Arxius de ENTREVISTES | Diari La República Checa

Borja Vizcarro13 Setembre, 2019
IMG_3121-1280x960.jpg

Es tracta d’un d’aquells festivals que, gràcies a l’esforç i al treball s’ha convertit en un dels espais més consolidats de les Festes Majors de Santa Tecla. La Terrasseta del Parc Saavedra és la seu de la música alternativa i un oasi per molts dels ‘teclers’ més alternatius. Parlem amb la seva programadora, l’Aida Bañeres, que ens parla sobre el naixement d’aquest espai i com s’ha consolidat dins de les festes tarragonines. També ens explica el nou format i les noves idees que han incorporat com la Terrasseta Feminista, que avui obrirà el certamen. Parlem amb Aida Bañeres, de la Terrasseta de Santa Tecla.

Què és la Terrasseta de Santa Tecla? La Terrasseta de Santa Tecla és un festival que ja porta vuit anys, amb l’edició d’enguany, de cultura contemporània per un públic intergeneracional. Hi pots trobar molta música en directe, sobretot, amb DJ’s i artistes, però també hi ha cinema, una oferta gastronòmica molt cuidada amb els ‘foodtrucks‘, tallers més familiars, també amb xerrades… però l’objectiu principal del nostre festival és reivindicar l’espai públic, en aquest cas el parc Saavedra, com un espai per poder gaudir de la comunitat, del barri i una mica de les festes.

Com comença aquesta iniciativa? Cal destacar que és una proposta autogestionada, amb l’Associació la Terrasseta, que ha anat creixent molt a poc a poc i paulatinament. Primer el festival només comptava amb DJ’s i després va anar creixent amb més propostes, fins a arribar on ens trobem, amb artistes internacionals. Sobretot crec que ens hem convertit en un punt de trobada de molta gent, que sap que a la Terrasseta fan alguna cosa cada dia. Som un dels espais que estem cada dia fent coses i la gent sap que som l’espai que cada dia tenim activitats durant les festes.

Us considereu l’espai de la música alternativa de Santa Tecla? Sí que és cert que intentem sortir fora del que és la música més comercial. Sobretot intentem tenir una personalitat pròpia i intentem mantenir-la. Jo sempre dic que és un festival que, amb tot el que es programa, jo hi aniria (rialles). Sobretot tractem d’escoltar a la gent, intentar no repetir grups i tractar de portar formacions musicals que no se solen trobar a Tarragona durant l’any i durant les festes, amb projecció internacional i amb propostes musicals diferents, que tingui una línia de coherència, tant amb l’espai musical com amb la resta dels seus elements. Per exemple, els nostres ‘foodtrucks‘ ofereixen productes de proximitat. Sobretot la idea és intentar mantenir la màxima qualitat pel públic. Intentar mantenir el nivell i augmentar-lo.

Amb quins estils musicals treballeu aquesta edició? Molta varietat. Enguany hi ha molt d’espai per a la música jamaicana, noves idees com la proposta Terrasseta Feminista, amb el grup ‘Maluks‘, després espai per la cumbia, el rap feminista amb ‘Tribade‘, després també un dia amb l’Associació de Hip Hop de Tarragona, Reggae, Ska, Rock & Roll, Trash i Blues, Indie… També hi ha Punk i Oi!… la idea és intentar mantenir un ventall bastant ampli d’estils, amb músiques del món.

Parlaves de grups feministes. Què és la Terrasseta Feminista i com neix? És una idea que teníem en ment fa uns anys, però no sabíem com encabir-ho dins del programa del festival, però també hi teníem moltes ganes. Creiem que la cultura és part de l’educació i que tenim un espai on li podem donar l’oportunitat de tenir veu a algú que habitualment no la té. Sincerament és una prova, que no sabem com anirà, però també és una oportunitat per veure com funcionaria un espai de diàleg obert. No pretenem que siguin xerrades, ni cap format així de farragós, però amb ganes de convidar i donar veu a la ciutadania sobre el feminisme. La idea és convidar a diferents col·lectius feministes del territori, que ens expliquin experiències de com a vegades s’han trobat episodis de sexisme a la nit. Ens explicaran experiències com el Punt Lila, protocols no sexistes, estan convidades Cau de Llunes, Alerta Violeta, la iMAGInada, el col·lectiu Fridas… tot coordinat i dinamitzat per Alicia Valdés, professora de la URV i membre d’Assexora‘t. Seguidament tindrem el ‘Meet and Greet‘, seguint amb la programació feminista, totes les bandes seran feministes, no només integrades per dones, també hi ha homes que es declaren feministes, que explicaran quines experiències han viscut a l’hora d’entrar a la indústria musical i ens explicaran les seves experiències. Després hi haurà el concert d’Amazonians, Tribade i Maluks, que tancaran aquest espai.

La Terrasseta Feminista obre el festival Si, aquesta és la idea. Venen molts dies de festa, amb molts col·lectius que munten coses i és intentar fer la reflexió i intentar estar conscienciats amb això. És obert a tothom. No és quelcom només per dones, és obert també per tothom.

També pels nens? Si sí! Tot està pensat per un públic familiar. Mira tenim totes les tardes activitats, no només el dia de la Terrasseta Feminista. Hi haurà activitats familiars, clown, cinema a la fresca entre setmana també. La idea és que tal com surtin del cole, vinguin cap aquí, que es quedin a sopar i a veure la peli, per exemple. També s’ha de dir que la programació està pensada per nens però no està infantilitzada. Els concerts els poden gaudir tant els pares, com els nens, els avis…

Us heu trobat algun cas de sexisme? Directament no. Però tampoc perquè no teníem una forma o una campanya com existeix ara per gestionar-ho. Jo crec que ara, per desgràcia, es comença a visualitzar més. Ara estem més acostumats a veure Punts Liles i protocols, sabem millor com podem actuar. També he de dir que no hem tingut mai cap baralla, cap conflicte i ningú ens ha dit que hagi patit cap mena d’agressió. A vegades la majoria d’aquestes agressions sexistes no es desenvolupen al nostre espai, sinó que es traslladen fora. La idea és que la Terrasseta és un espai obert a tota la ciutadania, on impera el respecte.

Tindreu algun Punt Lila dins del festival? Nosaltres l’hem demanat però encara ens l’han de confirmar. L’hem demanat sobretot pels caps de setmana, on tindrem més activitats més de nit.

Quins horaris podrem trobar? Obrirem a dos quarts de sis, les activitats començaran a partir de les sis, els concerts de tarda seran a les set i entre setmana a dos quarts de deu tindrem les pel·lícules. Aquest serà el format d’entre setmana, de diumenge 15 a divendres 20 i el dimarts 24. Al cap de setmana ampliarem horari cap a la nit, sobretot amb els concerts i DJ’s, que començaran a dos quarts de dotze i fins a les cinc de la matinada.

Què els hi diries als nostres lectors perquè vinguin a la Terrasseta? Sobretot que és una proposta feta amb molta cura i amb molt ‘carinyo‘. Ens hi tirem treballant en l’organització de la Terrasseta durant tot l’any, pensant què és el que pot agradar a la ciutadania de Tarragona. Dir que estem molt contents amb la programació que hem pogut tancar aquest any, estant darrere de molts grups durant molts mesos. El primer cap de setmana és molt potent, amb grups com Tribade, que ens va costar bastant d’aconseguir, entre d’altres… l’aposta de portar bandes internacionals. El que els hi dic és que tal com surtin de treballar, vinguin a fer una cervesa i a gaudir de la bona música i les propostes d’aquest any. Que vagin venint i esperem que s’ho passin molt bé.


REDACCIÓ26 Agost, 2019
arquebisbe2-1280x957.jpg

L’arquebisbe de Tarragona no tindria cap problema en desplaçar-se a la presó per visitar els líders independentistes empresonats per la seva implicació en el referèndum de l’1 d’octubre del 2017.

Joan Planellas, en una entrevista al digital La República Checa, ha deixat clar que “no m’hi nego a visitar cap pres, en absolut”.

Qüestionat sobre si a Espanya hi ha presos polítics, el monsenyor ha volgut allunyar-se de la polèmica, matisant que “hi ha polítics que s’han empresonat per unes determinades posicions”, perquè, assegura, van intentar “amb tota la bona fe” seguir paràmetres democràtics que han tingut les “conseqüències que estan a la vista”.

L’arquebisbe reconeix, no obstant, que es va actuar amb alguna “unilateralitat”. “Aquest és el drama que tenim”, subratlla. Alguna solució? Li preguntem. La resposta: “Demano la virtut heroica del perdó”. O sigui: “si uns, per la seva posició unilateral han ofès i altres per la seva posició de sempre també han ofès, per què no es troben i ens perdonen i miren de tirar endavant aquest país, més que entrar en polèmiques sobre si hi ha presos polítics o polítics presos?”

L’església no pot identificar-se amb cap partit ni recolzar un costat ni l’altre, però “tampoc ha de ser indiferent o que estigui als núvols

Joan Planellas insisteix: “ens falta la virtut heroica del perdó. Per què no som capaços de seure d’una vegada i perdonar-nos?”. L’arquebisbe, que va prendre possessió del càrrec el 8 de juny, creu que els ciutadans haurien d’exigir “als polítics que treballessin més adequadament aquest punt”. Planellas considera convenient apostar pel diàleg i per la cohesió social, cadascú des del seu àmbit. L’església també.

Instat a comentar les referències religioses d’Oriol Junqueras, el màxim de l’església catòlica a Tarragona s’ha limitat a dir que l’església ha d’estar amb el poble. És cert que – matisa – l’església no pot identificar-se amb cap partit ni recolzar un costat ni l’altre, però “tampoc ha de ser indiferent o que estigui als núvols”. “El treball que està fent l’església, amb les seves llums i ombres” ha de ser de cohesió social, de fomentar el diàleg i de guarir ferides que estan obertes. “Ja en l’època de la guerra (civil) va quedar una ferida bruta oberta”, la qual es va intentar curar durant la transició, però ara ha tornat a obrir-se perquè “no estava ben guarida”.

“No ens en sortirem si no hi ha un treball per guarir aquesta ferida”, diu Joan Planellas, tot recordant que cal diàleg i escoltar aquell que “no pensa com tu”. L’arquebisbe ho té clar: “Aquell que crea confrontació no fa treball d’església”.

VÍDEO
Entrevista fragmentada de l’arquebisbe Joan Planellas

 


REDACCIÓ22 Agost, 2019
031018_Rodrigo_Cannaval_BASF.-1280x720.jpeg

Rodrigo Cannaval, director de BASF, ens atén just després de signar un nou acord de col·laboració amb l’Ajuntament de Tarragona i la voluntat de voler celebrar els seus 50 anys d’activitat al nostre territori amb la ciutadania tarragonina. L’enganxem de pressa i gairebé a traïció, cosa que li agraïm. Cannaval ens explica els orígens de la companyia a Tarragona, algunes de les seves accions i inversions. Tampoc té pèls a la llegua a l’hora de dir què cal millorar i reivindicar amb les administracions, com l’abaratiment energètic i el Corredor del Mediterrani. Parlem de BASF i de Tarragona amb qui millor la coneix, Rodrigo Cannaval.

 

Rodrigo Cannaval                   Foto: BASF

Quin és l’origen de BASF a Tarragona?
Hem de retrocedir 50 anys en el temps. Ens vam establir a Tarragona amb una línia de negoci molt més tradicional, amb la fabricació de resines i additius que s’empraven a l’agricultura. Des de llavors hem anat ampliant els nostres objectius i productes.

 

Quin és el model de negoci actual de BASF a Tarragona?
Ens centrem en un mercat d’especialitats, ara mateix el nostre segment de mercat es centra en productes per a l’agricultura. Des d’aquí podem subministrar fungicides i insecticides per a la producció agrícola europea. Gairebé més de la meitat de la nostra activitat es destina a la fabricació de químics per a l’agricultura, seguint la línia empresarial que ens fa plantejar reptes més grans. Per exemple, hem adquirit algunes parts de l’empresa Bayer a Espanya, que es dedicaven a la investigació alimentària, com per exemple la realització de les ‘Síndries Fashion‘…

Són les que es van presentar per Sant Magí?
Sí exacte! Com anava dient (riu), això demostra una intenció de diversificació de la nostra línia empresarial. Volem estar presents en tots els processos de creixement de l’aliment, des de la síndria, fins als herbicides i fungicides que s’utilitzen a l’agricultura. Tot això és el que desenvolupem al nostre ‘site‘ de Tarragona.

Rodrigo Cannaval amb l’alcalde Ricomà

Per tant, seguiran invertint a Tarragona?
Clar és evident. Mira una de les inversions que estem realitzant és, com ja he comentat abans, per productes destinats als processos agrícoles en l’àmbit europeu i mundial. Concretament estem treballant en un fungicida que s’utilitza amb el blat de moro, i en altres productes agrícoles, que considerem que seran el futur de l’alimentació i la nostra línia a seguir.

Què suposa Tarragona per la BASF?
Tarragona és el ‘site‘ més important per BASF al sud d’Europa. Estem entre els quatre grans ‘sites‘ europeus de la nostra companyia. Tarragona és molt important per BASF, ja que és el principal complex químic dedicat a l’agricultura a Europa i també ens ofereix un gran capital humà i de molta qualitat.

‘Site’ de BASF a Tarragona

Quins són els reptes de BASF Tarragona pel futur?
Un dels reptes que ens hem de plantejar entre tots, ha de ser intentar reduir l’excés de burocràcia. Espanya és massa burocràtica. Un altre repte important ha de ser intentar reduir els costos de les energies. Desgraciadament el seu preu fa que no siguem tan competitius, i és un dels punts a millorar. Però sens dubte, el que necessitem per crèixer és millorar el sistema logístic de la zona. Aquí entra la discussió del Corredor del Mediterrani, que per la logística de l’agricultura ens fa falta una infraestructura com aquesta, per millorar els volums de producció i suministrament a Europa. Crec que tenim molta qualitat, però necessitem millorar alguns punts, incloure’ls a les nostres agendes i treballar plegats per reduir debilitats i augmentar fortaleses.

Llavors Tarragona i BASF podran seguir creixent de la mà?
Sens dubte, clar que sí! No sé si podrem estar els dos aquí dintre de 50 anys (bromeja), però sens dubte estarem celebrant els 100 anys d’activitat a Tarragona de ben segur!

Borja VIZCARRO

 


REDACCIÓ16 Agost, 2019
IMG-5419-1280x1103.jpg

Són dos quarts de vuit i al local de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els més petits, la canalleta, assaja. Entre el silenci i el so de les càmeres dels mòbils, desenes de turistes es miren l’assaig dels petitets de la Jove. Ens trobem amb en Gorka Bertran, el nou cap de colla que debuta aquesta temporada. Bertran ens demostra que no cal ser un casteller de nissaga per estimar els castells, que la Jove és com la seva família i que qualsevol que vulgui fer castells ho pot fer. Inclús arribar a ser el cap de colla. Que la colla arrossega moltes camises a plaça i és enveja de molts al panorama casteller. També ens explica el mes d’Agost trepidant que viurà ben aviat la colla lila, amb la tornada a Vilafranca i les tres diades de festes majors d’agost, menció especial a Sant Magí, patró de Tarragona i gran diada. De tot això i molt més, parlem amb en Gorka al local de la Jove de Tarragona

Betran al peu del castell /Lins Griñó

Com entres a la colla Jove?
Entro perquè volia fer castells i no coneixia ningú dins de les dues colles. Com que la Jove era en aquell moment qui feia els millors castells, vaig vindre a Cós del Bou.

Llavors no tens cap mena d’arrelament familiar…?
Res de res. Els meus pares no són cap dels dos de Tarragona, no coneixia amics que fessin castells. Simplement em venia de gust fer castells, vaig entrar a la colla pel fet que feia els millors castells, bé sempre (bromeja). Al cap d’un temps sí que vaig saber que un grup d’amics de quan jugava a futbol formaven part dels Xiquets, però no ho sabia (riu).

A quina edat vas decidir fer castells?
Amb 17 anys. De petit a casa vaig intentar demanar entrar moltes vegades i no em deixaven els meus pares. Als 17, quan ja vaig poder decidir jo, em vaig apuntar.

Per tant, no ets d’aquells caps de colla que baixen des del pom de dalt
No. Mai, mai.

Llavors com prens la decisió de ser cap de colla?
Després que l’Aleix deixés el càrrec, no sonava ningú que volgués fer el pas i va haver-hi gent que va començar a dir que potser jo podria fer-lo. Inicialment jo pensava que estaven una mica sonats, però després comences a parlar amb la gent i veus com confien. Comences a preguntar a gent si volen entrar a l’equip tècnic i em platejo que potser no és tant disbarat poder ser el cap de colla de la Jove.

Després dels dos anteriors ‘mandats’, què es troben el Gorka i el seu equip a la colla?
El primer de tot una colla molt forta. Segurament en el millor moment de la nostra història, una colla on venim d’uns anys on no hem parat, tenint una exigència brutal. Això lògicament és una cosa que es nota, de fet ho hem vist en algunes persones que han preferit fer una afluixada i crec que el que havíem de fer i estem fent, buscant un model més sostenible dins del món casteller, on a cada diada havies de fer castells de 9 a tot arreu des del mes de maig, avançant els objectius molts mesos abans… Exigir tant a la gent és molt complicat. Però precisament ens hem trobat una colla amb moltíssima gent, sent la que més camises arrossega a les places, amb un nivell casteller altíssim, amb moltes peces per poder fer canvis a moltes estructures, una predisposició absoluta de la gent… Canalla, tronc i el peu… I sobretot una colla molt il·lusionada a fer grans castells i grans diades.

Gorka Bertran amb el seu equip

I què significa pel Gorka Bertran, la Jove?
Bufff (riu)

Va que no és tan complicada… (rialles)
Sobretot i el més important, una família. Jo crec que el que he viscut a la colla no ho he viscut enlloc més, he fet esport i pensa que sóc entrenador de bàsquet, he format part d’altres col·lectius grans i et puc dir que tot el que he viscut aquí és únic. Totes les alegries es multipliquen per mil, perquè les vius amb gent a qui tens afinitat, amb gran estima. Les derrotes o els mals moments els vius amb pinya i els superes conjuntament, així com quan hem patit situacions personals complicades. Veus com tot això va mot més enllà d’una activitat normal. Personalment és el que jo entenc com una família.

Com analitzes l’inici de temporada de la Jove?
Jo crec que la colla està amb moltes ganes. És cert que hem portat un ritme una mica més baix que alguna altra temporada, però també era un dels objectius que ens marcàvem. No és una conseqüència del fet que les coses estiguin anant malament, sinó que hem marcat que sigui així. De fet quan hem volgut fer els castells, els hem fet: a Barcelona ens vam marcar el 3d9f i el vam fer, Vam proposar fer 4d8a i el vam fer, quan vam voler portar a plaça el pilar de 6, el vam fer… cada cop que la colla ha volgut fer un pas més, ho hem fet. I per tant crec que estem en un moment de salut molt bo. Arribem potser amb menys gammes extra que altres anys, només amb el 9d8… però arribem d’excel·lent forma per encarar aquest tram…

Deu ni do quin mes d’agost…
(Somriu) Tu dius que espanta. Jo crec que il·lusiona, a més crec que arribem molt i molt bé.

5d9f de la Jove a Sant Fèlix

Parlem de Sant Fèlix… Què suposa tornar-hi?
Doncs una gran oportunitat de poder gaudir d’una plaça històrica, una diada molt important, com ho és la Festa Major de Tarragona (Sant Magí i Santa Tecla), com ho és el Catllar, la Festa Major d’Arboç, com Vilanova… Per tant per nosaltres és tot un privilegi poder sumar una plaça ‘top’, al nostre calendari de la Jove, que és ‘top’.

A màxims…?
(Més rialles) Com a les altres diades, com la de Sant Magí, que és la nostra Diada de Festa Major i és de màxims; com la plaça del Catllar que per nosaltres és històrica i és de màxims; igual que la de l’Arboç és de màxims… Per tant, Sant Fèlix és de màxims, amb un tram final d’agost de màxims a cada diada.

Sant Magí, plaça de Les Cols… que preveus i què podrem veure?
Doncs la nostra intenció és poder anar amb el màxim de gammes extres de la Colla Jove. És la nostra Festa Major i entenem que és en el primer lloc on hi hem d’anar a totes. Arribem amb un molt bon 9d8 que ja hem descarregat, que serà un dels castells que segur que es veurà a plaça; històricament la colla sempre ha tingut un 5d9f molt maco i hi tenim molta confiança en aquest castell, i també volem portar-lo a plaça… I després veurem. Estem treballant el 2d9fm i el 4d9fa, que podrien ser un complement brutal, si arribessin a temps per anar a plaça i si no, tancaríem amb un altre castell bàsic de 9.

Han estat les diades de Vilanova i Llorenç allò que ha acabat d’esperonar a la colla?
Arribàvem molt condicionats a la Diada de Vilanova perquè teníem moltes baixes. S’ha parlat molt de l’efecte ‘casament’, amb moltes baixes de tronc i no arribàvem de la millor manera, per exemple amb el 4d9f amb una mica dispersos, perquè no ens havien sortit les coses com nosaltres volíem i allà va sortir tot molt bé. Jo crec que allà va fer que la colla fos conscient del moment en què estàvem, que realment estàvem en un nivell molt per sobre del que havia passat a places anteriors. Llorenç es va consolidar amb un gran 3d9 estrenant canvis que va ser molt bo; estrenant el 2d8f que va anar força malament (sospira) i tot així el vam descarregar fent que deixéssim enrere una assignatura pendent en aquella plaça on sempre ens quedava algun castell carregat. Vam fer també un molt bon 5d8, amb uns grans tempos de cara a les proves del 5d9f i vam fer un altre pilar de 7, més treballat. En fi, com bé dius Vilanova i Llorenç ens van permetre demostrar l’estat de forma en el que es troba aquesta colla.

9d8 lila a Sant Magí

Com definiries la Diada de Sant Magí?
(Somriu)… Doncs, no sé… (el pillem de sorpresa)

(Rialles) Què suposa per tu actuar a la plaça de Les Cols?
És una plaça preciosa, és la Festa Major, un lloc on hi hem fet grans castells, una entrada a plaça molt peculiar, amb el nostre cas com som molta gent, si vas des de darrere, veus tot el carrer major ple de camises i ets conscient de la gentada que arribem a moure. És una plaça que ens il·lusiona moltíssim. De fet, és una de les primeres places on jo vaig fer castells al folre, per tant per mi té un afegit… de què és bonic (riu).

I pel Gorka Bertran?
És una plaça on històricament hem viscut grans moments. A mi personalment una de les coses que m’agrada especialment és poder descarregar el 5d9f, perquè és la mega catedral dels castells, davant de la Catedral de Tarragona, que deu ser una de les catedrals més boniques de Catalunya.

Un moment amb la Jove?
Bufff… El 3d9f del 2008.

Anaves al folre
Anava de primeres mans a dalt del folre i jo crec que va ser un gran moment per l’èxit col·lectiu que va assolir la colla, veníem d’uns anys dolents, d’un Sant Magí molt complicat… I aconseguir descarregar el 3d9f per mi va ser un moment molt bèstia. Encara me’n recordo de les celebracions, de les abraçades, dels plors… No érem tanta gent, tot era molt més íntim i personal… Va ser un moment molt xulo i després el 3d10fm descarregat al Vendrell. Jo no hi era al primer que vam carregar al concurs, no el vaig poder celebrar i quan vam descarregar-lo al cap de dos anys… Allò va ser com treure’m una espina (riu). Després amb el 5d9f carregat…

 

Pilar Caminant Jove

Però n’has de triar un! (Rialles)
Doncs els 5d9f descarregat al Vendrell (Molts més riures).

Una diada fora de Tarragona?
Sens dubte El Catllar. És una plaça que com a casteller he vist créixer, que quan vaig entrar a la colla, gaudíem dels grans castells que hi portaven altres colles i que a mesura que la colla va apretar, hem anat veient grans castells. És una plaça que m’encanta, a més és el primer folre d’un castell de 9 que vaig fer mai i va ser al Catllar.

I a Tarragona?
Bufff

Sant Magí o Santa Tecla, el papa o la mama?
(Riures) Sincerament crec que no es pot triar, són les dues places de qualsevol tarragoní i per resultats hem tingut anys molt bons a Sant Magí i dolents per Santa Tecla, i al revés… Si vols em quedo amb el pilar caminant, que va d’una plaça a l’altra!

Borja VIZCARRO


REDACCIÓ7 Agost, 2019
montalà2-1280x722.jpg

És la primera vegada que el jove Xavier Montalà gaudirà de la Festa Major de Salou (les Nits Daurades) com a regidor de Cultura i Festes. El governant convida tota la ciutadania a gaudir al màxim de les activitats programades del 8 al 15 d’agost. Destaca la processó de la Verge del Mar i l’espectacular castell pirotècnic que posarà punt final a les Nits Daurades, les quals són ja un referent. El pressupost d’enguany és de 200 mil euros. De cara a les properes edicions, Montalà pensa introduir alguns canvis, però sempre comptant amb la col·laboració de les associacions que potencien la cultura tradicional popular.

El regidor Xavier Montalà

Comencen les primeres Nits Daurades de la seva etapa com a regidor de Cultura i Festes…
Exacte. Són unes festes que agraden molt perquè estan pensades pel poble i pels forasters. Un dels seus objectius és potenciar i mostrar, a la gent que ens visita, les nostres tradicions i cultura popular. Les Nits Daurades són una referència perquè el govern local es preocupa en oferir un producte de qualitat i atractiu.

Té pensat introduir algun canvi en properes edicions?
És un model exitós. Cal tenir en compte que tot allò que funciona no s’ha d’inserir canvis bruscos, calen consensos. Cal un estudi previ i sentit comú. És important saber que vol la ciutadania. És cert que no podem estancar-nos, que volem créixer, però ho hem de ser amb prudència. Volem que el programa de les nostres festes sigui viu, dinàmic, identitari i atractiu.

Volem que el programa de les nostres festes sigui viu, dinàmic, identitari i atractiu

200 mil euros és un pressupost suficient?
És com tot. Com més sucre més dolç. És un pressupost raonable que ens permet fer moltes coses. Tenim un equip tècnic molt professional, capaç d’innovar i que coneix a la perfecció la nostra cultura i tradició. Tots farem una aposta forta per la cultura.

Heu intensificat les mesures de seguretat, atenent que està activat el nivell quatre d’alerta terrorista?
La seguretat és imprescindible. Els responsables de seguretat ho tenen tot molt estudiat. Cal dir que la seguretat ha de ser discreta per no provocar cap sensació d’alarmisme. Unes festes mai no seran exitoses si falla l’organització o la seguretat. No podem haver-hi improvisos. La meva regidoria està coordinada amb la resta de regidories.

L’alcalde Granados i el regidor Xavier Montalà

Una de les vostres preocupacions és comptar amb la col·laboració de les entitats culturals de la ciutat…
La participació de la ciutadania i de les entitats culturals és fonamental. És l’essència de l’èxit. Tenim la sort que a Salou el teixit cultural s’hi aboca i aporta suggeriments. L’interessant de tot plegat és que tothom sent les festes com a seves.

La processó i l’espectacle pirotècnic continuen sent els plats forts…
El programa és molt complet. Però és cert que el dia 15, els carrers de Salou s’omplen per gaudir de la processó marítima: la verge s’endinsa al mar en una barca de rems i després es ‘passeja’ per tot el Passeig Jaume I. El castell de focs artificials també és impressionant i marca l’estil de les festes de Salou. Però no podem oblidar el pregó i algunes activitats musicals, gratuïtes, pensades per a tothom.

INVITACIÓ DEL REGIDOR DE CULTURA DE SALOU


REDACCIÓ2 Agost, 2019
Pauricomà-1280x960.jpg

L’alcalde Pau Ricomà

En una entrevista concedida al nostre digital, l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, ha confessat, entre altres coses, que l’anterior govern, liderat pel socialista Josep Fèlix Ballesteros, ha venut a la ciutadania una imatge ‘rosa’ i de prosperitat econòmica que no correspon a la veritat.

En aquest primer mes i mig que el republicà porta al capdavant de l’executiu municipal, s’ha intentat posar ordre en els diferents departaments. En primer lloc, segons explica el batlle, s’ha escoltat el parer, opinions, inquietuds i problemàtiques per part dels funcionaris, els quals “tenen moltes ganes de tirar endavant i han manifestat la seva il·lusió per fer les coses d’una altra manera”.

Pau Ricomà alerta per l’estat de les finances municipals, la qual no és idíl·lica, tal com han volgut vendre el PSC en abandonar el govern després de 12 anys. “A nivell d’economia corrent anem molt justets. Anem al límit”, ha confessat Pau Ricomà.

Pau Ricomà durant l’entrevista

L’alcalde republicà diu que s’està fent un esforç i dedicant moltes hores a posar ordre en diferents aspectes de l’ajuntament i a proporcionar transparència. “Volen explicar a la ciutadania com estan les coses”, diu el batlle conscient que hi haurà canvis, per exemple, a l’hora de concedir subvencions. Entén que les bases dels concursos per a les associacions han de ser igual per a tothom. Tothom ha de jugar en “igualtat de condicions”, explica Ricomà.

El cap de l’executiu tarragoní revela que durant els mandats de Ballesteros “hi havia molts ‘trajes’ a mida i alguns des de feia molts anys”. Entenent que “aquesta no és la manera d’actuar d’un ajuntament en el segle XXI”, Ricomà proposa canvis importants perquè “és la nostra obligació oferir a totes les entitats del municipi les mateixes oportunitats” i tractar-les en igualtat de condicions.

L’alcalde ha aprofitat per demanar disculpes a totes aquelles associacions que han demanat reunir-se amb ell i que encara no ho han aconseguit. “Demanem disculpes per no poder atendre a tothom amb la celeritat que ens agradaria i que espera la ciutadania”.

 

ENTREVISTA a l’alcalde Pau Ricomà


REDACCIÓ29 Juliol, 2019
saloua-e1564400087879.jpg

 La comunitat marroquina celebra aquest dimarts el 20è aniversari de l’entronització de Mohammed VI com a rei del Marroc. Per commemorar aquest efemèrid, la cònsol general del Marroc, Saloua Bichri, ha convidat les màximes autoritats i personalitats de la seva circumscripció diplomàtica a participar de la ‘Festa del tro’. La celebració tindrà lloc a l’emblemàtica Casa Joan Miret. 200 convidats podran gaudir d’un acte sentit i valorat pels marroquins, qui tenen una veneració especial pel seu monarca. En aquesta entrevista, la diplomàtica Saloua Bichri, que ocupa el càrrec des de finals del 2018, explica com se sent a Tarragona i quina és la seva missió. De moment, s’esforça per dignificar la imatge del seu país i fins i tot eliminar alguns tabús i prejudicis. Bichri entén que els estereotips només es poden desfer si hi ha respecte mutu, enteniment, empatia i capacitat d’acceptació i adaptació.  Saloua és la primera dona que ocupa el càrrec de cònsol general a Tarragona, Lleida i Aragó

Què esteu programant per aquest dimarts a les 20h30 a la Casa Joan Miret?
Celebrem el 20è aniversari de l’entronització del nostre Rei, Sa Majestat el Rei Mohammed VI.

La cònsol general del Marroc a Tarragona

Quin significat té per a la comunitat marroquina aquesta celebració?
La nostra Festa del Tron té un arrelament històric que es remunta a l’any 1933, any en què el poble marroquí va realitzar per primera vegada un homenatge a l’avi del nostre actual monarca, el Rei Mohammed V, que va ser perseguit i fins i tot exiliat per potències estrangeres presents a casa nostra.
Va ser precisament aquesta monarquia, que dotada de simbolisme, carisma i popularitat va cohesionar la legítima aspiració del nostre poble i els moviments polítics alliberadors de la colonització, a una justa integritat i identitat territorial i cultural que tenim com a país sobirà. Ja en 1956, amb el reconeixement mundial com a país i Estat sobirà, es va consolidar la Festa del Tron, com un element d’unitat nacional i llaç d’unió de Sa Majestat el Rei amb seu poble i, des d’aleshores, cada any els nostres sobirans i nostre poble celebrem i compartim aquest dia amb els nostres amics i molt especialment amb els nostres veïns. Amb motiu del la seva entronització, ara fa 20 anys, Sa Majestat el Rei Mohammed VI, farà un discurs a la nació, on comunicarà els futurs projectes per al desenvolupament del país.

Quins són aquests projectes?
És exhaustiu. Descriurà un programa d’activitats que marquen de forma clara els reptes, les oportunitats i les amenaces que haurem d’enfrontar, plegats, com a poble i com a país.

La diplomata saludant la delegada del govern d’Aragó

El monarca ha volgut introduir canvis importants en la seva relació amb el poble…?
Si hi ha un líder molt proper al seu poble, és el rei del Marroc qui mai perd l’oportunitat de comunicar-se i escoltar els seus conciutadans. Que ningú tingui dubtes que el Marroc està governat per un rei molt savi, molt proper a la gent i que fa tot el possible per comunicar-se amb el seu poble.

És un monarca estimat?
Els marroquins estimem ardentment al nostre sobirà. Sa Majestat és el símbol d’un Marroc modern i de la simbiosi entre el rei i el seu poble. Durant les seves visites oficials, el rei s’allunya del protocol i visita els districtes populars de la ciutat conduint el seu propi cotxe. Envoltat per la multitud, parla amb els habitants dels seus problemes i mai no es va registrar cap incident. El rei Mohammed VI ha establert una nova forma de govern monàrquic al Marroc, primant la proximitat als ciutadans i fent els possibles per donar resposta a les seves demandes.

Bichri en una reunió de treball

És un rei molt carismàtic, oi?
El rei Mohammed VI no és el monarca que podem trobar només en els palaus i que parla només amb la societat més elitista. Per a molts marroquins és molt més que un Rei, és un pare, un germà o un membre de la família molt estimat, i per a qui un desitja felicitat i salut.

Vostè representa el Regne del Marroc a Tarragona. Quin paper té una cònsol general? Quin és el seu principal objectiu?
Té la responsabilitat i l’honor de servir representar el seu país i servir el ciutadà marroquí a Tarragona, Lleida i Aragó. La meva missió és ajudar els nostres conciutadans, facilitar els tràmits administratius, ser atenta i sensible a les seves demandes, escoltar-los, i sobre tot ser humana i tenir el sentit del patriotisme.

Saloua és la primera dona a exercir el càrrec a Tgna

No és fàcil…
Hem de pensar que res és fàcil ni tot és difícil. Faig un esforç per realçar la feina dels meus compatriotes en aquestes contrades. No podem oblidar que la comunitat marroquina contribueix amb la seva riquesa cultural al multiculturalisme inclusiu i a un model de la societat plural, tolerant i de progrés per a ambdues parts.
No podem oblidar que alguns han arribat a aquestes terres per treballar, molts han tingut aquí els seus fills, els quals ja s’han casat aquí. Estem davant d’una tercera generació de marroquins.

No podem oblidar que són éssers humans que també contribueixen amb la seva riquesa cultural al multiculturalisme inclusiu i aun model de societat plural, tolerant i de progrés per a ambdues parts.

 


REDACCIÓ12 Juliol, 2019
maria_toledo-1280x722.jpg

 Maria Toledo actuarà al Palau de Congressos de Tarragona el proper 5 d’octubre. No obstant això, va venir a presentar-se i a explicar que vol que el seu concert sigui màgic i que contagiï el públic d’alegria, sensibilitat i sobretot de bon rotllo.

Maria Toledo amb el seu darrer treball discogràfic

L’artista toledana, llicenciada en Dret, aposta de valent per reconquerir els valors que la societat consumista ha anat perdent. Fa temps que no fa servir les xarxes socials ni el WhatsApp. És una dona patidora, perfeccionista i amiga dels seus amics.

Tot s’ho prenia a la brava, però ha anat canviat el xip i ha optat per encarar la vida amb l’optimisme que es mereix i amb la mirada posada en l’essència positiva de l’ésser humà. Li agrada potenciar les relacions humanes i entén que, en la nostra societat, cal, de forma descomplexada, agrair a aquells que s’esforcen per fer-nos la vida més lleugera i fàcil.

Cal verbalitzar més l’expressió t’estimo, i entendre que la vida és un regal que cal assaborir-lo cada dia. Maria Toledo tornarà, aviat, a Tarragona per escampar el bon rotllo i ens convida a gaudir del seu concert amb les ganes, l’energia i el positivisme que ella hi sol posar.

La toledana en la seva visita a Tarragona va tenir temps per concedir una entrevista al nostre digital.

 

ENTREVISTA: Maria Toledo


Borja Vizcarro11 Juliol, 2019
Oriol-Peiró-1280x857.jpg

L’Oriol Peiró és d’aquells castellers de nissaga. Va començar a viure els castells des de ben petit, gràcies a l’afició dels seus avis, i també del seu germà, gran culpable de la seva entrada a la Colla Xiquets de Tarragona. Va agafar les regnes de la colla en l’època més difícil i treballa per tornar a assolir grans fites. És el segon cap de colla de la família, però sempre ha estat involucrat dins del ‘nucli dur’ com ell mateix defineix. Ens rep minuts abans d’un assaig i, asseguts a les escales de l’Ajuntament ens parla de la colla, dels seus moments més estimats, d’objectius, de família… dels Xiquets. Al Peiró se l’il·lumina la cara quan recorda aquell 3d9f del 2007 que va trencar la barrera del castell de 9, s’emociona parlant d’Altafulla i del 2d9fm, projecte que va començar l’altre Peiró però que va viure dins el folre. Una conversa de castells allà on no hauria de ser, amb nostàlgia del carrer Santa Anna. El Diari La República Checa entrevista Oriol Peiró, Cap de Colla dels Xiquets de Tarragona.

Oriol Peiró, Cap de Colla Xiquets TGN

Com vas començar a estimar els castells i com entres a Xiquets de Tarragona?
A estimar els castells em van ensenyar els meus avis. Aquí per festa major anar a veure castells és sagrat i després anar a dinar. I a la colla, en concret, vaig entrar perquè hi va entrar mon germà fa dinou anys enguany i al final això és una cosa molt familiar, si que a vegades apareix gent que no té cap vincle emocional, però el més normal és que t’hi portin amics o familiars. En el meu cas va ser el meu germà.

És Xiquets de Tarragona una colla d’arrelament familiar i d’allò de ser de ‘Tarragona de tota la vida’?
Mira, una de les coses que més m’agrada de la meva colla és la nostra història ser la colla més històrica de Tarragona, sent l’hereva directa dels primers castellers tarragonins i m’agrada veure com som una petita família, a més de tenir família directa dins de la colla. Poder compartir algo tant sentimental com els castells amb ells és una de les coses més boniques.

Com es pren el pas per ser el cap de colla de Xiquets?
Jo amb 17 anys i ja donava un cop de mà a Joan Sala quan era el nostre cap de colla. Així vaig anar fent, primer sent responsable de la canalla, després amb en Jeroni vaig començar amb l’equip de pinyes, posteriorment va ser cap de colla el meu germà i vaig seguir sent cap de canalla i segon cap de colla amb en Nin Solé. Sempre he estat lligat d’alguna manera amb la direcció i per mi va ser un privilegi poder ser cap de colla, durant la junta gestora on van sortir força bé les coses i vam fer la passa endavant per afrontar aquest repte, que per mi és un honor.

Què us vau trobar quan assumiu la direcció de Xiquets, el passat setembre?
Ens vam trobar una colla en un moment molt complicat, però mira, la nostra colla té una cosa molt especial, que és la capacitat de reinventar-se i de resiliència. En els moments més obscurs és quan la colla ha demostrat que està unida i tots hem remat a la mateixa direcció, però es va pagar un preu massa elevat. Al final la colla se’n va sortir i el que espero que quedi és que vam tirar endavant, fent un gran concurs i acabant la temporada amb força dignitat.

Junta dels Xiquets de Tarragona

Llavors aquestes bases són els pilars per encarar aquesta temporada
Sí i no. Sí perquè la línia a seguir és aquella i no perquè allò sabíem que era una situació excepcional en un moment concret i donada per unes circumstàncies molt concretes. El que sí que hem de mantenir és aquell esperit i les ganes de fer castells el millor que puguem. Com més grans siguin els castells millor però a vegades no es tracta del tamany, sinó de com estan fets. I és el que estem buscant, no hem tingut el començament de temporada que voldríem però crec que la colla està assajant bé i espero que les coses canviin ben aviat, en aquest aspecte.

Situació del Local del carrer Santa Anna

Com està la situació del local del carrer Santa Anna? Sé que a tots dos ens agradaria tenir aquesta entrevista…
Sens dubte (rialles)

Com ho tenim? Pot ajudar el canvi d’alcalde?
No de moment no hem parlat amb ningú. L’últim que sabem és que mínim ens esperen 4 o 5 anys més aquí al pati del Pou. Els més optimistes creuen que a 2022-2023 estarem al local… jo francament conec com funciona la burocràcia de la ciutat i m’aventuro a pensar que trigarem mínim 5 o 6 anys més en tornar al local, si és que tornem i en quines condicions ho fem. Però bé, és el que hi ha, és el que tenim.

El local d’assaig porta dos anys tancat

Heu mantingut converses?
Però hem de ser justos, ara mateix assagem en un entorn privilegiat, situats immillorablement a la plaça de la Font. Sí que és cert que el local no és nostre, no tenim una seu social a l’ús per deixar les nostres coses de material, però ho estem solucionant. Des de l’Ajuntament ens han oferit molts espais i s’ha d’agrair. Nosaltres sempre hem dit que aquesta situació excepcional no és una excusa per fer castells, els castells els fem al carrer. Tenim mancances com falta d’espai, calor infernal, xarxes rudimentàries… però això mai serà una excusa. A mi el que em preocupava és que la gent deixés de venir, però no és així i esperem que es mantingui.

Sent positius, la massa social es manté forta i són els qui posen les ganes per tirar endavant la colla…
Sí. Mira els Xiquets de Tarragona vam tenir una entrada de gent molt gran a finals de la dècada passada i a principis d’aquesta. Per tant la gamma extra va ser la culminació d’aquesta entrada de gent que vam tenir en aquests anys, centenars de persones que ens entraven cada any. El nostre nucli dur es va reforçar molt. Quan el gruix de gent vénen a assajar dimarts i divendres, quan comença l’estiu, quan és més fàcil omplir el pati i la gent està responent. La gent ve pels castells i els castells surten per la gent. I la gent ha estat fidel a les dures i a les madures.

Objectius de la temporada

Quins objectius es marca la colla per aquest curs?
No et puc dir exactament que és el que veurem, et diré què és el que m’agradaria veure… (rialles). M’agradaria veure com sovintegem castells d’alta dificultat: els castells de la tripleta (3d9f, 4d9f, 5d8, 2d8f, 4d8a), castells de 8 i mig el més sovint possible, i no només per Sant Magí i Santa Tecla, sinó també en altres diades. Crec que tenim un calendari molt atractiu des de Sant Joan fins a Tots Sants i els Xiquets estem en condicions d’oferir coses que ja hem fet en el passat. Afermar els castells i fer-los de forma natural.

Són paraules majors, no ho pot dir qualsevol…
Mira de vegades tendim a banalitzar els castells. Sembla que quan a una colla gran se’ns cau un castell de 9 és una tonteria. Són castells que tenen una dificultat alta, inclús els castells de 8 també la tenen. Al final hi ha una feina molt gran darrere de cada construcció i sembla que, en l’últim quinquenni, els castells si no són amb manilles o nets perden valor. Hem de tocar de peus a terra i enguany està sent una demostració del que és això, vull dir, crec que els castells al final posen a tothom al seu lloc. Però perdona… els objectius (més rialles).

3d9f Xiquets de Tarragona a Sta. Tecla

Això mateix, tornem als objectius… (rialles)
Crec que seria irreal anar més enllà de la tripleta. Crec que hem de tenir tres objectius: el primer fer la tripleta; segon fer-la tantes vegades com sigui possible; i tres, mirar de tenir una gamma de castells ampla: el 2d8f, el 4d8a el 7de8, inclús el 9d8, el pilar de 7… etc etc.

Què és el Tarragona Ciutat de Castells?
És una iniciativa que va ser impulsada pel nostre expresident Enric Seritjol, ben arrelat al teixit cultural tarragoní. Crec que es va fer bé. Si Tarragona alguna cosa és, és una capital cultural a escala catalana, i una de les coses més important de la nostra cultura són els castells. El dia de Santa Tecla a la plaça de la Font hi ha més de 12.000 persones i ara a Tarragona està proliferant el turisme i crec que les coses ben equilibrades poden funcionar. Torno a dir que no hem de banalitzar els castells. Si ve algú de Polònia i fa ressò del que és una diada, ens ajuda molt.

Per tant quines són aquelles diades marcades en vermell al calendari?
Des de Sant Joan fins a Santa Tecla totes, i no t’exagero. Tenim un calendari envejable i podem fer grans coses si volem, ens ho plantegem i apretem. Una altra cosa és que hem de saber ponderar els esforços i saber què hem de fer en cada moment.

Oriol Peiró celebra un castell / Xiquets TGN

I aquella diada més especial per l’Oriol Peiró…?
A nivell emocional m’agrada molt actuar a Altafulla. I vam viure quan era petit i tinc arrels a Altafulla. Un poble molt bonic, on he sigut molt feliç i on m’hi agrada tornar sempre perquè m’hi sento identificat. Des de Xiquets ens hem esforçat molt per deixar la plaça en bon lloc i amb un bon nom. Va ser també on vaig fer castells al tronc. I en l’àmbit de colla, a qualsevol Xiquet de Tarragona actuar per St. Magí és un marc incomparable i només cal veure la gent que ve d’arreu a veure aquesta diada. Una altra cosa no farem bé a Tarragona… però la diada de Sant Magí és, pel que hem assolit i el que no, és un lloc on quan passes, es respiren castells, encara que sigui al desembre.

Primer castell d’Oriol Peiró?
Quan vam descarregar el 3d9f el 2007. En Joan Salas s’havia fartat de dir que érem una colla de 8. Una setmana abans l’havíem carregat i sabíem que el teníem. Ningú donava un duro per nosaltres i aquell moment d’explosió després de la descarregada, també va ser la meva primera gran diada després d’haver estat menjant merda, dient-ho clar, va ser espectacular.

2d9fm Xiquets de Tarragona St. Magí

I aquell 2d9fm de Sant Magí?
Va ser molt gros (moltes més rialles). Encara avui dia no et ser trobar les paraules per definir-lo. Si miro algun vídeo, penso que no sóc jo. Pensavem que era impossible. Mira, jo anava molt endins del folre, d’home del darrere i ens miràvem i allí ningú deia res. I ens seguíem mirant i ningú deia res. L’aleta va sonar i ens seguíem mirant. I no anàvem a veure què passava, vull dir, l’havíem assajat molt; però quan t’enfrontes a una bèstia d’aquestes dimensions, el més normal hagués estat que, sent el primer cop se’ns obrís la pinya o el folre rebentés… Va ser molt bonic… la culminació d’una gran feina feta pel Roger (germà) i un projecte que ell sempre va tenir al cap. Però també l’inici de moltes coses boniques. La colla segueix valent i no hem de renunciar. Sabem quin és el camí, no és fàcil però la colla ho val.

Borja VIZCARRO


RICARD CHECA11 Juliol, 2019
javier-hernandez-1280x960.jpg

És un home discret, sensible i els que el coneixen professionalment asseguren que és un excel·lent jurista i un acèrrim defensor de les lleis. Entén que els detinguts i acusats tenen drets inviolables. A Javier Hernández li agrada la música clàssica. De fet, ella forma part de la seva vida. És un estudiós del dret i una persona que es dedica de cos i ànima a la seva professió. Tot i que és president de l’Audiència Provincial evita l’excessiva exposició pública i mediàtica. No li agraden els jutges estrella, els quals aprofiten els judicis mediàtics per treure’n profit personal o professional. En aquesta entrevista, Javier Hernández és transparent i opta per compartir amb els nostres lectors la seva part més humana.

Moment de l’entrevista al president de l’Audiència

Com està la justícia?
No podem obviar que la imatge que es projecta és dolenta i que vivim en un moment força crític. Però també cal dir que, sovint, la imatge projectada no representa ni la realitat ni la veritat absoluta. És una percepció. És cert que la societat té motius per percebre una situació de crisi i això afecta, evidentment, la legitimitat i la confiança de la justícia. Si la societat no confia, el valor de la nostra legitimitat es redueix.

La ciutadania no hi confia?
El nostre model de justícia és eficaç, amb un important nivell de qualitat i protegeix els drets i les llibertats fonamentals. El grau d’independència dels jutges i magistrats és alt. Aquesta és la realitat. S’ha projectat una imatge que és fruit d’un intent groller de manipulació per part de la política –amb la p minúscula, que és la pitjor política– contra la justícia que no necessàriament és poder judicial.

És possible separar el poder judicial de l’administració de la justícia? Està polititzada la justícia?
No hem d’oblidar que la política es tradueix en opcions de valors, de transformacions i el discurs polític, com a eix configurador de la nostra realitat social, està present en la justícia. No som un organisme social al marge de la societat. Integrem un engranatge institucional dins la societat.

La política és un component que determina la realitat social, la llei té una connotació política i els jutges som cridats a interpretar la llei. Inevitablement, en la interpretació de la llei, els jutges utilitzen elements polititzats intel·lectualment, utilitzem opcions de valors. La política ho és tot. Els jutges no som eunucs polítics.

El jutge fa política de partit?
No, i no ho pot fer. I si ho fa, és un incompliment del seu deure professional. El jutge fa política pública? És clar que sí. En el cas de les clàusules del sòl abusives el jutge està fent política pública de distribució. Quan reconeix el dret a una prestació pública, està fent política, però no política partidària. Analitzem els drets segons els nostres valors i software personal. El jutge té una càrrega d’interpretació. Avui dia, és molt, molt difícil ser jutge.

Quins són els límits d’un jutge?
No hauríem d’actuar amb prejudicis. Estem obligats a no prejutjar. Ens hem de deixar convèncer amb arguments. Hem de rebre l’al·legació de les parts, respectar i afavorir el debat contradictori. Després hem de reflexionar abans de decidir.

Quin és el pitjor prejudici?
La no obertura de ment. No pots jutjar si no saps escoltar l’argumentació de les parts.

Quines són les qualitats que ha de tenir, avui dia, un jutge?
Fa 30 anys que em dedico a aquest ofici i ara, per cada dia que passa, veig enormes dificultats per ser un bon jutge. Però ha de tenir, essencialment, capacitat d’escoltar, ha de respectar les regles del procés i ser capaç de crear condicions comunicatives. Ha de poder organitzar els drets de la defensa i de contradicció que estudia el Dret i que accepta la fal·libilitat, tenir un punt de mala consciència, ganes de millorar i intentar traslladar una sensació de correcció normativa a l’hora de decidir i també d’equitat. Ha de tenir compassió, esforç d’individualització i procurar que cada sentència sigui un acte renovat. Cada cas és un cas.

Javier Hernández fa 30 anys que és jutge

Ajuda a la imatge de la justícia parlar de jutges conservadors i progressistes?
No. L’origen no ideològic dels jutges és objecte de control, escrutini i avaluació social. Tinc la sensació que al nostre país se simplifiquen molt els conceptes. No sé què significa ser jutge conservador o progressista. Dels anomenats jutges progressistes en conec alguns que tenen visions inaudites i restrictives d’alguns drets i jutges conservadors que són tot el contrari. Jo els distingiria com a autoritaris i no autoritaris. No podem estar tan preocupats amb la taxonomia, la classificació de les coses. Des de dins ens costa classificar. M’importa molt poc que un jutge sigui conservador o progressista, em preocupa molt més que sigui un gran professional. Un gran jutge és sempre lliure.

Vostè ho és?
Ho intento, però no sé si sóc un gran jutge. Faig esforços per seguir en el camí de l’excel·lència.

Vostè és conegut com a excessivament garantista dels drets dels detinguts o processats.
No pot ser d’una altra manera. Els drets d’una persona acusada són els d’una persona innocent i un jutge està obligat a defensar la presumpció d’innocència. He condemnat molta gent a la privació de la llibertat, però he lluitat sempre per respectar els seus drets. És una garantia d’encert en les meves decisions. Si m’equivoco, les conseqüències són gravíssimes, per tant el protocol per evitar l’equivocació ha de ser escrupolós. Els acusats també tenen drets, no ho podem oblidar.

S’ha equivocat molt?
Espero que no. Mai no he signat cap sentència conscient que m’estic equivocant. N’he signat moltes amb la convicció que segurament l’acusat ha comès el delicte però l’he absolt perquè no estic segur el 100%. He intentat no condemnar mai un innocent. Les conseqüències d’una errada són tremendes.

Ha perdut la son a l’hora de redactar alguna sentència?
He de confessar que dormo poc. Treballo molt a la nit. Redactar una sentència és una tasca difícil, de molta responsabilitat i, per tant, necessita un espai de molta concentració. I això ho trobo a la nit. Algunes decisions m’han amoïnat fins a trobar la solució jurídica adient i fàcticament acreditada. Algunes m’han suposat veritables esforços, reflexió, reconstrucció de l’argument…

Com s’ho fa, vivint a Tarragona i sent el màxim responsable de la judicatura, per continuar gaudint del respecte de molta gent i de les institucions?
He intentat ser un jutge discret. Alguns col·legues vinculen la seva funció a un cert protagonisme social o al moment mediàtic. Jo he intentat fugir de tot això.

El jutge entén que la relació amb la premsa ha de ser respectuosa

Però tampoc no s’amaga…
No. Però no he estat un jutge extravagant ni massa integrat en el cercle del poder local o de la representativitat social i econòmica. He volgut mantenir-me’n al marge. Com a president de l’Audiència Provincial he intentat tenir una representació no excessiva, de poca exhibició i molta prudència.

De vegades ploro
Qui és Javier Hernández?
Una persona que fa de jutge i que intenta ser fidel a alguns valors. És més important el valor de la vida que la vida.

Uf… vostè és un romàntic…
Sí i molt emotiu. Sóc massa sentimental. Soc d’aquelles persones que s’emociona i plora amb una pel·lícula.

Encara plora?
Sí, de vegades per fora. No crec que sigui dolent plorar.

Vostè és d’aquells que es capfica molt?
Quina pregunta!!! Les coses m’afecten massa i de vegades no puc evitar-les, perquè no depenen de mi. En algunes ocasions arrossego culpes de les quals no en soc responsable.

És una persona tímida?
Una mica. Depèn del context i de les circumstàncies.

Hernández treballa moltes hores

Li agrada la solitud?
De vegades sí.

És empàtic?
Ho intento. És una virtut judicial, però és difícil.

Estem al seu despatx sentint música clàssica, aquella que ens aporta serenor...
Clàssica i jazz són les meves predilectes.

És un home sensible?
Sóc molt sentimental, és un dels meus defectes. Soc una persona emotiva i això planteja un problema interessant: el tractament de l’emoció en la decisió judicial.

Si no fos jutge, quina professió hauria triat?
No ho sé. Vaig estudiar amb la voluntat de ser jutge.

És un enamorat de la seva feina…
Sí, moltíssim. És un privilegi treballar en allò que ens dona sentit a la vida, per això em fa molt de mal, m’entristeix, quan tenim una situació de crisi. A mi m’afecta molt. Em produeix una tristor terrible el que està passant…

Javier Hernández evita els flashos mediàtics

La constitució, la referència
Arran del procés independentista, hi ha jutges que diuen que és molt difícil treballar a Catalunya. A Tarragona hi ha la mateixa sensació?
Per tarannà, per història, per societat amable, no… El que no acceptem és aquesta idea que la justícia és aliena al país o a la societat, com si fos un model de justícia colonial, com si nosaltres fóssim extraterrestres. Jo fa 30 anys que sóc al servei de la judicatura i ningú no em pot dir que no formo part d’aquesta societat. Som jutges que exercim el poder judicial a Catalunya i que estem al servei dels valors i del sistema judicial. El nostre compromís és amb la Constitució, perquè no pot ser d’una altra manera. Nosaltres som agents del poder públic en la defensa dels drets i les llibertats, protegits per la Constitució.

És fidel a la Constitució?
La meva norma de referència i el meu codi de conducta venen determinats per la Carta Magna, perquè és la garantia de la convivència pacífica. Hi ha missatges que incorporen la violència.

Quins?
Quan sentim dir que els jutges no són nostres, que són del règim… o fora jutges i fiscals de Catalunya o quan van fer la pintada a les parets de l’Audiència on deien que aquesta terra serà el vostre infern… Això és molt trist.

Està dolgut?
Sí, molt. Allò em va entristir molt.

Es van traspassar línies vermelles?
Tots vam viure una situació difícil. El somni s’ha trencat. Vivíem en una societat integrada i integradora i ara s’aprecien riscos de trencament i de fractura, de pressió emocional… I això m’afecta com a persona i com a ciutadà.

L’han amenaçat mai?
No, mai. Arran del procés, mai. Estic segur que tots els col·lectius polítics i socials de la ciutat participen de la idea que la justícia està al servei de la convivència. He parlat amb diferents responsables de la societat per evitar situacions de violència i la resposta ha estat impecable.

La situació ara està més tranquil·la?
Es viu una calma tensa.

Actes insòlits
Vostè és amic del jutge del Suprem Pablo Llarena. Quan veu que ha d’anar amb un important dispositiu de seguretat personal i li fan pintades a casa seva… Què en pensa?
És molt trist. És el símbol de la gravetat de la crisi social, política i constitucional. Estem en una situació de descomposició social. La persecució, l’escarni, la violència cap a un jutge és quelcom insòlit.

També és insòlit que un jutge empresoni polítics…
També és insòlit un procés de ruptura institucional com el que s’ha produït, amb l’absència de límits, de confrontació… El jutge Pablo Llarena, amb independència i amb destacat compromís professional, ha pres decisions que són motivades, racionals, responsables i que són del tot controlables. Aquesta reacció social és molt trista. Cal recordar que feia 25 anys que el jutge Llarena vivia a Catalunya, els seus fills són catalans…

Hi ha presos polítics?
No, no són presos polítics.

S’està allargant massa la presó preventiva?
No puc contestar d’una manera categòrica perquè en desconec els detalls i les circumstàncies. Els delictes són greus i el risc de fuga, identificats a partir de l’estratègia adoptada per alguns dirigents polítics, ha fet que les resolucions fossin estrictes. Davant del risc de fuga, la presó provisional és una conseqüència raonable.

Javier Hernández va ser candidat al Tribunal Suprem

Però s’està allargant?
No puc opinar. Institucionalment, és un deure no opinar.

Què pensa quan veu el president Quim Torra dient als CDR que ‘apretin’. Això ajuda a la convivència?
Com a jutge he de mantenir-me al marge i no opinar sobre les accions polítiques i no valorar el discurs polític. Tinc la meva opinió com a ciutadà però no la puc compartir.

La música, la clau
Com és el seu dia a dia?
És molt complicat. M’aixeco a tres quarts de 8. Intento arribar a l’Audiència a tres quarts de 9. A les quatre arribo a casa i faig una becaina. Cap a dos quarts de sis torno a la feina, si no tinc altres compromisos  com cursos, viatges o conferències. Estic a la feina fins passades les 9 del vespre. Sopo amb la família i després em poso a llegir, a escriure o a preparar conferències. A dos quarts de dues me’n vaig a dormir.

Sap tocar algun instrument?
No. Soc un desastre. Soc incapaç de produir una sola nota harmònica. Soc molt consumidor de música: visc i treballo amb música. A casa també. No puc treballar si no tinc música.

Encara va al cine?
Sí, però menys del que m’agradaria. És una de les meves grans passions.

Què li falta per ser realment feliç?
La felicitat no és un estat, és un objectiu. Com tots els objectius, el més bonic i interessant és intentar-ho. Busco la felicitat i en aquest camí trobo moments meravellosos, durs, difícils…

El jutge treballa escoltant música clàssica

Com està Tarragona judicialment parlant?
Tenim un índex d’entrades per damunt de la comunitat autònoma i de la resta d’Espanya. No obstant això, tenim una taxa de resolubilitat important. Es treballa amb molta serietat i celeritat. Tenim alguns territoris que estan sanejats i són àgils. Les Terres de l’Ebre funcionen bé, Amposta i Tortosa estan molt a prop de l’òptim. Gandesa té alguns problemes que s’estan solucionant. I a Tarragona capital la situació és bona, hi ha estabilitat de funcionaris i jutges… Els jutjats de violència de gènere tenen una resposta correcta, el Registre Civil funciona molt bé.  L’Audiència manifesta algunes mancances i problemes amb els assenyalaments dels judicis orals. Hi ha retards que estem intentant solucionar.

Quan tindrem el Fòrum de la Justícia?
No pinta bé. Vam mantenir una reunió informal amb la consellera de Justícia i ens va dir que no es pot pressupostar. Ha dit que es nega a fer promeses que no estiguin basades en un pronòstic real d’execució. El fòrum és una demanda social i, de moment, no hi ha cap previsió, ni de data ni de pressupost.

La gent acudeix massa a la justícia?
Sí. La mediació és un recurs més qualitatiu que quantitatiu. El recurs de recórrer a la justícia hauria de ser excepcional. Hi hauria d’haver fórmules d’arbitratge. La gent critica molt la justícia però hi acudeix. Diuen que no se’n fien, però hi venen. Això és bo, ja que és un circuit que legitima el sistema judicial.

Què pensa de la corrupció?
És un problema gravíssim, terrible. Per a mi és dels més greus perquè desmotiva i afebleix el sistema institucional i provoca desafecció social.  La corrupció desanima la inversió i té repercussions nefastes per a l’economia. A més, estimula l’antipolítica, alimenta el populisme i desarticula el sistema democràtic. És intolerable.

Vostè és molt discret. Quina relació manté amb la premsa?
No m’agrada i no em sento còmode amb el maridatge entre la premsa i els jutges, perquè pot propiciar una assistència mútua. Això, d’alguna manera pot incomplir algun deure o no afavorir una imatge d’imparcialitat, tan desitjada com necessària. Hi ha el risc que es converteixi en una relació perillosa. Respecto els periodistes i no vull aprofitar-me’n perquè no passi a la inversa. No vull intercanvis.

Hernández és un jutge que intenta ser discret

Quin model propugna?
Un model, òbviament, cooperatiu, transparent i responsable. Una relació sincera i honesta i respectuosa.

No m’agraden els jutges estrella
Li agraden els jutges «estrella»?
No, gens. De vegades un jutge es converteix en «estrella» per la mediatització del cas i contra això no s’hi pot fer res. El que no m’agrada en absolut és l’autopromoció d’un jutge que treballa en un cas mediàtic. És un comportament intolerable.

Vostè és jutge, president de l’Audiència… i després?
Ni idea.

El Suprem és la pròxima parada?
Podríem dir que sí.

Com s’hi arriba?
Jo he fet el que crec que s’ha de fer per arribar-hi. A partir d’aquí, hi ha variables que jo no controlo.

És la segona vegada que ho intenta…
Hi ha un grup que m’ha donat l’aval i m’ha animat, però quan arriba al centre de decisió, al CGPJ, és una qüestió de la qual em resulta difícil parlar. Mai no he demanat el suport de ningú. Només puc demanar l’aval professional. No vull demanar cap favor a ningú. No faig la cort ni el ‘paseíllo’ als despatxos dels vocals del Consell General del Poder Judicial. Ells coneixen perfectament el meu currículum i només puc presentar-me amb la meva experiència. Vull arribar-hi per mèrits professionals i personals.

Per cert, com es viu a Tarragona?
Sempre he estat molt a gust a Tarragona, però és cert que no aprofito la ciutat com es mereix. No disposo de temps per conèixer-la. Em plantejo una passejada cada dia per les seves platges. És un projecte pendent des de fa trenta anys.

Ricard CHECA

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter