Arxius de ENTREVISTES | Pàgina 2 de 37 | Diari La República Checa

RICARD CHECA8 Gener, 2019
mossos_MR1-1280x720.jpg

Són tan diferents que es complementen a la perfecció. Però és cert que també tenen molts punts en comú. Almenys quatre. Són pares, tarragonins, diplomats en Turisme i Mossos d’Esquadra. Ah, i són uns apassionats per la comunicació. Vam passar unes hores amb ells i revelem alguns dels seus secrets… professionals, és clar…

Ricard Latorre i Maria Pinyol

Ricard Latorre i Maria Pinyol són, segurament, persones desconegudes per a la majoria de ciutadans. No obstant això, tenen un paper preponderant en la relació entre la policia catalana i els mitjans de comunicació. Són, des de fa uns 7 anys, els responsables de l’Oficina de comunicació dels Mossos d’Esquadra a Tarragona.

Se sol dir que les tasques importants i rellevants s’han de fer des de la discreció, la transparència i amb una gran dosis de professionalisme. Fan els possibles per mantenir-se allunyats de l’esperpèntic i de l’espectacle mediàtic. Aquests ingredients, afegits a la prudència i al rigor, són imprescindibles si es l’objectiu guanyar credibilitat i evitar el morbo.

Aquests agents són l’enllaç entre la premsa i la policia

En un món globalitzat i ‘controlat’ per les xarxes socials, tots els estaments i sobretot els policials han de ser, obligatòriament, seriosos i fiables. I encara més els professionals que treballen en les diferents oficines de comunicació de la policia catalana. Tant la Maria com en Ricard tenen consciència que són l’enllaç entre els Mossos i els periodistes. Encara que pugui semblar un ‘xollo’, és més difícil del que es pugui creure.

En un treball a l’exterior

Els ‘tempos’ dels periodistes no sempre són coincidents amb els de la justícia o de les investigacions policials. Ricard Latorre té clar que “hem de ser transparents i dir sempre la veritat als periodistes. Quan cal també hem d’explicar de forma clara que no podem donar detalls d’investigacions en curs per qüestions de seguretat” o perquè ho impedeix el secret d’actuacions imposat per l’autoritat judicial.

“Si ets capaç de fer entendre els periodistes de les teves limitacions informatives i ets ‘legal’, al final hi guanyem tots. L’equilibri és complicat, però si fem pedagogia, som transparents i es té bona voluntat i empatia, ho aconseguim”, recorda.

“Hem de ser transparents i dir sempre la veritat als periodistes”

Latorre i Pinyol saben que per guanyar credibilitat “no podem tapar els incidents”. Al revés, “els hem de saber explicar, treure conclusions i corregir-los. La transparència és fonamental”. El principal handicap d’aquests dos professionals és aconseguir que la informació difosa pels periodistes sigui “veraç i veritat”, per això “sempre demanem prudència”. És que, insisteixen, de vegades una cosa sembla veritat i acaba no sent-ho.

La Maria i en Ricard al seu despatx

Com es traspassa el secret de les actuacions? Els dos ho tenen molt clar: Hi ha detalls que no malmeten la investigació ni violen el secret de justícia i per tant podem compartir-los amb els periodistes. Però hi ha moments que si es revela una informació que, mal donada o abans de temps, pot afavorir el delinqüent i entorpir la investigació. Per aquesta raó, és important l’empatia, la confiança , el professionalisme i la bona comunicació entre el gabinet de premsa i els mitjans de comunicació.

“Estem aquí per ajudar i fer de vehicle de transmissió. Som una mena d’’apaga focs’.

Però els mossos que treballen a l’oficina de comunicació no només han de tenir ‘bon rotllo’ amb la premsa sinó també amb els comandaments policials. “Nosaltres estem aquí per ajudar i fer de vehicle de transmissió. Som una mena d’’apaga focs’.

Per gestionar la informació que hem de transmetre a la premsa és fonamental saber que ha passat i conèixer alguns aspectes de la investigació. Nosaltres sabem el que hem de dir i el que no. Som policies i coneixem bé la institució i també sabem el que necessiten els periodistes. Hem de saber trobar l’equilibri”.

Ricard i Maria en una reunió de treball

Tant la Maria com en Ricard reconeixen que les filtracions és un handicap, ja que donen molta feina i sobretot perquè es posa en alerta els membres de l’organització criminal. Entenen que la funció dels periodistes és revelar secrets, però des de l’oficina de premsa dels Mossos s’intenta fer pedagogia, apostar per la transparència. “Si no ho expliquem bé, hi ha més filtracions. Si com transparents i col·laboradors, menys”. Hi ha àrees que requereixen cura especial: els menors i agressions sexuals.

Apostem per la confiança mútua i intentem no fallar mai ni trair els periodistes.

“Sabem que els successos agraden i donen audiència, però intentem evitar el morbo, el qual no beneficia a cap de les bandes i encara menys a la població. Els dos professionals mantenen una relació cordial amb els periodistes, però “evitem l’amiguisme. Apostem per la confiança mútua i intentem no fallar mai ni trair la premsa. Si complim, podem exigir que també compleixen”.

Els dos agents són llicenciats en Turisme

La Maria i el Ricard són diferents i per això es complementen. La Maria és més oberta i sociable, mentre que el Ricard se sent més còmode generant continguts. És un apassionat de les xarxes socials. La Maria reconeix la “molta paciència” d’en Ricard i la seva capacitat pedagògica. La Maria, segons el Ricard, sobresurt pel seu sentit comú i la capacitat d’anàlisi i la seva habilitat per fer de ‘relacions públiques’.

Apostem per la confiança mútua i intentem no fallar mai ni trair els periodistes. Si complim, podem exigir que també compleixen

El ‘bon rotllo’ a l’oficina de comunicació dels Mossos a Tarragona és una realitat insuflable. “Quan hi ha bones persones en el grup és fàcil treballar”, coincideixen. Cal recordar que cada regió policial disposa d’un gabinet de premsa que depèn de la Direcció General.

Tant la Maria com en Ricard enalteixen la professionalitat i el ‘savoir fair’ de la cap de comunicació dels Mossos, Patrícia Plaja. Reconeixen el seu professionalisme, lideratge, capacitat de treballar en grup.

En Ricard i la Maria en una actuació canina

Els dos Mossos que fan d’enllaç amb la premsa també tenen alguna crítica vers els mitjans de comunicació. Lamenten que no sempre s’utilitza el llenguatge tècnic adequat i sovint es desconeix la mecànica policial i judicial. Això es deu al fet que la premsa local no disposa de professionals especialistes.

“Podem acceptar que s’estiri una notícia però no podem pactar amb mentides”.

Els dos policies eviten alimentar el groguisme i el morbo. “La falta de rigor no ajuda a ningú, encara que doni circumstancialment, alguna audiència”, explica Ricard Latorre, afegint que “podem acceptar que s’estiri una notícia però no podem pactar amb mentides”.

Els agents reunits amb el cap dels Mossos a TGN

L’eslògan genèric que fan servir a l’oficina de comunicació dels Mossos és  el “Keep calm”, el qual està basat en la transparència, el rigor, la professionalitat i la prudència. De fet, durant els atemptats de Barcelona i Cambrils els Mossos han aconseguit que la ciutadania es refiés de la seva informació, com a única vàlida.

Aquest és, sens dubte, el millor premi a la persistència i a la feina ben feta.

 


REDACCIÓ2 Gener, 2019
jordi_manzanares.jpg

Jordi Manzanares comença l’any publicant la seva primera novel·la: ‘Màscara?’ El proper 9 de gener a les 20 hores, el tarragoní, diplomat en Relacions Laborals, presenta el seu primer ‘fill’ literari en la Llibreria la Capona. Manzanares descriu, al llarg de les gairebé 400 pàgines, una ‘història’ que passa entre Barcelona i Tarragona. Es tracta d’una banda armada que delinqueix de forma repetida per apoderar-se d’objectes d’or. L’aparença dels malfactors és horripilant. Porten el cos totalment cobert per vestidures negres i el cap tapat amb una màscara blanca tan ben feta que serà una incògnita saber si es tracten d’extraterrestres. El dia 9, Jordi Manzanares donarà més detalls de la seva novel·la.

Jordi Manzanares

Per què Màscara?
El títol amb interrogant vol donar intriga des d’un bon principi. La novel·la tracta d’una banda d’atracadors amb unes màscares tan ben fetes que no sabrem, fins al final, si són monstres o persones.

En què consisteix?
És una novel·la de suspens ambientada a Tarragona.

Quant vas trigar a escriure’l?
Vaig estar dos anys escrivint i un altre any cercant una editorial.

Què es pretén amb aquest llibre?
El principal valor que vull transmetre és que els diners no ho són tot a la vida. Els protagonistes de la novel·la tenien una vida perfecta fins que es van veure immersos en una interessant aventura. L’afany d’obtenir diners a tota costa embolica la troca.

Què t’ha impulsat a escriure?
Sempre m’ha agradat escriure. Durant la meva època d’estudiant a la Universitat Rovira i Virgili, vaig treballar a ràdio i a la premsa local. Mai no he deixat d’escriure. Escrivia Poesia com a passatemps. Com veia que hi havia molta gent a qui agradava, vaig decidir la novel·la que publiquem el dia 9 a la Llibreria La Capona.

A qui dedica el llibre?
Dedicat a tota aquella gent que valora l’amistat i l’amor per damunt de tot.

Qui l’hauria de llegir?
Està fet amb llenguatge planer. El poden llegir, fins i tot aquelles persones que no acostumen a agafar-ne cap o que no l’apassioni la lectura. És de suspens. Ambientada a Barcelona i a Tarragona. En alguns capítols el ritme és trepidant. És de fàcil lectura.

 


RICARD CHECA13 Desembre, 2018
didac7-1-1280x960.jpg

Aquesta és, segurament, l’entrevista més política que ens ha concedit el candidat del PDeCAT a l’alcaldia de Tarragona. Dídac Nadal parlar a cor obert. No vol maquillatges en el missatge sincer i real que vol transmetre a la ciutadania. L’advocat i fill de l’exalcalde de Tarragona no descarta quedar-se a l’oposició si ha de pactar amb gent que no desitja un canvi real per a Tarragona. Confessa evitarà a tota costa que Ballesteros es mantingui en el poder, perquè això significaria contribuir pel deteriorament de la ciutat. No fa promeses impossibles, només ofereix tarragonisme i amor per la seva ciutat. Vol que els tarragonins recuperin l’orgull de pertinença a una ciutat que fa temps que no té alcalde. Dídac Nadal confia en un bon resultat electoral i es pronuncia sobre aspectes de l’actualitat política.

Dídac Nadal durant l’entrevista


Preparat per la precampanya electoral?

Sí. I tant.

Serà candidat de quina formació?
Seré el candidat dels tarragonins i tarragonines.

Però sota el paraigua de quin partit?
Tot aquell que em permeti defensar el tarragonisme i els meus principis democràtics. Estic aquí per defensar Tarragona.

Seré el candidat dels tarragonins i tarragonines.


Crida podria tenir un altre candidat?
La Crida la sento molt meva. Però de la Crida sé el mateix que vostè. Li recordo, però, que som l’únic partit que no hem renunciat anar en una llista unitària (Crida o ANC).

Qui seria el candidat de l’ANC?
S’haurà de fer una reflexió… triar.

Hi ha la possibilitat que vostè no encapçali una llista a l’alcaldia de Tarragona?
Si hi hagués una plataforma que aglutinés, que conciliés més formes de pensar i més gent del mateix perfil, en primer lloc m’haurien de convèncer i jo estaria a la disposició per tot allò que fes falta.

Quan es dedicarà de ple a fer de candidat?
Crec que és molt important dedicar-nos també a la nostra professió. Viure només del públic no és aconsellable. Em sento molt lliure ara, amb aquesta nova funció: majoritàriament candidat i parcialment advocat.

Quins són els temes que el PDeCAT començarà a abordar?
Hem fet un calendari i hem anat treballant per assolir les fites proposades. Estem redactant el nostre programa, després d’haver escoltat i conèixer les inquietuds reals dels ciutadans. Ens trobem forts, amb ganes i il·lusionats.

Qui hi ha darrere de la seva candidatura?
En Dídac Nadal.

I el seu pare, l’lexalcalde Nadal, quina implicació hi té?
Darrere de la candidatura de Dídac Nadal hi ha molta gent, molts tarragonins que reclamen canvis i que estimem la seva ciutat. Entre ells és cert que està Joan Miquel Nadal.

De quina gent estem parlant?
M’he reunit amb molts col·lectius, gent de la Cultura, de l’Arqueologia, del Medi Ambient, veïns dels barris… Escolto i estic obert a suggeriments…

Quin és el sector que mereixerà més atenció?
No hi ha cap en particular. Un alcalde ha de resoldre problemes, independentment del barri i del sector. Els nostres esforços es destinaran, sobretot, a incrementar l’autoestima, la confiança i el sentiment de pertinença.

Què més l’ha sorprès en aquests darrers mesos?
El nivell de tolerància de les persones davant de les coses que està passant a Tarragona. No entenc la somnolència i l’absència de resposta a les nostres preguntes i inquietuds.

S’està referint al govern de l’alcalde Ballesteros?
Sí, clar.

Funcionaris polititzats?
Els funcionaris tenen alguna responsabilitat?
No. Són professionals que tenen prou bagatge per controlar, dominar i liderat tota la part administrativa municipal. El problema és que no tenen un líder. El Sr. Ballesteros no està a l’altura dels funcionaris. Tarragona necessita implementar un sistema modern en l’administració que pugui donar una resposta immediata a tots els problemes de la ciutadania. L’administració només funciona quan té un lideratge clar i efectiu.

El Sr. Ballesteros no està a l’altura dels funcionaris.

El funcionariat municipal està massa polititzat?
No. El problema és que la política del Sr. Ballesteros ha estat dirigida a col·locar persones en diferents llocs que, probablement, no era els que corresponia. Tinc la sensació que en els darrers anys, el mèrit i l’excel·lència no sempre han estat els requisits tinguts en compte a l’hora de situar persones en diferents posicions i funcions.

És preocupant?
Hi ha gent preparadíssima i amb una mica de reestructuració i sense grans actuacions i motivació del personal de l’administració local, tot s’arreglarà.

Reestructuració?!!!
És visible i notori que un ajuntament de capital de província no pot estar un any per donar, per exemple, una llicència de construcció. Cal un sistema que sigui capaç de coordinar tots els departaments municipals i que es pugui donar una resposta gairebé immediata al ciutadà. Ballesteros ho va intentar però no se’n va sortir.

Hi ha massa càrrecs de confiança a l’ajuntament?
Sí.

Vostè els reduiria si fos alcalde?
Sí.

És important un gerent a l’ajuntament?
Sí. No només pel departament de Recursos Humans, sinó també, per exemple, a Patrimoni, Cultura i Festes.

Els funcionaris diuen que estan desbordats i els ciutadans diuen que són uns dropos… En què quedem?
Cal coordinació, un lideratge. Cal crear un sistema informàtic i una coordinació clara i eficient entre funcionaris i els departaments.

Com analitza les enquestes que revelen que només dos o tres regidors són coneguts?
La política que s’ha dut a terme en relació als mitjans de comunicació contribueix al fet que es projecti essencialment la imatge de l’alcalde i de la Sra. Floria. No obstant això, caldria preguntar a la ciutadania quina és la imatge social de tots dos.

Ho diu pel fet que estiguin imputats?
Això és accessori. Ells han comés prou errors. Ara haurien d’assumir-ne la responsabilitat i anar-se’n cap a casa. Si a tots això hi afegim la manca de manteniment de la ciutat, la falta de tacte i sensibilitat amb les associacions i col·lectius, tenen arguments potents per plegar. No podem obviar les interlocutòries judicials. Per tot això m’estranya i em sorprèn la
passivitat i la tolerància dels tarragonins.

La gent hauria de ser més exigent?
Quan es veu el deteriorament sistemàtic de la ciutat, la pèrdua de qualitat de vida, que no hi ha esperances de revertir la situació, que Tarragona està adormida i que els ciutadans estan perdent l’autoestima, diria que sí. Tenim tendència a acomodar-nos i a pensar que no hi ha solució. Hem de trencar aquesta lògica i reivindicar allò que ens mereixem.

Marxar cap a casa
Si vostè fos imputat, marxaria?
Depèn del motiu.

Ja hi som…
Per exemple, la imputació de la Sra. Estrada no hauria de ser motiu perquè marxés cap a casa. Mai. Això és el resultat de l’activisme. És molt greu que et presentis a unes eleccions amb 8 delictes i una interlocutòria d’acusació (Cas Inipro) molt greu. Per la seva pròpia salut i per preparar la seva defensa, haurien de marxar cap a casa.

On queda la presumpció d’innocència?
Això és un terme estrictament jurídic. Jo estic parlant de política, d’estimar la ciutat. Un polític, davant de tots aquests fets, hauria d’anar-se’n cap a casa.

Fa poc que està al plenari municipal… Creu que se’l respecta una mica més?
És irrellevant. El que em preocupa és que la meva veu sigui prou alta i cala perquè s’escolti el missatge.

Quin és el missatge?
Que no tenim alcalde, que està esgotat i que necessitem un canvi generacional urgent.

I la seva veu arriba als tarragonins?
M’agradaria que pogués arribar molt més. L’altaveu del plenari sou els periodistes.

El poder esgota a qui no el té?
Sí. Fer oposició és molt difícil i dur. És una feina de persistència i poc lluminosa. Malgrat tot, estic satisfet amb la feina del nostre grup municipal.

Ha aixecat la veu al plenari?
La meva veu s’alça en funció dels despropòsits progressius. Des que he entrat, el febrer del 2018, he trobat uns jocs que no han representat ni projectat la ciutat i un auto de processament sobre el cas Inipro molt greu. El contingut de la interlocutòria judicial m’avergonyeix i entristeix. I ara ens volen vendre els busos gratuïts. És una manera de fugir dels problemes reals. S’estan rient dels tarragonins.

Capritx de Ballesteros
Els busos gratuïts tiraran endavant?
És la mesura més electoralista que he vist en els darrers 15 anys. No atén a cap pla estratègic ni a cap recomanació concreta. És estrictament electoralista. Sortim d’un 2018 amb una vaga dels sindicats de l’EMT, on demanen la renovació de la flota i la millora de les condicions laborals i l’únic que se l’acudeix al Sr. Ballesteros és posar els autobusos gratuïts. Que té a veure això amb els problemes reals del transport públic a Tarragona? El PSC s’ha begut l’enteniment.

Però, és una bona iniciativa social, oi?
Gens. A costa de què tindrem un servei de busos gratuïts? La Sra. Bego Floria, que és la presidenta del consell d’administració de l’EMT, va dir que no és un problema de l’empresa i que s’hauria de determinar en plenari quina partida pressupostària haurem d’imputar a la gratuïtat dels busos. Què deixarem de fer perquè el capritx del Sr. Ballesteros sigui una realitat?

…?
Fa uns mesos, vam proposar que les persones amb problemes psíquics tinguessin el bus gratuït i el Sr. Ballesteros va votar en contra. Clar, era abans d’entrar en campanya.

Por de Ciutadans
Dels partits de l’oposició quin li fa més por?
Ciutadans, perquè la seva deriva a l’extrema dreta és preocupant.

I els altres?
El PP el veig dispers i perdut. ERC està perdent el nord fent política en funció del que es troba en cada moment. Cal estratègia clara per a la ciutat de Tarragona. Hem perdut totes les oportunitats i ara no podem desaprofitar-ne cap més.

Prefereixo quedar-me tot el que sigui necessari a l’oposició abans de permetre que Ballesteros continuï destrossant Tarragona

La gent diu que no hi ha alternativa a Ballesteros…
Devem parlar amb persones diferents.

Es considera l’alternativa?
A mi el que em diuen és que Ballesteros no pot continuar ni un minut més.

Si Ciutadans li fa por, amb qui podria pactar per governar?
Això no em preocupa. No serà per culpa del PDeCAT que Ballesteros continuï sent alcalde. No estarem en cap pacte que permeti que el PSC continuï governant Tarragona. Prefereixo quedar-me tot el que sigui necessari a l’oposició abans de permetre que Ballesteros continuï destrossant Tarragona.

Resultats brillants
El veig a l’oposició…
Nosaltres guanyarem i jo seré el proper alcalde de Tarragona. Tindrem uns resultats brillants.

Tindrà 14 regidors?
Serem la llista més votada. Tarragona no pot aguantar molt més sense fer un canvi profund i radical.

Què oferirà a la ciutadania?
Tarragonisme.

Treballant i esforçant-me perquè Tarragona ocupi el lloc que es mereix.

Què aporta de nou? El partit de Rubén Viñuales també diu que ‘Tarragona, primer’…
Sí, sí, Tarragona primer però quan han de votar propostes per millorar la qualitat de vida dels pensionistes, voten en contra.

…Parlàvem de vostè…
La meva candidatura és Tarragona i per damunt de tot i més enllà de tot, està Tarragona.

Concreti, si us plau…
Tot ha d’estar dins l’àmbit de la participació ciutadana. Vaig néixer l’any 77 i no entenc cap política que no passi per la participació ciutadana directa i clara. No el que tenim ara ni el que es proposa. Cal tenir en compte la gent.

El PDeCAT aprovarà els pressupostos pel 2019?
Tal com estan configurats, no.

Què s’hauria de canviar perquè votés a favor?
L’essència de les coses. O comencen per la participació ciutadana directa o deixen de ser pressupostos. Són uns pressupostos fets de dins cap a dins, sense pensar en la gent.

Com serà en Dídac Nadal fins a les properes eleccions?
El mateix que fins ara, treballant i esforçant-me perquè Tarragona ocupi el lloc que es mereix.

Quina opinió li mereix la inseguretat i l’incivisme a Tarragona?
Tot forma part del mateix problema. La manca de seguretat provoca incivisme i l’inrevés. La neteja també té molt a veure. Hem de fer un esforç comú per posar-nos més durs per protegir el nostre patrimoni.

Policia vol directius clares
I la seguretat…?
Els Mossos i la Guàrdia Urbana hauran de ser més eficients, la resposta que es dóna als ciutadans ha de ser més eficient i efectiva. Els cossos policials volen directius clares i suport polític per poder treballar. Ells són els professionals que coneixen la ciutat i com s’ha de fer. Proposo que les Juntes Locals de Seguretat tinguin caràcter permanent i que s’escolti els ciutadans perquè, en definitiva, són ells qui pateixen.

Li preocupa la situació dels barris?
Molt. Tots tenen elements que els fa notòriament problemàtics. Si el barri de La Mora està demanant ser una unitat descentralitzada, vol dir que hi ha un problema; si Buenos Aires demana formar part de la Canonja, és evident que existeix un problema. La Floresta es queixa de l’estat del seu local i de la T-11; l’Albada, Torreforta, Bonavista i Campclar tenen problemes notoris i el govern del Sr. Ballesteros no ha fet res per a solucionar-los.

El mercat de Bonavista no està en bones condicions.

I la part baixa de la ciutat?
És part de problema. La part baixa necessita que cada dia hi hagi un regidor escoltant la gent per resoldre els problemes. La part de Llevant, on no hi ha un sol equipament públic i municipal, també reclama més seguretat.

Què faria amb el Mercat de Bonavista?
Cal un pla d’inversions, un pla d’evacuació. De moment, hem tingut molta sort amb el mercadet. Hi ha massa problemes per resoldre. El mercat no està en bones condicions.

Si fos alcalde, amb quins tarragonins s’identificaria més?
Amb tothom i sobretot amb Tarragona. M’ho trobo còmode a Ponent, Nord i Sud.

Vostè pertany a una família influent…
No sóc de cap família important pel cognom. La importància, si n’hi ha alguna, ve per una altra banda: el meu avi va ser activista del PSUC i la gent l’estimava perquè treballava molt i el meu pare va ser alcalde i el convido que vagi a Ponent i pregunti per ell. Importància està en els fets i no en els cognoms.

 


REDACCIÓ3 Desembre, 2018
francescpintado7-e1543509865109-1280x960.jpg

ENTREVISTAFa només sis mesos que ocupa la presidència de l’Associació d’Empresaris Hotelers de Tarragona (AEHT), però sembla que fa molt més. Francesc Pintado és incansable. Treu hores d’on pot perquè el gremi que representa recuperi “l’orgull de pertinença”. Compagina la presidència de l’entitat amb el seu negoci familiar i la docència a la URV. L’esforç de tot el seu equip comença a donar fruits. “Han estat cinc mesos molt intensos”, però “comencem a assolir els primers objectius”.

Francesc Pintado és president de l’AEHT

Pintado confessa que no ha estat una tasca fàcil, ja que començàvem de “molt avall, hi havia molt camí a percórrer”, tenint en compte que l’objectiu era que l’AEHT recuperés el lloc que es mereix. Ara mateix, afegeix, “vivim un moment gratificant” i farcit de projectes. Francesc Pintado, que pertany a la tercera generació d’una família d’hotelers, entén que el sector havia perdut l’orgull de pertinença i ara “tinc la sensació que l’estem recuperant”.

El nostre interlocutor, que es considera “caparrot”, diu que l’actual junta està treballant de valent per evitar que es vegi l’AEHT com una associació d’empresaris classista. “Estem per defensar els interessos” del sector.

En aquests moments, hi ha 39 empreses que “confien en nosaltres”, a banda de les administracions públiques. Aquest fet, permet que les finances de l’entitat estiguin sanejades. “La situació econòmica-financera era molt delicada i ara podem estar tranquils”, diu Pintado, recordant que amb la vinculació d’aquestes empreses per un període de tres anys, “podem treballar des de la tranquil·litat i sense neguit”.

Pintado ensenya una foto del seu avi

En el decurs de l’entrevista, el màxim responsable de l’AEHT dóna a conèixer nous projectes, com potser el cas de la fundació de l’AEH Salou, la vinculació a l’AEHT per part l’associació d’hotelers de la Conca de Barberà o la presentació de la junta de l’AEH Tarragona Ciutat que estarà liderada per Javier Escribano.

Es tracta d’una entitat, on s’engloba tota mena d’establiments, que pretén dinamitzar la restauració de la ciutat, independentment de la seva ubicació o del tipus de cuina que ofereixen. “Volem que tothom tingui cabuda”, perquè l’objectiu primer és dinamitzar la gastronomia, sobretot quan hi ha la convicció que Tarragona és una ciutat apagada pel que fa a restaurants.

El president de l’AEHT al costat dels seus antecessors

Francesc Pintado assegura que s’ha d’apostar de valent pel sector gastronòmic, el qual “no falla mai”. “Entre tots hem de recuperar l’orgull de pertinença”, insisteix, tot afegint que cal unir sinergies per situar “la nostra gastronomia en el mapa estatal” i fins i tot de la província. El president de l’AEHT diu que s’ha de treballar perquè quan es parli de qualitat gastronòmica ens vingui al cap Cambrils o la Terres de l’Ebre.

L’associació Tarragona Ciutat pretén, amb imaginació, il·lusió i innovació, donar un impuls a la restauració que s’ofereix a Part Alta, l’eixample o al Serrallo, la qual és de “molta qualitat”. Pintado, qüestionat sobre la no vinculació de l’Associació de Restaurants de la Part Alta (ARPA) a l’AEHT, ha manifestat interès a celebrar acords i buscar sinergies perquè ningú perdi la seva identitat.

En els propers mesos, atenent que “hem detectat que la majoria dels negocis que van tancant és per jubilació”, l’entitat presidida per Francesc Pintado oferirà als seus associats un servei d’assessoria per traspàs, lloguer i compra de negocis.
Per altra banda, Pintado avança que s’està preparant una nova edició de la Guia de restaurants de la província de Tarragona, que haurà de veure la llum el proper mes d’abril.

Pintado insta els a visitar els restaurants de la ciutat

Tenint en compte que el Nadal està a tocar, els representants dels empresaris hotelers de Tarragona convida la ciutadania a fer, almenys un àpat, en un restaurant del nostre entorn, aprofitant que “tenim una oferta gastronòmica molt completa i variada” i interessant a nivell preu-qualitat.

 

ENTREVISTA

 


RICARD CHECA28 Novembre, 2018
jose_luis2.jpg

José Luis Martín és el candidat del PP a l’alcaldia de Tarragona. És un ‘tecnòcrata’. Metòdic i poc donat a perdre el temps amb futilitats. La seva discreció es pot confondre amb timidesa o fins i tot opacitat, però els que el coneixen diuen que té sentit de l’humor i és molt pragmàtic i força treballador. José Luis té molt de poder al govern liderat pel socialista Ballesteros però a la ciutat encara no és una figura mediàtica. Potser per aquest motiu, el portaveu del PP a Tgna s’estima més que el valorin per la feina feta que per la seva notorietat pública. L’advocat és crític amb algunes propostes de Ballesteros i recorda que el govern està format per dos partits diferents: PP i PSC. José Luis Martin, en aquesta entrevista, es mostra tal com és. Discret però amb una idea clara per a la ciutat, el número 2 de l’executiu municipal promet fer una campanya per la positiva i exhibint la feina feta pel PP.

José Luis Martin durant l’entrevista

Quin balanç fas del mandat, governant amb el PSC?
És molt positiu. Les àrees que porta el PP – Mobilitat, Espais Públics, Turisme i Esports – tenen una gestió impecable i eficient i s’estan duent a terme projectes importants per a la ciutat.

Una paraula per catalogar la feina del PP al govern municipal…
Eficiència.

Parla de gestió impecable. Es refereix al PP o al govern en general?
La del PP ho ha estat i entenc que la del govern també.

Si fos l’alcalde, canviaria l’eficiència i l’eficàcia d’algunes regidories?
M’he preocupat que el PP gestioni amb rigor i responsabilitat les àrees que li van ser adscrites.

No vol contestar?
Si fos l’alcalde, intentaria parlar amb tots els caps de servei i reorganitzaria totes les àrees de l’ajuntament.

L’alcalde Ballesteros va marxar de vacances i vostè, com a alcalde accidental, va resoldre el tema de les subvencions de les associacions… Ha traït l’alcalde?
De cap manera. Vaig gestionar el que m’arribava i aquest expedient va ser un dels que em va arribar per despatxar. I així ho vaig fer.

Li va comentar?
Ell quan va marxar tampoc em va comentar els temes que estaven pendents. Vaig resolent a mesura que m’arribaven.

El pacte PSC-PP és un ‘casament de conveniència’?
És un pacte de govern pensat per millorar diverses àrees de la ciutat i per donar estabilitat.

S’ha aconseguit?
Jo diria que sí.

Quin ha estat el pitjor moment d’ençà que vostè governa?
Sens dubte, el traspàs de dos regidors de l’ajuntament.

I en l’àmbit polític?
Hem gestionat el millor possible les nostres àrees. No puc concretar cap moment en especial.

Li ha passat mai pel cap trencar el pacte amb el PSC?
No. Per la nostra banda, l’objectiu és continuar amb el pacte fins a les pròximes eleccions.

No hi ha possibilitat que es trenqui el pacte durant la campanya?
Per la nostra banda, no.

El dia que va llegir la interlocutòria del cas Inipro, en el que estan investigats el Sr. Ballesteros i la regidora Bego Floria, què va sentir?
En el ple del cas Inipro ja ho vaig dir. Des del PP sempre hem respectat la presumpció d’innocència. No obstant, estem davant d’uns fets que s’haurà de jutjar i els Estatuts del PSC són clars amb els polítics investigats…

La sentència del cas Bershka no condemna a ningú per manifestar-se i sí per agredir a agents de l’autoritat.

Què és més greu: el cas Inirpo o el cas Bershka?
Són diferents. En un s’ha de respectar la presumpció d’innocència i en l’altre ja hi ha gent condemnada.

Però un fa referència a malversació de cabals públics i l’altre és per manifestacions al carrer…
La sentència del cas Bershka no condemna a ningú per manifestar-se i sí per agredir a agents de l’autoritat.

Vostè és una persona poc coneguda, poc mediàtica…
És una percepció. Des que estem governant ens estem movent per tota la ciutat i reunint-nos amb moltes associacions i institucions. Crec que la gent em comença a conèixer.

Ens estem movent? Qui? Vostè és el cap de llista i potser hauria de ser més conegut, oi?
Estem treballant molt i vull que la gent ens conegui per la feina que fem.

El regidor Josep Acero és més mediàtic que vostè?
No ho sé. Tenim diferents maneres de fer política.

Està preparat per ser el cap de llista del PP a l’alcaldia?
Sí.

Té ganes de ser alcalde?
Sí i tinc ganes d’estar més temps d’alcalde del que vaig estar aquest any.

Quina campanya farà? Criticarà el seu soci de govern o només l’oposició?
En el govern hi ha dos partits diferents (PSC i PP) i no tot veient igual. Opinen diferent, encara que en aspectes essencials de la ciutat hi ha consens.

Criticarà Ballesteros i el PSC?
Més que una campanya de crítica serà d’aportació. La gent està cansada de la política de la crítica. Els tarragonins volen projectes i solucions.

Però és conscient que en enaltir la feina del govern, beneficiarà a l’alcalde Ballesteros…
Crec que la gent sap que a Tarragona estem governant el PP i el PSC.

Està segur? No creu que la gent només sap que Ballesteros és l’alcalde?
Se sap que hi ha un pacte i que hi ha unes àrees que les gestiona el PP.

Hi ha aspectes en aquest govern que vostè no està d’acord: els busos gratuïts n’és un…
En relació a l’EMT jo prioritzaria una altra cosa: la renovació de la flota i la freqüència dels horaris. La proposta del PSC de la gratuïtat del transport públic no és una prioritat per a nosaltres. Ja veurem com i quan es materialitza.

L’alcalde insisteix que no es tracta d’una mesura electoralista…
Si no fos electoralista, no s’hagués fet en un acte de presentació del candidat del PSC. Potser hauria triat una comissió o un consell d’administració de l’EMT.

Vostè, com a mà dreta de l’alcalde, no tenia coneixement d’aquesta proposta?
Ni jo ni molta gent.

Per cert, aparcar a Tarragona és molt car, oi?

Abans aparcar a Tarragona costava en 12 i 15 euros i ara estem en 5,50. S’està estudiant abaixar les tarifes. No em sembla bé que alguns partits reclamin una reducció i no votin a favor.

Està parlant de Ciutadans?
Sí.

Vostè al començament de l’entrevista parlava de gestió impecable. De moment, no hi ha cap escàndol que esquitxi els regidors del PP… Això és un bon argument per a una campanya electoral?
Crec que sí. El PP sempre que ha governat ho ha fet exemplarment i de manera eficaç.

Si fos la força més votada amb qui no pactaria?
No pactaria amb partits separatistes.

CUP, PDeCAT i ERC, no?
No.

I amb VOX?
S’haurà de veure la representació que tindrà. Abans de pensar en pactes, hem de treballar per no haver de fer-los.

Però us sentiu identificats amb VOX?
Tenim dos projectes diferents. Desconec el projecte municipal de VOX. Prioritzaré sempre els interessos de la ciutat a l’aritmètica política.

El fet que Tarragona no sigui un municipi independentista, us ajudarà de cara a la propera campanya?
Crec que la gent valorarà el fet que a la façana de l’ajuntament no hi hagi pancartes i llaços grocs als carrers. Si no hi ha moviments independentistes importants al carrer, és perquè el PP està governant.

Tarragona està a punt d’acollir una associació franquista…
A Espanya existeix el dret de manifestació i associació i si legalment poden instal·lar-s’hi, no tinc res dir.

Li molesta que als carrers hi hagi símbols franquistes?
Sí, franquistes i independentistes. Em molesta que embrutin els espais públics.

El líder de Ciutadans va anar a esborrar els llaços grocs de la Rambla. Per què no va seguir el seu exemple
Vaig demanar a les empreses encarregades del manteniment dels espais públics que ho facin.

Però és un acte mediàtic…
Sí, i electoralista.

Vostè s’ha sentit amenaçat mai per no ser independentista?
Amenaçat no, però al carrer t’insulten, sense que tinguin cura si vas o no amb la família. Encara que algú vulgui negar-ho és evident que a Catalunya hi ha una fractura social important. Ningú hauria d’alegrar-se que als polítics els ratllin els cotxes, punxin les rodes…

Ha tingut por en algun moment?
No.

Quan sent el president de Catalunya demanar als CDR que ‘apreteu’… que pensa?
Les conseqüències de l”apreteu’ són el que va passar, per exemple, al cotxe d’Alejandro Fernández.

Què li molesta més: ‘A por ellos’ o ‘Apreteu’?
Les dues.

Les conseqüències de l”apreteu’ són el que va passar, per exemple, al cotxe d’Alejandro Fernández.

Què pensa dels CDR?
Que estan violentant la convivència a Catalunya.

Són violents?
Algunes de les seves actuacions no són pacífiques.

De les regidories que gestiona el PP, li agradaria canviar per una altra?
Estic contenent amb les que portem ara. Tenim molta feina. I intentem fer-la bé.

Quin mana realment a l’ajuntament?
L’equip de govern, dirigit per l’alcalde i pel primer tinent d’alcalde.

Hi ha una llegenda urbana que diu que mana el Sr. Pau Pérez i vostè…
Ens coneixem des de fa molts anys i parlem molt sobre les àrees que gestionem.

El Sr. Pau Pérez controla la ‘caixa’…
Sí, és el regidor d’Hisenda.

Quina relació manté amb l’alcalde?
Una bona relació personal.

Quan veu que una plaça plena crida ‘Ballesteros dimissió’, què pensa?
No m’agrada que s’utilitzi els actes festius per criticar als polítics. Hi ha d’altres escenaris i altres maneres de mostrar la disconformitat.

Pau Pérez seria millor alcalde que Ballesteros?
Per ser alcalde hauria de ser candidat i això és un tema de l’exclusiva responsabilitat del PSC.

Com està Tarragona segons el seu punt de vista?
Està bé, podria estar millor.

És neta?
Podria ser-ho més. Hi ha hagut en temps anteriors altres prioritats com potser el Mercat o l’Anella Mediterrània.

És una ciutat segura?
Crec ques’hauria de potenciar una major proximitat de la Guàrdia Urbana. Que es vegi més al carrer.

No és prou propera?
Hauria d’estar més al carrer.

Per cert… ja sap qui anirà en les llistes?
Haurem de concretar però hi haurà continuïtat. Han fet una molt bona gestió de les seves regidories.

Qui serà el número 2?
Continuarem el mateix ordre que ara.

És capaç de fer una travessa electoral?
PSC, PP, ERC i Ciutadans estaran molt igualats (5-7) i PDeCAT estarà molt distanciat d’aquests. Cal saber també que farà Podemos i Iniciativa.

Vostè és una persona feliç?
Sí.

S’hauria de potenciar una major proximitat de la Guàrdia Urbana. Que es vegi més al carrer.

Haver-se ficat en política li ha canviat la vida?
Una mica. Tinc altra dedicació personal i professional.

Que li agrada de la política?
Poder canviar algunes coses de la ciutat i pensar en el benestar dels tarragonins.

I el que no?
Perdre el temps en coses que no paga la pena.

Com és José Luis Martin?
Sóc normal.

És tímid?
Amb la gent que no conec sí.

És una persona honesta?
Sí i intento ser dialogant.

Què li fa patir?
La gent dormint al carrer.

Però això té solució i vostè està al govern…
Estem treballant per resoldre-ho.

Quin és el seu eslògan de vida?
Fer el millor que puc i sé.

S’identifica amb el PP actual?
Sí. Sóc militant des del 1994.

Tarragona guanyarà amb el fet que Alejandro Fernández sigui el president del PP a Catalunya?
Sí. Ens servirà per millorar els resultats electorals i és una persona amb un coneixement profund de les necessitats de Tarragona.

Creu que convenia baixar la tensió dialèctica protagonitzada per Xavier Garcia Albiol?
Alejandro Fernández té una manera de fer política diferent de l’anterior president i ens anirà molt bé.

Tarragona és…?
Una ciutat meravellosa.

 

 


REDACCIÓ22 Novembre, 2018
joan_martinez-1.jpg


Joan Martínez presenta aquesta tarda, a les 19 hores, a la sala d’actes de la delegació del govern a Tarragona el seu darrer llibre. Aborda el 155. Un tema que molts en parlen però que només alguns l’han viscut des de dins. Martínez amb l’aplicació del 155 va haver de deixar el seu càrrec adscrit a la Conselleria de la Presidència de la Generalitat. Era un dels assessors del Secretari general de la Presidència, Quim Nin. Va decidit escriure aquest llibre, aprofitant el relat personal de diferents ‘víctimes’ d’un article constitucionalista. El periodista creu que el polèmic article va ser una intervenció arbitrària contra el govern de Catalunya. 

Joan Martínez amb el seu nou llibre

Un altre llibre… Per què aquest i aquesta temàtica?
El juliol d’enguany, parlant amb una exdirectora general d’una conselleria de la Generalitat em va dir: “sempre recordaré la primera trucada del 155. Vaig agafar el telèfon i em van dir: agafa paper i boli i apunta el que significa el 155”. I aquesta frase, que venia a dir, apunti el que farà vostè a partir d’ara, em va semblar molt dura. I vaig pensar que aquesta trucada s’hauria realitzat també a la resta de departaments. I efectivament, va ser així. Un exèrcit de trucades es van produir aquell dia 30 d’octubre de 2017 amb noves indicacions, noves ordres i noves maneres…

En què està basat?
En l’opinió de 26 persones, funcionaris i funcionàries de la Generalitat que van viure, des de dins, l’aplicació del 155. Ells són els veritables protagonistes de la història, ja que, amb el seu testimoni, podem obtenir una visió del que realment va fer el Govern de l’estat a la Generalitat.

Per què aquest format?
Per parlar del 155 només es pot fer si t’ho expliquen les persones que el van viure. I ha estat una tasca feixuga, ja que m’he trobat amb un personatge inesperat: la por. La por està encara instal·lada en els servidors públics, ja que, en algunes ocasions, no han volgut descriure amb detalls algunes de les situacions que van viure amb representants de Madrid. La por és la gran victòria del 155.

Considera que és una temàtica que cal abordar?
Crec que des de l’estat espanyol s’estava donant una imatge falsa sobre el 155. Es deia que havia estat una aplicació “modèlica”, “legal”, “innòcua” i “amable”… Res més lluny de la veritat. El 155 ha estat una intervenció arbitrària, desproporcionada i, en alguns aspectes, inconstitucional.

Què és el que (encara) no sabem sobre el 155?
No sabíem tots els projectes i programes que havien paralitzat; ni que els professors de Catalunya perdien el seu dret a ser defensats pels Serveis Jurídics de la Generalitat si eren denunciats per “adoctrinament”; ni el canvi de model d’actuació dels Mossos d’Esquadra; ni la indefensió jurídica a la qual es va veure sotmesa la Generalitat; ni les amenaces, directes o indirectes que des de Madrid es feien als responsables polítics; ni que intentessin canviar el model educatiu català per la porta del darrer, sense demanar permís al Senat aprofitant el 155… Un munt d’anomalies legals que calia explicar i que des del govern espanyol s’intentava i s’intenta amagar.

És un llibre que només s’ho han de llegir els independentistes o tothom?
Crec que és un llibre que pot interessar a tothom que vulgui conèixer què és el que va ser el 155, descrit pels seus protagonistes. Escolto persones que, de vegades, diuen que el 155 no va ser per tant… Clar, perquè no es coneix la veritat. Va ser una intervenció en tota regla!!!

L’aplicació del 155 a qui afecta realment?
Afecta a tothom. Les polítiques de la Generalitat abracen a tota la societat catalana i si es paralitzen projectes, programes i inversions, afecta a tota la ciutadania. Es va paralitzar la construcció de noves escoles; de noves residències per a gent gran; es van aturar programes per a col·lectius com la infància, les famílies més vulnerables o les entitats del tercer sector, que donen servei i ajut als col·lectius amb més dificultats. Tot va quedar aturat i ralentitzat. Només en Serveis Socials s’havien paralitzat projectes per valor de 890 milions d’euros…

Vostè va ser una de les ‘víctimes’ del 155, com ho va viure?
Vaig ser acomiadat el dia 28 d’octubre, donat que era càrrec eventual depenent del conseller de la Presidència. No ho he viscut. Tot el que explico al llibre és gràcies a l’aportació de les persones que, dia rere dia, es reunien i rebien instruccions dels diferents ministeris. Des del punt de vista periodístic, m’ha permès veure la situació amb més perspectiva i rigor.

 


REDACCIÓ16 Novembre, 2018
isabellazaro3-1280x960.jpg

Isabel Lázaro, presidenta de VOX a Tarragona, ho té clar que l’Ajuntament hauria de cedir terrenys de titularitat municipal a cadenes hoteleres per a construir hotels. Amb aquesta iniciativa i la baixada d’impostos municipals pretén atraure els inversors privats.

Isabel Lázaro durant l’entrevista

En una entrevista concedida al nostre digital, Isabel Lázaro, de 52 anys i diplomada en Relacions Laborals, assegura que la seva prioritat és la gent i intentar resoldre les seves problemàtiques, inquietuds i reivindicacions. Diu que en aquests moments, VOX, que es presentarà a les properes eleccions municipals, està dibuixant les línies del programa electoral amb base a les exigències socials.

“La gent ens demana més seguretat, més neteja i baixada d’impostos”, avança, tot criticant que el govern liderat per Ballesteros té despeses que “no caldrien”, com és el cas del lloguer d’un milió d’euros per l’edifici on està l’OMAC, quan “tenim l’antiga Facultat de Lletres, el Banc d’Espanya o la Tabacalera”.

Isabel Lázaro diu que, recentment, va assistir a una sessió plenària a l’Ajuntament de Tarragona i va sentir “vergonya”, perquè es parlava de llibertat de presos i es va parlar “molt poquet de les problemàtiques de la gent de Tarragona”. En la seva opinió, a Espanya no hi ha presos polítics. “Són delinqüents. No estan a la presó per les seves idees”, insisteix.

Al ser preguntada amb qui pactaria si fos escollida regidora a Tarragona, ha començat per dir que en política municipal haurem de tenir en compte la ciutat, però esclareix, tot seguit, que mai no pactaria amb partits independentistes i que la seva preferència seria Ciutadans o PP.

En relació als CDR ha dit que se’ls ha donat massa ales i ara estan “descontrolats”. “S’hauran de controlar amb la policia” perquè “són violents”. “La policia està aquí per frenar els violents, i per defensar la llibertat i la democràcia. Aquesta gent no respecta la democràcia ni la llibertat dels altres. És gent totalitària que vol imposar les seves idees (…) Ells vénen a fer mal a la gent que no pensa com ells. A aquesta gent que és violenta, l’únic que es pot fer és frenar amb violència institucional. La policia ens ha de protegir”.

Isabel Lázaro està convençuda que a Tarragona hi ha cabuda per a una formació política amb el perfil de VOX – “un partit conservador, liberal i que defensa la unitat d’Espanya” –, sobretot tenint en compte que no és un municipi independentista.

Lázaro, que actualment està a l’atur, insisteix que el seu partit pretén eliminar les autonomies perquè és un model que “ha fracassat”. En la seva opinió, les autonomies només serveixen per “separar” i “fer els espanyols diferents”. VOX vol que l’estat recuperi les competències en les àrees d’Educació, Justícia i Sanitat.

La portaveu del partit ultradretà assegura que no li molesta que acusin VOX de feixista perquè no ho és. “El feixista aquí és el Sr. (Quim) Torra perquè és un totalitari”.

 

VÍDEO | Entrevista íntegra

 


REDACCIÓ16 Novembre, 2018
mariano-tanatori-1-1280x960.jpg

L’exregidor del PP, Mariano Herraiz Puchol, porta dos anys al capdavant de la presidència de l’Empresa Mixta de Serveis Funeraris Municipals de Tarragona (EMSERFUMT). Una de les seves preocupacions ha estat professionalitzar els serveis del Tanatori i obrir-lo a la societat i impregnar-lo de transparència. ha fet servir la responsabilitat i el sentit comú. Ha realitzat diferents auditories i ha fet els possibles per adaptar l’empresa a les exigències dels usuaris i de la competència. Mariano entén que la confiança de la societat és la clau perquè una empresa tingui èxit. Comença una nova etapa pel Tanatori de Tarragona, el qual patirà millores en diferents àrees. L’objectiu és, sobretot, contribuir a normalitzar la mort i fer que el dol sigui més suportable.

Mariano Herraiz

Comenceu una nova etapa… més oberta…
Aquesta nova etapa es deu a les tendències i exigències del sector funerari en relació a la transparència i la voluntat social d’adaptar-se als nous temps

No s’havia fet mai obert les portes del Tanatori…
Ens hem adonat de la necessitat de trencar un tabú i d’obrir-nos a la societat. EMSERFUMT és una societat pública i entén que ha de ser totalment transparent. No s’havia fet mai perquè potser no s’havia notat aquesta exigència social. Entenen que aquest sector ha de ser transparent per normalitzar tot el que representa el tema de la mort i del dol. Com a president del consell d’administració no crec que s’hagi volgut amagar res si no més es tractava d’una filosofia que era generalitzada a tot el sector.

Quin balanç fa d’aquests dos anys que porta com a president del Tanatori?
És, sense cap mena de dubtes, positiu. Continuo adaptant-me als nous canvis. Hem fet auditories internes, compliance jurídics… Estem treballant per diferenciar-nos i oferir un producte que sigui ben valorat pels nostres usuaris. Els números ens avalen. Volen continuar captant la confiança de la gent. I l’obertura i la transparència són fonamentals per assolir aquest propòsit. No hi ha res a ocultar.

Estem treballant per diferenciar-nos i oferir un producte que sigui ben valorat pels nostres usuaris. Els números ens avalen.

Quin és el pressupost destinat pel Tanatori?
No tenim un pressupost estipulat i inamovible. Anem fent les inversions necessàries per poder competir en el mercat i adaptar les nostres instal·lacions i serveis a la demanda social.

Quines són les actuals necessitats?
Estem capficats en la proximitat. Volem que els ciutadans s’identifiquin amb la nostra filosofia i valorin positivament els nostres serveis. Anirem asseient prioritats. La transparència ajudarà a normalitzar tot, fins i tot la mort que encara és un tema tabu.

Teniu pensat renovar la flota?
Sí, tenim pensat adquirir almenys dos vehicles: un cotxe fúnebre i una furgoneta.

Us falta personal?
Crec que la plantilla actual – uns 21 – és suficient.

Recentment, el Tanatori s’ha vist embolicat en qüestions judicials… Com està el tema?
Tot ha començat amb la denúncia d’un treballador que, finalment, ha acabat arxivada als jutjats. S’ha magnificat per qüestions mediàtiques, perquè som una empresa pública.

Es comentava que els embassaments els feien persones no qualificades… És cert?
És cert que hi havia una denúncia al respecte que també fou arxivada. No porto dos anys i puc assegurar que no ho he vist mai.

Quin ha estat l’estil que vostè ha volgut impregnar al Tanatori?
He apostat per la professionalització, fent auditories, complaience jurídics i en l’àmbit de la imatge fer que l’empresa sigui més propera a la ciutadania i adaptada a les exigències dels temps tant socials com tecnològics.

Què espera de la nova gerent, la Clara Viñas?
És una persona que coneix perfectament el sector i que ve amb ganes de canviar i adaptar l’empresa als temps actuals.

Us esteu obrint a la societat, quina resposta espereu ara dels ciutadans?
Que ens valori com una empresa amb 25 anys d’experiència i que acabi confiant en la nostra professionalitat i en la qualitat dels nostres serveis. Que entengui que no estem aquí per aprofitar-nos sinó per oferir-los un bon servei i les millors condicions. La transparència comporta tranquil·litat.

 


RICARD CHECA13 Novembre, 2018
chacon01-1280x960.jpg


Planer, diplomàtic, atent, agradable, astut, discret i humil. Aquests podrien dels adjectius que es podrien emprar per qualificar l’intendent que dirigeix actualment els Mossos d’Esquadra al Camp de Tarragona. Ramón Chacón, de 48 anys, ens va rebre al seu despatx (provisional), al tercer pis de la comissaria del Camp Clar. La decoració és senzilla, però hi ha detalls que són molt personals, com poden ser dos quadres – un amb les quatre barres pintat per ell mateix i un altre que li va regalar un company – i un drac fet a mà pels seus fills. Seiem en la taula rodona, on es pot contemplar l’exterior des les seves finestres. El màxim responsable dels Mossos a Tarragona, degudament uniformat, es predisposa a respondre a les nostres preguntes, moltes d’elles són, intencionadament, de caràcter més humà i personal. L’objectiu principal és conèixer una mica més la persona – llicenciat en Enginyeria Química – que comandarà, en els pròxims temps, la policia catalana a Tarragona. Chacón és sens dubte un bon comunicador, afable i amb un interessant sentit de l’humor.

L’intendent Ramón Chacón durant l’entrevista

Tarragona és una ciutat segura?
Sí. Les dades que tenim ens permet afirmat que tot el camp de Tarragona, en l’àmbit policial presenta el millor balanç de tota Catalunya. Presentem les millors dades de tota Catalunya.

I la ciutat de Tarragona?
També és segura.

Els caps de les comissaries i els responsables de cada departament són excel·lents professionals i treballadors incansables. Això dóna molta tranquil·litat.

La percepció ciutadana no és diferent?
Depèn de qui es parli. A vegades es barreja molt la inseguretat amb l’incivisme. La gent no deixa de sortir a les nits al·legant motius d’inseguretat. No podem amagar que hi ha delictes que hem de continuar treballant per reduir-los, però no podem dir que Tarragona és una ciutat insegura. El tema de la seguretat és molt de percepcions. Quan un barri té determinades mancances i problemes d’incivisme, hi ha la tendència a confondre-ho amb la inseguretat. És una frontera difusa.

Quins són els delictes que més li preocupen?
Ara mateix tots els relacionats amb el trànsit i els robatoris amb força a l’interior del domicili.

Hi ha hagut un repunt en relació als robatoris a l’interior dels vehicles?
Sí.

Chacón observant un quadre que li va regalar un company

Vostè porta poc temps al capdavant de la regió policial. En què ha canviat la seva vida?
En res.

Com organitza el seu dia?
La primera cosa que faig només despertar-me és mirar el mòbil per assabentar-me de les ‘novetats’ nocturnes. Esmorzo i vinc cap a Tarragona. Durant el trajecte – tinc una hora en cotxe – contacto comandaments i col·laboradors per ‘programar’ el dia. Un cop a la comissaria, intento gestionar el dia a dia, programar línies de treball i a curt a llarg termini…

Per què va decidir fer-se policia?
Simplement perquè m’agrada molt. No fem de policies, som policies.

Està enamorat de la seva feina?
No sé si enamorat, però en el cas que em toqués la loteria, no plegaria, no deixaria de treballar. M’encanta el que faig. El cos ha estat generós amb mi i jo, de retruc, crec que he correspost.

A què es refereix quan parla de generositat?
Que no he estalviat esforços, ni hores de treball. A mi no m’importa que em truquin a qualsevol hora de dia o de la nit. Fins fa poc vaig estar fent de cap a la comissaria de Vilafranca – visc en un poble molt petit – i la gent de vegades anava a casa meva per explicar-me o demanar-me coses. Han arribat a picar a la meva porta a les 3 de la matinada.

A Tarragona seria més complicat, oi?
Aquí no em coneix ningú. Però no em sap greu que m’interpel·lin per comentar-me coses.

Què és el que no li agrada de la seva feina?
Quan et promociones i comences a tenir més responsabilitats (gestionar el personal, representar al cos en actes públics…), comences a fer menys de policia i, quan passa això, t’allunyes d’allò que t’apassiona, que és ser policia.

Gestionar el personal és la part més feixuga…
És complex.

Els mossos imputats van fer allò que se’ls va dir. Van complir ordres del TSJC i de la prefectura de la policia

Es considera una persona empàtica?
Estaria bé que això ho diguessin els companys. (riu)

Però s’esforça per ser-ho?
Crec que em relaciono bé amb les persones, intento dialogar i entendre-les.

Un químic, policia
Quan li van dir que assumiria el comandament del cos a Tarragona, que va ser el primer que va fer?

Res en especial. No vaig fer el típic de trucar a la dona o als pares… (riu)

És una persona presumida?
No. Llàstima, perquè crec que és una virtut.

Què fa un enginyer químic al capdavant dels Mossos?
El que puc.

Quan va estudiar això què volia ser exactament?
Quan tenia 18 anys no sabia que volia fer i als 20, tampoc. No m’ho havia plantejat mai ser policia. Vaig estudiar Enginyeria perquè sabia que era important tenir una carrera i jo volia tenir-ne una. Els meus amics es van decantar per Enginyeria i jo els vaig seguir. També és cert que m’agraden més les Ciències que les Lletres.

Va arribar a treballar d’enginyer?
Sí, en una empresa a Igualada.

I com va arribar als Mossos?
Sempre havia tingut el rum rum de la policia i vaig provar sort i aquí estem. Vaig encertar. M’agrada ser policia.

Què és ser policia?
És fer una feina que té sentit.

Tenia afany ‘justicier’?
No, no, que va. No volia ser policia per detenir persones. Crec que una de les missions importants d’un policia és aconseguir, per exemple, que una mare pugui sortir, tranquil·lament, al parc a jugar amb el seu fill. Contribuir a la seguretat i qualitat de vida de les persones.

Crítiques als Mossos
Quina és la crítica que va sentir contra els Mossos i que a vostè més li ha dolgut?

Moltíssimes. Entenc la crítica, però hi ha unes que són realment injustes. Els Mossos estan en constant observació social, per part de la premsa i dels sectors d’opinió… És una policia que sempre ha viscut sota un focus mediàtic i això ens neguiteja força. Hi ha sectors que no han patit mai aquesta pressió. Aquest ‘control’ et manté en tensió i això fa que siguem molt autoexigents…

Quan sent que al carrer alguns sectors es refereixen als Mossos com la nostra policia… què en pensa?
He estat en manifestacions on deien això i en d’altres que cridaven exactament el contrari. Has de posar distància i actuar com a professional. Hem de ser neutral.

Els Mossos és una policia neutral?
Sí.

Ha rebut mai indicacions polítiques?
No. Mai, mai. I porto 20 i pico d’anys al cos.

Transparència amb matisos
Vostè és partidari de la transparència?

Sí, però fins a un cert punt.

Expliqui’m això…
Estic d’acord amb el principi de transparència, però no podem oblidar que la feina policial ha de treballar amb informacions que si es fan públiques, poden perjudicar una investigació. Per exemple, hi ha detalls de la lluita contra el jihadisme que no poden ser públics.

El terrorisme és una preocupació a Tarragona?
Crec que ho és a tota Europa.

Quin ha estat el pitjor dia d’ençà que va assumir el càrrec?
No hi ha un en especial…

La relació amb les altres policies és bona?
Estic visitant les policies locals, els companys de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional ja els coneixia i he de dir que és bona. Tots som policies i, en definitiva, treballem amb el mateix objectiu.

Ha canviat alguna cosa en la relació entre els Mossos, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil després de l’1 d’octubre?
Jo diria que no.

L’actualitat política afecta l’estabilitat dels Mossos?
No. És cert que és un handicap més que hauràs de treballar, però hem de fer de policies i respectar la legalitat.

Controlar?
Els Mossos tenen prou efectius o en falten…
Home, si em demanen si jo vull més gent i més material, jo no diria pas que no, però no estem tan malament. Hi ha sectors en l’administració que estan pitjors.

Hi ha alguna àrea que denoti una especial manca d’efectius?
Som molt flexius i això ens permet, segons les necessitats, definir estratègies. Som una policia integral i això ens obliga, en moltes ocasions, a ser generalistes i a aplicar la flexibilitat.

Vostè ‘controla’ totes les operacions que realitzen els Mossos al Camp de Tarragona?
Fem moltes intervencions durant el dia i hem de tenir en compte que els caps de les comissaries i els responsables de cada departament són excel·lents professionals i treballadors incansables. Això dóna molta tranquil·litat. Hem de deixar que els especialistes treballin, és un error voler controlar-ho tot.

No li agrada controlar?
Home, és impossible tenir-ho tot controlat. Un ha de saber delegar i fer confiança. I on hi ha desajustaments hem de treballar plegats per corregir-ho. Hi ha d’haver una supervisió però no un control en l’accepció més negativa de la paraula.

Fenòmens socials
El fenomen top manta preocupa els Mossos?

No és un tema de delinqüència que requereix la intervenció quirúrgica dels Mossos. És un problema transversal, per això resulta més complicat de resoldre’l.

És impossible tenir-ho tot controlat. Un ha de saber delegar i fer confiança.

Qui s’ha de fer càrrec, els Mossos o la policia local?
Insisteixo que és una qüestió que va més enllà de la seguretat, ja que implica el comerç, polítiques d’immigració, permisos de treball i de residència… No és un tema policial nu i cru…

Als Mossos li preocupa la corrupció de coll blanc?
I tant. Tenim unitats especialitzades en això. El problema és que es tracta d’un delicte molt difícil d’investigar.

Tenim la sensació que no és el departament que fa més feina…
Doncs, li he de dir que treballen moltíssim i que tenen gent molt ben preparada.

La capacitat dels Mossos per prevenir aquest delicte – violència sexista – és molt complicat, però això aconsellem a què les víctimes no tinguin por de denunciar-ho.

La violència de gènere és preocupant a Tarragona?
Crec que a tot arreu. És com el trànsit. Allà on pots perdre una vida ens preocupa. La capacitat dels Mossos per prevenir aquest delicte és molt complicat, però això aconsellem a què les víctimes no tinguin por de denunciar-ho.

Sense armilles
Li agradaria que els Mossos deixessin de sortir al carrer amb armilles?

I tant, i armes de foc. Ho signaria ara mateix.

Ara porteu una altra arma polèmica, el dispositiu conductor d’energia…
És una altra eina i les eines són bones. Si només tens un martell, tots són claus i tot ho arregles amb martellades. Si tens un caragol, necessitaràs un tornavís…. Si un policia disposa de diverses eines podrà ser més congruent i eficaç a l’hora d’actuar.

S’ha fet servir a Tarragona?
No.

1 d’octubre… Agents imputats
Hi ha 36 mossos, entre agents, inspectors, investigats arran de l’1 d’octubre. Què en pensa?

Confio que la causa serà arxivada, perquè els mossos imputats van fer allò que se’ls va dir. Van complir ordres del TSJC i de la prefectura de la policia, van fer el millor que van poder tenint en compte les circumstàncies.

Com veu la situació processal del major Josep Lluís Trapero?
Quan surti el judici ja es veurà com acabarà.

És injust?
No em toca a mi valorar això.

Si un policia disposa de diverses eines podrà ser més congruent i eficaç a l’hora d’actuar.

Quin titular li agradaria llegir sobre els Mossos?
Cap.

Com? Estic astorat…
No news, good news.

Què vol dir?
Quan la premsa no parla de nosaltres és perfecte. Si no estàs malalt, no vas al metge. Parlar dels Mossos i publicitar totes les nostres intervencions, no sempre és positiu. Recordi que la seguretat és, sovint, una qüestió de percepció social.

 


CARLOS MEDINA6 Novembre, 2018
IMG_20181017_131835-e1541511053804.jpg

Fernando Gutiérrez, però per als seus amics ‘Fer’, treballa a la tenda de moda BlueDenim i està esperant que el seu pare li deixi les regnes del negoci, per així poder expandir-se a escala nacional i fins i tot europea. Les seves metes són molt altes, però la seva ambició també. Fernando ha reconegut al digital La República Checa que “en alguna ocasió he rebut ofertes de diversos futbolistes per obrir franquícies”. El negoci familiar li ha portat a experimentar un tipus de vida on s’envolta de gent famosa, com Antonio Orozco, Luís Suárez o fins i tot Leo Messi. La tenda ubicada a Pere Martell, té l’exclusivitat de moltes marques

A Tarragona sou coneguts per atreure a una gran quantitat de famosos que compren a la tenda. Quina classe de persones visiten BlueDenim?
Doncs la veritat que de tot una mica des de futbolistes, cantants, actors o gent que apareix molt en televisió.

I com portes que et vingui gent així, imposa?
Bé, jo ja estic acostumat després de tant de temps. Porto ja 5 o 6 anys veient a aquest tipus de gent, tinc els telèfons personals d’Antonio Orozco o Luis Suárez per exemple. Sense anar més lluny l’altre dia vaig estar amb Orozco en un concert. Kiko Casilla, porter del Reial Madrid també ve molt. Altres futbolistes com Messi no solen venir tant per aquí, però em demanen molt per internet.

Quants números de telèfon de famosos pots arribar a tenir?
Igual tinc en el mòbil més de 500 futbolistes, a part d’Espanya, venc a Alemanya, a Anglaterra o a Grècia, cada setmana envio roba a altres països, la majoria d’ells a futbolistes. Per aquesta raó vaig acumulant diversos números de telèfon.

A Tarragona només nosaltres tenim l’exclusivitat de la marca Sik Silk, que és un tipus de peça que usen molt els futbolistes.

Quanta quantitat de diners poden arribar a gastar aquestes persones?
No creguis que molt, pensa que ells tenen les seves marques que els patrocinen i els regalen coses, encara això, saben perfectament del seu poder econòmic. L’altre dia, per exemple, Messi em va comprar totes les gorres de la marca Gorin Bross de cop. Tenia més de 40 gorres i les va comprar totes, aproximadament uns 1.000 euros es va deixar aquest dia. Moltes vegades ho fan perquè volen tenir l’exclusivitat, que ningú més tingui les seves peces. Farà uns 2 o 3 anys em va escriure Antonella, la dona de Messi, i em va dir que volia absolutament totes les gorres.

És possible gastar-se més de 1.000 euros en un dia?
Sí, en general es gasten 2.000 o 3.000 euros, però en diferents peces. Tot depèn de la persona, hi ha molts futbolistes que els agrada molt la moda i gasten, hi ha uns altres que no i simplement van al que necessiten.

Perquè t’han triat a tu? Només tu vens aquestes marques de moda?
A Tarragona només nosaltres tenim l’exclusivitat de la marca Sik Silk, que és un tipus de peça que usen molt els futbolistes. Vaig començar amb aquesta marca fa 3 anys i tinc l’exclusivitat, és més, tinc molt bona relació amb els propietaris de la marca, aquest estiu he anat amb ells de vacances a Eivissa. Tinc bona amistat.

Com et vas atrevir a entrar en aquest món replet de gent famosa?
Bé en la vida tot és innovar, mirar internet, xarxes socials…

Com promociones els teus productes?
Doncs avui dia mitjançant les xarxes socials, però a mesura que passa el temps la gent ja et coneix. Per exemple per a mi, la millor promoció és quan Messi, Kiko Casilla, Luís Suárez, Arturo Vidal, o Antonio Orozco agafen la bossa de la tenda, es fan una foto i la pugen a les seves xarxes. Pensa que aquestes persones tenen milions de seguidors.

Mantens alguna relació d’amistat amb alguns, o és tot purament laboral?
Mira, a Antonio Orozco el conec de fa un parell d’anys. El vaig conèixer arran de la tenda, va començar a venir aquí i primer contactava amb el seu agent fins que a poc a poc Antonio i jo vam iniciar una bona amistat, quedem, vaig als seus concerts, es passa de tant en tant a veure’m, la veritat que ens portem molt bé.

Quan et compren, et demanen consells?
La veritat és que sí. Per exemple Antonio em pregunta molt, habitualment li faig jo els conjunts per a les gires, també tinc contacte personal amb el seu estilista, i ens parlem per veure com està de talla, com està de pes i el que li pot quedar bé.

Algun futbolista, en concret, t’ha demanat que li vesteixis tu?
Si molts, per exemple Luís Suárez.

I com va ser la primera presa de contacte amb un famós?
Fa uns 5 anys vaig pujar fotos a l’Instagram de la marca TH3 Choice, que aleshores era un tipus de roba urbana bastant innovadora. Llavors a partir d’aquí em va trucar a la tenda la dona d’un jugador, Javi Varas, que aleshores era el porter del Sevilla. Em va demanar unes peces i jo les hi vaig enviar. Llavors li vaig comentar si podia fer-se una foto amb la bossa de la tenda i pujar-la a les xarxes. En pujar aquesta foto, em van començar a seguir més futbolistes i fins al dia d’avui.

Llavors si fa 5 anys que contactes amb futbolistes i cantants, com funcionava abans el tema? Com va començar BlueDenim?
Primer va començar el meu pare fa ja més de 30 anys, al carrer Sant Francesc i fa uns 20 anys va comprar aquest local. Amb la crisi tan famosa que va haver-hi ens vam haver d’adaptar, buscar solucions i pensar en el tema de les modes juvenils. Avui dia tenim la fortuna que ens compren gent amb poders econòmics importants. Amb la història que aquesta roba la porten futbolistes, últimament estan venint nens de 13 o 14 anys que volen vestir-se com ells.

A Antonio Orozco el conec de fa un parell d’anys. El vaig conèixer arran de la tenda, va començar a venir aquí i primer contactava amb el seu agent fins que a poc a poc Antonio i jo vam iniciar una bona amistat, quedem, vaig als seus concerts, es passa de tant en tant a veure’m, la veritat que ens portem molt bé.

Vosaltres sou els únics que veneu aquest tipus de roba a Tarragona, creus que això pot arribar a potenciar a la ciutat?
Si, segur. Malgrat que molts comprin a Barcelona o ens comprin a través d’internet, comenten que ho han comprat a Tarragona. Fa poc va venir Agüero amb la selecció Argentina i es van instal·lar a Barcelona per jugar un amistós, llavors, ell es va posar en contacte amb mi per comprar-me i va sortir amb la bossa en una foto. En la bossa apareix el nom de la tenda i de la ciutat.

Fa poc heu començat a vendre roba de dona, es venen bé?
Si, la veritat és que anem venent, encara que és molt limitada la col·lecció, però sempre tenim i sempre es ven alguna cosa. També hi ha dones que es porten peces d’home.

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES



Newsletter