Arxius de ENTREVISTES | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Abril, 2019
ivana-e1554759038186.jpg

La socialista Ivana Martínez, regidora de Recursos Humans i Neteja de l’Ajuntament de Tarragona, abandona la política activa a partir del proper dia 26 de maig. Fa un pas al costat per qüestions personals i familiars. Ho va fer saber a l’alcalde de Tarragona (i candidat a la reelecció) fa pràcticament dos anys. No obstant això, li va saber molt greu que la informació s’hagi filtrat a la premsa, sense comptar amb el seu vistiplau. Diu que es va fer amb intencions masclistes.

Ivana Martínez, després de l’entrevista

En una entrevista a La República Checa, la jove regidora ha confessat que el seu pas per l’ajuntament l’ha ajudat a créixer professional i personalment. També s’ha tornat molt més desconfiada. De fet, assegura que en la seva activitat política ha conegut a veritables males persones.

El PSC, en les eleccions del proper 26 de maig, aconseguirà 7 ascons

En la conversa mantinguda amb el periodista Ricard Checa, la governant, que passarà a la història per haver obert un expedient a l’empresa responsable de la neteja a Tarragona, comparteix el seu punt de vista sobre l’actualitat política i social. D’entrada, nega que Tarragona sigui una ciutat bruta i demana als tarragonins que tinguin més orgull de ciutat, la qual té potencialitats que no són aprofitades en la seva plenitud.

Ivana Martínez sobre les properes eleccions, revela que la llista presentada per l’alcalde Ballesteros “no és la meva” i “crec que tampoc” del cap de llista socialista. Crec que el PSC, en les eleccions del proper 26 de maig, aconseguirà 7 ascons. Pel que fa a pactes, diu que el millor seria amb ERC, tot i que posa alguna reticència en relació al líder republicà.

Ivana Martínez promet tornar a la política activa quan ho desitgi el seu partit. Per aixó, no parla d’acomiadaments sinó d’un fins aviat.

 

TOTA L’ENTREVISTA

 


REDACCIÓ5 Abril, 2019
PedroSanchezCS-1280x960.jpg


Pedro Sánchez, el regidor de Ciutadans que – el passat dimecres – es va donar de baixa del partit d’Albert Rivera i passar al Grup Mixt de l’Ajuntament de Tarragona després de saber que no compten amb ell per les municipals del 26 de maig.

Pedro Sánchez es va donar de baixa del partit taronja

En una entrevista concedida a La República Checa, el regidor es confessa decebut amb el portaveu municipal del partit, Rubén Viñuales. Diu que, després d’haver treballat per a la ciutat i perquè Viñuales arribés a l’alcaldia de Tarragona, no es mereixia que el dispensessin. Viñuales li va proposar un càrrec d’assessor, tot i no figurar en les llistes. Sánchez nega haver-se ofert a cap altra formació política. Tot el contrari: afirma que hi ha partits que s’han posat en contacte amb i que li han proposat liderar un projecte electoral.

No parla malament de Rubén Viñuales però li atribueix alguns ‘tics’ que solen aparèixer quan una persona té poder i és jove. Considera que Ciutadans va cometre un error no haver pactat amb Ballesteros, tal com ho va fer el PP.

En la conversa mantinguda amb el nostre digital, Pedro Sánchez insisteix en la necessitat d’apostar per un canvi en l’alcaldia de Tarragona. Entén que Ballesteros ja és història i que Tarragona mereix més i millor. No sap si votarà a Ciutadans, només sap que, al carrer, hi ha gent que li pregunta: “Pedro, i ara, si tu marxes, a qui voto?”.

TOTA L’ENTREVISTA


RICARD CHECA25 Març, 2019
carles-ferrer.jpg

Continua el judici contra el procés. Hem entrat en la setena setmana. El tribunal continua sentint les versions dels testimonis. Aquells que no són entesos en qüestions jurídiques continuen formulant alguns interrogants. Per esclarir alguns d’aquests dubtes, el nostre digital ha sol·licitat la col·laboració del penalista i soci del bufet ‘A3Advocats’ de Reus, Carles Ferrer. El lletrat també és membres de l’Associació d’Advocats Voluntaris 1-O de Reus. 

L’advocat penalista Carles Ferrer

En quina fase del judici oral (contra el procés) estem ara?
Concretament, en la pràctica de la prova testifical de tots aquells testimonis que han estat admesos pel tribunal, proposats per les parts (acusacions i defenses).

Després dels testimonis… Qui intervé?
Un cop declarin els 500 testimonis admesos pel tribunal, començarà la pràctica de la prova pericial (pèrits).

Abans de la lectura de la sentència, quines passes haurà de fer el tribunal?
Practicada tota la prova (interrogatori dels acusats, testificals, pericials i la documental amb la projecció dels vídeos – que el tribunal no ha permès – siguin sotmesos a contradicció en la mesura que anaven declarant els acusats i testimonis); les parts (acusacions i defenses) elevaran a definitives o modificaran els seus escrits d’acusacions i de defenses.
Posteriorment, les parts tindran el tràmit que s’anomena de conclusions on faran una valoració de la prova practicada i la seva qualificació jurídica. Finalment, els acusats tindran el dret a l’última paraula i després Marchena dirà “Concluso el juicio para sentencia”.

Marchena presideix el tribunal format per 7 jutges

Per què hi ha 2 advocats i dos membres de les acusacions i no un?
En puritat, a cada sessió hi ha dos membres del Ministeri Fiscal, dos membres de l’advocacia de l’Estat i dos advocats de l’acusació popular però, en cada interrogatori, només intervé un d’ells. Va ser una directriu del jutge Marchena, al primer dia del judici. S’entén que hi hagin dues persones per la complexitat del procediment i durada del judici com també, en el mateix sentit, per cada defensa acostuma a haver més d’un advocat.

El fet de la retransmissió en directe és un dels motius del jutge Marchena per denegar la presència d’observadors internacionals

Per què 7 jutges?
L’art. 145 LECr. exigeix que siguin set magistrats per dictar sentència en el Tribunal Suprem.

Per què hi ha acusats que no estan asseguts al banc corresponent?
Una de les sol·licituds de les defenses, en el tràmit de les qüestions prèvies, va ser la possibilitat que els acusats poguessin seure al costat d’ells a fi de garantir el contacte directe acusat-advocat i poder suggerir preguntes en els interrogatoris. Cada acusat ha triat si seu al banc dels acusats o darrere del seu advocat.

Pot ser perjudicial per a l’estratègia de la defensa o acusació que el judici sigui retransmès en directe?
En cap cas. La publicitat és un principi bàsic en la fase del judici oral. El fet de la retransmissió en directe és un dels motius del jutge Marchena per denegar la presència d’observadors internacionals.

El jutge president del tribunal pot formular preguntes?
Sí, però existeix el perill que perdi la imparcialitat depenent del tipus de preguntes que formuli o la durada de l’interrogatori.

Les declaracions formulades davant el jutge instructor poden ser utilitzades durant el judici?
Les proves es practiquen a l’acte del judici oral. L’art. 714 LECr preveu que davant contradiccions entre la declaració davant el jutge instructor i la del judici, es podrà demanar la lectura de la declaració sumarial a fi que el testimoni expliqui la diferència o contradicció entre ambdues declaracions. Però el president del tribunal ha vetat aquesta possibilitat.

Imatge panoràmica de la sala de vistes

Quan pot passar un testimoni a investigat?
En el cas que el tribunal dedueixi testimoni de particulars per la comissió d’un presumpte delicte de fals testimoniatge, però això ja seria a un altre procediment. Recordem quan el fiscal Moreno va dir que volia deduir testimoni de particulars davant el Jutjat de Guàrdia.

