Arxius de ENTREVISTES | Diari La República Checa

REDACCIÓ23 Setembre, 2021
IMG_1214-1280x960.jpg

Quarts de nou del vespre. Al Cós del Bou, un dimarts previ a la Diada de Santa Tecla, al local de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona l’activitat és frenètica. Maleïda pandèmia. Una cua formada pels castellers liles espera pacient a què els facin tests per poder actuar amb seguretat. Els més petits acaben l’assaig i esperen que comenci el dels més grans. Amb aquesta bogeria ens rep el Jordi Alomà, amb qui tenim una conversa castellera. Parlem de passat, de present i futur, dies abans del seu debut com a cap de colla. El casteller tarragoní s’obre amb nosaltres i se l’il·lumina el rostre parlant de Santa Tecla, amb l’esperança que tota la colla, una de les masses socials castelleres més compromeses del país, pugui tornar a casa seva a fer castells.

Com està la colla després del nou canvi de protocol?
Estem contents, però no satisfets del tot. Aquesta és la sensació que tenim. Com ja sabràs no hem tornat tots. També t’he de dir que ara mateix estem treballant amb el protocol que vam pactar les colles castelleres amb l’Ajuntament de Tarragona i la Xarxa Santa Tecla, que marca que som 140 persones assajant. És un protocol que pot demostrar un estudi que pot assentar unes bases de cara a una tornada més ampla, encara que sigui més restrictiu que el nou protocol aprovat per cultura.

Com ha estat aquest procés d’agafar les regnes de la Colla Jove en plena pandèmia?
Doncs estrany (rialles). Segurament és molt diferent del que ens haguéssim trobat en una temporada normal. Però ja sabíem de la dificultat d’aquesta ‘temporada’, no només pel que fa a la pràctica castellera, sinó també social, de planificacions… La pandèmia no ens permetia poder planificar. Havies d’anar dia a dia i fent i refent per arribar al moment de la reactivació en les millors condicions. Estem preparats i amb la faixa a punt per engegar.

Jordi Alomà, cap de colla de la Colla Jove

Com està la massa social de la colla? Una de les més compromeses del món casteller
La massa social està amb moltes ganes. Però llastimosament no hi som tots. Estem limitats, en aquest cas per l’actuació de Santa Tecla amb només 140 castellers. Vam explicar a tota la colla tot el protocol per aquesta actuació i vam fer una reunió i una consulta per poder veure quina era la disponibilitat i quina direcció havíem de prendre. Vam decidir tots tirar endavant acceptant aquesta situació i anar assajant. Però la colla està amb ganes de tornar tothom i poder omplir el local de gom a gom. Nosaltres estem treballant perquè hi siguem tots.

La Colla Jove en té prou amb aquest protocol?
No. Nosaltres en tindrem prou quan ens autoritzin a tornar a tots. Fins al moment ens podem anar adaptant i treballant, però entenem que és una cosa provisional i que no s’estengui gaire en el temps. Esperem que gràcies als estudis que s’estan fent es pugui comprovar que l’assaig casteller és segur, que les colles treballem amb seny i que donin peu de forma ràpida a què tornem tots a assajar. No podem estar contents si no hi som tots. Si d’una activitat en poden participar 160 persones, també ho poden fer 300, 500 o 800. N’estem segurs.

La colla està amb ganes de tornar tothom i poder omplir el local de gom a gom. Nosaltres estem treballant perquè hi siguem tots.

Us heu sentit ignorats per les administracions?
A veure, la situació sanitària és la que és. A vegades el nostre plantejament pot semblar egoista el dir que no se’ns ha fet cas. Tots coneixem a algú que ha perdut a algun ésser estimat. A la colla mateixa hem perdut companys. Però creiem que s’havia d’haver treballat d’una manera més oberta i transparent, per anar informant de quins passos s’anaven fent. També tenir un protocol de tornada molt més clar, que ens permetés saber en cada moment totes les dades covid per nosaltres poder organitzar-nos. Però bé, sembla que les dades actuals són bones i esperem que aquest nou protocol només sigui l’inici per poder tornar tots al local. Així i tot, sí, creiem que hem estat una mica deixats per part de les administracions. Els hi demanem que ens escoltin i ens tinguin en compte.

Quan et trobes que no hi ha cap entitat que estigui al capdavant de la tornada castellera, entren aquests nervis

Creus que el fet que hi ha hagut diferents protocols de reactivació castellera, on alguns ajuntaments i colles han volgut fer la seva, ha ajudat a fer que hi hagués més incertesa sobre la tornada a plaça?
Clar, és que aquí hem de veure una cosa, i és el que parlàvem abans. No teníem cap protocol de reactivació únic per totes les colles definit. Algunes colles han decidit treballar de manera independent, segurament amb l’objectiu de traslladar els resultats dels seus protocols per a tot el món casteller. Però quan et trobes que no hi ha cap entitat que estigui al capdavant de la tornada castellera, entren aquests nervis. Realment no teníem cap més opció que fer una mica la guerra pel nostre cantó, treballant amb un protocol determinat amb una entitat sanitària i un ajuntament coordinant-ho. De veritat, no teníem altres eines.

Assaig a Cós del Bou / @JoveDeTarragona

Em ve al cap la polèmica amb la Coordinadora. El fet que estigui més en dubte que mai ha agreujat aquesta situació?
Sense dubte. Segurament aquests dubtes que hi ha amb el lideratge de la Coordinadora han fet que les colles decidíssim treballar de forma ‘paral·lela’ o ‘independent’ a les seves decisions o reunions. També et dic que des de la Coordinadora s’han adonat d’aquesta situació i penso que treballaran d’una manera diferent ara.

Seguiu formant-ne part?
Sí, seguim formant part. Hem deixat de formar part de la seva junta. Creiem que hi ha hagut decisions que no formaven part o que no coincidien amb la visió que tenim de l’entitat des de la nostra colla i vam decidir fer un pas al costat dins la seva junta. Però seguim formant-ne part del que és la Coordinadora.

Què significa Santa tecla per Jordi Alomà?
Santa Tecla per mi significa festa major (rialles). Evidentment és un d’aquells dies que tinc marcat en vermell al calendari, molt especial on vols donar tot. Segurament com a casteller vols que tot surti bé i deixar-ho tot a plaça. T’aixeques ja amb nervis al matí, l’esmorzar amb els companys i l’última reunió amb tots els castellers al local. Després l’entrada a la plaça de la Font plena de gom a gom. Al final és un dels cims de la temporada.

L’actuació de Santa Tecla és una primera passa perquè l’any que ve, el 23 de setembre, siguem tota la colla a la plaça i poder tornar a fer grans castells

Què podem esperar d’aquesta primera ‘diada’?
En primer lloc, no és una ‘diada’ com la coneixem. És arribar a la part final de l’estudi que estem realitzant de cara a Santa Tecla. Esperem que tot vagi bé, que totes les colles descarreguin tots els castells i els seus pilars. I, el més important, que no es detecti cap positiu entre castellers, ja que ens donarà molta força de cara a tornar tots a plaça. L’actuació de Santa Tecla és una primera passa perquè l’any que ve, el 23 de setembre, siguem tota la colla a la plaça i poder tornar a fer grans castells.

Castellers testejant-se / @JoveDeTarragona

Estem parlant que ‘debutaries’ com a cap de colla de la Jove?
Tècnicament ja vaig debutar amb els pilars de Sant Magí (riu)

En una ‘diada’ de format a l’antiga amb castell i pilar, em referia
Sí, podríem dir que seria el debut (rialles). Evidentment no és el debut que hagués volgut. Però bé és el que ens ha tocat i amb això treballem.

Un moment per la colla que destacaries per Santa Tecla?
Uf, hi ha molts! El moment segurament és quan vam aconseguir aquell punt d’inflexió amb el cinc de nou i el nou de vuit descarregat, que en aquell moment només l’havia descarregat la Vella. Aquell nou va ser el primer gamma extra de la història i va marcar que poguéssim descarregar uns dies més tard el cinc. Destacaria aquell punt d’inflexió que va tenir la colla, un pas de qualitat endavant.

Aquell primer cinc de nou descarregat, és el castell del Jordi Alomà?
Crec que és el castell de la Colla Jove (somriu). El cinc de nou amb folre és el castell que ens ha donat més mals de cap, però també és el que més alegries ens ha donat.

Com es presenta el futur?
Una mica incert, amb la incògnita de saber quanta gent podrem tenir al local, com estarà la nostra canalla, com estarà la gent de tronc… Moltes incògnites que anirem desvetllant a mesura que aquestes setmanes anem assajant i veient la seva evolució. La paraula és incertesa, però també confiança. Confio en les ganes que tenen els castellers de la colla i que en breu serem molts per poder treballar de nou per assolir grans fites.

La vacunació ajudarà en aquest procés?
Ajudarà i ens està ajudant. Segurament serà una de les claus per a la tornada.

Just avui s’ha sabut que hi ha prevista la Diada del Mercadal a Reus el 3 d’octubre, què ens pots avançar com a colla participant?
Que evidentment la Colla Jove hi serà present. Sembla que serà una diada més ‘normalitzada’ pel que fa als castells i el seu funcionament i amb ganes de trobar-nos amb les colles a plaça, començar a tirar endavant i a normalitzar les actuacions castelleres. El treball anirà enfocat a trobar de nou sensacions amb la canalla, rodatge dels castellers de tronc. Segurament no trobem el nivell casteller que tenia el Mercadal, però hem d’iniciar el que per nosaltres seria la planificació que tindríem els mesos de març i abril.

Per últim, veus possible un Concurs de Castells 2022?
Sí. El veig possible i crec que se celebrarà.

PUBLICITAT









REDACCIÓ23 Setembre, 2021
Santa-Tecla-2021-1280x960.jpg

Santa Tecla ja és aquí! La majoria de tarragonins ja ha gaudit d’algun esdeveniment festiu, veient la imatge d’aquest any de Santa Tecla i segurament pensant en si li agrada o no. De fet, és un pensament que sempre passa pel cap en algun moment de la festivitat. Aquest any, la icona ha estat elaborada per la dissenyadora gràfica Itziar Solla i l’il·lustrador Pau Santanach. Per tal de conèixer més en detall la seva feina, avui els entrevistem als dos en un format diferent de l’habitual. I és que autora i autor respondran alhora.

 

En què es van inspirar per fer aquesta imatge de Santa Tecla 2021?
Volíem que la protagonista fos la santa, una dona. Al llarg dels segles, aquesta s’ha representat de moltes maneres, teníem referents d’ella en pintura, escultura, tapis, joies, etc. vam tenir en compte el Ball del Retaule que es fa dins de la catedral, vam construir la imatge de la santa a partir dels elements més simbòlics del ball.

Els aspectes més significatius són els que es veuen al cartell, el gest de les mans, ja que són protagonistes del ball. Un altre element és el vestit blanc, vam parlar amb la Rosa Llorach Rius que ens va ensenyar els dissenys de la indumentària del ball. I també volíem que la catedral fos present amb la rosassa, dibuixada amb la textura que fa la llum quan entra pels vidres.

La rosassa, a part de ser un una imatge identificativa de la catedral on es representa el retaule, l’hem utilitzat mitjançant la repetició i convertint-lo en una textura de fons, en un element molt característic de festa major com poden ser els focs artificials. D’aquesta manera tenim el personatge de la santa que representaria una part més litúrgica de la festa i els focs (sent la rosassa al mateix temps) com una part més festiva d’aquesta.

Què representa per a vostès ser els autors de la imatge de Santa Tecla 2021?

És un honor i una alegria. Sobretot durant la pandèmia, ja que són temps complicats per tothom. Som autònoms i hem notat canvis quant a feina. També és un esdeveniment gràcies al qual es valora i es pot donar a conèixer la feina que fem els dissenyadors gràfics i il·lustradors.

Sempre és un honor, una alegria i una responsabilitat que un Ajuntament tan important com el de Tarragona confiï en tu per a fer la imatge d’un acte tan important com la festa major.

Quan veuen els seus dissenys pel carrer, què en pensen?

És una satisfacció veure la feina per la meva ciutat. Recordo amb molt d’afecte l’any 2015, quan vaig fer també el cartell de Santa Tecla. Em feia molta il·lusió veure a la gent amb les samarretes grogues del drac. Espero veure la gent i la ciutat de lila aquest 2021! També impacta veure la imatge gràfica sobre suports grans. Fa gràcia quan ho veus a format real. Quan estàs dissenyant al teu ordinador un autobús, una banderola o tanca publicitària ho veus petit, et fas a la idea, intentes que tota la imatge gràfica tingui una uniformitat.

Com diu l’Itziar, sempre és sorprenent veure els dissenys aplicats al carrer i amb diferents suports, veus si el que havies pensat funciona realment. En aquest cas n’estem molt satisfets!

Us van donar pautes precises per fer el disseny o la temàtica va ser lliure dins de l’àmbit de Santa Tecla?

Ens van donar algunes pautes com que aquest any celebrem 700 anys de santa tecla. A partir d’aquí vam començar a pensar en elements representatius d’aquest fet. Des de l’ajuntament n’han ajudat amb la documentació i els referents que necessitàvem per començar a dibuixar. Ens van passar informació i posar en contacte amb la Rosa Llorach Rius pel tema de la indumentària del Ball de Retaule… També s’ha de seguir la normativa gràfica pròpia de les festes, com ficar les marques de la “t” i aquest any, la del 700.

Els agradaria repetir com a dissenyadors de la imatge de les Festes de Santa Tecla?

Estaria encantada de tornar a repetir! I treballar amb el Pau Santanach ha sigut molt fàcil.

Dic el mateix, seria un plaer repetir, ha sigut molt fàcil treballar amb l’Itziar com amb l’ajuntament.

PUBLICITAT


 


REDACCIÓ22 Setembre, 2021
IMG_1156-1280x960.jpg

No està sent una Santa Tecla a l’ús. És evident que la pandèmia segueix causant estralls en les entitats que formen part i participen de la setmana gran de tots els tarragonins. Però hi ha brots verds, després d’aquesta aturada estem davant d’un inici per recuperar la majoria d’actes. Conversem amb en Jan Magarolas, periodista tarragoní que ha tractat amb totes les entitats festives i que, com a professional de la comunicació, ha viscut l’època de joia, l’aturada i la reactivació cultural. Parlem sobre les polèmiques d’aquestes festes, amb entrades i aforaments. Ens descobreix com es va enamorar de la Santa Tecla festiva i parla sobre la necessitat del fet que els joves reivindiquem les festes i les fem més nostres. En definitiva, parlem de la màgia festiva.

Com estàs vivint aquestes Festes de Santa Tecla?
Doncs d’una manera molt diferent de la que estava acostumat, tot sigui dit. Pot ser també per qüestions d’edat i perquè també canviem molt nosaltres (rialles). Però és evident que la pandèmia ha fet molt, així i tot veus com s’estan començant a recuperar actes, tornes a haver de quadrar horaris per intentar assistir, i que ens recorda a altres temps on sí que es produïa aquella explosió d’identitat festiva tarragonina que tant ens agrada.

Què és allò que has notat diferent d’aquest programa festiu adaptat a la pandèmia?
El sentiment festiu i identitari i és, malgrat que la pandèmia segueix present. No podem fer unes festes com les hem entès fins ara. Hi ha molts actes que s’han deixat de fer, sobretot aquells tan massius com la Baixada de l’Àliga, el Cafè, Copa i Puro… Crec que tots ho entenem que no es facin. No és que et sàpiga greu, acabes entenent que no es pot fer i ja està, però es troben a faltar.

Jan Magarolas, peridoista especialitzat en el món festiu

Quins serien els actes que es podrien haver fet d’una altra manera?
Dins del món de la festa tarragonina, hi ha molts actes que són molt ‘sentits’. Un exemple és el Correfoc, una explosió d’orgull i la traca final a les festes. Clar, no sé fins a quin punt era factible poder fer-lo. Sobre aquells actes que es podrien haver fet o no, el que sabem és que l’Ajuntament ha estat treballant, que les circumstàncies han canviat molt recentment, on s’han tret moltes restriccions. Però la logística és la que és i en dos dies no es poden canviar les coses. No pots dir de sobte, fora entrades, fora aforaments i tots al carrer. Seguim marcats per una pandèmia. Vull pensar que l’Ajuntament ho ha fet el millor que ha pogut i entenc que hi hagi actes que no s’hagin celebrat o que s’han reformulat.

Hi ha una part dels tarragonins que celebra aquesta represa, però l’altra ho porta a l’extrem per desgastar el govern municipal
Segurament. No sé si amb la voluntat o no de desgastar el govern de la ciutat. Es percep una certa negativitat. Però he de dir que comparteixo alguna de les crítiques que es puguin fer. Al cap i a la fi com a espectadors de la festa i participants actius, crec que hem de demanar exemplaritat a l’Ajuntament. I això passa perquè el sistema d’entrades funcioni, perquè l’organització sigui més bona i tothom tingui accés a les festes. Un exemple seria si algú s’ha quedat fora d’algun acte per les seves capacitats físiques, això seria imputable a l’Ajuntament. O el tema del sistema de venda d’entrades, que ha col·lapsat en alguns moments, ens ha saltat la cua i això podia provocar que no entressis a l’acte. O el tema de guardar certes entrades per a les entitats del Seguici. Per una banda és comprensible, ja que ells fan la festa. Però també s’hauria d’establir un ordre de prioritats i buscar un equilibri.

El Seguici Popular ha de ser per tothom i tots n’hauríem de poder gaudir. Però cal recordar que les circumstàncies les marca una pandèmia global i em sembla que tots hem de fer una mica l’esforç d’entendre que no és possible fer un seguici al carrer.

En aquesta línia. Seguici Popular per tothom, o només per uns quants? És el que més s’està criticant d’aquestes festes
El mateix nom ho diu. El Seguici Popular ha de ser per tothom i tots n’hauríem de poder gaudir. Però cal recordar que les circumstàncies les marca una pandèmia global i em sembla que tots hem de fer una mica l’esforç d’entendre que no és possible fer un seguici al carrer. A tothom ens hauria agradat i n’estic segur que no hi ha ningú dins l’Ajuntament que pensi que s’ha de fer un Seguici a la plaça de la Font perquè algú en concret es quedés fora. S’ha fet així perquè no es pot fer d’altra manera. Ara, el fet que molta gent no el podrà veure és una conseqüència d’aquesta pandèmia. Crec que s’ha plantejat el millor possible, per garantir que el Seguici tornés a actuar. Són 800 persones les que assistiran als quatre passis, unes 4.000 en total i a més hi ha una cobertura per part dels mitjans públics per veure-ho des de casa. Que no és el mateix, és evident, però hem d’entendre que estem en pandèmia.

En el cas del Retaule de Santa Tecla, vam poder veure com les millors entrades estaven reservades a les autoritats i la resta de gent s’havia de mirar de lluny l’espectacle. És just?
Partint de la base que el Retaule era un acte gratuït i les entrades no eren numerades i el primer que entrava era el primer que seia. Des d’un punt de vista simbòlic, crec que els representants del poble han de ser-hi, però per la meva manera de pensar, allunyat del pensament més catòlic, crec que s’hauria de reformular l’assistència d’alguns representants eclesiàstics.

Com descobreix el Jan el Seguici de Tarragona?
Els primers records de la festa els tinc des del balcó familiar al carrer Major, envoltat de cosins i cosines. És un balcó d’un primer, on veus passar els gegants, on pràcticament pots tocar alguns elements, com el turbant del Gegant Moro (rialles). Quan sentia els tres petards d’inici del Seguici, corria de pressa cap al balcó. Després ens hem fet grans i els he conegut millor, però el meu primer contacte és com a espectador.

Com prens la decisió de dir, ep, vull dedicar-me a escriure sobre les festes?
Per un sentiment de pertinença i d’identitat molt fort. No estic dient que només el tingui jo (riu). Sóc periodista i la meva feina és escriure i parlar d’això i sobretot de temes dels quals en saps. No parlaré d’una cosa que no en tinc ni idea, per una qüestió de responsabilitat periodística. Sempre m’he sentit identificat amb el Seguici i amb les entitats de la Festa. Tarragona és com una gran família, si no coneixes a un, coneixes l’altre. La meva feina és explicar això i és un orgull per mi.

Jan Magarolas davant la façana de l’MNAT

Quin és l’acte de Santa Tecla més especial pel Jan?
Uf. És una pregunta que em faig sempre. Crec que el moment de l’entrada del Braç de Santa Tecla. Probablement és el més espectacular i emotiu de les festes, per la seva simbologia, veient com totes les entitats s’acomiaden de la relíquia, amb joia i dient-li “fins a l’any que ve”. Un altre és els Pilars Caminant. Aquests dos moments són els que tothom hauria de veure alguna vegada.

Un lloc especial per veure el Seguici?
La Baixada de la Misericòrdia és un bon lloc, tant si va de pujada com de baixada. Alguna vegada m’hauria agradat veure’l des de les escales de la Catedral, però ha estat impossible (rialles).

Com expert en el món de la festa. Hi ha garantida una pedrera de petits ‘teclers‘ que garanteixi la continuïtat de la festa, després de l’aturada de la pandèmia?
Et responc amb un rotund sí. Per sort la continuïtat de la festa està garantida per molts anys més perquè té una gran capacitat d’atracció, tant pels tarragonins com per a les persones que no són de Tarragona i que no han viscut des de petits aquesta manera de viure la festa, ja que a les seves localitats les festes majors no es viuen amb aquest sentiment identitari. Només cal veure amb quina joia es viu la Santa Tecla petita. Moltes vegades la viuen amb més goig que els adults.

Hi ha dues Tarragones, la que se sent part de la festa i la que no?
Sí. Hi ha una Tarragona que se sent atreta pels actes festius i en forma part i l’altra que no se sent cridada per diferents raons, siguin polítiques, socials o geogràfiques, que es poden sentir apartats del que és la ciutat.

Com a jove, reivindico que aquells que se senten allunyats, que facin un esforç, que intentin viure tots aquells actes, no només concerts i revetlles.

I els joves, s’hi senten identificats?
Abans hem parlat que amb els infants tens una pedrera garantida i una continuïtat. Si parlem de joves i adolescents, probablement si sents aquest sentiment de pertinença, probablement formes part d’alguna de les entitats del Seguici o de la festa o vàries. Però hi ha molts joves que no se senten cridats a això. Com a jove, reivindico que aquells que se senten allunyats, que facin un esforç, que intentin viure tots aquells actes, no només concerts i revetlles. Hi ha un gran patrimoni popular i la tradició ens ha portat fins on estem ara.

Hi ha relleu generacional dins les juntes de govern de les entitats?
Tinc la sensació, i no les conec totes, que això va en funció de cada entitat. S’ha de tenir en compte que les festes es van recuperar fa més de quaranta anys i clar, en moltes entitats hi ha hagut una renovació necessària en aquests anys. Si en aquell moment tenies 20 anys quan vas començar, ara implica que pots tenir 60. Parlem d’una renovació necessària. Crec que a més la majoria estan obertes a la renovació i a acceptar els punts de vista dels joves, perquè la festa és un element viu que ha d’anar canviant.

PUBLICITAT








 


REDACCIÓ22 Setembre, 2021
cristinaGuzaman_-1280x960.jpg

Cristina Guzmán Roset va canviar l’uniforme dels Mossos d’Esquadra per la política. Considera que està vivint una experiència gratificant, sobretot perquè pot contribuir a la millora de la seva ciutat i al benestar dels ciutadans. Discreta, treballadora incansable i empàtica, l’actual regidora de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Tarragona reconeix que hi ha molta feina a fer a la comissaria de la Guàrdia Urbana. La manca d’efectius és un dels seus principals hàndicaps. En aquesta entrevista, Cristina Guzmán fa un repàs per l’actualitat més prement en relació amb la seguretat. Té una opinió molt particular i crítica amb el ‘tracte’ que reben els extutelats per part de l’administració. L’expresidenta de l’Associació de Veïns de Sant Salvador també parla del seu futur polític i del que li agradaria que passés amb el PDeCAT i Junts.   


Què fa una mossa d’Esquadra governant els destins de la Guàrdia Urbana de Tarragona?

L’Albert Abelló em va convidar a formar part de la seva llista electoral quan jo era la presidenta de l’Associació de Veïns de Sant Salvador. Vaig demanar una excedència als Mossos per dedicar-me a la política i la situació em va conduir fins aquí.

Havia imaginat mai ser la regidora de Seguretat Ciutadana?
Em fa molta il·lusió. Sempre havia pensat que si un dia arribés a governar m’agradaria ser regidora de Seguretat Ciutadana de la meva ciutat.

Com va trobar la Guàrdia Urbana?
Durant molt anys per diferents motius no s’ha proveït els agents necessaris per dotar-la de l’estructura que es mereix i per tenir, en definitiva, una policia forta.

Quants agents falten?
Després de l’ingrés dels nous agents al mes d’octubre, ens faltarà una vintena més. Hauríem de tenir en actiu uns 280 agents, tot i que la Guàrdia Urbana de Tarragona hauria de superar els 300.

Com qualificaria la Guàrdia Urbana de Tarragona (GUT)?
És una policia de proximitat, però és cert que per poder arribar als nivells d’excel·lència encara falten molts efectius.

La gent està satisfeta amb la GUT? Rep moltes queixes?
Sempre hi ha algú que es queixa.

Hi ha veus que apunten a una actitud xulesca per part d’alguns agents…
A tots els col·lectius trobem sempre algú que desentona. Hem de fer un esforç perquè l’atenció al client sigui correcte i la que es mereix. Són molt resolutius a la GUT.

Quina és la gran problemàtica de la Guàrdia Urbana?
Insisteixo: la manca d’efectius.

S’ha reunit amb els sindicats de la policia?
Encara no. Em vaig reunir quan encara no era la regidora de Seguretat Ciutadana. Ens reunirem aviat.

Quan té previst reunir-se amb els representants sindicals?
Serà en breu.

Estem estudiant instal·lar càmeres a la Part Alta i al perímetre del palau municipal

Però coneix les seves reivindicacions?
Clar. Hi ha una promoció interna que cal fer. Hem de resoldre el tema de l’interinatge. També reclamen nous vehicles.

Comprareu cap?
Hem adquirit dos vehicles i dues motocicletes.  De cara a l’any vinent volem comprar-ne quatre més.

Els agents també es queixen de l’estat de la comissaria, sobretot quan plou…
Sí, som conscients d’aquesta reivindicació i en prenem nota. No entenem que un edifici nou arribi al 2021 en aquest estat. Vam demanar assessorament jurídic per exigir responsabilitats al constructor. Les goteres podran degenerar en problemes més seriosos.

Quin ha estat el tema més complicat que ha trobat a la seva arribada?
Els assumptes relacionats amb la convivència i les queixes dels veïns sobre la inseguretat. Estic en permanent contacte amb les diferents entitats veïnals per intentar solucionar alguns aspectes que acaben provocant una sensació d’inseguretat.

La falta de seguretat que es viu a Tarragona és real o és només una percepció?
Crec que s’ha magnificat. Però és important tenir en compte que quan una persona surt al carrer i se sent intranquil·la és perquè està passant alguna cosa i cal analitzar-la.

Què creu que està passant?
Hi ha incidents que cal controlar i hi ha ‘punts calents’ que cal redoblar l’atenció. Tot i això, no vol dir que Tarragona sigui una ciutat insegura.

Hi ha zones on cal dedicar més atenció i efectius

Hi ha punts calents a Tarragona, quins són?
A cada barri hi ha un punt calent, és evident.

Quina és la zona més complicada a nivell d’inseguretat?
Segurament a Camp Clar, però no és nou. És un lloc on hi ha molts conflictes de salut pública.

Per quina zona no sortiria per la nit?
Tarragona no és el Bronx. És una ciutat segura. No obstant, és cert que hi ha zones on cal dedicar més atenció i efectius perquè la gent pugui recuperar la sensació de seguretat perduda.

Vostè diu que cal dedicar més atenció, però alhora parla de manca d’efectiu. Quina és la solució?
La manca d’efectius és real, però els agents estan distribuïts de tal forma que estan fent un patrullatge eficient.

La gent es queixa que la Guàrdia Urbana es dedica més a posar multes d’estacionament que a controlar allò que és realment important per a la seguretat…
Aquesta percepció sempre ha existit. Molta gent creu que la policia només està per denunciar. No podem oblidar que la policia fa la seva feina en tots els seus vessants. El problema és que no agradarà a tots per igual.

Quines garanties podran tenir els ciutadans que vostè no serà una regidora més? Voldrà deixar la seva pròpia petjada, oi?
Jo només em comprometo a entregar-me el 100%. Saben on trobar-me les 24 hores.

Creu que la seva formació com a criminòloga (i mossa d’esquadra en excedència) pot ser útil al capdavant de la Guàrdia Urbana?
Crec que sí.

Patinets i vianants… hauran de conviure
Quina serà la relació entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil?
Ha de ser molt bona. La veritat és que hi ha molt bona coordinació. Hem de potenciar el treball en equip.

Els patinets comencen a ser un problema. Com resoldrem la inseguretat que estan generant?
Haurem de treballar encara més en la convivència entre el patinet i el vianant. Tampoc hi ha tants accidents, el problema és que són molt mediàtics. Els patinets han vingut per quedar-s’hi.

Una altra qüestió que també genera preocupació són els botellots. Què s’està fent per evitar-los sobretot durant la pandèmia?
Hem de demanar als joves que siguin responsables i hem de tenir una actitud pedagògica. Els agents estan coordinats per dissuadir-los. A banda dels botellots, també hem d’observar si es malmet el patrimoni o el medi natural.

Què passa amb els drons? No funcionen?
Els drons han tingut un problema mecànic però aviat formaran part dels operatius. També estem esperant que des de la comissió de protecció de dades que ens autoritzin a fer els vols i enregistrar amb normalitat. No oblidem que posar en marxa un departament nou segueix un procés i té algunes dificultats.

Es van vendre els drons amb pompa i circumstància… Al final s’ha venut només fum, oi?
El dron és una bona eina. Crec que estarà operatiu abans que acabi el mes de setembre.

Càmeres a la Plaça de la Font
Com està el tema de les càmeres de videovigilància de la Part Alta? Hi ha pressupost per a instal·lar-les?
Quan jo vaig assumir la responsabilitat de la Regidoria de Seguretat Ciutadana es parlava molt dels episodis d’inseguretat a la Part Alta. Els veïns sol·licitaven la instal·lació de les càmeres. El govern entén que és una bona eina però cal tenir en compte que també s’haurà de fer una treball de policia de proximitat.

Però hi ha partida pressupostària?
Quan vaig arribar no hi havia. Però estem treballant perquè hi hagi una disponibilitat financera per instal·lar càmeres a la Part Alta i també al perímetre del palau municipal, perquè es pugui controlar la Plaça de la Font, el Carrer Salinas…

Hi ha algun projecte fet?
Sí, però s’haurà de perfeccionar. Estem en fase d’estudi.

La instal·lació de càmeres de videovigilància pretén donar resposta a una inquietud veïnal i apostar per la seguretat

O sigui, la idea és convertir la Part Alta en una mena de ‘Gran Hermano’…
No, la idea és donar resposta a una inquietud veïnal i apostar per la seguretat.

I aquestes càmeres d’on es controlarien?
Des de la Guàrdia Urbana i des de la garita de vigilància de l’Ajuntament.

Quantes càmeres s’haurien d’instal·lar?
Unes 20.

Hi ha la possibilitat que Tarragona pugui controlar els seus monuments a través de videovigilància?
És quelcom que no es descarta.

Estem plenes festes de Santa Tecla. No tem que hi hagi descontrol en temps de pandèmia?
Demanem sentit comú i responsabilitat col·lectiva i individual.

La polèmica dels okupes
Se sent còmode en un govern on hi ha persones que defensen l’okupació?
És un tema delicat que no podem generalitzar ni fer polèmiques estèrils.

Està d’acord amb els okupes?
Estic d’acord que tothom tingui una casa digna.

Què vol dir això?
Que tothom té dret a dormir sota un sostre. Hem de preservar la convivència ciutadana i evitar les okupacions conflictives que poden generar problemes de seguretat. No obstant, també opinió que l’administració hauria de donar respostes més ràpides a alguns casos per evitar les okupacions.

Hauríem d’arribar a l’extrem de no haver necessitat d’okupar immobles

O sigui vostè s’apropa molt més a les idees de la Cup en relació a les okupacions…
Jo només dic que tothom té dret a una habitatge digna.

Li agradaria que okupessin casa seva?
Home, podem fer demagògia, però crec que no paga la pena. Hauríem d’arribar a l’extrem de no haver necessitat d’okupar immobles.

Té alarma a casa seva?
No.

Extutelats? No vam estar a l’alçada
Els extutelats han generat molta polèmica…
Ells estan en una situació molt delicada L’administració no ha sabut estar a l’alçada. Hem acollit els menors, els hem tutelat, però quan han arribat als 18 anys els hem deixat anar sense tenir una habitatge digne i sense integrar-los en el món laboral. Què esperem d’ells ara? Alguns s’han vist abocats a la delinqüència i en molts casos per qüestions de supervivència. Potser hauríem de treballar molt més en el seu futur. Si no els podem integrar en el món laboral no trobarem mai la solució. No ho arreglarem mai.

Creu que hi ha zones de Tarragona on es dedica atenció per qüestions de seguretat però oblidem el vessant sociocultural?
Crec que destinem molt recursos però de vegades no està ben encaminats. Falta més treball transversal entre les administracions. Els diferents actors s’haurien d’asseure i treballar en un pla de transformació social rigorós. Si treballem de manera individual no aconseguirem res.

Se sent respectada com a dona? Intenta introduir el feminisme en la comissaria, en un món que és acusat de masclisme?
Jo m’he sentit super bé acceptada i respectada. No he notat cap acte discriminatori. És una comissaria molt conscienciada amb el feminisme.

Arribar a ser regidora de Seguretat Ciutadana ha complert un somni?
Sí.

PDeCAT i Junts… units
Continuarà en política després de les properes eleccions?
Mai no es pot dir que no.

Però li agradaria?
Continuar no depèn només de mi. Hi ha factors i condicionants que poden determinar el futur.

Se sent còmode en aquest govern?
Sí, els que hi són estimen molt Tarragona i hi ha moltes ganes de construir i de treballar des del consens.

Si es presentés a les eleccions amb quin partit ho faria?
No sé que passarà.

Se sent del PDeCAT?
Més que de sigles jo sóc de Tarragona. Crec que no s’hauriem d’haver separat mai de Junts. M’agradaria que Junts i PDeCAT poguessin sumar, de cara a les municipals, en un projecte engrescador per a Tarragona.

PUBLICITAT








REDACCIÓ21 Setembre, 2021
IMG_1087-1280x960.jpg

Són dies molt atrafegats per totes les entitats del món de la festa tarragonina. Però també s’ha de dir que beneïda ‘normalitat’ festiva. Avui hem volgut apropar-nos a conèixer la realitat que estan vivint els castellers dels Xiquets de Tarragona, amb una conversa amb el seu cap de colla, l’Alfredo González, a qui la pandèmia li va robar el seu debut dirigint a la seva gent a plaça. No té por en explicar les coses que s’han fet bé i malament i ens obre les portes del local prestat per l’Ajuntament al patí del Pou. Ens parla de moments personals i ens apropa la realitat d’una entitat que agafa aquesta Santa Tecla amb molta força i es mira el futur amb l’esperança de poder tornar a fer castells amb normalitat.

En primer lloc preguntar-te, què tal està i com es troba la colla?
Doncs després de veure l’assaig de l’altre dia, la veritat que superengrescats, amb ganes que comenci ja tot, malgrat que comenci més tard castellerament parlant, però és com si comencéssim com si fos Sant Jordi o els primers assajos del febrer. La gent està engrescada i amb moltes ganes.

Un ‘inici de temporada’ marcat per la pandèmia
La veritat és que és tot una mica diferent, lògicament per la situació que estem vivint amb aquest virus. Tot i això jo vaig veure la colla molt bé en aquest primer assaig. La gent està donant tot el que els hi estem demanant i la veritat és que tant la tècnica com tots estàvem molt contents de l’assaig.

L’aturada castellera, en l’àmbit organitzatiu, ha servit als Xiquets per posar una mica d’ordre?
Nosaltres, quan vam agafar la colla i abans de l’aturada, ens vam proposar començar des de zero, poder reestructurar algunes coses i donar un nou aire. La veritat és que veníem d’una temporada dura l’any anterior i ens vam proposar una reestructuració i que la gent tornés a agafar confiança. Als assajos del febrer ho vam aconseguir i ens arriba la pandèmia i hem d’aturar-nos.

Alfredo Gonzalez al pati del Pou

Què és el que ha estat més dur de la pandèmia i l’aturada?
Castellerament parlant, ha estat un pal, com per la resta d’activitats al món. De sobte et veus obligat a parar de fer el que més t’agrada que són fer castells. No saps exactament què has de fer i com gestionar-ho tot. Comences a veure que passen els dies i els mesos i no pots fer res i t’has de començar a inventar activitats i coses perquè la colla no es desenganxi. També comences a detectar diferents problemes, com que la canalla se’t fa gran, gent que et venia molt a assajar et deixarà de venir… Però gràcies al treball de la tècnica, hem pogut detectar els problemes a temps i a poc a poc hem pogut gestionar-ho.

Com se soluciona la problemàtica de la canalla?
La veritat és que ara és més difícil. No pots anar a buscar nens i nenes com abans. Però a poc a poc anem avançant. Ara hem tornat amb la iniciativa ‘Santa Tecla a les escoles’, que ja és un inici. Però a mesura que puguem tornar a fer alguns actes als centres escolars. Per altra part, és evident que el problema més gran és amb la canalla i estem treballant per solucionar-ho.

Com a cap de colla, què és el que ha estat més dur d’aquest període sense castells?
Doncs tu mateix ho has dit, el fet de no poder fer castells. És com si tu et presentes a fer una cosa que t’encanta i de sobte no pots fer res. Més dur que això crec que hi ha poques coses. Gestionar la pandèmia i haver d’inventar coses i reinventar-se de manera contínua no ha estat gens fàcil. Però gràcies al treball s’ha anat solucionant. El pitjor va ser veure com els primers assajos abans de l’aturada anaven bé i de sobte et fan aturar i no pots fer res. El més positiu ha estat veure com la gent ha tornat amb moltes ganes de fer castells i tot el nucli dur de la colla ha tornat amb molta força.

El pitjor va ser veure com els primers assajos abans de l’aturada anaven bé i de sobte et fan aturar i no pots fer res

Us heu sentit desemparats per part de les autoritats?
Jo crec que tots érem conscients que els castellers seríem els últims en tornar a la nostra activitat. Precisament perquè la nostra activitat requereix un contacte directe entre persones i el virus no t’ho permet. Sabíem que costaria tornar a treballar. Però crec que sí que ens hem sentit una mica desemparats. Crec que es podien haver fet molt millor les coses des de la Generalitat, tot i que no crec que tinguin ells tota la culpa. Gestionar una pandèmia no és fàcil i han intentat fer les coses el millor que sabien. Però sí que van deixar clar que seríem els últims en tornar. Havien d’haver estat més a sobre del món casteller i la sensació que tenim és que ens han deixat com als últims, fins que s’ha alçat la veu i ens han començat a tenir en compte.

Castellers testejant-se / @xiquetstgn

En teniu prou amb la normativa actual que marca el PROCICAT?
No. Som conscients que les coses han d’anar pas a pas i si ara tenim aquest protocol, l’hem d’aprofitar, però la colla som tots. Hem d’estar tots a plaça i al local. No podem quedar-nos amb quatre o cinc castellers. Hem de tornar i hem de tornar tots. És obvi que si torna tota la colla i tenim moltes persones, podrem fer millors castells. El virus no es fixa en si som 160 o 25 persones. Els castellers per desenvolupar la nostra feina necessitem a tota la massa social i no podem deixar a gran part de la colla a casa.

Per aquella gent que desconeix els castells, què es pot fer amb 160 persones?
No fa molt un casteller d’una de les colles punteres va assegurar que amb 160 persones pots arribar a fer un castell de nou pisos (rialles). A veure, amb plena seguretat, jo crec que no es podria fer. Amb 160 persones podries arribar a fer un castell de vuit, però amb poca seguretat en cas de caiguda. Però no es tracta del que puguis fer o no amb un nombre tancat de persones, sinó que les colles necessiten a tota la seva gent. No es tracta del nombre de persones per fer un castell determinat, el concepte és que tota la teva gent sigui assajant al local. És com si en un concert només poguessin tocar el bateria i el cantant, i el guitarrista es quedés a casa.

Tal com s’afirmava des d’altres colles del país, la vacunació completa ajuda a fer castells de forma més segura?
La pauta de vacunació és el quid de la qüestió. És la clau per tornar a fer castells. Nosaltres dins la colla tenim inputs que ens indiquen que aproximadament el 85% de la nostra massa social té posada la pauta completa. Sense pauta completa, no només els castells, si no la vida quotidiana serà complicada. Tots sabem que la vacunació no t’eximeix d’agafar el virus i en el primer assaig ho vam dir. Però igual que ho pots agafar assajant ho pots agafar en un bar, al tren, o a qualsevol lloc. Però la vacunació és la clau per tornar a la normalitat i és primordial per la nostra activitat.

Com veieu des dels Xiquets el paper de la Coordinadora i la polèmica en el seu model?
En primer lloc, nosaltres formem part de la Coordinadora, tenim un membre dins la junta, com la majoria de colles. Jo no em puc tirar pedres sobre la meva teulada, això està claríssim. Que les coses es podien haver fet millor? Segur. Què és el que es podria haver millorat? Doncs realment és molt difícil de dir. Qui sap gestionar una pandèmia com la que ens ha vingut? Ningú estava preparat i cadascú ha fet la feina el millor que ha pogut. Sobre les veus que diuen que l’actual sistema de la Coordinadora està caduc, jo crec que tot és renovable. El que està clar és que hem de saber quin és el model que volem per la Coordinadora. I això és feina de totes les colles. Però culpar a la Coordinadora perquè no ha sabut fer la feina… Crec que ens hem posat tots molt nerviosos, donant les nostres opinions, però ningú ha anat a destruir-la.

El que està clar és que hem de saber quin és el model que volem per la Coordinadora. I això és feina de totes les colles

Entrant en matèria festiva, com es gesta la Diada de Santa Tecla d’enguany?
Doncs després dels pilars que vam fer les quatre colles per Sant Magí, ja es va arribar amb l’Ajuntament de Tarragona a un compromís per a poder treballar perquè hi hagués una ‘diada’ per Santa Tecla. Ens vam reunir amb les quatre colles i l’Ajuntament per veure què es podia fer perquè hi hagués castells per Santa Tecla. Al principi hi havia molta incertesa i no hi havia cap protocol i no volíem desobeir cap llei i sempre vam dir que es faria una actuació dins dels marcs legals. La Xarxa Santa Tecla ens va oferir la possibilitat de poder fer un estudi, per veure quin és l’impacte del virus dins d’una colla castellera i ens ho van presentar a les colles i al consistori i es va veure bastant factible. Creiem que aquest estudi pot marcar diferències i ser interessant per la resta de colles del país, per demostrar que els castells són segurs.

Com han rebut els castellers de la colla el fet d’haver-se de testejar, sobretot els més petits?
Al principi des de la junta teníem una mica de por per veure com reaccionaven els castellers de la colla quan els comuniquéssim que s’havien de testejar. Voldran passar pel fet d’haver-se de fer quatre testos abans de l’actuació? La resposta és positiva. En quant ho vam comunicar a través de la nostra app, ens va sorprendre que només en les primeres hores ja s’havien apuntat més de 60 persones i en pocs dies vam assolir el nombre màxim de persones. La gent està molt predisposada i crec que el fet de poder tornar a fer castells a plaça, ajuda a tot (rialles).

Què significarà aquesta diada per l’Alfredo González?
Uf (rialles). Aquesta diada de Santa Tecla per mi serà com la primera diada que vaig viure, quan vaig actuar de timbaler dels Xiquets de Tarragona. Recordo que aquell moment va ser increïble, mai havia viscut una cosa semblant. Aquesta Santa Tecla serà similar. Aquell cúmul de sensacions, on et passen moltes coses pel cap. Encara que sigui un tres de set, o el castell que sigui, a tots els castellers ens passaran moltes coses pel cap, com la primera diada que vas fer. Jo et dic que la gent miri les cares dels castellers, sigui per la tele o els que siguin a plaça, i sabreu que significarà per nosaltres aquella diada. No només per mi, sinó per la resta de la colla.

Aquesta diada de Santa Tecla per mi serà com la primera diada que vaig viure, quan vaig actuar de timbaler dels Xiquets de Tarragona

Podríem estar parlant del teu ‘debut’ com a cap de colla en una ‘diada’ a l’ús?
Com a cap de colla l’única actuació que he fet han estat els pilars de Sant Magí (rialles) i ja va ser una actuació molt emocionant per mi. Sentir el toc d’entrada, agafant la mà d’una de les enxanetes de la colla… Em va fer posar la ‘gallina de piel‘ que es diu (riu). Però sí, crec que serà com la meva ‘posada de llarg’ com a cap de colla dels Xiquets, encara que sigui fent un castell i un pilar. Tot i que no sóc una persona que em posi nerviós, la nit abans i l’entrada serà emocionant i molt especial.

Assaig a la pl. de la Font/ @xiquetstgn

Quin seria per tu el moment més especial dels Xiquets a la plaça de la Font?
No et sabria dir… Personalment, el meu primer tres de nou descarregat l’any 99, on vaig entrar mig de rebot i molt ràpid, però va ser molt especial. El primer dos de vuit amb folre carregat, el primer gamma extra que ens va marcar una gran època amb tres més… Jo crec que en l’àmbit personal, un casteller sempre té algun moment especial, però realment hi ha molts moments. Cada castell té la seva particularitat i més, a la plaça de la Font, que és la nostra plaça.

Aquesta diada de Santa Tecla pot marcar l’inici de futures actuacions enguany?
La veritat és que amb aquesta situació no podem parlar de calendari casteller, ja que pràcticament estem començant. El que sembla segons el panorama és que haurem de treballar molt, recuperant massa social, fent castellers i fent canalla, fer que la colla es torni a enganxar i a il·lusionar-se. Se’ns presenta un futur amb molta feina i molt de treball i l’agafem amb moltes ganes i molt de treball. Però el panorama l’anirem veient a mesura que vagi passant el temps. Espero que als ajuntaments no els hi costi contractar les colles castelleres i espero que segueixin confiant en nosaltres.

Com està el tema del nou local?
Doncs estem treballant amb l’Ajuntament. De moment hi ha bona sintonia. Ens han ofert un solar al carrer Sant Llorenç, però ‘las cosas de palacio, van despacio‘. Sí que ens agradaria que les coses anessin una mica més àgils, però entenem que la situació és difícil. Hi ha molts actors que hi participen. Tenim un projecte molt ambiciós per la colla, en el moment que ens cedeixin el solar. Al final ara mateix no estem assajant a casa nostra, no tenim un lloc on reunir tota la colla. Necessitem un lloc que sigui nostre. Això és un problema que esperem solucionar aviat, amb la reunió amb el consistori després de les festes. Treballem per aconseguir-ho tan aviat com es pugui.

PUBLICITAT








 

 


REDACCIÓ17 Setembre, 2021
jordi-verger-4-1280x960.jpg

Degudament uniformat, Jordi Verger ens convida a seure en uns sofàs antics del seu despatx, on destaca una fotografia del seu besavi. És la seva primera entrevista des d’ençà que va arribar a Tarragona. Se sent com a casa. De fet, va néixer a Barcelona i és la quarta generació de ‘guàrdia civils’. Jordi Verger comença dient que ser guàrdia civil és una forma de vida. Un dels seus objectius és apropar la institució a la ciutadania. Dissipa dubtes en relació amb l’entesa amb la resta de cossos policials: és excel·lent. Està preocupat amb l’increment de les màfies del narcotràfic a Tarragona i els nivells de delinqüència que això comporta. Tot i no ficar-se en política, confessa que la pressió social generada arran del referèndum independentista ha minvat, però cal rebaixar-la encara més. Aviat, la Guàrdia Civil inaugurarà una caserna al Port de Tarragona.


Què fa un català al capdavant de la comandància de la Guàrdia Civil a Tarragona?
Sóc fill d’un mallorquí que era Guàrdia Civil i que va tenir com a primer destí a Calafell i en allà va conèixer la meva mare. Vaig néixer a Barcelona i vaig decidir ser Guàrdia Civil. Sóc la quarta generació de guàrdies civils. El germà és comandant en excedència de la Guàrdia Civil.

El seu germà és en l’actualitat mosso d’Esquadra…
Efectivament, ha demanat excedència i ara és intendent dels Mossos d’Esquadra.

Les infraestructures petroquímiques representen uns riscos importants i les policies haurien de posar els mecanismes adequats de control i vigilància

Quin balanç fa del temps que porta ‘capitanejant’ la Guàrdia Civil a Tarragona?
Molt positiu. He trobat una comandància i un equip humà professional molt implicat i dedicat. I ara estem ordenant les prioritats de les nostres tasques i centrar-nos en les nostres competències.

Tarragona és un bon destí …
Sí. Mantenim competències importants. Tenim la responsabilitat de controlar les dues centrals nuclears, el Port, l’aeroport i després tenim una costa molt àmplia i una activitat important en l’àmbit de la protecció del Medi Ambient.

Sovint els ciutadans tenen problemes per saber quines són les competències de cada policia… Quines són les de la Guàrdia Civil?
El model policial espanyol és realment complex. Però, malgrat tot, internament els cossos policials tenen eines de coordinació i col·laboració que funcionen molt bé. El ciutadà ha de tenir clar que vagi on vagi mai no estarà desemparat.

En què es diferencia la Guàrdia Civil dels altres cossos?

Sobretot a nivell de competències i perquè tenim caràcter militar. També és cert que disposem d’un equip humà que se sent molt guàrdia civil. Hi ha un sentiment de pertinença al cos. És com una forma de vida.

Què és la Guàrdia Civil per a vostè?
Ho és tot.

Hi ha frustració quan una operació no acaba com l’havíeu planejat?
Mentiria si li digués que no. Però crec que se sobrepassa quan tenim la consciència tranquil·la i sabem que vam fer tot allò que estava al nostre abast. Hi ha circumstàncies que no pots controlar.

Hi ha un sentiment de pertinença al cos. És com una forma de vida

Si tornés a la joventut, seria Guàrdia Civil?
Sense cap mena de dubtes.

Quina relació manté la Guàrdia Civil amb la resta dels cossos policials?
Des del punt de vista de feina travessem un moment immillorable en tots els àmbits d’acció i coordinació. Particularment a Tarragona, hi ha una relació excel·lent basada en el respecte, la confiança i en la lleialtat.

Sovint, per les raons que siguin, els ciutadans tenen la idea que no hi ha bona sintonia… A què es deu aquesta percepció?
Hi ha la possibilitat que en alguns casos, la normativa no ha arribat als detalls i això suscita dubtes en relació amb les competències. En tot cas, els responsables policials estem en contacte permanent. I, per norma, sempre prenent la decisió que beneficia més els ciutadans i la investigació. Hem d’evitar els orgulls que no porten enlloc.

Com ha estat treballar en temps de pandèmia?
Jo em vaig incorporar l’agost del 2020 quan ja feia alguns mesos de la pandèmia. L’objectiu primer era assegurar el compliment de les limitacions sanitàries vinculades a l’estat d’alarma. Es va treballar conjuntament amb la resta de policies i crec que el resultat ha estat satisfactori. Sempre hem tingut una actitud de col·laboració.

Hi ha hagut molts infectats a la Guàrdia Civil?
Hem estat molt estrictes en el compliment de les normes i afortunadament tant x com provincial no hem tingut grans ensurts. Hem actuat a l’instant en els casos de brots en alguna caserna. Crec que hem estat força responsables.

Suposo que vostè té ganes d’obrir la comandància a la ciutadania… Intentar apropar la institució als ciutadans…
És una prioritat. Hem de saber explicar la tasca que fem i cal que la població no tingui dubtes sobre la nostra missió i funcions.

Ens preocupa les diferents modalitats del crim organitzat

Quin projecte té dibuixat pel seu ‘mandat’?
Volem continuar desenvolupant la nostra tasca de servei al ciutadà amb uns excel·lents resultats.

El tràfic de droga és una de les vostres preocupacions…
Ens preocupa les diferents modalitats del crim organitzat. A plantació de marihuana o l’arribada d’haixix a la costa de Tarragona és una realitat. Però no podem oblidar el tràfic de persones i d’armes…

Hi ha molt tràfic d’armes a Tarragona?
No hem trobat bandes criminals que es dediquin exclusivament al tràfic d’armes, però en alguns grups de narcotraficants hem trobat moltes armes. Això vol dir que hi ha armes provinents del mercat negre i això és, lògicament, una preocupació perquè ja afecta l’àmbit de la seguretat. És important lluitar contra el crim organitzat perquè darrere seu amaga un important catàleg de delictes.

Darrerament es parla molt de droga a Tarragona… És una de les principals portes del Mediterrani?
A nivell del haixix, el Mediterrani és una porta d’entrada. Tarragona no és la principal porta d’entrada de la droga, però requereix la nostra atenció, sobretot tenint en compte l’esforç que s’està fent al sud del Mediterrani. Recentment vam avortar l’arribada de dues tones d’haixix a prop de Tarragona. Hi ha moltes investigacions en curs.

Les bandes organitzades sempre es muneixen de material d’última generació, de vegades més avançat que les mateixes policies…
Les unitats d’investigació es preocupen d’obtenir els millors mitjans, siguin propis o intervinguts a les organitzacions. Les nostres capacitats no es limiten a allò que tenim a Tarragona sinó a tot l’estat.

El control marítim per part dels Mossos d’Esquadra té lògica

La Guàrdia Civil té el control marítim. Els Mossos d’Esquadra també tindran algunes responsabilitats. Hi haurà bona entesa?
El control marítim dels Mossos d’Esquadra té lògica perquè la Generalitat de Catalunya té certes competències. Hi ha una comissió per coordinar adequadament aquestes funcions per evitar que els agents no hagin de ‘disputar’ competències. No hi haurà cap problema.

També esteu investigant a instàncies de la fiscalia de Medi Ambient la qualitat de les aigües del Mediterrani… Com està la situació dels palets?
El Seprona ho està investigant. És molt difícil determinar l’origen d’aquestes boles de plàstics. Hem fet comprovacions amb els Geas, hem recollit mostres i prepararem els informes tècnics per lliurar-los al fiscal de Medi Ambient perquè determini si s’enquadra en l’àmbit penal o d’una infracció. També hem fet algunes proves a les empreses arran d’algunes denúncies.

La seguretat de les nuclears també és un tema que preocupa, sense oblidar que estem al nivell 4 d’alerta terrorista… És un tema que ens hem oblidat?
Hi ha unitats especials de seguretat als interiors de les nuclears. Als policies no ens hem oblidat que estem en alerta terrorista. Estem sempre atents a qualsevol intent d’amenaça d’atac terrorista. Hi ha molta discreció, però li puc dir que estem molt atents. També és importants que les infraestructures també ho estiguin.

Creu que en les petroquímiques – tal com passa a les nuclears – hi hauria d’haver vigilància policial?
Tots sabem que aquestes infraestructures representen uns riscos importants i les policies haurien de posar els mecanismes adequats de control i vigilància. Nosaltres tenim competències en l’àmbit químic del Port de Tarragona, però pel que fa als polígons, la responsabilitat és dels Mossos d’Esquadra.

S’ha construït al Port una caserna destinada a la Guàrdia Civil… quan s’inaugurarà?
Aviat estrenarem una caserna que serà la seu del servei marítim de Tarragona que fins ara estava a Torredembarra. És una construcció de l’Autoritat Portuària amb la col·laboració de la Secretaria d’Estat. Valoro molt positivament la col·laboració i la sensibilitat del Port de Tarragona.

Què falta per inaugurar la nova caserna?
Depenem ara de qüestions tècniques.

La Guàrdia Civil va investigar el 3%. Hi ha alguna investigació de corrupció econòmica pendent de sortir a la llum?
La corrupció és una àrea que mereix la nostra atenció. És una preocupació més i que estem treballant. La corrupció a Tarragona no és més preocupant que en altres zones. El que sí que és cert és que si la criminalitat organitzada augmenta, molt probablement podem haver-hi més casos de corrupció tant a nivell polític com policial o administratiu.

Han augmentat els homicidis a Tarragona?
No gaire, tot i que és responsabilitat dels Mossos d’Esquadra. El que ens preocupa és que si augmenta el crim organitzat, incrementarà segur la violència entre bandes i es poden produir més homicidis. Vam investigar alguns perquè vam trobar el cos a l’aigua i aquests indiquin que han estat víctimes del narcotràfic.

L’Aeroport també és un sector que requereix atenció policial…
Estem treballant amb AENA i les empreses de seguretat privada per millor l’eficàcia en aquesta àrea. La inspecció dels equipatges i el reforç del control duaner i fiscal són aspectes que mereixen la nostra atenció.

Tarragona és un dels ‘refugis’ dels narcotraficants internacionals cercats per la justícia?
Hem tingut un cas recent d’una col·laboració d’una policia francesa perquè uns delinqüents francesos que havien fet estafes d’Iva havien muntat la seva base operativa a Tarragona. Vam col·laborar i vam aconseguir detenir els integrants de la banda. Pot haver-hi cas de ‘refugi’ perquè és una zona turística i ells passen desapercebuts, però hi ha molt bona col·laboració amb les policies internacionals. L’organització criminal no entén de fronteres.

Quines són les grans reivindicacions com a Guàrdia Civil?
Ens agradaria tenir unes millors instal·lacions per donar un millor servei i una millor atenció als ciutadans. No estem malament, però tenim un marge de millora. És important una inversió en alguns quarters que estan desfasats. Hi ha un projecte de millora d’alguns aquarteraments.

Pel que fa als efectius…?
La veritat és que no ens podem queixar.

Molts agents no volien ser desplaçats a Catalunya per la crisi política. La situació està més tranquil·la?
La tranquil·litat depèn de les zones. Però en general s’ha normalitzat bastant la situació. Els agents que vénen de fora arribaven amb una idea equivocada – que se sentirien malament i que tindrien molta pressió social – i ara han vist que la situació està bastant tranquil·la. És cert que m’agradaria que es normalitzés una mica més, però crec que hem fet passos endavant. Alguns dels agents ja es plantegen continuar a Tarragona.

Vostè se sent còmode?
Jo estic a casa i millor que a casa, enlloc.

Com li agradaria ser recordat quan se’n vagi?
Com a una persona justa.

Quins són els seus principals valors?
El corporativisme és quelcom que intento potenciar. Vull que la gent que treballa amb mi se senti còmoda.

Quins són els seus hobbies?
M’agrada molt cuinar arròs i uns plats típics mariners com és l’arrossejat; tinc un pati a vela, sóc familiar i amic dels meus amics i també membre i tripulant de l’associació Bot Salvavides, de Calafell.

PUBLICITAT








REDACCIÓ16 Setembre, 2021
Roser-Olivé.jpg

Roser Olivé és la perpetuadora d’aquestes festes de Santa Tecla. Nascuda a Vallmoll, però tarragonina d’adopció, Olivé sempre ha estat molt lligada a la cultura popular i a la música tradicional. És professora a l’Aula d’Instruments Tradicionals de l’Escola Municipal de Música de Tarragona. Actualment i des de 2012 dirigeix l’AMTP El Tecler amb les seves diverses seus arreu de Catalunya alhora que segueix amb el mestratge dels instruments. Durant tots aquests anys, Olivé ha recuperat diverses músiques del nostre folklore com la Marxa de Moros i Cristians de Lleida o el Ball de les Galeres de Reus, però també ha compost diverses músiques com la Moixiganga de Tarragona i peces per a diferents elements de la ciutat de Tarragona. També va participar en la creació de l’Aula de Música Tradicional de la Generalitat de Catalunya.

 

D’on ve la seva passió per les Festes Majors i la cultura i música tradicional?
Quan tenia 14 anys vaig descobrir la gralla, un instrument que el tocava molt poca gent perquè s’estava tornant a recuperar. Parlem de l’any 1981. El descobreixo a Vall i – tot i que jo ja estudiava música clàssica – em poso a tocar aquest instrument i trobo que em fascina molt més que allò que estava estudiant. Vaig tenir la sort d’aprendre d’un graller vell de Valls que era músic. Em va encisar de tal manera que una cosa em va portar a l’altre, i vaig acabar aprenent a tocar altres instruments tradicionals i convius amb la cultura popular. Això t’engresca a recuperar coses.
Quan vaig descobrir tot això, cada cop la bola s’anava fent més gran i que no la pots deixar. T’encisa molt.

S’està perdent la música tradicional en favor d’altres gèneres com el reggaeton?
Crec que no s’està perdent la música tradicional. Al contrari, està sobrevivint i s’està enlairant. El problema és que actualment hi ha molta música comercial amb el segell de música tradicional, i realment no ho és. És el que ven. El reggaeton i tots els estils han de conviure. La música és una. Però s’ha de respectar el gènere tradicional perquè tenen la funció dels rituals de festa. Això és el que tots defensem. Quan uns gegants ja no van amb gralles sinó amb una xaranga, això ja es desvincula de la tradició. Aquest aspecte és més problemàtic que no pas el reggaeton. De totes maneres, amb la gralla es pot tocar de tot

Com potenciaria la música tradicional?
A banda d’aquesta funció dels rituals de la música tradicional, si un grup de grallers vol fer concerts, aquí sí que fa falta potenciar-ho. Normalment se’n fan en llocs assenyalats, molt autòctons. Parlo de Sitges, Valls, etc. Això sí que s’hauria d’obrir cap a tot el territori. S’ha de vendre i respectar, ja que a vegades es pensen que per fer un ball de gralles has de cobrar una merda o directament no cobrar. S’ha d’intentar que els tècnics de cultura dels Ajuntaments respectin i apostin més per la música tradicional.

Què representa per vostè ser nomenada perpetuadora de les Festes de Santa Tecla?
Em va il·lusionar moltíssim perquè no m’ho esperava. Quan hi ha els perpetuadors jo estic tocant amb els ministrers del Consell Municipal i clar, aquest any no podré fer-ho.

Què va pensar quan es va assabentar del seu nomenament?
Mai havia pensat que m’ho oferirien a mi, perquè sempre penso que aquestes coses les fan a altres persones. Vaig sentir molta felicitat.

És més difícil ser perpetuadora en unes festes regides per una pandèmia?
No ho és. Estic molt activa a la Festa Major, tant personalment com a diferents grups amb els quals assajo o amb alumnes de l’escola de música. Crec que serà una Santa Tecla basada a saber guiar-se i no poder-se moure, però si ha de ser així i es compleix tot anirà bé. Diria que el que em fa més gràcia és que complim 700 anys des de l’arribada del Braç de Santa Tecla a Tarragona. Jo hi tinc molta devoció.

Això li engresca més?
Porto unes quantes setmanes d’assajos intensius perquè faig concerts, participo en cercaviles, gestiono grups… I sempre les setmanes prèvies a Santa Tecla són molt cansades. En el moment què ens posem a tocar ja ens relaxem. Estic realment contenta i crec que serà una Festa Major diferent perquè la gent em felicita molt i no pensava pas que fos tan coneguda. Em feliciten persones que no sé ni qui són, però és molt d’agrair, ja que la tasca que he fet durant tants anys està sent reconeguda.

PUBLICITAT




REDACCIÓ15 Setembre, 2021
ngel-Hurtado-BGMC.jpg

Ángel Hurtado es el presidente del Barcelona Gay Men’s Chorus (BGMC), una organización sin ánimo de lucro compuesta principalmente por personas LGTBI. A través de actuaciones musicales, este grupo consigue financiar proyectos solidarios y ayudar a causas benéficas. Una de ellas tendrá lugar este sábado en el Teatro Auditorio de Salou en favor de la Asociación Amadeu Pelegrí, una entidad que se preocupa por el bienestar de las familias con enfermos de cáncer. Así, el día 18 de septiembre el BGMC traerá al municipio salouense su nuevo espectáculo con el objetivo de conseguir fondos para la investigación del cáncer. Con motivo de este evento, hoy nos dirigimos a Hurtado para averiguar más del Barcelona Gay Men’s Chorus

 

¿Cómo surgió la idea de crear el Barcelona Gay Men’s Chorus?

Surgió de la idea de 4 amigos que ya cantaban en otra coral, de crear un coro a imagen de los grandes coros anglosajones. En Estados Unidos hay coros que tienen una trayectoria de más de 30 años. El Barcelona Gay Men’s Chorus (BGMC) potencia la formación vocal y artística de sus integrantes, ofreciendo espectáculos de calidad. Todo esto con la vertiente solidaria como entidad sin ánimo de lucro.

¿Cuáles son las distintas finalidades del BGMC?

Las metas del BGMC son dar visibilidad al colectivo LGTBIQ+, crear un compromiso e integración de sus miembros, ser accesible a las personas sordas a través de la incorporación de intérprete de signos, ofrecer un espectáculo basado en la calidad artística y musical, y ser solidarios colaborando con diferentes causas aportando los beneficios de diferentes conciertos durante el año.

¿Cuán difícil ha sido mantener activo el grupo durante este año y medio de pandemia?

Intentamos por todos los medios no parar durante la pandemia, incorporando ensayos virtuales a través de internet. Hay coros que pararon totalmente y ahora han tenido problemas para volver a la actividad. También se realizaron dos vídeos en confinamiento, uno con grabación de cada uno de los miembros desde casa, con el que ganamos el premio de la Federació Catalana de Entitats Corals. Fue con la canción “Sueña” de “El Jorobado de Notredamme”.

Empezamos a hacer ensayos presenciales y grabamos de nuevo una canción, pero en este caso como un videoclip, con “El Ciclo de la Vida” de El rey León, con el que ganamos el premio del público al mejor video de la Federació de Cors Clavé. Todo esto consiguió que mantuviéramos la cohesión del grupo y no hubiera bajas.

Ustedes incorporaron a una intérprete del lenguaje de signos para que sus espectáculos fueran más accesibles. ¿Cuán importante cree que es que otros grupos musicales y artísticos hagan lo mismo?

Los sordos no pueden escuchar la música, pero si ven todo lo que pasa en el escenario y solo necesitan que alguien les cuente lo que está pasando. Si además la intérprete “canta” las canciones con sus manos, los sordos perciben todas las emociones, diversión, y sensaciones que pasan en el escenario.

¿Cómo es su nuevo espectáculo y cuál es la sorpresa que se menciona en la página web?

Desde primeros de octubre se empezará a trabajar y preparar el nuevo espectáculo para junio del año que viene. La sorpresa es la grabación de nuestro primer disco de estudio. Esto se decidió también durante la pandemia y ha sido otra las actividades que nos han mantenido unidos. Tenemos una página de crowdfunding para quien quiera colaborar con el disco, y pretendemos que salga en diciembre de este año.

¿Cómo es el día a día de un miembro del grupo?

Pues es el día de cualquiera que además de su actividad cotidiana, dedica tiempo libre a ensayar. Tenemos un día de ensayo a la semana y cuando se acerca algún concierto siempre ampliamos algún día más. En mi caso y con la responsabilidad de presidir la asociación, junto con los compañeros de la junta directiva, la dedicación es algo más amplía. Son muchas horas las que se dedican a que todos los engranajes funcionen correctamente y se facilite a los socios su participación en la actividad.

PUBLICITAT



REDACCIÓ13 Setembre, 2021
Paola-Molet-e1631523591824.jpg

Paola Molet es una joven diseñadora salouense de 23 años licenciada por la Universidad LCI Barcelona. A su corta edad, Molet ya confecciona su propia marca de ropa, la cual se presentará en abril en la 080 Barcelona Fashion

Además, algunas de sus prendas han aparecido en famosas publicaciones de moda internacionales como Vogue Rusia o LOfficiel Monaco. Su aún corto recorrido en el sector está plagado de éxitos.  Por ejemplo, su Trabajo de Final de Grado fue una colección llamada AJAL1851, que le permitió entrar en el codiciado concurso Arts Of Fashion Foundation (AOFF) de San Francisco, quedando finalista junto a 49 estudiantes más de todo el mundo. Además, otro aspecto interesante de su corta carrera es su primera colección, llamada ‘Camille’ en recuerdo a una de tantas mujeres olvidadas y eclipsadas por hombres. Este conjunto de prendas usa elementos tanto masculinos como femeninos, un estilo que pretende eliminar el género como tal en la ropa. Hoy entrevistamos a esta jovencísima y exitosa artista de Salou.


¿Cómo se apasionó por el mundo de la moda?
Desde muy pequeña todo el mundo artístico me ha llamado mucho la atención. Pintaba, tocaba el piano… por lo que el diseño tardó poco en llegar. Ese interés más intenso por la moda surgió a partir de los 14 años, cuando me ficharon en una agencia de modelos. En cada desfile tenía más claro que yo no quería enseñar las prendas, sino que quería diseñarlas y confeccionarlas. Cuando llegué a bachillerato escogí la rama social, porque pensé que tener nociones básicas sobre economía me ayudaría a abrir esa ansiada marca de ropa algún día. Hoy agradezco esa decisión, porque haberme formado como diseñadora en la universidad contando con una idea del mundo empresarial me ha ayudado a entender mucho mejor todos los procesos. Mi objetivo es crecer como marca hasta asentarme como diseñadora de referencia a nivel nacional e internacional y tener un equipo de confianza que disfrute trabajando conmigo y que podamos crecer día a día. Me encantaría disfrutar cada día de mi trabajo, y ver cómo los demás disfrutan trabajando en la firma, además de todos aquellos que la compren.

¿Qué se necesita para triunfar en este sector?
Creo que las bases son la disciplina, el trabajo, la pasión y la originalidad. Con este último punto vengo a referir que es muy necesario ofrecer un producto atractivo y diferente para fidelizar a un público y que mantengan el interés en ti. Además, y sin ninguna pretensión, es muy importante contar con un colchón de capital considerable. Hasta que la marca ve resultados económicos ha habido muchos gastos y muchos esfuerzos sin recompensa instantánea, aunque la satisfacción personal brilla en cada momento. Uno de los puntos donde yo veo más importancia es en los contactos. Crear una sinergia de diferentes profesionales que puedan aportar su granito de arena a la marca, sea de la forma que sea, es de gran ayuda siempre. Una red potente y con muchos nexos hace que el camino sea mucho más fácil, y esa red la debes crear tú, muchas veces desde cero.

¿Qué siente cuando ve sus prendas en medios internacionales como Vogue Rusia o LOfficiel Monaco?
Al principio no podía creerlo. Hoy en día, sigo pensando que soy inmensamente afortunada de que estilistas hayan escogido mi ropa para publicaciones de este nivel. Debo decir, en defensa de otras revistas más pequeñas, que ha habido editoriales increíbles que no se han publicado en plataformas tan famosas como las del enunciado. Lo maravilloso de salir en revistas grandes y de gran importancia es poder contar con su reputación y nombre, pero muchas veces son una foto o dos. En las revistas más pequeñas suele salir un reportaje mucho más amplio, donde suelen verse mejor detalladas las prendas, y es ahí donde realmente el espectador puede disfrutar de tu marca. Con todo esto quiero expresar que es un honor tanto salir en revistas internacionales del calibre de Vogue, LOfficiel o Cosmopolitan, como en algunas más pequeñas, pero de gran calidad y muy interesantes también.

¿Cómo se consigue lanzar una marca propia a una edad tan temprana como la suya?
Creo que mi caso ha sido una mezcla de oportunidades muy convenientes, mucha constancia, esfuerzo y una pizca de suerte. En octubre nació la idea de crear una nueva colección a raíz de ser fichada por el showroom NNPress, junto a mi compañera de carrera y amiga Judith Parejo, quien me ayudó a hacerla. Esta colección fue presentada en la plataforma de moda más importante a nivel catalán, 080 Barcelona Fashion, el pasado abril. A partir de ahí, todo ha ido rodado para emprender la firma de una forma más seria y con planes de futuro. Entre estos planes está lanzar una colección de venta en las próximas semanas y presentar una nueva colección en la pasarela de 080 Barcelona Fashion.

¿Cómo se enteró de la historia de Camille Claudel y porque la eligió como la protagonista de su colección?
Mi padre es historiador y profesor de historia e historia del arte, por lo que siempre me ha explicado muchos relatos relacionados y me ha educado en el mundo artístico. Buscando inspiración para la nueva colección, pregunté si sabía alguna historia con gran importancia feminista, debido a que quería que girara en torno a alguna mujer artista. Él me explicó por encima el suceso, y me dejó tan sorprendida que empecé a buscar información de inmediato. ¿Cómo es posible que nadie sepa por lo que pasó esta mujer? Y lo que me sorprende más… ¿Cómo nadie le reconoce el talento al mismo nivel que el de su amante y profesor, Auguste Rodin?. Seguramente al lector le sonará el segundo nombre, seguido de su fama y reconocimiento como escultor. Pero ella… lo más posible es que nunca haya oído de su existencia, y no es culpa suya; la culpa la tiene una sociedad donde las mujeres debían ser esposas, madres y amas de casa, siempre ensombrecidas por una figura masculina. Si mi colección sirve para dar visibilidad a una artista maravillosa como era Camille, estaré satisfecha.

¿De dónde surgió la idea de una colección que intente evitar los roles de género?
La verdad es que en un principio planteaba las colecciones para hombre, pero siempre tenían toques femeninos porque me encanta mezclar estilos. Viendo que servían para ambos géneros, decidí finalmente unificar todo y hacer moda genderless, bajo la filosofía de que todo el mundo puede disfrutar la marca. Para mí, la moda es algo totalmente internacional y para todo el mundo, y qué mejor si cualquier cuerpo puede llevar cualquier prenda.

Usted se identifica con la eliminación del género. ¿Cuán importante es que el mundo de la moda se encamine hacia esta corriente?
Creo que lo importante es que haya visibilidad de esta tendencia. Aun así, sigo defendiendo que haya marcas que hagan dos líneas separadas porque cada firma tiene su público y no todo el mundo viste concorde al estilo sin género. Todos tenemos un hueco de mercado y todo el mundo debe encontrar marcas con las que sentirse identificados o cómodos.

Además de su marca personal… ¿Está trabajando en algún otro proyecto?
Ahora mismo mis esfuerzos van únicamente destinados a mi propia marca.

¿Por qué aspecto le gustaría ser recordada?
Me encantaría ser recordada por ser una precursora de la moda de vanguardia en España, mucho más cerca al estilo nórdico y japonés, así como por introducir el diseño genderless en nuestro país. En realidad, si soy recordada por hacer las cosas bien y por un público contento y fiel a la marca, creo que podría estar más que satisfecha.

PUBLICITAT


 


REDACCIÓ6 Setembre, 2021
Dídac-Nadal8-1280x960.jpg

El comerç de Tarragona passa per una situació – a priori – delicada a causa de la crisi derivada amb la pandèmia. A més, la seva regidoria ha viscut un canvi important en el seu lideratge, ja que l’anterior regidora, Mary López, va deixar aquesta competència en mans de Dídac Nadal, el portaveu de Junts per Tarragona i l’entrevistat d’avui. Nadal també és el president de l’Empresa de Mercats, una entitat que ha viscut molts canvis en els darrers anys. Romanen molts projectes per executar-se com per exemple el de l’Illa Corsini, que esperava avançar amb la col·locació de la pèrgola a la plaça aquest setembre i que finalment no serà així. També cal considerar aquests dos anys de Nadal com a edil, i alhora pensar en la seva possible candidatura amb Junts per Catalunya de cara a les pròximes eleccions municipals. 

 

Quina és la situació del comerç tarragoní?
No és que sigui un impacte exclusivament local, sinó de caràcter general. Tots sabem que existeix una crisi en allò que havien estat els paràmetres més clàssics del comerç. S’ha d’anar amb cura perquè els models de comerç van i vénen amb terminis establerts. Fa uns anys es va apostar per un comerç aplegat en centres comercials allunyats dels centres de població i per unes innovacions tecnològiques específiques. Això ha provocat una crisi en el comerç de proximitat que a més sabem que és aquell que ha de persistir. Davant d’aquest escenari global, ara estan naixent altres eines de recuperació d’aquest sector. Tots volem sortir per la ciutat, comprar i tenir moments agradables amb la teva família.

Quants establiments tarragonins han abaixat la persiana des de l’inici de la pandèmia?
No és bo situar-ho en un context de pandèmia. No voldria situar-ho en altes i baixes perquè és un moment que pot donar lloc a una desestabilització del comerç, però alhora a aventures tipus start-ups que donen una visió esbiaixada. No parlaria tant de reducció de comerç. Hi ha hagut una situació de crisi on el comerç local – en la mesura que ha pogut – s’ha anat preservant, però ara és el moment de la seva reactivació. Hi ha certa paràlisi pel que fa a aquest comerç, però la nostra conselleria treballa amb les eines necessàries per assolir-ho.

Però hi ha una dada de quants establiments han tancat?
És que el sector s’està reinventant. Tot el comerç basat en l’interiorisme, és a dir en el mobiliari, ara s’està refent després de la crisi que va patir el 2008. Un altre exemple és el comerç de tèxtils domèstics. Resulta que ara ja no ens vestim amb pijama a casa. Tots aquests comerços ara estan veient finestres d’oportunitats que abans de la pandèmia no tenien.

El comerç de proximitat acabarà desapareixent?
No, s’està reinventant i manca ressituar-se. Les persones al final volen apropar-se a una ciutat i tenir una experiència íntegra i global, que tothom pugui gaudir i fer diferents activitats. Això ha de venir acompanyat d’una bona política d’aparcaments, d’il·luminació, d’aparadors, etc. S’està apostant per això.

A què es deu el retard de 9 mesos dels ‘Bons comerç Tgna‘?
Retard? No. El Dídac Nadal va agafar el càrrec de regidor de Comerç a mitjans de juliol. La conselleria, els treballadors de les empreses municipals i les persones particulars que han col·laborat en la campanya han fet un esforç enorme durant tot juliol i agost. Voldria incloure a la Cambra de Comerç, la qual fa d’agent vertebrador de la iniciativa. Estic molt satisfet i agraït amb la feina de tots.

Vostè ha canviat la regidoria de Comerç?
Jo no entenc que hagi de canviar res. Al final, en els equips cadascú aporta el que és. És evident que la regidora Mary López i jo tenim trets diferencials i els dos hem donat la nostra pròpia impremta. Anirem veient si la meva impremta ha servit per canviar alguna cosa.

Hi haurà una segona convocatòria d’aquesta iniciativa?
S’està intentant dur a terme accions que tinguin un impacte amb certa immediatesa. Aquesta campanya perdurarà en la mesura en què els mateixos ciutadans i establiments puguin anar treballant amb aquesta eina, que si és bona hi podrem continuar. Si no, en trobarem d’altres.

Quines altres idees estan treballant?
Els APEU, una eina que ja s’ha consolidat en el món anglosaxó. El problema és que la nostra llei dels APEU és molt recent i encara s’ha d’establir d’una forma útil. Hem d’intentar reactivar les zones comercials amb aquest mètode.

Alguna eina més?
Continuem treballant amb l’aplicació mòbil, intentem evolucionar aquest marketplace. Insisteixo, ara mateix les polítiques comercials han de ser la suma de diferents factors. Aquí parlem d’alguns, però n’hi ha molts: l’estímul del comerciant, la millora de la il·luminació, programes d’activitats, etc.

En quin estat es troba el projecte Illa Corsini?
És un projecte que no depèn tant de la regidoria de Comerç, sinó de la de Territori. Es va presentar tota la part del projecte relacionat amb el carrer Canyelles, però aquesta és la part més física. La part mental ve acompanya d’una programació duta a terme per l’Empresa de Mercats i d’un acompanyament que tots els negocis estan fent des del carrer Governador González fins al Reding. Hi ha una sèrie d’actuacions que estan a punt de sortir i que formaran part d’aquesta Illa Corsini.

Quan s’instal·larà la pèrgola de l’Illa Corsini?
Jo personalment mai faré fugides ‘hacia delante‘. Les coses es faran ben fetes. El projecte de la pèrgola el tenim, però hem detectat que hi ha potencials incidències que s’estan revisant i redefinint. No tindrem pressa en fer les coses bé.

Com està la situació amb els marxants?
És bona. Vam fer dues reunions positives a l’agost. La relació amb ells és bona i – de fet – la campanya dels bons comercials també està destinada als marxants de Tarragona. A més, hi ha una sèrie d’accions relacionades amb els mercadets i amb ells. Des de la conselleria d’Hisenda s’estan estudiant mesures d’acompanyament als mercadets i als marxants. No els oblidem mai.

Quin és el balanç del nou mercadet de la plaça dels Carros?
És positiu. La consolidació de mercadets és una fita temporal que necessita una evolució. Aquest el vam estrenar abans de l’estiu i lògicament ha viscut els alts i baixos que tenen tots els mercadets. Li estem fent un seguiment i fins i tot es va acordar saber què s’estava fent al mercat del Fòrum i repetir-ho al de la plaça dels Carros per saber d’on són els seus clients. Hi ha molt d’interès en què el barri del Port hi vagi.

Quin balanç fa d’aquests 2 anys al capdavant de l’Empresa de Mercats?
Això possiblement ho hauria de fer algú altre. Crec que hem resolt una sèrie de problemes històrics que tenia l’empresa i li puc dir que el grau de satisfacció de tots els treballadors és extraordinari. Ells treballen a les 5 del matí els dissabtes i diumenges. En aquest sentit, satisfacció plena. Passa el mateix amb els nous càrrecs de gerència i de direcció perquè li han donat un to molt diferent. Li han donat la imatge dels Mercats de Tarragona que molta gent teníem al cap. Finalment, molta satisfacció amb el consell d’administració que està acompanyant les nostres decisions. Crec que s’estan veient resultats i que tenim 4 coses previstes que acabaran de consolidar el canvi vers els mercats i mercadets de la ciutat.

Com a regidor de Comerç de Tarragona, vostè està a favor o en contra del projecte Hard Rock?
Jo crec que en la vida existeixen els grisos, els matisos, etc. Ningú a Tarragona posa cap problema i fins i tot no és un tema a debatre l’existència d’un casino en una altra ciutat. No veig cap trava a la construcció d’un punt d’atracció com el que vostè em comenta. M’agradaria pensar que serà en la dimensió correcta i que com a societat serem capaços de regular el que pugui passar en aquests espais. Ara bé, no és el meu model personal. No instal·laria un projecte així a Tarragona, ja que aquí no hi ha aquesta necessitat. Tanmateix, sóc molt respectuós amb el que passi a altres municipis amb una situació econòmica delicada.

Es tornarà a presentar a les properes eleccions?
No ho sé. Si no ho sabia quan estava a l’oposició, encara ho sé menys ara que estic a la conselleria de Comerç, perquè estic tan concentrat treballant…

Però li agradaria tornar-se a presentar?
Quan me’n vaig a la plaça dels Carros i em trobo veïns que em diuen que han notat el canvi amb accions com les que comentem, llavors m’entren ganes de presentar-me. Per contra, quan portem 8 hores en un plenari i m’adono que només a les darreres 4 podríem haver estat més pràctics, doncs se’m prenen les ganes. O quan veig que només es parla de l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona… Tot és una qüestió de grisos.

En cas que es presentés, amb quines sigles ho faria?
Evidentment seria amb Junts per Catalunya, però ara mateix no he pres cap decisió. Ara només vull treballar per Tarragona des del tarragonisme.

Com valora la feina dels seus companys de Govern en aquests més de 2 anys de mandat?
Jo sempre dic que aquest Govern es va trobar amb una Tarragona que era un Titanic que s’havia de parar amb una mà. És evident que hi ha una inèrcia en parar el Titanic amb una mà, però estic satisfet amb com s’ha reconduït la situació. Anàvem a la deriva.

Què en pensa dels indults?
Que arriben tard i malament des de la perspectiva democràtica, de la del dret, de la justícia, etc. A més, quanta gent jove tenim amb causes penals pels fets dels darrers anys? Quanta gent tenim a l’Audiència Nacional? No és que estigui d’acord amb els indults, sinó que aquests no haurien d’haver existit, ja que no haurien d’haver hagut condemnes. Ara bé, crec que són un primer pas molt petit.

Vostè creu que són una moneda de canvi?
Són petites dosis de somnolència per guanyar temps i evitar tractar frontalment el problema polític que té aquest país. Fixi’s que aquest Govern progressista ha permès que l’energia pugi un 25%, i ara intentarà calmar els ànims amb la pujada del salari mínim interprofessional. Són petites càpsules per intentar dormir temes fonamentals. Així hem funcionat durant molt de temps.

Taula de diàleg o confrontació?
Crec que pot existir la taula de diàleg i alhora certa confrontació. Com no hi han d’haver vies de trobada? Al final el que no resoldrà aquest problema és donar-nos l’esquena els uns als altres. Encara que sigui per insultar-nos, ha d’existir una taula. Si no, com ho arreglarem? Han d’existir eines de diàleg.

PUBLICITAT


 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter