Arxius de ENTREVISTES | Diari La República Checa

ÚLTIMA HORA
REDACCIÓ12 Juliol, 2019
maria_toledo-1280x722.jpg

 Maria Toledo actuarà al Palau de Congressos de Tarragona el proper 5 d’octubre. No obstant això, va venir a presentar-se i a explicar que vol que el seu concert sigui màgic i que contagiï el públic d’alegria, sensibilitat i sobretot de bon rotllo.

Maria Toledo amb el seu darrer treball discogràfic

L’artista toledana, llicenciada en Dret, aposta de valent per reconquerir els valors que la societat consumista ha anat perdent. Fa temps que no fa servir les xarxes socials ni el WhatsApp. És una dona patidora, perfeccionista i amiga dels seus amics.

Tot s’ho prenia a la brava, però ha anat canviat el xip i ha optat per encarar la vida amb l’optimisme que es mereix i amb la mirada posada en l’essència positiva de l’ésser humà. Li agrada potenciar les relacions humanes i entén que, en la nostra societat, cal, de forma descomplexada, agrair a aquells que s’esforcen per fer-nos la vida més lleugera i fàcil.

Cal verbalitzar més l’expressió t’estimo, i entendre que la vida és un regal que cal assaborir-lo cada dia. Maria Toledo tornarà, aviat, a Tarragona per escampar el bon rotllo i ens convida a gaudir del seu concert amb les ganes, l’energia i el positivisme que ella hi sol posar.

La toledana en la seva visita a Tarragona va tenir temps per concedir una entrevista al nostre digital.

 

ENTREVISTA: Maria Toledo


Borja Vizcarro11 Juliol, 2019
Oriol-Peiró-1280x857.jpg

L’Oriol Peiró és d’aquells castellers de nissaga. Va començar a viure els castells des de ben petit, gràcies a l’afició dels seus avis, i també del seu germà, gran culpable de la seva entrada a la Colla Xiquets de Tarragona. Va agafar les regnes de la colla en l’època més difícil i treballa per tornar a assolir grans fites. És el segon cap de colla de la família, però sempre ha estat involucrat dins del ‘nucli dur’ com ell mateix defineix. Ens rep minuts abans d’un assaig i, asseguts a les escales de l’Ajuntament ens parla de la colla, dels seus moments més estimats, d’objectius, de família… dels Xiquets. Al Peiró se l’il·lumina la cara quan recorda aquell 3d9f del 2007 que va trencar la barrera del castell de 9, s’emociona parlant d’Altafulla i del 2d9fm, projecte que va començar l’altre Peiró però que va viure dins el folre. Una conversa de castells allà on no hauria de ser, amb nostàlgia del carrer Santa Anna. El Diari La República Checa entrevista Oriol Peiró, Cap de Colla dels Xiquets de Tarragona.

Oriol Peiró, Cap de Colla Xiquets TGN

Com vas començar a estimar els castells i com entres a Xiquets de Tarragona?
A estimar els castells em van ensenyar els meus avis. Aquí per festa major anar a veure castells és sagrat i després anar a dinar. I a la colla, en concret, vaig entrar perquè hi va entrar mon germà fa dinou anys enguany i al final això és una cosa molt familiar, si que a vegades apareix gent que no té cap vincle emocional, però el més normal és que t’hi portin amics o familiars. En el meu cas va ser el meu germà.

És Xiquets de Tarragona una colla d’arrelament familiar i d’allò de ser de ‘Tarragona de tota la vida’?
Mira, una de les coses que més m’agrada de la meva colla és la nostra història ser la colla més històrica de Tarragona, sent l’hereva directa dels primers castellers tarragonins i m’agrada veure com som una petita família, a més de tenir família directa dins de la colla. Poder compartir algo tant sentimental com els castells amb ells és una de les coses més boniques.

Com es pren el pas per ser el cap de colla de Xiquets?
Jo amb 17 anys i ja donava un cop de mà a Joan Sala quan era el nostre cap de colla. Així vaig anar fent, primer sent responsable de la canalla, després amb en Jeroni vaig començar amb l’equip de pinyes, posteriorment va ser cap de colla el meu germà i vaig seguir sent cap de canalla i segon cap de colla amb en Nin Solé. Sempre he estat lligat d’alguna manera amb la direcció i per mi va ser un privilegi poder ser cap de colla, durant la junta gestora on van sortir força bé les coses i vam fer la passa endavant per afrontar aquest repte, que per mi és un honor.

Què us vau trobar quan assumiu la direcció de Xiquets, el passat setembre?
Ens vam trobar una colla en un moment molt complicat, però mira, la nostra colla té una cosa molt especial, que és la capacitat de reinventar-se i de resiliència. En els moments més obscurs és quan la colla ha demostrat que està unida i tots hem remat a la mateixa direcció, però es va pagar un preu massa elevat. Al final la colla se’n va sortir i el que espero que quedi és que vam tirar endavant, fent un gran concurs i acabant la temporada amb força dignitat.

Junta dels Xiquets de Tarragona

Llavors aquestes bases són els pilars per encarar aquesta temporada
Sí i no. Sí perquè la línia a seguir és aquella i no perquè allò sabíem que era una situació excepcional en un moment concret i donada per unes circumstàncies molt concretes. El que sí que hem de mantenir és aquell esperit i les ganes de fer castells el millor que puguem. Com més grans siguin els castells millor però a vegades no es tracta del tamany, sinó de com estan fets. I és el que estem buscant, no hem tingut el començament de temporada que voldríem però crec que la colla està assajant bé i espero que les coses canviin ben aviat, en aquest aspecte.

Situació del Local del carrer Santa Anna

Com està la situació del local del carrer Santa Anna? Sé que a tots dos ens agradaria tenir aquesta entrevista…
Sens dubte (rialles)

Com ho tenim? Pot ajudar el canvi d’alcalde?
No de moment no hem parlat amb ningú. L’últim que sabem és que mínim ens esperen 4 o 5 anys més aquí al pati del Pou. Els més optimistes creuen que a 2022-2023 estarem al local… jo francament conec com funciona la burocràcia de la ciutat i m’aventuro a pensar que trigarem mínim 5 o 6 anys més en tornar al local, si és que tornem i en quines condicions ho fem. Però bé, és el que hi ha, és el que tenim.

El local d’assaig porta dos anys tancat

Heu mantingut converses?
Però hem de ser justos, ara mateix assagem en un entorn privilegiat, situats immillorablement a la plaça de la Font. Sí que és cert que el local no és nostre, no tenim una seu social a l’ús per deixar les nostres coses de material, però ho estem solucionant. Des de l’Ajuntament ens han oferit molts espais i s’ha d’agrair. Nosaltres sempre hem dit que aquesta situació excepcional no és una excusa per fer castells, els castells els fem al carrer. Tenim mancances com falta d’espai, calor infernal, xarxes rudimentàries… però això mai serà una excusa. A mi el que em preocupava és que la gent deixés de venir, però no és així i esperem que es mantingui.

Sent positius, la massa social es manté forta i són els qui posen les ganes per tirar endavant la colla…
Sí. Mira els Xiquets de Tarragona vam tenir una entrada de gent molt gran a finals de la dècada passada i a principis d’aquesta. Per tant la gamma extra va ser la culminació d’aquesta entrada de gent que vam tenir en aquests anys, centenars de persones que ens entraven cada any. El nostre nucli dur es va reforçar molt. Quan el gruix de gent vénen a assajar dimarts i divendres, quan comença l’estiu, quan és més fàcil omplir el pati i la gent està responent. La gent ve pels castells i els castells surten per la gent. I la gent ha estat fidel a les dures i a les madures.

Objectius de la temporada

Quins objectius es marca la colla per aquest curs?
No et puc dir exactament que és el que veurem, et diré què és el que m’agradaria veure… (rialles). M’agradaria veure com sovintegem castells d’alta dificultat: els castells de la tripleta (3d9f, 4d9f, 5d8, 2d8f, 4d8a), castells de 8 i mig el més sovint possible, i no només per Sant Magí i Santa Tecla, sinó també en altres diades. Crec que tenim un calendari molt atractiu des de Sant Joan fins a Tots Sants i els Xiquets estem en condicions d’oferir coses que ja hem fet en el passat. Afermar els castells i fer-los de forma natural.

Són paraules majors, no ho pot dir qualsevol…
Mira de vegades tendim a banalitzar els castells. Sembla que quan a una colla gran se’ns cau un castell de 9 és una tonteria. Són castells que tenen una dificultat alta, inclús els castells de 8 també la tenen. Al final hi ha una feina molt gran darrere de cada construcció i sembla que, en l’últim quinquenni, els castells si no són amb manilles o nets perden valor. Hem de tocar de peus a terra i enguany està sent una demostració del que és això, vull dir, crec que els castells al final posen a tothom al seu lloc. Però perdona… els objectius (més rialles).

3d9f Xiquets de Tarragona a Sta. Tecla

Això mateix, tornem als objectius… (rialles)
Crec que seria irreal anar més enllà de la tripleta. Crec que hem de tenir tres objectius: el primer fer la tripleta; segon fer-la tantes vegades com sigui possible; i tres, mirar de tenir una gamma de castells ampla: el 2d8f, el 4d8a el 7de8, inclús el 9d8, el pilar de 7… etc etc.

Què és el Tarragona Ciutat de Castells?
És una iniciativa que va ser impulsada pel nostre expresident Enric Seritjol, ben arrelat al teixit cultural tarragoní. Crec que es va fer bé. Si Tarragona alguna cosa és, és una capital cultural a escala catalana, i una de les coses més important de la nostra cultura són els castells. El dia de Santa Tecla a la plaça de la Font hi ha més de 12.000 persones i ara a Tarragona està proliferant el turisme i crec que les coses ben equilibrades poden funcionar. Torno a dir que no hem de banalitzar els castells. Si ve algú de Polònia i fa ressò del que és una diada, ens ajuda molt.

Per tant quines són aquelles diades marcades en vermell al calendari?
Des de Sant Joan fins a Santa Tecla totes, i no t’exagero. Tenim un calendari envejable i podem fer grans coses si volem, ens ho plantegem i apretem. Una altra cosa és que hem de saber ponderar els esforços i saber què hem de fer en cada moment.

Oriol Peiró celebra un castell / Xiquets TGN

I aquella diada més especial per l’Oriol Peiró…?
A nivell emocional m’agrada molt actuar a Altafulla. I vam viure quan era petit i tinc arrels a Altafulla. Un poble molt bonic, on he sigut molt feliç i on m’hi agrada tornar sempre perquè m’hi sento identificat. Des de Xiquets ens hem esforçat molt per deixar la plaça en bon lloc i amb un bon nom. Va ser també on vaig fer castells al tronc. I en l’àmbit de colla, a qualsevol Xiquet de Tarragona actuar per St. Magí és un marc incomparable i només cal veure la gent que ve d’arreu a veure aquesta diada. Una altra cosa no farem bé a Tarragona… però la diada de Sant Magí és, pel que hem assolit i el que no, és un lloc on quan passes, es respiren castells, encara que sigui al desembre.

Primer castell d’Oriol Peiró?
Quan vam descarregar el 3d9f el 2007. En Joan Salas s’havia fartat de dir que érem una colla de 8. Una setmana abans l’havíem carregat i sabíem que el teníem. Ningú donava un duro per nosaltres i aquell moment d’explosió després de la descarregada, també va ser la meva primera gran diada després d’haver estat menjant merda, dient-ho clar, va ser espectacular.

2d9fm Xiquets de Tarragona St. Magí

I aquell 2d9fm de Sant Magí?
Va ser molt gros (moltes més rialles). Encara avui dia no et ser trobar les paraules per definir-lo. Si miro algun vídeo, penso que no sóc jo. Pensavem que era impossible. Mira, jo anava molt endins del folre, d’home del darrere i ens miràvem i allí ningú deia res. I ens seguíem mirant i ningú deia res. L’aleta va sonar i ens seguíem mirant. I no anàvem a veure què passava, vull dir, l’havíem assajat molt; però quan t’enfrontes a una bèstia d’aquestes dimensions, el més normal hagués estat que, sent el primer cop se’ns obrís la pinya o el folre rebentés… Va ser molt bonic… la culminació d’una gran feina feta pel Roger (germà) i un projecte que ell sempre va tenir al cap. Però també l’inici de moltes coses boniques. La colla segueix valent i no hem de renunciar. Sabem quin és el camí, no és fàcil però la colla ho val.

Borja VIZCARRO


RICARD CHECA11 Juliol, 2019
javier-hernandez-1280x960.jpg

És un home discret, sensible i els que el coneixen professionalment asseguren que és un excel·lent jurista i un acèrrim defensor de les lleis. Entén que els detinguts i acusats tenen drets inviolables. A Javier Hernández li agrada la música clàssica. De fet, ella forma part de la seva vida. És un estudiós del dret i una persona que es dedica de cos i ànima a la seva professió. Tot i que és president de l’Audiència Provincial evita l’excessiva exposició pública i mediàtica. No li agraden els jutges estrella, els quals aprofiten els judicis mediàtics per treure’n profit personal o professional. En aquesta entrevista, Javier Hernández és transparent i opta per compartir amb els nostres lectors la seva part més humana.

Moment de l’entrevista al president de l’Audiència

Com està la justícia?
No podem obviar que la imatge que es projecta és dolenta i que vivim en un moment força crític. Però també cal dir que, sovint, la imatge projectada no representa ni la realitat ni la veritat absoluta. És una percepció. És cert que la societat té motius per percebre una situació de crisi i això afecta, evidentment, la legitimitat i la confiança de la justícia. Si la societat no confia, el valor de la nostra legitimitat es redueix.

La ciutadania no hi confia?
El nostre model de justícia és eficaç, amb un important nivell de qualitat i protegeix els drets i les llibertats fonamentals. El grau d’independència dels jutges i magistrats és alt. Aquesta és la realitat. S’ha projectat una imatge que és fruit d’un intent groller de manipulació per part de la política –amb la p minúscula, que és la pitjor política– contra la justícia que no necessàriament és poder judicial.

És possible separar el poder judicial de l’administració de la justícia? Està polititzada la justícia?
No hem d’oblidar que la política es tradueix en opcions de valors, de transformacions i el discurs polític, com a eix configurador de la nostra realitat social, està present en la justícia. No som un organisme social al marge de la societat. Integrem un engranatge institucional dins la societat.

La política és un component que determina la realitat social, la llei té una connotació política i els jutges som cridats a interpretar la llei. Inevitablement, en la interpretació de la llei, els jutges utilitzen elements polititzats intel·lectualment, utilitzem opcions de valors. La política ho és tot. Els jutges no som eunucs polítics.

El jutge fa política de partit?
No, i no ho pot fer. I si ho fa, és un incompliment del seu deure professional. El jutge fa política pública? És clar que sí. En el cas de les clàusules del sòl abusives el jutge està fent política pública de distribució. Quan reconeix el dret a una prestació pública, està fent política, però no política partidària. Analitzem els drets segons els nostres valors i software personal. El jutge té una càrrega d’interpretació. Avui dia, és molt, molt difícil ser jutge.

Quins són els límits d’un jutge?
No hauríem d’actuar amb prejudicis. Estem obligats a no prejutjar. Ens hem de deixar convèncer amb arguments. Hem de rebre l’al·legació de les parts, respectar i afavorir el debat contradictori. Després hem de reflexionar abans de decidir.

Quin és el pitjor prejudici?
La no obertura de ment. No pots jutjar si no saps escoltar l’argumentació de les parts.

Quines són les qualitats que ha de tenir, avui dia, un jutge?
Fa 30 anys que em dedico a aquest ofici i ara, per cada dia que passa, veig enormes dificultats per ser un bon jutge. Però ha de tenir, essencialment, capacitat d’escoltar, ha de respectar les regles del procés i ser capaç de crear condicions comunicatives. Ha de poder organitzar els drets de la defensa i de contradicció que estudia el Dret i que accepta la fal·libilitat, tenir un punt de mala consciència, ganes de millorar i intentar traslladar una sensació de correcció normativa a l’hora de decidir i també d’equitat. Ha de tenir compassió, esforç d’individualització i procurar que cada sentència sigui un acte renovat. Cada cas és un cas.

Javier Hernández fa 30 anys que és jutge

Ajuda a la imatge de la justícia parlar de jutges conservadors i progressistes?
No. L’origen no ideològic dels jutges és objecte de control, escrutini i avaluació social. Tinc la sensació que al nostre país se simplifiquen molt els conceptes. No sé què significa ser jutge conservador o progressista. Dels anomenats jutges progressistes en conec alguns que tenen visions inaudites i restrictives d’alguns drets i jutges conservadors que són tot el contrari. Jo els distingiria com a autoritaris i no autoritaris. No podem estar tan preocupats amb la taxonomia, la classificació de les coses. Des de dins ens costa classificar. M’importa molt poc que un jutge sigui conservador o progressista, em preocupa molt més que sigui un gran professional. Un gran jutge és sempre lliure.

Vostè ho és?
Ho intento, però no sé si sóc un gran jutge. Faig esforços per seguir en el camí de l’excel·lència.

Vostè és conegut com a excessivament garantista dels drets dels detinguts o processats.
No pot ser d’una altra manera. Els drets d’una persona acusada són els d’una persona innocent i un jutge està obligat a defensar la presumpció d’innocència. He condemnat molta gent a la privació de la llibertat, però he lluitat sempre per respectar els seus drets. És una garantia d’encert en les meves decisions. Si m’equivoco, les conseqüències són gravíssimes, per tant el protocol per evitar l’equivocació ha de ser escrupolós. Els acusats també tenen drets, no ho podem oblidar.

S’ha equivocat molt?
Espero que no. Mai no he signat cap sentència conscient que m’estic equivocant. N’he signat moltes amb la convicció que segurament l’acusat ha comès el delicte però l’he absolt perquè no estic segur el 100%. He intentat no condemnar mai un innocent. Les conseqüències d’una errada són tremendes.

Ha perdut la son a l’hora de redactar alguna sentència?
He de confessar que dormo poc. Treballo molt a la nit. Redactar una sentència és una tasca difícil, de molta responsabilitat i, per tant, necessita un espai de molta concentració. I això ho trobo a la nit. Algunes decisions m’han amoïnat fins a trobar la solució jurídica adient i fàcticament acreditada. Algunes m’han suposat veritables esforços, reflexió, reconstrucció de l’argument…

Com s’ho fa, vivint a Tarragona i sent el màxim responsable de la judicatura, per continuar gaudint del respecte de molta gent i de les institucions?
He intentat ser un jutge discret. Alguns col·legues vinculen la seva funció a un cert protagonisme social o al moment mediàtic. Jo he intentat fugir de tot això.

El jutge entén que la relació amb la premsa ha de ser respectuosa

Però tampoc no s’amaga…
No. Però no he estat un jutge extravagant ni massa integrat en el cercle del poder local o de la representativitat social i econòmica. He volgut mantenir-me’n al marge. Com a president de l’Audiència Provincial he intentat tenir una representació no excessiva, de poca exhibició i molta prudència.

De vegades ploro
Qui és Javier Hernández?
Una persona que fa de jutge i que intenta ser fidel a alguns valors. És més important el valor de la vida que la vida.

Uf… vostè és un romàntic…
Sí i molt emotiu. Sóc massa sentimental. Soc d’aquelles persones que s’emociona i plora amb una pel·lícula.

Encara plora?
Sí, de vegades per fora. No crec que sigui dolent plorar.

Vostè és d’aquells que es capfica molt?
Quina pregunta!!! Les coses m’afecten massa i de vegades no puc evitar-les, perquè no depenen de mi. En algunes ocasions arrossego culpes de les quals no en soc responsable.

És una persona tímida?
Una mica. Depèn del context i de les circumstàncies.

Hernández treballa moltes hores

Li agrada la solitud?
De vegades sí.

És empàtic?
Ho intento. És una virtut judicial, però és difícil.

Estem al seu despatx sentint música clàssica, aquella que ens aporta serenor...
Clàssica i jazz són les meves predilectes.

És un home sensible?
Sóc molt sentimental, és un dels meus defectes. Soc una persona emotiva i això planteja un problema interessant: el tractament de l’emoció en la decisió judicial.

Si no fos jutge, quina professió hauria triat?
No ho sé. Vaig estudiar amb la voluntat de ser jutge.

És un enamorat de la seva feina…
Sí, moltíssim. És un privilegi treballar en allò que ens dona sentit a la vida, per això em fa molt de mal, m’entristeix, quan tenim una situació de crisi. A mi m’afecta molt. Em produeix una tristor terrible el que està passant…

Javier Hernández evita els flashos mediàtics

La constitució, la referència
Arran del procés independentista, hi ha jutges que diuen que és molt difícil treballar a Catalunya. A Tarragona hi ha la mateixa sensació?
Per tarannà, per història, per societat amable, no… El que no acceptem és aquesta idea que la justícia és aliena al país o a la societat, com si fos un model de justícia colonial, com si nosaltres fóssim extraterrestres. Jo fa 30 anys que sóc al servei de la judicatura i ningú no em pot dir que no formo part d’aquesta societat. Som jutges que exercim el poder judicial a Catalunya i que estem al servei dels valors i del sistema judicial. El nostre compromís és amb la Constitució, perquè no pot ser d’una altra manera. Nosaltres som agents del poder públic en la defensa dels drets i les llibertats, protegits per la Constitució.

És fidel a la Constitució?
La meva norma de referència i el meu codi de conducta venen determinats per la Carta Magna, perquè és la garantia de la convivència pacífica. Hi ha missatges que incorporen la violència.

Quins?
Quan sentim dir que els jutges no són nostres, que són del règim… o fora jutges i fiscals de Catalunya o quan van fer la pintada a les parets de l’Audiència on deien que aquesta terra serà el vostre infern… Això és molt trist.

Està dolgut?
Sí, molt. Allò em va entristir molt.

Es van traspassar línies vermelles?
Tots vam viure una situació difícil. El somni s’ha trencat. Vivíem en una societat integrada i integradora i ara s’aprecien riscos de trencament i de fractura, de pressió emocional… I això m’afecta com a persona i com a ciutadà.

L’han amenaçat mai?
No, mai. Arran del procés, mai. Estic segur que tots els col·lectius polítics i socials de la ciutat participen de la idea que la justícia està al servei de la convivència. He parlat amb diferents responsables de la societat per evitar situacions de violència i la resposta ha estat impecable.

La situació ara està més tranquil·la?
Es viu una calma tensa.

Actes insòlits
Vostè és amic del jutge del Suprem Pablo Llarena. Quan veu que ha d’anar amb un important dispositiu de seguretat personal i li fan pintades a casa seva… Què en pensa?
És molt trist. És el símbol de la gravetat de la crisi social, política i constitucional. Estem en una situació de descomposició social. La persecució, l’escarni, la violència cap a un jutge és quelcom insòlit.

També és insòlit que un jutge empresoni polítics…
També és insòlit un procés de ruptura institucional com el que s’ha produït, amb l’absència de límits, de confrontació… El jutge Pablo Llarena, amb independència i amb destacat compromís professional, ha pres decisions que són motivades, racionals, responsables i que són del tot controlables. Aquesta reacció social és molt trista. Cal recordar que feia 25 anys que el jutge Llarena vivia a Catalunya, els seus fills són catalans…

Hi ha presos polítics?
No, no són presos polítics.

S’està allargant massa la presó preventiva?
No puc contestar d’una manera categòrica perquè en desconec els detalls i les circumstàncies. Els delictes són greus i el risc de fuga, identificats a partir de l’estratègia adoptada per alguns dirigents polítics, ha fet que les resolucions fossin estrictes. Davant del risc de fuga, la presó provisional és una conseqüència raonable.

Javier Hernández va ser candidat al Tribunal Suprem

Però s’està allargant?
No puc opinar. Institucionalment, és un deure no opinar.

Què pensa quan veu el president Quim Torra dient als CDR que ‘apretin’. Això ajuda a la convivència?
Com a jutge he de mantenir-me al marge i no opinar sobre les accions polítiques i no valorar el discurs polític. Tinc la meva opinió com a ciutadà però no la puc compartir.

La música, la clau
Com és el seu dia a dia?
És molt complicat. M’aixeco a tres quarts de 8. Intento arribar a l’Audiència a tres quarts de 9. A les quatre arribo a casa i faig una becaina. Cap a dos quarts de sis torno a la feina, si no tinc altres compromisos  com cursos, viatges o conferències. Estic a la feina fins passades les 9 del vespre. Sopo amb la família i després em poso a llegir, a escriure o a preparar conferències. A dos quarts de dues me’n vaig a dormir.

Sap tocar algun instrument?
No. Soc un desastre. Soc incapaç de produir una sola nota harmònica. Soc molt consumidor de música: visc i treballo amb música. A casa també. No puc treballar si no tinc música.

Encara va al cine?
Sí, però menys del que m’agradaria. És una de les meves grans passions.

Què li falta per ser realment feliç?
La felicitat no és un estat, és un objectiu. Com tots els objectius, el més bonic i interessant és intentar-ho. Busco la felicitat i en aquest camí trobo moments meravellosos, durs, difícils…

El jutge treballa escoltant música clàssica

Com està Tarragona judicialment parlant?
Tenim un índex d’entrades per damunt de la comunitat autònoma i de la resta d’Espanya. No obstant això, tenim una taxa de resolubilitat important. Es treballa amb molta serietat i celeritat. Tenim alguns territoris que estan sanejats i són àgils. Les Terres de l’Ebre funcionen bé, Amposta i Tortosa estan molt a prop de l’òptim. Gandesa té alguns problemes que s’estan solucionant. I a Tarragona capital la situació és bona, hi ha estabilitat de funcionaris i jutges… Els jutjats de violència de gènere tenen una resposta correcta, el Registre Civil funciona molt bé.  L’Audiència manifesta algunes mancances i problemes amb els assenyalaments dels judicis orals. Hi ha retards que estem intentant solucionar.

Quan tindrem el Fòrum de la Justícia?
No pinta bé. Vam mantenir una reunió informal amb la consellera de Justícia i ens va dir que no es pot pressupostar. Ha dit que es nega a fer promeses que no estiguin basades en un pronòstic real d’execució. El fòrum és una demanda social i, de moment, no hi ha cap previsió, ni de data ni de pressupost.

La gent acudeix massa a la justícia?
Sí. La mediació és un recurs més qualitatiu que quantitatiu. El recurs de recórrer a la justícia hauria de ser excepcional. Hi hauria d’haver fórmules d’arbitratge. La gent critica molt la justícia però hi acudeix. Diuen que no se’n fien, però hi venen. Això és bo, ja que és un circuit que legitima el sistema judicial.

Què pensa de la corrupció?
És un problema gravíssim, terrible. Per a mi és dels més greus perquè desmotiva i afebleix el sistema institucional i provoca desafecció social.  La corrupció desanima la inversió i té repercussions nefastes per a l’economia. A més, estimula l’antipolítica, alimenta el populisme i desarticula el sistema democràtic. És intolerable.

Vostè és molt discret. Quina relació manté amb la premsa?
No m’agrada i no em sento còmode amb el maridatge entre la premsa i els jutges, perquè pot propiciar una assistència mútua. Això, d’alguna manera pot incomplir algun deure o no afavorir una imatge d’imparcialitat, tan desitjada com necessària. Hi ha el risc que es converteixi en una relació perillosa. Respecto els periodistes i no vull aprofitar-me’n perquè no passi a la inversa. No vull intercanvis.

Hernández és un jutge que intenta ser discret

Quin model propugna?
Un model, òbviament, cooperatiu, transparent i responsable. Una relació sincera i honesta i respectuosa.

No m’agraden els jutges estrella
Li agraden els jutges «estrella»?
No, gens. De vegades un jutge es converteix en «estrella» per la mediatització del cas i contra això no s’hi pot fer res. El que no m’agrada en absolut és l’autopromoció d’un jutge que treballa en un cas mediàtic. És un comportament intolerable.

Vostè és jutge, president de l’Audiència… i després?
Ni idea.

El Suprem és la pròxima parada?
Podríem dir que sí.

Com s’hi arriba?
Jo he fet el que crec que s’ha de fer per arribar-hi. A partir d’aquí, hi ha variables que jo no controlo.

És la segona vegada que ho intenta…
Hi ha un grup que m’ha donat l’aval i m’ha animat, però quan arriba al centre de decisió, al CGPJ, és una qüestió de la qual em resulta difícil parlar. Mai no he demanat el suport de ningú. Només puc demanar l’aval professional. No vull demanar cap favor a ningú. No faig la cort ni el ‘paseíllo’ als despatxos dels vocals del Consell General del Poder Judicial. Ells coneixen perfectament el meu currículum i només puc presentar-me amb la meva experiència. Vull arribar-hi per mèrits professionals i personals.

Per cert, com es viu a Tarragona?
Sempre he estat molt a gust a Tarragona, però és cert que no aprofito la ciutat com es mereix. No disposo de temps per conèixer-la. Em plantejo una passejada cada dia per les seves platges. És un projecte pendent des de fa trenta anys.

Ricard CHECA

 


REDACCIÓ6 Juliol, 2019
oscar_gay7-1280x960.jpg

Té 26 anys i va néixer a Reus. És el representant de Mr Gay Tarragona 2019. Òscar Giménez, que és encarregat en una coneguda marca de restaurants, entén que participar en aquest certamen és una excel·lent oportunitat per donar visibilitat i normalitzar el col·lectiu. De tracte agradable i humil, Òscar lamenta que Vox contribueixi a incendiar els ànims amb missatges franquistes i limitadors de les llibertats. Entén que Espanya és un país força tolerant. No obstant considera que hi ha encara molta feina per fer perquè el col·lectiu no sigui observat o que no es produeixin casos d’homofòbia. A l’Òscar li agraden les pel·lícules, però l’horroritzen les de por. Óscar és un gran defensor de les llibertats individuals i d’un món més just.

Òscar Giménez després de l’entrevista

Fan sentit certàmens com el Mr Gay Espanya?
Amb aquests certàmens es pretén, sobretot, donar més visibilitat al col·lectiu. No es tracta exclusivament d’un certamen de bellesa sinó que cerca visibilitzar els problemes del col·lectiu i les seves inquietuds. En definitiva, ajudar a que els que continuen dins l’armari puguin sortir-ne sense complexos.

Hi ha molta gent a l’armari?
No tinc xifres, però jo crec que encara hi ha molta gent a qui li fa respecte assumir públicament la seva orientació sexual. És cert que cada vegada hi ha menys perquè la societat està més oberta, però encara hi ha molta feina per fer. Hem de treballar tots plegats per evitar els casos d’homofòbia que encara existeixen.

Has estat mai víctima d’algun episodi d’homofòbia?
No, mai.

Quan vas sortir de l’armari?
Als 15 anys. És cert que abans de prendre aquesta decisió ho vaig passar molt malament, perquè havia d’actuar diferent de com era jo. Assumir la meva homosexualitat va ser com alliberar-me. La gent que estava al meu costat em va acceptar i estimar tal com jo era. I això és fonamental.

Quina va ser la reacció dels teus pares?
Em van donar molt de suport. Em van dir que ja ho sabien.

El represent de Mr Gay Tgn passejant per la Rambla Nova

Quin consell et van donar?
Que anés amb compte, sobretot perquè hi ha idea que als gais els ataquen i són víctimes d’homofòbia o discriminació.

No els preocupa que t’exposis excessivament en aquest certamen?
La preocupació normal d’una mare quan hi ha gent que no respecta els altres tal com són.

Hi ha molts gais a Tarragona?
Sí que n’hi ha, però és un col·lectiu tancat. No es pot comparar amb Barcelona, Madrid, València…

Es fan veure més a les apps que al carrer?
A Grindr sobretot.

Òscar diu que se sent alliberat ‘fora de l’armari’

Què podem fer perquè ser gai no sigui una anormalitat?
Assumir-ho amb naturalitat. A Tarragona encara sorprèn veure dos nois o dues noies agafats de la mà.

Com es canvia….?
Hem de començar a inculcar als nens que l’orientació sexual és quelcom normal i ningú és millor o pitjor perquè li agrada una persona del mateix sexe.

Creus que l’estereotip de gai ha canviat. Ja no es veu tanta ploma…
Ha anat canviat. Cada vegada el ventall és més ample. Abans calia reivindicar molt més i fer-se visible, avui dia, i gràcies als gais més grans, comencem a poder ser com som. El problema és que alguns mitjans de comunicació insisteixen a donar una imatge ‘comercial’ i esbiaixada del que és el col·lectiu.

Óscar va estar a Sálvame

Espanya és un bon país perquè hi visqui un gai?
És un dels països més tolerants. Hi ha països on encara s’aplica la pena de mort.

És realment necessari celebrar el Dia de l’Orgull?
Crec que s’ha de fer, però és una manera de visibilitzar el col·lectiu, però hem d’evitar crear guetos. Hem de lluitar per normalització i ara més que Vox vol tornar a tancar-nos en l’armari.

Quan sents els missatges de Vox que et passa pel cap?
És horrorós. És tornar a èpoques passades, on les llibertades eren inexistents.

Què s’ha de fer amb els gais que ja tenen una certa edat?
Els hem d’estar eternament agraïts per la lluita que van engegar. Alguns van arriscar la seva vida. Si no arribés a ser per ells, avui dia Espanya no seria el que és pel que fa a tolerància.

El concursant al costat de l’estàtua de l’avi Virgili

T’agrada la imatge que es transmet que l’Orgull és nois mig despullats, bronzejats, musculats… Aquesta és la realitat?
Clar que no. Però és la imatge que més agrada als mitjans de comunicació. És la imatge més comercial del col·lectiu, però és esbiaixada.

Vox deia que els gais aprofiten l’Orgull per fer sexe explícit…
És una bestiesa. Ni cas. Els heteros són diferents?

Óscar Giménez a la Rambla Nova de Tgna

Quin consell donaries a una persona que sap que és gai però l’atemoreix sortir de l’armari?
Que sigui ella mateixa, que no tingui por i que sigui valenta. Sortosament, avui dia tot és més fàcil.

Què esperes aprendre participant en aquest certamen?
És el meu petit gra de sorra per ajudar a normalitzar el col·lectiu.

Què és ser gai?
Ser gai no és un estatut. És una opció de vida, una manera de ser. Per això hem de fer tots els esforços perquè sigui vist com a quelcom normal i natural. Somio amb el dia que ningú tingui necessitat de dir que és bisexual o gai. L’estima és la clau.

 


REDACCIÓ24 Juny, 2019
didac2-1280x960.jpg

Dídac Nadal confessa alguna decepció amb el resultat electoral. No obstant, reconeix que ell i el seu grup van fer una feina importantíssima i decisiva pel canvi de polítiques i govern a la ciutat. No descarta entrar al govern municipal, ara i més endavant. Nadal és positiu a l’hora de considerar que aviat Tarragona notarà alguns canvis. Durant l’entrevista, preconitza que l’estratègia urbanística d’Esquerra Republicana acabarà sent un problema pel govern. El portaveu de Junts per Tarragona assegura que no pensa, almenys de moment, en una hipotètica moció de censura. Deixa un repte pels advocats que estan asseguts al saló de plens en referència als presos polítics.

Dídac Nadal després de l’entrevista

Ja han passat les eleccions. Ja coneixem els resultats. Havia fet ‘porra’?
Sí. Era una ‘porra’ molt volàtil. El resultat anava variant, segons els dies.

Quin era el resultat de la seva travessa?
M’hauria agradat haver tret el quart regidor. Crec que ens ho mereixíem. Això també ens posa els peus a terra.

I que preconitzava per la resta de partits?
No, no ho ha fet.

Junts per Tarragona havia encarregat alguna enquesta?
No. Personalment no crec en les enquestes i menys si es fan als telèfons fixos. Hem optat per fer una campanya molt positiva i amb moltes propostes.

Quant va costar la seva campanya?
Entre els 15 i els 16 mil euros.

Qui la va pagar?
Jo, de la meva butxaca.

I el partit no va col·laborar?
Va aportar tres mil euros que corresponien a les banderoles.

Està satisfet amb els resultats?
Sí, en general, sí. Vam fer una bona campanya, tenim un bon equip, ens ho vam passar molt bé, vam generar sinergies internes i estic orgullós perquè arran de la feina feta vam aconseguir un col·lectiu molt més cohesionat. Ha estat una mena de trampolí cap endavant i per engrescar la gent.

En algun moment s’han sentit menystingut?
No. En cap moment.

Nadal no descarta entrar al govern municipal

Vostè va dir per activa i passiva que es veia com alcalde… Però, no va passar dels tres regidors… I ara què?
Doncs, mala sort. Hem de seguir treballant. És molt dur que amb un any de feina poguéssim arrasar a les urnes.

Però, no és ni alcalde ni està al govern…
Quin problema hi ha? Estic content perquè la meva ciutat ha canviat d’alcalde.

Era, doncs, l’objectiu real?
No. L’objectiu era que jo fos l’alcalde. És una desil·lusió i una llàstima no haver-lo assolit perquè crec que en Pau Ricomà no deixa de ser un pas entremig amb les propostes que nosaltres posàvem damunt de la taula. Nosaltres érem molt més trencadors.

Està content amb la fi del ballesterisme?
Hi havia un clam generalitzat de la necessitat de fer aquest canvi. I estic satisfet perquè, d’alguna manera, hem pogut col·laborar amb el canvi que reclamava la ciutadania.

El dia que l’alcalde Ballesteros va deixar de ser-ho què li va passar pel cap?
No res. Sóc una persona molt més pràctica que tot això. Tenia clar que Tarragona no es trobava en les millors condicions, l’alcalde es trobava absent i jo estava preocupat amb l’escàs acompanyament del Sr. Ballesteros amb la política nacional. És cert que el canvi que vam proposar no va poder ser, però almenys hi ha hagut un canvi.

El PSC el va ‘festejar’ i intentar convèncer per entrar al govern. Què li van oferir?
És cert que se’m va plantejar entrar al govern, però voldria no revelar els detalls de les converses.

Li van proposar una alcaldia compartida?
No. Li dic més, entrar al govern, per a mi, era irrellevant. Jo em movia per propostes concretes per millorar la ciutat i generar il·lusió. I això no m’ha ofert el PSC. Les seves propostes només anaven de cadires.

ERC sí?
Amb Esquerra trobàvem una sèrie de matèries on se’ns va escoltar i es van comprometre amb unes propostes serioses sobre temes que per a nosaltres són imprescindibles.

El poratveu de JuntsXTgn està feliç pel canvi de govern

O sigui, ERC va dibuixar un programa per acontentar els seus socis d’investidura?
No. Senzillament hi havia unes matèries que coincidien amb el programa d’ERC i cadascú, amb els seus matisos, ha aconseguit un compromís de propostes clares i de millora per a la ciutat.

Quines són les línies vermelles?
No tinc línies vermelles. Simplement que si des del govern fan una proposta que no creiem interessant i objectives pel conjunt de la ciutadania, votarem en contra.

L’oposició del PSC
El PSC diu que farà una oposició contundent en un mandat que qualifica d’inestable. És inestable?
Teníem més inestabilitat quan el PSC liderava l’ajuntament. És cert que el govern, format per ERC i EPC, és més fràgil, però això farà que se cerqui més consensos, una major capacitat de diàleg i més predisposició per arribar a acords sistemàtics.

Li resulta més fàcil estar a l’oposició que al govern?
Formar part del govern no era una condició indispensable. És obvi que als regidors de Junts per Tarragona ens hagués agradat entrar al govern, perquè segurament seríem capaços d’alleugerir la feina de la resta de regidors i probablement ens havíem sentit més útils i productius. Però nosaltres representem un espai i el volem preservar. Estar a l’oposició no ens impossibilitarà contribuir per a la millora i el progrés de la ciutat. Podem ajudar i alhora fiscalitzar.

És cert que li van fer la guitza, posant com a condició que Dídac Nadal no formés part del govern?
No és veritat.

Segur?
Miri, vam ser nosaltres que el dissabte abans del ple d’investidura vam trucar a En Comú Podem per fer-los saber que Junts per Tarragona no havia nascut ni arribat per lluitar per cadires, sinó per lluitar per Tarragona.

El seu cognom l’ha perjudicat?
No. Crec que, durant la campanya, ERC va aprofitar el meu cognom per generar un vincle sospitós amb un promotor de la ciutat. ERC va estar francament malament perquè es falseja la realitat perquè és evident que jo no tinc, no he tingut ni tindré cap vincle amb cap promotor, perquè ni tan sols treballo amb aquestes matèries i ERC va utilitzar això per perjudicar-me durant la campanya i ho va aconseguir, perquè el nostre resultat es va ajustar a la baixa. Crec que el meu cognom només m’ha pogut perjudicar en aquest cas.

Què passarà amb la Budellera?
Ni idea. No represento ni tinc cap mena de transcendència en la Budellera. Potser seria més interessant preguntar-me què passarà amb l’Urbanisme a Tarragona?

Què passarà?
No comparteixo l’estratègia urbanística que porta ERC. Crec que acabarà sent un problema per a ells mateixos i s’ha de ser una mica més respectuosos amb els plans generals de la ciutat (POUM), sobretot tenint en compte que el nostre és actual i que vam trigar uns 10 o 12 anys en tenir-lo redactat.

Què farà doncs?
Estaré encantat de poder analitzar i estudiar els ajustaments que ERC vulgui proposar, però entenc que qualsevol alcalde de Tarragona haurà de poder contestar cap on creixerà la ciutat en els propers 20 anys. Crec que ara mateix Pau Ricomà no és capaç de respondre a aquesta pregunta. Els republicans han fet servir l’Urbanisme d’una manera molt electoralista i crec que l’Urbanisme és d’aquelles matèries que requereixen responsabilitat i prudència.

Alcalde segrestat?
Estaria disposat a aprovar una moció de censura contra aquest govern?
És un element que no forma part de l’escenari. No li hem donat suport per tenir-lo segrestat. No és la nostra forma de fer ni d’estar en la política.

Fa un any i mig que està en la política municipal. Com s’hi troba i on vol, arribar?
És curiós que en la política local m’hi sento còmode i alhora perdut en la política nacional i estatal. Trobo que tot el que fem des del grup municipal tot té sentit i això ens fa sentir còmodes.

Dídac Nadal durant l’entrevista

Vostè reclamava un canvi d’alcalde, de polítiques… Ara que ja tenim un nou alcalde… què fa falta?
És cert que tenim un govern més fràgil que els anteriors, però aquesta fragilitat es pot veure compensada i reequilibrada amb la il·lusió de les persones que han entrat a formar del govern. Tinc la sensació que serà difícil fer reformes profundes i entrar en matèries de calat per a la ciutat, però cal tenir en compte que la ciutat estava deteriorada a diferents nivells, i potser ara cal començar a tractar bé a les persones, a tenir-les en compte, a saber a escoltar i a ser rigorosos amb els nostres compromisos i clars davant de la nostra gent. Això no costa diners i no ens costarà tirar endavant. No obstant, reconec que aquest govern, a causa del seu escàs nombre de regidors, trobarà dificultats per poder caminar a ritme, però la il·lusió que s’ha pogut generar ja és un bon punt de partida.

S’ha de fer una auditoria?
S’ha de fer una anàlisi detallat de tots i cadascú dels departaments i de les formes de gestió i finances. Cal saber que s’ha fet durant tots aquests anys. No sé si el nom és auditoria, però cal saber on estem i amb què comptem per poder caminar.

Descarta entrar al govern?
Escolti, jo sóc tarragoní i m’haguera encantat formar part del govern. No sé dir-li que passarà en el futur. No vull tancar aquesta porta, però no sé si en aquest o en un altre mandat. Tot arribarà…

Li agradaria veure un llaç groc o una estelada decorant la façana de l’ajuntament? Cal?
Ara és el moment de debatre temes interessants, seriosos i al marge de la pressió i rigidesa de les campanyes electorals. Parlo sobretot pels temes d’Urbanisme o del Comerç Local. Des de Ciutadans i PP es barreja molt la independència amb els presos polítics. Jo sóc demòcrata i com a tal el que faig és lluitar perquè hi hagi unes urnes i es pugui prendre decisions d’acord amb la participació majoritària. El resultat de les urnes és indiferent. Dit això, s’estan detectant irregularitats molt greus en la situació dels presos polítics i exiliats. El fet que es posi un llaç groc a la façana no té res a veure amb la independència, però sí amb la injustícia que s’està cometent. Jo sóc advocat i sóc capaç de llistar totes les injustícies que s’estan cometent amb els presos polítics. I repto tots els advocats del plenari que siguin capaços de veure-les…

És un missatge pel líder de Ciutadans, Rubén Viñuales?
Sí i pel Sr. José Luis Martin. S’ha adonat que des del PP i C’s es parla molt de les condicions presidiàries però ningú no parla del Duc de Palma i de com ho està passant en la presó. Ningú no ha vist fotografies seves empresonat…

Vaga dels treballadors de la neteja
Vostè insisteix que Tarragona està bruta. La neteja de la ciutat és un tema prioritari?
Hem de ser coherents. Calen inspectors que certifiquin que Foment fa bé la seva feina i que la ciutat queda neta. Després cal analitzar si es tracta d’una qüestió d’incivisme o de manca d’eficiència en la prestació del servei. També servirà per detectar possibles millores que es puguin fer en el propi contracte. Això no ha de ser un problema per l’empresa, per treballadors o per l’ajuntament.

Tem una vaga per part dels treballadors de la neteja?
A mi el que em sorprèn és que ens diguin que en l’anterior govern no hi havia cabuda per a les vagues – tot i que l’informe de l’OCU deia que Tarragona és una ciutat bruta i que l’anterior govern els va obrir diferents expedients – i ara ens amenacin amb vagues. Si és així, no estic acostumat al fet que la pressió sindical pugui canviar o modificar decisions polítiques que es prenen correcta i lliurament. Tothom és lliure de fer les vagues que cregui oportunes. Si opten per fer vagues, acabaria per pensar que s’està pressionant el nou govern i que no es tracta d’una vaga objectivament defensable per raons sindicals.

Nadal es considera més atrevit que Ricomà

Està d’acord que el nou alcalde s’hagi apujat el sou?
M’acabo d’assabentar d’això i em sembla una decisió molt desafortunada. Crec que la primera decisió del nou govern no hauria de ser incrementar mai el sou de l’alcalde.

Li agradaria ser el soci prioritari del govern?
No. No, necessàriament. Cal deixar uns dies al nou govern per ubicar-se i saber on està i cap on vol anar. Triar les prioritats. No m’interessa massa si aquest partit és prioritari o no. M’estimo més que el nou govern adopti les mesures amb les quals es va comprometre i que tenen l’objectiu de millorar la ciutat.

Tem que passats uns mesos vostè acabi pensant que estàvem millor amb Ballesteros?
No, home no. Era més que constatat que la gent volia un canvi. Estic convençut que en pocs mesos hi haurà una resolució judicial que tots, d’una manera o altra, haurem de valorar.

De què m’està parlant?
De la sentència del Suprem contra el procés. No vull que l’alcalde defensi els independentistes, però que acompanyi a la ciutadania que està en dificultats.

Però considera que Tarragona és una ciutat independentista?
Jo no vull una ciutat independentista. Vull una ciutat demòcrata. Ara tenim una Tarragona situada més a prop d’una democràcia moderna i més participativa. Se’m fa difícil pensar que si el Sr. Ballesteros continués governant, Tarragona milloraria en relació als anys anteriors. Crec que el canvi de govern és un pas endavant per a la Tarragona que volem.

Creu que l’alcalde Ballesteros estarà quatre anys a l’oposició?
Aviat arribarà una resolució de l’Audiència Provincial, confirmant el processament i assenyalament del judici del cas Inipro, fet que obligarà el PSC a prendre decisions sobre el Sr. Ballesteros i la Sra. Floria. Ells haurien d’apartar-se del consistori.

 


REDACCIÓ14 Juny, 2019
vicençFerrer_-1280x960.jpg

Vicenç Ferré és el nou president de la DO Tarragona. És la primera vegada que viu, des de la més alta responsabilitat de l’entitat, la Fira del Vi de Tarragona. L’enòleg de 35 anys ha parlat amb el nostre digital i explica quins són els projectes i els objectius traçats a curt termini. Fa menys d’un mes que el van elegir president de la Tarragona Denominació d’orígen.

Com va trobar la DO Tarragona?
Ve d’una etapa que venia verificant una evolució però no al ritme que desitjàvem els cellers. Per aquesta raó, s’ha propiciat un canvi, elegint una nova junta i un consell regulador renovat i enfortit, apostant per cares noves, incidint en el protagonisme dels agricultors i dels viticultors, sense deixar de banda l’emprenedor, els celleristes i les cooperatives.

Què és el que calia modificar?
La DO Tarragona ha creat una marca però som conscients que podem treure’n més profit. Potser calia innovació i aconseguir que els cellers petits s’hi afegeixen al nou projecte.

Vicenç Ferré durant la presentació de la Fira del vi

Hi ha la percepció que la DO Tarragona és més coneguda fora que no pas al territori… És errònia?
S’elaboren 2 milions d’ampolles, de les quals 25% s’exporten i la resta es comercialitza a Catalunya. Això vol dir que no anem pel mal camí, però potser cal una empenta i fer-nos una mica més visibles, la qual cosa ho aconseguirem. El tarragoní se sent patriòtic bevent el seu vi i això ens ajudarà.

Però heu pensat a renovar la vostra campanya de promoció?
Sí. Però abans de promocionar-nos fora, hem de ser més forts dins, a casa nostra.

Com s’arribarà al ciutadà?
S’està elaborant un pla estratègic tant en l’àmbit tècnic com a nivell de promoció. Cal saber que tenim únic i diferenciador i després buscar la millor formula de projectar-ho cap a l’exterior, buscant nous segments de mercat. Hi haurà novetats…

La seva joventut (35 anys) pot ser clau per dinamitzar la DO Tarragona?
M’agrada aquest repte i m’hi esforçaré al màxim per potenciar l’entitat que represento i faré els possibles per no decebre a les persones que m’han confiat aquesta missió. No podem oblidar, però, que som un equip de persones molt vàlides.

Quina petjada vol deixar vostè com a president?
Entre ells que el Patronat de Turisme de Tarragona potenciï l’enoturisme, creant aliances amb nosaltres.

Tarragona en les seves diversos vessants té força potencial però no sempre està aprofitat. A què és deu, cal que ens ho creguem més?
Tarragona ja té un prestigi al mercat i això s’ha d’aprofitar.

Vicenç Ferré amb el regidor Francesc Roca

Com?
Cercant vincles institucionals, sinergies amb els restauradors i persones que puguin ser prescriptors nostres, apostant per la comunicació i tenint més presència en la premsa.

Però, ens creiem de debò que el nostre producte és bo?
Aquesta és la clau. Tant els productors com els que ens comercialitzen han de saber que tenim un producte excel·lent entre mans. Hem de transmetre confiança al consumidor i no es pot transmetre confiança sense oferir un plus d’autenticitat i qualitat.

Confiança i credibilitat…
Ens agradaria que en els propers quatre anys, entressin 5 o 6 nous cellers perquè ens ajudin a fer bullir l’olla de la DO Tarragona.

Vostè és un consumidor de vins?
Sí. I tant. La meva part d’investigació és al vespre fent una copa de vi. Compro vins d’altres cellers i això em permet saber què hi ha al mercat i que és el que funciona i el que no.

 


REDACCIÓ28 Maig, 2019
ruben.jpg

 

Rubén Viñuales en una entrevista

Està trist. Decebut. Les seves expectatives no es van complir. Rubén Viñuales ha guanyat vots, però no ha pogut ser alcalde i ha perdut la seva condició de cap de l’oposició.

El líder de Ciutadans fa autocrítica en l’entrevista que la primera entrevista que cedeix al nostre digital. També critica que Tarragona caigui en les mans d’ERC. Espera i desitja que En Comú Podem permeti la investidura de Josep Fèlix Ballesteros i que pugui governar en solitari.  Ara mateix, la importància de Ciutadans per a l’elecció de l’alcalde és insignificant.

En els propers dies, té previst trobar-se amb el cap de llista socialista, el candidat més votat i que té la responsabilitat d’intentar formar govern. Li hem preguntat si Rubén Viñuales es mantindrà com a regidor o abandonarà la vida política… Ell és molt clar…

 

TOTA L’ENTREVISTA


REDACCIÓ24 Maig, 2019
DSC_0475-1280x853.jpg

Pep Nolla és alcalde i es presenta per Junts pels Pallaresos a la reelecció. És un home de consens. Sol allunyar-se de les polèmiques estèrils perquè considera que no s’ha de malgastar energies, esforços i recursos amb aspectes que no contribueixen en res positiu. Es presenta a la reelecció amb els comptes sanejats i un poble més cohesionat en l’àmbit social i associatiu. Diu que la seva opció independentista és una decisió personal i recorda que la riquesa d’un poble es construeix amb la diversitat d’opinions i de punts de vista. Demana la confiança del poble per acabar els projectes que va començar en l’anterior mandat. Pep Nolla, persona a qui li agrada més els fets que les paraules, diu estar compromès amb el seu municipi i la seva gent.

Pep Nolla es presenta a la reelecció


Per què es presenta a la reelecció?

Considero que encara puc fer alguna cosa pel meu poble i ara encara més perquè tinc ja algun bagatge i experiència. També estic compromès amb els Pallaresos, poble que estimo.

Què ha fet, en aquests darrers anys, per canviar el municipi?
Crec que el meu equip i jo hem contribuït a la seva millora. A nivell d’infraestructures hem lluitat pel pavelló poliesportiu, un nou centre mèdic i aviat tindrem l’ampliació de l’institut. Hem millorat la fibra òptica i remodelat l’enllumenat públic amb tecnologia led. A nivell de les persones, hem creat uns vincles estrets amb les associacions del poble i intentar fer sempre costat a les activitats socials, lúdiques i d’oci. Quant més acticitats hi hagi més despert està el municipi i més implicada estarà la gent.

Durant la campanya va dir que li agradaria unificar el poble. Què vol dir això?
Tenint uns 75 Km de carrers i de vegades la gent que viu en les zones més perifèriques del municipi, ens transmeten la sensació de llunyania i reclamen unes vies de connexió entre els diferents nuclis del poble com potser el cas de Pallaresos Parc, Hostalets, Jardins Imperi…. En el fons, és no perdre el sentiment de pertinença.

Realment necessita quatre anys més per culminar els seus projectes de ciutat o la idea és perpetuar-se en el poder?
Quatre anys fan falta per finalitzar els projectes començats i engegar d’altres. Els que tenim una professió i no vivim exclusivament de la política crec que no tenim cap intenció de perpetuar-nos. Crec que ens pot més la vocació de servei i la voluntat d’aportar el nostre gra de sorra a la millora del nostre municipi.

Com està l’economia dels Pallaresos?
Crec que els ciutadans estaran d’acord amb mi quan dic que hem fet una gestió responsable i seriosa.

El candidat de Junts pels Pallaresos està compromès amb el poble

Està endeutat el municipi?
És testimonial. La llei permet un 120% i nosaltres ens situem en el 6,5%. El marge d’endeutament que tenim ens permet afrontar – sempre amb coherència i amb mesura – inversions necessàries per millorar el municipi i la qualitat de vida dels pallaresencs.

Vostè sempre ha estat molt insistent en la necessitat de ser rigorós amb els comptes públics…
Crec que és quelcom que la ciutadania ho exigeix i s’ho mereix. Els diners públics són de tots i la seva gestió ha de ser acurada.

Què n’ha aprés vostè en aquests quatre anys?
El fet de ser alcalde d’un poble com els Pallaresos m’ha reforçat molt l’empatia amb els veïns, saber entendre també la problemàtica del teixit empresarial, de les associacions i dels estudiants. Ha estat una escola que reforça la vocació de servei públic.

Ha canviat la seva manera de ser?
De ben segur que sí. Però hi ha una cosa que sempre he tingut en compte: Déu ens ha donat dues orelles i una boca i els faig servir en aquesta proporció. O sigui, intento escoltar molt i actuar més del que parlo.

Pep Nolla es considera un pallaresenc més i empàtic

Vostè ha fugit dels debats estèrils i de les polèmiques innecessàries…
Exacte, entenc que tot el que sigui estèrils, innecessari i poc constructiu no cal perdre energia, ni malgastar recursos ni esforços.

Vostè ha creat un equip de treball al govern municipal… Està satisfet?
Molt, hi han dedicat molts esforços i moltes hores. Sense elles tot seria diferent, més difícil…

Si guanya les eleccions quina estructura de govern li agradaria crear? Li he sentit dir que tots els candidats haurien de tenir responsabilitats governatives…
Quan un candidat es presenta a unes eleccions vull pensar que ho fa amb l’objectiu de liderar projectes i de treballar pel seu poble, a mi m’agradaria que hi hagués molta més sintonia entre els partits i que demostréssim tots que el nostre compromís és amb el poble i el servei al ciutadà i no defensar interessos de partit ni personals.

Porta la ‘xapa’ reclamant la llibertat dels presos polítics… La independència és important pels municipis?
La meva defensa dels presos polítics és una opció personal. Com alcalde entenc que hi ha ciutadans que poden tenir punts de vista diferents del meu. Jo no els imposo ni els imposaré mai directiva en aquest sentit. La riquesa d’un poble és quan respectem i convivim amb les diferents idees.

Nolla espera comptar amb la confiança de la majoria dels electors

Durant aquests quatre anys ha viscut situacions i episodis que l’han colpit…
Molts. I la majoria està relacionada amb situacions familiars, els aturs de llarga durada, violència en l’àmbit de la llar, assetjament a les escoles, ciber bulling… Per aquesta raó, hem volgut introduir en el nostre programa la creació d’una regidoria d’Igualtat.

Com era el seu dia a dia com a alcalde?
No hi ha cap dia igual, perquè la realitat és volàtil. Però sempre he tingut la preocupació d’estar connectat o connectable a totes les hores. Més que un alcalde, sóc un veí amb responsabilitats afegides i que compta amb la confiança de molts ciutadans.

Si torna a ser alcalde què es trobarà en Pep Nolla?
Un veí, un amic, una persona que intentarà estar sempre al costat dels seus conciutadans i amb ganes de ser el millor ambaixador del seu municipi. Intento ser una persona honesta, responsable, propera, dialogant i dedicada.

El dia 26 que li agradaria que passés?
Tenir un reconeixement per part de l’electorat de la bona gestió econòmica, urbanística i cultura. M’agradaria governar els Pallaresos amb algun regidor més que els tres actuals.

 


REDACCIÓ24 Maig, 2019
valepino-1280x1280.jpg

És el candidat del PSC a l’Ajuntament de Torredembarra. És una persona afable, dialogant i propera. Li agrada escoltar i té identificats els problemes reclamats pels seus conciutadans. Aposta per una nova política de jovent i entén per tenir les persones com a prioritat. Valeriano Pino considera que encara pot aportar alguna novetat a la manera de fer política a la Torre. Ho té clar que quan noti que ja no està fent res de profit pel municipi, marxarà cap a casa. Sobre pacte: diu que l’extrema dreta és la línia vermella

Valeriano Pino és el cap de llista del PSC

En les municipals, la gent vota el partit o el candidat?
Tot pot sumar i restar al mateix temps. Crec que es vota molt a la persona, però també existeix un vot a les sigles: la política autonòmica o estatal depèn del moment pot afectar els resultats en més o menys percentatge.

Per què ha decidit encapçalar la llista del PSC?
Després de molts anys al partit i els 4 últims com a regidor, crec humilment que puc aportar noves maneres de fer, pluralitat, joventut i experiència en la gestió de la nostra estimada vila.

Què li falta a Torredembarra?
Hotels, Indústria, recuperar els carrers i espais per a les persones.
Estudiar les necessitats del nostre jovent, ajudar-los a consolidar el seu futur en el nostre poble. Cuidar del benestar de la nostra gent gran. Torredembarra té moltes necessitats, el més important és anar assolint reptes i convertir-los en realitat.

Què pot fer vostè pel seu municipi per millorar-lo?
Doncs seguir la línia de treball que hem portat en aquest mandat, escoltar les necessitats del poble de boca dels seus vilatans. Quan vàrem arribar al govern fa quatre anys, Torredembarra estava molt endeutada. Ens ha costat molt d’esforç disminuir aquest deute, i endreçar l’organització per optimitzar recursos. Necessitàvem un mínim per poder projectar-nos. El fet d’haver format part del govern aquesta última legislatura, ens ha donat l’experiència necessària per detectar necessitats i posar fil a l’agulla per poder resoldre-les.

Quines serien les seves línies d’actuació?
El nostre programa es basa en 3 línies d’actuació: Les persones; les infraestructures i el medi ambient.

L’alcaldable penjant els cartells electorals

Com a alcaldable quines són les seves prioritats?
Hem de recuperar els espais per a les persones, modernitzar les infraestructures, continuar impulsant un municipi molt més sostenible, protegir el nostre patrimoni, així com en nucli antic. És important per a mi, impulsar polítiques a favor dels animals i intensificar les gestions supra-municipals, com la comissaria dels mossos, el parc de bombers o la més que necessària estació de tren.

Què reclamen, amb urgència, els seus conciutadans?
Tenim un gran problema d’infraestructures, als carrers estan envellits, les voreres són estretes, la il·luminació falla per la falta d’inversions en els últims 20 anys. Això sumat amb uns serveis adients per una població, com a exemple,hem tardat 17 anys a poder dimensionar el contracte de neteja viaria, que era una de les reclamacions més urgents que en demanaven.

En les municipals hem d’oblidar el tema independentista? Per què?
Ningú ha de renunciar a les seves idees ni oblidar-les per fer política municipal, ara bé, i ho dic per experiència, si poses els interessos del teu municipi al davant de les teves decisions, no és difícil treballar.
Aquests darrers anys, els tres grups que hem estat al capdavant del nostre Ajuntament, ens hem de felicitar, per haver sabut gestionar aquest tema i haver posat la governabilitat i l’estabilitat del nostre consistori, per davant de les qüestions nacionals. Gràcies a aquesta manera de fer, s’han pogut tirar endavant molts projectes que a poc a poc, van millorant la nostra vila.

Vale Pino és un polític a que li agrada escoltar

Els alcaldes han de defensar el ciutadà per damunt dels interessos de partit?
Bé, no crec que siguin oposades, el meu partit sempre ha estat per defensar els interessos de poble, ja ho va demostrar en el govern de concentració de 2014 per sortir d’aquella situació, i ho ha tornat a demostrar els darrers 4 anys respectant un pacte amb independentistes, el PSC entén la Torre i comparteix interessos. Els interessos del PSC, són també els interessos de Torredembarra.

S’enfrontaria al seu partit per defensar els interessos del seu poble?
Una mica com et deia a la resposta anterior, el PSC vetllarà pels interessos de Torredembarra, com ho ha fet sempre.

Els pactes són importants. Amb qui no pactaria mai?
Amb l’extrema dreta, MAI.

El candidat amb els membres de la seva llista

Com s’ha de gestionar els diners públics?
Amb respecte, amb molta responsabilitat, això és exactament el que ens ha permès, baixar el deute a menys de la meitat, mentre congelàvem taxes i preus públics o baixàvem gairebé 6 punts l’IBI.
Jo sempre ho defineixo amb la mateixa paraula Respecte.

La transparència és una obligació?
Totalment, i més avui dia, estem qüestionats contínuament, no podem deixar res per explicar ni per ensenyar, no només del dia a dia de la política sinó nosaltres mateixos com a càrrecs públics. La gent ha perdut molta confiança en els dirigents polítics i no els podem culpar. Hem de fer una política absolutament transparent per recuperar la seva confiança.

Quines són les seves línies vermelles, en política?
Deixar de ser útil als meus veïns i veïnes, no vull ser un “moble” inoperatiu a l’Ajuntament, el dia que no pugui treballar per millorar La Torre, marxaré cap a casa.

 


REDACCIÓ23 Maig, 2019
laia2-1280x722.jpg

Parla clar i té les idees clares. Domina el discurs i fins i tot ja controla alguns dels titulars. Estem parlant de la candidata de la Cup a l’Ajuntament de Tarragona, la polifacètica Laia Estrada, a qui li agrada el contacte amb els ciutadans.

Estrada diu que no està contra els empleats d’FCC

En una entrevista al nostre digital, Estrada ha volgut deixar clar que no està en contra els treballadors de la contracta de la brossa ni “els hem qüestionat mai”. La regidora i candidata antisistema entén que Ballesteros – que “és un encantador de serps” – no pot continuar al capdavant del govern municipal, sobretot perquè ha deixat perdre massa oportunitats i no aprofita el potencial de la ciutat patrimoni de la Humanitat.

Estrada diu que hi ha corrupció a Tarragona

Laia Estrada no té dubtes que existeix corrupció a Tarragona, encara que l’alcalde socialista titlli de ‘chuminada’ el cas Inipro. Confessa que se sent estimada al carrer i que la gent l’encoratja a seguir controlant l’activitat i la gestió del govern municipal.

Diu que no li molesta que Ballesteros digui que no pactarà ni amb Vox ni amb la Cup. Només lamenta que no reconegui que els cupaires són els que més han lluitat contra el feixisme. Confia en un bon resultat el proper 26 de maig i espera que els ciutadans posin fi, amb el seu vot, a l’era ballesterista.

 

ENTREVISTA




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter