Arxius de ENTREVISTES | Pàgina 2 de 50 | Diari La República Checa

REDACCIÓ10 Maig, 2020
jose_cuadrado3-1280x1280.jpg

Jose Cuadrado és periodista, escriptor i activista LGTBI. A les xarxes socials és conegut com a Josemola. El mateix s’identifica com “una mamarratxa contra la plumofòbia”, on practica un activisme basat en el sentit de l’humor i la ironia. Actualment, és el responsable de Comunicació de l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) de Catalunya. Cuadrado diu que encara hi ha molt de camí a fer en la lluita contra l’homofòbia

 

Quin sentit té celebrar el dia contra l’homofòbia?
El 17 de maig es commemora el dia internacional contra l’LGTBI-fòbia. És a dir, el dia en el qual l’Organització Mundial de la Salud (OMS) va establir que l’homosexualitat deixava de ser una malaltia.

Ha canviat el concepte d’Homofòbia?
Des del moment en el qual les persones LGTBI+ deixem de ser delinqüents amb l’abolició de la Llei de ‘vagos y maleantes’ (1978), deixem de ser malalts segons l’OMS (1990), ens podem casar (2005) i s’aproven Lleis autonòmiques per protegir els drets i les llibertats del col·lectiu, com és el cas de Catalunya (2014), el concepte LGTBI-fòbia canvia.

Com es continua exercint la discriminació envers el col·lectiu LGTBI+?
Els més comuns són l’agressió verbal o física, però també podem trobar altres formes de discriminar: bullying, mobbing a la feina, no contractar a persones per motius d’orientació o discriminació a les xarxes socials, com s’ha pogut observar i hem registrat a l’Observatori durant aquest confinament.

Voler establir formes més vàlides de ser homosexual és completa i absolutament discriminatori

Què li preocupa més?
L’homofòbia interioritzada que s’exerceix dintre i fora del col·lectiu. Especialment en un moment en què un grup polític molt concret fa discursos per tornar a ficar als homosexuals dintre de l’armari. Voler establir formes més vàlides de ser homosexual és completa i absolutament discriminatori. A més, d’una total falta de respecte i de coneixement sobre la diversitat d’un col·lectiu que segueix patint la violència com demostren les dades de l’OCH: 161 incidències registrades per LGTBI-fòbia a Catalunya el 2019.

Missatges com els de Vox ajuden a normalitzar la situació?
Vox (pot ser) propaga la plumofòbia, l’homofòbia interioritzada i el discurs de l’odi amb missatges com ‘el matrimoni és només la unió entre una dona i un home’, quan avalen les teràpies de conversió, quan utilitzen termes com ‘família natural’ o quan a Osca proposen acabar amb les banderes LGTBI perquè ‘l’orientació sexual s’ha de quedar a casa i al llit de cadascú’.

Plumofòbia?
La plumofòbia és la discriminació per expressió de gènere, és discriminar a una dona per ser masculina o a un home per ser femení. Forma part del masclisme més clàssic i ranci: ‘camina bé’, ‘comportat com un home’, ‘respecto als gais però no m’agraden ‘les locas”, ‘la ploma no em fica cachondo‘, etc…

Però els gustos personals s’hauran de respectar…
Els gustos personals són respectables i la bona educació és universal. Tothom té dret a decidir el que li agrada o no, però quan es parla de ploma s’acostuma a discriminar gratuïtament. Et fico un exemple: si no t’agrada una persona grassa, ¿què diras?, ¿m’agraden els homes atlètics o STOP gordos? El mateix amb la ploma, si a una persona no li agrada la ploma al llit, queda molt més acurat dir: m’agraden masculins.

M’agrada autocatalogar-me com ‘una mamarratxa contra la plumofòbia’

Com es diagnostica un homòfob?
No existeix un model de diagnosi però sí que es pot afirmar que a Catalunya, abans del confinament, els espais on més incidències LGTBI-fòbiques es registraven era al transport públic i als espais d’oci nocturn, especialment quan les víctimes tornaven cap a casa.

Vostè ha estat víctima de situacions homofòbiques…
No existeix cap persona dintre del col·lectiu que no hagi patit discriminació per la seva orientació sexual o per manifestar una expressió de gènere diferent del binarisme home-dona i masculí-femení. La meva lluita personal treballa en aquesta direcció, per això m’agrada autocatalogar-me com ‘una mamarratxa contra la plumofòbia’.

Espanya va ser pionera en els casaments entre persones del mateix sexe. Malgrat això hi ha molt camí per recórrer?
La lluita LGTBI forma part de la lluita feminista. Rotundament, sí, queden moltes coses per fer: aprovar una llei estatal, posar fi a la falta d’oportunitats laborals del col·lectiu trans, atendre la violència de parelles del mateix sexe, parlar més de salut sexual, diversitat i nous models de família, facilitar els processos d’adopció, sensibilitzar més sobre la Prep i el VIH… Quants polítics o gent amb repercussió ha dit que té la COVID-19?, Quants han dit que tenen VIH?

L’LGBTI-fòbia no es combat només el dia 17 de maig o el 28 de juny amb un tweet o una foto amb la bandera de colors

Les polítiques contra l’homofòbia funcionen?
Si no es destinen recursos econòmics i humans, no pot funcionar cap tipus de política. L’LGBTI-fòbia es combat els 365 dies de l’any i no només el dia 17 de maig o el 28 de juny amb un tweet o una foto amb la bandera de colors.

Quin missatge deixa als més joves?
Compte amb compartir a les xarxes socials els atacs homòfobs! Si has patit qualsevol tipus d’agressió, pot ser, necessites un amic, un psicòleg o un professional que t’escolti i t’assisteixi. Compartir a les xarxes socials un atac homòfob no sempre és una estratègia que restableixi la dignitat de la víctima. Recomanaria acudir a un professional, valorar si es denuncia i més tard decidir si fer-ho públic o no.

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Maig, 2020
Pere-Segura-a-casa3-1280x960.jpg

Fa no res que exerceix les funcions de president del govern vilasecà i ja va haver de fer front a diferents crisis. Després de l’incident petroquímic i de les tempestes, l’alcalde Pere Segura ha hagut de cercar solucions per pal·liar la crisi sanitària i segurament econòmica més important de la nostra Història recent. Ha dispensat hores i hores per adoptar mesures eficaces i eficients en el combat contra el coronavirus. En aquesta etapa del desconfinament, el batlle intenta trobar mecanismes per evitar que els seus conciutadans pateixin durament les conseqüències (ara econòmiques) de la pandèmia. Sobre la gestió governamental de l’estat d’alarma, Pere Segura diu que ara no és el moment per criticar. Ara toca remar en la mateixa direcció i ajudar a la gent i als empresaris que estan en una situació delicada. Les persones són la seva principal (pre)ocupació


Com està vivint aquesta crisi sanitària a nivell personal i polític?
Doncs amb molta intensitat. Las veritat és que és una crisi que ens ha posat al límit en molts aspectes i ens ha obligat a definir i accelerar moltes accions perquè no estàvem preparats per una situació com aquesta que ha afectat tot el món.

Ha fet el test de coronavirus?
No. No he donat mai simptomatologia prèvia.

Quina és la seva principal preocupació ara mateix?
El que més em preocupa ara és tota la crisi social i econòmica que en els propers mesos hi haurà. Pensi que un cop s’estabilitzi i s’acabi la crisi sanitària això és el que ens vindrà.

Quines mesures ha pres per minorar el nombre de contagis al seu municipi?
Miri, són tantes les mesures que potser n’oblidaré alguna, però el detall és immens.

Hem d’incidir també en el paper de coordinació que mantenim diàriament amb el Centre de Salut i amb la Residència d’avis Vila-seca

Des de fabricar 10.000 mascaretes i lliurar-les a la població a publicar i difondre mesures per al bon comportament i control davant el virus amb informació directe a la gent i a les comunitats de veïns; la sortida dels nens al carrer i l’organització d’activitats per ells a les xarxes socials; la desinfecció dels carrers amb els voluntaris de la Cooperativa Agrícola i la creació d’una xarxa de voluntariat específic d’ajut a la població; el blindatge dels carrers de la Pineda amb la instal·lació de punts de control per als vehicles … una infinitat d’accions.

Hem d’incidir també en el paper de coordinació que mantenim diàriament amb el Centre de Salut i amb la Residència d’avis Vila-seca, així com la tasca immensa dels voluntaris de Protecció Civil, de la nostra Policia Local i de tots els treballadors de serveis com la brigada logística, el servei de neteja viària i recollida de residus, l’àrea de benestar social, etc.

En aquest sentit, cal recordar que s’ha fet la senyalització i control de zones sensibles, com ara parcs infantils i platja i s’han posat  en marxa de diverses rutes d’informació ciutadana, vigilant que es compleixin les normes de confinament. També s’ha ampliat la neteja i desinfecció dels carrers i s’ha posat en marxa un equip voluntari de professionals de la psicologia.

Què s’està fent des de l’ajuntament per tornar més suportable el confinament?
Hem fet iniciatives tan curioses com apropar-nos als nens i nenes que feien i fan els seus aniversaris o signar un decret especial durant el confinament per tal que el “Ratolinet Pérez” pugui desplaçar-se pel carrer i arribar a les cases dels nens que han perdut una dent. També hem compartit oferta lúdica i cultural a les xarxes.

Aquesta crisi només es pot vèncer amb la solidaritat de tots plegats i amb ganes de tirar endavant

Quin pla s’està adoptant per assistir a les persones més necessitades?
Ja està operatiu. De fet, en el marc de l’estat d’alarma l’Ajuntament de Vila-seca ja va actuar immediatament aplicant diverses mesures econòmiques per donar resposta a la difícil situació econòmica que esdevenia pels ciutadans i per  les empreses del municipi.

De fet, es va activar l’ajornament de tots els cobraments de taxes i impostos;  es va donar prioritat als pagaments a proveïdors i concessionaris municipals i es va mobilització un fons de contingència d’ajudes imminents amb l’objectiu d’atendre emergències socials.

Ràpidament es va muntar aquest pla de contingència amb 250.000 euros adreçat a les persones i als sectors més necessitats. S’han habilitat també targetes per a aliments frescos, s’ha activat la xarxa de voluntaris amb ajut especial al banc d’aliments i li recordo a més que s’està preparant un expedient de modificació de crèdit amb unes grans partides d’inversió i de suport a la protecció de les persones.

Diu doncs que s’haurà de modificar el pressupost municipal?
Efectivament. Ara estem negociant i tancant amb tots els grups municipals un expedient de modificació de crèdit que, com li deia, serveixi per estimular l’economia i per fomentar l’ocupació. Crearem partides per activar nous plans d’ocupació, per impulsar la formació i per a urgència social. I no vull oblidar-me d’ajuts, mesures  i estímuls adreçats al comerç.

És molt fàcil criticar-ho i de ben segur que hi ha coses que no ens agraden o que faríem d’una altra manera, però estem en un moment de tirar endavant

Com es produirà la tornada a la normalitat?
Ho intentarem fent seguiment del que dicti el Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat i en la mesura nosaltres  fent-ho possible d’una manera amable, factible i que la gent ho pugui entendre i realitzar.

Crec que aquesta és una crisi que només es pot vèncer amb la solidaritat de tots plegats i amb ganes de tirar endavant. Podrem així sortir-ne amb més fermesa i més determinació que mai.

Està satisfet amb les mesures preses per l’executiu central?
És una crisi que és molt difícil de gestionar per a qualsevol govern. És molt fàcil criticar-ho i de ben segur que hi ha coses que no ens agraden o que faríem d’una altra manera, però estem en un moment de tirar endavant, d’intentar que el vaixell no s’enfonsi i de remar tots plegats.

 


REDACCIÓ8 Maig, 2020
Fortuny-3.png

És una de les figures amb més influència del cartipàs del govern de Pau Ricomà i Carla Aguilar. Alguns l’han definit com el súper regidor, ja que concentra la gran majoria d’àrees municipals: Neteja, Serveis Econòmics, EMT, Aparcaments… La llista és llarga. Jordi Fortuny, ens atén per primer cop des que es va iniciar la pandèmia del coronavirus des del seu despatx, això sí per via telemàtica. El regidor republicà no deixa sense resposta cap de les qüestions, definint l’Ajuntament de Tarragona com aquell malalt que es troba ingressat a l’UCI i que un cop el baixen a planta, es troba amb la crisi del coronavirus. Destaca que només es pot sortir de la crisi treballant i valora positivament el capital humà del consistori. Sobre la neteja es mostra moderadament satisfet, destacant que gràcies a les mesures de prevenció, cap treballador s’ha contagiat. Analitzem l’economia i l’actualitat de Tarragona amb el regidor Jordi Fortuny.

A l’inici del mandat, vostè parlava que Tarragona es trobava en un equilibri inestable…
Quan vam agafar el relleu a l’Ajuntament, vaig dir que es trobava en un equilibri inestable perquè en aquell moment era molt complicat aconseguir crèdit, veient les xifres. No diré noms d’ajuntaments que es trobaven en una situació similar i han acabat en nombres negatius. Nosaltres hem aconseguit acabar en positiu perquè hem impulsat una política d’austeritat econòmica i hem adequat la despesa que cal fer en cada moment. Això ens ha permès tenir un romanent econòmic important que ens permet afrontar la crisi del coronavirus amb certa tranquil·litat.

El regidor Fortuny en l’entrevista telemàtica

La COVID ha agreujat la situació econòmica del consistori?
Si no haguéssim implantat aquestes mesures, no disposaríem d’1,2 milions d’euros per poder pal·liar la crisi, també per intentar cercar l’autorització per poder utilitzar el capital de la ciutat i poder reactivar l’economia de la ciutat. A principis de març estàvem molt contents perquè veiem un programa de sanejament econòmic. Fent una comparativa amb un malalt que es troba a l’UCI, arran de la crisi econòmica del 2008 i ens estàvem sortint. Estàvem a planta i podíem portar l’Ajuntament a donar-lo d’alta hospitalària. Amb convalescència, però a casa.

Estava en disposició de fer vida normal el malalt?
Almenys de començar a fer-la. A tornar a fer inversions i poder començar a planificar-les. Ara ens hem trobat amb una nova realitat, que ens ha canviat els plans i ens obliga a planificar una temporada que encara és incerta. D’alguna manera ens obliga a plantejar escenaris que encara no sabem com anirà. Desconeixem com anirà l’economia de Tarragona aquest estiu, si podran obrir els establiments i en quines condicions ho faran… És una crisi que ens demana adaptar-nos al dia a dia.

Sí que estàvem preparats, des del punt de vista que tenim un gran capital humà que està treballant a fons

El govern està preparat per fer front a una nova crisi?
De qualsevol crisi, l’única manera de sortir és treballant. I el que hi ha hagut aquí és molt de treball. Diria que sí que estàvem preparats, des del punt de vista que tenim un gran capital humà que està treballant a fons, que amb els mitjans actuals, amb teletreball i tothom s’hi està abocant. Aquesta és la millor preparació que podem tenir. Després de tot el que vindrà només podrem sortir treballant. Si tu no estàs planificant i rectificant el que surt malament és impossible. Pensi que és una crisi, però ja hem sortit de set anteriors: l’incendi de Miasa, els incidents de l’octubre amb les revoltes a la ciutat, el temporal de pluges al novembre, el tall de l’aigua del CAT (que ningú va patir), l’explosió d’IQOXE, el Glòria i per rematar el coronavirus. Hem treballat totes aquestes crisis i tenim ja les espatlles ben cobertes.

Han fet un màster en crisis…
Sí, jo crec que sí, hem fet un bon màster en crisis.

Hi ha tarragonins que ho estan passant molt malament i demanen saber quan arribaran les ajudes…
Cal assenyalar que ja hi ha moltes ajudes que ja estan en marxa. S’han anat repartint més de 600 targetes moneder i l’àrea de Serveis Socials no ha parat i té força i diners per fer el que està fent i moltes més. Tota la infanteria de mesures i ajudes ja estan en marxa. A més es muscularà encara més l’àrea amb nou personal que entrarà ben aviat. Respecte a les ajudes de reactivació, aquesta setmana sortiran els decrets per incentivar el comerç de proximitat i l’ajut als propietaris que han arribat a acords amb els llogaters per rebaixar el preu del seu lloguer. Totes aquestes coses s’han retardat perquè s’han de fer bé. Però han acabat sortint. Depenent de l’Estat i la Generalitat. Podem fer ajuts, però han de ser subsidiaris als de la Generalitat i el govern estatal, perquè si coincidim en alguna mesura, eliminem la possibilitat que la ciutadania pugui accedir als ajuts territorials o estatals. Hem de reforçar aquells conceptes que no cobreixen l’Estat i Generalitat.

Vostè ha defensat que una de les maneres de sortir de la crisi és amb inversió pública…
Tenim un reguitzell d’inversions que només cal fer-les. Durant el mandat hem anat agilitzant els processos per poder realitzar-les. El que hem de fer en aquests moments són totes aquelles inversions que puguem i en el mínim temps possible per començar-les perquè aquesta és una manera d’arrencar el motor econòmic. Estem intentant que això vagi endavant a curt termini.

D’aquestes inversions que menciona, quines arrencaran de forma immediata?
Estem amb el tema del Banc d’Espanya, amb les inversions als barris, el carril bici, les actuacions a la Part Baixa pel sanejament del col·lector… Estem parlant d’aquelles obres petites o accions als barris d’arranjar espais públics, tot aquest tipus d’accions, que ja hem anat anunciant. Ara cal posar-les sobre la taula, tenim els diners i només cal fer-ho. Però a vegades aquest procés, que sembla més fàcil del que és, és el que més costa. Em refereixo als sistemes de contractació, els sistemes de provisions… tots aquests tràmits que tractem d’accelerar.

L’Ajuntament podrà disposar del romanent?
Sabem el que s’ha dit. L’alcalde Ricomà ha liderat la petició de poder utilitzar el 100% del romanent, però encara estem així. Seria un gran ajut. L’oportunitat de poder treballar amb millors condicions. Es tracta també que ens el deixin utilitzar lliurement, sense restriccions, cobrint les necessitats de la ciutat.

No estic veient una oposició política, sinó més aviat a col·laboradors, per intentar remar tots cap al mateix lloc.

Com valora el suport dels partits tarragonins?
Jo crec que el suport ha estat a l’altura d’una situació d’estat d’alarma i de la crisi que estem vivint. En aquests moments, no estic veient una oposició política, sinó més aviat a col·laboradors, per intentar remar tots cap al mateix lloc.

L’Ajuntament reinvertirà els pressupostos previstos per les festes que s’han cancel·lat, inclús si no es poguessin celebrar Santa Tecla i Sant Magí, en ajudes per a la crisi?
De moment el que s’ha fet amb aquelles partides que no es podran gastar és dedicar-les a altres qüestions dins de la mateixa àrea. Un exemple és la partida que hem aprovat de 100.000 euros a Cultura, que anirà destinada a subvencionar el sector cultural. Això és el que s’ha fet fins ara, però caldrà veure si podrem mantenir aquesta política d’anar transformant les partides a les mateixes àrees.

Sobre aquestes àrees, quines es dotaran amb més pressupost o recursos, a banda de Serveis Socials?
S’està donant molta força a Territori i a Neteja. En el cas de la Neteja perquè si aquesta àrea fa bé les coses, es poden estalviar molts diners. Per exemple, cada vegada que portem a valoritzar energèticament (incinerar) una tona de residus, són 100 euros, per tant en aquests dies ens hem estalviat més de 2.500 euros. Es pot estalviar molt, ens hem marcat la xifra d’estalvi en un milió d’euros a Neteja. En el cas de Territori i Urbanisme, és l’encarregada de fer els projectes i s’ha dotat de personal. Perquè hem de fer el Banc d’Espanya i els altres projectes que he esmentat abans.

Parlava de portar bé el servei de neteja. N’està satisfet de com s’ha gestionat amb la crisi?
Quan parlem de segons quins temes, mai pots estar satisfet. Estic moderadament satisfet. Perquè d’alguna manera sempre hi ha marge de millora…

Estic moderadament satisfet

I com s’ha gestionat?
Vam començar a reservar i confinar a personal de l’empresa de neteja i a establir un sistema de torns, variant-los per evitar contagis. Crec que han anat molt bé. Una mostra és que no hi ha hagut cap baixa de moment en cap treballador i esperem que es mantingui. Necessitem que estiguin sans perquè són fonamentals. Imagini si s’haguessin produït contagis entre les plantilles… Hagués estat una situació kafkiana. Els hem intentat protegir el màxim possible. De ben segur que hi ha coses que podem millorar. Un altre dels aspectes que s’ha implantat ha estat veure el comportament de la ciutadania, per resoldre les principals necessitats. Hem desinfectat els diferents espais amb més afluència, zones sanitàries i també regat la ciutat amb molta freqüència, arribant a passar diverses vegades.

Part de la ciutadania s’ha queixat perquè no veien passar les màquines…
Moltes vegades les màquines passen de nit. Això pot fer que algú no les vegi, però passen. Tenim uns recorreguts i controlem que les màquines passin.

S’han posat moltes multes als incívics durant la crisi?
Moltes, més de les que ens agradaria.

Pot concretar?
Una vintena i de diferents tipus i per diverses qüestions. Hauria de preguntar millor a la Guàrdia Urbana.

Quan començarà la recollida de mobles?
Anirem incrementant aquells serveis a mesura que hi hagi demanda. Aquesta setmana s’ha començat amb el servei de recollida de mobles a domicili i preveiem que dissabte es puguin obrir les deixalleries. Aquesta setmana serà de transició, per poder reactivar tots els serveis amb eficiència. Això es fa perquè encara hi ha restriccions de mobilitat. No podem agafar el cotxe, ja venim nosaltres. Però ja comencem amb aquests serveis.

Ara ens trobarem una ciutat ‘relativament’ neta. Com s’afrontarà l’incivisme que és un dels grans problemes?
Tenim la unitat de Medi Ambient de la Guàrdia Urbana que es dedica a aquesta tasca. A més també tenim quatre inspectors a tota la ciutat. Entre aquests dos serveis podem controlar les diferents problemàtiques. Però, a més, tenim un gran inspector que és el ciutadà, que té a disposició el servei verd i l’aplicació, que constantment fa que ens arribin informacions de com es troben les coses. Incrementarem el personal de neteja de control. Si tenim a gent que pensa com millorar el servei, estalviarem diners i donarem un bon resultat mediambiental, que d’altra banda, estem obligats.

Sobre la polèmica dels contenidors soterrats i el mal estat d’alguns, s’aplicarà alguna mesura?
La setmana passada vam licitar la substitució de 119 illes de contenidors i ja està adjudicada la seva realització. Ara ha de passar un mes per poder començar amb els tràmits i començarem a eliminar els contenidors soterrats. És fonamental substituir-los, per diverses raons. Una d’elles és perquè amb els últims aiguats, han fet que s’inundin. És un sistema que no ha funcionat, que ens ha donat molts mals de cap i que s’ha d’eliminar ja.

Sobre les empreses municipals, estan preparades per fer front a la crisi?
Ho estan, des del punt de vista en què ho estava l’Ajuntament.

Tenen bona salut?
Alguna més que altres. Les més afectades són les que han vist com s’ha reduït radicalment els seus ingressos, sense rebre diners. En conseqüència s’haurà de compensar aquest menyscapte d’ingressos. Però les empreses són fortes, en quant l’Ajuntament també ho és.

Quines mesures de seguretat s’implementaran als autobusos de l’EMT?
Hi estem treballant. Una de les mesures serà l’ús obligatori de la mascareta, tal com marca el govern central. S’estan dispensant mascaretes per aquells usuaris que no en portin però no serà etern. És a dir, hi haurà un moment que els usuaris hauran de sortir de casa amb les seves mascaretes, haurà de ser una peça de roba habitual. Però en aquests moments ho mantindrem. També posarem gels desinfectants als autobusos i altres mesures de seguretat. A banda tot el sistema de desinfecció dels vehicles, que s’incrementarà quan es reprengui el servei.

Incentivar l’ús de l’aplicació per fer el pagament des del dispositiu mòbil.

Pel que fa als parquímetres, com es farà per evitar contactes?
Hi ha diferents opcions. Una d’elles és incentivar l’ús de l’aplicació per fer el pagament des del dispositiu mòbil. També s’està estudiant un sistema per desinfectar i netejar els parquímetres. Però bàsicament el que és recomanable és que cada usuari prengui les seves mesures d’autoprotecció, ja sigui portant gels desinfectants, guants… cadascú ha de ser responsable. Però també s’estan prenent mesures.

Com gestionaran el menyscapte de l’EMT i Aparcaments, sense ingressos o moviment?
Moviment sí que hi ha hagut, perquè en el cas d’Aparcaments s’han lliurat diferents targetes als sanitaris per poder aparcar, a més dels abonats que han estat dins dels aparcaments, el que no hi ha hagut és recaptació.

Només en zona blava, s’han perdut de l’ordre de 80.000 euros setmanals.

En les zones blaves, verdes i taronges quan s’ha deixat d’ingressar?
Només en zona blava, s’han perdut de l’ordre de 80.000 euros setmanals. Estem dia a dia monitorant tot el que es deixa de recaptar. També s’ha deixat d’ingressar uns 80.000 euros setmanals a l’EMT. Podem parlar d’un menyscapte de 500.000 euros en les dues empreses, en els últims dos mesos.

Sobre la inversió de la flota d’autobusos, es realitzarà malgrat la crisi?
En aquests moments tenim 8 autobusos nous, que són vehicles que ja estan en marxa, que han costat un milió i mig i que s’estan pagant. D’altra banda el futur d’inversions és una qüestió que s’ha de debatre entre tots els grups polítics, per veure si s’ha de fer algun canvi. Jo no sóc partidari de no fer les inversions en autobusos, perquè al final necessitem una flota actualitzada, moderna, mediambientalment bona… I només ho aconseguirem si es fan inversions i es renoven, any rere any els vehicles. Això no es pot frenar, perquè en dos o tres anys tindrem un gran gruix d’autobusos vells, que ens acabaran sortint molt més.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Maig, 2020
alcalde-pla-de-santa-maria-1280x1382.jpg

Mateu Montserrat no ha parat un sol moment ni en època de confinament. Ha dut a terme mesures que tenien com a principal objectiu donar resposta a les preocupacions dels ciutadans. L’alcalde del Pla de Santa Maria aconsella a respectar els seus conciutadans a respectar les recomanacions de l’autoritat sanitària per evitar el contagi i la propagació del coronavirus. Creu que serà necessari modificar el pressupost municipal atenent que les necessitats ara mateix són unes altres. Montserrat tranquil·litza la població assegurant que l’ajuntament estarà al seu costat en aquests moments de dificultat econòmica. Durant l’estat d’alarma, el batlle esperava que les administracions que “tenim més a la vora”, més enllà de correus electrònics, ens truquessin. 


Una pregunta obligatòria: com està vivint aquesta crisi sanitària a escala personal i polític?
Amb molta preocupació per la gent. No és una preocupació particular, sinó per tots i per la manera com ens afectarà en el futur.

Ha fet el test de coronavirus?
No me l’he fet i tampoc no he tingut cap símptoma.

Quina és la seva principal preocupació ara mateix?
En l’àmbit local, el més important és mantenir les mesures de protecció i la distància entre persones, per fer el possible perquè ningú no agafi el virus.

Quines mesures ha pres per minorar el nombre de contagis al seu municipi?
Les principals han estat repartir dues mascaretes a cada família, desinfectar cada matí els edificis on hi ha més circulació de persones, com botigues d’alimentació o farmàcia i dos cops per setmana desinfectar els carrers.

Prendrem mesures per donar suport als que ho necessitin més, com ara els establiments que han hagut de tancar o les persones més perjudicades

Què s’està fent des de l’Ajuntament per tornar més suportable el confinament?
Sobretot, ajudar les persones més necessitades. Hem posat a disposició dels veïns un telèfon específic per a urgències i hem anat resolent les situacions que s’han presentat. En un àmbit més d’oci, felicitem els nens i nenes que fan anys amb música i globus i els diumenges posem música per la megafonia municipal per fer un vermut de confinament, cadascú des de casa seva.

Quin pla s’està dibuixant per assistir a les persones més necessitades?
Seguirem el que marquin la Generalitat i els Serveis Socials, a través del Consell Comarcal. L’objectiu és poder ajudar a tothom que ho necessiti.

Com enfrontarà el seu municipi a la crisi econòmica que s’hi acosta?
Ara mateix no podem saber les dimensions de la crisi ni qui en sortirà més afectat. Quan arribi el moment, prendrem mesures per donar suport als que ho necessitin més, com ara els establiments que han hagut de tancar o les persones més perjudicades.

Haurà de modificar el pressupost municipal?
Amb tota probabilitat. El que no podem saber encara és l’abast que hauran de tenir les modificacions.

Com es produirà la tornada a la normalitat?
És molt difícil de predir. Hi ha molts factors que hi poden influir i no crec que hi hagi ningú que pugui fer una previsió gaire precisa. Tant de bo la recuperació sigui breu i el menys dura possible.

Ens hauria agradat sentir més la proximitat d’institucions que tenim més a la vora, més enllà de rebre’n correus electrònics. Hi ha trucades de ben a prop que encara les estem esperant

Està satisfet amb les mesures preses per l’executiu central?
No especialment. Crec que algunes han estat poc encertades o s’han pres una mica massa a la lleugera. De tota manera, Madrid ens queda molt lluny. També ens hauria agradat sentir més la proximitat d’institucions que tenim més a la vora, més enllà de rebre’n correus electrònics. Hi ha trucades de ben a prop que encara les estem esperant.

Quina és ara mateix la seva gran preocupació, com a alcalde?
En l’àmbit local i en el curt termini, la salut de les persones, com deia abans. Mirant més enllà, que la recuperació sigui ràpida i que ningú no quedi enrere.

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Maig, 2020
arquebisbe2-1280x957.jpg

L’arquebisbe de Tarragona ha concedit una entrevista al nostre digital, on explica el dolor que està vivint l’Església. Diu que hi ha parròquies que necessiten ajuda econòmica per pal·liar la crisi que s’hi acosta. Confirma que hi ha mossens que van contraure el coronavirus i un altre que va perdre la vida. Joan Planellas diu que viu aquest confinament amb molta preocupació. Parla de la primera Setmana Santa sense celebració tradicional. Entén que aquesta crisi sanitària hauria de servir per a humanitzar-nos



Farà un any que vostè va arribar a Tarragona. En poques paraules ens podria fer un balanç?

Si em demana un balanç ràpid, li he de dir que és positiu. Amb molts reptes, però positiu. M’he trobat amb una Església viva, que sosté un gran bagatge històric, i que mira d’afrontar el moment eclesial i social amb fidelitat a l’Evangeli. I personalment, ferm i esperançat.

És la primera vegada en les nostres vides que no se celebra la Setmana Santa com mana la tradició…. Què ha representat això per vostè i també pels catòlics?
Deixi’m dir que el moment és complex i difícil per a tothom, i per tant, per a l’Església de Tarragona també. Aquesta crisi ha despullat la Setmana Santa de molts elements tradicionals de la nostra vivència de fe, però també l’ha revestida d’una gravetat espiritual que ens ha permès viure-la amb gran intensitat. Ha estat una Setmana Santa potser més introspectiva però en cap cas menys viscuda. Això no treu que desitgi poder viure la Setmana Santa Tarragonina amb tota la seva esplendor els propers anys.

Voldria estar al costat d’aquells que han hagut de plorar la mort dels qui més estimen, i ho han hagut de fer des de la soledat

Què sent quan ha de celebrar una eucaristia sense fidels?
L’Eucaristia sempre és un acte que supera la realitat concreta dels qui hi som presents, per tant sempre la visc amb plena comunió amb tota l’Església, com deia sant Fructuós “estesa d’orient a occident”. Aquests dies aquesta comunió l’he viscuda amb més intensitat. He celebrat plenament amb comunió amb tots els cristians i cristianes de Tarragona i de l’Església universal.

Molts familiars han perdut éssers estimats i no s’han pogut acomiadar ni fer un enterrament digne… Quin missatge vol transmetre?
És l’aspecte més dolorós del que estem vivint. Voldria estar al costat d’aquells que han hagut de plorar la mort dels qui més estimen, i ho han hagut de fer des de la soledat i l’angoixa més dura, i que tota l’Església així també ho fes. Voldria que trobessin consol i esperança en la fe amb la resurrecció de Jesús, i que aquesta fe i aquesta esperança els hi permetin continuar endavant amb les seves vides. Em consta l’esforç de molts cristians, especialment mossens, per ser al seu costat i portar-los aquest consol i esperança.

Com se supera aquest dol?
L’experiència del dol és una de les més profundes de la nostra vida i per això és important saber-la viure i integrar. No és senzill i fora llarg d’explicar, diria als qui es troben en aquesta situació de dol que mirin, en la mesura del possible, de no viure-ho sols. El confinament fa que aquest sigui un aspecte difícil i de vegades cruel, però que no ho visquin sols, si ho necessiten, l’Església hi som per ajudar. I en segon lloc no puc més que animar-los que s’endinsin en l’experiència de la fe en Jesús ressuscitat, i observaran com neix en el seu cor un horitzó d’esperança que els retornarà les forces per viure des de la caritat.

L’Església és quelcom molt similar a una família, i per tant, l’economia també és un aspecte de la seva vida. I les nostres parròquies i realitats també necessiten diners per funcionar

Algunes parròquies estan demanant ajudes econòmiques. Aquesta crisi sanitària en quina situació ha deixat l’Església?
L’Església és quelcom molt similar a una família, i per tant, l’economia també és un aspecte de la seva vida. I les nostres parròquies i realitats també necessiten diners per funcionar. No totes les realitats de l’Església estan en una mateixa situació econòmica, algunes havien fet obres i s’han de pagar, algunes tenen crèdits, tenim treballadors que han de cobrar els seus sous, tenim edificis a mantenir, etc. I tenim una realitat assistencial a través d’obres d’ajuda que no només volem mantenir, sinó que la situació de crisi ens empeny a augmentar. Tota aquesta realitat econòmica s’ha de sostenir, i com molts, hem hagut de tancar les portes físicament, i per tant, han caigut de manera molt considerable les entrades econòmiques que són la font de gran part del nostre finançament. Fa molts anys que se’ns demana que l’Església sigui autosuficient, i ha de ser així, això reclama necessàriament la corresponsabilitat en el seu finançament dels membres de l’Església i d’aquells que en fan ús.

Hi ha mossens infectats o que han perdut la vida a causa del coronavirus?
Sí, com en moltes famílies, també a l’Arquebisbat hem tingut mossens que han tingut la Covid-19, pocs, però sí. I també hem viscut la mort d’un d’ells pel coronavirus. I dir-li que ho hem viscut amb el dolor de no poder-lo acompanyar com voldríem i s’ho mereixia. Aquesta situació ens colpeja a tots.

Com és el seu dia a dia en confinament?
Miro de mantenir la meva activitat com Arquebisbe amb preocupació, atenció i proximitat però des de casa. No he deixat de treballar.

La gratitud i l’afecte es tradueixin en compromís i opcions socials transformadores en positiu. Si no, hi ha el perill de banalitzar el que es vol reconèixer

Què aconsella a la gent perquè l’aïllament sigui molt més suportable? Hi ha alguna oració que ajudi? Algun llibre?
Els diria que mirin de viure’l, el moment és difícil, però cal trobar-li els elements que ens ajudin a avançar personalment, viure-ho, no només sobreviure. Penso especialment en les persones grans soles, però també en els pares i mares de família que miren de combinar la vida familiar i laboral, i especialment en aquells que viuen situacions familiars crítiques. Que demanin ajuda, que l’aïllament físic no ho sigui social ni espiritual. Hi ha molts serveis de suport civils i religiosos. Que els usin. I si he de recomanar una oració, depèn molt de l’experiència de fe de cadascú, però sí que dic que hem d’anar a l’essencial, un Parenostre ben resat i una lectura pausada de la Bíblia, no pot haver-hi millor recomanació.

Després d’aquesta crisi sanitària arribarà l’emergència social, on la solidaritat serà més necessària que mai… Com ho veu tot plegat?
Ho he anat dient al llarg de l’entrevista: amb preocupació. Tots els indicadors ens diuen que no serà fàcil, ja som una societat amb un índex elevat de persones que estan en la pobresa o al llindar de la pobresa, i pot créixer més. Alhora pot augmentar significativament la precarietat laboral i social de tota mena. Vull confiar en la capacitat del conjunt de la societat per trobar camins col·lectius per sortir-nos-en. Aquest moment és important, cal posar en primer pla una nova cultura de la fraternitat que capgiri totes les dinàmiques socioeconòmiques. Ho podem fer i ho hem de fer. Ningú pot quedar descartat.

No ens podem permetre no aprendre d’aquesta crisi per fer-ho millor com a humanitat

Què necessita Càritas per fer front a la gran demanda que té ara mateix?
Crec que necessita el que necessiten tots els actors civils i religiosos que estan a primera línia en l’ajuda social: suport, sigui de persones, col·lectius, entitats i institucions, i coordinació. És moment de sumar esforços i treballar conjuntament. Ens necessitem tots i necessitem l’experiència i el bagatge de tots. Que ningú deixi de fer el que pot fer per contribuir al fet que ningú es quedi arraconat.

Què creu que hem après quelcom o que lliçó hauríem d’extreure d’aquesta crisi?
El Sant Pare el divendres 27 de març, a una plaça de Sant Pere buida però amb tota l’Església catòlica connectada, va recordar-nos que ningú es cregui sa en un món malalt. És hora de reaprendre dels valors evangèlics a l’hora d’estructurar la vida. Especialment cal tornar a posar al centre el valor de la fraternitat amb totes les seves conseqüències.

Tot això ha servit per a humanitzar-nos?
No sé si ha servit però hauria de servir. Totes les experiències de la vida, les bones i les dolentes, són oportunitats per humanitzar-nos que cal no desaprofitar. I no ens podem permetre no aprendre d’aquesta crisi per fer-ho millor com a humanitat. Cal animar a tothom a posar el millor de sí mateix en bé d’un futur millor. Cal recuperar l’esperança en la humanitat.

És positiu sortir als balcons a aplaudir? Vostè també hi participa en aquest homenatge?
Totes les expressions de gratitud i afecte les valoro, els signes també són importants. Nosaltres mateixos, des del primer dia que toquem les campanes a les esglésies a les 12 del migdia, però també, des del dia de Pasqua, vam decidir tocar les campanes de la Catedral també a les 8 del vespre, a l’hora que tenen lloc les expressions de gratitud per part de la ciutadania. Però cal que la gratitud i l’afecte es tradueixin en compromís i opcions socials transformadores en positiu. Si no, hi ha el perill de banalitzar el que es vol reconèixer.

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Maig, 2020
Odina-1234.png

 Blanca Romeo, més coneguda artísticament com Odina, ha tornat a escena per presentar el primer single ‘1,2,3,4’, del seu nou àlbum. Es tracta dels talents musicals tarragonins que es troba fora de les nostres fronteres, en una situació difícil i marcada per la pandèmia del coronavirus. Des del digital larepublicacheca.cat ens hem posat en contacte amb ella per conèixer aquesta nova creació, parlar una miqueta de música i analitzar, des de la seva perspectiva, l’actualitat de com la COVID-19 pot afectar el futur de la música, també amb el desig de poder presentar aquest nou treball a casa seva, a Tarragona.

Com estàs vivint tota aquesta pandèmia inesperada?
Crec que estic tenint dies millors i dies pitjors, com tothom suposo. Com a músic tenir tant de temps a casa, sento que tinc l’obligació de crear música, d’escriure, de sentir-me com que estic “aprofitant” el temps, o “aprofitant” aquesta situació. Però crec que això a vegades es tradueix com una pressió innecessària que et fa no ser creatiu, i no ser productiu en aquest sentit. Així que estic intentant deixar que tot passi de manera natural. Si un dia em surt escriure una cançó molt bé, i si un dia no surt res i me’l passo veient una sèrie, també bé.

Vius al Regne Unit, un dels països on el seu president s’ha hagut de desdir i aplicar mesures contra la pandèmia. Que ha canviat en el vostre dia a dia el coronavirus?
Suposo que al principi no hi havia quasi cap mesura, i ara sí. Les botigues i tot estan tancades, com allí, i només es pot sortir per anar al súper. Tot i que aquí, a diferència d’Espanya sempre s’ha permès sortir un cop al dia a fer exercici, així que encara es veu gent pel carrer i als parcs, almenys aquí a Londres on jo visc.

Com a artista tarragonina, què et sembla tot el que està arribant d’Espanya a Anglaterra?
Ho estic vivint de manera bastant estranya, perquè veig el que es diu als mitjans, i després també m’arriba tot el que em diu la meva família i amics quan parlem. Alhora m’han escrit bastants amics d’aquí d’Anglaterra, preocupats i preguntant-me si tothom a la meva família estava bé. Suposo que una mica com quan arribaven imatges d’Itàlia, el que arriba d’Espanya genera una mica de por, i jo que sóc de Tarragona em fa preocupar encara més, ja que estic lluny de la meva família i amics.

2020, nou single. Ha influït el canvi de dècada en el teu nou treball?
Porto treballant en aquest nou àlbum que sortirà a l’estiu des de fa bastant temps, així que no crec que la nova dècada hi hagi influït gaire.

En el teu nou treball, parles que les idees et vénen moltes vegades de cop. Què vol transmetre Odina a ‘1,2,3,4’?
‘1,2,3,4’ va capturar un moment en el temps, de la meva vida, és una cançó bastant confessional com totes les d’aquest àlbum. Per mi el més important és capturar una emoció. Tot l’altre, la producció, l’aspecte visual i tota la resta han de girar entorn d’això.

PUBLICITAT
Advertisement
Com és dirigir i protagonitzar el teu propi videoclip? Ajuda aquest fet o pot restar també a l’hora d’arribar al públic?
No crec que ni ajudi ni resti, al final el que importa és el vídeo en si, així com la música i que ressoni amb el públic. Jo crec que la gent només es fixa en qui ha dirigit un vídeo quan li agrada, perquè vol saber-ne més. D’altra banda, dirigir i protagonitzar alhora va ser un repte, però estic molt orgullosa amb el resultat.

Com ha marcat el coronavirus el llançament del nou single?
Fa molt de temps que preparo aquest àlbum, i mai hauria pensat que el primer single sortiria amb tota aquesta situació. El coronavirus afectarà molt la campanya, però suposo que igual que afecta a tots els sectors. Per ara no podré fer concerts de promoció, el streaming està baixant aquests dies, alguns mitjans o revistes estan havent de tancar… Fa que la promoció sigui més difícil crec, però jo intento no pensar en tot això. Només espero que treure música ara pugui ser positiu, i pugui donar una mica de pau a la gent en aquests moments difícils.

Sobre la situació actual, com veus a la indústria?
La indústria musical està molt afectada, sobre tot els directes, no es podran fer concerts ni festivals en bastant de temps. Molta gent depèn totalment dels concerts per poder sobreviure. L’streaming sembla que també ha baixat…

Has realitzat alguna actuació online aquest dies?
Vaig fer una actuació per Stradivarius, al seu compte d’Instagram. Tinc pensat fer-ne uns quants més i un festival online que encara no s’ha anunciat.

Com creus que seran els concerts a partir d’ara? Ets partidària de les mesures de seguretat?
Crec que no hi haurà concerts en bastant temps. Una possibilitat seria fer concerts reduint l’aforament, no estic segura si sóc molt partidària de fer això, però podria ser una solució temporal fins que els concerts puguin tornar a la normalitat.

Ja has rebut la trucada dels de la Sala Zero? Mira que farem campanya per veure’t a Tarragona…
Encara no! Espero que quan acabi tot això i pugui presentar el meu àlbum en directe, ho faci també a Tarragona que és la meva ciutat.

VÍDEO


REDACCIÓ1 Maig, 2020
mariaCheca-1280x853.jpg

Quedem poques hores perquè els carrers tornen a omplir-se. Després de gairebé 50 dies de confinament, el govern ha obert la porta a les passejades i a l’esport individual, sempre tenint en compte les mesures de seguretat imposades i les franges horàries. La psicòloga clínica, Maria Checa, explica quins efectes tindran en les persones aquesta desescalada. Recomana adoptar algunes mesures i facilita alguns consells. La psicòloga recomana desconfinar-se de forma progressiva ja que els dies d’aïllament passaran factura física i emocionalment. Maria Checa recorda que arran del confinament hi haurà més casos d’hipocondria. 


Quins efectes tindran en les persones la desescalada?

La desescalada és un altre canvi. Suposa una situació nova que requereix una adaptació. El nostre cos, un cop més s’ha d’activar i mobilitzar i la nostra ment ha de reaccionar per processar l’experiència.

La psicòloga Maria Checa

En la situació actual, davant d’una amenaça real a la qual hem de fer front tots nosaltres, hem començat a tenir una sèrie de conductes que en altres moments ens haurien semblat patològiques (rentar-nos més les mans, anar amb mascareta i guants, portar un pot de gel hidroalcohòlic, rentar tota la compra amb aigua i lleixiu en arribar a casa, o ser incapaç d’estar per casa amb la roba de carrer).

La nostra conducta s’ha adaptat a la situació, però ara a poc a poc també s’haurà d’anar modificant per adaptar-se a la nova realitat que comporta la desescalada.

Com es trobaran les persones al carrer després de gairebé 50 dies de confinament?
La societat actual ens porta a no parar, a fer mil coses i de cop ens han obligat a parar, a quedar-nos quiets, a confinar-nos involuntàriament.

Després de tants dies de distanciament social, la desescalada ha de ser progressiva, hem començat pels nens, ara un nou grup. També en l’àmbit emocional, hem de fer front progressivament a aquests canvis. Si bé cada persona ho viurà d’una manera diferent, moltes potser amb eufòria, han de ser prudents per evitar que aquesta eufòria acabi amb tot el sacrifici que porten fent durant setmanes.

Des de l’inici del confinament, la por i la incertesa és el que més ens estan costant gestionar

En quines condicions psicològiques sortim al carrer?
Continuarà sent molt important ser capaç de conviure amb la incertesa, no saber realment que està passant, si ens afectarà o no o quan acabarà… Des de l’inici del confinament, la por i la incertesa és el que més ens estan costant gestionar. A partir d’ara, les persones que comencin a sortir de casa per tornar a anar a treballar poden tenir por a infectar-se, a contagiar, a què apareguin nous brots que ens facin retrocedir… Aquesta por ens ha de ser útil per ser prudents i mantenir la distància, i anar protegits, però no ha de ser tan intensa com perquè ens bloquegi o ens generi pèrdua de la funcionalitat.

En general que buscarà la majoria de les persones després d’aquest confinament?
Ara haurem d’entendre que la por que acompanya l’actual incertesa és útil en aquests moments. Ens protegeix d’un perill real, ens fa ser més prudents, mantenint una certa distància a l’hora de relacionar-nos, acostumar-nos a veure o portar mascaretes per a evitar contagiar quan ens constipem, rentant-nos les mans amb més freqüència o esternudar tapant la cara amb el colze. Tot això són aprenentatges que ja estem fent i que ens ajudaran a la nostra nova situació vital.

Després del confinament apareix el que es coneix com la fase d’afrontament de l’estrès. La fase de resistència apareix seguidament: la situació de perill s’allarga i aguantem física i emocionalment tot el que requereixi, però arriba un moment que el perill desapareix i entrem en la fase d’esgotament, i tot el sobre esforç viscut ens comença a passar factura tant a escala física com emocional.

Quan acabi el confinament és molt probable que moltes persones caiguin en aquesta fase d’esgotament, especialment aquelles que van fer un sobre esforç durant aquestes setmanes.

Per a la majoria de persones la fi del confinament suposarà uns dies d’adaptació per després tornar a la normalitat però algunes altres ho passaran bastant malament

Per a la majoria de persones la fi del confinament suposarà uns dies d’adaptació per després tornar a la normalitat però algunes altres ho passaran bastant malament. Els professionals de la salut hem d’estar presents per a ajudar a recuperar la seva funcionalitat i perquè aquests problemes no es cronifiquin.

Quina és la recepta per mantenir la confiança personal?

D’una forma pràctica, convé enviar al vostre cervell informació positiva de les circumstàncies, perquè si tot es veu molt terrible, suscita patiment i ens pot bloquejar i fer-nos emmalaltir. També us recordo que és important que el nostre cos se senti mobilitzat, actiu: li hem de fer pensar que sí que està fent exercici, que sí que s’està movent i que està actiu (ex. parlar per telèfon a la vegada que camines per la casa), ja que això disminuirà les sensacions que ens porten a l’angoixa i la tristesa.
És normal tenir por i tenir incertesa davant de la situació de confinament i davant de la nova situació de desescalada. Gestionar bé aquestes emocions comença per acceptar-les, no negar-les. Aquests moments fan que veiem que la mort està molt a prop, que és real.

Gestionar la por vol dir que no s’apoderi de nosaltres. Si no ho fem, apareixeran símptomes físics (que em faci mal el cap, la panxa…), psicològics (dificultats per dormir, irritabilitat, sensació de cansament, sensació de frustració que a la llarga genera tristesa o desesperança) i de conducta (consum d’alcohol, inactivitat, ingesta constant, abandonament de la higiene personal…).
La fase d’adaptació comença amb molta energia: tots a l’inici fèiem moltes coses des de casa, però el confinament a la llarga genera el component de “ja no puc més” o el de tristesa.

Les circumstàncies del confinament en cada cas faran que les conseqüències siguin unes o altres: no és el mateix viure en 50 m2 que en una casa de 300, tenir balcó o no, pis exterior o interior, sol o acompanyat, fills o no, amb una parella amb la qual et portes bé o no, tenir mascota… La nostra forma de ser també influirà en els efectes que ens provocarà el confinament: ser més sensible o menys, ser més animat o més avorrit, o més sociable o introvertit.

En aquest moment a l’amenaça real de la COVID-19, s’hi afegeixen totes les pors imaginàries de cadascú: “et quedaràs sense feina; t’estàs engreixant; els altres s’estan cuidant molt més…”. Tot això ens pot portar a sentir-nos pitjor. Hem d’intentar adonar-nos dels nostres pensaments i procurar no repetir contínuament missatges negatius i irracionals.

Hi ha persones que es troben més còmodes fent coses en lloc d’estar quietes, parant i reflexionant, normalment perquè això fa que no escoltin els seus pensaments, ja que aquests poden ser molt tòxics i desagradables. Hem de pensar que també d’aquestes circumstàncies podem treure coses bones: tornar a llegir una novel·la…

Com ens hem de comportar davant aquesta epidèmia, però ara al carrer? Resultarà fàcil mantenir la distància personal?
El desconfinament progressiu i escalonat no implica que sortirem al carrer i farem el que fèiem abans. No tindrem la relació social que teníem. Queda encara molt temps per a això i serà necessari que tinguem molt sentit de la responsabilitat individual i molt civisme. Ens haurem de frenar, ja que tindrem ganes de tocar-nos i abraçar-nos, però això encara està lluny.
Els psicòlegs sabem que la vida social és un component importantíssim a l’ésser humà: d’ençà que naixem necessitem la sensació de pell a pell, sentir-nos estimats, gaudir d’aquesta capacitat social d’estimar-nos i abraçar-nos tots…

La desescalada portarà uns primers mesos de desconfiança: no sabem encara si el virus ens genera immunitat o no tot i haver-lo passat, si som contagiosos… pel que seguirem observant a les persones tenint certa hipocondria

La desescalada portarà uns primers mesos de desconfiança: no sabem encara si el virus ens genera immunitat o no tot i haver-lo passat, si som contagiosos… pel que seguirem observant a les persones tenint certa hipocondria.
Els professionals saben que apareixerà també una certa angoixa i tristesa per no poder tenir aquesta vida social de contacte tan important per nosaltres; de sortir, d’estar junts i de compartir.

Els psicòlegs creuen que hi haurà una epidèmia psicològica: la gent necessitarà consultes d’un especialista?
Les experiències que passem al llarg de la vida fan que reaccionem de dues possibles formes: o ens adaptem, aprenem d’elles i sortim reforçats o pel contrari no ens adaptem i comencem a desenvolupar símptomes (ansietat, ànim depressiu, trastorns de la son, estat d’alerta i estrès continuat…).

Les persones amb més probabilitats de desenvolupar aquests trastorns són els pacients que han donat positiu de Covid-19 i ja s’han estabilitzat; els familiars que han perdut un ésser estimat i no han pogut acomiadar-se ni fer-li un funeral digne; els professionals sanitaris que han estat tant de temps a primera línia i les persones que ja tenien antecedents d’algun problema emocional.

Per a la resta de la població, la majoria de persones, ha de pensar que serà capaç d´adaptar-se i sortir enfortida de tot això i que, potser, necessitarà ajuda professional però serà mínima i curta.

Esperem que la desescalada impliqui una primera fase de desconfiança que ens ajudarà a ser prudents i mantenir les mesures de protecció útils

Esperem que la desescalada impliqui una primera fase de desconfiança que ens ajudarà a ser prudents i mantenir les mesures de protecció útils, el que serà totalment racional a causa del context.

En una segona fase hem d’esperar notar una certa angoixa i tristesa per no poder tenir tots els aspectes anteriors de la nostra vida, també per haver perdut aquesta vida social de contacte tan important per a nosaltres, de sortir, d’estar junts, de compartir… Si gestionem bé aquesta desconfiança, anirà marxant de forma progressiva sense generar-nos problemes complicats.

Si tots seguim sent pacients i actuant amb responsabilitat i compromís, ens en sortirem.

PUBLICITAT
Advertisement

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Maig, 2020
Joan-Llort.jpg

Joan Llort és el secretari general d’UGT a Tarragona. Entén que aquesta situació és molt delicada i que l’1 de maig se celebrarà de forma atípica. Amb tot, considera que, ara més que mai, hi ha raons per reivindicar. Rebutja la idea que els treballadors siguin, un cop més, qui ha de fer pagar la crisi. En la seva opinió, el govern haurà de crear mecanismes d’ajuda perquè ningú no es quedi enrere.



Com està vivint el confinament provocat pel coronavirus?

Estem vivint aquest confinament amb donar suport a centenars de companys d’UGT i treballadors per intentar ajudar a negociar i orientar juntament amb els delegats d’UGT per intentar donar solucions a les moltíssimes problemàtiques que surten.

Molts treballadors es queixen de la falta d’EPIs. Què han de fer?
Els últims anys a moltes empreses ha primat mes els costos i els beneficis, a la prevenció i a la salut i amb aquesta crisi es veu molt evidents la falta d’EPIs al sector de la sanitat i a les residències.

Vivim una situació d’excepcionalitat, ERTOs que a la llarga es convertiran en EROs. Li preocupa el futur laboral?
Ens preocupa la situació actual del dia a dia i també el que ens pot vindre perquè la situació de recuperació intuïm que malauradament serà molt lenta i això pot provocar que la situació sigui més complicada.

Quina és realment la seva principal preocupació?
En aquest moment, la salut. Si tenim salut podrem tenir treball, però necessitem una justícia social perquè ningú es quedi enrere.

Creiem que s’haurà de reforçar els pilars fonamentals de l’economia per afrontar en les millors garanties la desescalada

El pitjor encara està per arribar?
El futur no se sap, però veient com està el món del treball, que ja veníem d’una situació amb molta precarietat i desigualtat, creiem que s’haurà de reforçar els pilars fonamentals de l’economia per afrontar en les millors garanties la desescalada.

Està satisfet amb les mesures preses pel govern?
Al govern ha pres mesures per protegir els llocs de treball amb els ERTOs i també ha donat ajudes a un altre sector com els autònoms, però penso que encara s’ha de donar un tomb a aquesta situació, activant una renta mínima vital pensada per a protegir a les persones.

L’atur augmenta i té tendència a arribar a xifres desbordants. Quina sortida veu pels treballadors que es queden sense feina?
S’ha de posar damunt de la taula la necessitat de crear una xarxa de protecció per a les persones que no reben cap mena de percepció i estan en una situació de penúria extrema, s’ha de deixar de pensar amb el caràcter ideològic i de centrar-se més en la situació de les persones i les famílies.
S’ha d’activar plans d’ocupació i formació per recol·locar als treballadors amb les noves feines que es poden vindre, en definitiva entre tots és haurem de reinventar.

El dia 1 de maig serà celebrat de forma atípica… quines són ara les reivindicacions?
Aquest 1 de maig serà atípic, però hi serem per la SALUT, TREBALL I JUSTICIA SOCIAL. LA PRIORITAT ÉS LA VIDA.  Hi hauran manifestacions visuals i virtuals difoses per les xarxes. Aquest 1 de maig girarà al voltant d’una major protecció per a les persones i un reconeixement sincer i profund als treballadors i treballadores dels serveis essencials del nostre país.

Cal ampliar la renda garantida de ciutadania perquè cobreixi totes les persones que realment la necessiten

Teniu un programa?
A les 11 del matí, hi haurà una intervenció pública a TV3 des de l’Hospital del Mar;  de 12 a 13h tindrà lloc una manifestació virtual a Tarragona. A les 13h es farà la lectura manifest virtual pels secretaris generals de Tarragona d’UGT i CCOO. De les 18 a les 20h s’oferirà un concert virtual. A les 20h hi haurà l’aplaudiment als treballadors/es que mantenen els serveis bàsics per a les persones.

Creu que arran de la crisi econòmica que s’apropa, els treballadors seran els grans perjudicats?
Creiem que aquesta crisi no la pot pagar les persones. És urgent establir prestacions i rendes socials per a garantir els ingressos a totes les treballadores i treballadors, també del treball autònom i mecanismes de la gestió més eficients pel cobrament efectiu. Cal ampliar la renda garantida de ciutadania perquè cobreixi totes les persones que realment la necessiten.

Què estan fent els sindicats per pal·liar la pluja d’acomiadaments i abusos laborals que aviat seran una realitat?
L’UGT, amb més de 1.800 delegats, que representen els treballadors a les empreses del Camp de Tarragona, estem negociant mesures per a afrontar tots els problemes, per donar la millor sortida possible, evitant que els treballadors siguin els menys perjudicats possibles i no perdin els seus llocs de treball. També assessorarem, ajudarem i orientarem a tothom que ens ho demani. Cada dia rebem centenars de trucades de persones que no saben com i què han de fer.

Com creu que ha de ser el desconfinament?
Haurà de ser molt gradual i amb molta responsabilitat individual, som tots responsables per a sortir d’aquesta situació que no ens enganyem és molt difícil.

PUBLICITAT
Advertisement

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Maig, 2020
Mercè_puig.jpg

Comissions Obreres (CC.OO) treballa intensament per protegir la classe treballadora de la crisi econòmica que sorgirà després de l’emergència sanitària. Mercè Puig, la secretària general a Tarragona des del passat mes d’octubre, explica al nostre digital que les administracions hauran d’invertir en sector marginats per ser considerats femenins i poc rellevants. Puig està preocupada que els actuals ERTO’s es converteixin en ERO’s. La màxima representant de CCOO a Tarragona ha deixat clar que hem denunciat totes les faltes de prevenció i protecció dels treballadors i treballadores essencials. Seguirem denunciant per via inspecció o judicial quan es vulnerin els drets dels treballadors i treballadores. Recorda que els esforços han de ser incasables per protegir les persones més necessitades


Com està vivint el confinament provocat pel coronavirus?

Força bé, malgrat les circumstàncies. Fent teletreball, encara que a vegades amb nens a casa és molt complicat. Ara tinc més temps per passar en família, sobretot tenint en compte que abans passava moltes hores fora de casa. I a més ara tenim més feina que mai.

Mercè Puig

Molts treballadors es queixen de la falta d’EPIs…
Els treballadors que tenen representació sindical estan fent denúncies i els que no la poden fer individualment a la inspecció de treball. Cal tenir clar que amb la salut no s’hi juga.

Vivim una situació d’excepcionalitat, ERTOs que a la llarga es convertiran en EROs. Està preocupat el futur laboral?
El futur ens preocupa i molt per la seva incertesa. Ens preocupa que els ERTOs per força major es vagin convertint en ERTOs ETOP (causes econòmiques, tècniques, organitzatives, productives) al final de l’estat d’alarma i que amb el pas dels mesos acabin en EROs.

Quina és realment la seva principal preocupació?
En aquests moments, les preocupacions són moltes i diverses: els treballadors i treballadores que estan a primera línia de la lluita contra la pandèmia i els hi falten EPI’s, la problemàtica dels contagis que hi ha a les residències geriàtriques i com estan treballant. El Turisme és molt important al nostre territori i d’ell depenen milers de famílies i en aquests moments veuen la temporada perduda i toca cercar fórmules per poder tirar endavant. Els autònoms que en aquests moments no tenen cap ingrés però han de seguir pagant la quota, lloguers de local… necessiten ajudes reals i directes i no endeutar-se més amb crèdits. Ta,bé em preocupa l’augment de l’atur, perquè si abans ja tenim famílies vulnerables, amb aquesta crisi s’ha fet evident que ho seran més i necessitaran solucions reals i eficaces.

Ens preocupa que els ERTOs per força major es vagin convertint en ERTOs ETOP i al final de l’estat d’alarma i que amb el pas dels mesos acabin en EROs

El pitjor encara està per arribar?
No ho sabem, però hem d’estar preparats. Necessitem que les administracions facin la seva feina, que escoltin el sector empresarial i sindical i d’aquí surtin mesures per a poder encaminar cap on van anem i quins sectors són els més perjudicats i on s’ha haurà d’incidir l’ajudar.

Està satisfet amb les mesures preses pel govern?
Van en bona direcció però són molt insuficients per a fer front a la crisi més greu de les nostres generacions

L’atur augmenta i té tendència a arribar a xifres desbordants. Quina sortida veu pels treballadors que es queden sense feina?
Els treballadors que estan en ERTOs gradualment aniran tornant a la feina, tot i que serà lent. Hem de buscar solucions i reorientar de determinats sectors productius, buscar totes les ajudes necessàries perquè els autònoms i la petita i mitjana empresa puguin seguir endavant. Calen inversions públiques en sectors castigats, però apostant per l’ocupació i producció d’alt valor afegit. Cal invertir, d’una vegada per totes, en sectors fins ara marginats, per ser considerats femenins i poc rellevants com l’Educació i la Sanitat, pilars fonamentals i intocables de l’estat del benestar. Ara més que mai toca demostrar que hem après la lliçó.

El dia 1 de maig serà celebrar de forma atípica… quines són ara les reivindicacions?
El nostre lema és Treball, Salut i justícia social, la prioritat és la vida. Reivindiquem treball digne, sobretot els precaris que són essencials i feminitzats. La salut, la prevenció riscos laborals estan associats a la salut pública com demostra la Covid-19. Aquesta setmana hem celebrat el dia Internacional de la Seguretat i Salut en el Treball, destaquem que la pandèmia ha evidenciat l’associació indissoluble de la salut laboral i la salut pública i la feblesa de la prevenció de riscos laborals. Considerem que després de la Covid-19, la salut i la seguretat de les persones treballadores hauran de convertir-se en l’eix central en les relacions laborals i en les polítiques econòmiques. I per últim, justícia social, més serveis públics, més recursos i millors condicions pels treballadors públics. Aprofito per fer un homenatge als que estan en primera línia, aquests serveis essencials que han continuat treballant per a tota la societat.

Creu que arran de la crisi econòmica que s’apropa, els treballadors seran els grans perjudicats?
Els treballadors i treballadores sempre hem sigut els grans perjudicats però ara som a temps de  pal·liar el cop.

Haig de fer un gran reconeixement a totes i tots els sindicalistes que des de que va començar aquesta crisi sanitària estan al peu del canó negociant milers d’ERTOs

Què estan fent els sindicats per pal·liar la pluja d’acomiadaments i abusos laborals que aviat seran una realitat?
Des de Comissions Obreres (CCOO) quan va començar la crisi sanitària hem posat en marxar un sistema d’assessorament online o telefònic, on es contesten i resolen tots els dubtes o problemes dels treballadors i treballadores. Hem treballat conjuntament amb les administracions quan han volgut escoltar-nos i hem participat en totes aquelles taules que ens han convidat per treballar. Hem denunciat totes les faltes de prevenció i protecció dels treballadors i treballadores essencials. Seguirem denunciant per via inspecció o judicial quan es vulnerin els drets dels treballadors i treballadores. Destacar tots els ERTOs que estem assessorant en aquests moments tant on tenim representació com totes aquelles empreses que no tenen representació sindical i s’han posat en contacte amb nosaltres per ajudar-los. Haig de fer un gran reconeixement a totes i tots els sindicalistes que des de que va començar aquesta crisi sanitària estan al peu del canó negociant milers d’ERTOs, negociant plans de prevenció a les empreses i fent que es compleixen les normes de protecció als treballadors i treballadores, aquests sindicalistes que s’han posat al davant per intentar pal·liar els efectes de la crisi.

Com ha de ser el desconfinament?
El desconfinament ho deixo en mans dels experts, el que si crec és que, com a CCOO, estarem vetllant perquè els treballadors i treballadores que es vagin incorporant als seus llocs de treball ho facin de manera segura, amb totes les mesures preventives necessàries per a la seva seguretat i salut.

 


REDACCIÓ30 Abril, 2020
eduard-Rovira.jpg

Confinat. L’alcalde de Torredembarra segueix des de l’aïllament domiciliari la crisi sanitària. Les reunions i les videoconferències no cessen. El govern que Eduard Rovira presideix està prenent tota mena de mesures per alleujar les conseqüències de la pandèmia provocada pel coronavirus. A nivell social i econòmic, l’ajuntament està fent els possibles per minorar l’impacte de l’emergència social i econòmica que s’hi apropen. El batlle torrenc admet que s’haurà de modificar el pressupost municipal. Eduard Rovira confessa que discrepa que les mesures preses pel govern central, sobretot per la improvisació


Com està vivint aquesta crisi sanitària a escala personal i polític?
En l’àmbit personal, respectant al màxim el confinament. Només surto al carrer quan és realment imprescindible per minimitzar tots els riscos existents. A nivell polític, tant la figura de l’alcalde com la resta de l’equip de govern, restem pendents a tota hora de la gestió del dia a dia que hem hagut d’aprendre a fer d’una manera totalment innovadora. El teletreball i les reunions, amb tots els òrgans dels quals formo part, ocupen gran part del meu dia a dia.

L’alcalde Eduard Rovira

Ha fet el test de coronavirus?
No.

Quina és la seva principal preocupació ara mateix?
El que més ens amoïna és saber quina serà la millor fórmula per a sortir del confinament d’una manera segura i recuperar l’activitat municipal, la de l’Ajuntament i la normalitat, amb totes les cometes necessàries, com a societat.

Quines mesures ha pres per minorar el nombre de contagis al seu municipi?
Des d’un inici vam creure imprescindible protegir els grups més vulnerables i per això vam emprendre totes les accions necessàries per assegurar-nos que les persones grans o amb la salut delicada estaven ben atesos o acompanyats per algú que en tingués cura. És per aquest motiu que van engegar tot el programa d’ajuda a aquest col·lectiu des de la regidoria d’Acció Social. També es van reforçar des de bon començament els controls de la Policia Local al carrer, establiments i a la circulació de Torredembarra. La desinfecció a tota la via pública per part de l’empresa de neteja i de la brigada municipal, que la reforça en els espais més concorreguts com són els entorns de les botigues d’alimentació, els supermercats o les farmàcies, va ser una altra de les decisions que vam prendre, així com organitzar internament la feina de l’Ajuntament per facilitar el teletreball des del primer moment.

Mourem tots els recursos municipals disponibles, els que tenim ara per ara al nostre abast, per ajudar el màxim possible a que els torrencs se’n surtin i tirin endavant

Què s’està fent des de l’ajuntament per tornar més suportable el confinament?
S’han activat diferents mecanismes per intentar fer més amables el confinament. Alguns d’ells són la posada en marxa de les sessions que ofereix el Punt d’Informació Juvenil, els clubs de lectura de la Biblioteca Mestra Maria Antònia, el club de dol, les activitats en grup virtual del Centre Obert Capicua, la iniciativa de l’Escola de Música de tocar des dels balcons, la programació participativa d’Ona La Torre… en resum, un ampli ventall de propostes per intentar reduir la cruesa del confinament. També oferim la possibilitat de tramitar telemàticament aquells processos que cal seguir tirant endavant evitant, així, que les persones facin desplaçaments innecessaris.

Quin pla s’està dibuixant per assistir a les persones més necessitades?
La primera setmana de confinament es va posar en marxa un programa d’assistència al grup de risc conformat per les persones grans i per les que tenien patologies prèvies per tal d’assegurar-nos de si estaven atesos, si vivien sols o si necessitaven assistència de qualsevol tipus com ara portar-los-hi la compra a casa o fins i tot medicaments. Hi ha una línia telefònica disponible els 7 dies de la setmana per atendre aquests casos i fer la derivació pertinent. De moment els resultats són molt bons i reforcem aquests contactes amb un acompanyament de trucades per corroborar que aquestes persones es troben bé.

Com enfrontarà el seu municipi a la crisi econòmica que s’hi acosta?
Estem analitzant totes les variables però encara no tenim la fotografia final que serà la que determinarà quins ajuts concrets caldrà aportar. Les previsions que fem a hores d’ara potser es veuran sobrepassades, cal que esperem a veure quina serà la situació resultant d’aquest període de restriccions que estem vivint però tot i així ja tenim diverses propostes que estem estudiant. El que puc assegurar és que mourem tots els recursos municipals disponibles, els que tenim ara per ara al nostre abast, per ajudar el màxim possible a que les torrenques i els torrencs se’n surtin i tirin endavant.

Si la realitat ha canviat, les partides pressupostàries ho hauran de fer també per adaptar-se a la nova realitat

Haurà de modificar el pressupost municipal?
Segurament serà necessari fer modificacions perquè la situació que se’ns ha plantejat aquest primer trimestre del 2020 no era previsible per a ningú. Si la realitat ha canviat, les partides pressupostàries ho hauran de fer també per adaptar-se a la nova realitat. És la nostra obligació gestionar els diners públics en funció del bé comú i per això treballarem, per dissenyar-ho de la millor manera possible.

Com es produirà la tornada a la normalitat?
La normalitat entesa en les condicions que teníem fins ara no tornarà, almenys a curt termini. És del tot probable que algunes de les mesures que ara hem implantat de manera sobtada, com és el teletreball, hagin arribat per quedar-se. Evidentment amb variacions, i amb plans de feina fets a mida però cal tenir clar que la reincorporació caldrà fer-la a poc a poc.

Edaurd Rovira

Està satisfet amb les mesures preses per l’executiu central?
No, fets com la publicació de les seves decisions a mitjanit o les correccions constants que hi ha hagut, reflecteixen que aquesta crisi no s’ha agafat a temps i que, per tant, s’ha actuat de manera sobtada en molts àmbits. Sabem que la situació no és fàcil però des de feia setmanes es podia haver començat a treballar plans d’emergències, i no dóna la sensació que això s’hagi fet.

Quina és ara mateix la seva gran preocupació, com a alcalde?
Encara no hem pogut recollir els inputs suficients per a saber quines seran les necessitats concretes que tindran els torrencs i torrenques. Poder parlar de xifres concretes és complicat encara i és una de les problemàtiques que ens genera major intranquil·litat. El que em temo és que un cop més, com ja ve sent habitual els darrers temps, els ajuntaments s’acabin fent càrrec de funcions que pertocarien a institucions superiors.

PUBLICITAT

PUBLICITAT
Advertisement




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter