Arxius de ENTREVISTES | Diari La República Checa

REDACCIÓ18 Gener, 2020
oscar_constanti.jpg

Constatí es prepara per gaudir de la seva festa major d’hivern. Enguany, aquesta festivitat se celebrarà amb un regust agredolç, ja que arran de l’explosió de la planta química IQOXE va morir un veí del poble. L’alcalde, el socialista Óscar Sánchez ens parla de la festa, però té un record pel seu conciutadà que va perdre la vida de forma tan inesperada. El batlle ens dóna una pinzellada del que serà la Festa Major d’Hivern de Constantí del 2o2o. 

Quin és el propòsit d’una festa major d’hivern?
A Constantí, la nostra Festa Major d’Hivern marca la celebració del martiri de Sant Sebastià. A més de retre homenatge al nostre copatró, són uns dies de festa, amb actes d’esbarjo i també culturals i esportius, organitzats amb el teixit associatiu i l’esforç i dedicació de moltíssims veïns i veïnes.

Què pot destacar de la festa major que heu preparat per enguany?
La nostra Festa Major serà diferent per diverses raons. La primera i més important: la gran pèrdua del nostre amic i veí Òscar Atance Rovira, desgraciadament víctima de l’accident de dimarts passat a la planta IQOXE. Aquest 2020 ve marcat pel centenari de la inauguració de les Escoles, molts dels actes programats hi guarden relació: la conferència a càrrec de l’arquitecte Antoni Pàmies sobre “Pere Casellas, arquitecte de les Escoles Velles”, l’exposició a l’Escola Mossèn Ramon Bergadà, etc.

Tindrem actes de caràcter tradicional: cercaviles, seguici, sardanes, actes esportius i el pregoner d’enguany, el Sr. Poblet, que de ben segur ens oferirà un pregó amb reflexions que seran difícils d’oblidar

Un altre fet destacable que protagonitza la nostra festa serà la commemoració dels 40 anys de la instauració de la Democràcia i de la celebració de les primeres eleccions municipals. Aquest acte institucional comptarà amb la presència de la nostra veïna Montserrat Duch, doctora en Història i catedràtica d’Història Contemporània, qui també va ser la primera dona a ocupar un càrrec de regidora al nostre consistori. També tindrem actes de caràcter tradicional: cercaviles, seguici, sardanes, actes esportius i el pregoner d’enguany, el Sr. Poblet, que de ben segur ens oferirà un pregó amb reflexions que seran difícils d’oblidar.

Entre tots i totes treballem pensant a cohesionar el municipi i oblidar històriques diferències entre diferents zones del poble

S’ha pensat en activitats pensades per a totes les edats, quina ha estat la principal preocupació a l’hora de fer el programa?
La Festa Major d’Hivern, tradicionalment és la festa major petita, la més íntima, on es prioritzen els actes culturals, tradicionals i esportius, on s’intenta que tothom s’hi senti representat. Entre tots i totes treballem pensant a cohesionar el municipi i oblidar històriques diferències entre diferents zones del poble. El programa de la Festa Major es fa braç a braç amb les entitats, associacions i persones que treballen molt intensament i amb molta il·lusió durant tot l’any per fer una festa major cada any millor afegint més qualitat a cada acte.

Vostè i el seu govern vigilen molt el tema pressupostari. Heu intentat fer molt amb poc… De quin pressupost heu disposat?
Aquest any menys que l’anterior. Encara que som un dels pocs municipis sense deutes econòmics, tenim una bona situació financera, per això el nostre propòsit és fer el mateix amb menys esforç pressupostari i dedicar tots els recursos econòmics a millorar serveis públics molt importants i reclamats, com és la recollida selectiva de residus, la neteja viària, la creació de nous serveis a la ciutadania i la renovació de la via pública.

Un dels secrets de l’èxit de la vostra festa major depèn, en gran part, del teixit associatiu … Està satisfet?
Molt. La veritat és que tenim una població excepcional, prova del que dic són les Distincions Honorífiques que entreguem cada any durant la Festa Major d’Hivern: veïns I veïnes que amb la seva dedicació i treball enriqueixen i honoren el nom de Constantí arreu del món.

Sempre ho hem dit i no ens cansem de repetir que les persones i la seva qualitat de vida són les nostres principals preocupacions

Constantí, a poc a poc, està reivindicant un espai turístic, donant a conèixer elements i rutes que fins ara semblaven ‘oblidades. Quines propostes oferiu?
De manera imminent, a totes les persones que llegeixen aquesta entrevista, informar-les d’una proposta cultural per aquest cap de setmana… a banda de visitar-nos i assistir a algun dels actes programats, aquest diumenge, juntament amb el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, poden visitar de manera gratuïta la nostra joia de Centcelles i conèixer l’enigma que encara avui l’envolta.

Heu intentat innovar i tornar les festes més atractives pel poble i pels forasters…
Efectivament, intentem, cada any, donar un plus de qualitat, apostant per actes més íntims i tradicionals, de caràcter cultural i històrics que permeten donar a conèixer molt més el poble, la seva gent i les nostres tradicions.

Quines són les principals inquietuds dels seus conciutadans?
Les inquietuds són moltes, el ritme de vida i la societat globalitzada en la qual vivim, cada cop és més complexa, encara que crec que la gent de Constantí, durant l’anterior mandat, va assistir a un canvi positiu en la manera de gestionar el poble i estem segurs que entre tots i totes anirem construint un Constantí millor per a tothom. Sempre ho hem dit i no ens cansem de repetir que les persones i la seva qualitat de vida són les nostres principals preocupacions.

 


REDACCIÓ9 Gener, 2020
masague_judici2-1280x720.jpg

ENTREVISTAL’exalcalde de Torredembarra ha arribat aquest matí als jutjats de Tarragona disposat a defensar “la feina ben feta” del seu govern. Avui, compartia el banc dels acusats amb el seu exregidor de Platges, Pere Font i l’empresari i exlíder local de Convergència, Gerard Montserrat.

Mentre els altres dos processats han volgut esquivar la premsa, Daniel Masagué ha donat la cara i contestar les preguntes dels periodistes. Un quart d’hora abans de començar la vista oral, l’exbatlle, acompanyat d’un dels seus advocats, s’ha declarat innocent i víctima d’una persecució política, judicial i mediàtica. No ha volgut identificar els autors de l’assetjament. “Ja sortirà en el decurs del judici, això no acaba aquí”, ha avançat.

Masagué refuta les acusacions del Ministeri Públic i defensa a ultrança l’acció del seu executiu i dels tècnics que van tirar endavant el concurs de les guinguetes de la platja. “Vinc aquí a defensar-me, l’acció del meu govern, del Pere Font i la meva mateixa. Les coses es van fer ben fetes”, insisteix.

Ha manifestat cansament per la lentitud de la justícia, ja que han passat cinc anys i mig i “continuo defensant la meva innocència”. Se sent dolgut per la persecució que és objecte. Se n’alegra del començament del judici perquè considera que és una bona oportunitat per defensar-se i demostrat que tot es va fer correctament. “Cinc anys i mig després ja tocava – el judici – això és insostenible”.

Ha qualificat de “molt complicat” el “bloqueig total” i a la situació de subsistència a què està sotmès des de fa massa temps. Reconeix que li han arruïnat la vida, però confia que “en sortirem més forts”. Del judici només contempla un verdedicte: l’absolució.

|

V Í D E O


REDACCIÓ26 Desembre, 2019
foto_3589742.jpg

El científic reusenc Jordi Salas-Salvadó lidera una investigació que aspira a demostrar que les persones que perden pes seguint la dieta mediterrània, combinada amb exercici físic, tenen menys probabilitats de morir a causa d’una malaltia cardiovascular o d’una embòlia cerebral. Fins ara els estudis han posat de manifest que amb una dieta sana es redueixen els factors de risc, com ara el colesterol o la tensió alta, però no s’ha demostrat l’impacte directe en les patologies.

El catedràtic Jordi Salas-Salvadó

L’estudi, anomenat Predimed-Plus, va començar fa tres anys i mig, s’allargarà fins a mitjans del 2024 i hi participen unes 6.700 persones. “Els resultats els espera la comunitat científica de tot el món”, comenta Salas-Salvadó.

La investigació l’encapçala des de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que dirigeix. Hi treballen centenars de professionals entre nutricionistes, metges, estadístics informàtics o bioinformàtics, entre altres camps. Es fa amb una mostra de 6.700 persones d’arreu de l’Estat d’entre 55 i 75 anys, 480 de les quals són de la demarcació de Tarragona, a les quals se’ls controla la dieta. “Tindrem moltíssima informació per analitzar. No només sobre malalties cardiovasculars, sinó també per diferents tipus de càncer, diferents malalties cròniques, disminució de la cognició o Alzheimer”, explica Salas-Salvadó.

La diferència és tan gran que l’oli d’oliva verge extra fins i tot fregit no té cap efecte negatiu, sempre i quan no es reaprofiti gaires vegades

L’estudi Predimed-Plus és l’evolució de la investigació Predimed, que el científic va encapçalar entre el 2003 i el 2010. Va ser un estudi d’intervenció en el qual hi van participar 8.700 persones per veure els efectes que té la dieta mediterrània en comparació amb una dieta baixa en greix. “Fa uns anys es deia que la dieta baixa en greix, tant d’origen vegetal com animal, era la millor per a la prevenció de l’obesitat, diabetis i malalties cardiovasculars”, recorda Salas-Salvadó. Però després de l’anàlisi van poder demostrar “que aquelles persones que seguien la dieta mediterrània durant cinc anys de mitjana, amb oli d’oliva verge extra i fruits secs, tenien un 30% menys de possibilitats de tenir una malaltia cardiovascular o de morir per infart o embòlia cerebral”, detalla el catedràtic.

La investigació va tenir un impacte mundial i va canviar les guies de tractament de diferents malalties. “Ara estem en una altra pregunta, potser més rellevant que la que ens vam fer el 2003, que és si perdre pes fent una dieta saludable i amb activitat física, millora no només la incidència per nous casos d’infart de miocardi i embòlia cerebral, sinó la mortalitat per aquestes dues causes”, matisa Salas-Salvadó. “No es tracta només de reduir el risc, sinó que el que volem els metges és reduir la mortalitat”, concreta.

La importància de l’oli d’oliva i els fruits secs

Salas-Salvadó defensa el paper transcendental que juguen l’oli d’oliva verge extra i els fruits secs en la dieta mediterrània. Segons assenyala, el greix vegetal “està composat per un greix no saturat”, a diferència dels d’origen animal, que són saturats. Això fa que, per les seves propietats, tingui “uns grans beneficis” per a la salut. En el cas de l’oli d’oliva verge extra, el fet que s’obtingui per premsat directe fa que es mantinguin les vitamines antioxidants “que són molt bones per a la prevenció de la diabetis i les malalties cardiovasculars”.

El catedràtic lamenta que a la llista no hi hagi gaires investigadors del país, i ho atribueix a que la “investigació està mal finançada

L’investigador diferencia l’oli d’oliva verge extra de l’oli d’oliva refinat. El primer s’obté mitjançant el procés de premsat, fet que garanteix que es conservin totes les seves propietats. També varia de l’oli de gira-sol. “Són molt diferents perquè tenen greixos diferents. El de gira-sol o el de soja tenen molts greixos poliinsaturats, que van molt bé per baixar el colesterol, però per a res més. El de l’oli d’oliva és ric en greix monoinsaturat i en àcid oleic”, explica. La diferència és tan gran que, tal com apunta, l’oli d’oliva verge extra fins i tot fregit no té cap efecte negatiu, sempre i quan no es reaprofiti gaires vegades.

Per la seva banda, els fruits secs també tenen molts beneficis per a la salut, segons el catedràtic. “A la pell dels fruits secs hi ha una quantitat enorme d’antioxidants i substàncies antiinflamatòries que són molt positives per combatre les malalties cardiovasculars”, indica. Això sí, “a poder ser han de ser sense processar”. És a dir, sense sal afegida. “Torrats o com a màxim, crus”, detalla. Segons la seva opinió, consumint-ne uns 30 grams al dia, l’equivalent a un grapat, ja n’hi ha prou. “Els podem prendre a mitja tarda com a aperitiu, però en realitat a la dieta mediterrània ja apareixen a les salses o a les amanides”, comenta.

Menys carn i més vegetals

Segons Salas-Salvadó, en línies generals consumim “massa carn, massa sucres, massa sal i massa aliments processats, que són el gran problema”. Al seu parer, la dieta ideal és la mediterrània. De tota manera és una dieta que ha evolucionat i que es practica de maneres diferents en funció dels territoris. Els investigadors van arribar al consens que la més òptima “és la que es feia als anys 60”. “Es caracteritza per ser molt rica en fruites, vegetals, llegums, fruits secs i cereals integrals; quantitats important de peix i fruits del mar; poca carn vermella, pocs aliments processats; i pocs làctics”, i aquests darrers preferiblement en forma de fermentats, com iogurts o formatges.

L’elevat volum de carn que ingerim comporta un excés de proteïnes d’origen animal i, a la vegada, també de greix i de sal. Tot i això, en la seva opinió “no cal ser vegetarià”, però en termes generals recomana menjar més fuita, verdura i llegums. “Ser vegetarià és una opció que no és dolenta, no tens deficiències de cap classe i en cap edat. Tots hauríem de ser més vegetarians”, defensa.

A la pell dels fruits secs hi ha una quantitat enorme d’antioxidants i substàncies antiinflamatòries que són molt positives per combatre les malalties cardiovasculars

Amb les dietes veganes però, Salas-Salvadó té una reserva. “Els vegans necessiten prendre vitamina B12 artificialment”, assegura, perquè “hi ha molt risc de patir-ne deficiència”. Aquesta vitamina els vegetarians l’obtenen de la llet, els ous i els làctics, apunta.

De cara a les festes de Nadal, el catedràtic recomana “no fer excessos” a taula. De fet, assegura que “compensar mai és bo”, en contra d’algunes pràctiques de fortes ingestes i períodes sense menjar res. A més, assenyala que “excedir-se un dia rere un altre pot passar factura”.

Entre els més citats del món

Jordi Salas-Salvadó és un dels científics més prestigiosos del món i la seva influència va més enllà del camp de la nutrició. Recentment ha aparegut, per segon any consecutiu, al “Highly Cited Researchers”, una llista que recull els investigadors que han estat més citats pels seus articles. En el cas del reusenc, les diferents publicacions relacionades amb l’estudi Predimed aparegudes en revistes especialitzades l’han convertit en una referència internacional. El catedràtic lamenta que a la llista no hi hagi gaires investigadors del país, i ho atribueix a que la “investigació està mal finançada”.

 


REDACCIÓ23 Desembre, 2019
caritas-1280x1486.jpg

La taxa de pobresa severa a Espanya és la segona més alta d’Europa, segons afirma l'”Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal”. Només Romania té una taxa més alta. Una dada que confirma Càritas Catalunya a la seva Memòria 2018. Luis Miquel Luna, Secretari de Presidència d’aquesta entitat assevera que la crisi econòmica no s’ha resolt per una millor situació o conjuntura econòmica, sinó gràcies a les famílies que han donat suport als membres que ho estaven passant malament: avis que han ajudat les famílies amb les seves pensions; solidaritat entre germans de persones que s’han quedat a l’atur… Les xarxes d’amics i entitats han pal·liat aquesta situació. A la Memòria 2018 de Càritas Catalunya s’afirma que hi ha una petita millora a la conjuntura econòmica i s’ha reduït la pobresa moderada, però que s’ha agreujat la pobresa severa.

Luis Miquel Luna

Què és pobresa severa?
Són les rendes que estan per sota del 60% del salari mínim interprofessional. La reducció de la renda moderada s’ha detectat per la reducció de l’assistència a Càritas el darrer any: persones que, afortunadament, han trobat feina. Però estem fent unes intervencions més sostingudes en el temps amb les que pateixen la pobresa severa. Els hi resolem les necessitats més bàsiques: alimentació, roba i l’habitatge.

Quina és la primera preocupació d’aquestes persones?
Pagar l’habitatge: hipoteca o lloguer. Que no els facin fora. Després, s’ha reduït la despesa en alimentació, en roba, en oci…

A Catalunya, avui, hi ha un milió i mig de persones en risc d’exclusió social. I moltes famílies que estan al llindar de la pobresa

I si ve una altra crisi?
Si es torna a produir una crisi tan severa com la que vàrem viure del 2007 al 2014, les famílies ja no tenen coixí per poder ajudar a solucionar la situació. Tant de bo no hi arribi, perquè si n’hi ha, moltes famílies ja han esgotat tots els seus estalvis.

Hi ha conscienciació ciutadana envers la pobresa?
La gent està agafant consciència d’un concepte que fa anys que treballem que és el dels “treballadors pobres”. A Catalunya, avui, hi ha un milió i mig de persones en risc d’exclusió social. I moltes famílies que estan al llindar. Abans, quan hi havia més classe mitjana, molta gent estava en zona de confort, de seguretat. Ara, no. Si perd la feina cau. Tenim moltes persones que tenen feina i no arriben a final de mes.

És la precarietat laboral
La gran part de la feina, és amb contractes temporals: com poden planificar-se la vida aquestes persones? I l’economia familiar? La major part de la gent que ve a Càritas no arriba als 800 euros al mes.

I com es planifiquen?
Reduint el menjar. Hem detectat que hi ha una reducció important de la despesa alimentària, que té repercussions en la salut: no poden menjar peix de manera regular, ni xai… Compren menjar de menys qualitat. Per això, no ens sorprenem quan veiem a les estadístiques que hi ha barris a Barcelona on l’esperança de vida és menor que a d’altres.

Estem fent ajustaments econòmics per ajudar el màxim de gent possible i, sobretot, per no acomiadar cap dels professionals que treballen a Càritas, perquè al darrere hi ha famílies

Per exemple?
Tenim un estudi que recull que les persones que viuen en barris com Sarrià o Pedralbes, tenen una esperança de vida més llarga (d’entre 5 a 8 anys) que els habitants, per exemple, de Nou Barris o de Trinitat Vella.

A Sarrià no hi ha pobres?
En tots els barris hi ha pobresa, quedi clar, però és cert que en aquells en què hi ha més poder adquisitiu, les persones viuen més: mengen bé, inverteixen en esport i oci, poden pagar-se medicaments més cars, ortodòncies, ulleres, pròtesis…

Quants usuaris ateneu a Càritas?
El nombre d’usuaris ha baixat de 320 mil persones a 260 mil al llarg del 2017.

A què es deu?
Dos fets: primer, que hi ha unes 80 mil persones que demanaven aliment a Càritas han deixat de ser ateses, ja que molts ajuntaments catalans han posat en marxa iniciatives amb entitats socials per posar en marxa centres de distribució d’aliments. Amb aquestes iniciatives municipalistes, ja no venen aquí.

El segon?
Que ja no atenen els menors. Abans venien a Càritas a través del programa “Caixa pro Infància”, de la Fundació La Caixa. Ara hi ha moltes entitats de Catalunya, a banda de nosaltres, que s’ofereixen a prestar-lo i des de Càritas entenem que ja està cobert.

Quin és el nivell de recursos de Càritas?
Som una entitat que rep molta aportació privada i estem detectant una davallada dels ingressos, tant per ajuts com per mantenir l’estructura. Estem fent ajustaments econòmics per ajudar el màxim de gent possible i, sobretot, per no acomiadar cap dels professionals que treballen a Càritas, perquè al darrere hi ha famílies.

Què demanem nosaltres als governs? Que als pressupostos posin sempre les persones al centre

Quin paper hi juguen els voluntaris?
Tenim més de 12 mil voluntaris a tot Catalunya. I intentem apoderar-los, que agafin més protagonisme, de manera que els professionals, que som uns 500, ens dediquem a acompanyar-los i a fer-los suport. Nosaltres ens encarreguem de la gestió i ells de les acollides, de la coordinació de projectes, o de la captació de recursos a través del programa “Entitats amb cor”… Són imprescindibles.

La pobresa té solució?
Sí. Si analitzem l’evolució de la societat, és evident que hem progressat positivament. A principis del segle XX hi havia molta població que passava gana, amb menys cobertura social, menys medicaments, menys educació… El que ens trobem és amb una desigualtat creixent, però es recursos hi són.

Com ara?
Disminuir les despeses en exèrcits i armaments, per exemple. Què demanem nosaltres als governs? Que als pressupostos posin sempre les persones al centre. Mira, l’altre dia, en unes jornades sobre el tercer sector social un dels participants va dir: “si el Govern espanyol ha rescatat la banca amb 60 mil milions d’euros, també podria rescatar les entitats socials”. És una magnífica reflexió. Encara que sigui amb 10 mil milions.

 


REDACCIÓ3 Desembre, 2019
Ferran-amb-Cor-1280x1281.jpg

Entro a la seu d’Arrels Fundació, que dóna suport a persones sense sostre. Em demanen identificació. Els hi dic que tinc una entrevista amb el director. Amablement em diuen que esperi a la sala. Desenes de persones i surten d’aquell local. Agafo un cafè de la màquina. Deu minuts després, surt un senyor i crida: Joan, pot venir? I dic, “clar”. M’agafa pel braç i, de sobte, una dona m’agafa per l’altre. Em sento com dirigit cap a una habitació. Veig que ell porta una llista a la mà. Ella em diu: ” tu has marxat abans, oi?” Detecto que hi ha una errada i els hi dic: “No. Jo sóc periodista. Vinc a entrevistar el director”. Tots dos em deixen anar i em diu ell: “Ostres! T’anàvem a dutxar!”. Riures de tots tres… Aquesta anècdota reflecteix que no importa la imatge, no importa l’estatus, no importa els diners que tinguis avui… Tots estem exposats a acabar dormint al carrer. Ferran Busquets, és director d’Arrels Fundació, una entitat que atén persones que viuen al carrer, denuncia els atacs que aquestes poden patir i sensibilitza la ciutadania sobre el problema.

Hi ha prou sensibilització ciutadana?
No. Tot i que en fem molta, nosaltres creiem que hi ha molts estigmes que encara costen de treure: que si les persones que estan al carrer és perquè volen, o que si no volen cap ajut, o que si són borratxos…

Accepten el suport que els hi oferiu?
Saps què passa? Que quan arriben al carrer és perquè ja han desconfiat de tothom. Abans de caure-hi segur que ells havien demanat que algú els hi donés un cop de mà. Si ningú els ha ajudat, perden la confiança en el seu entorn i en tothom. Qualsevol proposta es veu amb malfiança.

Com reaccionen?
Hi ha gent que no es creu res, o que ni t’escolten o que si els oferim un alberg, no el volen perquè, realment, no és una solució. No és que no vulguin, és que s’està millor al carrer que a un alberg.

Es pot sobreviure?
Al carrer no se sobreviu, sinó que es mor. Les persones del carrer viuen uns vint anys menys que la resta de la població. I psicològicament, acaben molt malament. L’alcohol és una conseqüència de viure al carrer. No sempre és una causa.

Les persones del carrer viuen uns vint anys menys que la resta de la població

Com controleu el lloc on són els sense sostre?
Tenim un equip que recorre els carrers de Barcelona, que és on actuem bàsicament, però no hi arribem a tots. Intentem prioritzar aquelles persones que sabem que tenen una situació més cronificada que, en el fons, vol dir que són més vulnerables.

Quanta gent teniu censada?
1200 persones dormen cada dia només als carrers de Barcelona, tot i que tenim dades que diuen que cada any hi passen unes 2500, algunes se’n van i d’altres s’hi queden.

Quin és el perfil de la gent que viu al carrer?
Cada any fem una enquesta al carrer amb 400 voluntaris. Les dades de les quals disposem diuen que el 60% passa més d’un any dormint al carrer; una mitjana d’edat de 42 anys (el 60% tenen entre 25 i 40 anys); el 38% dels sense sostre deien haver patit algun tipus de violència física o verbal els darrers sis mesos. Entre el 85%-90% de la gent que viu al carrer són homes. Però comencem a detectar famílies senceres…

Són tots ciutadans espanyols?
El 25% dels sense sostre són espanyols, però hem comptabilitzat persones de 49 països diferents (40 comunitaris).

El problema és més físic o psíquic?
El carrer és un trauma que psicològicament et deixa marcat. Físicament, viure a la intempèrie té el seu preu. I si, a sobre, augmentes toxicomanies, això et passa factura.

Molt alta?
Mira, ja ens ha passat que gent que viu molt temps al carrer, va al nostre pis, es posa a dormir, es relaxa i es mor.

La situació de les persones sense sostre es pot revertir?
És clar. Una persona dorm al carrer perquè no té un dret bàsic com un habitatge. Si el tinguessin, ningú no hi dormiria. L’alberg no és un habitatge, és un alberg.

Com es sensibilitza la població?
Amb activitats que arribin a com més gent millor. Ara acabem de fer l’activitat “VIuIntempèrie”: un espai amb tallers per a nens, teatre, música… Perquè la ciutadania vegi, s’apropi i conegui la realitat de les persones que viuen al carrer.

Hem detectat que un cop una persona entén la situació i s’acosta, canvia la seva mirada i ja s’implica

Tot i això, els problemes els volem lluny…
La gent que no està molt sensibilitzada costa molt de sensibilitzar-la. Ara bé, hem detectat que un cop una persona entén la situació i s’acosta, canvia la seva mirada i ja s’implica.

Agafen empatia…
Es donen compte que són persones com tu i com jo. Persones que es poden confondre amb els del carrer.

A mi, quasi em dutxen…
Ens ha passat a alguns que treballem a la Fundació. No ets el primer. El que ens adonem és que la gent és més a prop de viure al carrer que de gaudir d’un iot. Les persones que han viscut al carrer ningú no s’ho esperava. No se sap mai.

 


Borja Vizcarro29 Novembre, 2019
raul-font-quer.jpg

Avui m’endinso en el món de l’oli d’oliva, varietat arbequina. El nostre, el del Camp de Tarragona. Avui entrevistem a Raül Font-Quer, President del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, l’entitat més antiga de Tarragona i, impulsor de la Fira de l’Oli nou a Tarragona, un dels esdeveniments de productes de proximitat més assentats dins del calendari d’actes de la ciutat de Tarragona. El Raül m’explica els orígens d’aquesta iniciativa, que pretén donar a conèixer un dels productes més valuosos que produïm i un dels elements imprescindibles en les cuines de les cases de qualsevol família tarragonina. També m’ensenya la diferència entre varietats i DO, un element imprescindible per distingir-ne l’origen; inclús una classe magistral de química per entendre la importància d’aquest element en la nostra dieta mediterrània.

Com comença la Fira de l’Oli nou?
Doncs hem de retrocedir uns dinou anys enrere. Jo era Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Tarragona i president d’Espimsa. Alhora, també era el secretari del Gremi de Pagesos i vaig veure que, en l’època del Joan Miquel Nadal, Tarragona havia d’exercir la seva capitalitat. Vaig pensar que, alhora també havíem d’exercir la capitalitat en l’agricultura, i aquesta capitalitat s’exerceix, ajudant a tots els sectors productius de la demarcació. Està clar que els pagesos de la nostra demarcació vénen a Tarragona per obtenir serveis, pel comerç, o per altres activitats que ofereix aquesta capitalitat de la ciutat… El fet és que havíem d’ajudar-los i vam pensar que una bona manera, seria poder fer una fira de l’oli a Tarragona, de la mateixa manera que es feia en altres municipis i indrets del territori.

Per tant, s’inspira en altres fires?
Sí! Ja fa molt de temps. Mira de fet des de l’Ajuntament, com a consistori pròpiament dit, els meus recursos eren limitats, però vam pensar que era molt interessant el fet de poder maridar el que era el Mercat Central amb l’oli. El que és Mercat, productes de primera qualitat, de proximitat pagesos que venen les fruites i verdures aquí, etc; i l’oli. Les primeres edicions es van anar assentant, i ja les vam fer a la plaça Corsini, fins que vam haver de traslladar la fira a la Rambla, amb motiu de les obres de reforma del Mercat Central. Aquest és l’origen.

Quin és el paper del Gremi de Pagesos en aquesta fira?
Doncs el Gremi es va comprometre a través de l’organització d’un esmorzar popular, que s’ha anat fent durant aquests anys a la Fira de l’Oli nou, els dissabtes al matí i qui serveix i prepara aquest esmorzar sempre han estat els socis del Gremi de Pagesos, que formen part activa de la Festa de l’Oli nou. De fet, a les primeres edicions no l’anomenàvem Fira de l’Oli, sinó que la vam anomenar Festa de l’Oli.

Inicis de la Fira de l’Oli nou
Al principi de la Fira, vau tenir el suport de la DO Siurana?
Sí, Sí! Des del primer moment. El que vam fer en aquell moment va ser posar-nos en contacte amb el senyor Bages, que era el president de la DO Siurana i de la cooperativa de Montbrió. Ens vam seure per veure com ho podíem tirar endavant. I des del primer moment amb la DO Siurana, la Unió Agrària Cooperativa, Espimsa i el Gremi de Pagesos, les quatre entitats vam decidir tirar endavant aquest projecte. El primer any va ser un èxit i és una activitat absolutament consolidada per molta gent de Tarragona, que espera a la fira per comprar l’oli nou.

Quina ha estat l’evolució de la Fira, quanta gent va començar amb aquest projecte?
Recordo que al principi érem una vintena de cooperatives, sempre de la DO Siurana. Aprofito per recordar que aquesta Denominació d’Origen és l’oli de la varietat arbequina que es fa a les comarques tarragonines. Hi ha un mateix oli de la varietat arbequina que es fa a la demarcació de Lleida, que rep el nom de DO Garrigues. Les dues marques comparteixen que l’oliva que s’empra és l’arbequina, però amb diferents característiques. El de Lleida ve amb més retard, es produeix a més altura, on l’olivera ha patit més fred…

Com passa amb el vi amb la DO Priorat i la DO Montsant? No exactament. La DO Priorat del vi són tots els productors que es troben en l’àrea d’Escaladei, que són set municipis. La resta de comarca del Priorat, que no pertany a aquesta àrea dels sets municipis, és la que es coneix com a DO Montsant. El símil no aniria per aquí. Mira, l’oli d’Ulldemolins és oli de la DO Siurana, en canvi l’oli de la Granadella, que pràcticament es toquen, és DO Garrigues. És més un tema geogràfic i històric que s’arrossega. Probablement aquest oli podria ser de la mateixa DO, tot i que les característiques de l’oli DO Siurana, insisteixo, està més a prop del mar i per tant, qualsevol ortodox del món de l’oli et diria que això és un sacrilegi perquè és els dos olis són diferents (riures). Però la cosa va per aquí.

A la fira les cooperatives vénen amb molta il·lusió, perquè per ells és un gran aparador.

Tornem als primers productors participants (riures) Sí, aquestes 20 cooperatives s’han anat consolidant i veig que segueixen sent les mateixes, les que any rere any, participen d’aquesta Fira de l’Oli nou de Tarragona.

Quins productors ens podrem trobar? Doncs la majoria que participen en la Fira de l’Oli són cooperatives. Habitualment en el món de l’agricultura, és on trobem la tradició cooperativista. Antigament, fa més de 50 anys, hi havien trulls, molins d’oli privats; sense anar més lluny, a casa de ma mare, a Constantí en teníem un (rialles), però en moments de la crisi i la industrialització, la majoria van tancar i els pagesos van optar per les cooperatives. A la fira ve algun privat però la majoria són cooperatives que vénen amb molta il·lusió, perquè per ells és un gran aparador. Vénen a la capital de la demarcació, i a més a més, cada any es produeixen molts retrobaments i anècdotes. Hi ha molta gent que, per exemple és de Maspujols i viu a Tarragona i es troba amb els cooperativistes del seu poble. Van a veure’ls, els saluden, els hi compren l’oli, que estaven acostumats a prendre quan eren joves i vivien al poble…

Tota una sinergia (riures) Exacte! És un retrobament i una manera de donar a conèixer aquella part de la demarcació del món rural, agrària, que és molt potent. Tenim una franja costanera molt turística, desenvolupada cap a aquest sector, tenim una ciutat de Tarragona que fa que la regió sigui ‘macrocèfala’, industrialitzada, amb serveis... etc; però després tenim un entorn rural i agrari molt important a casa nostra. Aquella zona que toca més cap a l’interior. Per això la fira és una festa, del camp tarragoní, que ve a donar conèixer el seu producte més preuat que és l’oli d’arbequina, DO Siurana.

Element indispensable de la dieta mediterrània
L’oli DO Siurana és aquell element que tenim en comú i està present a la nostra vida diària Correcte! I que a més a més, com a farmacèutic, diria que l’oli d’oliva arbequina té unes propietats, organolèptiques i fins i tot medicinals, perquè l’oli d’oliva forma part de l’anomenada dieta mediterrània, i junt amb els olis omega, que la gent els ingereix menjant ametlles, nous, avellanes, els peixos blaus... etc; Tot això no serviria de res, sense que ingeríssim l’oli d’oliva. Té una particularitat molt especial que és la insaturació.

Explica’ns en què consisteix (riures) En la cadena de divuit àtoms de carboni que té l’oli, una d’aquestes cadenes li falta un hidrogen. Aquests dos carbons que queden sense aquesta partícula d’hidrogen, que per tant estan insaturats, fan un doble enllaç. Per tant, els altres carbons de la molècula de l’oli fan un enllaç simple, però hi ha uns, els que estan enmig de la cadena que fan un doble enllaç i això fa que la molècula no sigui exactament igual, sinó que agafi una certa curvatura. Traduït, això fa que l’oli d’oliva sigui molt bo per prevenir malalties com l’arterioesclerosi, millora la circulació…

Si comprem oli d’altres zones, les grans superfícies, per exemple no vindran a consumir res d’aquí.

Un lubricant natural Exacte, podríem dir-ho així. Per tant està claríssim i demostradíssim que necessitem consumir en la nostra dieta els aliments que hem comentat abans, però també és imprescindible consumir oli d’oliva, que fa que la dieta mediterrània sigui tot un èxit. Ja saps que s’han fet molts estudis al Mediterrani, que demostren que hi ha menys malalties cardiopulmonars que en altres indrets geogràfics. I això és gràcies a l’oli d’oliva i a les particularitats que fan que sigui un element imprescindible.

El sector de producció d’oli al Camp de Tarragona
Com està el sector de producció d’oli d’oliva al Camp de Tarragona?
El que és la producció d’oli d’oliva ha millorat. A diferència de quan jo era jove, a moltes plantacions en el mes de juliol s’hi fa un petit ajut, una aportació d’aigua de rec perquè en aquest període de l’any és quan l’olivera pateix més. Des que s’han anat introduint en la producció aquestes millores, la producció de l’oli ha millorat moltíssim. En molts llocs s’havia arribat a abandonar, i a poc a poc, s’ha recuperat molta producció i s’han fet moltes plantacions noves, com el cas de la Boella, i les que va implementar l’enginyer Tàssies, del departament d’Agricultura de la Generalitat, doncs l’oli d’oliva s’ha implementat moltíssim. Es valora, a més, la qualitat d’aquest tipus d’oli i en aquests moments, viure de l’oli d’oliva potser no, però és un excel·lent complement pel pagès o per aquell que no és pagès però té un ajut, gestionant les finques de la família, vivint d’aquest complement que anomenaríem de cap de setmana.

L’oli del Camp de Tarragona és molt competitiu i d’una extraordinària qualitat.

És competitiu l’oli del Camp de Tarragona?
Sí! Absolutament competitiu i d’una extraordinària qualitat. El que passa és que el primer repte que hauríem de tenir aquí, és l’autoconsum, per això impulsem la fira de l’oli. Nosaltres creiem que encara tenim molt camí per recórrer, en el sentit que la gent de casa nostra ha de comprar l’oli de les nostres cooperatives.

Aquest és un gran repte?
Sí perquè pensa que part d’aquest oli, que no consumim, s’ha d’exportar i quan s’exporta, aquí tenim un problema i un perill molt important. Moltes vegades ens veiem a exportar-lo a Itàlia, els italians el barregen amb el seu, que no és de tanta qualitat, l’embotellen i l’exporten pel món i a més es ven com un oli caríssim! Si volem ser una mica solidaris amb els pagesos del nostre entorn, faig una crida perquè la gent compri l’oli d’oliva de les cooperatives del Camp de Tarragona, per allò que en l’economia es coneix com a ‘efecte multiplicador dels diners’. És a dir, si l’advocat de Tarragona compra i consumeix oli del nostre entorn, és més probable que aquest agricultor algun dia vingui a consumir algun tipus de servei d’aquest senyor. Mentre que si comprem oli d’altres zones, les grans superfícies, per exemple no vindran a consumir res d’aquí.

A més, poder generar un consum de proximitat…
 Exacte!, si resulta que hem de portar cap aquí oli d’altres zones del món o de l’Estat, hi ha una despesa energètica de combustible fòssil, en el seu transport, fa que sigui contaminant, que s’encareixi aquest tipus de transport… Per tant, productes de proximitat, productes de qualitat. Si cuidem al pagès del nostre entorn, si es guanya la vida bé, repercuteix en la seva economia, consumeix més a Tarragona. Per tant faig una crida a què la gent vingui a la fira de l’oli, i que comprin el nostre oli. El que està produït al Camp de Tarragona.

 

 


REDACCIÓ29 Novembre, 2019
ana_macho3-1280x960.jpg

Ana Maria Macho és la presidenta de l’Associació d’Empresàries i Directives de Tarragona. Una entitat que s’ocupa i es preocupa en potenciar l’empoderament de la dona. També pretén ser el punt de trobada del talent femení del territori. La seva junta directiva aposta de valent pels diferents projectes solidaris. En els darrers mesos han modernitzat el seu logotip i han millorat la seva plana web. Aquest divendres, l’AEDT celebra el seu sopar anual, una oportunitat per fer balanç i plantejar els projectes de l’any 2020

Quin balanç fa de l’Associació d’Empresàries i Directives de Tarragona (AEDT)?
L’Associació de Dones Empresàries i Directives de Tarragona va néixer l’any 2015 amb l’objectiu de ser el punt de trobada del talent empresarial femení del nostre territori. Des d’aleshores, no hem parat de créixer i de divulgar els nostres valors; col·laboració, compromís i lluita per la igualtat i la integració de la dona en el teixit empresarial de les nostres comarques.

Quina activitat destacaria?
Mensualment fem una activitat de networking a la nostra seu, la Casa Joan Miret de Tarragona, amb l’objectiu de fomentar l’intercanvi de coneixements i les col·laboracions entre sòcies. També aftherworks amb conferències i ponències de diferents sectors. L’activitat que més destaca d’enguany és la Jornada Empoderament Femení que es va celebrar al juliol conjuntament amb la URV i que va comptar amb una gran assistència de públic.

L’AEDT ha col·laborat amb projectes externs, quin és el que ha tingut més visibilitat socialment?
L´activitat que ha aplegat més assistents ha estat la 1a Trobada URV & Empreses en la que hem col·laborat estretament, on la Càtedra d´Emprenedoria i Creació d´Empreses de la URV ha presentat un programa que té com a objectiu vincular el teixit empresarial del Territori amb el talent i les tecnologies que surten de la URV.

A l’AEDT no estem tancades a obrir l’associació en un futur al sexe masculí

L’entitat que vostè presideix és essencialment de dones empresàries. Heu pensat obrir-la a socis del sexe masculí?
Volem ser una associació diversa, multisectorial, independent i oberta, disposada a treballar per a unir esforços i fer créixer el sector empresarial. Un dels nostres objectius és establir convenis i col·laboracions amb diferents empreses i associacions mixtes per obtenir sinergies en benefici de les nostres associades. No estem tancades a obrir l’AEDT als homes, en un futur.

Quin projecte teniu programat de cara a l’any 2020?
Els nostres Networkings i Aftherworks es mantindran en el mateix format. Tenim programades diverses activitats conjuntament amb els nostres col·laboradors de cara a 2020 amb l’objectiu de donar visibilitat a la dona en el teixit empresarial del territori i fomentar les sinergies entre les nostres sòcies actuals i futures. També col·laborem amb diverses fundacions i ONG per aportar el nostre gra de sorra en la lluita per la igualtat dels drets de les dones i la visibilitat de les malalties minoritàries.

Quina és la principal sensibilitat de la vostra associació?
La nostra principal missió és consolidar una xarxa d’empresàries i directives en l’àmbit del camp de Tarragona per esdevenir referent en el món empresarial, acompanyar les nostres sòcies en la consecució dels seus objectius professionals i assessorar-les en diferents àmbits per poder créixer juntes: proporcionant-los eines, recursos, serveis i formació per a la realització de les seves fites, volem consolidar i visibilitzar el talent femení de les nostres comarques en l’àmbit empresarial.

Volem ser el centre d’unió de les dones empresàries, professionals i executives

Què s´ha de fer per ser soci de l’AEDT?
Estem esperant que tota mena de dones de tota la província de Tarragona vinguin a formar part d’una associació pensada per crear lligams, que té l’objectiu de ser el centre d’unió de les dones empresàries, professionals i executives. Només cal enviar un e-mail a aedt@empresariesdetarragona.org o visitar les nostres xarxes socials.

 


REDACCIÓ20 Novembre, 2019
20191106_110600-1280x960.jpg

No volem veure-ho, però estan aquí. Les addiccions són una xacra. Poden ser al joc, a l’alcohol, a les drogues, als mòbils, a Internet… La temptació és molt a la vora, molt accessible, massa fàcil. I les addiccions poden arribar.de fet, hi arriben, encara que, de vegades, els hi girem l’esquena com si no hi existissin. Per ajudar als que cauen en aquesta perillosa xarxa, ara fa 25 anys va néixer l’ONG Projecte Home. Un equip multidisciplinari format per psicòlegs, psiquiatres, treballadors socials, educadors socials i voluntaris ajuda les persones que admeten patir una addició i que volen superar-la. A Tarragona, Projecte Home va obrir una seu ara fa sis anys i en té una altra a Tortosa. El 2018, als dos centres es van tractar gairebé 300 persones afectades per alguna addició. Juan García és el director del servei a les addiccions a Tarragona i les Terres de l’Ebre del Projecte Home.

Juan García del Projecte Home

Quines són les addiccions més habituals?
Alcohol i cocaïna. Sobretot en adults. Una mica més l’alcohol, com a substància principal. Hem notat un canvi en els darrers anys, ja que abans la primera addicció per la qual es demanava ajut era la cocaïna.

Una cosa porta a l’altra?
Efectivament. Es retroalimenten l’una amb l’altra. És el que anomenem addicció doble.

Com abordeu les addiccions?
Amb tractament, sensibilització i prevenció del perill. Tenim una part molt important de sensibilització i de prevenció, que es fa de forma universal o selectiva.

Hem tingut addictes amb 12 i 13 anys! Aquesta edat és clau

Universal?
Va adreçada als instituts d’ensenyament secundari per formar els professors perquè ells implementin els programes de prevenció amb els seus alumnes. En paral·lel, també treballem amb les famílies. Intentem abastar els tres àmbits del sistema educatiu: nois, professors i famílies. Pensa que hem tingut addictes amb 12 i 13 anys! Aquesta edat és clau.

I el selectiu?
Són programes de prevenció que fem en centres d’internament de menors, amb persones que ja tenen una conducta de risc o estan fent algun tipus de consum, encara que sigui esporàdic, amb alcohol, haixix, cocaïna. Oferim eines als professionals dels centres perquè puguin intervenir i actuar.

Hi ha famílies totalment estructurades que també tenen problemes d’addicions

Hi ha relació entre l’addicció i una família desestructurada?
No està demostrat. En famílies desestructurades amb problemàtiques de consum de drogues és més probable que els fills repeteixin conductes. Però només és probable. No hi ha relació causa-efecte, perquè hi ha famílies totalment estructurades que també tenen problemes d’addicions.

Persones amb una certa estabilitat?
Sí. Persones més estructurades socialment: estan treballant, tenen una vida social més o menys sòlida, però admeten tenir un problema que volen solucionar. Són casos en què les addicions encara no han influït en excés a les seves vides: no han perdut la feina, ni els amics, ni els diners, ni la família…

Com caus en l’addicció?
És la pregunta del milió. Els nostres programes són de llarga durada i de molt alta exigència, ja que trobar el perquè una persona ha consumit no és fàcil. Quan comença? Per què? Són preguntes de difícil resposta. Ells solen recordar el dia que van començar a consumir, però no del perquè de la causa que els va derivar al consum i, sobretot, el perquè van continuar.

No és el recomanable, però com a tal s’ha de treballar, buscant el motiu que l’ha provocada

Passa d’esporàdic a habitual…
Normalment es comença per diversió, perquè m’aporta coses que necessito i després continuo perquè no ho puc deixar. M’he enganxat sense adonar-me. I aquí està el problema.

Recaigudes?
És part del tractament. Sabem que la recaiguda és un fet normal durant el procés, i l’hem de tractar. No és el recomanable, però com a tal s’ha de treballar, buscant el motiu que l’ha provocada.

Un nou error…
Se l’hi ha de donar la volta i trobar-li el costat positiu. Si has recaigut perquè hi ha un fet concret, treballem aquest fet perquè no torni a passar. Intentem girar el que és dolent en positiu. Però les recaigudes, en drogues, tabaquisme… en totes les addiccions es contemplen com una part més del tractament.

Quin és el creixement de les addiccions en els darrers anys?
Del 2016 al 2018, que és quan disposem de dades més properes, les demandes d’ajut a la província de Tarragona han augmentat un 12%. Si ens centrem només a la ciutat de Tarragona, la demanda ha augmentat un 46% en el darrer any.

Avui patim un desordre de valors molt important: abans es creia en l’amistat i la justícia i ara és en els diners i la imatge com a valor afegit

Hi ha noves addicions?
Clar. Les noves tecnologies s’han situat al punt de mira. Moltes vegades no ens adonem, perquè com que tots fem servir el mòbil i internet per treballar… Forma part de les nostres vides. Però ull, perquè estem substituint la manera de comunicar-nos: ja no ho fem en persona sinó mitjançant Whatsapp, Facebook o Telegram… I això als adolescents els hi afecta més.

Què heu detectat?
Que els joves es tanquen socialment. És molt típic veure un grup de joves adolescents reunit a una plaça tots mirant el mòbil. I potser s’estan enviant missatges entre ells mateixos! No parlen entre ells. S’estan perdent habilitats socials.

Com ara?
Habilitats de comunicació, de resolució de conflictes, de gestió emocional, de valors pel que fa a l’amistat… Les relacions humanes s’estan perdent en aquests casos.

Com surts del cercle?
No és fàcil perquè és una conducta estesa dins el mateix grup relacional. Primer, cal reconèixer que és un problema, però diferenciant si l’ús és responsable i racional o si és un abús que et genera un problema.

Aquest és el primer pas? Ser conscient que tens un problema?
Si no reconeixes que tens un problema mai no et recuperaràs. A qualsevol addicció, El primer pas és reconèixer-ho, i ràpidament demanar ajut. Buscar un terapeuta que t’ajudi, però sempre amb la veritat per endavant.

Explicant-t’ho tot?
L’honestedat és la base de qualsevol tractament de rehabilitació. Aquí perquè parlem d’addiccions, però si vaig a una teràpia de parella, si realment es vol solucionar el problema, s’ha de dir la veritat, oi?
Doncs el mateix.

A les famílies els hi costa entendre la problemàtica que té el seu familiar i, en moltes ocasions, es culpabilitzen del fet

Es menteix molt?
Sí, molt. Menteixen, es creuen les seves mentides, es preocupen molt perquè tu les creguis… Però com les mentides tenen les cames molt curtes, tot s’acaba sabent.

Quin paper hi juguen les famílies?
A les famílies els hi costa entendre la problemàtica que té el seu familiar i, en moltes ocasions, es culpabilitzen del fet: “què he fet malament perquè el meu fill estigui així…” Hem de treballar amb elles perquè venen amb desconfiança, cansades de fer voltes per centres de rehabilitació que no els han solucionat el problema. Hi arriben molt desil·lusionades.

Com se les pot ajudar?
És molt important treballar amb elles. Una, perquè la família ens pot donar informació sobre els addictes quan no estan al centre; i dos, per donar-les eines perquè millorin el seu estat d’ànim i emocional, i perquè puguin ajudar amb més garanties el seu familiar.

Qui accepta més el problema: l’home o la dona?
Als nostres centres l’assistència entre homes i dones està en una relació 70%-30%. A les dones els hi costa més reconèixer el problema, però per fets culturals. Estan més estigmatitzades: encara està mal vist que tinguin una addicció. És una discriminació més. Normalment venen soles a demanar ajut, però es troben que han de cuidar dels fills, o dels pares… Els hi costa visualitzar el problema i demanar ajut.

Nova addicció: joc online
Ja hem tingut casos. No és una gran quantitat, però està començant ara. Està molt normalitzat a la societat, i les lleis no ajuden. És molt fàcil que qualsevol persona, a l’edat que sigui, amb un telèfon mòbil i potser una targeta de crèdit que l’hi agafa al pare, s’obri un compte i es converteixi en addicte al joc online. És tot tan accessible que és molt difícil evitar-ho.

És un tema cultural?
De cultura i d’educació. Sobretot de l’àmbit educatiu que és on la persona es forma, i no només en assignatures reglades, sinó en valors, en gestió de conflictes, en control de les seves pressions, en conductes adaptatives a la societat en què vivim…… Tot això s’ensenya a escoles. Però encara falta més.

Aquest és un problema que només ens adonem que existeix quan ens toca de prop. Els problemes de les drogues solen ser sempre un problema dels altres

La societat està conscienciada?
De cap manera. Aquest és un problema que només ens adonem que existeix quan ens toca de prop. Els problemes de les drogues solen ser sempre un problema dels altres. De gent marginal, de persones que estan al carrer… Aquesta percepció està canviant, però queden molts estigmes a l’aire.

S’han perdut valors?
Jo diria que hi ha un desordre de valors. L’escala de valors d’una persona o grup està en constant moviment. I depenen del moment, aquesta escala canvia. Avui patim un desordre de valors molt important: abans es creia en l’amistat i la justícia i ara és en els diners i la imatge com a valor afegit. Aquí treballem perquè cadascú sàpiga quin és la seva escala de valors en aquell moment i quina hauria de ser.

Es pot sortir del cercle de l’addicció?
Per descomptat. Mira, ara fa poc hem donat tres altes terapèutiques aquí i dues al centre de Tortosa i tenim un índex de retenció bastant alt, una mica més del 50%. Gent que ve i no marxa. És molt alt si el comparem amb altres centres d’addiccions. Si es reconeix, es demana ajut i es diu la veritat, les persones se’n surten.

Joan MARTÍNEZ VERGEL

 


Borja Vizcarro15 Novembre, 2019
pelegrí.png

Entrevistamos a Vicente Vílchez, presidente de la Asociación Oncológica Doctor Amadeu Pelegrí, a las puertas de la gala benéfica que la asociación celebrará este sábado 16 de noviembre en el Teatre Auditori de Salou. La gala se ha convertido en uno de los eventos benéficos para reivindicar i recaudar fondos para la lucha contra el cáncer de la provincia de Tarragona y la Costa Daurada. Vicente nos explica los orígenes de la asociación, así como diferentes aspectos de la gala, animando a todos los tarraconenses a participar en este evento benéfico y solidario.

¿Cómo nace la iniciativa?
La iniciativa de la asociación nace cuando un grupo de mujeres pacientes del Dr. Amadeu Pelegrí deciden rendirle homenaje tras la muerte accidental de este. La nueva junta toma el relevo en mayo de 2018 cuando nuestra presidenta Murielle Reig, fallece de cáncer, y debido a la amistad que nos unía y sabiendo lo importante que era para ella la asociación, decidimos continuar su legado.

¿Cómo se contribuye a la lucha contra el cáncer? Esta es una asociación sin ánimo de lucro, que mediante la realización de diferentes eventos a lo largo del año pretende aportar su granito de arena en la investigación del cáncer, para que un día sea posible dejar de luchar, porque entonces la enfermedad habrá dejado de existir.

¿Qué apoyos tiene?
Nos sentimos muy apoyados, ya que tenemos una gran red de voluntarios que se desviven por cada evento y por sacar la asociación adelante, que dedican su tiempo libre a luchar contra esta enfermedad. También contamos con el apoyo de colaboradores, patrocinadores y de casi 200 socios, que nos ayudan a conseguir eventos a coste 0, para poder donar la recaudación íntegramente a la investigación. Además, contamos con el respaldo del Ayuntamiento de Salou, que no duda en cedernos sus espacios para poder dar lugar a nuestros eventos.

¿Quién puede participar?
A la gala puede venir cualquiera, desde pequeños a grandes, ya que para ser solidarios no hay límites. Pero además en caso de no poder venir, pueden hacer su donativo en la Fila 0.

¿A qué entidad se destinan los beneficios?
Todos los beneficios se reparten en una donación anual a tres grandes hospitales del territorio: Sant Joan de Reus, Xarxa Santa Tecla y Sant Joan de Déu. A principios de año nos reunimos con los médicos responsables de la investigación de cada hospital y nos plantean estudios que necesitan de nuestra financiación, entonces decidimos a que estudios en concreto se destinará el dinero recaudado en el año anterior.

Por qué los años 80 y el 1-2-3?
Esta es nuestra novena gala, y ya casi que hemos tocado todos los palos. Nos reunimos a mediados de año y surgieron estos temas, la música de los 80 le gusta a todo el mundo, y ¿quién no ha visto el magnífico programa del un, dos, tres algunos años atrás en televisión?. Pues, ¿porque no juntarlos de forma dinámica y divertida en una gala solidària? Y así surgió la idea de integrarlos en nuestra IX Gala Benéfica, y creemos que puede quedar muy bien.

¿Qué le diría a la gente para que se anime a participar?
Que la gala es una de las mejores oportunidades para aportar su granito de arena, que da la oportunidad de colaborar con la investigación a la vez que les hará disfrutar de hora y media de baile, música y mucho humor.

 


REDACCIÓ14 Novembre, 2019
Sandra6-1280x960.jpg

Té fama de dona dura, que guanya molt més a distàncies curtes. Acaba d’arribar a la política activa. Té una llarga experiència en el món associatiu. Es confessa una apassionada de la cultura. Ha desbancat la tota poderosa Bego Floria del càrrec de portaveu municipal del PSC, amb qui diu tenir una excel·lent relació d’amistat. En aquesta entrevista, Sandra Ramos parla clar i no escatima l’autocrítica. Es queixa dels regidors d’En Comú Podem, a qui acusa d’haver pres el pèl als socialistes, arran de les negociacions perquè el PSC pogués formar govern. Ramos lamenta que el govern de Pau Ricomà improvisi de forma sistemàtica. La portaveu del PSC a l’Ajuntament de Tarragona confessa que Ballesteros estava disposat a fer un pas al costat si això servís per evitar que ERC governés. 

 

 

Honestament, ser la portaveu del PSC a Tarragona és ara com ara un marró?
No, gens. Em fa molta il·lusió. És un honor.

Sandra Ramos durant l’entrevista

Per què vostè i no la regidora Begoña Floria?
Ella va desenvolupar aquesta tasca durant 12 anys i, amb els temps, les coses canviïn. És una nova etapa: hem passat del govern a l’oposició. La Bego és una gran companya i m’ajuda moltíssim, sempre la tinc a la meva disposició.

És més companya que amiga?
Després de tants anys, crec que és més amiga que companya.

És fàcil fer de portaveu?
No sé què dir. Una part de fer de portaveu de l’oposició és senyalar allò que fa malament el govern. I la veritat és que m’ho estan posant més o menys fàcil. Tot i així, crec que s’ha de trobar un equilibri entre assenyalar el que fa l’adversari polític i fer una tasca d’oposició constructiva.

 

No creu que el PSC s’excedeix molt en les acusacions i convoca massa rodes de premsa per criticar quan només fa 4 mesos que hi són? Vostès van estar 12 anys…
A mi ja m’hauria agradat esperar els 100 dies per dir coses. Cal recordar que moltes de les rodes de premsa no eren per criticar la tasca de govern (no realitzada) – seria fer el ridícul perquè fa poc que ocupen aquestes funcions – però sí sobre decisions que està prenent govern i que els socialistes considerem poc encertades.

Aquells que reclamaven al govern de Ballesteros transparència, al cap i a la fi, no ho eren tant


Quina ha estat la més escandalosa?
Ens ha sorprès molt la decisió de no fer el Torneig de 3×3 de Bàsquet, el que podria implicar donar vida a l’Anella Mediterrània. Aquesta ens va sorprendre molt per la falta de capacitat de reacció i de governabilitat. La pancarta a favor dels presos polítics i la retirada de la foto del rei també han estat decisions (simbòliques) que ens van sorprendre negativament. El fet que aquest govern hagi volgut imposar un coordinador de Cultura (a dit) també ens va semblar frapant perquè aquells que reclamaven al govern de Ballesteros transparència, al cap i a la fi, no ho eren tant.

És una govern justet, a nivell de persones i d’experiència?
Governar amb 9 persones és molt difícil i sobretot si les noves incorporacions no tenen experiència política. Tenint en compte algunes declaracions que es fan, arribo a pensar que una mica més de prudència no els aniria gens malament.

Si fos regidora al govern, quin departament li agradaria ‘pilotar’?
Cultura. És una de les meves grans passions.

La Cultura a Tarragona està en bones mans?
Crec que no. No ho dic perquè l’alcalde és alhora el regidor de Cultura. Considero que la regidora de Cultura i Festes té tanta entitat que la feina és inabastable. Entendria que la Regidoria de Cultura pengés directament de presidència, fins i tot li donaria prestigi, però crec que és necessari que algú s’hi dediqui plenament. I no és el cas. L’acumulació de funcions comportarà problemes perquè l’àrea de Cultura acabarà patint. No crec que es pugui mantenir durant quatre anys que l’alcalde compagini el càrrec de cap de govern amb les funcions regidor de Cultura.

Què li va semblar aquesta Santa Tecla amb Ricomà com a alcalde?
És difícil d’avaluar perquè la majoria de coses estaven lligades de l’anterior govern. Tot el que té a veure amb el Seguici i la cultura popular tot està molt estipulat…

S’ha obert el balcó a la ciutadania…
El tema de fer el pregó des del balcó genera opinions per a tots els gustos. Tinc una opinió esbiaixada perquè jo estava al balcó i no se sentia el pregoner. Crec que perd una mica de solemnitat.

S’haurà de fer a la sala de plens?
A mi m’agrada que es faci a la sala de plens perquè se li ha de donar entitat, però tampoc crec que sigui una decisió massa escandalosa. Crec que les trompetes van crear una mica més de rebombori entre els experts.

Presa de pèl
Com es viure els moments en què us vau adonar que el PSC no governaria a Tarragona?
Nosaltres vam fer un gran esforç per arribar a un pacte amb els Comuns. Arribar a un acord amb l’esquerra no independentista de la ciutat era per nosaltres una bona oportunitat perquè no havíem de discutir temes identitaris i podríem treballar un projecte de ciutat.

Ha dit esforç?
Nosaltres vam oferir als Comuns la possibilitat d’entrar al govern amb la fórmula que ells consideressin la més còmoda, hem actuat sempre amb un esperit constructiu. Després, vam quedar amb la sensació que ens havien pres el pèl. Va ser frustrant. (Els Comuns) Han aprofitat les nostres negociacions per collar Esquerra Republicana. Crec que vam pecar de prudents, naïfs i nobles… Va ser una oportunitat perduda.

Abans de veure la ciutat en mans del govern que tenim, (Ballesteros) hagués estat disposat a fer un pas al costat


Els Comuns havien demanat alguna cosa en especial per entrar al govern?
No. Res. Vam analitzar un text programàtic en què el punt més crític era La Budellera, però vam dir que per nosaltres no seria motiu per perdre una oportunitat. Després vam quedar emplaçats per a una segona reunió, on s’hauria de parlar del cartipàs, la qual no es va celebrar mai. Ells es van sentir ofesos perquè no els vam oferir, d’entrada, els càrrecs.

El cap de Ballesteros
Algú va demanar mai el cap de Ballesteros?
No. No es va plantejar mai.

El PSC estaria disposat a arribar a aquest extrem?
Com a mínim s’hagués discutit.

Sandra amb Ballesteros i Pau Pérez

L’alcalde Ballesteros estaria disposat a fer un pas al costat?
Abans de veure la ciutat en mans del govern que tenim, (Ballesteros) hagués estat disposat a fer un pas al costat, però la veritat és que mai no es va plantejar ni vam tenir l’oportunitat de pensar-nos-ho, perquè mai ningú ho va demanar.

Potser esperaven que el PSC ho posés damunt la taula…
Home, seria una bogeria que ofereixes el cap del teu cap de llista i que, per cert, va guanyar les eleccions.

Vostè insisteix que vau guanyar les eleccions, però el cert és que no esteu governant…
Avui dia guanyar eleccions no significa pràcticament res. Vam viure un bloqueig al guanyador. Els Comuns ens van prendre el pèl.

Quan vau ser conscients que no tornaríeu a governar… com es va viure en la seu del PSC …
La nit electoral va ser de neguit, d’incertesa… Vam sentir tristor… Frustració…

Vam viure un bloqueig al guanyador. Els Comuns ens van prendre el pèl.

Però la societat demanava un canvi…
La nostra llista era prou renovada i amb gent molt preparada. Som conscients que en perdre regidors estava saltant una alarma que calia tenir-la en compte i potser no s’ha fet bé del tot.

Què va fallar?
La micropolítica ha estat molt desatesa en els darrers quatre anys.

Què vol dir això?
Una de les grans errades que vam cometre va ser eliminar la figura del Regidor de Barri.

Incivisme…
Vostè considera Tarragona una ciutat neta o bruta?
No és una ciutat especialment bruta quan et mous per altres ciutats. Ara sí ja es pot parlar d’incivisme. Abans quan jo parlava de civisme em titllaven de cínica. Tenim un problema d’incivisme a la ciutat. La gent es queixa molt més de les tifes de gos al carrer que no pas de la brutícia. No és cert que Tarragona sigui una ciutat degradada. Durant la campanya electoral es va pintar una Tarragona que no existeix.

Quina és la real?
La que és molt activa, maca, acollidora, vital, lluminosa i molt més neta de la que denunciava l’oposició. És obvi que hi ha marge per a la millora. Han passat quatre mesos i la ciutat no està especialment més neta que abans. Està igual.

Totes les ciutats patrimoni es queixen de la manca de finançament


Quan passeja per la ciutat no li fa llàstima veure com està, les cagades de coloms, les tifes dels gossos…
Les cagades de coloms té més a veure amb algunes de les mesures que no s’han pres que amb la neteja. És cert que s’ha de fer campanyes més eficaces per controlar els coloms.

Per cert, el Jardí Vertical és més intel·ligent o més vertical?
Ara és més vertical, però va ser una idea fantàstica. Quan hem vist que la idea no acabava de funcionar, s’hauria d’haver posat remei. No podem dir que el jardí vertical està bé i que va funcionar perfectament, quan no ha estat així.

Hem deixat una economia sanejada dins de les nostres possibilitats

Cas Inipro
L’alcalde Ballesteros era millor gestor que alcalde o un fantàstic relacions públiques…?
Un alcalde ha de ser gestor? Pregunto. Els alcaldes tenen una part de gestor i de relacions públiques. Han de connectar amb la ciutadania. Ha de saber escoltar la gent i sobretot li ha d’agradar. Crec que la part humana i la de generar confiança en la gent i en els sectors econòmics és molt més important. En aquesta àrea, l’alcalde Ballesteros tenia pocs rivals.

Què passarà amb el tema Inipro?
És un cas que conec bé perquè gran part de les persones implicades són amigues meves. Li asseguro que no hi ha res. Quan llegeixes la interlocutòria judicial sembla que estem davant d’una fantàstica novel·la de política-ficció. Sempre m’havien explicat que els jutges són els intèrprets de la lletra de la Llei i mai haurien de fer servir adjectius-qualificatius de mutu propi en un escrit d’acusació… Crec que hi ha més la voluntat de voler que hi hagi coses que no pas que existeixen de veritat. No sé què passarà, però el just fora que aquest cas es desestimés. Hi va haver una errada administrativa que sempre va ser reconeguda. Hi ha coses que no es va fer bé, però no estem davant cap cas de corrupció. De cap manera. I es demostrarà.

L’alcalde Ballesteros acabarà assegut en la banqueta dels acusats?
Ni idea.

Si en l’acte inaugural haguéssim posat dos gegants, dos castellers i hagueren desplegat dues estelades, la meitat de la gent que ens va criticar estaria molt contenta.


Jocs del Mediterrani…
Per cert, els jocs de Mediterrani van ser un èxit?
Quina llàstima, com som de vegades en aquesta ciutat… Teníem un projecte fantàstic i no vam saber aprofitar-lo. No vam ser capaços de posar-nos d’acord. Potser no es va implicar la ciutadania en el grau que caldria fer-ho, però el llegat és fantàstic i la gent que ens va visitar va marxar satisfeta.

Les crítiques van ser injustes?
Moltes sí. Es buscava la punteta a tot. Si en l’acte inaugural haguéssim posat dos gegants, dos castellers i hagueren desplegat dues estelades, la meitat de la gent que ens va criticar estaria molt contenta. Crec que aquest no era l’objectiu. Vam pecar de massa prudents.

Economia municipal…
Com va deixar el PSC l’economia tarragonina, 12 anys després?
El millor que es podia deixar, tenint en compte que quan vam arribar hi havia un 110% d’endeutament. El vam deixar per sota del 97%, cosa que ens permet tornar a endeutar-nos. Hem deixat una economia sanejada dins de les nostres possibilitats.

L’actual govern no diu el mateix…
Crec que encara no han acabat d’agafar les mesures de com funcionen els pressupostos, la Hisenda local i de com funciona l’economia d’un ajuntament com el nostre…

Entre el PSC es fa autocrítica de la gestió de 12 anys o són els d’ERC i Comuns que ho fan tot malament?
No dic que ho estan fent tot malament, només em queixo que algunes de les decisions no són massa encertades i bastant sectàries. No és un govern estable…

El PSC tampoc ho era. Va haver de pactar amb el PP…
El PSC, com a mínim, va poder fer durant 12 anys la seva tasca cercant les aliances necessàries. Espero que l’alcalde Ricomà faci el mateix pel bé de Tarragona.

Abans ha parlat de sectarisme…
Home, si vols contractar gent a dit, si fas fora persones per la seva militància política… això és sectarisme o no?

Pot concretar?
El cas de la Montse Fortuny (IMET) i el cas del gerent de Tarragona Ràdio (Josep Maria Bonet) són flagrants. Entenc que poguessin prescindir d’en Josep Maria Bonet com a gerent, atenent que és un càrrec de confiança, però portava 23 anys treballant a l’empresa… De veritat que cal fer-lo fora per la seva ideologia política? L’alcalde Ballesteros això no ho ha fet mai. Sempre va confiar en els treballadors.

És curiós que han arreglat unes escales (de l’Amfietatre) en tres dies… Crec que s’està improvisant

El gerent d’Espimsa va ser acomiadat. El PSC va dir que no tenia prou informació… Estrany, oi?
S’estan decapitant empreses municipals… Només demano que es faci les coses bé. Ens queixem sobretot del procediment, de les formes…

Patrimoni…
L’Amfiteatre és un tema que ja està judicialitzat…
Sap que estic radicalment en contra de la judicialització de la política. La Cup n’és una experta. En relació amb l’Amfiteatre, tenint en compte que no es va haver de lamentar cap dany personal, ni cap ensurt… demano que a partir d’ara es governi amb seny i responsabilitat i que es faci les coses bé. És curiós que han arreglat unes escales (de l’Amfietatre) en tres dies… Tampoc cal passar-se. Crec que s’està improvisant.

Creu que es professa poca ‘estima’ al Patrimoni…?
El nostre Patrimoni forma part de Tarragona, de la nostra identitat i dels nostres orígens. Som el que som gràcies, en part, al nostre Patrimoni. Hem de tenir clar que només amb els recursos locals és impossible mantenir, restaurar i conservar tot el nostre Patrimoni. Cal el suport de la Generalitat i de l’estat. Totes les ciutats patrimoni es queixen de la manca de finançament.

Tem que Tarragona pugui deixar de ser catalogada com a Ciutat Patrimoni de la Humanitat?
No. En els darrers anys s’han fet moltes intervencions. No hi ha diners per fer front a la restauració d’algunes joies del nostre patrimoni.

Per cert, l’alcalde Ballesteros acabarà el mandat?
No tinc cap bola de vidre. La seva voluntat és acabar-lo. Però no puc dir que passarà d’aquí a quatre anys.

Negoci que cal investigar
Tarragona és una ciutat segura?
Sí.

Tenim excés d’immigrants? Hi ha una associació que va recopilar signatures per fer fora els Mena…
En relació als Mena cal tenir en compte si alguns aspectes s’estan convertint en negoci. Hi ha moltes entitats que reben diners per gestionar aquesta problemàtica i no estic el 100% convençuda que totes fan la feina que els toca fer. No pot ser que gent que arriba aquí en una situació de desestructuració vital, el dia que compleixen 18 anys se’ls doni una puntada de peu els obligui a ser independents i autosuficients de cop. Hi ha una gestió deficient d’aquest tema. Mai no podrem optar per recollir signatures per fer fora gent que realment necessita ajuda. No tothom que ve és bo ni és dolent. Hem de ser prudents en pensar que els Mena són tots delinqüents. Això és ridícul i no podem permetre que passi això. L’administració ha de ser més curosa a l’hora de gestionar aquest tema.

Hem de ser prudents en pensar que els Mena són tots delinqüents. Això és ridícul


Qui és la qui…?
Qui és sandra Ramos?
És una tarragonina de 42 anys que s’ha endinsat en el món del servei públic, des de la política.

Se sent còmoda en el debat bronco?
No m’agrada especialment. M’agrada debatre amb arguments. Seria interessant canviar el debat bronco per la dialèctica més clàssica. Sóc una persona clara i les dic tal com raja.

PSC governarà?
El PSC acabarà governant en aquest mandat?
Ara mateix no sóc capaç de dir-ho. Darrerament passen coses molt estranyes.

Però esteu preparats?
Sí, sí, però no sé amb qui governarem. Els números ara per ara no surten. M’agradaria fer un govern escollint persones aleatòries de tots els grups polítics.

Qui en formaria part?
Governaríem totes les regidores del plenari i segur que ens entendríem una mica millor.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter