Arxius de ENTREVISTES | Diari La República Checa

REDACCIÓ4 Agost, 2022
xavi-2-1-e1659554256703-1280x843.jpg

Salou celebra les seves primeres Nits Daurades sense restriccions després de la pandèmia. Ofereix un programa amb més de 30 actes gratuïts, on es posa en relleu el potencial dels artistes i grups locals. 

El regidor de Cultura, Xavier Montalà, demana als salouencs i a la població en general que gaudeixin de les festes amb il·lusió, alegria, però també amb seny. Ell, per la seva banda, assegura que les viurà al peu del canó, participant en algunes de les activitats programades. Recorda que l’equip de govern s’ha implicat perquè la festa major sigui tot un èxit. S’ha instal·lat un punt violeta perquè les festes siguin segures i lliures de cap agressió sexual. La premissa és gaudir de les Nits Daurades, donant suport al talent i al potencial que Salou disposa.

Les Nits Daurades recuperen la seva normalitat. Hi havia ganes, oi?
Sí, per fi deixem les restriccions enrere i recuperem el fet de poder ballar, reunir-nos, abraçar-nos, i gaudir com mai de l’estiu.

El pressupost dispensat per a les festes d’enguany (290.000 euros) és comparable a les edicions celebrades durant la pandèmia?
No és per a res comparable. Van ser dos anys excepcionals en els quals l’activitat es va veure reduïda per una causa de força major i, per tant, el pressupost no es pot comparar amb altres edicions que es poguessin realitzar durant la pandèmia.

Portar  grans personalitats del sector turístic és una bona oportunitat perquè coneguin Salou i perquè vegin la gran tasca que s’està realitzant i el potencial del nostre municipi

30 actes gratuïts…
Una trentena d’actes gratuïts per a tots els públics, gustos i edats, on tothom podrà gaudir de Salou com fa temps que no ho podia fer.

En aquesta edició, s’ha cedit molt de protagonisme als artistes i grups locals…
Durant la pandèmia, la societat s’ha vist truncada. Ha sorgit una necessitat evident de socialitzar i de fer activitats, i d’això es mostra el ric teixit associatiu i cultural de Salou, que han recuperat l’activitat amb més força que mai. Nosaltres, l’equip de govern, sempre hi hem apostat i els recolzarem.

La cultura tradicional està molt impregnada en el programa, què en destacaria?
La cercavila del seguici festiu, on els representants de la societat salouenca, dintre de les associacions culturals, aproparan a residents i visitants, fins al pregó, el dia 8; i per una altra banda, l’altra part del seguici festiu que ens oferirà una nit del foc que omplirà el passeig Jaume I de foc, color imàgia.

Teniu artistes de la talla de David Bustamante o de l’exrepresentant d’Espanya a l’Eurovisió…
Sí, com deia, hem organitzat unes Nits Daurades per totes les edats i gustos. És per això que enguany els quatre concerts són: David Bustamante, Los Diablos, Lírico en la Casa, i Miki Nuñez.

Quan una plaça plena de gom a gom canta a l’unison una cançó de viva veu, a mi personalment, se’m posen els pèls de punta, i, això, serà el que viurem enguany

També heu organitzat actes pensats pels més joves i pels amants dels clàssics…
Quan una plaça plena de gom a gom canta a l’unison una cançó de viva veu, a mi personalment, se’m posen els pèls de punta, i serà això el que viurem enguany. Grups coneguts, dels quals tothom coneix la majoria de cançons i que tant clàssics com joves, gaudiran de les Nits Daurades.

La col·laboració de les diferents regidories és important per l’èxit de les festes, oi?
Sempre, totes les regidories formem l’Ajuntament de Salou i aquest, en definitiva, és el que es preocupa de cuidar i ajudar al ciutadà. És per això que com més regidories participin, millor. Tant l’alcalde com la resta de regidors sempre s’impliquen al 100%, per poder complir amb les necessitatsi expectatives de la ciutadania.

Enguany es durà a terme un dels actes religiosos insígnia de les festes: la sortida de la verge en barca… És un dels moments més multitudinaris…
És un dels moments més esperats, ja que ha estat un dels únics actes que no vam poder fer en dos anys, a causa de les restriccions. Tenim moltes ganes de tornar a reviure’l.

Instal·lareu per primera vegada en l’àmbit de la festa major un punt violeta en els dies de major aglomeració. Què es pretén?
Com comentava, com més participació dintre d’un programa, podrem arribar a més gent, i aquest és el cas d’igualtat i benestar social. El punt violeta permetrà gaudir d’unes festes segures i sense cap risc d’agressió. Si bé és cert que és el primer cop que s’inclou dintre de les Nits Daurades, en altres festes ja ho havíem col·locat, i el resultat ha estat molt positiu.

El pregoner d’enguany és el director de l’oficina de Turisme a Dublín, Rubén López Pulido…
L’alcalde de Salou i president del Patronat de Turisme està treballant de forma intensa i activa per atraure un turisme de qualitat,que impliqui un major benestar pels salouencs i salouenques. Això implica, si s’escau, portar directors de turisme i grans personalitats del sector, perquè coneguin Salou i perquè vegin la gran tasca que s’està realitzant i el potencial del nostre municipi.

El punt violeta permetrà gaudir d’unes festes segures i sense cap risc d’agressió

El turisme és un dels motors econòmics del municipi. Heu anat diversificant l’oferta. S’ha treballat molt la gastronomia, el patrimoni natural i ara aposteu fort per la cultura…
La cultura és un aspecte clau pel progrés. Contribueix a la cohesió social i fa que les persones ens moguem. També mostra la identitat d’un poble, i, per tant, serà la manera que els visitants coneguin la qualitat, talent i cultura que es respira a Salou.

Aquestes Nits Daurades seran les darreres del seu mandat com a regidor de Cultura, com pensa viure-les?
Les viuré com les he viscut sempre, al peu del canó, participant activament de les activitats i gaudint al màxim. No perquè siguin les últimes del mandat, sinó perquè seran les primeres després d’una etapa molt complicada

Quin missatge enviaria a la ciutadania?
Que ha quedat més que demostrat que tots tenim moltes ganes de viure, i, per tant, que ho facin. Que riguin, que s’emocionin, que ballin, que cantin, que xalin i que s’abracin. Però, sobre tot, que ho facin amb seny, per no haver de tornar a viure unes altres ‘primeres’ Nits Daurades.

PUBLICITAT








REDACCIÓ3 Agost, 2022
granados6-1280x960.jpg

Salou viu des d’avui i fins al proper dia 15 les seves Nits Daurades. La capital de la Costa Daurada rep en aquests dies més de 200 mil persones. Per això, l’alcalde Pere Granados, en aquesta entrevista, destaca el paper protagonista que el programa de les festes ha reservat pels artistes locals i les entitats saulonenques. Recorda que la festa major d’estiu és un gran aparador per fer lluir els valors, la tradició i la cultura local. Pere Granados també parla de l’actualitat política i intenta esclarir què és l’Eix Cívic. Recorda que serà el candidat de Sumem per Salou. També critica algunes actituds del govern català. Diu que el seu objectiu no és alimentar guerres ni perdre el temps amb polèmiques estèrils. “Salou enamora”, per això considera que tot l’esforç és poc per millorar la qualitat de vida dels salouencs i del municipi que és referència a nivell turístic.
1

Com seran aquestes Nits Daurades?
Són les festes de la total i absoluta normalitat. S’ha intensificat molt la cultura tradicional i popular i s’ha introduït elements nous o s’ha pensat en la gent gran, ja que han patit molt durant la pandèmia. També s’ha fet un programa pensant en la gent jove amb concerts d’artistes emergents del municipi. Però, també hi ha cantants de talla internacional. Seran unes Nits Daurades, inclusives, molt ben treballades i ben planejades.

Són, en definitiva, unes festes per agrair els que més van patir durant la pandèmia?
Sempre hem tingut en compte els elements festius de Salou, les entitats municipals i els nostres artistes. Salou té molt patrimoni viu i això ens ha d’enorgullir com a poble. La festa major és el millor aparador per a exhibir el nostre potencial artístic.

Quanta gent creu que visitarà Salou durant les festes?
Unes 200 mil persones. Salou en aquesta època es converteix en el municipi més poblat de la província de Tarragona.

El pregoner sol ser una personalitat del món del Turisme, enguany és el director de l’Oficina de Turespanya a Dublin, Rubén López Pulido…
Les Nits Daurades se celebren en la temporada d’estiu, té un caràcter turístic. És un bon aparador per ensenyar com som i que fem com a poble. Intentem, per això, buscar persones relacionades amb el món del turisme. Rubén López Pulido té una gran trajectòria en l’espectre turístic. Tenim molta bona relació i empatia. La seva oficina a Dublín patrocina molt la nostra destinació. Aquest any, hi ha hagut un creixement importantíssim del turisme irlandès.

Diria que Salou a Irlanda, és el líder de la destinació de sol i platja

Esteu recollint fruits de la feina feta, oi?
Podríem dir que sí. Vam fer molta bona feina a Irlanda.

Els irlandesos tenen Salou molt ben conceptuat…
Diria que Salou a Irlanda, és el líder de la destinació de sol i platja. Allà juguem en una lliga de primera divisió.

El mercat rus ha baixat i sembla que l’irlandès l’ha substituït…
Hi ha més irlandesos de l’habitual. La promoció és molt important. La gent no ve si no fem la feina que ens pertoca. En temps de pandèmia hem viatjat a Irlanda. Van ser anys complicats. No podrem substituir el turisme rus per l’irlandès perquè Rússia té més de 144 milions d’habitants…

A Salou es continua construït unitats hoteleres. Ara, l’Ajuntament pretén regular els habitatges d’ús turístic…
Només volem que es respecti els drets de tothom. No es farà cap normativa que violi cap dret ni tenim intenció de perjudicar a ningú. Tothom guanyarà amb la regulació perquè hi haurà una major qualitat del servei prestat. Hi ha oberta un procés de participació ciutadana. Esperem que tothom ens faci arribar els seus suggeriments.

El seu govern també ha obert un procés participatiu pel tema de l’Eix Cívic… Vostè és de l’opinió que ha d’haver-hi més propostes i menys protestes…
Hem de tenir clar que si perdem el temps amb protestes, ens oblidarem de les propostes. Nosaltres volem potenciar el diàleg i estudiar tots els suggeriments. Volem arribar al màxim de consens.

Hem de tenir clar que si perdem el temps amb protestes, ens oblidarem de les propostes

Vostè confia en aquest projecte?
Crec que hi ha molta confusió. L’Eix Cívic no és un pla urbanístic per a construir pisos. És fals.

Però, també ho és o no?
Va més enllà que això. La construcció dels edificis es fa per una qüestió de finançament. No podem fer un Eix Cívic sense finançament. Hi ha hagut molta intoxicació. L’Eix Cívic serà un gran espai urbà, la vegetació tindrà un gran protagonisme i la cultura i el patrimoni tindran una gran presència. Hi haurà serveis públics, comerç i una gran zona d’aparcament. Entre tots hem de fer un espai que agradi a tothom, però això des de l’ajuntament insistim en el diàleg i el procés de participació ciutadana.

S’implementarà el tramvia?
Sí, en 2025 i serà una zona destinada als vianants.

Hem d’intentar diferenciar l’Eix Cívic de la construcció d’edificis (…) Hem de sortir de les protestes per dedicar-nos a les propostes

Quan vostè parla cara a cara amb els representants veïns, ells ho acaben entenent?
Ara sí. Però ha costat molt perquè hi havia molta intoxicació. Hem d’intentar diferenciar l’Eix Cívic de la construcció d’edificis. Fins ara no hem tingut cap al·legació. Ara, quan ja havien tingut tres oportunitats anteriors, comencen a fer-nos arribar suggeriments. I això ens agrada. El diàleg és de ser la palanca d’aquest projecte. El sector privat, els veïns i l’administració hem d’estar tots a una. Estic escoltant tots els veïns de la zona afectada i intentant esclarir els dubtes. Hem de sortir de les protestes per estudiar propostes, per això hem creat una comissió. Estic convençut que arribarem a molts bons acords.

Malgrat el diàleg, serà impossible satisfer els interessos de tothom. Com ho farà?
Hem de tenir en compte d’interès general. Va passar el mateix amb el Barranc de Barenys. Va haver-hi molta polèmica, però al final van decidir, defensant l’interès de la majoria.

Aleshores també hi havia intoxicació política?
I tant… Hi ha uns que volen treure rèdit polític, però nosaltres, com a govern, hem de treballar pensant en l’interès general i pel progrés de la ciutat.

Vostè ha tornat a dir que les obres del Hard Rock començaran el primer semestre del 2023. L’oposició ja ha reaccionat…
L’oposició fa la seva feina i jo la meva. Les obres començaran en el primer semestre del 2023.

Com estan les relacions amb Via-seca?
Són cordials.

Segur que serà en 2023?
Sí. L’oposició hauria d’estar contenta.

Sóc el candidat de FUPS i el cap de llista de Sumem per Salou

I no ho està?
Jo no parlo de l’oposició.

Però està bé escoltar l’oposició…
Jo analitzo propostes i no perdo el temps amb les protestes.

Vostè es presentarà a les properes eleccions amb les sigles de…
Sóc el candidat de FUPS i el cap de llista de Sumem per Salou.

I el PSC…
Estem parlant.

Què vol dir això?
Jo vaig conversar fa molt de temps i tot anava bé.

Serà una llista única?
Una coalició? S’està treballant en aquest sentit.

Però serà una llista cremallera?
Sóc el candidat de Sumem per Salou amb aquells que vulguin venir. Sempre busquem l’estabilitat, ja que en el passat vam viure moments molt convulsos. Si hi ha estabilitat hi guanyem tots.

Ha estat un encert que vostè fos el president del Patronat de Turisme?
Sí. Per primera vegada, hem fet política turística. Hem reforçat molt el producte turístic. I hem intensificat molt la relació amb els sectors. Ara estem donant un impuls al programa ‘Salou 365 dies’, perquè el que volem és deixar clar que Salou té vida més enllà de l’estiu.

Hi ha uns quants talibans que no tenen ni idea de turisme, però parlen com si fossin experts

Com està el Camí de Ronda? Està acabat?
Queda per executar dos trams molt petits a la Penya Tallada i a la Cala Morisca.

Després, quin serà el seu nou gran projecte?
Desestacionalitzar la temporada turística i intentar, entre tots, que hi hagi més activitat econòmica a l’hivern. Tenim suficient producte per poder assolir aquest objectiu. Hem aconseguit acabar o encarrilar projectes històrics.

Quina relació manté amb la Generalitat?
Correcta.

I amb vicepresident?
Fa temps que no el veig, però tinc bona relació amb la gent del seu equip pel tema del Barranc de Barenys i l’Eix Cívic. No oblidem que és la Generalitat qui ha de finançar l’Eix Cívic.

Quant costarà l’Eix Cívic?
Molts diners…

Quina relació té amb el govern central?
Excel·lent. He tingut el suport per a projectes importants com el Camí de Ronda, la nova estació ferroviària. Estic molt content pel tracte rebut pels diferents ministres del govern de Pedro Sánchez. La relació amb la ministra de Turisme Reyes Maroto és excepcional. Ha sabut valorar-nos com a destí turístic.

La Generalitat va enviar una relació dels municipis candidats als fons Next Generation i no ens hi va incloure

Sabem que el sector turístic és molt sensible. Com analitza la polèmica de les punxades en l’oci nocturn?
Estic preocupat. Estem fent una gran promoció del nostre municipi i aquestes notícies ho trenquen tot. Tiren per terra tota la feina feta. Em sap molt de greu.

Salou ha sortit molt beneficiat amb els fons Next Generation…
Crec que vam fer bona feina en la sostenibilitat i la digitalització. Vam ser el municipi de Catalunya que més diners europeus ha rebut en aquesta primera fase, perquè teníem molta feina avançada. Però, he de confessar que em va saber greu assabentar-me que la Generalitat va enviar una relació dels municipis candidats als fons Next Generation i no ens hi va incloure. Això no és gens correcte.

Som un model turístic a extingir per a molta gent que està al govern de Catalunya

Creu que a la Generalitat el veuen com l’enfant terrible?
No ho crec. Han perdut una oportunitat. No han sabut valorar el que és Salou i la seva importància turística. S’obliden que si parlem de turisme estem parlant d’economia.

Però admet que vostè també podria haver comès errors de comunicació?
Som un model turístic a extingir per a molta gent que està al govern de Catalunya.

Qui?
Van en contra del turisme de masses. Nosaltres, durant dos mesos, som un destí concentrat però no massificat. Som un destí familiar. Però hi ha uns quants talibans que no tenen ni idea de turisme, però parlen com si fossin experts. No entenen que el model de Salou és un model d’èxit. És un model a seguir en altres autonomies. Sembla que els agradaria estar en l’època de les cavernes.

Però de qui està parlant? De la CUP?
De la CUP, els comuns, els podemites i tots els cawbayàs.

Creu que guanyarà les properes eleccions?
Ni idea.

Però hi ha sondejos…
No en tinc cap. Els salouencs no són ximples. No es deixen confondre i saben els que els va bé i que necessita el seu municipi. Els, a través del vot, ja diran si hem fet o no una bona feina.

Estic aquí per defensar els interessos del meu poble i millorar la qualitat de vida dels salouencs que van confiar en mi

Hi ha desgast del govern?
Jo em relaciono amb la gent i estic aquí per defensar els interessos del meu poble i millorar la qualitat de vida dels salouencs que van confiar en mi.

Està satisfet amb el seu govern?
Sí, molt. I estic molt content amb la gent de Sumem per Salou.

És una fórmula a seguir?
Crec que hem aportat estabilitat a Salou, malgrat la intoxicació política i la rumorologia. Un municipi turístic com Salou necessita pau i tranquil·litat. Les convulsions polítiques no són bones ni aconsellables.

Què és Salou per a vostè?
Ho és tot. Quan una persona s’introdueix sempre descobreix alguna cosa. Hi ha gent que porta aquí tota la gent i sempre descobreix alguna cosa nova. Salou és un municipi apassionant. Treballar per Salou és una passió.
I love Salou. Sí, sí. Salou enamora.

PUBLICITAT








REDACCIÓ1 Agost, 2022
Berni-Álvarez2-e1659175897900.jpg


Berni Álvarez és força conegut a Tarragona pel seu vessant polític i especialment per la seva implicació amb el Club Bàsquet Tarragona, equip que entrena des de fa força anys. Recentment, el també exjugador de bàsquet ha assolit una fita destacada. Tanmateix, no ho ha aconseguit com a tècnic del CBT, sinó com assistent de la selecció espanyola sub-20, la qual es va proclamar campiona d’Europa el cap de setmana passat. A més, Espanya es va fer amb l’or sense perdre ni un sol partit, guanyant la final 61 a 69 contra Lituània. Es tracta del primer campionat internacional d’Álvarez, qui prèviament s’havia quedat dues vegades a les portes de l’or. Ara, el tarragoní per fi ho ha obtingut, i des de larepublicacheca.com volem saber les seves sensacions.

 

Com se sent després de guanyar un or internacional?
Sensació de feina ben feta, d’haver pogut aconseguir un repte molt gran i important. Han estat molts dies de treball i de concentració. El fet de poder guanyar un europeu ho fa més gros.

Sap millor pel fet d’haver-se quedat a les portes dues vegades?
No. Porto molts anys a la Federació i he viscut de tot. Perdre a vuitens, a semifinals, a dues finals… El fet de perdre sempre et deixa un regust amarg. Tot i així, la sensació sempre ha estat molt bona. Tenia moltes ganes de guanyar perquè mai saps quan tornaràs a estar. Era especial i haver-ho assolit és una culminació del procés de treball de molts anys amb les seleccions.

Com de difícil ha estat guanyar aquest europeu?
Molt complicat. El fet d’haver guanyat tots els partits no implica que hagi estat fàcil. Vam guanyar Lituània en la primera fase i això ens va donar molta confiança. Hem preparat molt els partits i els inicis de cada enfrontament han estat durs. La confiança, el treball i la preparació han estat excel·lents, i això ha permès que ho tiréssim endavant. Hem fet una feina molt exigent que ha comportat moltes hores veient vídeos, entrenant a pista… Tot perquè els nois estiguessin el més preparats possible. La concentració s’ha fet llarga. Hem estat més de 35 dies voltant per Guadalajara, Lisboa, la Línea de la Concepción, Montenegro… Al final tot ha sortit bé i ha valgut la pena.

Què és allò que més destacaria de l’experiència?
El gaudi d’un moment únic com és la victòria. Ja havia viscut aquesta experiència en altres mundials i europeus, però no havia aconseguit tenir la sensació especial de guanyar. Segurament que des de la meva època de jugador que no sentia res igual. Probablement des de la Copa del Rei. Tot i ser un tòpic, no es pot descriure amb paraules.

Com s’aguanten els nervis des de la banqueta en ocasions com aquesta?
Has d’intentar mantenir molt la calma. És diferent quan estàs d’assistent o de segon entrenador a quan estàs de tècnic principal. Has de veure moltes coses, estar pendent de les tàctiques que havíem parlat i de reaccionar ràpid a l’hora de proposar canvis o alternatives. Estàs molt nerviós perquè tot funcioni i, malgrat tenir-ho molt preparat, sempre passen coses ho distorsionen tot. Quan el partit es posa complicat un ha d’estar mentalitzat per suggerir altres opcions i ser útil per guanyar el duel. Segurament estàs més nerviós abans de començar que durant el partit.

I ara quin és l’objectiu?
De moment, gaudir-ho al màxim. En l’àmbit europeu hem arribat fins al més alt i ara he de continuar tenint confiança en la feina que faig a la Federació. No és fàcil perquè entreno a un nivell segurament molt inferior al dels altres companys de les seleccions. En el nostre staff hi havia moltes persones vinculades a l’ACB o que ho han estat. Jo de LEB or com a molt i ara estic a EBA.

Amb tantes persones volent ser-hi, que em cridin a mi és un orgull i més venint de Tarragona, que a nivell bàsquet per desgràcia no és una potència. Estic convençut que tard o d’hora ho serà. Mantenir-se allà és complicat, però tinc la sensació de feina ben feta. Ser campió d’Europa era un repte que havia de tirar endavant després de dues plates.

PUBLICITAT











REDACCIÓ29 Juliol, 2022
jordi-sanz-1-e1658952884824.jpg

Pallaresos recupera la seva festa major d’estiu. Ho fa sense cap restricció derivada per la pandèmia. L’alcalde, el socialista Jordi Sans, es mostra molt satisfet perquè la població pot gaudir d’una programació que prima el retrobament i per la implicació de la gent del poble. L’edil reconeix que hi havia moltes ganes de gaudir d’unes festes amb el segell pallaresenc. Jordi Sans que ha assumit, recentment, la presidència del consistori – conseqüència d’un acord polític – espera poder comptar amb el suport del partit i de la militància per convertir-se en l’alcaldable del PSC a les properes eleccions. Però, com que encara quedem molts mesos al davant, l’edil s’estima més concentrar-se en les festes i convida tota la ciutadania a xalar amb una festa major pensada per a tots els públics.

Alcalde, finalment, es recuperen les festes com abans de la pandèmia. Hi havia ganes, oi?
Sí. Hi ha moltes ganes tant per part de l’ajuntament, que vol oferir unes molt bones festes, com per part dels veïns i veïnes que tenen moltes ganes de gaudir-les.

Són unes festes desitjades. Quin és el plat fort?
Sí. Realment no hi ha un plat fort a les festes. Les festes, del tot, ja són un plat fort. El que fem és un augment progressiu de la intensitat de les festes a mesura que ens apropem al dia 6 d’agost, Sant Salvador, que és Patró dels Pallaresos. Aquest any la intensitat més gran de les festes serà durant els dies 5, 6 i 7 d’agost.

S’ha intentat donar protagonisme a la gent del municipi, oi?
No és que s’hagi intentat donar protagonisme a la gent del municipi sinó que, ja des de sempre la implicació i col·laboració de les associacions, entitats, veïns i veïnes ha sigut màxima. Aquest és la raó de l’èxit. S’ha fet un programa pensat per a totes les edats…

Hi ha alguna novetat?
Sí, el programa és molt complet i està pensat per gaudir dels actes, des dels més joves fins als més grans. Com a novetat es farà la 1a edició del Pallafest, que és un doble concert amb les bandes pallaresenques: Chicanos i Ankor.

M’agradaria tornar a ser alcaldable, però això depèn de l’agrupació local del PSC i de si hi ha altres alcaldables

Es té en compte algun protocol anticovid?
Aquest any farem la festa major sense cap restricció. En aquest sentit, no ens consta cap advertiment de les autoritats sanitàries. No obstant això, la ciutadania té prou cura. Hi ha molta responsabilitat individual.

Quin projecte vol culminar fins a les eleccions vinents?
A final de mandat, gairebé tots els projectes estan encarrilats. Ara el que volem és poder finalitzar-los dins del termini previst.

Es presentarà a la reelecció?
Això depèn de l’agrupació local del PSC i de si hi ha altres alcaldables. Per part meva, m’agradaria tornar a ser alcaldable.

PUBLICITAT













REDACCIÓ27 Juliol, 2022
PERE-SEGURA-1-1280x640.jpg

Si bé l’estiu ja té el seu punt de bon rotllo i de relax. Poder fer una festa major allunyada de les restriccions de la pandèmia és tot un luxe. Vila-seca ha preparat un programa festiu pensat en el retrobament i el gaudi dels residents i forasters, grans i menuts. L’alcalde Pere Segura confessa que hi havia ganes de recuperar la normalitat, tant a nivell social com psicològic. En l’àmbit polític, el batlle fa un balanç positiu del seu mandat i ja es planteja tornar a presentar-se a la reelecció. Confessa que la relació amb el seu homòleg salouenc és cordial, tot i que hi ha punts de vista diferents sobre el Hard Rock. Segura treu pit a l’hora de dir que el seu municipi està fent els deures en l’àmbit de la lluita contra el canvi climàtic: “En aquest sentit, som un referent, i les dades i accions ens avalen”. 

 

Finalment, arriben les festes tan esperades. Se semblen molt a les que es feien abans de la pandèmia…
Sí! Teníem moltes ganes de tornar a la normalitat. De fet, jo com a alcalde només he viscut unes úniques festes en plena normalitat, que van ser les d’inici de mandat, les del juliol-agost de 2019. A partir d’aleshores, ja no n’hi va haver a causa de la pandèmia o van estar molt condicionades per les restriccions que se’n derivaven. Tota aquesta situació ens ha portat a un punt d’esgotament psicològic, per la qual cosa tothom agraeix moltíssim viure unes festes normals, de retrobament, amb gent i gaudint de totes les activitats que s’hi ofereixen.

 Tenim sempre la voluntat de promoure els artistes locals o els músics que pertanyen a bandes del municipi

Quin és el plat fort?
No crec que hi hagi un únic plat fort, sinó que hi ha diversos plats forts, segons els gustos o interessos de cadascú. Si t’agrada la màgia, tens el Mag Lari; si t’agrada la música de petit format o més tranquil·la tens el chill-out al jardí de la Biblioteca. Però, també hi ha concerts de gran format i activitats familiars. Hi ha ofertes de tota mena.

S’ha intentat donar protagonisme a la gent del municipi, sobretot als artistes, oi?
Tenim sempre la voluntat de promoure els artistes locals o els músics que pertanyen a bandes del municipi. Per aquesta raó, l’Espai Cubik és un espai de km. 0, on els artistes poden oferir als seus veïns i a la seva família, el seu art i creativitat en el seu propi municipi.

Hi ha alguna novetat?
Hi ha moltes novetats, com ara l’escenari de la plaça d’Estudi que oferirà espectacles familiars i la barreja de Dj del nostre municipi amb altres professionals també de primer nivell a l’Espai Cubik.

Es té en compte algun protocol anticovid?
Des de Vila-seca, hem aplicat sempre els protocols que estableix la Generalitat de Catalunya que, per sort, ara ja són molt lleugers respecte a la Covid.

Seran aquestes les seves darreres festes? Es presentarà a la reelecció?
La idea i el pensament és que si tot conflueix: família, partit polític i companys, és que pugui tornar-me a presentar.

Treballem per matisar les diverses casuístiques i problemàtiques del Hard Rock (que n’hi ha) però amb una mentalitat constructiva i de treball

Quin balanç fa del seu mandat?
Crec que en puc fer un balanç molt positiu. Hem dut a terme molts projectes i hem reactivat moltes iniciatives, creant així nous horitzons per una Vila-seca que té un futur esplendorós.

Hi ha hagut molta polèmica provocada pel projecte Hard Rock. Està resolt?
Està en vies de solució. Treballem per matisar les diverses casuístiques i problemàtiques del mateix projecte (que n’hi ha) però amb una mentalitat constructiva i de treball, que farà que arribem a punts de trobada, amb l’objectiu que aquest projecte sigui una realitat.

Vostè i l’alcalde de Salou heu fet les paus?
Les relacions sempre han estat bones i cordials. Simplement, cadascú té visions diferents, en aquest sentit.

Sembla que el turisme també recupera la seva normalitat. Es nota a Vila-seca i a la Pineda?
Sí, estem molt contents des del punt de vista de Vila-seca i la Pineda, perquè hem arribat a nivells similars l’any 2019. Tot això ens fa ser optimistes, tenint en compte que el context ha estat particularment perjudicial, ja que el turisme rus, per a la nostra destinació, era particularment important. De fet, s’hi han sumat diverses situacions: el Brèxit, la pandèmia i el conflicte rus-ucraïnès i, tot i això, ens n’hem pogut sortir amb uns nivells prou optimistes i bons. Això significa que tenim una destinació ferma i consistent, fruit del treball de molts anys.

Som dels pocs municipis que portem la línia de costa cap endins per a poder fer front al canvi climàtic

Les platges estan en les millors condicions?
Les platges es troben en magnífiques condicions ara mateix. Crec que tenim una platja com mai, ja que no ha estat afectada pels temporals, tenim uns amples i qualitats de sorra perfectes i l’aigua transparent, d’una qualitat òptima.

Què està fent el govern municipal contra el canvi climàtic?
En aquest sentit, som un referent, i les dades i accions ens avalen. De fet, el projecte presentat als fons europeus estableix tornar a un sistema litoral amb les dinàmiques pròpies d’abans que l’home urbanitzés en excés. Som dels pocs municipis que portem la línia de costa cap endins per a poder fer front al canvi climàtic i apropar-nos al frontal marítim que hi havia anys enrere.

PUBLICITAT














REDACCIÓ26 Juliol, 2022
oscar_constanti-1280x1878.jpg

L’estiu convida al retrobament i a sortir al carrer. El bon temps contribueix a la interacció social i a potenciar els elements més espectaculars de la nostra cultura. Constantí n’és conscient d’aquest fet i ha preparat un programa de festes per a aquest estiu pensat per a tot el públic i totes les edats. L’objectiu és, sobretot, passar-s’ho bé i gaudir, en harmonia, dels nostres éssers estimats. Els forasters també s’hi trobaran com a casa, perquè no cal ser d’un poble per sentir-se a gust. La cultura i l’humor, entrelligat amb la tradició, formen una màgia difícil d’explicar amb paraules. Constantí ja té en marxa la seva festa major post pandèmia. Els sentiments estan a flor de pell… Les ganes de passar-s’ho bé són més que moltes. L’alcalde Óscar Sánchez ens desgrana el programa festiu, on l’absència de la mascareta és una realitat, tot i que la responsabilitat individual també és clau.
|

Hi havia ganes de tornar a la normalitat, oi?
I tant!! Després de dos anys molt difícils, tots tenim moltes ganes de fruir de la nostra Festa Major sense restriccions i recuperar tot allò del que no hem pogut gaudir: concerts, carrers, places…

Com li agradaria que fos aquesta Festa Major?
La més participada i compartida. Com deia abans, hem passat dos anys molt complexos en els que hem hagut de canviar les prioritats del nostre projecte de poble, per prioritzar les necessitats bàsiques de famílies i comerços que ho estaven passant molt malament. Per tant, ens agradaria que els nostres veïns i veïnes visquin aquesta festa amb alegria i optimisme.

El programa ha estat pensat per agradar a tots els públics, quina és la gran novetat?
Sí, s’ha treballat amb molta il·lusió des de totes les àrees de l’Ajuntament per tal de preparar la millor Festa Major possible per a tothom. Una de les grans novetats és el concert dels Pets al Conjunt Monumental de Centcelles, després d’onze anys han tornat a casa amb la presentació del seu últim àlbum “1963”. Voldria destacar també la recuperació de la Nit de Barraques amb la col·laboració de diverses entitats i associacions locals; o la presentació en aquesta ocasió del Ball Parlat de Dames i Vells de Constantí que anirà a càrrec del pregoner Fermí Fernández, que a la vegada és membre de Dames i Vells de Tarragona.

Destaqueu l’actuació de Dames i Vells, per què?
Encara que sembli mentida, de vegades l’humor, la sàtira i la crítica et permeten veure les coses des d’una altra òptica, que sempre va bé.

M’agradaria que els nostres veïns i veïnes visquin aquesta festa amb alegria i optimisme

Compteu amb la important col·laboració de les entitats culturals del municipi. Són fonamentals, oi?
La nostra Festa Major és compartida amb molts agents del poble, no tan sols a nivell cultural, sinó també entitats esportives, igual que la col·laboració del petit comerç local.

Què és el que més li agrada de les festes?
En això no rumiaré gaire: el que més m’agrada és el tracte amb les persones i compartir estones amb amics i amigues, i amb els veïns en general. El tracte que no et permet el ritme del dia a dia.

Quin acte s’hi haurà d’anar amb família?
Hi ha molts actes que són familiars, però per escollir-ne un que atraurà molta gent, és el concert del Pot Petit del dia 1 d’agost.

Els treballadors  municipals fan un esforç enorme per poder adaptar amb les màximes condicions possibles tots els serveis derivats dels actes que organitzem, intentant trobar el màxim equilibri

S’ha canviat la ubicació de les barraques, quin és el motiu principal?
El motiu principal és la gran afluència de persones que esperem perquè són grups de renom que atrauen molt de públic.

No li agradaria que la festa major fos un revulsiu turístic?
De fet, ja ho és. Durant aquests dies ens visita molta gent, familiars i amics dels veïns de Constantí per gaudir també dels actes que oferim. Pel que fa al turisme pròpiament dit, des del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i conjuntament amb l’Ajuntament, s’organitzen diferents actes de promoció que constitueixen un atractiu per als visitants del Camp de Tarragona.

Les festes d’estiu comencen a tenir una base molt sòlida, fet que atrau molta gent. Està adaptat el municipi a una afluència de persones?
Sí, des dels diferents departaments de l’Ajuntament, els treballadors i treballadores municipals fan un esforç enorme per poder adaptar amb les màximes condicions possibles tots els serveis derivats dels actes que organitzem, a la vegada que compliquin el menys possible, el dia a dia dels ciutadans i així trobar el màxim equilibri.

Es presentarà a les properes eleccions?
Il·lusió i projectes en tenim per continuar al capdavant de la màxima representació municipal, però no depèn exclusivament de mi, sinó de moltes altres circumstàncies. Cap a finals d’any prendrem la decisió definitiva.

Què està fent el seu municipi per ‘controlar’ el canvi climàtic?
Estem treballant en diferents línies, per una banda, fent campanyes de sensibilització a la ciutadania, amb la contractació d’educadors ambientals a peu de carrer i l’ampliació de la recollida selectiva als comerços, per exemple; fem actuacions de renovació de l’enllumenat públic actualitzant-lo a tecnologia led, molt més sostenible; la instal·lació de carregadors elèctrics a la via pública per facilitar la reconversió a vehicles elèctrics o híbrids; la bonificació de l’IBI durant tres anys per la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques, bonificacions als vehicles elèctrics; també estem executant inversions a la millora de la xarxa d’aigües, i un llarg etcètera. I, per altra banda, estem treballant al Pla d’Acció per l’Energia Sostenible i el Clima.

PUBLICITAT












REDACCIÓ25 Juliol, 2022
Víctor-Álvarez-Ecologistes-en-Acció4-1280x826.jpg

Tarragona està plena de reptes mediambientals. D’una banda, el territori sempre ha mantingut el debat entre economia i salut de la mà de la indústria petroquímica. Ara, però, sorgeixen altres qüestions com els ‘pros’ i els ‘contres’ del turisme de creuers. Tanmateix, el municipi ha de posar la lupa en moltes altres problemàtiques com la contaminació de pellets (microplàstics) o la gestió forestal de l’Anella Verda. En aquest àmbit, la renaturalització del riu Francolí també esdevé vital per a Tarragona. Per tal d’esbrinar més quant a tot plegat, avui entrevistem al president GETE-Ecologistes en Acció, Víctor Álvarez. El seu punt de vista ecologista serveix per adonar-nos de la multitud de fronts oberts que té la societat tarragonina en matèria de sostenibilitat.

 

Quins són els principals problemes mediambientals que té Tarragona?
Els trobem al voltant de la ciutat, tant des de la part marítima amb el Port com de l’interior amb els pols químics. Tarragona es troba rodejada de grans actors contaminants, enmig d’un triangle de les bermudes conformat pels dos polígons químics i el Port. Això té una afectació a gran escala per terra mar i aire. Tenim batalles obertes a tot arreu. Finalment, també hem d’intentar salvaguardar l’Anella Verda, ja que és el darrer gran espai verd de la zona, el nostre pulmó que fa contrapès a la contaminació.

Què amenaça l’anella verda?
Diversos fets. En primer lloc, l’àmbit urbanístic a través del POUM, i després l’abandonament de la gestió forestal, que ha provocat una deixadesa de l’entorn i un desequilibri. Això es tradueix en convertir l’Anella en polvorí durant aquests estius tan calorosos. Hem de recuperar la gestió agroforestal per ser capaços d’autoabastir-nos amb alguns aliments i alhora fer de defensors de l’espai verd.

On entra aquí el BCNWorld?
Això va en la línia de grans projectes urbanístics, associat a una massificació turística i de consum. La zona en qüestió ja està molt castigada per l’urbanisme. És un model de ciutat que busca la destrucció i el caos. No volem aquest tipus de turisme, volem respectar el medi ambient. Hem d’acabar amb aquest tipus de projectes que tan sols serveixen perquè s’enriqueixin uns quants, sense cap benefici per a la població.

Es podrà aturar el projecte Hard Rock?
Esperem que sí. És la nostra il·lusió. És possible que s’avanci fins a un punt on Incasol pugui vendre els terrenys. En quant la Caixa es pugui desfer d’aquests, aquest projecte perdrà molta força perquè dependrà únicament de la societat.

Quina valoració fan del parc fotovoltaic que ha anunciat PortAventura de cara als propers anys?
En l’àmbit energètic, no és fàcil dir si una cosa està bé o malament. Has de valorar si pesen més els aspectes positius o els negatius. No estem a favor de macroprojectes personalistes de grans empreses, però si es fa des d’un punt de vista sostenible per autoproduir-se la seva energia, està bé. No obstant, en comptes d’ocupar una zona verge podrien fer ús dels espais lliures a les seves instal·lacions com els terrats.

Tarragona tindrà una Zona de Baixes Emissions el 2023, quina és la seva posició?
Estem totalment a favor. Cada cop som més conscients que la contaminació afecta la nostra salut amb els costos econòmics que també comporta. Volem que els polítics siguin més ambiciosos i no facin el mínim que obliga la llei.

No obstant, la indústria contamina molt més que els cotxes…
Sí, cada zona és un lloc especial i no es pot comparar. Tanmateix, és cert que les emissions dels vehicles són una proporció molt menor en comparació a les d’una fàbrica o a les dels creuers. Això no vol dir que no hàgem de fer un consum responsable. És vital un bon servei de transport públic amb preus assequibles i moltes freqüències perquè la població deixi el cotxe a una banda. Si a la ciutadania se l’obliga a fer aquest canvi en matèria de sostenibilitat, a les empreses també se les ha de requerir.

S’obliga les empreses a seguir l’exemple de la ciutadania?
Se les obliga amb mínims. Un gran exemple és la indústria química de Tarragona amb l’estudi de la qualitat de l’aire. Legalment, hi ha uns requisits, però són mesures de mitjanes anuals. Per tant, és possible que durant una setmana contaminis molt més del permès, i després estiguis un més a mínims. Legislativament, s’han de posar pics de contaminació que no es puguin sobrepassar. També s’ha d’obligar a invertir més innovació per trobar maneres de contaminar menys. Alhora, hi ha components químics que no es troben regulats. La normativa espanyola ha de ser més exigent.

Defineixi l’estudi de la qualitat de l’aire amb una sola paraula.
Imprescindible.

Reformulo la pregunta. Defineixi l’actual estudi de la qualitat de l’aire amb una sola paraula.
Inútil, paper mullat. Sobretot per part de l’administració, ja que hauria de tenir un control més contundent i que es fes a altres zones.

L’Agenda 2030 és una promesa ferma o tan sols una mentida?
Tant de bo fos una promesa ferma, però l’administració no està treballant el necessari per a poder assolir-ho.

Vol dir que simplement estan quedant bé cap a la ciutadania?
Podríem dir que sí. Estem fent petits passos que, davant de l’emergència climàtica, és com si no féssim res. Ens estem quedant curts. Ens quedarem a mig camí fins que ens obliguin a canviar radicalment.

Per què passa això?
Entenc que per interessos econòmics. Per desgràcia, no podem viure a banda del sistema econòmic del qual formem part. Els interessos econòmics controlen les voluntats polítiques.

Com afectarà la visita dels creueristes a Tarragona?
Estem fomentant un famós model turístic que a altres parts del món l’estan bloquejant. Venècia, Barcelona, València, Mallorca… Tots aquests ports estan rebutjant creuers perquè s’han adonat del problema que hi ha. No fa falta cometre el mateix error si veiem com ha anat en altres indrets. L’objectiu de l’Autoritat Portuària de Tarragona és potenciar aquest vessant turístic aprofitant la limitació que impulsa Barcelona. En resum, fer de Tarragona l’alternativa a Barcelona.

La gran realitat és que moltes persones no surten dels creuers, es queden dins perquè sovint ho tenen tot pagat. Alguns baixen, però si només tenen unes poques hores per visitar la ciutat… El punt dels creuers és la contaminació, ja que fins i tot parats mantenen els motors en marxa; la massificació turística que no té un gran impacte econòmic; i sobretot la construcció de la nova terminal al Moll de Balears. Hi ha estudis del Port que apunten que la despesa mitjana de cada creuerista a Tarragona és d’uns 26 euros. Un tarragoní es gasta més sortint a sopar. Per què han de gastar molt si ho tenen tot inclòs al creuer?

El que més consumeixen a la ciutat és roba, souvenirs i servei de cafeteria; però ara construiran una terminal duty free que vendrà roba, souvenirs i bar-cafeteria. La majoria ja no trepitjaran Tarragona. El poc impacte econòmic que tenien els creuers a la ciutat es perdrà totalment amb la nova terminal.

El Moll de Balears serà un fracàs?
Tant de bo ho fos. Sabem que el Port el potenciarà i ho vendrà com el futur dels creuers. En cap cas ho vendran com fracàs, malgrat la gran despesa pública que s’hi pugui fer. Sempre parlen de beneficis milionaris en termes macroeconòmics. D’aquests diners, la majoria es queden al Port de Tarragona, que recordem que depèn de l’Estat. Llavors, aquests diners no entren a la xarxa monetària del municipi. El que sí que s’endú Tarragona és la contaminació i la massificació turística.

Com valoreu el topall de 200.000 creueristes que es proposa l’Autoritat Portuària per fer un estudi sobre l’impacte d’aquest sector a Tarragona?
És un despropòsit. Ho aconseguiran ràpidament gràcies a les prohibicions de Barcelona. En el seu dia, les seves previsions eren de 150.000 creueristes pel 2025. Abans de la pandèmia ja hi van arribar. No cal esperar als 200.000 o 250.000 visitants per fer estudis, podem fixar-nos en altres anàlisis que s’han fet a altres indrets i que evidencien que els creuers no són positius.

Tarragona es convertirà en Barcelona?
Serà una minibarcelona. A més, Barcelona té la capacitat de retenir els creueristes que baixen del vaixell. Tarragona, en canvi, té un bon grapat de turistes que arriben al Port i marxen a PortAventura o fins i tot a Barcelona. Que ensenyin els seus estudis i que expliquin com s’han fet.

Des de la seva associació teniu dades sobre les emissions dels creuers a Tarragona?
No. És una reclamació que fem, ja que no hi ha mesuradors de la qualitat de l’aire. Moltes dades no es fan públiques. A més, no tan sols s’haurien d’instal·lar als molls, sinó també a la ciutat, perquè la contaminació es mou amb l’aire. Hem de saber les emissions totals i aquelles que la ciutadania respira. Aquests estudis no es fan perquè saben que van en contra seva.

La legislació permet que no es facin aquests estudis?
Clar. Tot i que fos obligatori, s’hauria de controlar que es fes i la manera de fer-lo. Per exemple, tots els ports han de tenir un sistema bypass pel moviment de sorra, i cap en té. Tot s’ha de regular, però després s’ha de fer complir la normativa.

L’Autoritat Portuària de Tarragona és una institució transparent?
No. L’Autoritat Portuària no és una institució transparent. Donen les dades que els hi agraden. En el món dels creuers sempre es parla dels creueristes de trànsit i dels de port base; els primers són els que estan de pas i els segons són els que es queden a la ciutat un temps. Els de Tarragona són de trànsit, que deixen un benefici irrisori. A Barcelona, Calvet treu pit perquè tenen molts de port base, però a Tarragona això no es menciona, ja que és molt difícil que dos ports tan propers tinguin molts creueristes d’aquest tipus a cada indret. A Tarragona, aquestes dades no es donen, no sabem el tipus de creuerista que ve a la ciutat. Tampoc controlen les persones que baixen de l’embarcació. La informació que tenim les trèiem dels diaris.

Tarragona com pot treure’s la bandera negra per la contaminació de les platges amb microplàstics?
Té molta feina, però es podria fer en poc temps si s’ataqués el problema d’arrel. Els pellets (microplàstics) vénen d’un complex industrial determinat que tots sabem. Hem de centrar els nostres esforços allà. Moltes d’aquestes boletes de plàstic vénen de les pèrdues diàries de la indústria química, ho he vist amb els meus propis ulls. Quan netegen amb aigua o plou, els pellets acaben a les rieres i al mar. En comptes del projecte voluntari que impulsen les químiques, hauria de ser una obligació. No haurien de perdre ni una sola unitat. La indústria química segurament es defensarà posant les culpes als transportistes, però el seu marge de benefici és tan petit que ja es preocupen de no perdre gaire mercaderia. En canvi, a la química li és igual perdre un quilo de microplàstics, ni se n’adonen.

Com es pot evitar aquesta problemàtica?
Millorant els sistemes de la mateixa química i dels filtres pluvials, així com apostant per un altre material que no fos plàstic.

Quina és la situació a Tarragona respecte a l’abandonament d’animals?
Malament. Tenim una protectora que no té els recursos necessaris ni pels animals que atenen. Les instal·lacions no tenen el volum ni la qualitat adequada per un municipi com Tarragona. Està en una deixadesa total. És penós. Els voluntaris fan màgia. Sovint posen diners de la seva butxaca. L’Ajuntament hauria de potenciar-ho econòmicament i millorar les instal·lacions. L’administració podria cercar col·laboracions i convenis per a ajudar els voluntaris. Sabem que estan mirant d’aconseguir ajuts, però potser no és suficient. A més, es va pensar en la possibilitat de traslladar la protectora a les gavarres, tot i que no hi ha res oficial.

L’Ajuntament de Tarragona s’hauria d’implicar més en la protectora?
Molt més. L’Ajuntament té competència directa amb la gossera, unes instal·lacions molt petites que estan en condicions deplorables. Allí van els animals que acaben de recollir del carrer. Pel que fa a la protectora, el Consistori delega competències a una entitat, tot i que l’edifici és de titularitat municipal. Aquesta entitat t’ho pot gestionar, però l’has de dotar de recursos suficients.

Quin és el nombre d’abandonaments d’animals?
És un nombre constant. En època de pandèmia va augmentar per l’excusa de sortir de casa per treure el gos. S’hauria de fer més pedagogia i fer entendre a la població que els animals no són una joguina. Els gossos s’impliquen i creuen en la persona, són conscients de com és la vida a la protectora.

Què implica el fet que els animals ja no siguin considerats béns?
Legalment implica molt. Comencen a tenir drets i se’ls ha de tractar amb uns mínims. Ara manca un control i un seguiment de segons quines conductes. Esperem que aquesta problemàtica baixi gràcies a les penes més severes. Moltes persones no cuiden els seus animals perquè no es poden permetre anar al veterinari, aquí tenim una altra gran qüestió.

Què proposen amb el projecte de renaturalització del riu Francolí?
Fer que el riu torni a les condicions naturals. A Tarragona, el Francolí més aviat sembla un canal perquè està tot empedrat. Un riu ha de tenir el seu bosc de ribera. Tenim situacions d’estiu on el riu va sec i la gespa del costat s’està regant. És una mica incoherent. Aconseguir que el Francolí es renaturalitzi ajudarà a millorar la qualitat ambiental i la vida de les persones. També volem que hi hagi aigua constant. A Tarragona, hi ha trams secs per la sobreexplotació dels aqüífers, tant per a ús de rec com per a les químiques.

El projecte va ser presentat i acceptat per l’Ajuntament de Tarragona, i ara rebrà els fons next generation. La renaturalització del Francolí ha estat el pilar que ha permès al Consistori obtenir aquests fons europeus que també destinarà per a altres afers. Tenim 3,3 milions d’euros per millorar l’entorn de la ciutat.

No obstant, hem de lluitar per disposar d’aigua constant al Francolí. És l’únic punt que l’Ajuntament no va acceptar. El projecte incloïa la construcció d’un terciari a la depuradora per bombar aigua riu amunt per a assegurar que hi hagués bon cabal tot l’any. Això no es farà i creiem que al govern municipal li ha faltat valor per a acceptar-ho dins de la iniciativa. L’Agència Catalana de l’Aigua donava el seu vistiplau i de fet està construint aquests terciaris en altres llocs.

Per què l’Ajuntament s’hi va negar?
No ho sabem. Van dir que no ho veien viable. Un riu sense aigua és un riu mort. Això té afectacions a la fauna. Hi ha amfibis i altres animals com l’anguila que estan protegits per llei a causa del seu perill d’extinció. En l’àmbit internacional s’està fent molta feina per defensar aquestes espècies, i a Tarragona les estem deixant morir.

Podrien presentar el projecte a altres municipis?
Sí, és una altra opció. Ens plantegem anar a Constantí. Molts Ajuntaments reclamen aquestes depuradores amb les millores que comporten. Ens ha estranyat que el de Tarragona no l’hagi volgut. Volem un conveni amb el govern de Tarragona per fiscalitzar i seguir dia rere dia el desenvolupament de l’obra. No volem rebre diners, tan sols controlar el projecte.

PUBLICITAT



REDACCIÓ19 Juliol, 2022
moha1.jpg

Moha Quach és un xef reputat a la província. El seu restaurant, El Terrat, ha esdevingut una de les catedrals de visita obligatòria per als amants de la bona gastronomia. 

El jove cuiner és un innovador i s’atreveix amb plats diferents, apostant pels productes de la terra. Sap prou que la presentació dels plats és un factor fonamental. Per aquesta raó, els seus menús degustació s’han convertit en una desfilada de ‘monuments’ al·lusius a la Tàrraco romana. Moha és un dels xefs convidats a les Nits Gastromediterrànies que s’estan duent a terme al prestigiós Gran Palas de la Pineda.
|

Moha, que representen per a vostè les Nits Gastromediterrànies?
Va ser una gran oportunitat per mostrar la nostra cuina en un emplaçament diferent i emblemàtic.

Què podem esperar de vostè i dels altres dos xefs?
A banda del segell personal de cadascú, els comensals podran veure tres línies diferents de cuina del nostre territori

Quin és el seu plat preferit?
(riu) Cap en concret i tots a l’hora.

Quina és la seva espècie preferida?
El Ras El Hanout: mixt d’espècies que en el seu conjunt aporten màgia als plats.

Quina creu que és la identitat del seu restaurant (El Terrat) i del seu menjar?
El territori a la cuina amb tot el que implica, en definitiva, tot el que ens envolta amb una proximitat relativa.

Quin és el següent pas de la seva carrera? Aconseguir una Estrella Michelín?
El treball i el sacrifici són els grans conductors cap a les nostres metes. Vull mantenir i millorar la nostra línia de treball tant a la sala com a la cuina. Tots els reconeixements que vinguin a casa nostra són benvinguts. Però, la nostra dedicació està pensada per a servir sempre el client.

PUBLICITAT










REDACCIÓ18 Juliol, 2022
IMG_4857-1280x960.jpg

Quarts d’onze del matí i el Palau de la Diputació de Tarragona bull d’activitat. L’edifici del passeig de Sant Antoni és un formiguer constant de gent entrant i sortint en un dia de treball laboral. Accedim a l’ens supramunicipal per conèixer quina ha estat la tasca en aquest mandat de Noemí Llauradó (ERC), la nova presidenta que ha agafat el relleu de Josep Poblet (CiU), després de dotze anys al càrrec. I no ha estat una gestió gens fàcil, tal com admet Llauradó qui ens explica com s’han hagut de reinventar i gestionar tres anys “d’emergències” climàtiques, socials i econòmiques. La presidenta ens obre les portes del seu despatx i conversem sobre aquest mandat, marcat per la crisi sanitària i social esdevinguda per la Covid-19, també sobre els reptes del nostre territori i la relació entre la Diputació i les diferents administracions locals, i quin ha estat el seu paper durant aquests mesos marcats per la incertesa i una recuperació econòmica que es veu amenaçada per una nova ombra de crisi.

Quin balanç fa d’aquests tres anys presidint la Diputació?
Balanç positiu. Però ha estat el mandat -no només a la Diputació, sinó també a la resta d’administracions- de la gestió d’emergències. Recordo que només entrar, vam haver de gestionar els incendis de la Ribera d’Ebre, que evidencien, en bona part, i que són fruit del canvi climàtic. Després van venir els aiguats de la Conca de Barberà, més tard el temporal Glòria, Filomena… Una sèrie d’episodis climàtics que van fer mal a la demarcació, amb víctimes mortals, danys als carrers i equipament públics… per tant, gestió de desgràcies. També l’explosió d’Iqoxe i, per descomptat, l’esclat de la pandèmia de la Covid-19. Ha estat el mandat del fet d’haver de reinventar-se per haver de fer front a tots aquests problemes.

Com ha estat el fet d’haver de gestionar una pandèmia amb la incertesa i el desconeixement sobre la mateixa?
Tot i que l’esclat de la Covid-19 ens va sorprendre a tots, crec que hem tingut la capacitat necessària per adaptar-nos i poder fer front a tot el que succeïa, hem pogut estar al costat de tots els ajuntaments, que són els nostres destinataris per tal de poder garantir tots els serveis. La desinfecció dels municipis, el manteniment de les carreteres, la compra de material sanitari (mascaretes, gel desinfectant). Crec que ha estat una bona gestió, tot i haver de gestionar-ho tot telemàticament amb el teletreball.

Noemí Llauradó amb larepublicacheca.cat

I ara els plans de reactivació econòmica per fer front a la crisi econòmica.
Hem destinat molts recursos als ajuntaments per fer front a aquesta crisi, sobretot a les entitats socials. Tot i que també ens hem fixat en altres línies de treball. El sector cultural ha estat un dels més afectats i que més ha patit la conseqüència de les restriccions i els aforaments. En definitiva, afrontant tots els flancs on atacava la pandèmia. Un altre dels sectors on hem incidit ha estat en el Turisme, que també s’ha vist molt afectat per aquesta crisi.

Aquesta pandèmia també ha evidenciat la necessitat de tenir cura dels municipis i evitar el despoblament de les àrees rurals. Com s’ha afrontat?
És un dels nostres grans reptes. Ens hem posat les piles per donar cobertura de serveis a aquells municipis petits de l’interior que es troben en aquesta problemàtica i que, lamentablement, perden població de manera continuada. Sabem que hi ha eines per poder combatre el despoblament i nosaltres (la Diputació) som una d’elles, perquè ens permet poder injectar recursos a les localitats tarragonines, uns 85 milions pels municipis, que poden destinar a inversions o despesa corrent. Al final el més important és que els pobles puguin oferir serveis de qualitat, per tal que la gent s’hi quedi i atreure més població.

Ha estat el mandat de les emergències i del fet d’haver de reinventar-se per haver de fer front a tots aquests problemes.

Un altre dels reptes és l’arribada de la fibra òptica per poder digitalitzar els municipis.
És de vital importància. De fet, a través de la xarxa de carreteres de la Diputació, a través dels treballs de manteniment i gràcies al pacte amb la Generalitat, s’està desplegant la fibra òptica per tal de poder arribar a tots els municipis de la demarcació. És vital estar ben connectats, tant a través de la xarxa de carreteres, com amb les telecomunicacions, ja que d’aquesta manera també ajudes a les localitats a poder atreure empreses i generar un teixit empresarial. També garanteixes que la població pugui teletreballar des dels pobles i és una eina molt important contra el despoblament.

I pel que fa al canvi climàtic? Quines eines s’han destinat a les administracions locals?
Hem doblat totes les partides pressupostàries per tal que els ajuntaments puguin dur a terme polítiques contra la crisi climàtica, en l’àmbit de l’enllumenament per exemple, fomentant el canvi de les llums convencionals a les de tipus LED, o les calderes de biomassa per alimentar energèticament les poblacions.

Vizcarro i Llauradó en l’entrevista

Quines són les comarques que més preocupen a causa d’aquest despoblament?
Totes les de l’interior. Conca de Barberà, Terra Alta, la Ribera d’Ebre o el Priorat. Són les quatre comarques que més s’han vist afectades. Tot i que en alguns d’aquests municipis ens hem trobat que molta gent arran de la pandèmia, s’han plantejat anar a viure a aquests pobles més petits durant el confinament i que han decidit quedar-s’hi. Una de les parts positives d’aquesta pandèmia ha estat el fet de veure com algunes persones deixen la ciutat per anar al seu poble. No necessàriament tots hem de viure en les ciutats, sempre que hi hagin garantits en un radi assumible, tots els serveis necessaris. Tots hem de tenir l’oportunitat de poder decidir viure al poble on hem crescut i no haver de marxar. Aquest és un dels reptes demogràfics més importants que tenim com a societat.

Quina importància tenen en aquest context els ‘esperats’ fons Next Generation europeus?
Aquests fons en definitiva el que busquen és que siguem una societat molt més resilient. Davant de les amenaces del canvi climàtic, els efectes de la crisi de la Covid-19 i la recessió econòmica, hem d’estar preparats i treballar en aquests escenaris per tal que les generacions futures puguin continuar gaudint d’un futur sostenible, tant en l’àmbit climàtic, com econòmic i social. Crec que el treball de la Diputació amb els municipis és positiu en aquests projectes de sostenibilitat i transformació energètica.

Hem de fer que el nostre territori sigui un lloc encara millor, i això implica que es generin oportunitats per tothom, que siguem una demarcació on es generi treball per tothom, amb habitatge digne.

Quin és l’objectiu de la seva gestió més rellevant en aquest mandat?
És poder fer de les nostres comarques un lloc millor per viure. Sempre he dit que hem de fer que el nostre territori sigui un lloc encara millor, i això implica que es generin oportunitats per tothom, que siguem una demarcació on es generi treball per tothom, amb habitatge digne.

Un altre dels grans reptes és la mobilitat i el transport. Sembla que s’estan fent passes per millorar les connexions ferroviàries amb l’estació intermodal. Quina valoració en fan?
Tot allò que sigui inversió pel nostre territori és positiu. I l’estació intermodal és una prioritat que ha de garantir el servei a tot el territori, que faciliti la mobilitat de les persones i, a banda, que millori les connexions amb l’aeroport de Reus, per tal de millorar la dinamització econòmica i turística de la demarcació. No pot ser que un viatge a Barcelona ara trigui el mateix que fa trenta o quaranta anys. Hem de progressar i s’han de garantir unes infraestructures dignes, per poder vertebrar el territori, amb un transport públic sostenible.

Un altre dels grans objectius pel Camp de Tarragona és aquest projecte de la Vall de l’Hidrogen Verd. Quines novetats hi ha sobre aquest pla?
Estem a l’espera que sigui publicat el PERTE, on les diferents valls de l’Ebre de l’Aragó, País Basc i Catalunya, amb aquest anomenat eix de l’hidrogen de l’Ebre opten a ser generadores d’aquesta energia més sostenible a través dels fons europeus. Hem tingut resolucions favorables i estem a l’espera que els plans avancin, però som optimistes.

Noemí Llauradó a l’interior de la Diputació

Sobre la qüestió territorial. Hi ha desigualtat entre les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre?
Pel que fa als recursos que destinem a ambdós territoris, tenim un equilibri. També amb el Baix Penedès. Sempre hem de garantir una equitat i un equilibri i sempre vetllem per aquest equilibri. És cert que les Terres de l’Ebre han estat oblidades durant molt de temps i un exemple ha estat les desgràcies climàtiques. Apostem molt per la marca turística de les Terres de l’Ebre, que està creixent i que ajuda a mostrar la seva gastronomia, la seva geografia o amb la memòria històrica. És una terra amb un potencial enorme i que s’ha de sentir acompanyada per totes les administracions.

Quina és la situació del Baix Penedès? Els alcaldes han decidit alçar la veu i es veuen maltractats i oblidats.
És una comarca fronterera amb dues demarcacions i hem de facilitar l’apropament del Baix Penedès, millorant la mobilitat. Hem de reflexionar sobre el fet que la gent s’estimi més mobilitzar-se cap a Barcelona i no cap a Tarragona. Una altra de les problemàtiques són les ocupacions il·legals en les segones residències que afecten directament els municipis del Penedès. En l’àmbit econòmic s’ha de continuar apostant, tant pel teixit industrial que és molt potent, com pel sector agroalimentari i vitivinícola, també amb el turisme i, entre tots, els hem de fer valdre. Hem de continuar apostant i destinant recursos.

Precisament la pandèmia ha fet que aquestes localitats del litoral penedesenc i tarragoní hagin crescut i ara es faci més evident la manca de serveis davant aquest augment. Com ho valoren?
Valorem aquest creixement dels pobles del litoral de forma positiva. Però sí que és cert que creixen les localitats de la costa, però perden població les de l’interior i hem de fer que hi hagi un equilibri, com he esmentat abans. És cert que la pandèmia ha evidenciat que la gent pot viure a la costa sense la necessitat de desplaçar-se cap a les ciutats per treballar, gràcies al teletreball. Tenim un clima i unes condicions i qualitat de vida que atreuen la gent i que són privilegiades. El repte d’aquestes localitats és el fet d’haver de mantenir aquests serveis durant tot l’any i no fer-ho només durant uns mesos a l’època vacacional. Això se soluciona destinant més recursos i donant eines als municipis.

Crec que la guerra de campanars entre les dues ciutats és un mite. Fa anys que aquesta batalla ja no existeix i la realitat és que hi ha molta sinergia i col·laboració.

Com valora la relació entre Tarragona i Reus?
Perfectament bona. Crec que la guerra de campanars entre les dues ciutats és un mite. Fa anys que aquesta batalla ja no existeix i la realitat és que hi ha molta sinergia i col·laboració. El que és important pel desenvolupament de la demarcació és que Tarragona i Reus sumin i el que cada vegada és més evident és el fet que han esdevingut una àrea metropolitana. Treballem a Tarragona, però vivim a Reus, o al revés. També ho podem traslladar a Cambrils, Salou o Vila-seca. Ens comportem com si fos una sola ciutat i això és el que fa que la demarcació avanci. I això ens fa més forts.

Llauradó i Vizcarro durant l’entrevista

La capitalitat l’ha de continuar exercint Tarragona?
La capital administrativa és evident que és Tarragona. Però ja no és tant el fet de parlar de capitalitat administrativa, sinó que tenim una capitalitat coral molt distribuïda per tota la demarcació. Som una gran ciutat difosa i crec que hem d’observar els municipis i les ciutats tarragonines de forma molt més oberta.

Reus està demostrant que pot acollir esdeveniments esportius d’alt nivell (World Padel Tour). Què li falta a Tarragona per poder fer-ho, a banda de no tenir una jugadora d’elit com Ari Sánchez?
Això ha estat molt determinant. És un fet que Ariana Sánchez és una jugadora reusenca i en aquest cercle esportiu va sortir la possibilitat de portar el circuit de pàdel a la seva ciutat. Si hagués estat de Tarragona, s’hauria fet aquí. De fet, també s’acullen altres esdeveniments, com en altres localitats de la demarcació. La lectura que s’ha de fer és molt més d’àmbit global i de territori que no pas sectorial. És la riquesa del nostre territori. Tots tenim aquelles parts rellevants depenent de la zona geogràfica.

La lectura que s’ha de fer és molt més d’àmbit global i de territori que no pas sectorial. És la riquesa del nostre territori. Tots tenim aquelles parts rellevants depenent de la zona geogràfica.

Però la realitat és que la ciutadania percep que és molt més fàcil ara mateix fer coses a Reus que a Tarragona.
A mi el cert és que no m’arriba. Crec que ara mateix tots els municipis estan bullint d’activitats, ja que la gent tenia moltes ganes de recuperar la normalitat. No puc valorar un municipi més que un altre, ens hem de valorar i fer estimar molt més en el nostre conjunt. No ens valorem i no som conscients del potencial que tenim tots junts com a territori, si sumem plegats Tarragona, Reus, El Vendrell, Amposta i Tortosa. Tenim un territori molt ric.

No es tracta només d’obrir les portes. Volem fer les coses amb rigor, que hi hagi una seguretat per tota la gent que pugui passar i evidentment, preservant tot el tema de les Savines.

Un altre dels punts calents és el futur del preventori de la Savinosa. Com està el projecte?
Va ser una de les primeres qüestions que vam abordar. Hi havia un acord de consens a la Diputació que es preserva, que és el més important per tal d’impulsar qualsevol projecte a la finca de la Savinosa. Però la pandèmia i la caiguda del POUM han obligat que s’hagi de replantejar allò que s’hi vol fer. Vam haver d’esperar la nova normativa urbanística que supleix l’antic planejament urbanístic, les estem analitzant i hi ha una comissió que està estudiant totes les línies. Quan hi hagi un projecte, tant de l’ajuntament com de la Generalitat, qui ha d’aprovar el nou planejament, mirarem d’impulsar-lo. És complex, si no fos així no faria més de cinquanta anys que està així. El projecte ha de tenir un impacte més enllà de Tarragona, ha de ser beneficiós per la ciutat, però també pel territori.

Així i tot, des del mateix govern de la ciutat, amb l’aprovació de la moció per obrir la tanca de la Savinosa, parlen de poder apropar el preventori a la ciutadania.
No és tan fàcil. Hi ha molts condicionants. No es tracta només d’obrir les portes. Volem fer les coses amb rigor, que hi hagi una seguretat per tota la gent que pugui passar i evidentment, preservant tot el tema de les Savines. Estem treballant. Quan hi hagi una sintonia entre Generalitat, Diputació i Ajuntament, estarem en disposició d’explicar alguna cosa més, però no tenim pressa. Hem de mantenir aquest consens i fer les coses ben fetes, treballant amb certeses i anant plegats de l’ajuntament i de la Generalitat. No volem generar expectatives que després generin frustracions.

PUBLICITAT



 


REDACCIÓ5 Juliol, 2022
nil-garcia_.jpg

Nil García és el jove que va decidir tornar públic un episodi d’assetjament sexual. Tenia gairebé 17 anys i el va patir quan militava la JNC per part d’un càrrec orgànic de Convergència. A través del seu compte de Twitter, va dir que un tal ‘senyor Q’ havia convertit la seva vida en un infern. Han passat vuit anys dels fets. El jove ho havia intentat oblidar. Va reviure el passat quan el polític convergent – ara afilat a Junts per Catalunya – es va posar en contacte amb ell a través de les xarxes socials. Nil García assegura que mai no va haver-hi contacte físic. El polític només havia enviat vídeos amb contingut sexual. En una entrevista a la republicacheca.cat, el jove diu que hi ha molts joves afectats. Espera que Junts actuï en conseqüència, sobretot per evitar que les seves joventuts es converteixin en víctimes.

|
Ja sé que pot ser fins i tot ofensiu, però, com et trobes?
Doncs, em trobo en una muntanya russa d’emocions, no ho sabria descriure. Entre trist, nerviós i confiat.

Per què vas decidir fer públic aquest episodi negre de la teva joventut?
Necessitava desfogar-me després de recordar-ho. Tenia necessitat de passar pàgina i els últims dies veient alguns casos d’assetjament només calia fer el pas.

Et sents millor ara que ho has explicat?
No, de moment no em sento millor. M’hauria agradat que hi hagués més reacció política. (La classe política) No ha dit res ni m’han dit res. Ningú s’ha posat en contacte amb mi en les darerres hores.

Per què li dius ‘senyor Q‘, quan té nom i congnoms que segons alguns cibernautes es tracta de Quim Amorós?
No li poso noms perquè la gent ja ha sabut posar-li nom. Òbviament, té cara i ulls, però no em pertoca a mi fer-ho, sinó al partit o alguna instància superior. Ell, m’ho imagino, també en llegir-ho era conscient que es parlava d’ell. I molts companys i afectats també han sabut identificar-lo.

Li tenies por?
No, por no li tinc. Ni molt menys i mai li he tingut. Tenia respecte a la situació en general i por a fer alguna cosa malament, però a mesura que passa el temps, sé que no he fet res dolent. Hi ha molta gent afectada, massa… Les coses no poden quedar així.

M’agradaria que aquest cas finalitzés amb l’expulsió de l’assetjador i que JxCat demanés disculpes als afectats, que hem estat molts

Per què no ho vas denunciar públicament abans?
No sé que dir. No ho sé perquè no ho vaig abans.  Ni ho recordava (o no volia recordar-ho), perquè no hi pensava. No em veia amb força o simplement no sé. És difícil dir-ho. Està fet i és millor tard que mai, penso jo.

Vas mantenir relacions íntimes amb el ‘senyor Q’?
No, mai no va haver contacte físic.

Coneixes altres joves que van ser víctimes del polític?
Sí, conec força gent que va ser víctima. Massa dmalauradament. I molts érem amics i jo no sabia que estàvem els dos en la mateixa situació.

Mantens contacte amb cap dels afectats?
Sí.  I ara més amb tot aquest cas, per poder donar-nos ànims, denunciar conjuntament…

Què és el que més et repugna d’aquest cas?
Que tothom ho sabés i no s’hagués fet res. La JNC reconeix els rumors i per què no van fer mai res? O Convergència… si hi havia queixes és que alguna cosa estava passant, oi?

A mesura que passa el temps, sé que no he fet res dolent

Us sentiu recolzats pel partit?
No, gens. No s’han posat en contacte amb mi de forma directa.

Després de fer-ne pública la vostra història, algú de Junts s’ha posat en contacte amb vosaltres?
No, més enllà d’un parell de missatges. Suposo que com ja no sóc del partit, no s’hi involucren gaire.

Com t’agradaria que acabés aquest cas?
M’agradaria que finalitzés amb l’expulsió de l’assetjador i que Junts per Catalunya demanés disculpes als afectats, que hem estat molts.

T’has quedat amb mala imatge de la política?
La mala imatge de la política no ve per això, però és un afegit. Confio que alguns sàpiguen reaccionar.

PUBLICITAT










RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter