim a través de BASE Gestió d’Ingressos, malgrat que aquest organisme autònom, que té delegada la gestió dels impostos de molts ajuntaments, n’hagués aturat provisionalment el cobrament.

També vam reactivar el pagament d’ajuts que estaven en procés de tramitació als ajuntaments, per contribuir a impulsar la despesa pública, entre altres mesures urgents. Pel que fa a d’altres de més recents, en el ple extraordinari del passat 8 de maig vam aprovar la convocatòria d’ajuts del Pla d’Acció Municipal, el PAM, que preveu 85M€ per al present quadrienni, dels quals 21M€ es destinen a l’actual exercici.

També es va donar llum verda a la modificació de crèdit que augmenta el pressupost general d’enguany en un total de 16M€, part dels quals es destinaran a mesures directament destinades a la lluita contra la Covid-19. Així mateix, en la sessió vam aprovar adaptar el conveni 2020-2023 amb els consells comarcals per tal que puguin rebre amb celeritat ajuts per fer front a la pandèmia del coronavirus als respectius municipis. I es va donar el vistiplau a l’ampliació fins a 175M€ del límit per a les operacions de tresoreria de BASE Gestió d’Ingressos, que el ple del 29 de novembre de 2019 havia fixat en 100M€. D’aquesta manera, garantim el pagament d’aquesta bestreta fins al mes de setembre a tots els ens locals als quals prestem serveis de recaptació delegada. Un cop aprovat tot plegat, continuem dissenyant noves iniciatives, en el marc d’una comissió creada amb aquest objectiu de reactivació econòmica de la nostra demarcació.

Enguany el turisme nacional serà el que podrà salvar la temporada… Què està fent el patronat per convertir el nostre territori en el més visitat?
Aquesta serà una temporada realment difícil per al sector turístic. A banda de la nul·la activitat que ja es va registrar per Setmana Santa a causa de la pandèmia, les actuals condicions sanitàries i les restriccions de mobilitat a la majoria dels mercats emissors d’arreu d’Europa no auguren una millora a curt termini. Lògicament, el turisme de proximitat sembla que centrarà bona part de les opcions vacacionals d’aquesta temporada a la Costa Daurada i a les Terres de l’Ebre, amb els visitants nacionals i els estatals com a principals protagonistes. No obstant això, caldrà seguir de prop la desescalada a Catalunya i a l’Estat i les limitacions que, a partir d’aleshores, s’imposin als establiments. Sigui com sigui, la progressiva normalització ha d’arribar també al sector del turisme, molt important a casa nostra. Des del Patronat de Turisme de la Diputació s’està treballant des de l’inici de la pandèmia per intentar mitigar la crisi també en aquest àmbit, amb mesures específiques i en contacte amb els sectors públics i privats que hi intervenen. Una d’aquestes mesures és la nova campanya turística de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, que hem presentat aquest 25 de maig, i que va destinada al mercat català i espanyol.

Una de les mesures del Patronat de Turisme de la Diputació és la nova campanya turística de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre

Com es podrà ajudar els municipis més fràgils econòmicament després d’aquest sotrac?
La major part de les mesures que hem emprès estan pensades, precisament, per ajudar, sobretot, els municipis més petits de la demarcació, que habitualment també són els més fràgils econòmicament i, per tant, els que més requereixen el nostre suport. De fet, totes les iniciatives que duu a terme a la Diputació, també abans de la Covid-19, tenen com a objectiu equilibrar el territori pel que fa a oportunitats, a través de la dotació de serveis, el suport econòmic i assistencial als ajuntaments, el foment del turisme i l’emprenedoria, o la millora de les xarxes viàries, entre altres accions. Ara, òbviament hi estem incidint encara més a causa d’aquesta situació extraordinària. Val a dir que en alguns municipis ha plogut sobre mullat, ja que a més de la Covid van resultar afectats pel temporal Glòria, a primers d’enguany, o pels aiguats de l’octubre de l’any passat. Per a aquests casos també hem destinat nous recursos, que es van aprovar en el passat ple del 8 de maig.

La presidenta durant una trobada amb la premsa

Quines són les àrees que requereixen més intervenció?
Des de la Diputació estem actuant de manera transversal per tal d’oferir tot el nostre suport als municipis i la ciutadania, d’índole ben diversa. Totes les nostres àrees (el Servei d’Assistència Municipal, Secretaria, Carreteres, els diferents centres d’ensenyament, informàtica, Recursos Humans, Serveis Generals, Patronat de Turisme, BASE…) estan actualment mobilitzades, cadascuna amb el seu rol concret, sota la coordinació de Presidència. Malauradament, aquesta crisi ha afectat tots els sectors de la nostra societat: ens locals, empreses, autònoms, cultura, turisme, serveis socials…

No podem escatimar cap esforç per ajudar-los a tots, dintre de les nostres competències i pressupost, i amb la col·laboració de la resta de les administracions públiques.

Què pensa quan alguns ajuntaments demanen al govern d’Espanya poder disposar del romanent?
Hi estic totalment d’acord. De fet, la Diputació de Tarragona ja es va adherir al març al manifest conjunt de l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació de Micropobles de Catalunya en què es reclama que els ajuntaments puguin mobilitzar el superàvit disponible del 2019 sense limitacions, així com flexibilitzar les directrius de la regla de la despesa i l’estabilitat pressupostària. També es demana anul·lar totes les mesures que encara queden de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local que limiten l’autonomia local. Aquestes són demandes totalment lògiques i coherents amb el principi d’autonomia dels ens locals. D’altra banda, són peticions que ara tenen més sentit que mai, ja que eliminar totes les limitacions actuals ens permetria disposar de més recursos econòmics per donar resposta a l’actual situació d’excepcionalitat derivada de la pandèmia de coronavirus.

Fins on pot arribar la Diputació?
La nostra institució, com sabeu, dóna suport econòmic i assistencial directe als ens locals del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès, que alhora treballen per a la seva respectiva ciutadania. Per això, totes les mesures anteriorment esmentades, tant les d’urgència com les de reactivació econòmica, beneficien el conjunt de la població de les nostres comarques, de manera molt substancial. Arribem, per tant, a tots els nostres pobles i ciutats, encara que moltes vegades la gent no ho sàpiga, atès el nostre caire d’administració de segon grau.

Presidenta, està satisfeta amb la manera com s’està gestionant aquesta crisi des del govern central?
Considero que s’hauria hagut de comptar més amb els governs més propers a la ciutadania, en el cas de Catalunya, amb el govern de la Generalitat i el món local. La centralització de competències que s’ha realitzat durant l’estat d’alarma ha resultat ineficient en molts casos.

No podem escatimar cap esforç per ajudar-los a tots, dintre de les nostres competències i pressupost

Què més li preocupa en aquests moments?
Ara estem prioritzant les mesures contra la Covid-19 i les seves conseqüències. Quan tot vagi retornant a la normalitat, continuarem amb altres prioritats, com ara frenar el despoblament a les nostres zones rurals de l’interior, si bé algunes de les mesures en aquest sentit s’alineen amb les que ja estem posant en pràctica en aquests darrers dos mesos de pandèmia. I com us comentava anteriorment, no hem oblidat els municipis afectats pels aiguats, ni tampoc la millora de carreteres i altres infraestructures públiques, físiques o virtuals, de capital importància per als nostres pobles.

Estem preparats per a un nou confinament?
D’ençà del mes de març, vivim una situació per la qual mai no hauríem imaginat que passaríem. Uns i altres ens hem adaptat, amb més o menys fortuna, a un confinament sense precedents en la nostra història recent. Hem hagut de compartir plenament el nostre espai familiar amb la feina, hem conviscut grans i petits les vint-i-quatre hores, hem enyorat pares, familiars i amics que teníem lluny, hem hagut de renunciar a fer moltes abraçades i petons, hem viscut la solidaritat i el suport entre veïns, hem plorat pels qui han marxat…

La situació encara no s’ha acabat, però la desescalada ens ha alleugerit parcialment aquesta reclusió, una reclusió d’altra banda del tot necessària. Espero que no haguem de confinar-nos totalment una altra vegada, perquè això voldrà dir que no hem fet les coses prou bé per abaixar la corba de contagis. Per això, no em cansaré de demanar que tots plegats siguem el màxim de responsables en el nostre dia a dia, tal com ho hem estat fins ara. Ens hi juguem molt!

 


REDACCIÓ28 Maig, 2020
mossos_2-1.jpg

L’home ni durant l’estat d’alarma s’estava quiet. Va actuar durant l’episodi de confinament, satisfent així els seus desitjos.

És natural de Constantí i té 33 anys. Va ingressar aquesta mateixa setmana en el Centre Penitenciari Mas d’Enric, després de ser detingut el passat dilluns pels Mossos d’Esquadra. L’empresonat, segons ha pogut saber larepublicacheca.cat, que es feia passar per policia, està acusat de set delictes d’usurpació de funcions, un d’abús sexual a menors, un d’exhibicionisme, un delicte d’inducció a la prostitució i tres per detenció il·legal.

Aquest constantinenc estava sent ‘controlat’ pels Mossos d’Esquadra després que fossin alertats pel fet que es feia passar per agent de l’autoritat (de paisà), exhibint en algunes ocasions la placa policial a les seves ‘preses’ que solien ser noies joves i solitàries.

Per evitar denunciar-les per alguna infracció comesa (circular per la via pública sense documentació o per consumir estupefaents durant les nits d’oci), el fals policia les feia pujar (enganyades) al seu cotxe particular, intentant obtenir algun favor sexual. Solia actuar a Cambrils, Valls, Salou, Reus i també a Tarragona. Algunes de les seves víctimes eren menors d’edat.

Exhibia en algunes ocasions la placa policial a les seves ‘preses’ que solien ser noies joves i solitàries. Actuava a Salou, Cambrils. Valls, Reus i Tarragona

La investigació dels Mossos d’Esquadra ha conclòs que el constantinenc feia temps que es dedicava a aquesta activitat il·lícita, més concretament des del 2018. A Terres de l’Ebre, per exemple, va aconseguir favors sexuals per part d’una prostituta després de fer-se passar per mosso d’esquadra.

Més recentment, l’ara empresonat pressionava les seves víctimes a mantenir relacions sexuals a canvi de diners. Segons ha pogut saber, els Mossos mantenen la investigació oberta per saber si hi ha més casos, en les quals les víctimes no van presentar la corresponent denúncia.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter