Arxius de ENTREVISTES | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Agost, 2020
abascal.jpg

El líder de Vox, Santiago Abascal, creu que la propietat privada és un valor que “cal defensar” i no obstant això està sent “atacada” des del Govern central i alguns partits polítics.

Per això, fuig de complexos tràmits administratius i judicials per resoldre l”’okupació’ i defensa actuacions ràpides i contundents. La solució d’Abascal davant els okupes: “S’ha de treure’ls d’una patada al cul el mateix dia”

“Cal treure’ls d’un cop de peu al cul el mateix dia”, sosté rotund en una entrevista amb Europa Press, en què adverteix que les persones que entren il·legalment en domicilis privats compten amb assessoria jurídica i saben que tenen instruments legals “per romandre en una casa tot el temps que vulguin”.

“S’està produint perquè hi ha un impuls institucional d’una part del Govern”, assumeix reconeixent la seva alarma pels casos d’okupació que s’estan coneixent durant els últims mesos, que “no afecten només a persones benestants amb dues o tres propietats” sinó que també deixen sense llar “a persones humils”.

Abascal considera que principis fonamentals com la separació de poders, la seguretat jurídica, la propietat privada o la llibertat són valors “que cal defensar”. I no obstant això, hi ha “una màfia” dins del mateix Executiu, en referència a Podem, que “està encoratjant l’atac a la propietat privada i encoratjant un procés revolucionari, neocomunista i peronista”.

El líder de Vox veu “intolerable” que algú hagi de travessar un “llarg” procés administratiu o judicial si troba que han entrat il·legalment al seu domicili. “És indignant que les institucions públiques no garanteixin la propietat privada de la gent, que els okupes estiguin jurídicament assessorats i vegin que tenen instruments per romandre en una casa tot el temps que vulguis. Als okupes cal treure’ls d’un cop de peu al cul el mateix dia”, afirma.

 


REDACCIÓ5 Agost, 2020
escribano-1280x853.jpg

Javier Escribano, presidente de l’AEHT Ciutat, defiende que Tarragona necesita creer en sus potenciales para venderse al mundo e atraer turistas con capacidad económica. Entiende que el nombramiento de Cinta Pastó es positivo porque se trata de una persona que conoce el sector de la restauración, pero no ve con buenos ojos que tenga que compaginar Turismo con Domini Públic y además ejercer de médico. El sector necesita urgentemente de un plan de supervivencia sobre todo por las consecuencias de la pandemia por el coronavirus


¿Como está viviendo el sector los efectos de la epidemia?

Las consecuencias son evidentes. Estamos facturando la mitad que el año pasado. De momento nos va llegando para cubrir gastos. Normalmente, en esta época, estamos ahorrando para pagar el invierno y este año no lo estamos haciendo. Y, además, el invierno se presenta con unas limitaciones de aforo que en provocarán que necesitemos más ahorro que otros años, y, sin embargo, no estamos ahorrando nada.

¿Qué plan tenéis para minorar estas consecuencias? Qué se espera de las administraciones para poder ‘salvar’ la temporada?
De momento, la ampliación de las terrazas, pero a todas luces esto es insuficiente. Hay algunas ayudas económicas, pero no son relevantes. Nosotros, desde la AEHT Ciutat ponemos a disposición de los asociados herramientas para que mejoren la rentabilidad y las ventas de sus negocios, porque ni el Ajuntament de Tarragona ni la Generalitat ni el Estado ni Europa nos salvará de esto. Las administraciones pueden dar ayudas y las estamos exigiendo. No tanto ayudas económicas porque somos conscientes de que hay muchos otros sectores que las necesitan y hay que repartir, pero sí que nos faciliten poder trabajar lo máximo posible. Pero de esto sólo se salvarán aquellos que consigan que los pocos clientes que haya, vayan a su establecimiento y no al de al lado. Y la AEHT podemos ayudarles a mejorar la rentabilidad, la oferta y a hacer su negocio más competitivo.

¿La tasa de desempleo será verdaderamente escandalosa, verdad?
No es previsible. Dependerá mucho del consumo interior. Hasta ahora la gente de Tarragona está siendo valiente y sale a comer y a cenar, y les tenemos que estar profundamente agradecidos. Esperamos que, aunque venga el frío, lo sigan haciendo. De esta manera puede que el golpe, cuando llegue noviembre, no sea tan fuerte. Pero es difícil predecir lo que pasará la semana que viene, imagina en noviembre.

Tarragona continua sin gerente de Turismo. ¿Eso os afecta?
Mucho. Toda la costa lleva meses peleando turistas, y nosotros seguimos desde febrero descabezados. Esto en el sector privado sería la ruina de una empresa. Hace falta una visión más empresarial de la ciudad.

¿Conoce la nueva concejala de Turismo? Se trata de la médica Cinta Pastó y tendrá que conciliar Turismo con Domini Públic. ¿Es lo más acertado?
Nos han hablado muy bien de ella y tiene experiencia como restauradora, así que estamos contentos con la elección de la persona. Sin embargo, creemos que hay que profesionalizar el sector, y sobretodo el turistico. Este año nos estamos dando cuenta de lo importante que es este sector para la ciudad. Por eso creemos que Turismo debería tener un concejal/a con dedicación exclusiva y quitarnos los complejos de ciudad pequeña, y apostar por el turismo internacional, como se hizo en el pasado y funcionó. Turismo sostenible y de calidad francés e inglés principalmente.

En Tarragona, históricamente, Domini Públic es un desastre que provoca inseguridad jurídica, retrasos y frena que empresarios quieren invertir

Por otra parte, Domini Públic es importantísimo en una ciudad. En Tarragona, históricamente, es un desastre que provoca inseguridad jurídica, retrasos y frena que empresarios quieren invertir porque no pueden hacer una previsión de tiempo para abrir su negocio. Y creemos que también necesita urgente un concejal a tiempo completo.

Pero no es el caso. Será una sola concejala…
Cinta Pastó por buena que sea no puede estar en varios lugares al mismo tiempo. Y dedicará un 25% a su profesión, un 25% a Turismo, un 25% a Domini Públic y un 25% a actos protocolarios. Es imposible que así Tarragona avance en estas dos concejalías tan importantes para la economía de la ciudad.

¿Honestamente considera que Tarragona es consciente del potencial turístico que tiene?
Lo que tenemos en Tarragona, lo tienen muy pocas ciudades del mundo. Tenemos que creerlo y buscar turismo de calidad, que gaste y que sea sostenible. Y ese mercado está principalmente en el turismo extranjero que tiene mayor poder adquisitivo que el nacional, sin dejar de lado al nacional. Hay que abrirse al mundo y aspirar a lo mejor porque nos sobran condiciones para ello.

¿Qué le falta a Tarragona para despuntar i ser un verdadero polo de atracción turística?
Creer en el Turismo. Un equipo que no se modifique cada vez que hay un cambio de gobierno. Una apuesta clara y decidida por las ferias y eventos en los que tengamos stand propio y poder captar la atención del turismo responsable y de calidad.

 


REDACCIÓ29 Juliol, 2020
IMG_9175-1280x960.jpg

La gestió de l’Empresa de Serveis i Promocions d’Iniciatives municipals SA (Espimsa) no ha estat fàcil, en plena pandèmia del coronavirus, tal com ens admet el seu president, Dídac Nadal. Ens desplacem al Mercat Central de Tarragona per conversar sobre com ha estat la gestió en el seu primer any de presidència, on el coroanvirus sense dubte ha marcat la seva gestió d’una empresa municipal que ha estat en l’ull de l’huracà, després del canvi de gerent i de govern municipal. D’aquest últim en destaca que l’ha decebut i que ja no l’engresca, destacant també la situació del Palau d’Esports i de Mas d’en Sorder. De tot això parlem amb el portaveu de Junts per Tarragona, Dídac Nadal.

Primer any de nou govern i, tot i no estar dins, presideix Espimsa
Des del meu punt de vista, jo vaig agafar el càrrec d’Espimsa perquè per mi és insuportable el fet de quedar-me quatre anys a l’oposició, com fan altres grups municipals. Per mi és impensable. Necessitava un espai on realment pogués fer coses i treballar, però treballar de veritat.

Espimsa és aquest espai?
El Mercat és un lloc molt atractiu per qui tingui ganes de treballar i fer coses. Perquè és un lloc on cada dia passen coses, es prenen decisions, s’han d’executar i t’obliga a tenir el cap pensant en què s’ha de fer demà, o la setmana, o el mes vinent. És molt interessant. A més, la gent quan parla d’Espimsa, només pensa amb el Mercat Central. S’obliden del Mercat de Torreforta, què suposa una autèntica alegria el fet de poder participar del seu dia a dia. Qualsevol decisió la prenen amb molt orgull, i el fa molt atractiu. També portem els mercadets, que és un tema complex, però sempre tenen ganes de treballar i són un punt molt simbòlic de Tarragona.

Per mi és insuportable el fet de quedar-me quatre anys a l’oposició, com fan altres grups municipals.

Quin balanç en fa, n’està satisfet d’aquest primer any?
Hi ha tant recorregut i capacitat de millora, que és com escalar una muntanya, sempre vas cap amunt. Per mi ha estat una satisfacció. Ha estat una satisfacció, per exemple, els primers terminis per poder fer el contracte de resolució de l’antic gerent, però simultàniament deixéssim enllestit el seu successor. Si compares amb la resta d’empreses públiques, allò que ha estat un via crucis per la resta d’empreses, el que havia de ser el més bèstia a la història d’Espimsa, es va gestionar amb uns mesos. En el cas del Daniel Milà ho va posar tot molt fàcil, és una autèntica enciclopèdia del món dels mercats de Tarragona i estic convençut que hem encertat la seva figura. És una persona que s’estima els mercats. També ha estat una sorpresa haver-me trobat l’equip humà dins l’empresa. Si a les sis del matí un diumenge s’ha de treballar, allà hi són. En definitiva, crec que amb aquestes peces, i amb la rapidesa dels moviments, el resultat de tot plegat és molt positiu.

Dídac Nadal, al Mercat Central de Tarragona

Creu que la gent ha notat aquest canvi?
A mi la gent em sembla que tots els canvis els han recollits i els han fet seus. Per exemple a Torreforta em diuen que, com s’han fet concerts, actuacions i s’ha vist que hi ha vida, estan contents amb el que passa allà. La gent del centre, amb les accions que s’han fet a la plaça Corsini, col·locant bancs a la plaça, i les millores que necessitava el Mercat Central, ho han valorat molt positivament. A més amb aquesta època marcada per la Covid-19, l’adequació que hem hagut de fer en matèria sanitària i preventiva ha estat espectacular i amb temps rècord. Però després totes les qüestions de caràcter social que hem impulsat, com el recapte d’aliments, el conveni amb Creu Roja per les cistelles… Tots aquests elements han fet que el Mercat funcioni i han fet agafar embranzida. Estic content.

Què és el que ha fet per distingir-se d’anteriors presidents ‘polèmics’ d’Espimsa?
Jo et diria que per sobre de tot, dos elements. Per fi Espimsa té un president que fuig de les càmeres i dóna protagonisme als mercats. Espimsa ha deixat de convertir-se en un instrument dels polítics per gestionar els seus propis destins. Ha passat a ser una empresa de mercats de la ciutat. A conseqüència d’això, hem aconseguit donar protagonisme a la part tècnica. La gestió dels mercats i dels mercadets, dels marxants i dels concessionaris, és tan tècnica i tan poc política que tot això s’està notant. Estem introduint els programes de millores a Bonavista, el programa de millores en els aparcaments, s’està millorant en el fet que totes les decisions que es prenen són de caràcter tècnic i cap és política. S’ha aconseguit treure els polítics dels mercats i això funciona.

Espimsa ha deixat de convertir-se en un instrument dels polítics per gestionar els seus propis destins

Quan va entrar a Espimsa, les coses van dir que no anaven gens bé, ha millorat l’empresa?
Econòmicament no, perquè és impossible, perquè pràcticament, a causa de la situació que vivim, no s’ha pogut fer gaire cosa, en l’àmbit econòmic. Quan arribo a l’empresa em trobo que econòmicament el PSC se l’ha carregat. En el moment que tenen un actiu, que són els aparcaments i decideixen que aquests surtin de l’empresa, però fent que tot el passiu financer, tot el crèdit i les amortitzacions financeres es quedin a l’empresa. Han deixat una empresa en la que actius com els aparcaments, que et permetien tenir uns ingressos, se les emportin cap a l’empresa d’aparcaments i a Espimsa només han deixat els deutes.

Què es va trobar quan va accedir a Espimsa?
Quan vam entrar, la situació era de col·lapse financer. Qualsevol empresa mercantil ho tindria molt difícil, però com en definitiva té un soci públic, mercats no col·lapsa. Com tinc aquest soci (l’Ajuntament) que inverteix, vaig aguantant. Més greu que això ens trobem amb unes observacions a les auditories que diuen que l’empresa no era transparent i no té processos de transparència. No es feia cas als informes de l’auditor. Estem intentant que l’empresa sigui moderna, com faria qualsevol persona.

En definitiva, s’havia de posar ordre i modernitzar la casa?
Modernitzar, ajustar, regularitzar, per tal d’aconseguir tenir una empresa d’acord amb els temps que estem vivint.

Parlava abans de la Covid-19. Quines accions s’han pres?
Hem intentat seguir amb la fórmula de tres principis: distància social, higiene personal i l’ús de la mascareta. S’ha de pensar que les mesures que vam haver de prendre a l’empresa, va ser dos dies abans que s’implantés l’estat d’alarma. Es va senyalitzar tot el mercat, es va exigir a tots els paradistes i concessionaris que portessin posada la mascareta i que les condicions d’higiene a les seves parades fossin immaculades, també insistint i ajudant-los a instal·lar les pantalles de metacrilat, vam ajustar tots els horaris del mercat per tal d’intentar concentrar compres ràpides, d’entrada i sortida, donant una hora d’aparcament gratuït per facilitar la compra i que no es perdés el temps aquí i també vam fer un protocol per facilitar les compres a la gent gran i que tinguessin prioritat.

I en l’àmbit intern de l’empresa i els mercadets?
Internament, vam establir dos torns de treballadors per tenir un torn ‘net’ que en qualsevol moment pogués ajudar en cas que algú s’hagués infectat; vam exigir els concessionaris que intentessin tenir gent sana a casa. També vam contractar un servei extern per poder fer les entregues a domicili, no cobrant-lo a les compres de volum, per intentar evitar les compres esporàdiques. Vam demanar al supermercat que tanqués abans, perquè vam entendre que era important no tenir cap cas dins del mercat. Amb el tema dels mercadets, vam implementar les reduccions d’espai, començant per la fruita i la verdura com a serveis essencials i després la resta de parades.

Vam ser els únics que vam decidir mantenir els mercadets a la Móra i a la plaça del Fòrum

La negociació amb els marxants va ser polèmica. Com va ser la tornada dels mercadets?
En un entorn on tothom intenta sobreviure, crec que és molt legítim que les reivindicacions arribin on es cregui convenient. Tots els municipis de Catalunya van decidir tancar tots els mercadets. Nosaltres vam fer una anàlisi d’on existia demanda de fruita i verdura fresca i vam arribar a la conclusió que per exemple la Part Alta tenia poca oferta, i que s’havia de mantenir, o en el cas de la Móra, on no hi ha oferta. Vam ser els únics que vam decidir mantenir els mercadets a la Móra i a la plaça del Fòrum. Després la gerència va estar pensant com seria la reentrada de les paradetes, donant prioritat a la fruita i la verdura, sense cobrar taxes. Era molt important establir condicions higièniques i sanitàries, on nosaltres els vam facilitar els plàstics per a mantenir segura la parada. Vam seguir el que marcava el decret, hem hagut de ser seriosos i aplicar tot, fent les reduccions del 25%, prioritzant la fruita i la verdura. La reentrada de la roba va ser més complicada perquè ells tenien un protocol molt més farragós, amb les distàncies entre clients i parades, a més de la roba. Nosaltres els hi vam dir que tot el temps que s’havia parat no es cobraria i que des de l’empresa no tenien capacitat per decidir les taxes de futur. Van negociar amb l’Ajuntament i caldrà veure com anirà.

Dídac Nadal durant l’entrevista

Els expedients sancionadors a paradistes, s’han posposat per la Covid-19?
Jo tinc competència fins on arribo i, per exemple, en el cas dels horaris quan vam arribar, existeix un preacord, que amb la Covid-19 és de difícil aplicació, perquè amb la reducció d’horaris i altres mesures que s’han pres, era impossible complir amb allò. Volem fer, amb tota la capacitat, calma i tranquil·litat de tothom un debat constructiu de quin seria el millor horari pel mercat. En el cas de les multes, jo no puc fer res perquè és una resolució administrativa, però des que hem entrat no hi ha cap multa a ningú, perquè fins que no arribem a un acord basat amb la cordialitat i amb el consens de tothom, no es pot sancionar. Ara, en quant s’arribi, aquell acord s’aplicarà amb rigor.

Quin balanç fa del primer any de govern Ricomà-Aguilar?
Estem decebuts. L’alcalde Pau Ricomà m’ha decebut. És una llàstima perquè els hi vam dir en tot moment, si recorda a més el meu discurs a la investidura, que li donàvem la confiança, que li permetríem errors en el fons, les formes, però no li permetríem ‘tics’. I aquest govern té molts ‘tics’. Ha comès errors en les formes i ha comès errors en el fons. Ha estat un primer any decebedor.

Estem decebuts. L’alcalde Pau Ricomà m’ha decebut

Hi ha paradistes que no se senten representats per la regidora de Comerç
Preferiria que fos un tema entre els paradistes i la regidora. No vull entrar.

Li pregunto d’una altra manera. Està content amb la gestió de la regidora?
Estem vivint un context de pandèmia mundial, no és fàcil perquè tot el que estava previst ha saltat pels aires i ens hem hagut de reconduir cap a altres terrenys. Jo em vaig sentir recolzat quan inicialment vam intentar organitzar el ‘Pugem a Tarragona’. Malauradament, quan hem entrat en aquesta crisi, veig que potser s’ha preocupat amb altres coses, que potser són més prioritàries. És el que li deia abans, jo em preocupo fins on arriben les meves competències i la meva autoritat. Reconec que la regidora s’haurà enredat molt en tot aquest context i potser ara anem més justos aquí.

Posi un exemple.
Nosaltres no vam tenir el suport de l’Ajuntament quan vam intentar programar un concert acústic a la plaça Corsini, que ens exigien que havia d’estar perimetrat i amb mesures de seguretat. Els músics de carrer estan perimetrats? Com és que al músic de carrer no li demanen res i a mi em demanen uns requisits que em fan impossible tirar endavant aquest acte. Ens van obligar a fer-lo dins del mercat i què va passar?, que no va ser el que nosaltres volíem. Volem una plaça Corsini relaxada, però amb ambient, amb gent de Tarragona tocant i fent bon ambient. Són coses que em costen d’assumir.

Què ha passat amb el Palau d’Esports?
Des del meu punt de vista, tot ha quedat molt clar. És completament públic que el Palau, tal com s’ha obert en anteriors ocasions, es pot obrir quan faci falta. I això es pot fer mentre s’està negociant realment per aconseguir un acord que beneficiï a la ciutat de Tarragona, sent propietaris, o cedint un altre terreny a la Generalitat. Crec que s’està intentant tancar un acord provisional per obrir-lo i crec a més que s’ha fet públic, tal com es va dir a la comissió, va quedar molt clar que el govern podia seguir negociant, però ja amb el pavelló obert.

El govern els va titllar d’irresponsables per estar dinamitant les negociacions
No és
cert que vulguem dinamitar res. A més a la comissió el regidor Xavi Puig va dir a la comissió que la proposta de l’oposició l’encoratjava a seguir treballant i després vaig veure que va fer una roda de premsa que no vaig entendre absolutament res d’aquell contingut.

Aquesta ha estat una altra decepció que s’ha emportat d’aquest govern?
No. Les meves decepcions no s’ajusten a rodes de premsa puntuals. Són una poesia general i és una poesia amb la qual no estic d’acord i que no m’engresca, o no m’engresca com pensava que em podien engrescar com a govern.

I Mas d’en Sorder?
Mas d’en Sorder era un pla que no havia estat treballat, des del punt de vista de l’interès general, com es mereixen aquestes coses. El meu grup municipal el que ha fet ha estat dir: parem un moment les màquines, veiem què s’està tramitant i què és el que s’està aprovant i poder prendre les decisions convenients. Però no tenir pressa, si tens dubtes amb relació al planejament urbanístic de la ciutat. Mentre estem en fase de planejament, la llei faculta a l’administració a què pugui revisar el que es cregui oportú. Quan s’acaba el planejament i comença la gestió, és el mateix que va passar amb Ten Brinke, on s’havia d’indemnitzar amb molts diners i allò no es podia parar. Aquí podem veure com estan les coses i veure si es pot parar. Estem en fase de poder obtenir totes les dades i estudiar el pla, i estem intentant que les persones amb coneixements patrimonials a la ciutat ens orientin per seguir l’opció més segura per Mas d’en Sorder

És una poesia amb la qual no estic d’acord i que no m’engresca, o no m’engresca com pensava que em podien engrescar com a govern

I posar en risc una inversió de 14 milions?
No estem posant en risc res. El que a mi em preocupa és posar en risc l’interès general, no la inversió privada. La inversió privada sempre ha d’estar sotmesa a l’interès general i públic. A mi no em preocupa quina és la inversió que pugui tenir una iniciativa privada, em preocupa que des del vessant de l’administració pública, s’estan fent les coses bé. Llavors, si a Mas d’en Sorder, hi havia una part de sòl no urbanitzable i en cap cas es donava aquesta densitat d’habitatges tan alta, per què o quina causa general per l’interès públic, justificava aquest canvi? Quan preguntàvem això se’ns deia, que d’aquesta manera era l’única opció de conservar Mas d’en Sorder, de manera correcta. Si aquest és l’interès públic, llavors ens podríem quedar amb el valor patrimonial de Mas d’en Sorder i que si s’ha de cedir en explotació, es faci. El que no és un interès general és que es permeti, que de sòl no urbanitzable es faci urbanitzable, perquè un equipament patrimonial continuï en mans privades i interès privat.

O es posen d’acord, amb els temes que siguin o Dídac Nadal es queda sense partit

Junts per Catalunya, amb el PDeCAT o sense ells?
La meva teoria és més elaborada: o Junts per Catalunya o ningú. O es posen d’acord, amb els temes que siguin, o Dídac Nadal es queda sense partit. Els partits han d’estar al servei de la gent i quan els partits es distreuen d’aquesta funció, no engresquen. És un problema que s’havia d’haver arreglat fa molt de temps. Ara tenen l’obligació i la responsabilitat de resoldre aquest tema i a més fer-ho bé. A mi ningú em pot dir que Junts és una cosa i el PDeCAT és una altra. No. Tot aquest soroll mai havia d’haver succeït.

 

 


REDACCIÓ27 Juliol, 2020
toni_veciana5-1280x960.jpg

El Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona té un nou president. Antoni Veciana, que era el vicepresident en l’anterior mandat, substitueix el popular Quim Nolla. El digital larepublicacheca.cat ha presentat un repte al ja exrepresentant dels farmacèutics: que fes de periodista per un dia i entrevistés el seu president. Una petició que ha obtingut resposta positiva i que la presentem a continuació. Toni Veciana respon a les preguntes del seu expresident Joaquim Nolla.

 

El nou president dels Farmacèutics. Toni Veciana

Qui és Antoni Veciana?
És un farmacèutic nascut a Móra la Nova. Ve d’una saga de farmacèutics i ara té la responsabilitat de representar el seu col·legi professional.

Et vaig proposar dos cops ser candidat a la presidència del COFT. La primera vegada vas dir que no, la segona vas tardar una mica però vas acabar dient que sí. Per què?
Vaig haver de reflexionar i saber si podria assumir aquesta responsabilitat. No m’havia plantejat mai dedicar el meu temps a liderar el meu col·lectiu i també perquè desconeixia el col·legia. És un honor representar els farmacèutics de Tarragona. Faré els possibles per estar a l’altura d’aquest repte.

Quines seran les línies clau del teu mandat?
Confio molt en una professió que sempre ha sabut adaptar-se a les diferents crisis que hem viscut.

Què penses fer al col·legi?
Confio que a la professió ens hem adaptat sempre a les crisis que hem viscut. Tenim una sèrie d’objectius: la formació continuada, la digitalització de la farmàcia i donar més visibilitat al sector. Treballarem de valent en aquestes tres línies.

 

Quim Nolla entrevista a Toni Veciana

Aprofitaràs alguna cosa dels meus mandats?
I tant. Hi ha molta feina aprofitable. Tinc clar que hem de treballar amb els companys de tota Catalunya. Vull mantenir el tarannà de la transparència i la proximitat amb els col·legiats. Hem tingut molts problemes i hem passat moltes dificultats però has sabut ultrapassar-los amb saviesa i amb molta mà esquerra. Per això la teva feina està molt ben valorada.

Segons tu, què ha de tenir un president dels farmacèutics?
Transparència, honestedat, capacitat de treball, saber escoltar, treballar per a millorar la professió i defensar els interessos dels col·legiats. En definitiva: ser el president de tots.

S’ha de potenciar (encara) més la professió de farmacèutic?
En totes les crisis, el farmacèutic s’ha comportat com un autèntic professional. Als pobles, sovint el farmacèutic era l’únic professional de salut. No podem oblidar que hi ha diferents tipus de farmacèutics, no tots treballen darrere del taulell d’una farmàcia…

Quina serà la primera mesura que prendràs com a president?
Escoltar els companys i continuar defensant els seus interessos…

Ara hauràs de treure temps de la teva vida privada i de la teva farmàcia…
Hem de buscar sinergies i això m’obligarà a delegar. Som un equip amb ganes de treballar i molt ben preparats.

Abans d’acabar l’entrevista, vols ….
Agrair-te Quim per haver confiat en mi més que jo mateix. Estaré sempre agraït que m’hagis donat l’oportunitat per poder demostrar la meva capacitat per presidir el Col·legi Oficial de Farmacèutics. I no te’n vagis massa lluny… Seràs el nostre ambaixador.

 


REDACCIÓ18 Juliol, 2020
IMG_9171-1280x960.jpg

 No es pot dir que el primer any de govern de Carla Aguilar – Cunill al capdavant de les àrees més socials de l’Ajuntament de Tarragona hagi estat fàcil. Des de l’acord de la Casa del Mar, el pacte de governabilitat amb Esquerra Republicana i l’accés al govern, s’han hagut d’enfrontar a una sèrie d’esdeveniments inesperats que han obligat a reaccionar a correcuita. Segons Aguilar se senten forts governant en minoria, assegura que compliran amb els pactes d’investidura i parlem amb ella de les últimes conseqüències marcades per la pandèmia del coronavirus.

Un any al capdavant del govern de la ciutat, quin és el balanç?
Políticament ha estat un any molt dur, en el que com a govern ens hem hagut d’enfrontar a situacions inesperades, molt greus i que mai havien passat. Sobretot ha estat un any molt exigent. En l’àmbit personal ha estat un any on he tingut molts reptes, però sobretot molt aprenentatge, a correcuita, de tot i que, des d’En Comú Podem crec que també ens ha servit per créixer molt.

Van tenir sempre la clau de la governabilitat. Com ho van viure?
Aquell moment va ser un moment de canvi per Tarragona, sobretot el que es va decidir a l’assemblea de la Casa del Mar. Sobretot per dues qüestions, d’una banda la decisió de liderar un canvi i en segon lloc per la manera amb la qual vam prendre la decisió. Va ser una decisió presa en conjunt, que ha acabat marcant l’inici d’una nova etapa per la ciutat i per l’Ajuntament de Tarragona.

Creiem que som un govern cohesionat en què anem contínuament parlant i coordinant cada dia

Se senten còmodes treballant amb ERC?
Molt còmodes. Creiem que som un govern cohesionat en què anem contínuament parlant i coordinant cada dia, de fet s’ha vist que durant el confinament això s’ha estretit molt més i la veritat és que les circumstàncies ens han fet agafar forces entre tots i tirar endavant amb tot el que ha passat.

Com és governar en minoria?
És governar d’una manera nova en què, tant a Tarragona com en general, és una forma de govern en la que necessites parlar amb tothom molt més i això significa que es poden generar oportunitats de participació per a la resta de grups municipals i una oportunitat de participació per a poder transformar la ciutat. Quants més agents participen en molts casos fa que s’enriqueixin les polítiques i els resultats. És una manera de governar molt més exigent i més difícil però que també et genera altres oportunitats.

Per la coalició d’En Comú Podem ha afectat la situació interna de Podem amb Hermán Pinedo?
Nosaltres hem seguit treballant com una mateixa coordinadora i totes les decisions les hem pres en comú. Això ha afectat més directament a ell però a l’hora hem seguit treballant com a grup municipal. Ha afectat més en l’àmbit supramunicipal que en el govern, però ha servit per enfortir-nos i per dir que som un mateix equip, amb una proposta conjunta. És una candidatura que neix a Tarragona de forma conjunta, ha estat un camí que hem iniciat junts i per tant fa que el projecte es basi en la unitat.

Preocupa el discurs de la CUP dient que no estan complint amb el pacte d’investidura?
Crec que durant l’any han tingut diferents moments on han estat més properes a la gestió que estàvem fent i altres on això no ha passat. Tenim reunions amb elles molt seguides per veure com estan els acords del pacte d’investidura. Penso sincerament que és una cosa que en alguns dels acords necessitem més temps, però que els tenim al cap. Som un govern d’esquerres i estem d’acord en fer-ho, crec que ha estat ocasional. En general penso que tenim una bona relació.

Per tant, compliran els acords?
Sí, anirem complint els compromisos que hem adquirit amb elles.

Creiem que tenim un govern que té la capacitat de ser flexible, per poder arribar a pactar amb altres forces i això ens fa forts

Estan oberts a ampliar el govern, que entrin Junts per Tarragona i la CUP?
Sempre podem parlar de tot. Però avui dia creiem que tenim un govern que té la capacitat de ser flexible, per poder arribar a pactar amb altres forces i això ens fa forts. Però en política mai se sap. Aquest any hem estat capaços de tirar endavant els projectes, amb una bona fórmula i cal seguir treballant.

Se senten còmodes sent 9 regidors
Sí.

Amb la marxa de Laura Castel vostè agafarà més competències?
Probablement no. Crec que les regidories que porto he aconseguit que tinguin una bona sinergia entre elles, de fet segueixen totes una mateixa línia, que és tot allò que té a veure amb les persones i els grups més vulnerables. Per tant les competències que tinc estan relacionades entre elles. Ara mateix estic bé tot i que si hagués necessitat, es podrà veure.

Sempre ha repetit, tant en campanya com ara al govern, que vol una ciutat feminista i cuidadora. Què significa?
Ha estat un dels lemes de campanya. El fet de voler ser una ciutat cuidadora implica que la ciutat ha de canviar la mirada cap a la seva ciutadania i cap a la gent que hi viu, que sigui una ciutat acollidora, amable i una ciutat on es pugui viure bé, siguis qui siguis. Des del feminisme, a més parlem sempre que allò que definim com ‘normal’ sempre té un gènere i sempre té altres atribucions. Per exemple, quan fem un edifici, no sempre pensem en les persones discapacitades. O quan es fan polítiques, no es tenen en compte totes les situacions de les poblacions. La ciutat cuidadora vol que ningú es quedi enrere ni fora. Crec que a poc a poc anem canviant cap aquesta mirada i generant pedagogia.

I des de la banda feminista?
Volem fer una ciutat que sigui capaç de generar ni reproduir aquelles jerarquies i desigualtats i que són violències. Necessitem polítiques que abordin aquest problema i que no el reprodueixin.

La campanya ‘Respecta’, tornarà a ser ‘Respecta’m’?
No. Ha sigut un canvi que simplement és un pas endavant. Hi havia una campanya que va funcionar molt bé (Respecta’m), a partir d’ara el que fem és mantenir-la, canviant-li el nom, perquè volem canviar també la direcció de la política i que no és un canvi que sigui gratuït ni que sigui un invent. Tampoc pretén dilapidar la gestió anterior. El canvi l’entenem perquè el feminisme també evoluciona i que també té demandes noves. Des de l’Ajuntament tenim un document que es va fer en el seu moment, on es preguntava a la gent que pensaven de la campanya i moltes asseguraven que no veien bé que fossin les mateixes dones les que s’haguessin de defensar, dient-li ‘Respecta’m’ a l’agressor. Aquest canvi es fonamenta en aquest sentit i ens permet arribar a tothom, sent més inclusiva.

Entrant en altra de les seves àrees, com a regidora de Salut Pública, està satisfeta amb els serveis que ofereix la ciutat?
Crec que hi ha moltes coses a millorar. Veiem com ara hi ha moltes concentracions i manifestacions per exigir millores en el sistema de salut i cerc que aquest moment és clau. Hem de treure de totes les crisis oportunitats. Les coses bàsiques s’han de valorar, on hem de tenir un sistema de salut públic i de qualitat en el que capiguem tots i on estem tots ben cuidats, inclosos els mateixos treballadors. Penso que la paga extra a les persones que han lluitat en primera línia durant la pandèmia està bé però ha de ser un altre.

Que hi ha de la demanda de l’ampliació de l’Hospital Joan XXIII?
L’estem lluitant. Des del nostre espai polític i des del Parlament, on també s’ha de treballar més. Nosaltres des d’aquí hem de defensar el nostre territori i els nostres hospitals, però també en l’àmbit català s’ha de buscar que això estigui ben blindat i protegit.

Està pressupostat per la Generalitat
Un pressupost que vam ajudar a aprovar i que és a canvi que fos més social i estirar-lo una mica.

Preocupa que no es faci, ja que Reus ha cedit l’Hospital Sant Joan?
Aquest argument sempre hi és i aquest és el que probablement ens diran. Crec que com a Regió Sanitària també hi ha una planificació territorial. Això està bé però com a ciutat hem de defensar que la població ha d’estar ben atesa.

Per què no veuen bé el projecte de Mas d’en Sorder?
Des d’en Comú Podem Tarragona apostem per un urbanisme sostenible, d’una ciutat compacta, i que fomenti l’habitatge social. Celebrem que la Generalitat aposti per revisar i replantejar aquest projecte i el de la Budellera. Ens sembla una bona decisió que reafirma la nostra aposta al municipi per un urbanisme sostenible i equitatiu

Què es va trobar a Serveis Socials quan va arribar?
Em vaig trobar amb un equip amb moltes ganes de fer coses. Sobretot amb ganes de fer coses noves, i això ens ha permès connectar amb l’objectiu d’establir nous reptes per anar més enllà del que es feia tradicionalment. S’ocupaven molt de les qüestions materials i qüestions econòmiques i de fer els acompanyaments, però també volíem integrar aquelles qüestions que no són materials, per vetllar per les persones més vulnerables. Projectes com evitar la soledat de les persones grans, amb ‘Radars’, als barris de Ponent, on es detecten a les persones grans en solitud; i amb ‘Àpats en companyia’. Queden encara molts reptes, però la pandèmia ens ha frenat.

Ningú estava preparat pel que ha acabat venint

Estava preparada l’àrea de Serveis Socials per la crisi del coronavirus?
Ningú estava preparat pel que ha acabat venint. Hem sigut un equip amb molta resiliència. En una setmana van estar preparats per reconvertir un servei absolutament presencial per fer-lo telemàtic i agilitzant els tràmits burocràtics per accelerar els tràmits el màxim possible. Sempre hem tingut clar que la pandèmia afectaria els sectors econòmics i els equips de Serveis Socials han treballat molt, fent un gran esforç amb molta professionalitat i bona resposta.

Quantes persones s’han atès?
Aquesta passada setmana vam presentar les dades i veiem com des de gener fins al maig es van quadruplicar les persones ateses, més de 5.000 persones. Aquest augment ha estat escalonat, on com més durava el confinament, més gent hi havia afectada i que necessitava ajudes.

Preocupa que això només sigui l’inici d’una nova crisi social?
El problema és que no hem tingut un antecedent d’una crisi d’aquestes característiques. És difícil saber què passarà en un futur, pel fet que directament encara no sabem com estarem d’aquí a un mes, ni com evolucionarà la mateixa pandèmia en l’àmbit de la salut. Depenen de la seva evolució per determinar el futur, però així i tot hem aconseguit que en aquesta crisi s’actués ràpidament, oferint ajudes i estan al costat de la gent. La situació és molt complicada per moltes famílies.

S’ha musculat Serveis Socials?
Sobretot s’ha augmentat en personal, que és molt important. En l’àmbit pressupostari també hem augmentat. Hem fet un nou modificatiu per poder dotar de més pressupost per l’àrea i de moment l’estat d’aquesta àrea és bo, però hem de seguir reforçant-la amb més personal, amb equipaments socials i amb mètodes d’ajuda.

Quin pressupost té Serveis Socials?
Exactament, 11.276.106 euros

Ja ho hem fet un cop i ja sabem què és i si la pandèmia va a més hauríem de tornar-ho a fer

Està preparada Tarragona per tornar a confinar-se?
Crec que la població en el seu dia va saber respondre. També hem tingut sort i la responsabilitat ciutadana ha fet que vagi tot bé. Si és necessari ho haurem de fer. Ja ho hem fet un cop i ja sabem què és i si la pandèmia va a més hauríem de tornar-ho a fer. L’àrea de Serveis Socials, com ja he dit abans està més preparada, tenim la intenció de contractar més gent i que facilitaran la feina i acceleraran el procés. Crec que estem millor preparats, amb més experiència i més personal. Estem preparats.

Van ser pioners habilitant el pavelló del Serrallo per als sense sostre
El pavelló del Serrallo ha
suposat una important experiència que va posicionar Tarragona en el mapa de ciutats que van donar resposta a les persones sense sostre. Amb la col·laboració de Creu Roja, Joventut i Vida i Bona Nit, vam ser la primera ciutat de Catalunya en posar-lo en marxa i la segona d’Espanya. L’experiència que hem tingut amb el pavelló durant l’estat d’alarma ens ha donat l’oportunitat de tenir una experiència de treball molt intensa amb aquesta part de la nostra població. Aprofitarem aquesta experiència per reforçar els projectes que tenim i les intervencions en coordinació amb la resta d’entitats.

Tornarien a habilitar-lo?
Si tornés a haver un estat d’alarma, es tornaria a plantejar la possibilitat. Precisament ha estat un recurs que ha fet possible que tothom tingués un lloc on poder confinarse en condicions de seguretat i amb accés a menjar i necessitats bàsiques.

Com veuen des de Serveis Socials la situació amb els menors no acompanyats?
Nosaltres quan vam entrar al govern ja vam veure que des de Serveis Socials era una qüestió que s’havia d’abordar. Al gener vam contractar un equip de tres educadores socials que es dediquen exclusivament a abordar aquesta qüestió. És un primer pas per començar i iniciar polítiques. Sabem que això també parteix d’unes polítiques de la Generalitat i de l’Estat (lleis d’estrangeria), que ens imposa un marc de regulació en el moment que aquestes persones arriben al nostre país. Són qüestions que ens agradaria canviar, però des del municipi no podem. El problema també ve quan just arriben a la majoria d’edat i es troben de la nit al dia, sense llar, sense feina i sense papers, havent estat dins del sistema. Ens sembla que són problemes molt greus, d’una injustícia estructural brutal. L’Ajuntament no té competències directes en aquest àmbit, però sí que volem abordar-les perquè és una qüestió que ens afecta.

I els preocupa també els últims episodis d’inseguretat?
Sí. A més aquests conflictes amb els menors contribueixen a generar més estigmatització i els hi genera encara més problemes per poder integrar-se o poder ser acollits en la nostra societat. Estem destinant recursos i busquem formes de intervenir. Ara com a mínim tenim un seguiment de les persones que hi ha.

La seva àrea, Serveis Socials, és l’origen del cas Inipro, han trobat relació?
Avui dia en la meva gestió no. És una qüestió que ja ha quedat en mans dels jutges i serà la justícia qui ens anirà dient, però jo no he observat res. Ens hem trobat una organització post Inipro, una nova generació.

Quins són els seus objectius durant el mandat?
Per una banda, aconseguir que la ciutadania percebi que estem fent coses pel benestar animal. És una qüestió que estava molt oblidada i que són polítiques que s’han de fer i que fins ara no s’havien fet. També m’agradaria que es consolidés el reforç de l’Institut de Serveis Socials, que tingui més capacitat i més equip. Sobre feminisme, volem aconseguir que Tarragona canviï i que la mirada de gènere sigui transversal. Tot just estem començant i en aquesta matèria és un camí llarg i difícil. Hem aconseguit integrar les polítiques LGTBIQ+ en les polítiques feministes i que aquesta mirada ens fa estar a l’altura de les demandes de la ciutadania.

 


REDACCIÓ7 Juliol, 2020
jesus_arjona.jpg

Jesús Arjona Muñoz, jove col·leccionista, promotor i comissari d’art tribal africà va inaugurar, aquest passat divendres dia 3 al Museu de la Mar de l’Ebre de Sant Carles de la Ràpita, l’exposició “Onye Obia: l’home vermell a l’Àfrica“. Avui hem pogut parlar amb ell per fer-li unes preguntes sobre aquesta mostra.

Jesús Arjona durant l’exposició

Explica’ns què podrem trobar en aquesta exposició?
Onye Obia: l’home vermell a l’Àfrica” és una mostra que parla sobre com la mar va ser influència dins de la cultura, tradició i art tradicional africà. Explica com aquesta va ser una font de primera matèria per la realització de les obres, o bé com va esdevenir la via de comunicació per la qual es va produir la colonització i les conseqüències que aquesta va generar.

A l’exposició trobareu diverses temàtiques que il·lustren aquesta relació entre la mar i l’art, però també podreu veure una sèrie d’obres de pobles que es troben a la costa occidental africana com els Yoruba, Ibibio, Ashanti, Ewe…

I el seu títol, què significa?
El títol és quelcom molt significatiu en aquesta mostra, ja que la primera part “Onye Obia” és en llengua Igbo (Nigèria), persona estrangera, o bé colonitzador. La segona part, es refereix a com en alguns pobles de la costa representen als occidentals pintant-los de vermell.

Les obres són totes teves o hi ha d’altres procedències?
Hi ha una gran part d’obres procedent de la meva col·lecció, la majoria, no obstant això, hi ha obres d’altres col·leccions, com la d’Enric Benaiges, Antonio Luque, Eduard Virgili i una última col·lecció privada.

Quines obres destacaries?
Podreu contemplar importants obres dels Yoruba de Nigèria, com una màscara “Egungun Agobori” o bé una màscara “Gelede”; un generós conjunt d’obres Ewe de Ghana, que procedien anteriorment d’una de les col·leccions més importants d’Europa d’aquest art; una important selecció d’obres utilitzades com a elements de canvi, a més d’un seguit d’obres dels pobles Akan de Ghana, de les que destaco una Akuba del segle XIX anterior a l’ablació al territori i una bandera Asafo dels Fante de Ghana.

Després del confinament, com t’has sentit fent un acte d’inauguració?
La inauguració va ser totalment un èxit ja que l’assistència a l’acte, donat els aforaments, va ser del 90% fet que m’omple de joia. Podem veure un renaixement de la cultura que tant feia falta, ha sigut tot un plaer encetar un dels primers actes que es feien a Sant Carles de la Ràpita. A més, la mostra, ha sigut rebuda amb els braços oberts tant per la població com pel Museu de la Mar de l’Ebre i per l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, ja que amb els pocs dies que porta oberta ha obtingut moltes felicitacions.

Aquesta és la teva sisena exposició, que significa això per a tu?
Sempre és un plaer exposar, a més si és en un museu, i més en un espai tan interessant com el Museu de la Mar de l’Ebre. Crec que en aquest moment,  actes així fan reviure la nostra societat per poder tornar a la “normalitat”.

D’altra banda vull destacar la importància de realitzar esdeveniments per part de l’administració pública que parlin sobre altres cultures, ja que en la societat tan global que tenim necessitem que tothom se senti identificat, integrat i part del sistema. Aquesta mostra que parla sobre els diferents pobles africans, de la història i de l’impacte que va tenir occident al continent és quelcom que esdevé necessari.

Fins quan podrem anar a visitar l’exposició?
Estarà oberta fins al 30 d’Agost al Museu de la Mar de l’Ebre de Sant Carles de la Ràpita en el seu horari habitual i l’entrada és gratuïta.

Horari del museu: de dimecres a diumenge (11-14:30h i de 17:30-20:30h)

 


REDACCIÓ28 Juny, 2020
foto_3667353.jpg

Les autoritats policials i polítiques estan preocupades amb el fenomen ‘okupa’ a Tarragona. El comissari dels Mossos d’Esquadra a Tarragona, Josep Maria Estela, no amaga la seva inquietud però remarca que més que l’ocupació en si mateixa és la conducta dels inquilins el que sovint ocasiona sensació d’inseguretat. “Hi ha persones que no generen alarma ni estan relacionades amb cap activitat delictiva, però n’hi ha d’altres que sí que tenen conductes que generen inseguretat a la via pública”.

Josep Maria Estela és el cap policial de Tarragona

Algunes ocupacions problemàtiques estan situades als barris del Serrallo de Tarragona – on dilluns va haver-hi una baralla multitudinària a l’entorn de l’edifici del Rancho Grande –, a Sant Salvador o al carrer Ferrers de la Part Alta. “S’hi trenquen les normes més bàsiques de convivència, hi ha alguna baralla i petit tràfic de drogues”, apunta el comissari.

Per part de l’Ajuntament de Tarragona s’ha endurit les polítiques en relació a les okupacions que porten associades actituds delinqüencials. Una de les iniciatives que ha engegat és una ronda de reunions amb les entitats financeres que són propietàries dels pisos ocupats. Mentrestant, la policia es compromet a reforçar la vigilància.

En el cas del Serrallo, els Mossos asseguren que han incrementat la presència policial fixa a la zona, un fet que ajuda a tranquil·litzar els ànims veïnals.


REDACCIÓ15 Juny, 2020
herman_pinedo.jpg

Hermán Pinedo és el regidor de Patrimoni de Tarragona. És una persona força contestada, ja sigui per l’exregidora Bego Floria o pels dirigents del seu partit. En una entrevista a larepublicacheca.cat assegura que, com a historiador, gestionar el patrimoni d’una ciutat patrimoni de la humanitat és un regal. Reconeix que l’administració no és tan ràpida com li agradaria. És crític amb l’etapa de Bego Floria, persona a qui diu nodrir respecte personal. Està convençut que Pau Ricomà acabarà el mandat i diu que si es modifica el cartipàs municipal, ell vol continuar tutelant el Patrimoni de Tarragona

El regidor durant l’entrevista

Fa just un any que forma part del govern liderat per Pau Ricomà, com veu la ciutat i com veu el seu govern?
Veig la ciutat bastant bé, millor que fa un any. És cert que ens hem enfrontat a tres crisis seguides (IQOXE, el temporal Glòria i el coronavirus), però veig un govern fort, que va en el bon camí i que vol seguir fent canvis a la ciutat, que és això que vam venir.

Govern fort… és broma?
En absolut. Jo sempre intento veure les coses des d’un punt de vista molt realista i racional. Hem aprovat uns pressupostos i estem fent la nostra tasca de governança. No és cap secret que som 9 regidors, un terç del consell plenari, però hem aprovat totes o gairebé totes les mocions que s’han portat a debat, mitjançant la fórmula de cercar consensos i negociant. En definitiva, la política es tracta d’això: buscar aliances i negociar. Crec que un govern amb 9 regidors que ha tirat endavant la majoria de les seves propostes, significa que ha tingut èxit en la governació la ciutat.

Quan vam arribar es van descobrir monuments patrimonials que ‘queien’

Quin ha estat el moment més difícil per vostè?
Hi ha hagut uns quants, però el meu primer va ser quan vam rebre l’informe de l’estat de l’amfiteatre. Trobar-te amb un problema d’aquesta magnitud, no s’ho esperava ningú. Després d’aquest moment difícil, ens ha colpejat IQOXE, el coronavirus… Tot això ens ha obligat a adaptar-nos i a treballar per a recuperar la ciutat dels efectes de la crisi. Crec que aquest últim ha estat el moment més difícil per aquest govern. Estem doblant esforços per tirar endavant la recuperació i només el temps dirà si ho hem fet bé o malament.

No serien més forts si la CUP o JxTGN entressin al govern?
No és una cosa que decideixi jo. En el cas del meu partit, En Comú Podem, és una cosa que haurà de decidir l’assemblea. Som conscients que va haver-hi converses amb la CUP per ampliar govern, però s’han quedat allà. És una cosa que no decidiré jo personalment, sinó les assemblees dels partits polítics. Jo ara mateix em sento còmode amb les competències on treballo i qualsevol canvi que pugui haver-hi es decidirà en assemblea. Però, ara per ara, està parada.

Si l’alcalde canviés el cartipàs, seguiria a Patrimoni o hi ha altra regidoria que li agradaria tutelar?
Absolutament no. Jo sóc historiador de formació i és un autèntic somni ser el regidor de Patrimoni d’una ciutat patrimoni de la humanitat. És una oportunitat única i en cap cas l’abandonaria, per molts problemes que hi pugui haver.

Quins problemes hi han?
Els que ja se sabeu. Quan vam arribar es van descobrir monuments patrimonials que ‘queien’. Estem invertint molts recursos per al seu manteniment. Els monuments són part de la nostra identitat i s’han de conservar. La situació no és fàcil, però m’agraden els reptes.

El que no s’ha de fer mai en política és xutar la pilota amunt. Si la cagues, ho dius, i no hi ha problema. Cal assumir els errors

Vostè ha comès alguna ‘cagada’ aquest mandat?
Sí, i tant! (rialles). Per exemple, quan va sortir el tema de l’amfiteatre. En una entrevista em devia expressar malament – o van posar que jo vaig dir -, que volíem enderrocar una graderia de l’amfiteatre. En cap moment ho vaig platejar.  Em devia expressar malament, cosa que pot passar perquè sóc humà i m’equivoco. Sigui com sigui, allò va ser una cagada important. Vaig haver de sortir a rectificar i són errors que fas. Cada dia m’equivoco. Jo crec que el que no s’ha de fer mai en política és xutar la pilota amunt. Si la cagues, ho dius, i no hi ha problema. Cal assumir els errors.

Molta gent el va criticar per permetre un acte multitudinari a l’amfiteatre, abans de l’informe.
El que està clar és que segons l’informe, l’estat crític de l’amfiteatre no és una cosa que venia d’uns mesos. Evidentment, si l’estat de l’amfiteatre el setembre passat era així, també estava igual de malmès el novembre de 2018. Nosaltres quan vam rebre l’informe i va ser analitzat pels tècnics, vam decidir tancar-lo. Ara bé, si haguéssim conegut abans que l’estat era tan perillós, òbviament que no haguéssim autoritzat cap acte d’aquest tipus. Però no ho sabíem. La prova és que fa 10 mesos que l’amfiteatre està tancat, per causes que realment són alienes a la meva persona, però les assumim com a ajuntament. Em consta que s’està treballant per solucionar aquests problemes.

Fins quan estarà tancat?
El temps que sigui necessari i fins que no es pugui reobrir garantint que l’amfiteatre és 100% segur.

Si haguéssim conegut abans que l’estat de l’amfiteatre era tan perillós, òbviament que no haguéssim autoritzat cap acte

Amfiteatre en obres
Com es troben les obres de reforma, ens pot avançar alguna actuació en altre element patrimonial?
Les obres a l’amfiteatre van començar al març però es van aturar a causa del coronavirus. Es van reactivar fa poc i tenen una durada de dos mesos. Quan s’acabin aquestes actuacions iniciarem el projecte de reforç de la graderia excavada a la roca i ens trobem en vies de poder treballa a la porta ‘triumphalis‘, l’accés de l’arena. Quan estiguin acabades es podrà obrir l’amfiteatre. Pel que fa a la resta d’intervencions, estem en contacte amb la Generalitat per poder invertir i conservar el patrimoni i ens trobem realitzant convenis, com els projectes de la muralla. En dos anys podrem veure canvis molt importants en l’àmbit de patrimoni a la ciutat.

En dos anys podrem veure canvis molt importants en l’àmbit de patrimoni a la ciutat

Tots els projectes que anuncia, veuran la llum abans de finalitzar el mandat?
Jo tinc les coses molt clares. Hi ha coses que són imputables als polítics i altres que s’han d’atribuir al funcionament de l’Ajuntament. No tenim l’ajuntament més ràpid del món, ni de lluny. Ara està començant a canviar, però quan vam arribar, no ho era. Per exemple, nosaltres vam començar a treballar en l’obra de l’amfiteatre a l’octubre i l’obra va començar el maig per qüestions que no depenen de l’ordre polític. Hi havia diferents àrees a l’Ajuntament que quan arriba qualsevol tràmit, es paralitzava.

Quines són aquestes àrees?
Parlo de contractació o personal. Quan tu ja has fet el teu treball i de sobte arriba a una àrea on es paralitza durant dos mesos, al final jo sentia una sensació d’impotència, perquè l’amfiteatre és una de les peces clau del nostre Patrimoni. Evidentment que volíem tenir-lo adequat des de fa mesos, però els tràmits van com van i, de postres, ens ha vingut la COVID-19. Per tant, ja teniu una altra cagada meva: creure que els temps de l’administració pública són els del món real (rialles).

Com es troba el projecte de les graderies dels Sedassos?
M’agradaria poder donar bones notícies… És el que comentava abans. Vam entrar en un ‘debat’ entre l’empresa encarregada de les obres i l’Ajuntament, on defensaven que l’obra estava acabada i els tècnics de l’Ajuntament deien que no. L’empresa sembla que no va fer les coses de la manera adequada i es va decidir treure-li aquest encàrrec. Ara bé, des que es va fer aquest procés fins que vam aconseguir entrar dins de l’obra, que en aquell moment no era nostra; van passar dos mesos. Ara estem buscant una nova empresa perquè acabi el projecte.

Tropa d’inútils
Quan veurem acabat el projecte?
Realment, la durada de les obres per acabar el projecte és de dues setmanes. Però algú podrà pensar: “A veure, tropa d’inútils, us passeu un any per acabar una obra que ha de durar dues setmanes?”. Sí, tot i que em sap greu. Però penseu que només el tràmit per a poder accedir a les obres es va demorar dos mesos. No són coses polítiques, la voluntat existeix i tant de bo ho poguéssim haver acabat fa mesos. Espero que es pugui obrir com més aviat millor i provarem les graderies, si no funcionen, les retirarem. Si hi ha algun problema que ens fa veure que no tenen lògica (que per a mi no la tenen), a la plaça dels Sedassos, aniran fora.

No tenim l’ajuntament més ràpid del món, ni de lluny

Quants projectes ha vist que s’ha invertit una ‘morterada’ de diners i es podrien haver invertit en altres elements o àrees, des que és regidor?
Des que estic jo en cap. No obstant, sí que és veritat que el projecte de la plaça dels Sedassos es podria haver fet de manera molt diferent. Sobretot si es volia interpretar bé la graderia del circ, s’hauria d’haver fet millor en altre punt. I no ho dic jo, ho diuen tots els tècnics, experts en Història i Arqueologia, que afirmen que la plaça dels Sedassos no era el lloc per fer aquesta recreació. Em sembla que van ser 240.000 euros i allí han quedat. Si les hem de treure, les traurem. Penso que no es va pensar prou bé les coses quan es podien haver fet molt millor.

Quan vostè veu la seva ‘enemiga intima’, Begoña Floria, donar consells, que li passa pel cap?
A Begoña Floria li tinc molt de respecte…

El projecte de la plaça dels Sedassos es podria haver fet de manera molt diferent. Sobretot si es volia interpretar bé la graderia del circ, s’hauria d’haver fet millor en altre punt

Sigui honest…
Sé que la Regidoria de Patrimoni és una de les àrees més difícils de gestionar, però el que sí que és cert és que cal voluntat política. Crec que podria haver fet les coses diferent durant el seu mandat. Potser les circumstàncies no ho van permetre, però sincerament crec, havent vist i conegut la regidoria, que les coses realment les podien haver fet millor, partint d’una base que és fonamental: invertir en Patrimoni. Si analitzem els pressupostos anteriors, és fàcil adonar-se que la inversió en Patrimoni que s’ha fet és ridícula. Quan tu ja parteixes d’aquesta base, poc més pots fer. I els pressupostos, precisament, són qüestió de voluntat política. Si tot és com ella (Bego Floria) diu, que el que s’està fent a Patrimoni és perquè ella ho va deixar mig fet, dec ser l’home amb més sort del món, perquè casualment que el pressupost passi de 15.000 euros a 100.000 euros en conservació i que, amb el que ja s’ha invertit i el que està previst invertir, arribem al milió d’euros… Doncs no ho sé, seré jo el més afortunat del món i Begoña una crac. El que importa és com quedi el Patrimoni i que sigui digne.

Vostè se sent capaç de comunicar bé, és a dir, Patrimoni comunica bé amb la ciutadania?
Hi ha dues coses diferents: jo en l’àmbit personal comunico bé perquè sóc actiu a les xarxes socials i en les tecnologies. Crec que jo, en aquest sentit, ho faig bé, perquè de fet hi ha moltes coses que es fan que les publico jo mateix. També destacar la feina del departament de premsa que és genial. Ara bé, com a museu, no hem sabut comunicar gens bé.

Si analitzem els pressupostos anteriors, és fàcil adonar-se que la inversió en Patrimoni que s’ha fet és ridícula

Se sent còmode amb la situació comunicativa actual del Museu?
És evident que no. Només cal passejar pel circ o per la Rambla Vella i et trobes cartells absolutament cremats, calcinats o inclús destruïts del Museu d’Història. Això, amb tot el respecte, és una merda. Estem en vies de retirar aquests elements per sempre i cercar alternatives. La capacitat de comunicar del museu en l’àmbit del carrer és molt dolenta i en som conscients, assumeixo la responsabilitat. Ja estava així quan vaig arribar, però també és veritat que en un any de govern has d’assumir responsabilitats. Per tant espero que, com més aviat millor, podem solucionar el problema.

Vostè va a visitar els museus i els monuments per saber les seves mancances i sentir l’opinió dels turistes?
Intento visitar els recintes i museus cada vegada que puc. Però mireu, la prova que fa que conegui perfectament la situació real del Patrimoni és que la museïtzació del Museu de Tarragona és nefasta. Que en el Fòrum de la Colònia no s’hi pot estar, que pagar 3,30 euros per entrar-hi és un autèntic atracament, perquè ara mateix no es pot veure res i no tenim res a oferir. Si tu vens un producte (està bé cobrar per veure els espais i recintes), has d’oferir quelcom bo i en condicions. Hi ha molts monuments que no s’hi pot estar a l’estiu. Pagar el que es paga al Fòrum, per exemple una família de 3 persones, és una bogeria, dit pel regidor de Patrimoni.

Pagar el que es paga al Fòrum, per exemple una família de 3 persones, és una bogeria

S’està intervenint o canviant l’espai?
Estem intentant fer el recinte molt més amable. Intentant que hi hagi ombra, bancs… En definitiva fent un lloc on es pugui anar. D’altra banda, també som conscients que hi ha alguns llocs on l’accessibilitat per persones minusvàlides és molt difícil o no estan adaptades. Se’m trenca el cor quan veig una persona que no pot entrar en algun recinte pel simple fet d’anar en cadira de rodes. Hi ha moltes coses que estan malament, no tot depèn de mi perquè si així fos, hi hauria coses que ja estarien fetes.

Això sona a la història de sempre…
No, us ho estic reconeixent. La museïtzació del Museu de Tarragona és dolenta. Us ho dic claríssim i estem treballant-hi. Si no s’ha fet ja, és perquè no tenim els recursos suficients, pel que fa al personal per fer-ho i els tràmits van massa lents. Som conscients.

Llavors, mereixem el títol de Ciutat Patrimoni de la Humanitat?
Sí i tant que sí. Perquè tenim un llegat patrimonial impressionant. Som la capital de la Hispània Romana durant molts anys, vam ser ciutat imperial… Per tant ens correspon. No obstant això, no s’han fet gens bé les coses fins ara i, per la part que em correspon, ara sí que ens creiem aquest Patrimoni i ara sí que invertim.

Liderar el partit

Assemblea d’En Comú Podem

Per què volia liderar Podem a Catalunya i per què es va retirar?
Mireu, les coses a Podem Catalunya no s’han fet gens bé. Quan tu veus a les mateixes persones assegudes tres i quatre vegades, les disputes de sempre en l’àmbit de partit, et fan veure que cal un canvi real i radical. També entenc que les circumstàncies actuals, amb cinc candidatures i un perill real de repetir errors i tornar a les dinàmiques destructives; el que cal ara és més unitat. Jo entenc que la meva candidatura dividia el vot i entenc que el millor era retirar-se perquè els que estem en la mateixa línia política puguin anar a una.

 

No podem tenir un partit per alimentar famílies polítiques

Quin és el seu model per liderar el partit?
Doncs en primer lloc, una nova organització interna, és a dir, no podem tenir un partit per alimentar famílies polítiques. Hem de tenir un partit que estigui al carrer amb la gent, per poder governar i canviar les coses. Podem Catalunya, fins al moment, no ha estat aquest partit, desgraciadament. En segon lloc,  cal descentralitzar el partit a Barcelona. A la resta de territoris ens tenen oblidats. Això no pot ser. Calen recursos. De fet a mi em van fer fora per fer una assemblea. Això no va del Joc de Trons, va de política i de defensar els drets de les persones.

Creu que la gent del seu partit li té ‘tírria’?
Insisteixo que no s’han fet les coses bé. Quan tu ets l’abanderat del canvi polític, has de ser molt escrupolós amb tot allò que fas. Coses que es permeten al PSOE o al PP, a Podem no se li permet, i entenc que l’opinió pública ha estat extremadament rigorosa amb nosaltres. Ho entenc. Però si t’alces com el líder dels que lluiten contra la corrupció i defenses la radicalitat democràtica, has d’exercir-los tu mateix, i aquí és on hem fallat.

Ricomà acabarà mandat

Pinedo al costat de l’alcalde Ricomà

El seu govern acabarà el mandat?
Aquest govern acabarà el mandat al 150%. I ho podeu guardar a l’hemeroteca i si no us convidaré a alguna cosa el 2023. Segur. Som un govern molt preparat, molt capacitat i amb moltes ganes.

 

Fa un any de l’assemblea de la Casa del Mar, que va acabar amb 12 anys de govern socialista. Canviaria alguna cosa?
En absolut. Vam fer el correcte, no tenia cap sentit fer dues assemblees per separat, una d’En Comú i l’altra de Podem. Vam fer-la conjuntament, com el fet d’haver-nos presentat conjuntament a les eleccions. No em penedeixo de res. Es va votar per majoria absoluta donar suport a Pau Ricomà i s’està demostrant que es va fer el correcte.

Tot en ordre…
En aquella assemblea hi va haver gent que es va queixar que hi havia ‘infiltrats’ que van votar sense ser del partit.
En aquella assemblea va haver-hi un control del cens. Tota persona que va entrar i va votar és perquè era d’En Comú o Podem. Companys de partit s’encarregaven del cens i va estar tot controlat. No va votar ningú que no estigués inscrit.

Vull marxar com algú que realment va deixar Tarragona a l’alçada d’una Ciutat Patrimoni de la Humanitat

Com li agradaria ser recordat com a regidor de Patrimoni?
Jo vull que, quan s’acabi el meu mandat, poder anar al Museu d’Història i als recintes i poder sentir orgull de què estic veient. Viatjo quan puc i  em fixo sempre en els museus d’altres ciutats. Vull marxar com algú que realment va deixar Tarragona a l’alçada d’una Ciutat Patrimoni de la Humanitat.

Tindran, a l’estiu, aigua pels treballadors dels museus?
Espero que sí, però com he dit abans, una decisió com aquesta es torna un tràmit burocràtic terrible. Tindran, espero que l’abans possible.

ENTREVISTA


REDACCIÓ13 Juny, 2020
20191008_115706_resized.jpg

Noemi Llauradó és d’aquelles dones que no ha parat ni quan el govern, per imposicions sanitàries, obligaven a confinar-nos. La presidenta de la Diputació de Tarragona i vicealcaldessa de l’Ajuntament de Reus ha estat al peu del canó, interessant-se per cercar solucions eficaces a la problemàtica dels municipis i a les angoixes de la població. L’ens supramunicipal ha adoptat una bateria de mesures que intenten pal·liar les conseqüències de la crisi sanitària que, a poc a poc, s’està convertint en una emergència social. En aquesta entrevista, Llauradó explica com va viure el confinament i el dolor que va sentir davant el degoteig de víctimes mortals de la Covid-19. La presidenta demana a la ciutadania prudència i responsabilitat perquè siguem capaços d’ultrapassar amb èxit aquest atzucac sanitari. Recorda que ens hi juguem molt.


Presidenta, com ha viscut el confinament?

Com un exercici de reflexió sobre la fragilitat de l’espècie humana, sobre el nostre comportament com a societat durant tots aquests anys i sobre la possibilitat de construir un model diferent que prioritzi aspectes que s’han evidenciat com a realment essencials, com l’atenció i les cures a les persones, els serveis públics, la recerca o la protecció del medi ambient.

 Quin ha estat el pitjor moment?
M’ha impressionat i encara m’impressiona el degoteig constant de víctimes mortals a causa de la pandèmia. Més directament o menys, tots coneixem algú proper que ha perdut un ésser estimat afectat per la Covid-19. Des d’aquí, vull aprofitar per reiterar el meu condol a les famílies afectades. I si em permets Ricard, per compensar, m’agradaria destacar, en l’aspecte positiu, la riuada de solidaritat i el comportament modèlic de la majoria de la ciutadania a l’hora de fer front de manera individual i col·lectiva a aquesta situació tan tràgica.

Quin paper ha assumit la Diputació durant aquesta crisi sanitària?
Des del mateix inici d’aquesta crisi, al mes de març, vam voler avançar-nos als seus previsibles efectes i vam posar en marxa múltiples mesures destinades a reforçar la liquiditat dels ajuntaments i la seguretat de la ciutadania. Dos mesos després, continuem treballant en la mateixa línia, i alhora treballem en un nou objectiu, el de la reactivació econòmica. Aquest paper és el que ens pertoca com a administració supramunicipal que vetlla pels pobles i ciutats del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès.

Com ha viscut les morts a les nostres residències de gent gran?
La gent gran ha estat la més vulnerable en aquesta pandèmia i ho he viscut amb tristor i preocupació perquè són una generació que ja ha patit molt i els hi devem moltíssim. Des d’aquí vull expressar el meu condol a les famílies que han patit la seva pèrdua. Alhora sé que s’han posat tots els esforços per protegir-los i cuidar-los, i en aquest sentit també vull reconèixer i agrair la feina de totes les persones que treballen en el sector de les residències.

Com valora la tasca desenvolupada pels nostres sanitaris?
Tot i que ja sabíem que disposem d’uns equips sanitaris excel·lents, aquesta crisi ens ho ha deixat ben palès. La seva entrega és admirable, i els aplaudiments que els brindem es queden curts davant la seva categoria professional. Sense ells i elles, els efectes de la pandèmia serien molt pitjors. Vull destacar també el paper d’altres professionals que han estat i estan en primera línia, si bé no gaudeixen de tanta visibilitat i reconeixement: equips de neteja, treballadors i treballadores de botigues d’alimentació i de supermercats, personal de les residències de gent gran, transportistes i missatgers… També són dignes d’aplaudiment.

Suposo que vostè no ha parat i que les videoconferències són  constants. Quines són les principals problemàtiques?
Realment és un no parar, i tenim la sort que les trobades en línia ens permeten avançar en l’anàlisi de la situació i en la presa de decisions. Tant jo  com els diputats i les diputades, i el personal tècnic amb responsabilitat a diferents àrees, mantenim contactes sovintejats amb sectors claus d’aquesta crisi, des dels més directament afectats fins a les altres administracions supramunicipals amb qui col·laborem en la recerca de solucions globals. Durant tot aquest temps he fet videoconferències amb alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, el president de la Generalitat i diferents consellers i conselleres del Govern, representants d’associacions municipalistes i de l’àmbit turístic i empresarial, portaveus del tercer sector… A més, a escala interna, les diferents àrees de la Diputació també estem permanentment connectades. En aquest sentit, el teletreball ens ha permès mantenir l’activitat des del primer dia del confinament, i el darrer plenari de la institució, el 8 de maig, també l’hem celebrat amb el sistema virtual.

Quines inquietuds li feien arribar els alcaldes de la demarcació?
Els ajuntaments són la primera baula de l’atenció a la ciutadania. Presten serveis de proximitat, i coneixen millor que ningú les inquietuds i problemàtiques de la gent. Per això, el contacte permanent amb els alcaldes i alcaldesses, i regidors i regidores, a través de les presidències dels consells comarcals, sempre ha estat determinant en les nostres polítiques de suport als ens locals. I, com us podeu imaginar, aquesta relació és ara més estreta que mai. Basant-se en les necessitats que uns i altres ens han transmès, hem emprès accions en matèria econòmica i assistencial per tal que puguin continuar prestant els serveis bàsics a la població, malgrat l’aturada d’ingressos provinents de la ciutadania a causa del confinament social. A banda d’això, també els estem ajudant en la fumigació d’espais públics per prevenir l’aparició del coronavirus, o en la compra agregada d’equips de protecció individual per part de la Diputació, la qual cosa els permet un estalvi econòmic considerable i de gestió en moments complicats I en un mercat global. També els hem prestat assistència per a la celebració dels seus plens telemàtics, indispensables perquè puguin aprovar accions contra la crisi, entre altres mesures de suport.

Continuem treballant en la mateixa línia, i alhora treballem en un nou objectiu, el de la reactivació econòmica. Aquest paper és el que ens pertoca com a administració supramunicipal

La Diputació podria adquirir testos per fer-los entre els tarragonins? S’ha plantejat aquesta possibilitat?
Actuem en coordinació amb el Departament de Salut de la Generalitat, i ara per ara no ens han fet aquesta petició. El que sí que hem fet és destinar un ajut de 100.000 euros per a la Fundació URV, per contribuir en la recerca en matèria de Covid-19 que duu a terme l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili.

Com creu que ha de ser la desescalada fins arribar a la nova normalitat?
El fet que la mitjana de casos de Covid-19 al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre estigui per sota de la resta de regions sanitàries no ens ha de fer abaixar la guàrdia en l’actual fase 1. A nivell individual, hem de ser molt conscients de la responsabilitat col·lectiva que tenim tots i cadascun de nosaltres per anar reduint la pandèmia. És bàsic seguir al peu de la lletra les mesures de distanciament físic, d’higiene o de compliment de les franges horàries de sortida al carrer. És una qüestió de salut, el bé més preuat. D’altra banda, sense bona salut de les persones la reactivació econòmica serà molt més complicada. Ara més que mai, hem de ser el màxim de rigorosos i responsables, perquè, malauradament, la Covid-19 encara és entre nosaltres.

Els organismes dependents de la Diputació comencen a recuperar la ‘nova normalitat’ molt lentament…
Des de l’inici de la crisi, hem seguit de prop les indicacions dels responsables sanitaris de la Generalitat i del govern estatal per tal de garantir la seguretat dels nostres treballadors i treballadores, intentant sempre mantenir el servei bàsic als ajuntaments i al conjunt de la ciutadania. I no només això, sinó que, com us comentava anteriorment, hem pogut impulsar mesures de caràcter extraordinari per pal·liar els efectes socials i econòmics de la pandèmia als ens locals de la nostra demarcació. El teletreball s’ha revelat com una eina que ens ha permès no aturar la roda pel que fa a la nostra feina, tot i que indefectiblement hem hagut de tancar l’atenció presencial a les nostres seus. No obstant això, el contacte telefònic o per correu electrònic es manté, i la via telemàtica també permet a la ciutadania presentar sol·licituds genèriques a la Diputació des de casa. Pel que fa a les classes presencials als nostres centres d’ensenyament, s’han hagut de substituir per sessions virtuals, i el nostre Museu d’Art Modern, encara tancat al públic, ha organitzat accions a través de les xarxes socials i provisionalment es pot visitar en línia a través de les col·leccions que es mostren a la web. D’altra banda, anem reprenent progressivament serveis que sí que havien quedat totalment aturats, com són les obres públiques a la nostra xarxa viària. I aquest mes de juny també obrirem les oficines de Base Gestió d’ingressos.

Què hem après amb el confinament?
D’una banda, ens ha permès aprofitar al màxim tots els recursos telemàtics de què us parlava (plens i reunions telemàtiques, atenció al públic, accés a serveis…) i, en aquest sentit, hem avançat encara més en la implantació de l’administració electrònica al nostre entorn, amb totes les garanties jurídiques i tècniques, i d’acord amb Els mateixos criteris de publicitat i transparència. Potser en el futur, quan la pandèmia hagi passat, podríem mantenir alguns d’aquests sistemes virtuals per tal d’evitar desplaçaments en segons quins casos, i més tenint en compte que molt possiblement haurem de canviar molts dels nostres hàbits socials atenent a criteris sanitaris, per evitar rebrots de la malaltia. En aquest sentit, penso que l’assistència física de vegades no sempre és estrictament necessària, i que la via telemàtica és igualment útil per assolir les mateixes fites. Això sí, hi haurà activitats o trobades en les què sempre preferirem afavorir un contacte més personal i proper, sense pantalles pel mig. Però, en qualsevol cas, caldrà veure quines són les indicacions dels responsables sanitaris.
D’altra banda, com a col·lectivitat, el confinament ha posat a prova la nostra fortalesa, responsabilitat i sentit cívic a l’hora d’intentar frenar la pandèmia, cadascú des del seu àmbit més quotidià. Espero que tot el que hem guanyat fins ara no ho perdem fent cas omís als requeriments associats a la fase de desescalada.

Després de la crisi sanitària arriba l’emergència social i les dificultats econòmiques. La Diputació ha adoptat algunes mesures per minorar les conseqüències de la pandèmia? Quines?
Hem procurat ser proactius des del primer moment. Per això, vam encetar accions dirigides directament als ajuntaments per tal que poguessin assumir amb més facilitat les despeses extraordinàries derivades de la crisi. En aquest sentit, vam mantenir les bestretes als ajuntaments que oferim a través de BASE Gestió d’Ingressos, malgrat que aquest organisme autònom, que té delegada la gestió dels impostos de molts ajuntaments, n’hagués aturat provisionalment el cobrament.

També vam reactivar el pagament d’ajuts que estaven en procés de tramitació als ajuntaments, per contribuir a impulsar la despesa pública, entre altres mesures urgents. Pel que fa a d’altres de més recents, en el ple extraordinari del passat 8 de maig vam aprovar la convocatòria d’ajuts del Pla d’Acció Municipal, el PAM, que preveu 85M€ per al present quadrienni, dels quals 21M€ es destinen a l’actual exercici.

També es va donar llum verda a la modificació de crèdit que augmenta el pressupost general d’enguany en un total de 16M€, part dels quals es destinaran a mesures directament destinades a la lluita contra la Covid-19. Així mateix, en la sessió vam aprovar adaptar el conveni 2020-2023 amb els consells comarcals per tal que puguin rebre amb celeritat ajuts per fer front a la pandèmia del coronavirus als respectius municipis. I es va donar el vistiplau a l’ampliació fins a 175M€ del límit per a les operacions de tresoreria de BASE Gestió d’Ingressos, que el ple del 29 de novembre de 2019 havia fixat en 100M€. D’aquesta manera, garantim el pagament d’aquesta bestreta fins al mes de setembre a tots els ens locals als quals prestem serveis de recaptació delegada. Un cop aprovat tot plegat, continuem dissenyant noves iniciatives, en el marc d’una comissió creada amb aquest objectiu de reactivació econòmica de la nostra demarcació.

Enguany el turisme nacional serà el que podrà salvar la temporada… Què està fent el patronat per convertir el nostre territori en el més visitat?
Aquesta serà una temporada realment difícil per al sector turístic. A banda de la nul·la activitat que ja es va registrar per Setmana Santa a causa de la pandèmia, les actuals condicions sanitàries i les restriccions de mobilitat a la majoria dels mercats emissors d’arreu d’Europa no auguren una millora a curt termini. Lògicament, el turisme de proximitat sembla que centrarà bona part de les opcions vacacionals d’aquesta temporada a la Costa Daurada i a les Terres de l’Ebre, amb els visitants nacionals i els estatals com a principals protagonistes. No obstant això, caldrà seguir de prop la desescalada a Catalunya i a l’Estat i les limitacions que, a partir d’aleshores, s’imposin als establiments. Sigui com sigui, la progressiva normalització ha d’arribar també al sector del turisme, molt important a casa nostra. Des del Patronat de Turisme de la Diputació s’està treballant des de l’inici de la pandèmia per intentar mitigar la crisi també en aquest àmbit, amb mesures específiques i en contacte amb els sectors públics i privats que hi intervenen. Una d’aquestes mesures és la nova campanya turística de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, que hem presentat aquest 25 de maig, i que va destinada al mercat català i espanyol.

Una de les mesures del Patronat de Turisme de la Diputació és la nova campanya turística de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre

Com es podrà ajudar els municipis més fràgils econòmicament després d’aquest sotrac?
La major part de les mesures que hem emprès estan pensades, precisament, per ajudar, sobretot, els municipis més petits de la demarcació, que habitualment també són els més fràgils econòmicament i, per tant, els que més requereixen el nostre suport. De fet, totes les iniciatives que duu a terme a la Diputació, també abans de la Covid-19, tenen com a objectiu equilibrar el territori pel que fa a oportunitats, a través de la dotació de serveis, el suport econòmic i assistencial als ajuntaments, el foment del turisme i l’emprenedoria, o la millora de les xarxes viàries, entre altres accions. Ara, òbviament hi estem incidint encara més a causa d’aquesta situació extraordinària. Val a dir que en alguns municipis ha plogut sobre mullat, ja que a més de la Covid van resultar afectats pel temporal Glòria, a primers d’enguany, o pels aiguats de l’octubre de l’any passat. Per a aquests casos també hem destinat nous recursos, que es van aprovar en el passat ple del 8 de maig.

La presidenta durant una trobada amb la premsa

Quines són les àrees que requereixen més intervenció?
Des de la Diputació estem actuant de manera transversal per tal d’oferir tot el nostre suport als municipis i la ciutadania, d’índole ben diversa. Totes les nostres àrees (el Servei d’Assistència Municipal, Secretaria, Carreteres, els diferents centres d’ensenyament, informàtica, Recursos Humans, Serveis Generals, Patronat de Turisme, BASE…) estan actualment mobilitzades, cadascuna amb el seu rol concret, sota la coordinació de Presidència. Malauradament, aquesta crisi ha afectat tots els sectors de la nostra societat: ens locals, empreses, autònoms, cultura, turisme, serveis socials…

No podem escatimar cap esforç per ajudar-los a tots, dintre de les nostres competències i pressupost, i amb la col·laboració de la resta de les administracions públiques.

Què pensa quan alguns ajuntaments demanen al govern d’Espanya poder disposar del romanent?
Hi estic totalment d’acord. De fet, la Diputació de Tarragona ja es va adherir al març al manifest conjunt de l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació de Micropobles de Catalunya en què es reclama que els ajuntaments puguin mobilitzar el superàvit disponible del 2019 sense limitacions, així com flexibilitzar les directrius de la regla de la despesa i l’estabilitat pressupostària. També es demana anul·lar totes les mesures que encara queden de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local que limiten l’autonomia local. Aquestes són demandes totalment lògiques i coherents amb el principi d’autonomia dels ens locals. D’altra banda, són peticions que ara tenen més sentit que mai, ja que eliminar totes les limitacions actuals ens permetria disposar de més recursos econòmics per donar resposta a l’actual situació d’excepcionalitat derivada de la pandèmia de coronavirus.

Fins on pot arribar la Diputació?
La nostra institució, com sabeu, dóna suport econòmic i assistencial directe als ens locals del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès, que alhora treballen per a la seva respectiva ciutadania. Per això, totes les mesures anteriorment esmentades, tant les d’urgència com les de reactivació econòmica, beneficien el conjunt de la població de les nostres comarques, de manera molt substancial. Arribem, per tant, a tots els nostres pobles i ciutats, encara que moltes vegades la gent no ho sàpiga, atès el nostre caire d’administració de segon grau.

Presidenta, està satisfeta amb la manera com s’està gestionant aquesta crisi des del govern central?
Considero que s’hauria hagut de comptar més amb els governs més propers a la ciutadania, en el cas de Catalunya, amb el govern de la Generalitat i el món local. La centralització de competències que s’ha realitzat durant l’estat d’alarma ha resultat ineficient en molts casos.

No podem escatimar cap esforç per ajudar-los a tots, dintre de les nostres competències i pressupost

Què més li preocupa en aquests moments?
Ara estem prioritzant les mesures contra la Covid-19 i les seves conseqüències. Quan tot vagi retornant a la normalitat, continuarem amb altres prioritats, com ara frenar el despoblament a les nostres zones rurals de l’interior, si bé algunes de les mesures en aquest sentit s’alineen amb les que ja estem posant en pràctica en aquests darrers dos mesos de pandèmia. I com us comentava anteriorment, no hem oblidat els municipis afectats pels aiguats, ni tampoc la millora de carreteres i altres infraestructures públiques, físiques o virtuals, de capital importància per als nostres pobles.

Estem preparats per a un nou confinament?
D’ençà del mes de març, vivim una situació per la qual mai no hauríem imaginat que passaríem. Uns i altres ens hem adaptat, amb més o menys fortuna, a un confinament sense precedents en la nostra història recent. Hem hagut de compartir plenament el nostre espai familiar amb la feina, hem conviscut grans i petits les vint-i-quatre hores, hem enyorat pares, familiars i amics que teníem lluny, hem hagut de renunciar a fer moltes abraçades i petons, hem viscut la solidaritat i el suport entre veïns, hem plorat pels qui han marxat…

La situació encara no s’ha acabat, però la desescalada ens ha alleugerit parcialment aquesta reclusió, una reclusió d’altra banda del tot necessària. Espero que no haguem de confinar-nos totalment una altra vegada, perquè això voldrà dir que no hem fet les coses prou bé per abaixar la corba de contagis. Per això, no em cansaré de demanar que tots plegats siguem el màxim de responsables en el nostre dia a dia, tal com ho hem estat fins ara. Ens hi juguem molt!

 


REDACCIÓ31 Maig, 2020
foto_3555926.jpg

La pandèmia del coronavirus ha afectat de ple al món de l’ensenyament universitari, en un any marcat també per les diferents mobilitzacions socials per part dels estudiants. No ha estat un any senzill de gestionar per a la Universitat Rovira i Virgili, tal com ens explica la seva rectora, María José Figueras, que una vegada més ens aten amb molta amabilitat i sense refusar cap dels temes que plantegem. Figueras afronta enguany el seu segon any de mandat al capdavant de la universitat tarragonina, amb el repte de donar resposta a un final de curs que ha obligat a reaccionar i readaptar els sistemes dels centres, en temps rècord; i sobretot, capitanejar la nau adaptant-se a la nova situació. De tot això parlem amb la rectora Figueras

En primer lloc, ha tingut símptomes de la COVID-19?
No, ni jo ni cap membre de l’equip directiu de la universitat. De fet porto confinada des de fa més de noranta dies (riures). Aquesta és una de les raons per les quals sabem que és molt probable que no l’hem passat. I si l’he tingut, l’he passada diverses vegades (rialles)

Com ha estat la irrupció de la pandèmia a la URV?
De fet en els primers dies ja ens vam començar a preparar, ja que teníem un grup d’estudiants xineses i les vam haver d’atendre psicològicament la gent les acusava d’alarmistes pel fet de portar mascaretes pel carrer, abans que comencés el confinament. També se les mirava malament, com a possible font de contagi i un primer pas va ser entendre el que estaven passant aquestes estudiants i aquells alumnes que es trobaven estudiant a l’estranger i volien tornar cap a casa.

Quines van ser les mesures que es van prendre en els primers dies?
Una de les primeres mesures que es van prendre va ser, en previsió del decret de confinament, el fet de començar a preparar estratègies per poder realitzar les formacions per poder començar a virtualitzar els ensenyaments. En definitiva, evitar que l’activitat acadèmica s’aturés i que els alumnes poguessin continuar amb els ensenyaments a distància. Es van realitzar fins a cursos de formació a més de 3.000 professors, de diferents aspectes per poder seguir amb les classes. També un gran avantatge per poder fer front a aquesta nova situació ha estat el fet de tenir una bona plataforma en línia.

La rectora de la URV, María Jose Figueras

S’ha reconvertit en una universitat a distància…
Exacte. El que s’ha fet en bona part és fer un procés de reciclatge en aquest període. Ha estat una petita revolució.

Com ha afectat aquesta aturada a la salut econòmica de la URV?
En primer lloc vam fer una estimació de la situació global, en la que trobem que podem arribar a perdre uns 6,5 milions d’euros. Però és una estimació. Caldrà veure com avança la situació, però aquesta situació ens preocupa molt. De fet la subvenció de la Generalitat no arribava a cobrir els costos de les nòmines. Esperem que des del Govern, amb aquestes partides extraordinàries, pensi amb les universitats. Depenem també de com es fixaran els preus de les matrícules per l’any que ve.

Com es troba el professorat, davant aquesta situació d’incertesa?
La veritat és que aquest és un problema genèric. A nosaltres ens agafa la COVID-19 amb unes plantilles totalment esgotades. Pensa que les partides pressupostades que es destinaven a les nòmines des del 2017 ha estat cada vegada més agreujades per les seves càrregues. Per exemple, les places dels professors amb més antiguitat (funcionaris), els substituïm amb professors amb contracte laboral, que cotitzen a la Seguretat Social. Abans els funcionaris no cotitzaven. Per tant això, ens fa minvar la nostra capacitat de contractació. Tot i que durant la pandèmia hi ha hagut un impacte, però en aquest cas protector. S’ha aconseguit que els contractes d’investigació, professorat associat, entre d’altres; no s’aturessin pel fet de poder garantir les seves necessitats. Ja tenim una plantilla molt malmesa i aquí és on necessitem que se’ns dignifiqui.

No teníem cap manual d’instruccions i hem hagut de crear-ho tot de nou amb un temps rècord i de la millor manera possible.

Com s’ha gestionat el final de curs?
Doncs de manera telemàtica. El primer va ser prendre la decisió de què el curs havia d’acabar a distància. Però això no és fàcil, ja que ens hem trobat amb estudiants que tenien, com connexions a internet deficitàries, que no tenien ordinadors… diferents imprevistos que s’hi han hagut de resoldre, per intentar ajudar a l’alumnat en la majoria del possible. També per al personal d’administració i garantir el teletreball. També es va modificar el calendari, amb la possibilitat d’establir una avaluació única al juliol i una altra al setembre, per poder satisfer les necessitats d’aquells alumnes que han de compaginar els estudis amb la vida familiar, laboral, entre d’altres. També està el factor dels estudiants que són de fora de la demarcació. Vull agrair també als estudiants la seva paciència. Està clar que l’ensenyament a distància no és el mateix que presencial i ens ha obligat a reinventar-nos. No teníem cap manual d’instruccions i hem hagut de crear-ho tot de nou amb un temps rècord i de la millor manera possible.

La rectora Figueras durant l’entrevista

I de cara al nou curs?
Ens haurem d’adaptar a les circumstàncies. Haurem de fer més formació, al professorat però també cap a l’estudiant perquè no és el mateix el fet d’anar a classe que haver d’estudiar en la modalitat no presencial, aquest és un dels objectius per augmentar en qualitat i en millora. En aquests moments és difícil dir encara com començarem però pensem que tal com avança la pandèmia necessitem que se’ns defineixi des de Sanitat les garanties sanitàries per saber com s’han d’acabar alguns processos o les recuperacions de pràctiques, terminis d’entrega de treballs de fi de màster o de grau…

En aquest final de curs telemàtic, s’ha abaixat l’exigència en els exàmens finals?
És una cosa que ens preocupa. La nostra filosofia és que durant aquest període, han representat un semestre del curs acadèmic i ens ha obligat a tenir un criteri que vagi més enllà dels resultats obtinguts dels alumnes durant els primers mesos i el que hem d’intentar és que el tipus d’examen sigui aquell que permeti raonar i identificar aquells alumnes que hagin aconseguit assimilar els conceptes, prescindint d’altres coses que siguin més complementàries. Entenem que els professors són conscients de la situació. Jo el que no vull és que cap estudiant hagi de deixar la universitat per la pandèmia.

Pel que fa al pagament de les matrícules, com ha afectat?
Les matrícules moltes vegades es fraccionen en tres pagaments perquè el seu pagament sigui més còmode pels estudiants. Si hi havia un pagament que es feia amb retard, s’establia un recàrrec. Ara hem tret aquest recàrrec a la mínima expressió que permet la llei. També hem habilitat unes beques per causes sobrevingudes, d’uns 60.000 euros per poder ajudar a aquells estudiants que, per l’actual situació, no han pogut acabar de fer efectiu el pagament de la matrícula. De cara a l’any que ve, la idea és ampliar aquests serveis. Som conscients que necessitarem més diners però entenem que aquests són aquells camps on la Generalitat ens ha d’ajudar.

Som conscients que necessitarem més diners però entenem que aquests són aquells camps on la Generalitat ens ha d’ajudar

De cara a l’any que ve, com serà l’obertura de les aules?
Encara estem pendents dels mandats del govern, però he d’agrair la tasca dels professionals de la casa que ja han hagut d’implantar les noves mesures de seguretat, en aquells centres de la institució que han seguit en funcionament: laboratoris, centres de recerca, entre d’altres per seguir donant el servei als alumnes. S’han elaborat uns protocols que ja s’han elaborat i el personal de la universitat s’hi ha abocat per poder implantar aquestes mesures. Hem fet unes recomanacions genèriques que ja s’han transmès als degans i responsables de cada ensenyament, per garantir les distàncies de seguretat, els dispensadors de gel hidroalcohòlic, la desinfecció dels espais, entre d’altres; i s’aniran adaptant a les necessitats, que van canviant fase rere fase i jugant amb tots els escenaris.

Pel que fa als Erasmus, com afectarà la pandèmia?
Doncs estem pendents de les directrius que ens marquin des de SEPIE, l’organització que gestiona els Erasmus rebi les indicacions per part de les institucions europees. El que si que sabem és que hi ha determinats ensenyaments, com infermeria i medicina, no acceptaran estudiants durant el primer semestre. El mateix passa en l’àmbit europeu, teníem ja programes organitzats amb universitats que no acceptaran estudiants durant aquest període, per tant el que estem fent ara és intentar reorganitzar els Erasmus perquè puguin realitzar-se durant el segon semestre o que puguin anar a un altre lloc.

I si no es pronuncien des del SEPIE, quins escenaris contemplen?
Lògicament ens hem marcat uns terminis. Si a 10 de juny no ens han comunicat quina serà aquesta decisió, el dia 15 prendrem nosaltres les nostres pròpies decisions. De moment pensa que fins al 25 de maig s’acabava el termini per a tots els estudiants Erasmus, per fer la demanda del que es coneix comIn & Out‘. Tot també depèn de les autoritats sanitàries. Si s’obren fronteres, si només ho fa Europa… Estem amb grans incògnites encara.

Ens haurem d’adaptar de nou. El que està clar és que hi haurà un abans i un després.

Els preocupa que els alumnes, veient la situació actual, triïn altres centres més acostumats a l’ensenyament a distància?
Un dels aspectes, pel que fa a l’abandonament dels estudis a la nostra universitat, és el fet de realitzar aquests ensenyaments en altres centres a distància, com la UOC. D’altra banda, encara que sigui estrany, en l’anterior crisi es va registrar un rebrot de persones que van tornar a la universitat i la crisi va ser seriosa també. La gent assegurava que si no trobaven feina, invertien en formació. En aquests moments, a falta de les dades de preinscripció dels graus encara no podem preveure què passarà, però ja estem contemplant diferents escenaris. Ens haurem d’adaptar de nou. El que està clar és que hi haurà un abans i un després. En el cas dels nostres màsters, per exemple, ens hem hagut de reinventar, transformant 11 ensenyaments per oferir-los a distància. Hem après una lliçó que ens ha ensenyat a explotar les nostres eines de millor manera.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter