Arxius de ENTREVISTES | Diari La República Checa

REDACCIÓ19 Març, 2020
jaume-descarrega.jpg

Jaume Descarrega és una veu autoritzada de la Psicologia a Tarragona. Va ser el president del Col·legi de la Psicologia, és el referent cultural de la institució i coordina el Festival Psicurt. En aquesta entrevista, Jaume Descarrega ens facilita consells i recomanacions per tornar més lleuger el confinament imposat per la crisi del coronavirus. Demana que no perdem la calma i que ens mantinguem actius tant física com psicològicament. Donar ales a la imaginació és una bona manera de fer front a l’avorriment i suportar les relacions personals i familiars  imposades per l’estat d’alarma. El secret és no cedir davant la por…

Com s’explica a un ciutadà que es confini a casa sense que s’alteri?
En primer lloc caldria aclarir que en situacions excepcionals com les que estem vivint actualment a causa del coronavirus és impossible no sentir-se alterat. La mateixa definició que trobem al diccionari del verb alterar fa referència al fet d’intranquil·litzar-se, de sentir nervis o excitació. La por formaria part d’aquestes emocions, d’aquests sentiments que ens afecten a les persones i que ens permet reaccionar de forma normal i adaptativa en moments en què ens sentim amenaçats sigui interna o externament. És per tant, un mecanisme que ajuda a mantenir-nos alerta i ser capaços de respondre davant de perills potencials de forma mesurada i adequada.

Malauradament les circumstàncies que envolten l’alerta creada pel coronavirus, com ara la incertesa, el desconeixement i la falta d’informació adequada i contrastada, poden ser el pitjor dels enemics per evitar l’expansió del tan anomenat “virus de la por”.

Ens han començat a arribar alguns resultats d’estudis sobre la repercussió psicològica del COVID-19 en la població xinesa que indiquen que les conseqüències negatives, així com els símptomes d’ansietat i depressió en aquesta eren menors si les persones tenien una informació sanitària precisa i actualitzada i disposaven de mesures específiques de precaució respecte.

Així doncs el primer dels elements que recomanem a la ciutadania en la guia de gestió psicològica durant quarantenes per malalties infeccioses que hem publicat des del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) és una bona informació que estigui basada en aquelles fonts oficials i contrastades.

Aquesta informació, adaptada a les edats i circumstàncies de cadascú, és la que haurem de fer servir per transmetre a cada persona el motiu d’aquest confinament sense que això converteixi la por en un pànic que ens bloquegi, desesperi i faci’ns perdre el control. Això permetrà adaptar-nos-hi millor. Precisament la guia del COPC a la que em referia, té un doble objectiu: evitar en primer lloc que la por es faci viral i interfereixi encara més en la complexa situació sanitària i fer més tolerable la situació de confinament de la població que ja estem vivint.

L’estat de confinament pot generar sensacions que van de la soledat a la incertesa, passant per la ira, la tristor, l’avorriment, l’angoixa o l’estrès

Quins efectes psicològics pot tenir el confinament allargat?
Si decidim lliurement que ens agafem un període de vacances d’una setmana o quinze dies i que aquest el volem passar a casa fent allò que més ens vingui de gust, això no representa cap problema per a nosaltres, ans el contrari. Si en canvi, no som nosaltres qui ho escollim lliurement, és quan podem parlar d’un confinament perquè es tracta d’una situació que ens ve donada com a una obligació i les conseqüències d’aquest poden ser molt diferents. Des del COPC senyalem que l’estat de confinament pot generar sensacions que van de la soledat a la incertesa, passant per la ira, la tristor, l’avorriment, l’angoixa o l’estrès, entre d’altres. Per aconseguir que aquestes sensacions no ens envaeixin i siguin constants i excessives hem d’intentar adaptar-nos a la nova situació cuidant-nos, protegint-nos i utilitzant tots els recursos disponibles al nostre abast.

Quins consells per passar de forma més animada i distreta el confinament?
El primer i més important dels elements a tenir en compte és com organitzem aquest dia a dia sense oblidar que no estem en un període de vacances i que per tant haurem de seguir conservant les nostres rutines de son, alimentació, higiene, mantenint-nos actius física, emocional i cognitivament en la mesura del que sigui possible. Així, en l’àmbit intel·lectual, els adults, hauríem d’intentar adaptar la nostra activitat laboral mitjançant el teletreball sempre que tinguem possibilitat de fer-ho, mentre els nostres fills aprofiten per realitzar les tasques educatives encomanades des dels centres educatius. En situacions normals aquesta és l’activitat que habitualment ens ocupa més temps. Ara en canvi tenim la possibilitat d’adaptar aquests horaris de manera que ens permetin compartir amb la resta de membres de la família tot allò que fins ara no podíem: jocs de taula, papiroflèxia, lectura, activitat física, programes televisius, diferents propostes musicals, cinematogràfiques…
La creativitat i la imaginació seran en moments com aquest el nostre màxim aliat, i els nens d’això en saben un munt…

L’edat és important per gestionar el confinament?
L’edat és important, ja que cal tenir en compte que els nens, com els adults, necessiten estar informats, i sovint ens deixem portar per un equivocat paternalisme que ens fa caure en el parany de pensar que no ens entendran, que s’espantaran, i tenim tendència a mentir o disfressar la veritat. El que hem de fer és respondre els seus dubtes i preguntes amb informació clara, concisa i adaptada a la seva edat. Cal tenir en compte que som els adults els que, sovint, sense adonar-nos-en, transmetem inconscientment les nostres pors i angoixes als nostres fills, introduint la possibilitat d’un “contagi emocional”. Per tant, hem d’aconseguir transmetre als més petits un missatge de tranquil·litat, fent-los saber que estar preocupat no és sinònim d’estar espantat sinó ser curós, conèixer la realitat i estar pendents d’allò que hem de poder fer en moments excepcionals com els actuals.

A la plana web del COPC podeu trobar l’enllaç per accedir al conte La Rosa contra el Virus que permet que els pares, avis, tiets

Si abans parlàvem de la lectura, no podem oblidar que els contes sempre han estat una eina fonamental que els professionals de l’àmbit clínic i educatiu hem utilitzat per treballar amb els nens i que tots els pares han explicat un moment o altre als seus fills. A la plana web del COPC podeu trobar l’enllaç per accedir al conte La Rosa contra el Virus que permet que els pares, avis, tiets… puguin explicar als infants què són els virus i per què és necessària l’actual situació de confinament a causa del COVID19. Es tracta d’un conte amb un text entenedor amb boniques il·lustracions que el fan molt atractiu i del que teniu versió en castellà i en català, gràcies a la col·laboració entre Colegio Oficial de Psicólogos de Madrid i el COPC.

Cal també recomanar als pares i mares que aprofitin per dedicar més temps als seus fills, realitzant les diferents activitats conjuntes que abans comentàvem evitant alhora passar massa  temps davant les pantalles dels mòbils, tauletes i /o ordinadors.

Quines tècniques s’ha d’adoptar per evitar problemes de convivència amb la família atenent la relació 24/24h? Com es frena o controla l’angoixa?
Un dels aspectes més importants és no centrar la nostra atenció pensant i parlant única i exclusivament del coronavirus, intentant diversificar els temes d’interès defugint la sobreinformació i no estant connectats les 24 hores. Aquesta desconnexió ens evitarà també, per exemple, prendre precaucions innecessàries.

D’altra banda conviure al mateix espai no ha de suposar que hem d’estar tota l’estona junts i fent les mateixes coses. Per això, cal preservar estones per a un mateix i respectar espais diferenciats i moments de desconnexió entre les persones que comparteixen el mateix domicili. Encara i que físicament no podem tenir contacte amb aquells altres professionals, amics i familiars amb els quals no convivim, és imprescindible mantenir aquestes relacions i això ho podem fer gràcies a les noves tecnologies que ens permeten estar el contacte virtual. Les xarxes socials ens han servit també, per exemple, per respondre a convocatòries agraint la dedicació i implicació de tots aquells professionals sanitaris que treballen per contenir i tractar l’epidèmia així com aquells altres col·lectius de professionals imprescindibles que ens garanteixen serveis bàsics i necessaris com són l’alimentació, el transport, etc. Ells, per la seva banda,  han respost amb el mateix agraïment pel suport emocional que han rebut de tota la ciutadania.

L’humor ens permet rebaixar tensions i desdramatitzar aquelles situacions que ens causen preocupació i patiment

Un darrer element digne de relleu és el recurs de l’humor, el qual ens permet rebaixar tensions i desdramatitzar aquelles situacions que ens causen preocupació i patiment. Els diferents i variats acudits que van circulant per les xarxes segur que han aconseguit arrancar en la majoria de nosaltres una rialla que ens ha fet oblidar per uns moments l’ansietat.

Cal tenir en compte que en tota situació de crisi, encara i no poder deixar de banda els aspectes negatius que aquesta comporta, cal poder trobar-li aquell costat positiu que ens permeti sortir-ne reforçats individual, familiar i col·lectivament.

 


REDACCIÓ11 Març, 2020
saloua_cara-1280x960.jpg

Saloua Bichri es la primera mujer que ejerce las funciones de cónsul general de Marruecos en Tarragona, Lleida y Aragón. Es una defensora nata de los derechos de la mujer. Entiende que la cultura, la religión o el origen no pueden ser motivo para alimentar discriminaciones. Considera que la cultura y el respeto mutuo son los mejores ingredientes para nortear la coexistencia i la convivencia entre los dos pueblos. La diplomática agradece el cariño que ha recibido de las autoridades. Su gran objetivo es dar a conocer su país y acabar con algunos estereotipos que están fundados, muchos de ellos, en el desconocimiento. Saloua Bichri que ya dejado huella a Tarragona por su personalidad trabaja de forma incansable para mantener la hermandad entre Tarragona i Marruecos, alejada de las polémicas políticas. Cree que el respeto y el cariño superan todas las dificultades y generan Paz.

Hace un poco más de un año que ejerce las funciones de cónsul general de Marruecos en Tarragona. ¿Cómo definiría su estancia aquí?
En primer lugar, agradezco a mi ministro, el Sr. Nasser Bourita, que haya depositado la confianza en mi para ejercer éste cargo, al igual que al gobierno de España y al de Cataluña y Aragón que me han acogido con confianza y generosidad. Mi trabajo en este tiempo se ha centrado en hacerme una composición de lugar, en escuchar y atender las demandas de la comunidad marroquí, así como en mantener un diálogo permanente con las autoridades locales, civiles e institucionales ante las que estoy acreditada como representante de mi país.

Si tuviera que concretar mi experiencia, le diría que es tremendamente positiva, enriquecedora y fructífera en el acercamiento y conocimiento de nuestros pueblos entre sí.

Desde el primer día, he abierto las puertas de este Consulado General a todos, de forma que tanto nuestros compatriotas marroquíes como nuestro entorno social, político y cultural supiese que nuestras oficinas están al servicio de los y las ciudadanas y que, aparte de ser un espacio administrativo por su propia naturaleza, es también un espacio para la convivencia, el dialogo y el conocimiento mutuo.

Cuáles son las principales preocupaciones y reivindicaciones de los ciudadanos magrebíes, en Tarragona?
No sé exactamente la situación de los ciudadanos magrebíes que, como sabe, aparte de Marruecos, el Magreb lo componen otros países del Norte de África. En concreto y en lo que a mis compatriotas marroquíes se refiere, le puedo decir que los problemas más acuciantes, al igual que para los españoles, son los derivados del trabajo, la vivienda, la salud, la educación y naturalmente el cómo afrontar las diferencias culturales, sociales, religiosas y de convivencia cotidiana entre vecinos.

Si ambas sociedades hacemos el esfuerzo de conocernos, sobra cualquier adaptación ya que el respeto y el conocimiento serían suficientes para una mayor y mejor convivencia

Naturalmente afrontamos estas demandas informándoles lo más exactamente posible sobre sus derechos y obligaciones en este país, y en su caso acompañándoles en los tramites administrativos ante las autoridades locales, ya que no en pocas ocasiones a los problemas generales se suman los de conocimiento del idioma o de normas o costumbres que lógicamente a veces son diferentes a las nuestras.

¿Cuál es la principal misión de su equipo en Tarragona?
Nuestro personal está muy familiarizado con su entorno, lo que hace que su misión sea muy eficaz en la resolución de problemas y demandas de nuestros compatriotas. Además, ejercen una buena labor de interlocución y mediación en toda clase de situaciones, incluso en las que son delicadas o que requieren una alta profesionalidad. En ese sentido, su asesoramiento y acompañamiento hacen que mi misión esté a la altura de lo que mi país espera de mi labor aquí.

Apuesta por la Cultura
Usted apoya mucho la Cultura entre los dos pueblos, ¿cree que es importante para su cohabitación?
Yo le pediría que le ponga “apellidos” a la cultura y verá la inmensa riqueza que contiene, porque es un conjunto de bienes materiales espirituales, patrimonio de las civilizaciones y sociedades que nos la han llegado de generación a generación. Hay una cultura de la lengua, de los modos de vida, de las costumbres, de las tradiciones, de los valores, del conocimiento, del deporte, hay cultura culinaria, hay industria cultural, hay tal riqueza en la Cultura que estoy convencida que su valor más preciado es la de ser generadora de la Paz.

Y sin Paz, como bien sabe, no hay progreso y por consiguiente la Cultura debe ser promocionada en todas sus múltiples facetas desde todas las instituciones, todas. En este sentido toda inversión será poca porque la riqueza que nos proporciona es generadora de los más altos valores de la Humanidad.

El día 13 de marzo organiza un encuentro para celebrar el Día de la Mujer. Marruecos tiene muchas mujeres cónsules en España e incluso una Embajadora. ¿Eso significa que su país está apostando también por dar a la mujer el papel que se merece en una sociedad moderna?
Ya el pasado año celebramos en Tarragona el Día de la Mujer y fue un éxito total que nos desbordó en participación, emoción y convivencia entre ambos pueblos. Por ello, este año queremos repetir y aportar una vez más nuestro compromiso con la sensibilización de nuestras sociedades de forma que pongamos en valor el trabajo de la Mujer y su aportación al bienestar y desarrollo de la sociedad.

La nueva Constitución de Marruecos del 2011, ya recoge en su Artículo 19 la igualdad de género y en su preámbulo proclama que se compromete a combatir y a prohibir toda discriminación hacia cualquiera por razón de sexo

Si no me equivoco, Marruecos tiene más personal diplomático femenino destinado en España que España en Marruecos, por lo que en ese sentido nuestro país no hace una apuesta como tal, sino que hace una política activa que ya hace años Su Majestad el Rey Mohammed VI está llevando a la práctica en todos los campos de la administración marroquí.

La nueva Constitución de Marruecos del 2011, ya recoge en su Artículo 19 la igualdad de género y en su preámbulo proclama que se compromete a combatir y a prohibir toda discriminación hacia cualquiera por razón de sexo.

¿Cuáles son las principales dificultades para que la mujer musulmana se adapte a nuestra sociedad?
Yo quitaría las palabras “dificultad” y “adaptación”, y comenzaría diciendo facilidades y respeto mutuo por lo y el diferente, ya que con ello facilitamos de entrada la convivencia.

En primer lugar, somos mujeres y debería no importarnos si somos musulmanas o cristianas, ya que aparte del culto religioso que, como sabe, forma parte del mismo tronco, poco o nada nos diferencia en cuanto a la condición de mujer se refiere.

Somos mujeres y debería no importarnos si somos musulmanas o cristianas

¿No sería mucho mejor hacer un planteamiento desde lo que nos une como mujeres? ¿Esa adaptación a la que usted alude no sería más enriquecedora vista como una complementariedad de dos culturas? Fíjese que si une desde el respeto mutuo el conocimiento de unas y otras el resultado es una suma de riqueza cultural privilegiada que pueden tener ambas sociedades.

Si ambas sociedades hacemos el esfuerzo de conocernos, sobra cualquier adaptación ya que el respeto y el conocimiento serían suficientes para una mayor y mejor convivencia.

Acojida fantástica
Usted es la primera mujer cónsul en Tarragona, ¿Ha sido fácil integrarse, ¿La han acogido bien?

Si bien es importante ser la primera, lo crucial es que no sea la última y en eso concentro también mi esfuerzo personal y profesional.

En mi caso ya había tenido experiencia profesional en España y por consiguiente mi llegada aquí no ha tenido el más mínimo problema para habituarme al ritmo local. No se trata de integración que pienso es una acepción de asimilación, algo que en la sociedad del siglo 21 creo que debemos superar. En ese sentido la acogida ha sido fantástica y el respeto que desde la diferencia me otorgan cada día tanto los y las tarraconenses como mis compatriotas hacen que me sienta una marroquí orgullosa de serlo y de compartirlo con los que me acogen, rodean y aprecian.

¿Qué consejos le daría a españoles y marroquíes para que la convivencia y coexistencia sean más fáciles?
Viajar y conocer.

Concurso literario
¿Qué proyecto le gustaría llevar a cabo como cónsul y que fuera benéfico para todos sus compatriotas que viven en la provincia?

Sí que me gustaría llevar a cabo proyectos. Uno de ellos es pensado para jóvenes marroquíes y españoles y se trata de una ruta cultural. Este proyecto pretende, a través de un concurso literario, seleccionar a un grupo de jóvenes marroquíes que viajaran a España y españoles que viajaran a Marruecos para realizar una ruta cultural.

Para jóvenes españoles lo tengo claro, tendré que determinar la ‘’ Rihla de Ibn Batuta’’ (viajero árabe) y establecer el programa del viaje en Marruecos. Se pretende involucrar a los jóvenes marroquíes y españoles a debatir con creatividad y originalidad sus problemas actuales a través de una figura que pertenece al imaginario colectivo.

En la vida cotidiana de España, hasta no hace mucho, las mujeres también llevaban velo, incluso fuera de la propia liturgia religiosa

Para jóvenes marroquíes que vendrán de Marruecos, aún no lo tengo claro. Estoy pensando en una ruta en Cataluña, la de una figura universal.

Al finalizar estas dos rutas, se organizaran en Marruecos y en España una exposición itinerante (fotos y textos) que refleje los sentimientos y experiencias de los jóvenes participantes a estas rutas.

Hay personas que se sorprenden en ver a una cónsul más ‘europeizada’. Puede que algunos esperaran verla con pañuelo. …. ¿Cómo se puede acabar con estos estereotipos?
¡En este país ver a una mujer dirigiendo ya no debería sorprender a nadie! No obstante, no comparto que se me tilde de ‘europeizada’, ya que sería como admitir que como marroquí mi Cultura es inferior a otra, algo que forma parte de esos estereotipos a los que usted alude y que compartirá conmigo que no se deben ni se pueden admitir.

Es lo mismo que si piensan que debería llevar pañuelo para cubrir mi pelo, algo que una mujer en Marruecos puede optar por hacerlo o no. A estas valoraciones quizá convendría hacerlas reflexionar en la propia Historia de la Cristiandad, donde todas las imágenes de la Virgen María aparecen con velo, por no decir que, en la vida cotidiana de España, hasta no hace mucho, las mujeres también llevaban velo, incluso fuera de la propia liturgia religiosa.

Si usted viaja hoy por Marruecos, y sé que ya lo ha hecho en varias ocasiones, verá que lo que le estoy diciendo sobre el uso del velo está equilibrado entre llevarlo o no llevarlo.

Por ello, insisto una vez más en recomendar viajar y conocer, y si esto por el motivo que sea no es posible, acercarse y convivir con los que son diferentes y que tenemos aquí, hará que estos prejuicios desaparezcan de nuestro imaginario.

 


REDACCIÓ6 Març, 2020
foto-oliver-klein-002-1-e1583491571205.jpg

Cambrils és, sens dubte, un important referent en la gastronomia. El municipi ha sabut adaptar-se i oferir a la ciutadania allò que aquesta requereix. A banda d’apostar per la micro política, el govern municipal està aprofitant els seus recursos i potencialitats per destacar-se en allò que la resta tarda a posar en marxa. El regidor de Promoció Econòmica, Oliver Klein, en aquesta entrevista explica de forma detallada i entenedora les prioritats polítiques i estratègiques. Klein és conscient que el seu municipi pot continuar liderant programes interessants tant en l’àmbit turístic com gastronòmic. No obstant això, totes les estratègies per potenciar i tornar encara més fort el motor econòmic de la ciutat cal comptar amb col·laboració de la iniciativa pública i privada.

Quins són els principals objectius de la seva regidoria?
Per la banda de Promoció Econòmica el meu objectiu principal resulta dinamitzar els diferents sectors de l’economia cambrilenca i recolzar i acompanyar molt directament els diferents projectes empresarials o inversions que poden beneficiar a tota la comunitat de Cambrils.

Les prioritats?
Hom sap que Cambrils és reconegut pel seu potencial turístic, i els esforços en aquest sentit queden sobretot emmarcats dins de la feina que desenvolupa el Patronat de Turisme de la nostra població; però el que resulta important per la meva banda fer recordar és que Cambrils té un sector comercial molt potent, conjuntament amb tots els serveis que es poden oferir a cambrilencs, poblacions de la rodalia i visitants de més enllà, a la vegada que compta d’un sector primari representat per la Cooperativa Agrícola i Confraria de Pescadors de Cambrils que, per exemple, posen els ingredients fonamentals per poder distingir-nos com a capital gastronòmica de la Costa Daurada i de tot el sud de Catalunya. En el sector industrial d’ençà que s’ha iniciat aquest mandat la prioritat és acabar de legalitzar l’activat del Polígon Belianes i ampliar-la cap al sud i cap a l’oest, així com donar sortida al Polígon de Vilagrassa.

Hem de procurar mantenir els ulls ben oberts  i veure tot el que passa arreu i si són interessant per al nostre cas captar-los i rebre amb els braços oberts qualsevol iniciativa i inversió econòmica

Les ofertes gastronòmiques són ja un referent al municipi… Quines propostes teniu per enguany?
Doncs més ni menys que una activitat gairebé per cada mes, a excepció de juny, juliol, agost i setembre, distribuïdes i donades a conèixer en un calendari gastronòmic potent i ambiciós. Comencem abans de l’estiu, de gener a maig, amb la Galera, la Carxofa i el Romesco, i continuem a partir de l’octubre fins al desembre amb el Vi, l’Oli Verge Extra i els Fideus Rossos, amb dues jornades gastronòmiques igualment dedicades a la tapa quan comença a arribar el bon temps i per Nadal. Evidentment es tracta de potenciar esdeveniments de referència fora de la temporada alta.

Quins canvis ha volgut impulsar en aquesta àrea amb relació a anterior regidor/a?
El meu missatge ha de redundar en l’increment de la qualitat i aportar valor afegit a la nostra rica regió i oferir-la també als visitants que puguin venir d’arreu. És per això que hem de procurar mantenir els ulls ben oberts  i veure tot el que passa arreu i si són interessant per al nostre cas captar-los i rebre amb els braços oberts qualsevol iniciativa i inversió econòmica. En definitiva ens hem de mostrar “business friendly”!

Que té Cambrils per diferenciar-se de la resta dels municipis costaners?
Doncs dues coses que són molt difícils d’igualar o d’assolir: la bellesa natural que tenim la sort d’haver rebut, i d’altra banda, la Història d’un poble costaner i agrícola que va saber obrir-se al turisme al mateix temps que volia conservar la seva essència i mantenir el seu patrimoni local.

Galera, carxofa… Són ja activitats gastronòmiques de referència… Quina és l’acceptació del públic?
La barreja dels actes populars gastronòmics com poden ser la galerada popular al passeig port o el tast de paelles amb carxofa al Pòsit, juntament amb la Fira del Vi, o les jornades dedicada a donar l’Oli nou de les nostres contrades, són un termòmetre fantàstic de fins a quin punt el nostre municipi és el centre neuràlgic del fer valdre el “menjar bé”. Si en aquests dies ens visiten milers de persones que es reserven en la seva personal agenda aquestes festes o celebracions, durant les mateixes setmanes durant les quals s’allarguen les promocions els restaurants de Cambrils ofereixen el seu caliu per dinar i per sopar dins de la seva gran diversitat i maneres de fer.

El pressupost destinat a l’Activitat Econòmica representa aproximadament dos milions del Pressupost General de l’Ajuntament de Cambrils que enguany hem aprovat de quaranta-set milions d’euros, d’entre els quals en tenim per al foment del turisme i l’economia

Quin pressupost disposa per promocionar la ciutat?
El pressupost destinat a l’Activitat Econòmica representa aproximadament dos milions del Pressupost General de l’Ajuntament de Cambrils que enguany hem aprovat de quaranta-set milions d’euros, d’entre els quals en tenim per al foment del turisme i la resta de sectors econòmics que esmentàvem, la celebració de Jornades Gastronòmiques, Fires com poden ser la Marítima o la Multisectorial, o el funcionament del Centre de Promoció Econòmica i Allotjament d’Empreses que porta per nom “La Torre del Llimó” en ple Barri Antic del municipi.

Què s’ha d’oferir per aconseguir la fidelitat del públic?
Que es recordin i es repeteixin les bones experiències viscudes al nostre municipi en tots els terrenys anteriorment esmentats. Hem de ser un mosaic on hi predomini la qualitat i la competitivitat.

 


REDACCIÓ2 Març, 2020
fede__adan-1280x960.jpg

L’Associació Espanyola Contra el Càncer a Tarragona (AECC) té una nova junta directiva. El substitut de la polifacètica Ana Vilallonga és el conegut Fede Adan Domènech. El nou president és doctor en Dret a La URV i va desenvolupar diferents càrrecs públics i polítics, entre ells president del Consell Comarcal del Tarragonès i director del 112. Fede Adan en una entrevista a larepublicacheca.cat ha confessat que assumir aquest càrrec és orgull i alhora un repte. Diu que la seva antecessora ha deixat el llistó molt alt. Adan compta amb un equip de gent coneguda i implicada amb la lluita contra el càncer, entre ells el conegut Raül Font i l’exsubdelegat del govern a Tarragona, Jordi Sierra. Els seus objectius més immediats és canviar la seu de l’associació, potenciar les xarxes socials i dur a terme activitats que comptin amb participació ciutadana. També ens explica si la petroquímica incideix en l’aparició de casos de càncer. 


Com va sorgir el seu nom per presidir l’AECC a Tarragona, en substitució d’Ana Vilallonga?

L’Ana i jo vam mantenir una conversa informal, on ella em va fer saber que buscaven una persona entre 40 i 50 anys i coneixedora de Tarragona. Finalment, van considerar que jo tenia el perfil que cercaven. Em va fer molta il·lusió.

Feda Adan és el nou president de l’AECC

És difícil superar el llegat deixat per l’anterior presidenta?
Serà dificilíssim. L’Ana ha deixat el llistó molt alt. Ha aconseguit, gràcies a la seva incansable dedicació i implicació, fer créixer l’associació i posar-la en un alt ben visible. La nova junta seguirà la seva estela. Continuarem buscant fons i gent disposada a contribuir per ajudar als que pateixen aquesta terrible malaltia.

Ja ha dibuixat el seu pla d’acció?
Ens estem situant. Fa poc més d’un mes que hem assumit el càrrec i ara estem fent una radiografia per poder elaborar un pla de treball. Tenim tres prioritats: la primera és canviar la seu de l’associació. Estem en un primer pis i la idea és ubicar-nos en una planta baixa per aconseguir més visibilitat. Això repercutirà en l’àmbit professional, ja que podrem contractar més personal. Després, més concretament el 13 de juny, organitzarem el primer congrés autonòmic per a pacients i familiars. Comptarem amb uns 800 assistents. Serà una excel·lent oportunitat per intercanviar experiències i vivències i cercar opcions i solucions. Sobre la vida anual de l’associació, pretenen, en primer terme, continuar donant-nos a conèixer, incrementar el nombre de socis i cercar fons.

Com ha trobat l’AECC a Tarragona?
Molt bé. Francament bé a tots els àmbits. Els comptes estan sanejats. A nivell social, l’Ana ha fet molt bona feina i ens ha donat molta visibilitat. Ens hem convertit en un referent a Tarragona.

De què viviu?
De les aportacions dels socis.

Quin és el seu contacte o relació amb l’oncologia?
Ve de dos àmbits. En la família hem tingut més d’un cas i a banda, la meva dona, que és metgessa, es dedica a una branca professional relacionada amb l’Oncologia.

El 13 de juny, organitzarem el primer congrés autonòmic per a pacients i familiars

Vostè diu que vol que l’AECC tingui més visibilitat i arribar a més gent. A quina gent?
No tenim un perfil determinat. Recordem que es tracta d’una malaltia que pot ‘tocar’ a tothom i en qualsevol edat. Volem arribar al major nombre de persones. No només a Tarragona, sinó també a Terres de l’Ebre. Nosaltres no tenim ni gènere ni estatus, volem incloure-hi tothom. Volem potenciar molt més la nostra presència en les xarxes socials i interactuar amb la ciutadania facilitant informació i responent a les seves preguntes i inquietuds.

Quants socis teniu?
De moment 3.000 i esperem incrementar aquest nombre. Convé ressaltar que l’associació sobreviu i pot ajudar als que ho necessitem gràcies a les aportacions voluntàries dels associats. Els ingressos que reben, subratllo, repercuteixen en el territori i en la programació d’activitats que elaborem per ajudar als malalts del càncer.

El fet de posar espanyola en la nomenclatura de l’associació pot representar un hàndicap?
No hauria de ser així. El càncer no entén de nacionalitats, ni d’estatuts. Fora molt trist que algú no volgués col·laborar per un adjectiu en el nom d’una entitat. Independentment si és espanyola, anglesa o xinesa, l’important és l’objectiu i la causa. El nostre compromís és lluitar contra el càncer. Estic convençut que la persona que pateix la malaltia i els seus familiars no estan pensant en el nom de l’associació. El que vol, òbviament, és una ajuda efectiva.

A Tarragona hi ha un important complex petroquímic. Això comporta que el nombre de casos de càncer sigui superior a altres indrets de l’estat? Teniu pensat fer cap estudi al respecte?
HI ha estudis socials que acrediten que el nombre de casos de càncer a Tarragona no difereix de les altres províncies. És cert que a Tarragona hi ha molta petroquímica, però cal tenir en compte que hi ha estudis que indiquen que això no influeix necessàriament en el nombre de casos d’aquesta malaltia.

Convido a tothom a que s’hi apropi, que ens conegui, que preguntin i, sobretot, que s’identifiqui amb els nostres valors

Té quatre anys al davant, com espera ser recordat?
Com una persona que sense gaires pretensions i de forma humil, vull aportar el meu gra de sorra i ajudar als malalts i a les seves famílies. Convido a tothom a que s’hi apropi, que ens conegui, que preguntin i, sobretot, que s’identifiqui amb els nostres valors i acabi col·laborant. A l’AECC hi ha cabuda per a tothom i tothom és imprescindible per lluitar contra el càncer.

 


REDACCIÓ25 Febrer, 2020
IMG_7622-1280x960.jpg

 L’Antiga Audiència de Tarragona va acollir ahir la primera conferència del cicle ‘Experiència de periodista’, organitzat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, a la demarcació de Tarragona, protagonitzat per la periodista esportiva tarragonina, Danae Boronat que va omplir de gom a gom la sala d’actes.

Danae Boronat durant la seva conferència a TGN

Boronat ha esdevingut la primera periodista en la història de les retransmissions esportives espanyoles, en narrar un partit de futbol, a més d’anar posicionant-se com una de les professionals del sector més ben valorades, en una de les professions i un dels mons més dominats pels homes, històricament.

De fet, la comunicadora tarragonina va explicar els diferents aspectes als quals s’ha d’enfrontar una dona a l’hora de realitzar la seva tasca de reportera, tant en els camps de futbol com en els seus llocs de treball, o els aspectes masclistes que ha hagut de superar en el seu dia a dia professional.

Davant d’una cinquantena d’estudiants dels graus de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili, centre on Danae va cursar els seus estudis; i presentada pel periodista Esteve Giralt; la comunicadora esportiva va explicar la seva trajectòria professional, que es va forjar en els mitjans de comunicació locals, fet que va aprofitar per animar als alumnes a començar a treballar en els mitjans de proximitat, com a punt de partida.

La tarragonina també va explicar algunes experiències com a periodista, com el privilegi de poder narrar l’històric ascens del Nàstic a primera, el salt a les televisions nacionals, com la seva participació en programes esportius referència com Deportes Cuatro i les seves anècdotes a Trece TV i l’aposta d’encapçalar un projecte inèdit al país, com Bein Sports. En acabar la seva ponència, Danae ens va atendre amablament, responent a les nostres qüestions.

VÍDEO

 


REDACCIÓ14 Febrer, 2020
xavipuig8-1280x960.jpg

Xavi Puig és un dels homes més ben valorats del govern liderat pel republicà Pau Ricomà. El portaveu del govern municipal parla sense embuts i se’l caracteritza per la seva manera propera de parlar i de comunicar. En aquesta entrevista, un dels regidors amb més influència de l’executiu admet que abans de finalitzar el mandat es farà una remodelació del cartipàs municipal. També es pronuncia sobre l’entrada de la CUP i de Junts per Tarragona al govern. Xavi Puig es refereix a la fi de l’etapa ballesterista com un cotxe amb el motor ‘gripat’. Sobre el cas Inipro, el regidor diu que el govern municipal ha optat per una postura responsable. No obstant, assegura que si la justícia acaba condemnant els acusats, ells hauran de tornar a les arques públiques els diners gastats amb les seves defenses jurídiques.

Fer de portaveu del govern municipal és un marró?
No. És un repte i una responsabilitat.

Per què li han escollit per exercir aquestes funcions?
L’alcalde ho contestaria millor que jo, però crec que el fet de tenir una experiència de quatre anys ha ajudat…

Té més habilitats que els altres regidors?
No he dit això.

Quins són els temes més complicats que té el portaveu per explicar a la ciutadania?
Són temes que no depenen d’un mateix. Haver de comunicar coses complexes i d’àrees que no domines és realment complicat, requereix un esforç complementari.

Fa sis mesos que esteu governant i encara no teniu data per fer el balanç dels ‘100 dies de glòria’. Hi ha alguna explicació?
Hi ha hagut una situació anòmala que ha estat les eleccions generals. Amb la llei electoral a la mà esdevé complicat fer balanços perquè direm obligatòriament quins projectes de futur s’està treballant i que s’està fent. Això podria tenir conseqüències de cara a la Junta Electoral. Sabem que hi ha partits que ens miren amb lupa i som conscients que si poden posar-nos contra les cordes ho faran, per això vam extremar la prudència.

Però fareu el balanç?
I tant, descuidi.

Teniu, realment, coses per explicar?
Tenim moltes i molts projectes futurs.

Fins ara només us esteu lluint amb projectes que va deixar l’anterior govern…
Quan arribem al govern trobem projectes pendents i quan assumim un que estava en un calaix estem fent una aposta política i l’assumim com a propi i per això el tirem endavant. Si és bo per a la ciutat i pels ciutadans no hi ha cap inconvenient per tirar-lo endavant encara que sigui de l’anterior executiu.

Amb quina nota valoraria aquest govern?
Sóc molt exigent, posaria una nota de suficient i ara poso una nota d’excel·lent. Hem hagut d’interioritzar molts moviments, molts instruments i moltes inèrcies que en alguns casos no ens hem adonat que no funcionen perquè el motor està gripat. Si arreglem aquest motor, l’ajuntament funcionarà amb més força i eficàcia. Estem millorant el motor perquè la màquina funcioni. Ara tenim un notable i hem de treballar per aconseguir una matrícula d’honor. Estem treballant molt des de totes les àrees, però fins que doni fruits trigarà algun temps…

Quan començarem a veure in factum la vostra empremta?
Ja es comença a veure. El canvi de govern es nota en coses de curt i llarg termini. Arreglar la Part Baixa no es fa d’un dia per altre, tot i que és una prioritat d’aquest govern. Tenim personalitat. Quan vam arribar vam evitar que es posés un mamotreto davant la Platja de Tamarit que tenia la llum verda del govern socialista. Hem anat canviant aspectes: la façana de l’Ajuntament, la Festa de Santa Tecla més participativa i pensant en la gent. Abans l’ajuntament era gris en relació amb les seves lluites i ara es lluita contra la discriminació, l’assetjament sexual, la intolerància, a favor dels Drets fonamentals i llibertat dels presos polítics.

Home, abans també es defensava algunes d’aquestes lluites…
Potser sí, però no amb la mateixa intensitat. Comparem les dues façanes: la d’ara i la d’abans i cadascú que extregui les seves conclusions. Ara veiem les quatre colles castelleres, una pancarta sobre els presos polítics, contra l’assetjament sexual…, tot i que no sempre agrada a tothom ara hi ha una imatge plural.

Creu que penjar una pancarta en solidaritat amb els polítics presos uneix?
Sí, aquí no s’està plantejant si es vol la independència o no. Estem parlant de llibertats i de drets.

Estem en contra de les destrosses del material urbà i de tota mena de violència, però també l’exercida per la policia

Li resulta fàcil justificar la presència de l’alcalde (el seu) en una manifestació independentista i davant dels jutjats reclamant l’alliberament dels detinguts que varen participar en aldarulls i destrossat mobiliari?
Aquest govern és independentista, de republicans i de persones que són autodeterministes, però també hi ha gent que no és independentista. Veníem d’un govern que fàcilment girava l’esquena a la ciutadania, l’alcalde no participava en manifestacions i solia entrar i sortir per la porta del darrere de l’ajuntament. Hi havia un búnquer instal·lat al govern, sobretot després del pacte amb el PP. Ara ja no estem en aquesta tessitura. Ara, els regidors participen activament en manifestacions pacifiques on es reclama llibertat i es lluita pels drets humans.

(Ballesteros) solia entrar i sortir per la porta del darrere de l’ajuntament. Hi havia un búnquer instal·lat al govern

Pacífiques? Hi va haver greus aldarulls a Tarragona…
Les que vam participar van ser pacifiques.

L’alcalde va estar davant del jutjat reclamant la posada en llibertat de persones que segons la policia havien cremat contenidors…
Us esteu referint a la Laura, a en David i a en Joan? Abans de tot hem de tenir en compte la presumpció d’innocència. Les úniques imatges contrastades són les de la detenció de la Laura sent agafada brutalment pels cabells. Aquella imatge és esgarrifosa. És obvi que després de veure imatges com aquelles et veus obligat a participar en manifestacions. Estem davant d’uns excessos policials evidents i objectivats. Estem en contra de les destrosses del material urbà i de tota mena de violència, però també l’exercida per la policia. Recordi que es van perdre quatre ulls durant una intervenció policial. Jo vaig veure com la policia carregava gratuïtament contra ciutadans pacífics a la Plaça Imperial Tàrraco.

Va haver-hi violència per part dels manifestants?
Després de la sentència contra el procés va haver-hi manifestacions que van acabar amb episodis que a Catalunya no estem acostumats: trencadissa de mobiliari urbà, cremada de contenidors… És cert que no era el que tocava, però no va haver-hi violència contra les persones. Va ser l’explosió de ràbia d’uns quants. L’agressió va arribar per part de la policia.

Veurem algun dia l’alcalde Ricomà en una manifestació unionista?
Què vol dir unionista? On el lema és la unitat d’Espanya? Sincerament, no ho crec. Però en totes aquelles que no tingui res a veure amb això – com pot ser la pau, els drets humans – no ho dubti. Si em parla d’una manifestació organitzada per Tabarnia, és clar que no.

Què fareu amb els vaixells de guerra que atraquen a Tarragona i els concerts militars? Hi assistirà algun membre del govern municipal?
Espero que no. Si mai veieu algun regidor de l’equip de govern pregunteu-li per què hi ha anat, ja que deu tenir una bona explicació. No estem aquí per avalar la presència ni actituds que no compartim. No estem a favor de valors imperialistes, de la violència, de la lògica militar i de la guerra. Per tant, seria estrany veure’ns participar en aquest tipus d’actes. No obstant això, quan coincidim ens saludem de forma civilitzada i cordial.

No estem a favor de valors imperialistes, de la violència, de la lògica militar i de la guerra

Fa diferència entre el llaç groc i la xapa llibertat presos polítics?
Tots dos simbolitzen la lluita per la llibertat dels presos polítics. Pots portar-los i no ser independentista.

Coneix algú que no sent independentista llueixi el llaç groc a la solapa?
Sí, molts.

Em pot donar només un exemple?
Els comuns. Arreu d’Espanya hi ha hagut manifestacions, on algunes persones no independentistes portaven el llacet o s’han tintat de groc. Reclamaven la llibertat dels presos polítics o també perquè no se  censurés o criminalitzés el llaç.

Se sent còmode amb els comuns al govern?
Sí, molt.

Li agradaria que la CUP hi formés part?
Aviam, a mi personalment sí.

I a la resta?
No he contrastat la meva opinió amb els altres membres del govern.

Ja, però heu parlat d’això?
Sí que hem parlat.

I…
Jo clarament hi estic d’acord, però emetre una opinió general en nom del govern és complicat.

Seria positiu pel govern que la CUP entrés a formar-ne part?
Per a mi tindria molts elements positius, però jo no puc parlar en nom de tot el govern. Hi ha diferents sensibilitats.

Per part de qui?
De membres del govern…

Qui?
No puc donar una resposta clara sense consultar el govern. Però vull que quedi clar que a mi m’agradaria.

Quin poder té vostè en el govern?
Sóc un dels nou i gràcies.

De l’1 al 10 quant de poder creu tenir?
Deixem-ho en un 6.

Per cert, seria més fàcil que Junts per Tarragona entrés en el govern?
Hem de tenir en compte que l’entrada de la CUP i del PDeCAT ens reforçaria com a govern. No hem amagat mai que la intenció d’ERC era fer un govern amb tots.

Seria viable?
Tenir-los dintre o fora té complicacions. Implicaria que una gent valuosa i preparada podria assumir tasques de govern. Estem de parlant de persones amb qui compartim valors i lluites. Valorem, malgrat això, la seva tasca com a oposició. Però, vull deixar clar que sobre aquest tema les coses s’han de discutir de forma conjunta. Si no hi ha unanimitat, no hi entraran.

L’oposició que està fent la CUP us agrada o això dificulta que pugui entrar a formar part del govern?
La CUP fa una oposició necessària. El paper de la CUP jo personalment el valor molt. Tanmateix no vol dir que de vegades pugui haver-hi falta de rigor o que les seves opinions no estiguin madurades o que haurien de reflexionar una mica més.

A vegades tenim la sensació que aquest govern confon discreció amb falta de transparència…
No. Transparència no vol dir que ho has de revelar tot el que saps i a tota hora. Tenir un mínim d’estratègia no està renyit amb la transparència. De vegades el fet de voler publicar-ho tot a tot moment pot dificultar la transparència.

Complica la tasca de govern que la regidora Laura Castell sigui senadora a Madrid?
No, al contrari. És un luxe tenir una persona de la talla de la Laura al tentacle i amb vincles amb Madrid.
Això ens obre portes. És un enllaç vital.

Pinedo i la polèmica
Tota la polèmica al voltant del regidor Pinedo perjudica la imatge del govern?
És un crac de regidor. N’estem molt orgullosos. És fort com un roure. Lidera àrees complicades i les afronta amb una solvència increïble. Ens fa pena veure com, per motius espuris, li estan assetjant i van a buscar punts dèbils només amb l’objectiu de fer mal.

Aquesta pregunta la fa tothom: aquest govern acabarà el mandat?
I tant que sí.

Creu desbaratat que Ballesteros pugui recuperar la presidència del consistori?
Mare meva. Ja tremolo. A Tarragona només li faltaria això. No sé amb quins suports podria comptar Ballesteros per governar la ciutat. Però una cosa és certa, no podem tornar a una situació d’apatia.

Vol dir que Pau Ricomà no s’hi ha ‘aballesterat’?
L’alcalde Ricomà surt molt, sopa fora, va de compres i tot ho fa a Tarragona. Abans l’alcalde només xafava el carrer a través dels pneumàtics del cotxe oficial. Pau Ricomà fa una vida normal.

Quantes hores treballa vostè al dia?
Moltes.

Què vau trobar a l’ajuntament?
Ens vam trobar una casa on el motor no funcionava. Estava gripat. El departament de personal no funcionava i la contractació anava molt lenta. A Territori, les llicències i les comunicacions d’obres brillaven per la seva lentitud. Vam trobar un munt de promeses fetes per l’alcalde i que ningú sabia com complir-les ni com pagar-les. No hi havia reserva de crèdit.

El 3×3 és un exemple?
Exacte. Pretenien organitzar un 3×3 en poques setmanes i que havia estat ‘aparaulat’ en un dia de mercat ambulant. No es va fer reserva de crèdit ni informar Domini Públic ni Mobilitat… En fi… Els 450 mil euros de la jardineria de l’Anella Mediterrània tampoc estava contemplada en els pressupostos. Hi havia irresponsabilitat d’herència. No s’escoltava suficientment els tècnics. Hem canviat el talant i l’estil. Avui els treballadors se senten més valorats i senten que estem més propers.

Creiem que cal esperar que un jutge tipifiqui els delictes. Hem de respectar la presumpció d’innocència. És cert que si llegim les interlocutòries quedem amb la sensació que les coses aniran mal dades, però no hi ha res provat

Està satisfet amb l’actuació de les regidores?
Molt.
Assistirem aviat a algun canvi de cartipàs?
Estic convençut que sí. No entenc les crítiques de l’oposició davant la modificació del cartipàs. Em faria mal que em critiquessin per la nostra honestedat, però les entenc quan es reforma l’equip de govern. Els canvis es fan en funció de l’experiència de cada regidor. Nosaltres no havíem governat mai i estem aprenent. I és obvi que no descartem canvis…

El regidor Jordi Fortuny es podria canviar de regidoria?
És un regidor molt bo i a qui li agrada tot. És un treballador nat.

No deixa de ser curiós que eviteu parlar ara del cas Inipro…
En aquesta fase del procés, cal esperar la decisió del jutge. És antiestètic i poc ètic que des del govern no s’adopti una postura responsable. Creiem que cal esperar que un jutge tipifiqui els delictes. Hem de respectar la presumpció d’innocència. És cert que si llegim les interlocutòries quedem amb la sensació que les coses aniran mal dades, però no hi ha res provat. No obstant, reconec que el nom de la ciutat ha sortit molt perjudicat.

Els advocats dels acusats els paga l’ajuntament?
Descuidi que si són culpables hauran de tornar fins al darrer euro.

Està segur?
Això es va acordar internament. No estem aquí per pagar les defenses de persones que han estat imputades per almenys 8 delictes.

Hi haurà canvis simptomàtics en la Fundació Smart City?
I tant. Començaran per les gestions, direccions i després gerències…

Ens pot avançar quins projectes de gran envergadura presentaran en els propers mesos?
La Part Baixa serà objecte d’una important intervenció. Hi haurà un increment de parcs infantils i treballarem en la Plaça Catalunya de Sant Pere i Sant Pau. També hi haurà actuacions microurbanístiques…

Hi ha edificis que intoxiquen a tota la resta, cal treure la rigidesa de la normativa actual

Què hem de fer per evitar la degradació de la Part Alta?
Cal fer canvis normatius perquè es pugui remodelar i rehabilitar la Part Alta. L’actual reglamentació complica molt fer algunes intervencions en els habitatges. Estem treballant per canviar la normativa. Hi ha edificis que intoxiquen a tota la resta, cal treure la rigidesa de la normativa actual.

Els patinets són un problema? Per on passa la solució?
Hem de fomentar el seu ús de forma responsable i segura. Estem estudiant la regulació i adequar-la a la realitat. Cal un reglament que prevegi per on es pot transitar amb els patinets, a quina velocitat…

Tarragona està perdent capitalitat. En sou conscients?
La guanyarem. No és una qüestió de tenir-la o no, sinó més aviat de sentir-la i sobretot exercir-la. Hem de potenciar l’orgull i el sentiment. Però això també és feina de tots, tots sense excepció.

 

 


REDACCIÓ11 Febrer, 2020
lali-gutierrez.jpg

D’aquí a tres dies, Tarragona viurà una trist efemèrid. El 14 de febrer es complirà un mes des que una deflagració en un dels reactors de la planta química d’IQOXE provoqués la mort de tres persones, deixés ferides a sis més i deixés angoixada, amb danys físics i psíquics a la població tarragonina més pròxima al polígon sud.

Polítics, ciutadans, treballadors de la química i sindicats coincideixen que aquest tràgic succés ha suposat un abans i un després per a la indústria química tarragonina. Molts parlen que estem davant d’una oportunitat real per canviar les coses, però, què és el que s’ha de canviar, si encara no s’han derivat responsabilitats ni s’ha donat resposta a les qüestions que es plantegen els tarragonins?

És per aquest motiu que, des del nostre digital ens hem volgut posar amb contacte amb l’Associació de Veïns del barri de Bonavista, amb la seva presidenta, Loli Gutiérrez, per tal de conèixer de primera mà com s’està recuperant una de les zones de la ciutat més perjudicades per l’explosió d’IQOXE i que més s’ha mobilitzat, demandant més seguretat a les empreses i respostes al succés.

Loli Gutiérrez: “La gent al barri no parlen en cap moment que les fàbriques marxin. Les empreses han de romandre, perquè és d’on moltes famílies mengen”.

El barri exigeix respostes i responsabilitats pel succés
Loli Gutiérrez ens explica que en el moment de l’explosió, la gent com que no sonaven les sirenes no sabia què fer i corria espantada pels carrers. “El que ens preguntem realment és perquè no van sonar les alarmes, quan cada dilluns es realitzen simulacres al barri, a les escoles… ens trobem que no van sonar les sirenes. Jo defenso que sempre han de sonar, perquè és una manera de confinar a la població”.

Veïns de Bonavista en una de les manifestacions

Sobre la viabilitat de les empreses químiques a Tarragona, la presidenta de l’AVV Bonavista es mostra a favor de la seva presència al territori, assegurant que “La gent al barri no parlen en cap moment que les fàbriques marxin. Les empreses han de romandre, perquè és d’on moltes famílies mengen”.

Pel que fa a la gestió municipal, Loli pensa que el consistori ha estat a l’altura de les circumstàncies. “En tot moment s’han preocupat de nosaltres, s’han comunicat i són els que ens han posat amb contacte amb l’assegurança de l’empresa, on una persona en representació de l’empresa està tramitant totes les dades”, explica la presidenta de l’AV Bonavista.

Exigeixen solucions, un mes després
Sobre l’actual situació amb l’empresa, Gutiérrez lamenta que encara no s’estan “donant solucions”. “Fa més de vint dies que van venir els pèrits de l’empresa. Des de l’Associació reivindiquem que ens proporcionin solucions ja. S’ha de posar mà dura i exigir que es posin solucions com més aviat millor”, exigeix Loli Gutiérrez.

Lamenta la manca d’explicacions per part de les institucions sobre l’incident. “Han fet ja el PLASEQTA? Han vingut a preocupar-se com estem? Què és el que necessitem? No. Nosaltres ens sentim sols. Cada dia em pregunten el mateix. Moltes vegades em sento impotent. Per què han de ser així? No pot venir ningú de l’empresa a donar una xerrada? No tenim cap informació de res per poder explicar als veïns com s’està portant el tema” ha lamentat la presidenta.

Demanem la mateixa seguretat pels treballadors que pels habitants de Bonavista i la resta de barris de la ciutat.

“Seguirem amb les manifestacions per tal que aquest fet no quedi en l’oblit. El pròxim dimarts 18 de febrer es durà a terme la gran. Però des de l’Associació estem estudiant allargar les nostres reivindicacions, cada dia 14 de cada mes. No volem que això quedi en res. Demanem la mateixa seguretat pels treballadors que pels habitants de Bonavista i la resta de barris de la ciutat. Necessitem, responsabilitats, seguretat i, sobretot unes respostes que no tenim”, ha assegurat Loli Gutiérrez.

 


REDACCIÓ5 Febrer, 2020
Ramon-Vallverdú-foto-1280x853.jpg

Ramon Vallverdú és el president del Club Nàutic de Cambrils. La seva gestió està sent contestada per alguns socis, els quals s’han organitzat per presentar una moció de censura. El màxim responsable del club està sorprès amb aquesta ‘manera de fer’. En aquesta entrevista, Vallverdú comparteix el seu punt de vista sobre aquesta polèmica. Defensa a ultrança la professionalitat, el rigor, la bona gestió i la honradesa de l’actual junta…

Com és que s’arriba a l’extrem que el vulguin sotmetre a una moció de censura?
La veritat és que els primers sorpresos som nosaltres. En tot equip sempre hi ha diferències i maneres de veure les coses diferents o enfocar els projectes de futur però d’aqui, a què hi hagi una moció de censura a la totalitat de la Junta és una acció que ens sorprèn. Defensem com no pot ser d’una altra manera, que la moció de censura és una eina democràtica i s’ha d’utilitzar en els casos que sigui necessaris però en tot cas, l’únic que fa és malmetre la imatge del Club i del que representa al municipi i al conjunt del territori.

Té alguna cosa a amagar de la seva gestió?
Poder són ells els que tenen coses a amagar i per això presenten aquesta moció. Un dels principis de la Junta Directiva és la transparència, la proximitat i l’equitat de tots els socis del Club. Això és el que hem defensat i seguirem defensant.

Què poden tenir els socis contraris per fer caure l’actual direcció?
Amb l’arribada de la nova Junta Directiva, ara fa prop de dos anys, el que hem fet és trencar privilegis de socis que al seu dia se’ls va permetre no abonar la quota d’entrada o bé se’ls va oferir un descompte molt important per l’explotació dels amarres. Estem parlant de molts diners en benefici d’uns i no de tots els socis. Són situacions que no podem permetre. També hem hagut d’acomiadar persones deslleials amb aquestes directrius.

Se sent decebut o traït amb algun membre de la seva junta?
Personalment sap greu que dues persones que han estat del meu equip i persones de confiança ara estiguin a la banda contrària. En tot cas, aquesta Junta té uns principis i valors molt clars: igualtat en el tracte econòmic als socis, transparència, gestió econòmica estricta, foment de l’afició a la nàutica per sobre de destinar els recursos a l’excel·lència, etc… no compartir-los no dóna cabuda amb el nostre model.

S’havia d’acabar amb els privilegis que només beneficiaven a una part dels socis i industrials

Creu que prosperarà aquesta moció de censura?
S’ha de ser molt respectuós amb tots els processos. Ara cal verificar i validar les firmes i veure si arriben al 15% del cens. Si és que sí, hi haurà una Assemblea Extraordinària on es votarà la moció. Confiem en el fet que els socis exerciran el seu dret i obligació en funció de la realitat del Club i no de la cortina de fum que alguns pretenen crear.

Vostè parla de diàleg, de professionalitat i de rigor… A qui pot no agradar aquest model?
Segurament a les persones que tenen coses a amagar, fruit d’una gestió anterior que els beneficiava molt especialment. S’havia d’acabar amb aquests privilegis que sol tenien a una part dels socis i industrials.

Crec que aquesta acció és només per recuperar el poder i els privilegis perduts?
Totalment sí. L’economia del Club és un dels motors i l’actual model de gestió i gerència han capgirat els resultats negatius per positius. Cal optimitzar constantment els recursos per afrontar els reptes del futur. No oblidem que el Club té l’obligació de donar servei a tot el Port i no poder operar pot ser motiu de treure’ns la concessió que tenim de Ports.

Com pensa defensar-se de les acusacions…
No hi ha cap acusació sobre mi en particular, ja que s’ha presentat una moció a la totalitat de la Junta Directiva. La millor manera de treballar és informant els socis, explicant les dades i buscant que totes les accions que fem tinguin un impacte positiu al municipi on treballem.

En els pròxims dies comencem la segona edició de les trobades territorials a Lleida, Saragossa, Barcelona i Cambrils per compartir amb els socis el dia a dia del club. Nosaltres el que volem és mostrar resultats balanços d’on estàvem i on estem. Sense cap mena de maquillatge ni alternació de les dades que tenim.

Què ha guanyat/canviat el club d’ençà que vostè està al capdavant?
Sobretot transparència, canvi de model de gestió, canvi de resultats econòmics negatius a positius i haver treballat per tenir uns socis més units i més iguals.

 


REDACCIÓ29 Gener, 2020
juanma_moreno2.jpg

Juanma Hidalgo és una de les persones més importants del Cós Blanc. Ha estat una peça clau en aquest certamen, un dels referents de l’hivern de la Costa Daurada. Ha viscut les 40 edicions del Cós Blanc des d’una cabina. La seva veu ha esdevingut una icona en la festa major d’hivern de Salou. L’speaker del certamen explica, en una entrevista a larepublicacheca.cat, explica que encara se sent amb il·lusió per seguir exaltant les més de 30 mil persones que cerquen diversió. Juanma és un afortunat perquè a més de ser l’ànima de la festa, és la seva veu. I la seva energia i dedicació fan veure que el Cós Blanc mai no quedarà afònic, tot i les baixes temperatures.

Què representa el Cós Blanc per a vostè?
La millor festa que he vist mai, i ho dic per què he vist unes quantes

Es viu la festa d’una altra manera sent l’speaker?
Suposo que sí, i dic suposo perquè no l’he viscut mai des d’una altra perspectiva

.Com ho fa perquè no sigui monòton i per ‘despertar’ la gent?
És una festa que conjuntament amb els altres companys de l’antiga comissió de festes, la vàrem crear nosaltres i per això segurament té un significat diferent i especial.

Encara em sento il·lusionat per fer-lo i és gratificant el reconeixement i la confiança de moltíssima gent i a més a més l’Ajuntament amb l’alcalde al capdavant

Quin record guarda de tots aquests anys?
El millor moment encara està per arribar, però sens dubte em quedo sempre amb moment en què les llums del carrer s’apaguen i pronuncio sempre la mateixa frase… SENYORES I SENYORS, NENS I NENES… COMENÇA L’ESPECTACLE!!!

El Cós Blanc sense la veu d’en Juanma no serà el mateix…  Li ha passat pel cap ‘passar el testimoniatge?
La meva veu és una part més de totes les persones que treballen per organitzar el Cós Blanc, i en relació a passar el testimoni, he de dir que encara em sento il·lusionat per fer-lo i és gratificant el reconeixement i la confiança de moltíssima gent i a més a més l’Ajuntament amb l’alcalde al capdavant.

Com va començar realment el Cós Blanc i com és que es va convertir en una festa d’aquesta magnitud i referència?
Com comencen moltes altres coses, com he dit en l’antiga comissió de festes, vàrem iniciar una rua amb carrosses i anàvem introduint, a poc a poc, llum, so, paper, però en cap cas pensàvem que es convertiria en el que és avui dia.

La col·laboració associativa és fonamental pel seu èxit…
És indispensable. Quan vam començar només hi havia 3 o 4 colles. El poble de Salou ha estat qui a través d’anar fent i de molt d’esforç i dedicació l’ha anat empenyent perquè creixi any rere any.

Li agradaria canviar alguna cosa en el certamen?
Sempre hi ha coses a millorar i per descomptat que en els propers anys s’aniran afegint novetats perquè el Cós Blanc sigui, si cap, encara més espectacular.

Ajuda que el concurs tingui un jurat?
Clar que sí. Ha contribuït perquè les colles entrin en una sana rivalitat, per ser les millors en qualsevol de les tres categories que contempla el concurs.

Quin somni li agradaria complir i que encara no ho assolit. Parlem del Cós Blanc…
Més que un somni és un desig, que continuï com fins ara, on no hem hagut de lamentar cap incidència greu, ja que el Cós Blanc és un espectacle, però no podem oblidar la seguretat.

 


REDACCIÓ18 Gener, 2020
oscar_constanti.jpg

Constatí es prepara per gaudir de la seva festa major d’hivern. Enguany, aquesta festivitat se celebrarà amb un regust agredolç, ja que arran de l’explosió de la planta química IQOXE va morir un veí del poble. L’alcalde, el socialista Óscar Sánchez ens parla de la festa, però té un record pel seu conciutadà que va perdre la vida de forma tan inesperada. El batlle ens dóna una pinzellada del que serà la Festa Major d’Hivern de Constantí del 2o2o. 

Quin és el propòsit d’una festa major d’hivern?
A Constantí, la nostra Festa Major d’Hivern marca la celebració del martiri de Sant Sebastià. A més de retre homenatge al nostre copatró, són uns dies de festa, amb actes d’esbarjo i també culturals i esportius, organitzats amb el teixit associatiu i l’esforç i dedicació de moltíssims veïns i veïnes.

Què pot destacar de la festa major que heu preparat per enguany?
La nostra Festa Major serà diferent per diverses raons. La primera i més important: la gran pèrdua del nostre amic i veí Òscar Atance Rovira, desgraciadament víctima de l’accident de dimarts passat a la planta IQOXE. Aquest 2020 ve marcat pel centenari de la inauguració de les Escoles, molts dels actes programats hi guarden relació: la conferència a càrrec de l’arquitecte Antoni Pàmies sobre “Pere Casellas, arquitecte de les Escoles Velles”, l’exposició a l’Escola Mossèn Ramon Bergadà, etc.

Tindrem actes de caràcter tradicional: cercaviles, seguici, sardanes, actes esportius i el pregoner d’enguany, el Sr. Poblet, que de ben segur ens oferirà un pregó amb reflexions que seran difícils d’oblidar

Un altre fet destacable que protagonitza la nostra festa serà la commemoració dels 40 anys de la instauració de la Democràcia i de la celebració de les primeres eleccions municipals. Aquest acte institucional comptarà amb la presència de la nostra veïna Montserrat Duch, doctora en Història i catedràtica d’Història Contemporània, qui també va ser la primera dona a ocupar un càrrec de regidora al nostre consistori. També tindrem actes de caràcter tradicional: cercaviles, seguici, sardanes, actes esportius i el pregoner d’enguany, el Sr. Poblet, que de ben segur ens oferirà un pregó amb reflexions que seran difícils d’oblidar.

Entre tots i totes treballem pensant a cohesionar el municipi i oblidar històriques diferències entre diferents zones del poble

S’ha pensat en activitats pensades per a totes les edats, quina ha estat la principal preocupació a l’hora de fer el programa?
La Festa Major d’Hivern, tradicionalment és la festa major petita, la més íntima, on es prioritzen els actes culturals, tradicionals i esportius, on s’intenta que tothom s’hi senti representat. Entre tots i totes treballem pensant a cohesionar el municipi i oblidar històriques diferències entre diferents zones del poble. El programa de la Festa Major es fa braç a braç amb les entitats, associacions i persones que treballen molt intensament i amb molta il·lusió durant tot l’any per fer una festa major cada any millor afegint més qualitat a cada acte.

Vostè i el seu govern vigilen molt el tema pressupostari. Heu intentat fer molt amb poc… De quin pressupost heu disposat?
Aquest any menys que l’anterior. Encara que som un dels pocs municipis sense deutes econòmics, tenim una bona situació financera, per això el nostre propòsit és fer el mateix amb menys esforç pressupostari i dedicar tots els recursos econòmics a millorar serveis públics molt importants i reclamats, com és la recollida selectiva de residus, la neteja viària, la creació de nous serveis a la ciutadania i la renovació de la via pública.

Un dels secrets de l’èxit de la vostra festa major depèn, en gran part, del teixit associatiu … Està satisfet?
Molt. La veritat és que tenim una població excepcional, prova del que dic són les Distincions Honorífiques que entreguem cada any durant la Festa Major d’Hivern: veïns I veïnes que amb la seva dedicació i treball enriqueixen i honoren el nom de Constantí arreu del món.

Sempre ho hem dit i no ens cansem de repetir que les persones i la seva qualitat de vida són les nostres principals preocupacions

Constantí, a poc a poc, està reivindicant un espai turístic, donant a conèixer elements i rutes que fins ara semblaven ‘oblidades. Quines propostes oferiu?
De manera imminent, a totes les persones que llegeixen aquesta entrevista, informar-les d’una proposta cultural per aquest cap de setmana… a banda de visitar-nos i assistir a algun dels actes programats, aquest diumenge, juntament amb el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, poden visitar de manera gratuïta la nostra joia de Centcelles i conèixer l’enigma que encara avui l’envolta.

Heu intentat innovar i tornar les festes més atractives pel poble i pels forasters…
Efectivament, intentem, cada any, donar un plus de qualitat, apostant per actes més íntims i tradicionals, de caràcter cultural i històrics que permeten donar a conèixer molt més el poble, la seva gent i les nostres tradicions.

Quines són les principals inquietuds dels seus conciutadans?
Les inquietuds són moltes, el ritme de vida i la societat globalitzada en la qual vivim, cada cop és més complexa, encara que crec que la gent de Constantí, durant l’anterior mandat, va assistir a un canvi positiu en la manera de gestionar el poble i estem segurs que entre tots i totes anirem construint un Constantí millor per a tothom. Sempre ho hem dit i no ens cansem de repetir que les persones i la seva qualitat de vida són les nostres principals preocupacions.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter