Arxius de ENTREVISTES | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Novembre, 2019
20191106_110600-1280x960.jpg

No volem veure-ho, però estan aquí. Les addiccions són una xacra. Poden ser al joc, a l’alcohol, a les drogues, als mòbils, a Internet… La temptació és molt a la vora, molt accessible, massa fàcil. I les addiccions poden arribar.de fet, hi arriben, encara que, de vegades, els hi girem l’esquena com si no hi existissin. Per ajudar als que cauen en aquesta perillosa xarxa, ara fa 25 anys va néixer l’ONG Projecte Home. Un equip multidisciplinari format per psicòlegs, psiquiatres, treballadors socials, educadors socials i voluntaris ajuda les persones que admeten patir una addició i que volen superar-la. A Tarragona, Projecte Home va obrir una seu ara fa sis anys i en té una altra a Tortosa. El 2018, als dos centres es van tractar gairebé 300 persones afectades per alguna addició. Juan García és el director del servei a les addiccions a Tarragona i les Terres de l’Ebre del Projecte Home.

Juan García del Projecte Home

Quines són les addiccions més habituals?
Alcohol i cocaïna. Sobretot en adults. Una mica més l’alcohol, com a substància principal. Hem notat un canvi en els darrers anys, ja que abans la primera addicció per la qual es demanava ajut era la cocaïna.

Una cosa porta a l’altra?
Efectivament. Es retroalimenten l’una amb l’altra. És el que anomenem addicció doble.

Com abordeu les addiccions?
Amb tractament, sensibilització i prevenció del perill. Tenim una part molt important de sensibilització i de prevenció, que es fa de forma universal o selectiva.

Hem tingut addictes amb 12 i 13 anys! Aquesta edat és clau

Universal?
Va adreçada als instituts d’ensenyament secundari per formar els professors perquè ells implementin els programes de prevenció amb els seus alumnes. En paral·lel, també treballem amb les famílies. Intentem abastar els tres àmbits del sistema educatiu: nois, professors i famílies. Pensa que hem tingut addictes amb 12 i 13 anys! Aquesta edat és clau.

I el selectiu?
Són programes de prevenció que fem en centres d’internament de menors, amb persones que ja tenen una conducta de risc o estan fent algun tipus de consum, encara que sigui esporàdic, amb alcohol, haixix, cocaïna. Oferim eines als professionals dels centres perquè puguin intervenir i actuar.

Hi ha famílies totalment estructurades que també tenen problemes d’addicions

Hi ha relació entre l’addicció i una família desestructurada?
No està demostrat. En famílies desestructurades amb problemàtiques de consum de drogues és més probable que els fills repeteixin conductes. Però només és probable. No hi ha relació causa-efecte, perquè hi ha famílies totalment estructurades que també tenen problemes d’addicions.

Persones amb una certa estabilitat?
Sí. Persones més estructurades socialment: estan treballant, tenen una vida social més o menys sòlida, però admeten tenir un problema que volen solucionar. Són casos en què les addicions encara no han influït en excés a les seves vides: no han perdut la feina, ni els amics, ni els diners, ni la família…

Com caus en l’addicció?
És la pregunta del milió. Els nostres programes són de llarga durada i de molt alta exigència, ja que trobar el perquè una persona ha consumit no és fàcil. Quan comença? Per què? Són preguntes de difícil resposta. Ells solen recordar el dia que van començar a consumir, però no del perquè de la causa que els va derivar al consum i, sobretot, el perquè van continuar.

No és el recomanable, però com a tal s’ha de treballar, buscant el motiu que l’ha provocada

Passa d’esporàdic a habitual…
Normalment es comença per diversió, perquè m’aporta coses que necessito i després continuo perquè no ho puc deixar. M’he enganxat sense adonar-me. I aquí està el problema.

Recaigudes?
És part del tractament. Sabem que la recaiguda és un fet normal durant el procés, i l’hem de tractar. No és el recomanable, però com a tal s’ha de treballar, buscant el motiu que l’ha provocada.

Un nou error…
Se l’hi ha de donar la volta i trobar-li el costat positiu. Si has recaigut perquè hi ha un fet concret, treballem aquest fet perquè no torni a passar. Intentem girar el que és dolent en positiu. Però les recaigudes, en drogues, tabaquisme… en totes les addiccions es contemplen com una part més del tractament.

Quin és el creixement de les addiccions en els darrers anys?
Del 2016 al 2018, que és quan disposem de dades més properes, les demandes d’ajut a la província de Tarragona han augmentat un 12%. Si ens centrem només a la ciutat de Tarragona, la demanda ha augmentat un 46% en el darrer any.

Avui patim un desordre de valors molt important: abans es creia en l’amistat i la justícia i ara és en els diners i la imatge com a valor afegit

Hi ha noves addicions?
Clar. Les noves tecnologies s’han situat al punt de mira. Moltes vegades no ens adonem, perquè com que tots fem servir el mòbil i internet per treballar… Forma part de les nostres vides. Però ull, perquè estem substituint la manera de comunicar-nos: ja no ho fem en persona sinó mitjançant Whatsapp, Facebook o Telegram… I això als adolescents els hi afecta més.

Què heu detectat?
Que els joves es tanquen socialment. És molt típic veure un grup de joves adolescents reunit a una plaça tots mirant el mòbil. I potser s’estan enviant missatges entre ells mateixos! No parlen entre ells. S’estan perdent habilitats socials.

Com ara?
Habilitats de comunicació, de resolució de conflictes, de gestió emocional, de valors pel que fa a l’amistat… Les relacions humanes s’estan perdent en aquests casos.

Com surts del cercle?
No és fàcil perquè és una conducta estesa dins el mateix grup relacional. Primer, cal reconèixer que és un problema, però diferenciant si l’ús és responsable i racional o si és un abús que et genera un problema.

Aquest és el primer pas? Ser conscient que tens un problema?
Si no reconeixes que tens un problema mai no et recuperaràs. A qualsevol addicció, El primer pas és reconèixer-ho, i ràpidament demanar ajut. Buscar un terapeuta que t’ajudi, però sempre amb la veritat per endavant.

Explicant-t’ho tot?
L’honestedat és la base de qualsevol tractament de rehabilitació. Aquí perquè parlem d’addiccions, però si vaig a una teràpia de parella, si realment es vol solucionar el problema, s’ha de dir la veritat, oi?
Doncs el mateix.

A les famílies els hi costa entendre la problemàtica que té el seu familiar i, en moltes ocasions, es culpabilitzen del fet

Es menteix molt?
Sí, molt. Menteixen, es creuen les seves mentides, es preocupen molt perquè tu les creguis… Però com les mentides tenen les cames molt curtes, tot s’acaba sabent.

Quin paper hi juguen les famílies?
A les famílies els hi costa entendre la problemàtica que té el seu familiar i, en moltes ocasions, es culpabilitzen del fet: “què he fet malament perquè el meu fill estigui així…” Hem de treballar amb elles perquè venen amb desconfiança, cansades de fer voltes per centres de rehabilitació que no els han solucionat el problema. Hi arriben molt desil·lusionades.

Com se les pot ajudar?
És molt important treballar amb elles. Una, perquè la família ens pot donar informació sobre els addictes quan no estan al centre; i dos, per donar-les eines perquè millorin el seu estat d’ànim i emocional, i perquè puguin ajudar amb més garanties el seu familiar.

Qui accepta més el problema: l’home o la dona?
Als nostres centres l’assistència entre homes i dones està en una relació 70%-30%. A les dones els hi costa més reconèixer el problema, però per fets culturals. Estan més estigmatitzades: encara està mal vist que tinguin una addicció. És una discriminació més. Normalment venen soles a demanar ajut, però es troben que han de cuidar dels fills, o dels pares… Els hi costa visualitzar el problema i demanar ajut.

Nova addicció: joc online
Ja hem tingut casos. No és una gran quantitat, però està començant ara. Està molt normalitzat a la societat, i les lleis no ajuden. És molt fàcil que qualsevol persona, a l’edat que sigui, amb un telèfon mòbil i potser una targeta de crèdit que l’hi agafa al pare, s’obri un compte i es converteixi en addicte al joc online. És tot tan accessible que és molt difícil evitar-ho.

És un tema cultural?
De cultura i d’educació. Sobretot de l’àmbit educatiu que és on la persona es forma, i no només en assignatures reglades, sinó en valors, en gestió de conflictes, en control de les seves pressions, en conductes adaptatives a la societat en què vivim…… Tot això s’ensenya a escoles. Però encara falta més.

Aquest és un problema que només ens adonem que existeix quan ens toca de prop. Els problemes de les drogues solen ser sempre un problema dels altres

La societat està conscienciada?
De cap manera. Aquest és un problema que només ens adonem que existeix quan ens toca de prop. Els problemes de les drogues solen ser sempre un problema dels altres. De gent marginal, de persones que estan al carrer… Aquesta percepció està canviant, però queden molts estigmes a l’aire.

S’han perdut valors?
Jo diria que hi ha un desordre de valors. L’escala de valors d’una persona o grup està en constant moviment. I depenen del moment, aquesta escala canvia. Avui patim un desordre de valors molt important: abans es creia en l’amistat i la justícia i ara és en els diners i la imatge com a valor afegit. Aquí treballem perquè cadascú sàpiga quin és la seva escala de valors en aquell moment i quina hauria de ser.

Es pot sortir del cercle de l’addicció?
Per descomptat. Mira, ara fa poc hem donat tres altes terapèutiques aquí i dues al centre de Tortosa i tenim un índex de retenció bastant alt, una mica més del 50%. Gent que ve i no marxa. És molt alt si el comparem amb altres centres d’addiccions. Si es reconeix, es demana ajut i es diu la veritat, les persones se’n surten.

Joan MARTÍNEZ VERGEL

 


Borja Vizcarro15 Novembre, 2019
pelegrí.png

Entrevistamos a Vicente Vílchez, presidente de la Asociación Oncológica Doctor Amadeu Pelegrí, a las puertas de la gala benéfica que la asociación celebrará este sábado 16 de noviembre en el Teatre Auditori de Salou. La gala se ha convertido en uno de los eventos benéficos para reivindicar i recaudar fondos para la lucha contra el cáncer de la provincia de Tarragona y la Costa Daurada. Vicente nos explica los orígenes de la asociación, así como diferentes aspectos de la gala, animando a todos los tarraconenses a participar en este evento benéfico y solidario.

¿Cómo nace la iniciativa?
La iniciativa de la asociación nace cuando un grupo de mujeres pacientes del Dr. Amadeu Pelegrí deciden rendirle homenaje tras la muerte accidental de este. La nueva junta toma el relevo en mayo de 2018 cuando nuestra presidenta Murielle Reig, fallece de cáncer, y debido a la amistad que nos unía y sabiendo lo importante que era para ella la asociación, decidimos continuar su legado.

¿Cómo se contribuye a la lucha contra el cáncer? Esta es una asociación sin ánimo de lucro, que mediante la realización de diferentes eventos a lo largo del año pretende aportar su granito de arena en la investigación del cáncer, para que un día sea posible dejar de luchar, porque entonces la enfermedad habrá dejado de existir.

¿Qué apoyos tiene?
Nos sentimos muy apoyados, ya que tenemos una gran red de voluntarios que se desviven por cada evento y por sacar la asociación adelante, que dedican su tiempo libre a luchar contra esta enfermedad. También contamos con el apoyo de colaboradores, patrocinadores y de casi 200 socios, que nos ayudan a conseguir eventos a coste 0, para poder donar la recaudación íntegramente a la investigación. Además, contamos con el respaldo del Ayuntamiento de Salou, que no duda en cedernos sus espacios para poder dar lugar a nuestros eventos.

¿Quién puede participar?
A la gala puede venir cualquiera, desde pequeños a grandes, ya que para ser solidarios no hay límites. Pero además en caso de no poder venir, pueden hacer su donativo en la Fila 0.

¿A qué entidad se destinan los beneficios?
Todos los beneficios se reparten en una donación anual a tres grandes hospitales del territorio: Sant Joan de Reus, Xarxa Santa Tecla y Sant Joan de Déu. A principios de año nos reunimos con los médicos responsables de la investigación de cada hospital y nos plantean estudios que necesitan de nuestra financiación, entonces decidimos a que estudios en concreto se destinará el dinero recaudado en el año anterior.

Por qué los años 80 y el 1-2-3?
Esta es nuestra novena gala, y ya casi que hemos tocado todos los palos. Nos reunimos a mediados de año y surgieron estos temas, la música de los 80 le gusta a todo el mundo, y ¿quién no ha visto el magnífico programa del un, dos, tres algunos años atrás en televisión?. Pues, ¿porque no juntarlos de forma dinámica y divertida en una gala solidària? Y así surgió la idea de integrarlos en nuestra IX Gala Benéfica, y creemos que puede quedar muy bien.

¿Qué le diría a la gente para que se anime a participar?
Que la gala es una de las mejores oportunidades para aportar su granito de arena, que da la oportunidad de colaborar con la investigación a la vez que les hará disfrutar de hora y media de baile, música y mucho humor.

 


REDACCIÓ14 Novembre, 2019
Sandra6-1280x960.jpg

Té fama de dona dura, que guanya molt més a distàncies curtes. Acaba d’arribar a la política activa. Té una llarga experiència en el món associatiu. Es confessa una apassionada de la cultura. Ha desbancat la tota poderosa Bego Floria del càrrec de portaveu municipal del PSC, amb qui diu tenir una excel·lent relació d’amistat. En aquesta entrevista, Sandra Ramos parla clar i no escatima l’autocrítica. Es queixa dels regidors d’En Comú Podem, a qui acusa d’haver pres el pèl als socialistes, arran de les negociacions perquè el PSC pogués formar govern. Ramos lamenta que el govern de Pau Ricomà improvisi de forma sistemàtica. La portaveu del PSC a l’Ajuntament de Tarragona confessa que Ballesteros estava disposat a fer un pas al costat si això servís per evitar que ERC governés. 

 

 

Honestament, ser la portaveu del PSC a Tarragona és ara com ara un marró?
No, gens. Em fa molta il·lusió. És un honor.

Sandra Ramos durant l’entrevista

Per què vostè i no la regidora Begoña Floria?
Ella va desenvolupar aquesta tasca durant 12 anys i, amb els temps, les coses canviïn. És una nova etapa: hem passat del govern a l’oposició. La Bego és una gran companya i m’ajuda moltíssim, sempre la tinc a la meva disposició.

És més companya que amiga?
Després de tants anys, crec que és més amiga que companya.

És fàcil fer de portaveu?
No sé què dir. Una part de fer de portaveu de l’oposició és senyalar allò que fa malament el govern. I la veritat és que m’ho estan posant més o menys fàcil. Tot i així, crec que s’ha de trobar un equilibri entre assenyalar el que fa l’adversari polític i fer una tasca d’oposició constructiva.

 

No creu que el PSC s’excedeix molt en les acusacions i convoca massa rodes de premsa per criticar quan només fa 4 mesos que hi són? Vostès van estar 12 anys…
A mi ja m’hauria agradat esperar els 100 dies per dir coses. Cal recordar que moltes de les rodes de premsa no eren per criticar la tasca de govern (no realitzada) – seria fer el ridícul perquè fa poc que ocupen aquestes funcions – però sí sobre decisions que està prenent govern i que els socialistes considerem poc encertades.

Aquells que reclamaven al govern de Ballesteros transparència, al cap i a la fi, no ho eren tant


Quina ha estat la més escandalosa?
Ens ha sorprès molt la decisió de no fer el Torneig de 3×3 de Bàsquet, el que podria implicar donar vida a l’Anella Mediterrània. Aquesta ens va sorprendre molt per la falta de capacitat de reacció i de governabilitat. La pancarta a favor dels presos polítics i la retirada de la foto del rei també han estat decisions (simbòliques) que ens van sorprendre negativament. El fet que aquest govern hagi volgut imposar un coordinador de Cultura (a dit) també ens va semblar frapant perquè aquells que reclamaven al govern de Ballesteros transparència, al cap i a la fi, no ho eren tant.

És una govern justet, a nivell de persones i d’experiència?
Governar amb 9 persones és molt difícil i sobretot si les noves incorporacions no tenen experiència política. Tenint en compte algunes declaracions que es fan, arribo a pensar que una mica més de prudència no els aniria gens malament.

Si fos regidora al govern, quin departament li agradaria ‘pilotar’?
Cultura. És una de les meves grans passions.

La Cultura a Tarragona està en bones mans?
Crec que no. No ho dic perquè l’alcalde és alhora el regidor de Cultura. Considero que la regidora de Cultura i Festes té tanta entitat que la feina és inabastable. Entendria que la Regidoria de Cultura pengés directament de presidència, fins i tot li donaria prestigi, però crec que és necessari que algú s’hi dediqui plenament. I no és el cas. L’acumulació de funcions comportarà problemes perquè l’àrea de Cultura acabarà patint. No crec que es pugui mantenir durant quatre anys que l’alcalde compagini el càrrec de cap de govern amb les funcions regidor de Cultura.

Què li va semblar aquesta Santa Tecla amb Ricomà com a alcalde?
És difícil d’avaluar perquè la majoria de coses estaven lligades de l’anterior govern. Tot el que té a veure amb el Seguici i la cultura popular tot està molt estipulat…

S’ha obert el balcó a la ciutadania…
El tema de fer el pregó des del balcó genera opinions per a tots els gustos. Tinc una opinió esbiaixada perquè jo estava al balcó i no se sentia el pregoner. Crec que perd una mica de solemnitat.

S’haurà de fer a la sala de plens?
A mi m’agrada que es faci a la sala de plens perquè se li ha de donar entitat, però tampoc crec que sigui una decisió massa escandalosa. Crec que les trompetes van crear una mica més de rebombori entre els experts.

Presa de pèl
Com es viure els moments en què us vau adonar que el PSC no governaria a Tarragona?
Nosaltres vam fer un gran esforç per arribar a un pacte amb els Comuns. Arribar a un acord amb l’esquerra no independentista de la ciutat era per nosaltres una bona oportunitat perquè no havíem de discutir temes identitaris i podríem treballar un projecte de ciutat.

Ha dit esforç?
Nosaltres vam oferir als Comuns la possibilitat d’entrar al govern amb la fórmula que ells consideressin la més còmoda, hem actuat sempre amb un esperit constructiu. Després, vam quedar amb la sensació que ens havien pres el pèl. Va ser frustrant. (Els Comuns) Han aprofitat les nostres negociacions per collar Esquerra Republicana. Crec que vam pecar de prudents, naïfs i nobles… Va ser una oportunitat perduda.

Abans de veure la ciutat en mans del govern que tenim, (Ballesteros) hagués estat disposat a fer un pas al costat


Els Comuns havien demanat alguna cosa en especial per entrar al govern?
No. Res. Vam analitzar un text programàtic en què el punt més crític era La Budellera, però vam dir que per nosaltres no seria motiu per perdre una oportunitat. Després vam quedar emplaçats per a una segona reunió, on s’hauria de parlar del cartipàs, la qual no es va celebrar mai. Ells es van sentir ofesos perquè no els vam oferir, d’entrada, els càrrecs.

El cap de Ballesteros
Algú va demanar mai el cap de Ballesteros?
No. No es va plantejar mai.

El PSC estaria disposat a arribar a aquest extrem?
Com a mínim s’hagués discutit.

Sandra amb Ballesteros i Pau Pérez

L’alcalde Ballesteros estaria disposat a fer un pas al costat?
Abans de veure la ciutat en mans del govern que tenim, (Ballesteros) hagués estat disposat a fer un pas al costat, però la veritat és que mai no es va plantejar ni vam tenir l’oportunitat de pensar-nos-ho, perquè mai ningú ho va demanar.

Potser esperaven que el PSC ho posés damunt la taula…
Home, seria una bogeria que ofereixes el cap del teu cap de llista i que, per cert, va guanyar les eleccions.

Vostè insisteix que vau guanyar les eleccions, però el cert és que no esteu governant…
Avui dia guanyar eleccions no significa pràcticament res. Vam viure un bloqueig al guanyador. Els Comuns ens van prendre el pèl.

Quan vau ser conscients que no tornaríeu a governar… com es va viure en la seu del PSC …
La nit electoral va ser de neguit, d’incertesa… Vam sentir tristor… Frustració…

Vam viure un bloqueig al guanyador. Els Comuns ens van prendre el pèl.

Però la societat demanava un canvi…
La nostra llista era prou renovada i amb gent molt preparada. Som conscients que en perdre regidors estava saltant una alarma que calia tenir-la en compte i potser no s’ha fet bé del tot.

Què va fallar?
La micropolítica ha estat molt desatesa en els darrers quatre anys.

Què vol dir això?
Una de les grans errades que vam cometre va ser eliminar la figura del Regidor de Barri.

Incivisme…
Vostè considera Tarragona una ciutat neta o bruta?
No és una ciutat especialment bruta quan et mous per altres ciutats. Ara sí ja es pot parlar d’incivisme. Abans quan jo parlava de civisme em titllaven de cínica. Tenim un problema d’incivisme a la ciutat. La gent es queixa molt més de les tifes de gos al carrer que no pas de la brutícia. No és cert que Tarragona sigui una ciutat degradada. Durant la campanya electoral es va pintar una Tarragona que no existeix.

Quina és la real?
La que és molt activa, maca, acollidora, vital, lluminosa i molt més neta de la que denunciava l’oposició. És obvi que hi ha marge per a la millora. Han passat quatre mesos i la ciutat no està especialment més neta que abans. Està igual.

Totes les ciutats patrimoni es queixen de la manca de finançament


Quan passeja per la ciutat no li fa llàstima veure com està, les cagades de coloms, les tifes dels gossos…
Les cagades de coloms té més a veure amb algunes de les mesures que no s’han pres que amb la neteja. És cert que s’ha de fer campanyes més eficaces per controlar els coloms.

Per cert, el Jardí Vertical és més intel·ligent o més vertical?
Ara és més vertical, però va ser una idea fantàstica. Quan hem vist que la idea no acabava de funcionar, s’hauria d’haver posat remei. No podem dir que el jardí vertical està bé i que va funcionar perfectament, quan no ha estat així.

Hem deixat una economia sanejada dins de les nostres possibilitats

Cas Inipro
L’alcalde Ballesteros era millor gestor que alcalde o un fantàstic relacions públiques…?
Un alcalde ha de ser gestor? Pregunto. Els alcaldes tenen una part de gestor i de relacions públiques. Han de connectar amb la ciutadania. Ha de saber escoltar la gent i sobretot li ha d’agradar. Crec que la part humana i la de generar confiança en la gent i en els sectors econòmics és molt més important. En aquesta àrea, l’alcalde Ballesteros tenia pocs rivals.

Què passarà amb el tema Inipro?
És un cas que conec bé perquè gran part de les persones implicades són amigues meves. Li asseguro que no hi ha res. Quan llegeixes la interlocutòria judicial sembla que estem davant d’una fantàstica novel·la de política-ficció. Sempre m’havien explicat que els jutges són els intèrprets de la lletra de la Llei i mai haurien de fer servir adjectius-qualificatius de mutu propi en un escrit d’acusació… Crec que hi ha més la voluntat de voler que hi hagi coses que no pas que existeixen de veritat. No sé què passarà, però el just fora que aquest cas es desestimés. Hi va haver una errada administrativa que sempre va ser reconeguda. Hi ha coses que no es va fer bé, però no estem davant cap cas de corrupció. De cap manera. I es demostrarà.

L’alcalde Ballesteros acabarà assegut en la banqueta dels acusats?
Ni idea.

Si en l’acte inaugural haguéssim posat dos gegants, dos castellers i hagueren desplegat dues estelades, la meitat de la gent que ens va criticar estaria molt contenta.


Jocs del Mediterrani…
Per cert, els jocs de Mediterrani van ser un èxit?
Quina llàstima, com som de vegades en aquesta ciutat… Teníem un projecte fantàstic i no vam saber aprofitar-lo. No vam ser capaços de posar-nos d’acord. Potser no es va implicar la ciutadania en el grau que caldria fer-ho, però el llegat és fantàstic i la gent que ens va visitar va marxar satisfeta.

Les crítiques van ser injustes?
Moltes sí. Es buscava la punteta a tot. Si en l’acte inaugural haguéssim posat dos gegants, dos castellers i hagueren desplegat dues estelades, la meitat de la gent que ens va criticar estaria molt contenta. Crec que aquest no era l’objectiu. Vam pecar de massa prudents.

Economia municipal…
Com va deixar el PSC l’economia tarragonina, 12 anys després?
El millor que es podia deixar, tenint en compte que quan vam arribar hi havia un 110% d’endeutament. El vam deixar per sota del 97%, cosa que ens permet tornar a endeutar-nos. Hem deixat una economia sanejada dins de les nostres possibilitats.

L’actual govern no diu el mateix…
Crec que encara no han acabat d’agafar les mesures de com funcionen els pressupostos, la Hisenda local i de com funciona l’economia d’un ajuntament com el nostre…

Entre el PSC es fa autocrítica de la gestió de 12 anys o són els d’ERC i Comuns que ho fan tot malament?
No dic que ho estan fent tot malament, només em queixo que algunes de les decisions no són massa encertades i bastant sectàries. No és un govern estable…

El PSC tampoc ho era. Va haver de pactar amb el PP…
El PSC, com a mínim, va poder fer durant 12 anys la seva tasca cercant les aliances necessàries. Espero que l’alcalde Ricomà faci el mateix pel bé de Tarragona.

Abans ha parlat de sectarisme…
Home, si vols contractar gent a dit, si fas fora persones per la seva militància política… això és sectarisme o no?

Pot concretar?
El cas de la Montse Fortuny (IMET) i el cas del gerent de Tarragona Ràdio (Josep Maria Bonet) són flagrants. Entenc que poguessin prescindir d’en Josep Maria Bonet com a gerent, atenent que és un càrrec de confiança, però portava 23 anys treballant a l’empresa… De veritat que cal fer-lo fora per la seva ideologia política? L’alcalde Ballesteros això no ho ha fet mai. Sempre va confiar en els treballadors.

És curiós que han arreglat unes escales (de l’Amfietatre) en tres dies… Crec que s’està improvisant

El gerent d’Espimsa va ser acomiadat. El PSC va dir que no tenia prou informació… Estrany, oi?
S’estan decapitant empreses municipals… Només demano que es faci les coses bé. Ens queixem sobretot del procediment, de les formes…

Patrimoni…
L’Amfiteatre és un tema que ja està judicialitzat…
Sap que estic radicalment en contra de la judicialització de la política. La Cup n’és una experta. En relació amb l’Amfiteatre, tenint en compte que no es va haver de lamentar cap dany personal, ni cap ensurt… demano que a partir d’ara es governi amb seny i responsabilitat i que es faci les coses bé. És curiós que han arreglat unes escales (de l’Amfietatre) en tres dies… Tampoc cal passar-se. Crec que s’està improvisant.

Creu que es professa poca ‘estima’ al Patrimoni…?
El nostre Patrimoni forma part de Tarragona, de la nostra identitat i dels nostres orígens. Som el que som gràcies, en part, al nostre Patrimoni. Hem de tenir clar que només amb els recursos locals és impossible mantenir, restaurar i conservar tot el nostre Patrimoni. Cal el suport de la Generalitat i de l’estat. Totes les ciutats patrimoni es queixen de la manca de finançament.

Tem que Tarragona pugui deixar de ser catalogada com a Ciutat Patrimoni de la Humanitat?
No. En els darrers anys s’han fet moltes intervencions. No hi ha diners per fer front a la restauració d’algunes joies del nostre patrimoni.

Per cert, l’alcalde Ballesteros acabarà el mandat?
No tinc cap bola de vidre. La seva voluntat és acabar-lo. Però no puc dir que passarà d’aquí a quatre anys.

Negoci que cal investigar
Tarragona és una ciutat segura?
Sí.

Tenim excés d’immigrants? Hi ha una associació que va recopilar signatures per fer fora els Mena…
En relació als Mena cal tenir en compte si alguns aspectes s’estan convertint en negoci. Hi ha moltes entitats que reben diners per gestionar aquesta problemàtica i no estic el 100% convençuda que totes fan la feina que els toca fer. No pot ser que gent que arriba aquí en una situació de desestructuració vital, el dia que compleixen 18 anys se’ls doni una puntada de peu els obligui a ser independents i autosuficients de cop. Hi ha una gestió deficient d’aquest tema. Mai no podrem optar per recollir signatures per fer fora gent que realment necessita ajuda. No tothom que ve és bo ni és dolent. Hem de ser prudents en pensar que els Mena són tots delinqüents. Això és ridícul i no podem permetre que passi això. L’administració ha de ser més curosa a l’hora de gestionar aquest tema.

Hem de ser prudents en pensar que els Mena són tots delinqüents. Això és ridícul


Qui és la qui…?
Qui és sandra Ramos?
És una tarragonina de 42 anys que s’ha endinsat en el món del servei públic, des de la política.

Se sent còmoda en el debat bronco?
No m’agrada especialment. M’agrada debatre amb arguments. Seria interessant canviar el debat bronco per la dialèctica més clàssica. Sóc una persona clara i les dic tal com raja.

PSC governarà?
El PSC acabarà governant en aquest mandat?
Ara mateix no sóc capaç de dir-ho. Darrerament passen coses molt estranyes.

Però esteu preparats?
Sí, sí, però no sé amb qui governarem. Els números ara per ara no surten. M’agradaria fer un govern escollint persones aleatòries de tots els grups polítics.

Qui en formaria part?
Governaríem totes les regidores del plenari i segur que ens entendríem una mica millor.

 


REDACCIÓ11 Novembre, 2019
joanMariaTost-1280x960.jpg

És com un truc de màgia: no sabem com, però la nostra brossa desapareix quan la deixem al contenidor. Cada nit. S’esfuma. S’evapora. L’endemà, els nostres residus ja no hi són i tornem a omplir els recipients amb més brossa. I no ens preguntem on és el truc. Potser no ens importa? Donem per vàlid que desaparegui sense saber el seu recorregut? O el seu cost? Josep Maria Tost és el director de l’Agència Catalana de Residus i sap el que costa, com és el circuit i quines són les necessitats de conscienciació envers el reciclatge dels residus que generem. Si volem mitigar els efectes del canvi climàtic, hauríem de començar per les coses més simples. I reciclar n’és una d’elles.

Generem molts residus?
Molts. Gairebé un kilogram i mig per habitant i dia.

La gent és conscient de la brossa que genera?

No. Pensa que ara fa 40 anys generàvem la meitat d’aquesta xifra. No ho tenim en compte: generem brossa, la posem en una bossa, la llancem al contenidor o al porta a porta i ens oblidem. La brossa no és una preocupació per a la gent.

Però va a algun lloc…

I s’ha de tractar. Però hi ha molta gent que no s’implica. Els hi dóna igual. Es diuen: com que pago la taxa d’escombraries, algú les recollirà. Que ho facin uns altres que jo ja pago.

Recollir els residus costa molts diners?

Sí, però aquí crec que la responsabilitat és dels polítics, que no ho hem sabut explicar més clar. La ciutadania sap que és un tractament car, però si els hi preguntem quan costa exactament, no ho saben.

Manca d’interès…

Quan una persona no sap què costa una cosa és que no té gens d’interès en ella. Això ens passa amb els residus.

Les taxes tampoc no agraden
Clar, com que els ajuntaments han d’aplicar una taxa per fer el tractament, costa d’explicar, perquè això implica que el ciutadà ha de pagar més. Si mireu el pressupost d’un ajuntament qualsevol, veureu que el contracte de la brossa és el més car de tots. Un exemple: 300 milions d’euros costa a la ciutat de Barcelona.

Com que la brossa desapareix del contenidor …

Hem d’explicar bé quin és el procés que fa la brossa de cadascun: quin circuit fa el paper, el cartró, el vidre… Tenim un país altament ordenat –dels dos mil abocadors incontrolats que hi havia fa trenta anys–, ara en tenim una vintena.

I tots controlats?
Ja no veiem els fums que desprenien abans els abocadors incontrolats: no hi ha problema d’olors, ni d’incendis ni de lixiviats… Però no hem sabut explicar aquesta revolució

Per què no s’ha fet?
La brossa no és sexy i no dóna vots. Només dóna maldecaps quan hi ha una vaga del servei de recollida i els carrers estan plens de brutícia. Però, en general, la gent no diu: “Alcalde, jo vull reciclar més…”

Ningú reclama en un míting una millora de la recollida selectiva del seu municipi



S’aposta pel que allò que dóna vots, doncs…
El polític, amb una certa lògica, presta més atenció en allò que li dóna vots o que provoca més satisfacció o preocupa als seus ciutadans: serveis socials, educatius, sanitaris, mobilitat… Ningú reclama en un míting una millora de la recollida selectiva del seu municipi.

Catalunya recicla?

Estem justos a la mitjana europea. En aquest cas, estem endarrerits perquè Europa va iniciar polítiques ambientals i de reciclatge a primers dels anys setanta del segle passat. A Espanya en aquell temps, estàvem encara en dictadura…

Quan comencen aquí?
Les polítiques ambientals esclaten a Catalunya quan l’Estat espanyol entra a Europa l’any 1986. No és que els europeus siguin més nets o més llestos que nosaltres, sinó que van començar molt abans.

I s’ha avançat en aquest temps?

Molt. Jo sempre explico a les noves generacions que La Trinca, als anys 80 del segle passat, tenia una cançó que feia referència al color marró del riu Llobregat…

Els rius catalans eren autèntiques clavegueres: sabonoses, de diversos colors – pels tints de l’empresa tèxtil -, abocaments incontrolats… Això ha canviat molt. Tenim peixos al Llobregat!

És que era marró. Jo ho recordo…
Els rius catalans eren autèntiques clavegueres: sabonoses, de diversos colors – pels tints de l’empresa tèxtil -, abocaments incontrolats… Això ha canviat molt. Tenim peixos al Llobregat! En vint-i-cinc anys n’hem fet un canvi radical.

Tenim lleis adaptades a les necessitats ambientals?

Nosaltres fem l’adaptació de les lleis europees, i les fem complir!

Això vol dir sancions al que no ho fa?
Evidentment. Està demostrat, a tot el món, que una bona llei sense un cos d’inspectors no funciona.

Més enllà de la pedagogia…

Exacte. Parlant de residus, la clau és com motivar la gent que ho fa bé i penalitzar aquell que no ho fa bé. I després de 20 anys de campanyes institucionals, per què hi ha gent, per exemple, del Camp de Tarragona, que no recicla? Si ho han estudiat a l’escola, si ho han viscut, si l’hem explicat el perquè…

Aleshores?

Perquè hi ha una part de la població a la qual el reciclatge no la motivarà mai. Per això, la nova Llei de Residus que estem preparant ara recollirà l’obligació d’incorporar, a tots els ajuntaments del país, l’anomenada taxa justa.

Què és?

Es resumeix fàcil: qui més recicli pagui menys. Si tu recicles, has de pagar menys taxa que el teu veí que no recicla.

Sembla just

Hi ha algun municipi que ja ho fa. I funciona. Posaré un exemple; un veí que recicla podria pagar un màxim de 80 euros l’any, mentre que el que no ho fa podria arribar als 270. Això motivarà el reciclatge.

Ja s’actua així en molts serveis…
Clar, amb el telèfon, l’aigua, l’electricitat. Si tens un consum moderat, pagues moderadament. I si és alt, en pagues molt. Per sort, la tecnologia ha arribat al món de la brossa i podem desenvolupar aquest seguiment individualitzat.

Els diners marquen la consciència ambiental?
Sempre explico que, fa deu anys, a Catalunya hi havia mil morts per accident de cotxe. Ara n’hi ha uns 230. Continua sent una barbaritat, però la diferència no és que estiguem més conscienciats, sinó que hi ha un Mosso d’Esquadra o un policia local que es troba en un pont i et fa una fotografia conduint a una velocitat elevada. I et multa.

I et treuen punts
Efectivament. És trist, però fins que el carnet de punts no ha aparegut no hem pres consciència de la prudència al volant.

Des de l’Agència de Residus marquem els objectius que han de complir els ajuntaments, i els ajudem en la construcció d’infraestructures, però són ells els que han de fer política real sobre el ciutadà

Potser amb les noves generacions…
La gent jove està motivada en el canvi de sensibilització. És el seu futur. Però, fixa’t, també depèn de les edats. Les dades que disposem ens diuen que la gent és bona recicladora fins que arriba a la universitat.

Com?

Sí. Hi ha un espai estrany que va des de la universitat fins que tenen fills. Aquí baixa el nivell de reciclatge. És una franja d’entre 20 i 35 anys, -molt genèric, eh-, però existeix. I, de sobte, quan tenen fills, torna a pujar la sensibilitat pel reciclatge.

Quin paper hi juguen els ajuntaments?
Els ajuntaments són els propietaris de la brossa. Per llei. Des de l’Agència de Residus marquem els objectius que han de complir els ajuntaments, i els ajudem en la construcció d’infraestructures, però són ells els que han de fer política real sobre el ciutadà.

S’impliquen poc?

Han d’implicar-se més en polítiques de prevenció i sensibilització en reciclatge.

Què els hi proposem per reduir aquests abocaments? Que facin un pla local de prevenció i gestió de residus que apliqui el millor sistema per aquell municipi, el que sigui. Ara, si no ho fan, els penalitzaré per la brossa que vagi a abocador, i cada any més

I no hi fan cas?
Com que és un tema que no interessa no s’inverteix prou. Si hi ha implicació política, funciona. Una cosa tan fàcil com contractar un educador ambiental que estigui a peu de carrer és molt eficaç…

Què paga un ajuntament a l’Agència de Residus?

Nosaltres penalitzem per cada tona de residu no reciclat que va a abocador o a incineradora. Què els hi proposem per reduir aquests abocaments? Que facin un pla local de prevenció i gestió de residus que apliqui el millor sistema per aquell municipi, el que sigui. Ara, si no ho fan, els penalitzaré per la brossa que vagi a abocador, i cada any més. El 2010 la penalització era de 10 euros la tona no reciclada, l’any que ve seran 47 euros, i el 2024 seran 72 euros.

Hem de complir uns objectius marcats per Europa…

Tots hem d’assolir objectius comunitaris de reciclatge. Si no, Europa ens sancionarà com a Govern. I si ens sancionen, la multa la carregarem als municipis.

Hi ha solució?
La solució és reforçar tema educatiu, sense dubte, però quan implantem la taxa econòmica farem un pas endavant.

Joan MARTÍNEZ VERGEL
És periodista

 


Borja Vizcarro8 Novembre, 2019
odina.jpg

Li traiem un temps súper valuós i això s’ha d’agrair. Avui entrevistem a Blanca Romeo, més coneguda artísticament com Odina, l’última sensació musical formada a Tarragona, però que s’ha vist obligada a emigrar a Londres, com els grans artistes del món de la música, per perseguir el seu somni. Talent musical tarragoní en estat pur, que torna a casa per presentar el seu nou treball a tot un gran espai com és la Fàbrica Damm i la Sala Cool, un dels temples de la música indie de Madrid, desitjant també l’oportunitat de tocar a Tarragona, a la Sala Zero, algun dia. Amb tots vostès, Odina.

Com comences en el món de la música?
Des de ben petita sempre m’he sentit atreta per la música, tot i que ningú de la meva família és músic ni res per l’estil. Quan tenia 3 o 4 anys volia tocar l’acordió (com ‘Pingu‘ dels dibuixos animats), i vaig demanar als meus pares poder fer classes. Com que no van trobar professor d’acordió a Tarragona vaig començar amb el piano, l’instrument més semblant. I des d’aquí ha sigut tot una evolució progressiva on cada cop em sentia més atreta per la música i sentia que és el que volia fer.

És vocacional? És a dir, com definiries la professió?
És una professió molt dura on guanyar-se la vida és molt difícil, sobretot quan vols guanyar-te la vida de la teva música pròpia, així que en el meu cas diria que és 100% vocacional.

Com neix Odina?
Odina és el meu primer projecte musical, neix fa un parell d’anys quan començo a treure cançons de manera independent, amb el meu primer EP ‘Broken‘. Feia temps que estava escrivint cançons, però per mi la decisió de treure-les amb el nom d’Odina marca un punt on començo a prendre’m la música de manera més seriosa, amb un projecte i un so concrets.

Perquè Londres i no Espanya, per començar la carrera musical?
Molts músics que m’inspiraven estaven basats a Londres o a Anglaterra (com per exemple Daughter o Lucy Rose) i per això m’atreia marxar. La música és una de les indústries més importants a Anglaterra (només cal mirar al nombre de grups que han exportat des dels Beatles a Elton John…) i crec que la música es valora molt més allà, que no pas aquí. De totes maneres, independentment de tot això avui en dia es pot fer música des de qualsevol lloc i que s’escolti a tot el món gràcies a internet. Però viure en una ciutat on hi tanta música com Londres m’ha inspirat de manera increïble, per tota la gent i tots els músics que he conegut, i crec que per mi és el que fa que vulgui continuar vivint allà encara una temporada més en comptes de tornar aquí.

Londres m’ha inspirat de manera increïble, per tota la gent i tots els músics que he conegut, i crec que per mi és el que fa que vulgui continuar vivint allà encara una temporada més en comptes de tornar aquí.

Quina diferència hi ha entre Odina i Blanca? Com les definiries?
Blanca sóc jo, i Odina és el meu projecte. M’agrada que hi hagi aquesta distinció perquè crec que em dóna molta més llibertat quan es tracta del procés de creació. Tot i que tota la música que faig amb Odina és molt personal i parla de la meva vida, quan pujo a un escenari a cantar no ho faig com a Blanca sinó com Odina, i això m’ajuda a poder compartir coses tan personals amb gent que no conec. M’ajuda a protegir-me perquè com artista estàs molt exposat quan decideixes compartir el teu art. També em dóna llibertat de fer coses que potser no faria com a Blanca, visualment, o per exemple quan es tracta de vestuari. Sóc una persona més ben tímida quan es tracta de compartir coses meves, i en aquest sentit tenir un projecte (que és molt meu, però sense ser ‘jo’) m’ajuda a no sentir-me tan exposada.

Quin és l’estil musical d’Odina?
Diria que és música molt intimista, música que no parla a crits però més aviat es murmura. No m’agrada parlar d’estils musicals perquè crec que limiten molt, però per algú que mai m’ha escoltat diria que és una mena de folk-pop.

Què suposa tornar a tocar a casa, en aquest cas a Barcelona? M’encanta tornar a casa a tocar. Em sento molt privilegiada, perquè sento que tinc l’oportunitat de compartir tot el que he estat aprenent fent música i vivint fora, però fent-ho a un lloc que se sent com molt més meu, estant a Catalunya. M’agradaria tocar més a Tarragona també.

És Tarragona una ciutat que doni suport als artistes? Com que vaig marxar de Tarragona amb 18 anys, la meva experiència com a músic a la ciutat es limita a quan anava al Conservatori. Per mi va ser una experiència molt enriquidora i que ha sigut decisiva en poder fer la música que estic fent ara. Per això sento que tenir l’oportunitat d’estudiar amb un centre com aquest a Tarragona em va donar sense cap dubte el suport que necessitava tot i abans de començar a fer el que faig ara. Així i tot he de dir que havent parlat amb músics que intenten guanyar-se la vida a Tarragona, he sentit comentaris que em fan pensar que la ciutat no sempre ajuda o afavoreix oportunitats perquè es faci música o sobretot perquè es toqui música a locals o amb esdeveniments.

On t’agradaria tocar a Tarragona? Algun espai en concret?
M’encantaria tocar a la Sala Zero, potser algun dia!

On et podrem veure pròximament?
A part del concert d’avui a Barcelona a la Fàbrica Damm i de demà a Madrid a la Sala Cool (telonejant a Tom Rosenthal), tinc un parell de concerts a Londres d’aquí a poc aquest mes (el 12 telonejant a Cattle & Cane, i el 21 telonejant a Rae Morris). Crec que encara no es pot anunciar però tornaré a Barcelona el 13 de desembre i a Madrid el 14 per dos concerts molt especials. L’any que ve espero poder fer més concerts, més cap a l’estiu quan surti el meu primer àlbum.

Borja VIZCARRO


REDACCIÓ8 Novembre, 2019
rut_clemente_grupo-verde.jpg

A banda dels partits tradicionals, hi ha altres que reclamen mesures eficaces per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. El problema és que al no tenir representació parlamentària, tenen més dificultats per accedir als mitjans de comunicacó. La candidata de ‘Recortes cero – Grupo Verde’ per Tarragona, RUT Clemente, és una persona que defensa el medi ambient i les retallades que no fan res més que dificultar la vida dels espanyols. La cap de llista del RC-GV és natural de València i resideix a Amposta. Clemente és una activista social de l’ensenyament i afiliada a l’USO. La professora de Literatura Castellana es manifesta contra la independència de Catalunya. En el seu abecedari personal, hi destaquem paraules com honestedat, igualtat salarial, sanitat pública i contaminació zero. Clemente exigeix entre altres coses que es tanquin totes les bases de l’OTAN a Espanya i no té dubtes que haurà de pagar qui més té.

|
A uditoria del deute externa

B lindatge de les pensions a la constitució

C ultura és riquesa

D esenvolupament del món rural

E xtremenya, murciana, catalana… una mateixa classe obrera

F iscalitat progressiva. Que pagui més qui més té

G arantir llum i aigua a totes les famílies

H onestedat

I gualtat salarial entre homes i dones. Ja

J a n’hi ha prou de les retallades que ens imposa Europa

Ll ei electoral més justa i proporcional. Llistes obertes

M és procés vol dir més retallades

N o a cap sou per sota dels 1.000 euros, ni cap per damunt dels 10.000

O TAN no, bases fora d’Espanya

P la de xoc contra la pujada del preu de l’habitatge

Q ue els bancs tornin les ajudes

R edistribució de la riquesa. A Espanya hi ha molts diners, el problema és qui se’l queda

S anitat pública de qualitat. Revertir les retallades

T ancament progressiu de les centrals nuclears

U nitat de tots els treballadors per lluitar contra les retallades

V iatjar, obrir la ment

X iques i xics puguin caminar pels carrers de nit sense por

Z ero contaminació

 


REDACCIÓ8 Novembre, 2019
joan_ruiz2.jpg

Joan Ruiz és un veterà de la política. La seva trajectòria el converteix en un dels tarragonins amb més experiència parlamentària. El candidat del PSC per Tarragona és una persona que guanya molt més a distàncies curtes. Es preocupa i s’implica en millorar la vida d’aquelles persones amb discapacitats. La seva sensibilitat fa que presideixi sovint comissions relacionades amb problemes de mobilitat (i no només). Joan Ruiz, nascut a València l’any 1954, demana a la ciutadania que apliqui el sentit comú a l’hora d’exercir el seu dret de vot. Diu que Espanya no es pot permetre el luxe a equivocar-se. Ha arribat l’hora de la caixa o faixa. O sigui, si governa Pedro Sánchez, guanya Tarragona. Si no és així, tots sortirem perdent. El socialista entén que la millor campanya electoral és aquella que es fa tot l’any i la que es basa a escoltar la gent i resoldre els seus problemes i inquietuds. En el seu abecedari personal, destaca paraules com convivència, inversions, educació i progrés.

|

A ssegurem que Pedro Sánchez sigui president d’un Govern sòlid i estable
B astir una Catalunya de tots i totes. Sense fractura, violència o frustració. Recosim la societat i recuperem els consensos socials perduts
C onvivència. La convivència a Catalunya és sagrada. Nosaltres la garantim.
D errotem democràticament l’extrema dreta a les urnes
E ducació pública i universal per a tothom
F allar i no anar a votar no és una opció. Hi ha massa en joc. Vota Pedro Sánchez
G uanyar. Si guanya el PSC, guanya Tarragona
H a d’haver-hi ja un Govern progressista, reformista, feminista i ecologista liderat per Pedro Sánchez
I si no vas a votar altres decidiran per tu. Vota pel progrés i la convivència. Vota socialista
J unts tots els tarragonins i tarragonines progressistes ho farem possible. Tarragona ha de ser decisiva en la victòria socialista.
L‘aliança entre la dreta i l’extrema dreta no passarà
M és inversions per Tarragona
N o al front del bloqueig que suma a la dreta i als independentistes. És l’hora d’avançar
O Pedro Sánchez o tindrem al PP-VOX en el poder. No hi ha més alternatives
P ensions públiques revaloritzades i garantides
Q uè volem? Avançar o retrocedir? Progrés o bloqueig? Pedro Sánchez o Casado-Abascal?
R evertirem les retallades socials del PP
S anitat pública i de qualitat
T ots som Catalunya. Todos somos Cataluña. No hi ha catalans de primera o de segona. Tots i totes som el poble de Catalunya.
U nim i concentrem el vot progressista en la butlleta socialista del puny i la rosa
V ox no entrarà al Govern. Tan sols el vot al PSC pot impedir-ho
X. No serem una incògnita, ni un full en blanc. Som la garantia d’avançar sense deixar ningú enrere
Z ero retallades en educació, sanitat, pensions o dependència. Votar PSC és votar progrés per a tothom

 


REDACCIÓ8 Novembre, 2019
Sergio-del-Campo-1280x852.jpeg

El candidat de Ciutadans al Congrés dels Diputats és inspector de la seguretat social. És una persona de tracte agradable. Li agrada estudiar i es preocupa amb el benestar i qualitat de vida dels seus conciutadans. És optimista i entén que les persones estan per damunt de les ideologies polítiques. El cap de llista taronja per Tarragona defensa la unitat i la democràcia, que segons diu “és la base de tot”. Sergio del Campo reclama honestedat, però aquella que comença en un mateix. Del Campo demana el vot per continuar lluita contra la ruptura d’Espanya. En el seu abecedari personal, el cap de llista de Ciutadans destaca les paraules felicitat, Tarragona, valentia i zombis.

A siempre que puedo veo AMANECER.

B Me gustan las salidas en BICICLETA.

C CORAZON tribandera.

D la base de todo es la DEMOCRACIA.

E el trabajo en EQUIPO es fundamental.

F FELICIDAD, hagas lo que hagas, sé feliz.

G sal a GANAR siempre.

H HONESTIDAD, lo primero contigo mismo.

I ILUSIÓN, lo mueve todo.

J JAMÓN pero ibérico.

K KILOMETROS recorriendo la provincia de Tarragona.

L LIBROS como ‘El prisionera de Zedna’ que es el último que he leído.

M música (te alegra la vida)

N NATURALEZA y medio ambiente, siempre.

Ñ ÑAM-ÑAM, comer bien.

O OLIVIA, mi hija.

P PEARL JAM, grupo de música.

Q Quentin Tarantino, director favorito de cine.

R RUNNING por la mañana.

S siempre hay una SOLUCIÓN para un problema.

T TARRAGONA, mi ciudad.

U UNIDAD, siempre en busca de lo que nos une.

V VALENTÍA porque ser constitucionalista no es fácil en Cataluña.

W WASABI, me encanta ir a un restaurante japonés.

X X&Y, disco de Colplay.

Y YES WE CAN, ¿por qué quién iba a decir que Ciutadans ganaría las elecciones en Cataluña?

Z películas de ZOMBIES

 


REDACCIÓ8 Novembre, 2019
ferran-bel.jpg

Ferran Bel té una carrera política i de gestió municipal acreditades. A més, la seva experiència com a diputat i senador a Madrid li atribueixen coneixements prou interessants i importants per representar els tarragonins des del Congrés dels Diputats. El candidat de Junts per Catalunya destaca en el seu abecedari personal, paraules com l’Amnistia, diàleg, honestedat política, llibertat, democràcia real i fiscalitat justa. El tortosí Ferran Bel aprofita l’oportunitat per defensar el Corredor del Mediterrani i les mercaderies per l’interior. També reclama accions eficaces per fer front a l’emergència climàtica. També exigeix la llibertat dels líders independentistes que estan empresonats. Ferran Bel apel·la al vot a tots aquells que pugnen per una qualitat democràtica i també pensions dignes.

A mnistia

B enestar

C orredor del Mediterrani, ja!

D iàleg sense condicions

E mergència climàtica

F iscalitat justa i eficient

G estió transparent

H onestedat política

I ndependència

J unts per Catalunya

Ll ibertat presos polítics

M ercaderies per l’interior

N i un vot enrere

O cupació

P ensions dignes i sostenibles

Q ualitat democràtica

R eferèndum

S ostenibilitat

T erritori equilibrat

U nitat

V ocació de servei

X arxa ferroviària digna

Z enit

 


REDACCIÓ8 Novembre, 2019
jordi_salvador3.jpg

Jordi Salvador és el cap de llista d’ERC al Congrés dels Diputats. L’exprofessor universitari i secretari general de la UGT, entén que hi ha molt camí a recórrer per assolir la democràcia plena a Espanya. El candidat republicà és una persona sensible i preocupada amb els drets socials. Salvador, des del seu escó del parlament espanyol, lluita pels interessos dels tarragonins i dels catalans en general. En el seu abecedari, Jordi Salvador, que va fer un estudi antropològic del Barça, destaca paraules com poble, llibertat, república, Guardiola, vida o Barça. No s’oblida d’exigir la llibertat dels presos i preses polítiques i de recordar l’abril del 74. Fa referència al Tsunami Democràtic…

bril 74
B arça
C ruyff
D elgado Ruiz, Manuel
E squerra Republicana de Catalunya
F orcadell
G uardiola
H obsbawm
J ugar
Ll ibertat presos i preses polítics
M are
N oi del Sucre
O vidi Montllor
P etit príncep
Q ueen
R epública del poble
S indicalisme
T sunami democràtic
U niversitat Rovira i Virgili
V ida
X esco Boix
Z az

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter