24. Abril 2024

Arxius de ENTREVISTES | Pàgina 3 de 78 | Diari La República Checa

REDACCIÓ22 Maig, 2023
joan-m-sarda.jpg

La Pobla de Mafumet continua creixent en progrés i en habitants. Els seus equipaments, qualitat de vida i seguretat fan que aquest municipi de la comarca del Tarragonès comenci a ser una referència. El seu creixement és sostenible, així com el seu progrés. Joan Maria Sardà, l’alcalde, hi té molt a veure en la transformació del municipi. En porta 28 anys liderant el projecte de ciutat. Es dedica el 100% a la seva gent i a la ‘construcció’ amb seny del seu poble. Torna a aspirar al càrrec d’alcalde perquè el seu municipi continuï en la senda del progrés i de la transformació real. Diu que se sent estimat i amb la il·lusió del primer dia. Se sent un més del poble i empatitza amb aquells que tenen més dificultats. De fet, una de les seves prioritats és no deixar a ningú enrere. Per aquest motiu, du a terme polítiques socials actives i la seva principal preocupació és fer que els habitants de La Pobla tingui bona qualitat de vida. En aquesta entrevista, Joan Maria Sardà ens dóna tots els detalls de l’èxit de la seva governació. Es presenta a la reelecció i demana la confiança de tots els seus convilatans.

 

Es torna a presentar a l’alcaldia, fa 28 anys és l’alcalde…?
Afronto aquest repte amb la mateixa il·lusió que el primer dia. Vaig arribar a l’alcaldia l’any 1995, en fa 28 anys, i he de dir que tinc la mateixa il·lusió i el mateix compromís que el primer dia. El dia que noti que em falta il·lusió seré el primer a dir que me’n vaig.

Com es manté aquesta flama i s’aconsegueix la confiança de la gent durant tants anys?
És cert que tot porta un desgast, però l’important és que treballis de forma incansable pel teu poble i per la seva gent. L’adrenalina està a saber que la gent confia en tu i en les polítiques de progrés que s’implementa. La confiança dels ciutadans és molt motivadora.

Volem combinar sostenibilitat amb eficàcia energètica

28 dona per molt. Vostè és el ‘responsable’ de la transformació de La Pobla de Mafumet… Encara li queden idees?
I tant. Presentem un programa ambiciós i alhora realista. Ens vam proposar fer alguns projectes que estem acabant l’avinguda Mina del Madró que serà una inversió més important de la història de la pobla, guanyarem en viabilitat i mobilitat, donarem un impuls a l’àrea urbanística sense perdre de vista la sostenibilitat. També volen millorar i ampliar el complex esportiu municipal que fa 20 anys que el vam inaugurar…

Però la transformació de La Pobla ha estat força equilibrada… Té previst construir una residència per a la gent gran?
Un cop estigui finalitzat el vial Mina del Madró, hi ha una parcel·la molt important que disposarem per construir una llar per a la tercera edat.

Què té previst per el jovent?
És cert que els joves tenen ara un espai, diguem, precari que s’intentarà millorar, construint un casal de joves que està ubicat al casc antic. Amb aquesta inversió contribuirem a revitalitzar el casc antic que està una mica “decaigut”.

Vostè sempre s’ha preocupat per un creixement sostenible…
Efectivament, tenim uns plans parcials molt ben definits i que contempla moltes zones verdes. Volem combinar sostenibilitat amb eficàcia energètica…

Què esteu fent per millorar l’estalvi del consum energètic?
Una quarta part del poble ja té il·luminació amb leds, també tenim un projecte perquè instal•lar als edificis municipals plaques solars. Aquest fet millorar l’estalvi i l’impacte mediambiental. També estem ampliant els punts de recarrega dels cotxes elèctrics.

Quin és ara per ara el seu handicap?
La meva principal preocupació és la qualitat de vida dels meus conciutadans. Intentar que les famílies més desfavorides no es queden enrere. Per aquest motiu, vam instaurar el xec moneder que ha estat un èxit a tots els nivells. Una ajuda a les famílies i al comerç local, contribuint a l’economia circular. També hi ha ajudes per fer front a les despeses de la llum i de l’aigua.

Per a tothom?
Sí, per a totes aquelles persones que acreditin la necessitat de rebre una ajuda i sempre que estiguin al corrent de les seves obligacions tributàries.

Per què que molta gent s’està desplaçant a La Pobla i molts s’hi queden a residir?
Crec que tenim bons equipaments, una oferta cultural interessant, unes instal·lacions esportives bastant completes i, encara que sembli poc humil, a La Pobla fem actes que comencen a ser referència al territori.

L’índex de delinqüència a La Pobla és un dels més baixos de la comarca

Hi ha qui diu que tot es fa a costa dels impostis de la petroquímica…
La refinaria és una realitat, i el que hem de fer és entendre’ns i buscar un equilibri entre la ciutadania i el sector petroquímic perquè hi hagi una bona convivència. L’Ajuntament és molt exigent amb les llicències, qüestions mediambientals… Hem de lluitar perquè sigui un sector segur i oferir el màxim de transparència i confiança. Crec que s’està fent….

La Pobla és un municipi segur?
Rotundament sí i ho dic amb dades. L’índex de delinqüència és un dels més baixos de la comarca. El nostre cos de vigilants, que està cobert les 24 hores, és molt efectiu, professional i molt implicat.

Com estan les arques municipals?
Sanejades. L’endeutament és 0. Tot i així, intentem aprovar un pressupost (de 12 milions d’euros) realista, responsable i acurat.

La seva candidatura aposta pels joves…
Hem fet algun canvi i hem apostat per la regeneració, pensant en el futur.

Serà el seu últim mandat?
(riu) Ara per ara això només ho saben tres persones: el Joan Maria, el Sardà i el Padrell. Com diu Simeone: partido a partido‘. L’important és que la gent vagi a votar el dia 28. Després ja en parlarem.

L’abstenció serà un problema?
En les passades eleccions a La Pobla es va registrar una participació del 70%. La gent sol implicar-se molt, almenys a La Pobla.

És important és que la gent vagi a votar el dia 28

La gent de la seva candidatura està motivada?
Molt, de veritat. I molt il·lusionada. Hi ha ganes de fer coses.

Li fa por fallar?
Clar. Jo intento fer les coses sempre pensant en el millor pel meu poble i per la seva gent. Però, també és veritat que soc humà i em puc equivocar… Em deixaré com sempre la pell i faré tot el que estigui al meu abast perquè La Pobla continuï creixent.

Al portar 28 anys d’alcalde no es pot transmetre la sensació que el poble és una mena de ‘propietat privada’?
Miri, el dia que jo hagi de marxar només he d’agafar els quadres amb les fotos dels meus fills i de família i una bossa amb les meves pertinences. Jo sóc un treballador de l’ajuntament i em donen confiança per treballar pensant en el futur i progrés del poble. Tinc consciència de qui sóc i on estic.

Al seu partit – agrupació d’electors – hi ha gent de tots els colors i idees polítiques…
No depenem de cap partit polític, la nostra preocupació és La Pobla.

Li han ofert liderar un dels partits tradicionals?
Sí, hi ha hagut contactes, però vam entendre que per a La Pobla. el millor era mantenir-se equidistant. Som una agrupació d’electors municipalista i sense ideologia política.

Jo intento fer les coses sempre pensant en el millor pel meu poble i per la seva gent

Per cert, se sent marginat per la Generalitat?
No, no… mantenim molta bona relació amb el delegat del Govern i del subdelegat del govern espanyol a Tarragona…

La Pobla té ganes de ‘despertar-se’ turísticament?
Tenim una talla romànica de la Mare del Lladó de finals del segle XIII, la casa Balay que està feta amb trencadís… No descartem crear una ruta per donar a conèixer La Pobla…

Política catalana
Per cert, com veu la política catalana?
Una mica ‘revoltosa’. Hi ha molta inseguretat política, molta desafectació social… una mica enredada. Crec que s’hauria de sumar i tornar a posar Catalunya on ella s’ho mereix. Hauríem de baixar el partidisme i pensar més en la ciutadania. Hi ha massa fronts oberts… això no ens va bé.

Catalunya està perdent pistonada?
Si comparem amb altres èpoques, és una evidència. Hauríem de recuperar la credibilitat que teníem fora de les nostres fronteres i això implica sumar.

Ens falta lideratge polític?
Abans hi havia líders molt potents i carismàtics. Avui potser ens falta un lideratge ferm, valent i contundent… En política, els ziguezagues no són massa aconsellables.

Quin missatge li agradaria transmetre als seus conciutadans?
En primer lloc, que vagin a votar i, en segon lloc, que tinguin en compte el nostre lema de campanya: units a Sardà hi guanyes tu. La gent ja em coneix i sap que em deixo la pell pel meu poble i que mai no els defraudaré.

PUBLICITAT






















REDACCIÓ19 Maig, 2023
Seritjol2-1280x960.jpg

Tarragona és a punt de culminar una nova edició de Tarraco Viva, el festival més important de la ciutat per la seva projecció internacional. Enguany, no és un festival com el d’altres anys, ja que es compleixen 25 anys des de l’inici d’aquest esdeveniment de recreació històrica, un dels més destacats en tot l’àmbit europeu. Per tal de conèixer més sobre aquest aniversari de quart de segle, avui conversem amb el director de Tarraco Viva Magí Seritjol, que any rere any ha treballat per posar Tarragona en el mapa dels festivals de divulgació històrica.

25 anys de festival… Què recorda d’aquelles primeres edicions?

La il·lusió de tot per fer…

Quins canvis ha notat des d’aquells inicis?

La il·lusió del que queda per fer.

L’essència, però, es manté?
No soc d’essències sinó de criteris, conceptes i emocions.

Què és el que més li agrada de Tarraco Viva?

Els públics.

Quins aspectes creu que encara pot millorar el festival?

Tots poden ser susceptibles de millora.

Quines novetats s’han introduït enguany?

Diverses activitats com Gent de Tarraco, Viatges al món Antic, Matins en família, programació especial a la Necròpolis, La mort de Tutankamon, la programació especial al Port de Tarragona…

Sé que no li serà fàcil, però quines activitats de Tarraco Viva recomanaria al públic general?

Aquelles que creguin més atractives segons els seus criteris i aspiracions.

Què seria Tarragona sense el seu patrimoni romà?

Una altra ciutat.

Com definiria Tarraco Viva amb una sola paraula?

Amor.

PUBLICITAT





REDACCIÓ19 Maig, 2023
Lorena-de-la-Fuente.jpg

Lorena de la Fuente ha acceptat el repte de liderar la candidatura de Ciutadans a Tarragona en el moment – a priori – més crític. Després d’una legislatura convulsa, amb la sortida de diversos regidors del grup municipal, la candidata ara ha d’assumir un lideratge que mantingui Ciutadans dins del Plenari. Una tasca que no serà fàcil, però que de la Fuente ha acceptat amb el major optimisme possible. En aquesta entrevista, l’alcaldable exposa els punts estrella del seu programa i explica la seva motivació per a presentar-se a l’alcaldia. De la Fuente també valora si l’actual alcalde i candidat a la reelecció, Pau Ricomà, ha fet bé o no la seva funció en aquests 4 anys. Per a la candidata, el canvi no tan sols no ha arribat, sinó que s’ha mantingut la dinàmica de “pèrdua de lideratge” iniciada amb el PSC.

Quina és la seva motivació per a presentar-se a les eleccions més enllà de voler ser alcaldessa?
Millorar la ciutat de Tarragona. Fa anys que Tarragona està deixada, bruta, trista, patim inseguretat, tenim un patrimoni mal conservat, el petit comerç està desapareixent, hem perdut lideratge com a capital de província, i com a tarragonina, no m’agrada veure la meva ciutat d’aquesta manera. Considero que és necessari un canvi i vull treballar per aconseguir-ho.

Què és el que més li preocupa de Tarragona?
Moltes coses, que puguem perdre la declaració de Patrimoni Mundial de la Humanitat per la manca de conservació dels nostres monuments; que passin anys i anys sense saber quina utilitat poden tenir edificis municipals i singulars de la nostra ciutat, com la Tabacalera, el Banc d’Espanya, el Preventori de la Savinosa, etc.

I encara em preocupa més, que aquests espais es destinin a una finalitat que no sigui d’utilitat per la Ciutadania, com el Banc de la Ciència i del Coneixement, perquè perdem un espai immillorable per una altra finalitat. També em preocupa l’elevat endeutament de l’Ajuntament, l’incivisme i la inseguretat, i l’estat dels nostres carrers, places, parcs, jardins, etc.

Per què creu que és la millor candidata?
Perquè tinc les idees molt clares de què vull per Tarragona, tenim projecte i model de ciutat. Portem un programa polític que considero molt bo. Som coherents, honestos, escoltem als ciutadans i no venem fum com altres partits polítics. Les nostres propostes són realitzables, no fem falses promeses.
Tinc moltes ganes de treballar per la meva ciutat i portar el canvi que Tarragona necessita.

És una bona persona, però Ricomà no ha estat l’alcalde que es mereixia Tarragona

Quines són les seves propostes estrella del seu programa?
Volem ubicar el Patronat Municipal de Turisme al Banc d’Espanya; volem que el Museu Nacional Arqueològic tingui la seva seu a la Tabacalera; proposem un Parador Nacional de Turisme al Preventori de la Savinosa; per a la Ciutat Residencial, implantarem una residència pública, pisos pont i llars respir; volem que a l’antiga caserna de la Policia Nacional del carrer Santillán s’hi ubiqui un centre cívic; proposem que a l’antiga facultat de Lletres de la Plaça Imperial Tàrraco hi hagi la Biblioteca Pública Provincial; implantarem un Pla de Xoc de Barris, on destinarem dos milions d’euros anuals als barris per a inversions; volem reduir l’endeutament de l’Ajuntament i congelar els impostos durant tot el mandat.

El primer que faria seria iniciar els tràmits perquè el Banc d’Espanya sigui la seu del Patronat Municipal de Turisme

Com ha de ser un bon alcalde o alcaldessa?
Una persona honesta que escolti als ciutadans, que vulgui el millor per Tarragona, que no es tanqui només en una ideologia política i cerqui el consens. Hem de trencar amb la imatge estereotipada del polític que promet coses que després no compleix i treballar al màxim per Tarragona.

Ricomà ha estat un bon alcalde?
És una bona persona, però Ricomà no ha estat l’alcalde que es mereixia Tarragona. Hem continuat quatre anys més amb la dinàmica de pèrdua de lideratge que ja vam començar amb el partit socialista. No han sabut donar utilitat a molts dels espais municipals que tenim en desús i abandonats i per un espai que li volen donar una funcionalitat, com és el Banc d’Espanya, ens proposen una utilitat totalment desencertada i per a la qual no hi ha una demanda social o necessitat com és el Banc de la Ciència i del Coneixement

Quina seria la primera mesura que prendria si fos l’alcaldessa?
El primer que faria seria iniciar els tràmits perquè el Banc d’Espanya sigui la seu del Patronat Municipal de Turisme i reunir-me amb els tècnics municipals per veure en quina situació econòmica i estructural es troba l’Ajuntament.

Si no guanya les eleccions qui li agradaria que fos el guanyador?
Aquesta situació em penso que no se la planteja cap candidat a l’Alcaldia fins després de les eleccions. Tots partim de la voluntat de sortir com a alcalde o alcaldessa. Cal veure què decideix la Ciutadania a les urnes i els possibles pactes que hi puguin haver pel govern de la ciutat.

PUBLICITAT



REDACCIÓ16 Maig, 2023
martina_fourier-1-e1684176463194-1280x1016.jpg

Martina Fourier és una veterana de la política. Ja va ser regidora, però arran del procés i de  les seves conseqüències, va abandonar el PDeCat per convertir-se en alcaldable de Junts per Salou. L’exregidora, en aquesta entrevista, ataca moltes de les polítiques dutes a terme pels governs presidits per Pere Granados. En la seva opinió, Salou potencia només una àrea econòmica, oblidant-se sobretot de la part social. Ella considera que és la persona adequada per revertir la situació. Promet treball i perseverança i s’allunyarà de la política del ‘postureo’.

Per què heu decidit presentar-se com a alcaldable?
Salou necessita reconnectar amb el seu entorn i amb la seva gent. Els darrers governs municipals han prioritzat la indústria del turisme per damunt de les persones que viuen i treballen a Salou. Els governs de Granados dissenyen l’urbanisme, la mobilitat, els serveis públics i sobretot la cultura, pensant en el client que ve de fora. El nostre ajuntament també ha de tenir cura de la seva gent, vetllar pel seu benestar i pel seu progrés. Ha de treballar perquè pugui millorar professionalment,  l’atenció als grups més vulnerables, ha de prestar més atenció a la joventut (en formació, en retenir el talent) i posar-se al costat dels més grans (en organització d’activitats, en incorporar-los perquè aportin experiència i coneixement a la societat, per sentir-se escoltats i sentir-se útils).

Nosaltres som dels que preferim no sortir a la foto, si a canvi aconseguim que les necessitats de la gent de Salou se solucionin

Per què creu que és la  millor candidata?
Perquè som un equip de gent de debò. Som gent senzilla, acostumada a guanyar-nos la vida com a comerciants, autònoms, professionals o treballadors públics, on compten més els mèrits i la feina feta que les polítiques d’aparador o fer-se la foto. Nosaltres som dels que preferim no sortir a la foto, si a canvi aconseguim que les necessitats de la gent de Salou se solucionin. Al revés del que porta fent anys i anys el govern de Pere Granados.

Què li falta a Salou?
Salou, des del punt de vista del turisme funciona. Però falla en tota la resta. Falta suport a la petita empresa i al comerç. Falta suport a les entitats socials, culturals i esportives del municipi. Manca una programació cultural potent -especialment al TAS – que projecti Salou com a ciutat i, sobretot, com a ciutat catalana. Falta que es dissenyin els serveis,  posant al centre de les decisions les persones que viuen i treballen a Salou. Falta fer un Salou per als salouencs i les salouenques.

Falta fer un Salou per als salouencs i les salouenques

Què ofereix als seus conciutadans i a la seva ciutat?
Sobretot treball, perseverança i honestedat. Però també: “zero postureo“, defensa ferotge dels interessos de Salou i col·laboració amb els ajuntaments del nostre entorn i administracions superiors. Creiem que des del diàleg i la negociació aconseguirem millors resultats que convertint en “enemic exterior” els nostres veïns i les altres administracions. Si l’Ajuntament hagués tingut una actitud més ferma i cooperadora no hauríem perdut l’estació de tren, no hauríem trigat una dècada per desviar el barranc de Barenys i no estaríem immersos en processos judicials per la duana, per Villa Alexander, etc. que ens costen milions d’euros dels diners de tots els salouencs i salouenques.

Si l’Ajuntament hagués tingut una actitud més ferma i cooperadora no hauríem perdut l’estació de tren

Del seu programa en pot destacar 3 punts fonamentals?
El nostre programa posa en el centre de tots els veïns i veïnes de Salou, especialment els grups més vulnerables: dones, joves i gent gran. Les nostres propostes se centren en accions per millorar el benestar, la formació i la cultura. Hem d’aconseguir que el bon funcionament del turisme repercuteixi en la millora de les condicions de vida i en la creació d’oportunitats de progrés per a la gent de Salou.

Quins són els seus valors personals?
El treball constant, el diàleg i la constància. I humilitat. Soc una persona amb vocació de servei. Com a alcaldessa estaré al servei de la gent de Salou i dels seus interessos, no com ara, que sembla que és al revés.

Quina seria la primera mesura que prendria si fos l’alcaldessa?
Aturar l’actual projecte de l’Eix Cívic que s’ha fet sense comptar amb la gent, especialment a l’esquena dels veïns i veïnes. Aturar-lo i replantejar-lo de dalt a baix per poder conciliar totes les parts afectades: els veïns i veïnes, el tramvia, el patrimoni ferroviari, l’urbanisme, la mobilitat sostenible, l’entorn natural… i aconseguir que sigui un projecte de tots i per a tots. Un tema així requereix moltes hores de diàleg, que és una actitud essencial per fer política local i que fa anys que el govern Granados no practica.

Si no guanya les eleccions qui li agradaria que fos el guanyador?
Una persona honesta, oberta al canvi que necessita Salou, defensora de l’autodeterminació de Catalunya i fidel als valors com els que defensa Junts.

PUBLICITAT


















REDACCIÓ16 Maig, 2023
viñuales11-1280x960.jpg

Rubén Vuñuales (26 de juny de 1983) vol ser alcalde i es presenta amb les sigles del PSC. Molts el critiquen per haver canviat C’s pel PSC. Ell ho té, perquè entén que el que realment importa és l’estima que té per Tarragona i el projecte que vol desenvolupar. En aquesta entrevista, Viñuales vol deixar que no entrarà en polèmiques estèrils i demana als contrincants que se centrin en les propostes. Està cansat de la guerra bruta que s’està duent a terme a les xarxes (sota perfils ficticis). Ha aprofitat per dir que el partit de Pau Ricomà ha trencat tots els ponts d’entesa, ja que ha travessat totes les línies vermelles, sobretot pel que fa al respecte personal. El candidat socialista demana als tarragonins – sobretot a aquells que estimen i creuen en Tarragona – que aposti pel seu projecte. La seguretat, el turisme, les polítiques juvenils, l’habitatge i la soledat no desitjada de la gent gran són àrees que mereixeran la seva atenció. Tarragona necessita reafirmar-se com a capital, però també despertar-se i tornar al lloc que es mereix… I això, diu, ja no és possible amb Pau Ricomà, perquè, lamentablement, Tarragona cada dia és més poble i menys ciutat. I això s’ha de canviar…

 

Quan li vam demanar fer aquesta entrevista li vam donar l’oportunitat de triar una zona de Tarragona important per a vostè. Estem a la Baixada de la Beneficència, a prop de la Diputació, per què aquí?
Vinc molt aquí. M’agrada molt caminar, perquè m’aclareix molt la ment i sempre m’aturo una estona contemplant aquesta part de la ciutat amb el mar de fons i la muralla al costat. Em transporta al tipus de ciutat mil·lenària que vivim.

Em diu que aquesta zona l’ajuda a aclarir la ment… Què li passa pel cap poques setmanes abans de la trobada amb les urnes?
Un actor deia que ser feliç és arribar a casa cansat sense tenir temps de pensar que és la felicitat. No estic nerviós. Fa un any i mig que treballem per recuperar la il·lusió de Tarragona. Treballem cada dia i tenim un projecte clar i il·lusionador. Creiem en Tarragona. Tenim forces, ganes i il·lusió.

Com troba Tarragona, ara que ha hagut de veure-la més detalladament?
La veig grisa. Hi ha molta gent enfadada amb una sensació que això no tira i el pitjor de tot és que creuen que ja no hi ha solució. Això és fruit de l’acció de l’actual govern. El nostre lema de campanya és ‘Creiem en Tarragona’. Falta una injecció d’orgull i fer que la gent torni a creure en la nostra ciutat que és única.

Hi ha la idea que Tarragona mai no havia estat tan malament

Quants eslògans tindrà, finalment, la seva campanya?
Ja, ja està. El de la precampanya era ‘Il·lusiona’t i el de la campanya: ‘Creiem en Tarragona‘.

Quin balanç fa de l’acció del govern Ricomà?
Negatiu. No soc la persona idònia per valorar perquè si pregunteu a la majoria dels tarragonins, la resposta no difereix molt de la meva. Hi ha la idea que Tarragona mai no havia estat tan malament.

ERC es presentava com l’aposta real pel canvi? Han complert les expectatives?
No. Aquest govern ha generat molta frustració, també entre el seu propi votant. La gent vol un canvi de cicle i de ritme. Hi ha molt desencís.

Hi ha gent que no li perdona que hagi passat al PSC…
Tothom sap que jo sempre havia estat socialdemòcrata. Crec que la majoria creu que ha estat una cosa positiva per a la ciutat. De vegades el projecte de ciutat és més important que les sigles. Crec que potser ja és hora de pensar en el model i projecte de ciutat.

Per què hauríem d’apostar per vostè o fer confiança a la seva candidatura?
Jo soc advocat i no tinc necessitat d’estar en política…

És molt trist que la seva promesa electoral de Ricomà sigui crear una xarxa de 10 lavabos públics

I per què s’hi dedica, ningú l’obliga…?
Per què m’agrada la meva ciutat i crec que puc aportar coses…

Però vostè està al Parlament…
Des d’allà també podem ajudar a la ciutat. Miri el tema dels pressupostos, hem aconseguit moltes coses en relació amb les inversions territorials. Ser alcalde del teu poble és el millor que et pot passar.

El projecte de ciutat que vostè planteja en què es diferencia del seu contrincant més proper (ERC)?
Nosaltres som realistes. Al govern del Sr. Ricomà li falta una dosi de realisme. Volem que la gent visqui i es guanyi la vida a Tarragona, ja que no tothom és físic-nuclear o funcionari. Tarragona ha perdut 1.500 habitants en el darrer any. Això és molt greu. Si perdem habitants donarem pitjors serveis públics. Tarragona no té clar quin model de ciutat vol, quin model econòmic és el millor… Estem quedant enrere. Amb el PSC creiem que Tarragona pot despertar i tenir un projecte de futur. Amb ERC ja hem vist que no tenen res per a oferir. Han estat quatre anys al govern i pràcticament no es nota.

Què li demana la ciutadania?
Sobretot em diuen que Tarragona està fatal i que l’hem de treure d’aquest forat.

A quins nivells?
Em parlen des de les rajoles que estan fetes una vergonya, de la neteja, de les jardineries, del comerç o que els seus fills marxen perquè aquí no tenen oportunitats. Tarragona cada dia és més poble i menys capital.

El manteniment de la ciutat deixa molt a desitjar

Com pensa recuperar la capitalitat?
No podem viure només de l’IBI. Hem de tenir clar el model econòmic i de ciutat que volem pels propers 10 anys. Cal apostar per les tres ‘T’: Tecnologia, Talent i Turisme. En el turisme tenim molt de marge, ja que jugar amb la gastronomia, el patrimoni i la cultura. El turisme a Catalunya representa el 19% del PIB. No podem maltractar aquest sector. Hem d’aprofitar els creuers i fer de Tarragona una gran ciutat tecnològica. Tenim espai, una qualitat de vida espectacular, tenim aeroport, un Port que funciona molt bé, una universitat i empreses privades potents … Ara només cal una administració que acompanyi aquesta puntada de peu cap al futur i que cregui en les capacitades que ofereix Tarragona.

Però l’administració és molt feixuga, lenta…
Tot pot canviar. Hem deixat de tenir els faraons… L’eficiència de l’administració pot ser millorada amb la tecnologia. A l’ajuntament tenim un gran cap dels serveis informàtics…

Els creuers no són problema a TGN
Què hem de fer amb els creuers?

És un debat que no l’entenc gaire. Crec que és un debat molt influenciat per Barcelona. A Barcelona el tema creuers genera polèmica, però a Tarragona no. Les dades que tenim indiquen que els creueristes que arriben a Tarragona només el 10% es queden a Tarragona, els altres fan excursions a Andorra i al Roca Village. El que hauríem de fer és aconseguir que es quedin. Cada vegada els creuers són d’emissió 0 al Port i s’està investigant que siguin menys contaminants. Haurem d’aprofitar aquest turisme, però hem de fer que hi hagi més pernoctacions a Tarragona.

Però no hi ha prou llits a Tarragona i menys hotels de 5 estrelles…
Aquest és un problema per a una ciutat que vol ser un referent en turisme de convencions. Fa poc vam tenir el congrés de l’advocacia espanyola i els congressistes van dormir a Salou. No tenim capacitat per a rebre aquests esdeveniments. Tenim un bon Palau de Congressos, però ens falta llits i oci nocturn (de qualitat). A aquest turisme també li podríem afegir l’esportiu. Tenim una Anella Mediterrània espectacular.

Tarragona ha perdut 1.500 habitants en el darrer any. Això és molt greu. Si perdem habitants donarem pitjors serveis públics

Tenim, tenim, tenim… llavors per què això no tira?
És una qüestió de voluntat política i de vista. Si arribo a l’alcaldia, tindrem turisme i turisme esportiu. Volem que els esdeveniments esportius que se celebrin a Tarragona, un percentatge dels participants pernoctin a Tarragona, sigui en hotels o càmpings. De vegades, les coses no costen diners, només cal tenir idees i ser proactiu. No conec a ningú que hagi visitat Tarragona i digui que és una ciutat lletja.

Però està poc ‘estimada’, oi?
Està poc cuidada, deixada…  trista. Hi ha males herbes per tot arreu. Mai no havia vist una cosa semblant. El manteniment de la ciutat deixa molt a desitjar.

No entenc el comportament d’ERC en relació al contracte de la brossa

El contracte de la brossa és un ‘marró’, oi?
Bufff Sí. Un de tants. Aquest és un dels principals temes que preocupen a la ciutadania. A més s’ha volgut aprovar en el darrer ple municipal. No entenc el comportament d’ERC. Han fet una hipoteca a 10 anys per 200 milions d’euros sense saber si continuaran a la casa. L’orgull és molt mal conseller.

Va dir que assumiria la regidoria de Seguretat, vol dir que és una decisió encertada?
Portar seguretat no sol donar alegries, però és una preocupació de la ciutadania i jo no vull fugir de les meves responsabilitats. Vull encarregar-me directament d’allò que preocupa a la gent. La gent només vol que li arreglis les jardineres o la neteja si, en primer lloc, tenen seguretat. Sense seguretat no hi ha llibertat.

Però Tarragona és una ciutat insegura o és només una percepció?
No hem d’enganyar que darrerament hi ha una percepció de molta okupació d’immobles. Quan t’assabentes que han ocupat el pis del davant, de dalt o de baix, la veritat és que ja no estàs tranquil. La sensació existeix.

Hi ha qüestions que no costen diners perquè es resol amb gestió i eficiència

Què s’ha de fer per reconduir la situació?
Hi ha hagut una reforma legislativa: la primera i la segona residències estan protegides, però el problema són els grans tenidors. El problema és que hi ha temes que no són de la competència dels ajuntaments, però són de la seva incumbència.

A la Part Alta i Baixa de la ciutat hi ha o no inseguretat? Diuen que no hi ha policies…
És cert que falten uns 60 efectius i no soc jo qui diré que els veïns no tenen motius per sentir inseguretat. Si es queixen és per alguna cosa. De vegades, hi ha episodis personals que generen aquesta percepció o sensació… L’objectiu és intentar treballar amb tots els veïns la solució a aquesta sensació d’inseguretat.

Es veu amb cor d’arreglar aquesta situació?
Entre tots hem de ser capaços. En definitiva, hem d’escoltar els veïns per després poder actuar en conseqüència. He de dir que la regidora Cristina Guzmán va fer una molt bona feina al capdavant de la policia. Ella ja s’estava ocupant de l’augment de la plantilla, intentant passar dels 230 als 280. El que sí que és cert és que poden haver-hi només dues patrulles als caps de setmana per a tota Tarragona. Això és insostenible. També hem de potenciar les noves tecnologies i treballar amb geocalitzacions per a situacions de risc. Tenim els drons que poden servir per a moltes coses, sent una d’elles l’incivisme o okupacions i degradació de l’espai públic. Hem d’apostar i adoptar mesures que generen un efecte dissuasiu.

Si soc alcalde, el primer que faré és reunir-me amb tots funcionaris i explicar quin és el nostre projecte real i demanar la seva implicació per despertar Tarragona

Vostè coneix la realitat econòmic-financera de l’Ajuntament de Tarragona, d’on pensa treure els diners per dur a terme el seu programa electoral?
Hi ha qüestions que no costen diners perquè es resol amb gestió i eficiència. Hem d’intentar ser seriosos amb els comptes i mantenir-los sanejats i l’endeutament ha de ser justificat i responsable. No vull ser un alcalde que pretén amortitzar el deute per fer feliços els bancs, jo vull fer projectes (controlats i necessaris) per a la ciutat.

Com per exemple?
M’agradaria renovar tota la gespa dels vuit camps municipals de futbol que fa 18 anys que allà no es fa res.
Crec que estem al 84% de l’endeutament… I què hem de fer? Pagar només els deutes als bancs perquè ells estiguin contents o podem, de forma controlada, fer millores a la ciutat? Intentarem eixugar deute i fer coses perquè Tarragona no quedi estancada.

Si es converteix en el proper alcalde de Tarragona, quina seria la seva primera mesura…?
Reunir-me amb tots funcionaris i explicar quin és el nostre projecte real i demanar la seva implicació per despertar Tarragona. I després posar en marxa el nostre decàleg dels 100 primers dies, subratllant la seguretat, el patrimoni, la promoció turística i intentar despertar la ciutat. Sé que passaré molt de temps picant a les portes dels ministeris demanant coses per a Tarragona, des de l’àrea de transports fins a la cultural. També demanaré ajuda a la Generalitat. L’alcalde no ha d’estar al despatx veient com les coses passen, ha de fer que elles passin i de generar oportunitats.

Creu que Tarragona s’ha beneficiat per tenir un alcalde d’ERC i un govern a Catalunya també d’ERC?
Per desgràcia, molt poc. No deixa de ser curiós que al Parlament, hi ha molta gent d’ERC que no saben com es diu l’alcalde de Tarragona. És preocupant.

Dirà que el govern d’Espanya sí que ho ha fet, oi?
I és veritat. 12 milions d’euros que s’invertirà per humanitzar tota l’N-340 des d’Altafulla fins a la Via Augusta. Hem d’anar a picar a la porta, sigui govern d’Espanya o de Catalunya… També hem d’anar a demanar a Europa. Volem una oficina de captació de fons europeus… Però, malauradament, amb aquest alcalde, no ‘rasquem’ res. Fora de les nostres fronteres hi ha moltes oportunitats, només hem d’anar a buscar-les. Hem de sortir i pensar en gran…

No entrarem en guerres ni en polèmiques que només ajuden a crispar

Vostè es va reunir amb l’alcalde de Roma… per…?
Hem de tenir una agenda internacional. Vam sortir d’allà amb compromisos d’establir convenis entre Roma i Tarragona en qüestions de gestió del patrimoni. Podem aconseguir Next Generation per a partners dedicats al patrimoni, per exemple… A Tarragona tenim la ruta dels primers cristians que és molt desconeguda… Hem de cercar turisme complementari… Tenim molt per a oferir. Faré tot el possible perquè Tarragona creixi i contra ‘vientos y mareas‘.

Allunyat de polèmiques
Esperava que fos tan dura aquesta campanya?
Nosaltres no entrarem a discutir amb ningú. Presentarem les nostres propostes i volem el millor per a la ciutat… No entrarem en polèmiques que només ajuden a crispar. La meva feina és escoltar la gent i intentar buscar solucions. No vull tenir opinions subjectives. Parlaré amb tothom, tothom…

Quan veu que un alcalde, candidat a la reelecció anuncia, amb pompa i circumstància, que vol instal·lar 10 lavabos públics, què en pensa?
La millor campanya d’una persona que ha estat com a alcalde és la feina feta. El problema del Sr, Ricomà és que no té fets per presentar i llavors aposta per les paraules… És molt trist que la seva promesa electoral sigui que crearà una xarxa de 10 lavabos… Això denota la poca altura de mides que té el Sr. Ricomà per a Tarragona…

Creu que ERC podria estar fent servir l’alcaldia/ajuntament per fer campanya?
La llei electoral diu que no es pot fer. Però, poca cosa poden fer perquè no han fet res durant aquests quatre anys. L’acció de govern ha estat gairebé nul·la.

Quina cosa ha fet bé el govern de Pau Ricomà?
La regidoria de Seguretat Ciutadana, liderada per Cristina Guzmán (JxTgn), l’àrea de Parcs i Jardins d’Elvira Vidal ha millorat molt – la part de manteniment no –. La promoció del Mercat, liderada pel regidor Dídac Nadal, també ha estat molt bona. Curiosament, cap d’aquestes regidories són d’ERC.

L’acció de govern de Pau Ricomà ha estat gairebé nul·la

El Sr. Pinedo no ho ha fet bé a Patrimoni?
Ha fet coses, però hi havia coses que estaven projectades des d’època de l’alcalde Ballesteros.

Els pactes…
Si guanya amb qui no pactarà?
Ni CUP ni amb Vox. Són les cares de la mateixa moneda.

I amb ERC?
Malauradament, a Tarragona, ERC ha cremat tots els ponts d’una entesa. Passen el dia “donant pel sac” i alimenten la guerra a les xarxes socials. Haurien de dedicar-se a governar. Nosaltres no entrarem en el camp de la difamació, de la crítica destructiva. No és el nostre estil. Crec que la gent vol propostes i propostes.

Es compromet a no pactar mai amb ERC a Tarragona?
No és possible. És impossible. Han trencat tot el respecte institucional i personal.

I si ho imposen des de Barcelona o Madrid?
No, a mi ningú m’imposa res. Qui fomenta això és que no coneix gent el PSC. El PSC sap que el seu candidat és el que coneix la millor política pel teu poble. Ells no s’hi ficaran.

A ERC Tarragona han trencat tot el respecte institucional i personal

O sigui, descarta un pacte amb ERC?
Totalment descartable.

Per cert, què hem de fer perquè l’administració sigui més àgil… controlar més els funcionaris?
A Tarragona hi ha magnífics professionals en l’administració. Potser, i amb la seva ajuda, perquè realment són els que en saben, hem d’intentar fer una reorganització i millorar l’eficiència de la gestió dels recursos humans que tenim. Hem d’intentar millorar la comunicació entre els departaments per millorar l’agilitat en els tràmits. La tecnologia pot ajudar molt. És cert que la formació continuada és molt millorable i estic segur que molts funcionaris estan d’acord i els sindicats també, però se’ls ha de donar eines i estris… Els funcionaris estan molt cremats perquè, des de dalt, veuen que no hi ha un lideratge i un projecte engrescador.

Intentarà ser aquest líder que sembla que no existeix?
Jo vull que la meva ciutat millori i en tinc un projecte per a aconseguir-ho. Ara només demanaré als funcionaris i als que estimen Tarragona que m’ajudin, perquè tots ells són importants pel canvi. Jo l’únic que prometo és treballar i treballar…
Li fa respecte que pugui canviar la seva personalitat, valors… un cop arribi a la poltrona del poder?
Faré els possibles que no. I demano a la gent que m’ajudin a ser un tarragoní més i el que més responsabilitat tindrà per fer avançar la nostra ciutat. No oblidem que són una persona normal i corrent… amb defectes i virtuts.

El carril bici del carrer Pere Martell és una aberració i un perill

Com se sent en perdre la seva vida privada…
Soc conscient del què representa tot això, només demano que es respectin les meves filles que són molt petites.

Polítiques juvenils
Per cert, què s’ha de fer amb el jovent?
Hem d’apostar per posar assistència psicològica gratuïta i anònima als joves. És sorprenent el nombre de joves que requereixen aquest serveix. No sé si es deu a la pandèmia o a les xarxes socials, l’únic que hem de fer és estar amatents i buscar solucions i, sobretot, estar al costat d’ells. He de confessar que les xarxes socials, en qüestions d’assetjament, em preocupen i molt. Però, a banda de tot això, els joves també es frustren perquè no veuen futur a Tarragona i, llavors, decideixen marxar. Per això, volem apostar per les tres T (tecnologia, talent i turisme) perquè la gent pugui viure i treballar al seu país. No poden sentir-se frustrats, han de trobar feina a la seva ciutat i que sigui treball de qualitat.

Turisme… qualitat?
Escolti, turisme no és només ser cambrer… En aquest sector hi ha de treball i de qualitat… Els joves necessiten habitatge…

Però no poden emancipar-se… els preus són prohibitius…
Per això hem d’apostar pels habitatges de protecció oficial. Hi haurà més de 400 habitatges d’aquest tipus al PP10. Mai no s’han fet mai tantes. A la Vall del Lorito n’hi haurà moltes més…

Jo vull que la meva ciutat millori i en tinc un projecte per a aconseguir-ho. Ara només demanaré als funcionaris i als que estimen Tarragona que m’ajudin

Què s’ha de fer amb la ‘soledat no desitjada’?
És una pandèmia silenciosa. Les dades que tenim confirmen que cada vegada hi ha més gent gran que viu absolutament sola. Això ens preocupa. El voluntariat és fonamental i treballar en xarxa també.

Què en pensa del servei d’assistència domiciliària … que ara passarà a mans d’una empresa de Madrid…
Exacte, aquest servei que portava la Xarxa de Santa Tecla, governant la CUP s’ha adjudicat a una empresa de Florentino Pérez. Moltes lliçons, però… en fi… Els CUP va dir que només s’actualitzaria el salari dels treballadors en 1% anual, tenint en compte com està la inflació, ningú s’ha volgut presentar, excepte una empresa de l’Ibex-35.

Com entén que els antisistema governin el sistema?
No, no, algú ho entén? El problema que tenen és que ells s’han d’enfrontar a les seves contradiccions. Ells ho critiquen tot, i quan estan al govern municipal i fan un concurs surt licitat a una empresa de Florentino Pérez. Això és un cas de, diria jo, justícia divina. És un servei fonamental i que ens preocupa com es prestarà aquest servei.

Quants quilòmetres ha fet des que s’ha proposat ser alcalde?
Bua… un munt.

Si arriba a ser alcalde, derogarà alguna de les mesures preses pel govern de Ricomà?
El carril bici de Pere Martell és una aberració i un perill. Ho hauríem de replantejar. També em fa molta ràbia el quiosc de la plaça Imperial Tàrraco. Ells diuen que defensen el petit comerç i el quiosc què era, una multinacional? S’han equivocat.

Quant es gastarà en aquesta campanya?
No massa. Pensi que porto un any i mig fent campanya.

Quin missatge li agradaria transmetre als ciutadans?
Nosaltres només podem dir que volem aconseguir engrescar Tarragona, però això es fa amb l’ajuda i implicació dels tarragonins. Som el partit de la gent que creu en Tarragona. Tarragona ho té tot, només necessita un bon equip de govern preparat i una bona gestió. Entre tots, serem capaços de recuperar l’alegria i la vitalitat de la nostra ciutat.

PUBLICITAT

















REDACCIÓ2 Maig, 2023
Jordi-Collado4-1280x960.jpg

Tarragona es troba immersa en unes eleccions que es preveuen igualades i – consegüentment – molt cruentes. Les enquestes apunten a una lluita entre Esquerra Republicana i PSC per l’alcaldia. Enmig dels dos, diversos partits tenen la possible clau de govern. Un d’ells és En Comú Podem, que ha dipositat les seves esperances en Jordi Collado, el seu alcaldable. Després d’un mandat de desgast ple de decepcions com la d’Hermán Pinedo o la de la seva sortida de l’executiu municipal, la coalició enfoca aquestes eleccions com una oportunitat de renovar l’espai, de tornar a començar. Avui, entrevistem al líder d’una de les poques candidatures que podria pactar tant amb Esquerra com amb els socialistes. Per qui es decantaria Collado? 

 

Com se sent ara que ja és candidat?
Doncs, per una banda, amb responsabilitat, i per una altra, amb una mica de cangueli. Aquests dies faig broma dient que descobreixes unes dinàmiques que no són les d’un mateix. Intentar normalitzar-ho resulta complex. Tinc la responsabilitat d’estar amb una gent al darrere que ha apostat per mi i d’altra que et trobes pel camí i et fa propostes. Portar tot això fa molt de respecte.

En el procés del 2015, quan va desaparèixer Iniciativa i van aparèixer els Comuns, jo vaig marxar cap a casa pensant que no tornaria mai més.

Havia imaginat o tenia clar que seria candidat?
No, en absolut. En el procés del 2015, quan va desaparèixer Iniciativa i van aparèixer els Comuns, jo vaig marxar cap a casa pensant que no tornaria mai més. Dubtava que fóssim capaços de superar algunes històries que estàvem generant allà. Ha vingut molt de sorpresa. Hi ha gent que em diu: “Home, si estava cantat que algun dia faries el pas!”.

La meva sensació era que tenia una vida molt normalitzada. Tinc una feina que m’omple i m’encanta, una família amb un petit… Si m’ho arribes a preguntar fa quatre mesos, t’hagués dit que no hi havia cap opció. És al desembre quan la direcció local del partit em diu que necessitaven que fes un pas endavant. Havíem de superar algunes coses internes i el meu perfil els hi agradava.

En aquesta ciutat ens hem acostumat a fer coses lletges en política.

En tot aquest joc, on entra la que va ser la seva rival a les primàries, Àngels Pérez?
L’Àngels és la regidora i hi ha un plantejament d’intentar generar un consens. Hi ha alguns punts de desavinença i al final decidim trobar-nos en unes primàries. Fins a l’últim dia plantejàvem que ens hauria agradat fer una llista única en la qual tothom se sentís representat. No vam ser capaços.

Comptarà amb Àngels Pérez?
Li hem allargat la mà. L’Àngels està en un procés de sortida del procediment polític. És completament respectable. Ho he d’entendre i desitjar-li el millor. A més, l’Àngels va assumir el lideratge institucional en un moment molt complex, on hi havia molts terratrèmols interns i públics. Va tenir el valor d’aguantar i intentar sumar gent en el procés. Per tant, el meu respecte i admiració van per davant.

I què pensa d’aquelles presumptes trucades per part d’ERC per a intentar influenciar en les vostres primàries?
Bufff. No ho sé. Crec que en aquesta ciutat ens hem acostumat a fer coses lletges en política. I a mi és un dels aspectes que m’agradaria superar. A banda d’aquestes trucades que es temptejaven també hi va haver missatges molt estranys… S’està respectant poc l’autonomia de les organitzacions. I això a mi és una de les coses que em molesta i molt. Puc trobar millor o pitjor les accions del meu rival polític, però intentar incidir a nivell intern és traspassar línies molt perilloses.

En aquests quatre anys i – en especial – l’any previ a les eleccions s’han traspassat línies que ens haurien de fer reflexionar a tots a nivell intern. Hauríem de fer una introspecció i valorar si paga la pena. Jo vull creure que això de les trucades no va passar perquè em costa molt entendre que Esquerra Republicana fes moviments interns d’igual manera que s’ha dit del PSC en altres moments.

Ha parlat d’aquest ambient crispat que hi ha a la política tarragonina, què li sembla la guerra que mantenen el PSC i ERC?
Em sembla una guerra estúpida. A més, el PSC i Esquerra s’han oblidat que Tarragona és una ciutat d’esquerres. El primer govern de la transició va ser d’esquerres, el Recasens, que crec que en aquestes èpoques cal recuperar-lo més que mai. La seva manera de fer i de construir, de fer avançar tot el municipi, no ha tornat a existir des del seu govern. Un altre exemple, Nadal va ser alcalde perquè va ser capaç d’obrir Convergència a una realitat de socialdemocràcia. Ballesteros es va dedicar a treballar la seva imatge, i el seu primer equip era absolutament d’esquerres.

Per tant, a mi em sobta que aquests dos (ERC i PSC) s’estiguin barallant contínuament per un bocinet convergent que se’ls hi ha quedat. I no estan veient que la força està a l’esquerra. Aquests dies, els socialistes m’estan dient que per a mi tothom és de dretes menys jo. Només dic que s’equivoquen mirant cap a la dreta en comptes de cap a l’esquerra. No crec que cap d’ells sigui de dretes, només que estan condicionats per una mirada electoralista. Em sap greu i em fot molta ràbia. Si es confirmen algunes enquestes que diuen que PSC, ERC i nosaltres serem els més votats, quedarà palès que Tarragona és d’esquerres.

Serà molt difícil que el Sr. Sendra, la Sra. Martorell i la Sra. de la Fuente ens facin una proposta del nostre goig, perquè bàsicament no es dediquen a altra cosa que a malparlar.

Considera que la seva coalició pot ser la peça d’unió entre PSC i Esquerra?
Aquesta és la nostra voluntat. Els hi hem expressat. El moment és clau perquè dibuixarem la ciutat dels pròxims 30 anys. Ens gastarem tots els diners dels Next Generation i ho hem de fer bé. Aquests dies fèiem humor negre: els mateixos que van fer el jardí vertical i els que ara han perdut el FEDER pel Banc d’Espanya es diuen els uns als altres que ho han fet malament. Si us plau, hem de fer una reflexió i mirar a la legislatura que ve, que serà clau. En aquest pròxim mandat el govern ha de ser gran, fort i que sigui capaç de mirar els altres als ulls.

Jo amb la Maria Mercè Martorell estic convençut que comparteixo molt poques coses, però crec que ens hem d’entendre per fer el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Perquè si en algun moment la ciutat decideix que el PP tiri milles amb l’alcaldia, que es respecti allò que hem pactat tots. Potser sóc una mica idealista, però crec que la política està per arreglar coses, i no per generar problemes.

Ha repetit molt que Tarragona és una ciutat d’esquerres, però sempre s’ha dit que és una ciutat de militars, funcionaris i capellans…
Sí, i que els vam fotre fora a uns i als altres. No tenim caserna militar i ens queden molt pocs militars, i la majoria dels que queden estan més vinculats a la Guàrdia Civil. I pel que fa als capellans i monges, cada vegada en queden menys perquè la societat evoluciona i Tarragona això ho ha aconseguit.
Tarragona ha estat capaç de ser capdavantera en la lluita contra les retallades en el moment més dur amb Convergència. Fotíem 10.000 persones al carrer reclamant els salaris públics.

Les lluites històriques del moviment obrer sempre han estat claus en aquesta ciutat: les dones de la Tabacalera, la pujada del bus de Bonavista… És a dir, la història ens diu que hi ha hagut un fil vermell potent a la nostra ciutat, que és el que ens ha mantingut.
M’agrada explicar que mentre es construïa l’església de Torreforta s’organitzaven les Comissions Obreres de Catalunya a Tarragona. No va de militars i capellans, sinó de quin tipus de militars i capellans.

Com està l’ambient dins d’En Comú Podem?
Estem animats. Han passat coses molt boniques com que militants que fa temps que estaven desconnectats, ara tornen a venir als nostres actes. Estem recuperant gent després d’un moment molt convuls. Crec que tant la gent d’En Comú com la de Podem hem estat capaços de mirar-nos a la cara i fer-nos-ho fàcil. Hem de ser respectuosos els uns amb altres, i crec que ho estem fent.

Podríem veure un pacte amb el PSC?
Podríem veure un pacte que tingui una majoria d’esquerres i un programa ample. No ens trobarem en un govern de 12 (regidors).

És a dir que depèn molt del programa?
Lògicament. Ha de ser un programa d’esquerres. Quan nosaltres,  a l’assemblea del juny de 2021, vam acordar que no es pactava amb Junts per Tarragona, no acordàvem que no suméssim mans amb en Dídac Nadal o amb algú en concret. Pactàvem que no faríem polítiques de dretes. I la demostració d’això és que la deriva de l’executiu ha anat cap aquí (la dreta). L’afer de les càmeres de vigilància es basa en això. Quan érem al govern vam fer apostes de 2 i 3 milions d’euros per a compra d’habitatge. Això s’ha perdut. S’ha canviat per unes reformes de pisos privats.

A priori, serà molt difícil que el Sr. Sendra, la Sra. Martorell i la Sra. de la Fuente ens facin una proposta del nostre goig, perquè bàsicament no es dediquen a altra cosa que a malparlar. Però a mi m’agraden els pressupostos de la Generalitat i els de l’Estat, també m’agrada la configuració del govern espanyol. Hi ha molt camí a recórrer com per a plantejar-nos o un o l’altre. No tenim cap necessitat d’entrar a govern. Primer hem de veure quina és l’aritmètica del plenari. El que segur que no farem és entrar en un executiu per a fer de comparsa i respondre a tot el que vulgui el senyor Fortuny o el senyor Viñuales.

El va sorprendre que la CUP entrés en un govern amb Junts per Tarragona?
Sí, em va sorprendre i em va entristir. Crec que hi ha unes posicions de coherència que són molt importants. Quan un decideix entrar en un govern ha de tenir molt clar quines coses vol transformar. Al final els rumors a la ciutat diuen que la gent de la CUP no està gaire contenta amb el resultat del govern. Considero que van córrer massa. Podríem haver aconseguit que Esquerra no estirés el braç a Junts, però no van ser capaços de parar-ho. A mi em sorprèn més que la CUP no hagi pactat amb un trànsfuga. Perquè si parlem de radicalitat democràtica, parlem-ne de debò.

Precisament li anava a preguntar per aquest tema. Què opina d’Hermán Pinedo?
L’Hermán em mereix tots els respectes del món. A nivell personal ni ens coneixem, no en tinc ni opinió. Però en l’àmbit polític… va fer una fugida cap endavant. Hi ha gent que ho entén i hi ha gent que no.

(Pinedo) va ser deslleial amb l’organització i amb el seu votant.

Vostè ho entén?
No, jo no entenc aquestes fugides personals. Agafar-se a una acta… Si a mi la meva organització em diu que per aquí no, i jo tiro igualment per aquí, no em puc aferrar a la meva acta argumentant que em van votar a mi. No sé ni el temps que feia que ell vivia a la ciutat, però plantejar que l’acta era seva perquè l’havien escollit a ell…

És una pràctica política que com a mínim és reprovable. Hi ha una cosa que em sap greu, i és aquesta posició de dir que manaven des de Barcelona. Quan vam votar en contra del pacte amb Junts per Tarragona, Hermán Pinedo estava assegut al meu costat i va aixecar la mà com jo en contra de l’acord.

Hauria entès que ell hagués defensat perquè s’havia de pactar amb Junts, però ni ho va fer. Per tant, o Barcelona manava tant que li tenien un xip posat i no podia ni parlar, o estem ‘tontos’. Aquell dia no va demanar ni la paraula.

Considera que va ser deslleial?
Jo crec que va ser deslleial amb l’organització i amb el seu votant.

Com s’anomena a una persona que vota una cosa internament i després fa una altra a l’hora de la veritat?
D’això se’n diu transfuguisme.

El comerç es mor, i no només al centre, sinó a tota la ciutat.

Ha parlat que aquest mandat és clau pel futur de la ciutat. Com li agradaria veure Tarragona d’aquí a 30 anys?
A mi m’agradaria que fos una ciutat relligada, que es respectessin totes les zones verdes, un municipi reindustrialitzat amb una perspectiva no contaminant i amb bons llocs de treball, una Tarragona amb un turisme que no caigués en els pisos turístics sinó en les visites culturals potents, una ciutat connectada amb el tramvia que ens han promès tantes vegades, que les escoles públiques fossin l’enveja del país… M’imagino una ciutat oberta al mar, però no des del punt de vista del ‘pelotazo’ econòmic, sinó des del d’anar alliberant terreny per a les persones.

Al final, si fas una illa Corsini molt xula, però no transformes una illa de la Granja que uneixi el carrer Gran Canària amb uns altres 4 carrers que no van a cap banda… El comerç es mor, i no només al centre, sinó a tota la ciutat. I quan parlem de la Tarragona que volem, ens referim a l’Illa Corsini o a la Rambla del Mar, però no a la Floresta i a l’Albada que han de superar una autovia de 6 carrils, tampoc parlem de l’entorn del CAP la Granja que hauria de ser un bombó que centra un equipament mèdic, un altre escolar, una residència de persones grans i teixit comercial. Aquest hauria de ser el centre dels barris de Ponent.

No crec que s’hagin descuidat més uns barris que uns altres, perquè ara visc al centre i també és un drama, fa vergonya.

Creu que aquest govern ha deixat abandonat els barris?
Considero que el govern ha deixat abandonada la ciutat, però no només aquest executiu, sinó també el darrer de Ballesteros. Hi ha un tema que em colpeix molt: l’any 2019 tothom tenia clar que alguna cosa s’havia acabat, però és que ara tenim la mateixa sensació. Aquell neguit continua viu i és un desastre. Aquest govern ha cremat un cicle exageradament ràpid. No crec que s’hagin descuidat més uns barris que uns altres, perquè ara visc al centre i també és un drama, fa vergonya.

S’han fet algunes intervencions urbanístiques interessants, però fins i tot algunes que haurien de ser genials – com la del carrer Canyelles – deixen molt a desitjar. Peatonitzem una zona com aquesta i fotem unes torretes de metre i mig i a terra posem granit que és impracticable i llisca quan plou. Tota l’obra està mirada en favor del manteniment, i no de les persones que gaudiran de l’espai.

Què opina del carril bici?
Que necessitem més i millors. A Tarragona estem segrestats contínuament per mirades parcials i pel típic “i tu més”. Celebro molt la lògica de la Ciutat 30. Va ser un pas superinteressant en matèria de mobilitat. Però, és que hi ha una cosa abans que no hem fet, que és el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS). Està caducat de l’època de Ballesteros. Hola!!? S’estan dissenyant zones de baixes emissions sense tenir un PMUS. Estem desenvolupant obres que condicionen la mobilitat sense tenir un pla de mirada llarga. El que no podem fer és que els vianants perdin lloc perquè el guanyin les bicis. La demostració que els carrils bici funcionen arriba quan ocupen carretera i li treuen espai als cotxes. Aquesta ciutat té prou capacitat perquè això passi.

Em quedo amb l’exemple dels patinets. Dos anys després tenim uns aparcabicis molt bufons que no funcionen pràcticament per a res més que per a posar patinets d’empreses privades. Unes companyies que no han vingut aquí a fer altra cosa que a provar coses. No tenim ciclistes al carrer perquè no tenim aquesta cultura i a més no som capaços de pensar en un servei públic de mobilitat sostenible.

Tarragona no ha de continuar apostant pels creuers.

Hem de ser molt seriosos amb la mobilitat perquè al final generem anticossos. Quan t’expliquen mentides, al final no te les creus. I això és prou important com per a anar explicant mentides. Al final no va de treure cotxes perquè sí, va de millorar la salut de les persones. Per exemple, Tarragona té uns mapes de soroll terribles. A mi Tarragona és una ciutat que em sembla acollonant per la seva composició i per una lògica: els urbanistes ara estan intentant fer la ciutat dels 15 minuts, tenir-ho tot a un quart d’hora de distància. Tarragona ja té això. Aprofitem-ho.

I què s’ha de fer amb la Tabacalera?
Tinc molts dubtes amb la Tabacalera, amb els metres i metres que tenim pendents de fer coses maques. Sóc poc partidari dels macroprojectes. Aquest seria un projecte d’uns 15 o 20 milions d’euros facis el que facis, perquè amb tants de metres quadrats que has d’omplir… El que és important és fer-ho ja. Crec que abans d’atacar el tema Tabacalera s’ha de posar ordre a l’antiga facultat de lletres de la plaça Imperial, en alguns edificis de la Part Baixa, posar ordre en habitatge… Fem coses molt tangibles i concretes. A mi la Tabacalera m’agrada molt com a espai. La perspectiva cultural plantejada en el darrer govern de Ballesteros em sembla una bona proposta. Hem de veure si som capaços. A veure què diu el ministre i la consellera de cultura, que ni està ni se l’espera. La Tabacalera no és només un tema de Tarragona.

El projecte Hard Rock és nociu pel territori

Canviant de tema… Tarragona ha de continuar apostant pels creuers?
No. Tarragona no ha de continuar apostant pels creuers. El plantejament és subsidiari. Quan ens volien col·locar el Barcelona World, el debat era si s’havia de dir així o no. Que el tema era el que ens portaria al territori. I amb els creuers ens l’han colat dient-nos que molem molt, quan realment és una operació subsidiaria del Port de Barcelona. Aquests creuers no tenien gens d’interès de venir. I quan s’ha limitat l’arribada de creuers a Barcelona han dit: “Calla, que aquí a una horeta hi ha un Port que ens ho peta i a més si els hi diem que són molt guapos ens posen una catifa”. Crec que no estem sent capaços de fer un plantejament seriosament sostenible amb el Port.

Tenim problemes amb tota la gestió d’escombraries al Port i a les aigües. Quin sentit té que aquí s’aturi un vaixell, el carreguem d’aigua i menjar en plena sequera, xuclen benzina, contaminen i se’n van. A mi em costa molt entendre-ho. I a més, poso en dubte l’impacte que diem que té. L’impacte és que ens petin la Part Alta de gent? És l’únic que passa. Encara estarem amb aquests monocultius intensius? Puc entendre que la gent faci turisme i se’n vagi de creuer. És com quan ens diuen que els avions en algun moment seran sostenibles i mentrestant ens la van colant. Informes del mateix Port apunten que hi ha una despesa de 20 euros per cada creuerista. Qualsevol que arriba a l’estació de l’AVE fa més gasto pel camí fins a Tarragona.

Vostè lluitarà contra el projecte Hard Rock des de Tarragona?
Sí. Sóc dels que va començar a lluitar contra el Barcelona World. No queda una altra. El projecte Hard Rock és una barbaritat en si mateix. Per l’aigua, per l’estètica… De veritat ens plantaran una guitarra elèctrica de no sé quants metres d’alçada per a fer d’hotel? Només per estètic algú ja s’ho hauria de repensar. També per la pressió turística. Les promeses futures mai són veritat. Recordo quan van dir que l’obertura del Corte Inglés comportaria 1.000 nous llocs de treball i al final eren la meitat. Van contractar molta gent i després es van ‘petar’ a la meitat. Ens la colen tota l’estona.

Amb el fitxatge de Granados es demostra la teoria de que el PSC es posa molt ‘palote’ amb les coses gordes

El projecte Hard Rock és nociu pel territori i ens fa caure en un monocultiu molt important. Si el Camp de Tarragona històricament ha tingut problemes d’atur, té relació amb la caiguda de la indústria i la pujada d’un turisme de sol i platja. El negoci de Hard Rock no és ni el casino, són les superconvencions de senyors i senyores que vindran d’arreu del món i que gastaran zero euros en el territori. Al final, hi haurà algú de fora que s’emportarà els diners i aquí ni els veurem. Al territori no quedarà res més que treball precari, que és contra el que hauríem de lluitar.

La nova llei de formació ocupacional de la Generalitat planteja consells territorials d’ocupació. Això ens facilitarà creuar la formació que ofereix el SOC amb les necessitats del territori. De veritat haurem de fer cursos de crupier? No em fotis… La indústria turística ha de ser la bomba, però no amb això.

Si el projecte Hard Rock és tan dolent, per què l’alcalde de Salou el defensa a ultrança?
Perquè creu que facturarà molts diners. Aquí humanament ho entenc. Amb el fitxatge de Granados es demostra la teoria de que el PSC es posa molt ‘palote’ amb les coses gordes. És el plantejament que tenen. No podem continuar pensant en macroprojectes per a desenvolupar un país. Ja no cola. Parem ja de pensar que amb un ‘pelotazo’ arreglarem la societat, això només s’aconsegueix amb coses concretes del dia a dia, millorant el benestar de les persones, les condicions laborals, etc. PortAventura ens ha portat coses bones al territori? Segur. I dolentes? Moltes. I el Covid ens ho va demostrar. Vam patir de valent. Si no arriba a ser pels ERTE… Quina merda de negoci és un que només se salva quan arriba l’Estat per a salvar-lo? No té cap sentit.

Tornant ja en clau tarragonina, considera que Esquerra va trair a En Comú Podem?
No. Aquí no hi ha un tema de traïció. Jo crec que Esquerra va calcular malament. Es pensaven que com que érem tan bons jans… Crec que fins i tot pensaven que ens quedaríem al govern. Creien que no tindríem nassos de sortir i es van trobar amb una força que tenia molt clar el que volia i que al final els va confrontar. A més de crear una regidoria fantasma a la qual no han donat ni una sola eina, es van ‘petar’ els Consells de Districte que era la seva bandera, només perquè els hi agradava més el que va proposar en Dídac Nadal. Es van pensar que en el següent Ple els hi diríem a tot que sí. I no va per aquí. En política s’ha de ser seriós i anar amb cura amb els càlculs, que de vegades surten malament.

Llavors ja no hi ha rancúnia dins de la coalició?
Jo no n’he tingut mai de rancúnia. Al Pau (Ricomà) me l’estimo molt personalment. Hi ha gent decebuda, però no amb rancúnia. A més, en política no en pots tenir. Has de ser més adult. Quan entres en política has de ser conscient que et cauran moltes hòsties i que algunes ni et tocaran, però et cauran igual. Has de tenir cap fred i cor calent.

Anem amb un tema d’actualitat, quina és la posició d’En Comú Podem respecte a la Fira d’Abril?
No s’entén res. La Fira d’Abril pot ser l’explicació de moltes coses en aquesta ciutat. Contínuament hi ha coses que el món conspira perquè no surtin bé. I sí passa això, potser és perquè ja no s’han començat a fer bé. Crec que amb la Fira d’Abril hi havia un plantejament que no acabava de funcionar, i la pandèmia ens va posar en una situació concreta. Així i tot, és que la licitació era un desastre, era inassumible. Quan dius que en una festa amb arrels de fora de Tarragona et gastaràs 15.000 euros, i que ningú del departament de Cultura i Festes hi participa… Potser ja ho estàs explicant tot… Però això no ve d’ara.

Quin sentit té que la Fira d’Abril, que no deixa de ser una expressió cultural, la gestionin des de Mercats o Comerç? Que no és cultura? Que no és una festa? On està la responsable d’aquest àmbit per assegurar i assumir una festa folklòrica com les tantes que hi ha a la ciutat?

Políticament, seria un fracàs no sortir

A Tarragona encara tenim una mirada petita en aquest sentit. No mirem la ciutat tal com és. No fa sentit que sigui la regidoria de Nova Ciutadania la que faci reconeixements culturals a les noves ciutadanies que arriben al municipi. Que no és cultura i festa? No pot ser. No podem parcel·lar tota la ciutat segons les funcions de cadascú. La Fira d’Abril és la representació d’una ciutat que no se sap mirar sencera. Quan parlem de cultura i d’identitats culturals, o som responsables i coherents o deixem de ser-ho. A qui li demana la subvenció la Asociación Folklórica Andaluza? A Relacions Ciutadanes, com totes les entitats del municipi. Llavors, què fa l’Empresa de Mercats gestionant la Fira d’Abril? Les coses es fan quan un té voluntat que surtin i jo crec que en aquesta no hi ha hagut. Quan ho embrutes tot, és difícil que alguna cosa surti bé…

En clau electoral, quin és l’objectiu d’En Comú Podem?
Aquí tenim un debat. Jo sóc una persona molt calmada i crec que el nostre objectiu és tornar a sortir i aconseguir representació. I entre la nostra gent hi ha persones que es venen molt amunt, estan molt animades, i volen obtenir molta (representació). Per a mi, l’objectiu és ser coherent i aconseguir un resultat digne. La dignitat ens la posarà la gent.

M’han arribat enquestes on ens donen 4 regidors, però em costa molt creure-m’ho.

I què seria un fracàs per a En Comú Podem?
Políticament, seria un fracàs no sortir, perquè significarà que no hem estat capaços de recollir i de demostrar que som necessaris. En l’àmbit personal, no ho veuria com un fracàs, per això estic molt tranquil. Al final tinc la meva vida i la continuaré fent igual. La meva militància la mantindré igual. També és veritat que en la legislatura que ens hem marcat, un càstig es podria entendre. Seria un fracàs que no ens sortís bé, que no arribéssim units i forts. Això seria un fracàs de debò. L’objectiu ha de ser obtenir la màxima representació política. A mi m’han arribat enquestes on ens donen 4 regidors, però em costa molt creure-m’ho. Hi ha enquestes que ens donen intenció de vot del 6,8%.

Quina àrea li agradaria comandar en cas de ser al govern municipal?
No ho sé. A mi hi ha una àrea que em sembla clau en aquest govern i en la propera legislatura. Parlo d’Urbanisme, Mobilitat i Medi Ambient. Però no sé si sóc qui ho pot fer millor en aquest espai un cop tinguem representació, siguem capaços de pactar un govern, etc. Hi ha moltes passes. Un ha de ser responsable amb allò que sap fer. Hi ha coses que m’agraden molt en aquest plantejament, però un ha de ser conscient del que té, i si tens algú al costat que és capaç de fer-ho molt millor…

No seré jo qui decideixi entre PSC i Esquerra.

Però imagino que hi ha alguna àrea que li agrada més? Entenc que Seguretat Ciutadana no serà…
(riu) No, no em posa massa, tot i que crec que s’ha de fer molta feina en Seguretat Ciutadana. Crec que aquesta àrea d’Urbanisme és molt clau pel que significa per a la ciutat, i a nivell personal – per trajectòria – em motiva tot allò que tingui a veure amb la gent. Àmbits com la cultura o serveis socials tenen una potència increïble. Però és que sóc un motivat de la vida. A mi m’agrada molt la ciutat i tenint un equip tècnic al davant, no sóc d’aquells que creu que els metges han de portar el Ministeri o la Conselleria de Salut.

Has de tenir un projecte polític molt clar i saber fins a on vols arribar, després ja tens uns tècnics que et porten allà. Tu als tècnics no pots dir-los farem això o allò perquè anirem allà. Els hi has d’explicar cap a on vols anar i escollir la millor opció per arribar-hi. Els tècnics han de facilitar-ho. Aquesta és la meva escola política. Últimament, en aquesta ciutat els polítics semblen més tècnics que polítics. Està molt bé que un sàpiga molt de números o d’habitatge, però hi ha gent molt potent a la casa, que no són capaços de proposar res perquè no tenen espai. Aquí hi ha una incultura política que ens ho pren.

Imagini’s que som a 29 de maig, PSC i Esquerra Republicana estan igualats i vostès tenen la clau de govern. No obstant això, només poden escollir pactar amb un dels dos. A hores d’ara, a qui escolliria?
Bufff. A aquell que digui l’assemblea. Tinc la sort que no escolliré jo. Tenim una assemblea que debat, que reflexiona, que pren posicions, que parla amb molta gent, i que et fa prendre les decisions. No seré jo qui decideixi entre PSC i Esquerra. No va de si Jordi Collado es porta millor amb Pau Ricomà o de si Jordi Collado i Rubén Viñuales es coneixen molt. Va de què la militància política d’En Comú Podem ens posarà allà on cregui que hem d’estar, i escollirà el millor projecte.

Potser el que han de fer (ERC i PSC) és formar govern entre els dos.

I a nivell personal? Preferiria pactar amb PSC o amb Esquerra?
Primerament que no m’he mirat cap dels programes, i jo sóc un friki d’això. I a nivell personal em porto molt bé amb els dos. Això és una mala passada perquè hi ha un punt de no voler trencar relacions personals. Per a mi el Pau (Ricomà) és una persona que es mereix tots els meus respectes, que hem viscut moltes històries quan ell estava a l’oposició. Ens coneixem més enllà de la feina. Per exemple, anava a classe amb la seva filla. Per a mi és el Pau, no és el líder d’Esquerra Republicana.

I amb el Rubén em passa una cosa similar. Som quintos i ens coneixem de fa molts anys. No va d’un amic o un altre, sinó de política. Maleïda la gràcia de conèixer-los als dos, perquè si no seria fotre hòsties als dos i cap endavant, però no va d’això. Va de projecte de ciutat. I si els dos surten empatats, que parlin entre ells, que potser el que han de fer (ERC i PSC) és formar govern entre els dos.

PUBLICITAT







REDACCIÓ28 Abril, 2023
Carol-Forné-Gata-Insubmisa2-1280x960.jpg

La ciutadania tarragonina ja fa uns mesos que gaudeix d’un nou espai social en ple centre del municipi. I dic social, perquè és un indret que acull moltes lluites ideològiques. Des del transfeminisme fins a l’antiespecisme o l’antiracisme, La Gata Insubmisa és un projecte mai vist a la ciutat. A banda de ser una cafeteria vegana amb gatets pul·lulant pel mig, el local acull una gran varietat d’activitats obertes i gratuïtes com debats, taules rodones, tallers, exposicions, ponències, etc. Gran part d’aquestes estan organitzades per entitats de Tarragona que col·laboren amb La Gata. L’únic requisit, és clar, és que l’activitat estigui alineada amb la ideologia general del projecte. Per tal de conèixer més al voltant d’aquesta iniciativa, avui conversem amb una de les seves impulsores, Carol Forné.

 

Com definiria un espai tan divers com La Gata Insubmisa?
El definiria com un espai-projecte col·lectiu, obert i autogestionari, amb diverses branques – que encara no sabem fins on arribaran perquè això depèn de les persones que ens hi impliquem per fer-lo créixer -, i amb unes arrels que esperem que siguin prou profundes i fortes per sostenir tota l’estructura.

Les branques de La Gata serien la cafeteria vegana, el cat cafè amb gats en adopció, la llibreria i la biblioteca amb temàtiques específiques, el centre social i el centre cultural i artístic, amb un calendari ple d’activitats diverses com xerrades, debats, tallers, presentacions de llibres, exposicions, intercanvi d’idiomes…

Les arrels serien els eixos polítics que inspiren i motiven al grup impulsor de La Gata, com són l’antiautoritarisme, el transfeminisme, l’antiespecisme, l’antiracisme, la lluita LGTBIQ+

Quines són les sensacions d’aquests primers mesos d’obertura?
Les sensacions són predominantment positives. Ha sigut i està sent per totes com un somni fet realitat, i hem passat les primeres setmanes vivint a un ritme frenètic de plena eufòria. Ara, dos mesos després, ja anem aterrant l’experiència. És evident que, a part de molta il·lusió i moltes ganes, a un projecte així també cal dedicar-hi molt d’esforç, molt de temps i molta energia, i cal ser constant, fent-ho diàriament. D’altra banda, com que pretenem que sigui un espai segur per a totes les persones i un indret en el qual ens cuidem les unes a les altres, també cal molta gestió personal i col·lectiva per tal que les possibles diferències o conflictes no ens debilitin sinó que, ben al contrari, ens ajudin a aprendre i a enfortir els llaços entre nosaltres.

Com es gestiona un local amb un vessant social tan ampli?
Es gestiona precisament partint d’aquesta motivació intrínseca, perquè sense el vessant social La Gata no tindria sentit ni raó de ser. La Gata no és solament un espai físic al centre de Tarragona, sinó que som una associació sense ànim de lucre, i això és encara més important que l’espai físic en si mateix perquè som les persones que formem part de l’associació qui gestionem l’espai. Qualsevol persona que comparteixi o senti afinitat amb els nostres principis i valors pot formar-ne part. Fem assemblees obertes de forma periòdica i funcionem amb comissions o grups de treball, sigui per tractar les diferents temàtiques o eixos específics, o ja sigui per coordinar-nos a escala organitzativa.

Funcionem de forma assembleària, no per votació sinó buscant el consens, intentant arribar a acords que ens representin a totes i siguin tan satisfactoris com sigui possible per totes. Aquesta manera de funcionar no és sempre fàcil ni ràpida, però és l’única que va en sintonia amb el que defensem.

També hem creat una comunitat de WhatsApp, oberta a qui en vulgui formar part. Avui dia som més de 230 persones, amb 17 subgrups: Cat cafè, feminisme, antiespecisme, LGTBQ+, antiracisme, no monogàmies, Esperanto, intercanvi d’idiomes, noves masculinitats, dol animal, criança respectuosa, art i cultura, teràpies alternatives, grup de suport mutu, llibreria i biblioteca.

D’on va sorgir la idea del Cat cafè?
El concepte de què és un Cat cafè originàriament prové del Japó, però en els darrers anys s’ha estès per tot el món i, actualment, la majoria de capitals europees en tenen un. La característica principal dels Cat cafès a Europa és que en quasi tots ells els gats que hi viuen estan en adopció i no són merament part de la decoració del local. Són animals rescatats del carrer i busquen una família que els adopti.

La idea d’obrir-ne un a Tarragona va sorgir al voltant de La Caseta dels Gats, l’associació que gestiona l’actual Cat cafè de La Gata i s’encarrega dels rescats i les adopcions. L’objectiu és donar visibilitat als gats adults que busquen una llar.
Aquesta proposta ja portava uns anys a l’aire, però la visualitzàvem com un objectiu a mig o llarg termini que algun dia, sense saber exactament com, ens agradaria dur a terme. Finalment, potser abans del que haguéssim cregut possible, ha sorgit l’oportunitat de fer-ho realitat i, sense dubtar-ho, l’hem aprofitat.

Com està anant el nombre d’adopcions fins ara?
Les primeres setmanes van ser tranquil·les quant a les adopcions, però aquestes darreres setmanes no han parat. Han trobat família la Catània, el Torró, la Chola, el Hèlsinki, Robbins i Spreen, la Lucía… I a través de La Gata també han augmentat les adopcions al refugi de La Caseta dels Gats.

De totes maneres, cal dir que per nosaltres no és important tan sols el nombre d’adopcions sinó el fet que siguin adopcions responsables, meditades i no decidides en calent, perquè realment els gats són adorables, però adoptar-ne un implica un grau important de responsabilitat i compromís perquè estem parlant d’éssers vius que passaran a conviure amb nosaltres i a formar part de la nostra família.

Què ha de fer una entitat per a muntar o participar en una activitat a ‘La Gata Insubmisa?
Per participar és fàcil, a les activitats que no requereixin inscripció prèvia sols cal venir i gaudir. I si es demana inscripció per poder preveure el nombre de persones que serem, al cartell sempre indiquem com inscriure’s.

Per muntar una activitat a La Gata cal fer-nos arribar la proposta per algun dels canals. Nosaltres ho passem a la comissió d’activitats per valorar la proposta i, si s’accepta, ja solament cal acordar la data i fer-ne difusió. Ens encanta poder oferir activitats diverses i gratuïtes, i la veritat és que fins ara no hem parat de rebre propostes i l’agenda està plena cada setmana. També ens motiva molt que la majoria d’activitats promouen algun dels valors que volem difondre i creen un espai on poder reflexionar i aprendre juntes.

Què representa aquest projecte per a vostè i les seves companyes?
Per nosaltres aquest projecte representa una oportunitat molt especial: l’oportunitat de tenir a Tarragona un espai on trobar-nos amb altres persones i col·lectius, i que totes el puguem fer nostre. Representa també l’oportunitat de fer arribar les lluites socials a una part de la població a la qual potser li eren una realitat desconeguda i aliena. Volem apropar-nos a la gent i facilitar que la gent es pugui apropar a nosaltres, volem difondre els nostres missatges i compartir les nostres pràctiques d’una manera orgànica.

Si una persona ve a La Gata simplement per prendre un cafè, és possible que surti tal com ha entrat, però és molt probable que surti havent vist els llibres de la llibreria, o el calendari d’activitats, o havent parlat amb alguna de nosaltres sobre per què a la cafeteria no hi tenim certs productes i perquè no venem cap aliment d’origen animal. I segurament marxarà amb la sensació que no ha estat en una cafeteria convencional, que és el que sempre expliquem, que a La Gata no volem reproduir el rol de cambreres versus clientes, que a La Gata som persones voluntàries parlant amb altres persones que el dia de demà també poden passar a formar part del projecte d’una manera o d’una altra.

És una iniciativa econòmicament sostenible?
Doncs caldrà comprovar-ho… Ara fa pocs mesos que hem obert i, en cert sentit, encara estem escalfant motors. Com deia, estem funcionant de forma autogestionada, per tant, per ara les principals fonts d’ingressos seran les quotes de sòcies i la cafeteria. Tenim pendent iniciar una bona campanya de sòcies per poder comptar amb el suport econòmic de moltes persones que creuen en el projecte.

De moment la cafeteria està funcionant amb voluntariat, amb l’encant i la dificultat que això entranya. Estem fent torns per obrir la cafeteria en horari reduït, de 10 a 13h i de 17:30 a 20h, i les voluntàries encara estem en procés d’aprenentatge. Moltes de nosaltres no havíem estat mai darrere una barra, però ens motiva el fet que a La Gata estar a la barra no vol dir tan sols servir cafès, sinó fer de punt d’informació per explicar en què consisteix el projecte. En els propers mesos tindrem més perspectiva i podrem valorar millor la viabilitat i la sostenibilitat econòmica de l’espai.

Quina ha estat la resposta dels tarragonins i tarragonines?
La resposta ha sigut espectacular. Ja el dia de la inauguració va superar les nostres expectatives, però durant les setmanes següents han continuat apropant-se a La Gata moltes persones per informar-se, per fer propostes, per col·laborar… Moltes són les que ens han dit que feia molta falta un espai com aquest a la ciutat de Tarragona.

De totes maneres, no volem enlluernar-nos i deixar-nos endur per un optimisme sense base perquè, com dèiem, en un projecte així cal ser constant i cal mantenir el nivell d’il·lusió i de compromís al llarg del temps. Perquè al principi és fàcil i surt espontàniament, però a mesura que passen les setmanes i els mesos les persones més implicades ens podem anar cremant i hem d’anar amb compte amb això i mesurar bé les nostres energies.

PUBLICITAT





REDACCIÓ24 Abril, 2023
Tailla-Carmona3-1280x960.jpg

Taílla Carmona es una de las artistas promesa del flamenco tarraconense. Desde bien pequeña ya empezó a cantar y a bailar en las fiestas de su barrio, Campoclaro, y poco a poco fue creciendo, siempre aprovechando las oportunidades que la brindaba la vida. En el mejor momento de su todavía corta carrera, llegó la pandemia y lo tiró todo por tierra. Las actuaciones previstas y la grabación de su disco se quedaron en nada. Su familia – y en especial su padre – la arropó para que no se desanimara, para que continuase recorriendo el camino una vez la sociedad venciese a la covid-19. Y así fue. Taílla Carmona vuelve a los escenarios con más ganas e ilusión que antes. Así nos lo hace saber en esta entrevista llena emoción y expectativas de la artista tarraconense.

 

¿Cómo definiría su arte con una palabra?
Mucha fuerza, adrenalina, salvaje… Es difícil definir mi arte. Mi arte es una fuerza que llena.

¿Qué siente cada vez que se sube al escenario?
Es como si la adrenalina me recorriera todo el cuerpo al saber que te están viendo un montón de personas. Cada vez que canto y bailo también siento mucha ilusión y fuerza. Los nervios también están ahí, pero sobre todo disfruto.

¿Qué es lo que más le gusta de actuar en un escenario?
La presencia del público es lo que me hace sentir bien, coger fuerzas y decir “allá vamos”.

¿Se siente engrandecida?
Sí, cada vez que me aplauden o me dicen algo, siento que me engrandezco.

La presencia del público es lo que me hace sentir bien

Vayamos atrás en el tiempo. Usted tenía muchos planes antes de la pandemia, pero la covid-19 lo tiró todo por tierra…
Sí, estuve dos años parada. Ya en 2023 hemos empezado otra vez con muchas ganas, fuerza e ilusión.

¿Cómo se sintió en aquellos días en los que todo se paró?
Lo teníamos todo montado… Le habíamos dedicado mucho tiempo. Llega la pandemia y todo se para, no podíamos hacer nada. No estábamos haciendo una actuación. Estábamos a punto de lanzar un proyecto, un disco musical, no era un bolo que una vez hecho ya se termina. Era la presentación de algo importante en mi vida. Grabar mi disco era uno de mis sueños. Poder presentarlo al público para que luego no pudiera hacerse por la pandemia fue un poquito triste. Pero bueno, en estas situaciones siempre coges más fuerzas. Claro que estás triste, pero luego vuelves más fuerte y con más ilusión.

Lo pasé mal, pero ahora estoy mejor que nunca

Entonces lo pasó mal…
Sí, porque lo teníamos todo para arrancar. Ensayábamos todos los días y cada canción representaba una escena, no era solo cantar. Era mucho trabajo. Lo pasé mal, pero ahora estoy mejor que nunca.

¿Qué ha representado su padre en esos momentos difíciles y en su carrera en general?
Buff. Mi padre es mi ídolo. Tengo artistas que también lo son como Alejandro Sanz o Nina Pastori, pero él lo es en todo lo relacionado con mi vida: el día a día, el ‘artisteo’… Mi padre me ayuda en todo. Si no fuera por él, no haría muchas cosas. Todo es gracias a él. Me apoyó mucho cuando todo se paró. Siempre me aconseja bien y me anima a ser positiva. Él dice que de los errores se aprende y que tengo que darme cuenta de que porque pase algo no tengo que centrarme solo en eso, tengo que abrirme y estar positiva.

Mi padre es mi ídolo

¿Qué le dijo su padre cuando la pandemia lo echó todo por tierra?
Que no pasaba nada, que todo el mundo se paró y que era algo ajeno a mí. También me dijo que cuando terminara, volveríamos a arrancar. Él siempre va a estar ahí. Es como mi fuerza, mi ánimo, el que está conmigo día tras día y me apoya.

Empezó a actuar desde muy pequeña. ¿Cómo fueron esos primeros pasos?
Actuaba en las fiestas del barrio y no bailaba flamenco, sino reguetón. Eso, hasta que un día mi padre me preguntó qué quería ser en la vida. Entonces me centró más y me derivó al flamenco, que ya lo chapurreaba un poco y sabía dar dos o tres pasos. Así, un día me contactaron desde el Metropol para actuar en un fin de fiesta. Mi padre pasaba un poco, pero le insistí en que debía ir. Y mira, desde ahí empecé fuerte.

Me gustaría ser una de las grandes artistas

Gracias a eso me surgió la posibilidad de entrar en la academia Artemis, dónde me dieron una beca. Cada vez que organizaban un concurso iba y lo ganaba. Luego, un tal tío Gregorio, que nos ha ayudado mucho y me ha marcado en la vida, le comió la cabeza a mi padre para convertirme en artista. Él me dio la gran oportunidad de actuar en un teatro de Zaragoza. Así empecé.

¿Cómo se ve de aquí a 15 o 20 años?
Yo creo que bien. Cuando yo era pequeña tenía muchas ganas e ilusión, y era a lo que me dedicaba día tras día. Pero durante la infancia una también piensa en otras cosas como en jugar. Ahora tengo 19 años, y tengo más ganas e ilusión. Yo creo que, si me esfuerzo más y no cedo en mi empeño, seré algo en la vida. Eso depende de mí, y me lo tengo que currar.

¿A qué nivel le gustaría llegar?
Me gustaría ser una de las grandes artistas. Es mi sueño. Ser artista y que te conozca la gente también como persona. Cuando decimos que tenemos un ídolo, nos gusta lo que hace, pero también su forma de ser.

¿Ha sentido el apoyo de la comunidad gitana en estos años?
Claro. Siempre he tenido a mis amigas y familiares. Cuando he tenido una actuación, ellos siempre han venido. Las asociaciones también me han apoyado mucho y me han hecho un hueco en sus fiestas. Me han arropado.

¿Se ve como un ícono de la comunidad gitana en un futuro?
¿Por qué no? (ríe). Yo creo que sí. Aparte, estoy muy orgullosa de ser lo que soy, de tener los padres y la familia que tengo, y de venir del barrio de donde vengo. Sí, en un futuro me veo como un ícono de la comunidad gitana.

¿Es fácil ser artista en Tarragona?
¡Qué va!

¿Por qué?
Quizás porque el flamenco no gusta tanto. Ya se dice que cuando una se quiere dedicar a este estilo, tiene que irse a Barcelona o a Madrid. Será que no gusta mucho y entonces es difícil que te ayuden para actuar.

¿Cómo le gustaría ser recordada una vez se retire?
Como la niña de mi barrio. Siempre me han conocido como Taílla la de Campoclaro. Quiero que se recuerde de donde vengo, que es un sitio humilde. También quiero que se reconozca mi esfuerzo.

En un futuro me veo como un ícono de la comunidad gitana

Usted se siente muy de Campoclaro ¿Se siente igual de tarraconense?
Claro que sí. No reniego de donde vengo. Tarragona es muy bonita.

PUBLICITAT







REDACCIÓ24 Abril, 2023
Jaume-Climent-_-tgn-1-e1682281505703-1280x1093.jpg

La campanya ‘Stop decadència Tgn‘ ha generat molta polèmica. El seu estil provocador ha sorprès a més d’una persona i va tenir conseqüències negatives per a algun líder associatiu perquè va haver de dimitir. El digital larepublicacheca ha volgut conèixer les respostes sense filtres del portaveu de l’Associació Tarragona Creix, Jaume Climent.

Comencem per la pregunta que es fa tothom: Qui hi ha darrere de la campanya ‘Stop Decadència Tgn?
Ho he repetit vàries vegades. Darrere l’associació Tarragona Creix i d’aquesta la campanya hi ha tarragonins convençuts que la situació de decadència de la nostra ciutat no és una situació irreversible.

Els han acusat també de ser un ‘lobby’ de promotors i constructors. Quins interessos els inspiren? Reconeixen un interès econòmic?
És evident que qualsevol decisió política es tradueix en un interès econòmic. El que demanem és que sigui l’Ajuntament qui fixi les regles del joc, quins són els límits i com asseguraran un creixement sostenible que cohesioni la ciutat.

Han perdut el suport de les organitzacions (CEPTA, Via T, Gremi de la Construcció…) que estaven amb Tarragona Creix…?
El mateix dia que va començar la campanya va aparèixer alguna veu desqualificant un suposat mal gust. A aquesta desqualificació, prou tendenciosa i esbiaixada, la van seguir fortes pressions polítiques, com a millor exponent de la decadència de la nostra ciutat. Hem vist l’efecte, i com es repleguen les fileres… a veure ara qui és el que s’atreveix a donar la cara.

A Tarragona impera la deixadesa i volem que els polítics ens expliquin quines són les seves propostes

Per a què han fet servir un estil tan provocador?
És llenguatge publicitari per moure a la gent i cridar l’atenció. Convidem a tots els tarragonins a consultar el nostre decàleg a la pàgina web www.stopdecadenciatgn.com, on es pot comprovar que, tot i un estil provocador, es busca el consens: tothom pot adherir-se i subscriure els 10 punts que allà s’expliquen.

 PUBLICITAT

L’alcalde Ricomà ha escrit a les xarxes que “és la campanya més bruta que s’ha vist mai”.
Mai no hem volgut atacar el govern actual. Tots els tarragonins veiem molts exemples que evidencien l’embrutiment de la ciutat, que perdem oportunitats i població, que cada dia ens empobrim més. Impera la deixadesa i volem que els polítics ens expliquin quines són les seves propostes. El proper 28 de maig ens demanaran el vot sense explicar-nos què pensen i què volen fer. La qüestió és que ens informin perquè puguem votar: quin model de ciutat i quin paradigma proposen per les pròximes dècades a Tarragona. Nosaltres creiem que és necessari créixer per tal de fomentar la cohesió social i econòmica, de manera ben planificada.

Per què concentren el seu missatge al POUM?
És la principal eina que té un Ajuntament per a planificar els propers 30 o 40 anys en matèria d’urbanisme, equipaments municipals, infraestructures i habitatge, tot modelant la ciutat del futur, la seva activitat econòmica i la seva població. I l’actual POUM s’emmarca en un paradigma de decreixement. Tenim clar que l’Ajuntament que surti el 28 de maig serà el que aprovarà el POUM i el que modelarà la ciutat del futur; d’aquí ve la importància d’aquesta eina i les motivacions dels qui la defineixin…

No entenem com a fracàs haver-nos topat amb l’evidència que denunciaven: Tarragona està realment en decadència

Alguns els donen per morts i la campanya per fracassada.
El que alguns poden veure com a fracàs ens encoratja, encara més, a continuar reclamant als partits polítics que exerceixin les seves obligacions i que ens expliquin què volen fer amb els nostres vots. No entenem com a fracàs haver-nos topat amb l’evidència que denunciaven: Tarragona està realment en decadència.

PUBLICITAT















REDACCIÓ20 Abril, 2023
Patrícia.jpg

Patrícia Tarradellas passarà a la història per – com a mínim – ser la primera presidenta d’El Círcol en els seus 170 anys de vida. Un fet que, si bé ella mateixa li resta importància, també és un símbol dels canvis pels quals travessa la nostra societat. Ja fa dos anys que Tarradellas es va posar al capdavant d’aquesta societat cultural. En aquell moment, es va plantejar alguns reptes com rejovenir la massa social i reformar l’entrada a El Círcol. En aquesta entrevista, la presidenta valora en quin punt es troben aquests objectius, alguns dels quals es poden fer en poc temps mentre que d’altres sembla que necessitaran el pas dels anys per a consolidar-se. Tarradellas també parla de l’essència d’El Círcol, i del que ha representat per a ella el fet de presidir l’agrupació. Alhora, detalla com porta la conciliació del càrrec amb la seva professió i les relacions familiars. 

 

Com valora aquests anys al capdavant d’El Círcol? Considera que està aconseguint rejovenir la seva massa social?
En aquests moments estem a l’equador de la legislatura i la valoració que fem és mot positiva a tots nivells. Tenim ja assolits molts dels objectius que ens havíem marcat per aquests quatre anys. Alguns són fàcil de constatar com per exemple, el de dignificar l’entrada a l’entitat. Feia molt temps de l’última remodelació i calia actualitzar-la. Avui, només dos anys després d’accedir la nova junta, podem dir que hem rehabilitat per complet el vestíbul de l’edifici i també l’escala d’accés a la planta noble, actualitzant-lo, però sense perdre l’essència del que és i ha estat sempre El Círcol, i això és fàcilment visible.

A la nostra cafeteria, cada vegada hi ha més ambient jove, mirant el futbol o prenent una cerveseta

Altres objectius com per exemple el de rejovenir la massa social, és de més llarg recorregut. En aquests moments estem satisfets de com estem avançant en aquest camí tot i que pensem que el difícil no és tant avançar sinó consolidar a aquest soci jove o usuari jove de les nostres activitats que està accedint a El Círcol per primera vegada. Això no es podrà comprovar fins d’aquí 6 o 7 anys, perquè comprovar una consolidació vol temps, però els imputs amb els que treballem ens diuen que ho estem aconseguint.

L’activitat Beer&Business que vam crear en iniciar la legislatura i que està pensada per a joves de menys de 40 anys, s’està consolidant i forma ja part de la nostra programació estable d’activitats. També hem fet tallers de criptomònades o de NFT’s que han estat seguits massivament per un públic molt jove. I a més, a la nostra cafeteria, cada vegada hi ha més ambient jove, mirant el futbol o prenent una cerveseta.

Ha pogut compaginar la seva activitat professional amb les responsabilitats de la presidència?
(Somriu) Les dones de la meva generació que hem exercit una carrera professional amb un cert nivell d’exigència i que l’hem compaginat amb la nostra vida familiar i social, jo diria que som unes expertes en l’art de la conciliació. I tot i que conciliar diferents responsabilitats, en aquest cas la presidència d’El Círcol amb una vida ja bastant plena com la meva, en diferents camps: familiar, social, professional… no resulta fàcil, sí que resulta possible. Passa sempre, per una bona planificació, una optimització del temps de reunions i presa de decisions, un bon equip en qui delegar, i sobretot un gaudir amb la feina que estàs fent. Si t’agrada el que fas i t’ho organitzes bé, els ‘tempos’ acaben quadrant.

El fet que en la meva persona es visualitzi un canvi d’època és un regal que m’ha fet la vida

Què representa per a vostè passar a la història per -com a mínim- ser la primera presidenta d’El Círcol?
Com a ciutadana de Reus, com a “ganxeta” que viu la ciutat amb orgull i militància, ser presidenta d’una entitat com El Círcol , amb 170 anys d’història, això sols, per mi ja és un honor, indistintament de si soc home o soc dona. Soc de Reus i El Círcol ha representat sempre l’esperit emprenedor dels reusencs. Per tant, és un honor.

Però si a més, a això li afegim que, històricament, la presència de les dones en El Círcol ha estat una presència amb molt poc protagonisme, el fet que en la meva persona es visualitzi un canvi d’època és un regal que m’ha fet la vida. El que vull dir és que ser presidenta d’El Círcol per mi, és alhora un honor i un regal.

I dit això, el que penso és que això demostra una vegada més que El Círcol és una entitat acostumada a liderar canvis, amb una capacitat immensa d’adaptació als diferents moments històrics que li ha tocat viure. No en va, el mes de maig de l’any passat va complir 170 anys i estarem tots d’acord que una entitat que celebra el seu 170è aniversari en plenitud de força, és una entitat que ha sabut llegir i adaptar-se als canvis socials, culturals… amb els que s’ha anat trobant. Les entitats que no saben fer-ho, acaben per extingir-se. I no és el cas d’El Círcol.

Quina creu que és l’essència d’El Círcol?
El Círcol no pot ser res més que el reflex dels seus socis i sòcies. Per tant, en la seva essència hi trobem l’esperit emprenedor dels seus fundadors i de tota la gent que ha format part de l’entitat al llarg dels anys. Persones que han estat i són capaces de transformar les idees en acció, que no tenen por a innovar i que quan cal són capaces també d’assumir riscos sempre que darrere hi hagi un projecte pel que treballar. Hi ha hagut molts moments en la història de l’entitat que ha calgut assumir riscos per tirar endavant, i quan ha calgut s’ha fet: estem parlant per exemple del període crític de la postguerra, quan des del govern civil es volia dissoldre la Societat o quan es va haver de treballar fort perquè el Teatre Fortuny se salvés com icona cultural de la ciutat.

El Círcol no pot ser res més que el reflex dels seus socis i sòcies

Per tant, al costat els valors tradicionals d’estima a la ciutat, d’estima al país i a les tradicions que identifiquen la nostra manera de ser hi ha, al mateix temps una visió i una acció contemporània amb els temps viscuts, sigui l’època que sigui.

Cap a on s’ha de dirigir la seva societat cultural? Una mica en aquesta línia, com s’imagina El Círcol d’aquí a 20 o 30 anys?
És difícil respondre a aquestes preguntes. Les societats com la nostra només tenen sentit si serveixen per cobrir uns espais d’inquietuds i de gaudi. I perquè això sigui possible el que cal és saber llegir en cada moment les necessitats i les inquietuds, no només dels socis i de les sòcies del moment sinó també de totes aquelles persones que poden arribar a ser usuàries dels productes culturals i d’oci que puguem oferir.

I dic que em resulta difícil imaginar-me com serà El Círcol d’aquí 20 o 30 anys, per què em resulta també difícil imaginar-me com viuran i es relacionaran els meus nets que ara tenen 2 i 4 anys, quan en tinguin 30. Vull pensar, però, i espero que ells i la seva generació sàpiguen construir la resposta a aquesta pregunta a mesura que vagin evolucionant com a persones i com a ciutadans del món. En un món global, les particularitats locals, allò que ens fa diferents els uns dels altres és el que ens enriqueix i, per tant, a ells els hi pertocarà decidir com ha de ser El Círcol del futur perquè continuï representant la riquesa de la diferència.
O sigui, com deia Machado, “se hace camino al andar”. L’important serà, com ha estat sempre, saber-se adaptar a tot allò que et va configurant el camí.

Els canvis es perceben bé en una institució amb més de 170 anys d’història?
Els canvis, sempre, a tot arreu i en totes les situacions generen una certa incertesa i El Círcol no és una excepció. El “sempre s’ha fet així” com assegurança de confortabilitat és una màxima que en El Círcol, igual que en altres institucions, lluita per mantenir-se. Però la junta actual d’El Círcol sabem i treballem per trobar l’equilibri entre el canvi en les maneres, les activitats, els dissenys… i ser fidels als valors que van impulsar l’entitat i que ens han mantingut vius durant més d’un segle i mig, valors com l’estima a la ciutat, l’emprenedoria, el respecte cap a totes les ideologies… i creiem que els socis estan en nosaltres en aquesta línia d’innovació i alhora tradició.

Com vol que es recordi el seu lideratge en El Círcol?
Quan ens vam presentar davant els socis i les sòcies d’El Círcol -encara estàvem en època de pandèmia sanitària- ho vam fer sota un lema. El lema era, “Volem El Círcol ple de llum i de vida”. I tot i que a algú li podia semblar que això era un eslògan, no ho era. Era i és una declaració d’intencions. Us posaré un exemple de llum i un exemple de vida.

El de llum: es va treballar perquè l’eix vertebrador de les obres de remodelació del vestíbul de l’edifici i de l’escala d’accés a la planta noble fos la llum i així ha estat. Un espai que abans era fosc pels materials emprats i per la mateixa disposició dels punts de llum, ara s’ha convertit en un espai lluminós quant al color i quant a la disposició i al protagonisme dels punts de llum.

Voldria que es recordés com una etapa lluminosa en la vida d’El Círcol, una etapa plena de llum i de vida

I el de la vida: hem incrementat el nombre d’activitats, de fet les estem triplicant i les hem diversificades fent conferències de temàtiques diferents, exposicions de pintura, de ceràmica, tallers de tasts de restauració, concerts, converses en llengües estrangeres, presentacions de llibres… per així ampliar el nostre “target” d’usuaris, sense perdre de vista, com no pot ser d’altra manera, que el món empresarial i emprenedor continua sent el nostre principal “focus”, el principal protagonista. L’escala d’accés al Círcol és ara un espai fortament transitat, les activitats que programem interessen i sempre tenim gent amb inquietuds que participen d’aquestes.

Per tant, a la pregunta de com m’agradaria que es recordés aquesta legislatura la resposta que em surt de l’ànima és… voldria que és recordés com una etapa lluminosa en la vida d’El Círcol, una etapa plena de llum i de vida.

PUBLICITAT
I