Els testimonis que estan investigats en altres jutjats poden anar amb el seu defensor i la seva única funció seria apuntar que determinada pregunta no la contesti

Per què hi ha testimonis que compareixen amb advocats?
Són aquells testimonis que estan investigats en altres jutjats o tribunals i tenen el dret a no declarar. Si declaren, com va ser el cas de major Trapero, li assisteix la possibilitat – com així va ser – d’anar amb la seva advocada i la seva única funció seria apuntar que determinada pregunta no la contesti.

Hi ha un temps límit per escriure la sentència després del judici?
No, malgrat que la LECr. estableixi que ha de ser en un termini de cinc dies, a la pràctica quotidiana de qualsevol jutjat no es compleix mai aquest termini.

Hi ha acusats que ara s’asseuen al darrere dels seus lletrats

Qui pot presentar recurs?
Les parts personades: Ministeri Fiscal, advocacia de l’Estat, acusació popular i les defenses.

A quines instàncies poden recórrer?
No cap recurs ordinari davant la sentència del Tribunal Suprem. Només hi ha lloc un recurs extraordinari que serà el recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional per violació de drets fonamentals. Un cop el Tribunal Constitucional dicti sentència, queda oberta la via per interposar recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.

El Tribunal Constitucional pot trigar 2 o 3 anys en resoldre el recurs

En cas que siguin condemnats a presó, comptabilitzarà el temps que van estar reclusos?
I tant, és evident.

Quant pot tardar a decidir sobre un recurs?
El Tribunal Constitucional pot trigar 2 o 3 anys en resoldre el recurs, però és imprevisible. S’hauria de retallar aquest termini.

Què fa VOX en el judici?
Bona pregunta. No ho sé. En puritat jurídica, exerceix l’acusació popular.

El lletrat Carles Ferrer (amb maleta) sortint dels jutjats

Per què porten els lletrats, togues del Col·legi d’Advocats de Madrid?
Perquè el judici es fa a Madrid i a cada seu judicial hi ha un despatx del Col·legi d’Advocats amb togues. Però fixem-nos que la gran majoria de les defenses porten la toga del Col·legi d’Advocats de Barcelona amb l’emblema de color vermell a diferència de la Madrid que és de color blanc.

Ricard CHECA
Tribunal Suprem
Madrid


RICARD CHECA18 Març, 2019
arquebisbe.jpg

És fill adoptiu de Tarragona i està a punt d’abandonar la ciutat. Exerceix les funcions d’Arquebisbe i està a punt de ser rellevat del càrrec per arribar a l’edat de la jubilació. En una entrevista a La República Checa, Jaume Pujol confessa com està vivint un dels pitjors moments del seu mandat i inclòs de la seva trajectòria professional. Repudia els abusos sexuals en l’església i entén que s’ha de ser més severs a l’hora de tractar aquesta polèmica. El màxim responsable de l’església a Tarragona i membre de l’Opus Dei, diu que durant tots aquests anys ha intentar estimar i perdonar de cor. A l’hora de l’adéu, Jaume Pujol agraeix tots aquells que li han entès i estimat i demana perdó per algun error. Diu que quan abandoni el Palau Episcopal deixarà Tarragona. De moment, no té pensat escriure les seves memòries.

Jaume Pujol és l’arquebisbe de Tarragona

Va lliurar la carta de renúncia, quin balanç fa dels anys que porta en el càrrec?
Més que jo, penso que són els fidels cristians de l’Arxidiòcesi, en primer lloc, els que han de fer aquest balanç, i després, totes les persones que també ho vulguin fer, amb tota llibertat. Per part meva, he intentat servir a l’Arxidiòcesi de la millor manera que he sabut, amb els meus encerts i evidentment amb els meus errors, dels quals en demano perdó.

Demanem perdó a les víctimes i ens comprometem a trobar la manera d’ajudar-les en el seu restabliment. També hem dit que actuarem amb determinació per protegir els infants i els adults vulnerables

Quin titular posaria al mandat?
És una mica difícil resumir prop de 15 anys en un sol titular, però podria ser aquest: “He intentat estimar i perdonar de cor”.

Quin és el segell personal que deixa impregnat en el seu mandat?
M’agradaria ser recordat com un arquebisbe que ha estat sempre al costat de la gent, escoltant tant les seves inquietuds i patiments com les seves alegries; i que ha estimat l’arxidiòcesi de Tarragona, a través de les seves persones i les seves institucions, tant eclesiàstiques com civils.

Vostè ha estat distingit amb el títol de ‘fill predilecte’ de Tarragona. Què ha representat aquesta distinció?
Mai no m’ho haguera imaginat. Va ser un fet que em va omplir de satisfacció i que vaig agrair molt, sobretot perquè l’Ajuntament ho va decidir per unanimitat. Recordo amb molta estima aquell 8 d’abril de 2011 al saló de plens de l’Ajuntament. Per a mi, ha suposat ser membre oficial d’una gran família i estimar, encara més, Tarragona, els tarragonins i les tarragonines.

Sobre la polèmica proposta de la CUP de retirar-li el títol de fill predilecte de la ciutat, li ha dolgut més la proposta en si o el vot d’alguns grups municipals?
No vull judicar ningú per les seves accions. Cadascú és lliure per proposar o votar el que li sembli més convenient segons els seus principis.

Jaume Pujol saludant l’alcalde Ballesteros

S’ha sentit còmode a Tarragona? Estimat?
Molt, de veritat. M’he sentit molt sostingut i estimat, tant pels mossens, pels fidels com pels representants de les institucions del territori.

Els moments més durs, i ho dic sincerament, han estat els viscuts els darrers dies en relació als abusos (sexuals a menors)

Quins han estat els pitjors moments?
Els moments més durs, i li dic sincerament, han estat els viscuts els darrers dies en relació als abusos (sexuals a menors). Però també davant la mort dels mossens de l’Arxidiòcesi, un total de 61, als quals he enterrat, i també he enterrat, sempre que he pogut, els pares dels mossens. O davant la mort d’una persona estimada tant de la família com de persones que han treballat o col·laborat en algun àmbit pastoral. Són moments tristos però que he viscut amb esperança.

Darrerament han transcendit a l’opinió pública alguns escàndols d’abusos sexuals que esquitxaven al sacerdoci a Tarragona…
Els he viscut amb dolor i patiment, crec que ha estat un sentiment compartit amb tots els cristians i cristianes de l’Arxidiòcesi.

Com s’ha gestionat aquests casos per evitar ‘tacar’ la imatge general de l’església?
Tota institució formada per persones travessa moments de dificultat i desencís. És en aquests moments quan ens cal recordar les paraules de Santa Teresa de Jesús: «En tiempos recios, amigos fuertes de Dios» i romandre més units que mai perquè fets com aquests no tornin a succeir.

Qualsevol actuació d’aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d’un prevere, em sembla gravíssima.

Creu que les seves paraules (‘Tots tenim un mal moment’) van ser desafortunades o van ser mal interpretades per la premsa? Què volia dir exactament?
Com ja vaig puntualitzar en el seu moment, les meves paraules mai no van pretendre rebaixar la importància dels fets. Qualsevol actuació d’aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d’un prevere, em sembla gravíssima. Per això, vaig demanar perdó en nom de l’Església de Tarragona i ens vam posar tant personalment com des de l’Arquebisbat a disposició per escoltar a les víctimes.

Creu que els mitjans de comunicació hem estat injustament durs amb vostè pel cas dels mossens acusats?
No em pertoca a mi valorar l’ètica o la professionalitat dels periodistes. Sempre he valorat molt el vostre treball i us ho he fet saber en totes les ocasions en què hem coincidit. I vostè ho sap…

Quina és la posició clara i inequívoca de l’Arquebisbat sobre els abusos sexuals a l’església catòlica?
En el darrer comunicat dels bisbes de Catalunya, del mes de febrer d’aquest any, – i que La República Checa també va fer ressò – hem dit que aquestes notícies referides a abusos de menors ens omplen de vergonya i de dolor; abusos que condemnem rotundament. Demanem perdó a les víctimes i ens comprometem a trobar la manera d’ajudar-les en el seu restabliment. També hem dit que actuarem amb determinació per protegir els infants i els adults vulnerables, eliminant tota mena de tolerància o encobriment. També parlem del ferm compromís a complir la legislació vigent tant Canònica com Civil. I volem seguir fidelment el que el Papa Francesc ha determinat i determini per combatre aquestes accions deshonestes i delictives que tant afecten l’anunci de l’Evangeli. Aquesta és la nostra posició i la meva, naturalment.

Creu que es podria ser molt més severs amb els mossens implicats o sospitosos en aquests casos?
Quan hem tingut constància d’algun cas hem secundat en tot moment les indicacions del Sant Pare i des de l’Arquebisbat hem aplicat escrupolosament el protocol previst.

Davant d’aquests fets és important llegir i aplicar les directrius que el Papa Francesc va donar

Considera que aquests escàndols provoquen alarma social? Com es pot frenar el descrèdit de l’església arran d’aquests escàndols?
És evidentment que aquests casos no són agradables per a ningú i ens provoquen rebuig i vergonya. Però és, també, en aquests moments quan es fa més necessari fer valdre la gran tasca de l’Església a nivell social, educatiu, cultural… i és de justícia valorar la dedicació generosa i madura de tants sacerdots i religiosos, d’educadors en les escoles i el temps lliure, vers els infants i joves, i les seves famílies. Convé que els defensem de l’ombra de sospites generalitzades, així com recordar el dret que tota persona té a la presumpció d’innocència.

A què es deuen, segons el seu parer, aquests desagradables casos en l’interior de l’església?
Hi ha persones que creuen que el celibat és la causa d’aquests casos, però segons les estadístiques la major part dels abusos sexuals es realitzen dins l’entorn familiar: més del 70%. Per tant, el celibat no és la causa dels abusos que puguin cometre sacerdots i religiosos. Al contrari, el celibat és un dels grans tresors que tenim a l’Església. Davant d’aquests fets és important llegir i aplicar les directrius que el Papa Francesc va donar a conèixer al final de la cimera celebrada al Vaticà el mes de febrer passat en relació a la protecció dels menors entre els quals parla de la formació i selecció dels candidats al sacerdoci.

Vostè ha patit molt amb aquesta situació… S’ha sentit impotent i incomprès a l’hora de ‘tractar-la’?
Com ja he dit anteriorment ha estat un moment molt dur, tant per a mi com per tota l’arxidiòcesi, i l’he afrontat amb dolor i de la millor manera que he sabut.

Creu que l’Església ha actuat prou bé en aquest tema si mirem 20 o 30 anys enrere?
Segurament no es va procedir adequadament. Tant de bo hi hagués en aquells anys els mecanismes i protocols actuals en relació a aquest tema.

Per cert, vostè assumeix totalment el que diu el Sant Pare sobre l’assumpte dels abusos sexuals a menors en mans de representants de l’Església?
No pot ser d’una altra manera, i coincideixo plenament amb el que el Papa ens diu.

És important que (el nou arquebisbe) parli el català i que conegui el nostre país: Catalunya.

El dia que abandoni definitivament el càrrec, què és el que més trobarà a faltar?
Trobaré a faltar moltes persones que amb el seu bon fer m’han ajudat al llarg del meu episcopat i a les que sempre portaré en el meu cor. També trobaré a faltar participar de la vida tan activa de les parròquies (en tenim 201 a l’arxidiòcesi) i ser a prop de les persones que en formen part i a les que he pogut conèixer en les meves visites pastorals. També trobaré a faltar la Setmana Santa de Tarragona, Reus, Valls i altres ciutats on he pogut participar; l’anada a Lourdes amb l’Hospitalitat, les grans celebracions a la Catedral al Nadal i Pasqua, Sant Fructuós i Santa Tecla, la festa de la Mare de Déu de Misericòrdia a Reus, les Decennals de Valls, les festes de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, les quinquennals de Vimbodí i tantes i tantes festes que he celebrat amb molt de goig.

Jaume Pujol en un acte eucarístic

Fixarà la seva residència a Tarragona o en un altre lloc?
M’agradaria molt quedar-me per aquesta terra tan bonica que és Catalunya. A Tarragona li puc dir, ja des d’ara, que no.

Quan va arribar a l’Arquebisbat, vostè no tenia experiència bisbal. Com van ser els primers dies? Va canviar el matalàs com el president Pedro Sánchez?
Després de la solemne celebració catedralícia els primers dies com a arquebisbe van ser molt intensos. L’endemà de la presa de possessió vaig confirmar tots els càrrecs de la cúria arxidiocesana, vaig contactar amb els diversos organismes que hi ha a l’arxidiòcesi o que estan relacionats amb l’Arquebisbat, també vaig visitar sacerdots malalts, comunitats religioses a més de les trucades, visites… L’endemà de la meva ordenació vaig celebrar la primera missa com a arquebisbe a la Capella de la Mare de Déu del Claustre, em feia molta il·lusió, perquè l’advocació d’aquesta Mare de Déu coincideix amb la de la meva parròquia de Guissona. Participar en les celebracions de Santa Tecla i la Mare de Déu de Misericòrdia a Reus, els dies 23 i 25 de setembre, respectivament, van ser per a mi tot un regal.

Tan bon punt vaig arribar a Tarragona vaig estudiar la possibilitat de viure a l’edifici del palau arquebisbal a diferència dels meus antecessors que havien viscut fora de Palau, a la Residència Sacerdotal. Ho vaig parlar amb el Consell Episcopal i d’altres preveres i la idea va semblar bona.

Qualsevol actuació d’aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d’un prevere, em sembla gravíssima.

Quin consell li donaria a la persona que el rellevi a vostè al capdavant de l’arxidiòcesi?
Que sigui un bon pastor i que escolti i aculli a tothom.

En el seu criteri, quines creu que haurien de ser les principals qualitats del nou Arquebisbe?
Em sembla primordial que tingui experiència en l’administració d’una diòcesi i que estimi els preveres i els fidels que en formen part. També crec que és important que parli el català i que conegui el nostre país.

L’Arquebisbe amb el Papa Francesc

Quines seran les seves activitats quan deixi el càrrec?
Si Déu vol, tornaré a treballar per a l’Opus Dei, com he estat fent durant quaranta anys de la meva vida, concretament des dels 17 fins als 60 anys primer com a laic i després com a prevere. Espero poder impartir conferències, xerrades i dirigir Exercicis Espirituals, entre altres tasques. I passar moltes hores confessant i dirigint espiritualment a les persones que s’acostin. No em faltarà el treball.

Tornaré a treballar per a l’Opus Dei, com he estat fent durant 40 anys de la meva vida

S’ha plantejat escriure les seves memòries?
La veritat és que, avui dia, no m’ho he plantejat. L’any 2011, quan feia set anys de la meva consagració i presa de possessió de l’arxidiòcesi, vaig publicar el llibre Records i esperances, no pretenia ser ni una biografia ni unes memòries, sinó simplement un recull que em va brollar del cor, experiències, records i emocions viscudes fins a la data.

 


REDACCIÓ15 Març, 2019
rafa_antonin1.jpg

Ara que els dies es fan més llargs, sempre ve de gust fer una quedada amb els amics o realitzar alguna activitat lúdica abans de tornar a casa després d’un dia de treball. Alguns tenen prou fent un beure en una terrasseta gaudint del sol i de la bona companyia.

Aquest dijous a la tarda, un grup de 20 persones, després de la seva jornada laboral, han pogut ser partícips d’una experiència gastronòmica de la mà del prestigiós cuiner i instragramer Rafel Antonin.

Al soterrani del Corte Inglés de Tarragona, molt a prop de la zona del supermercat, s’ha instal·lat una cuina, on 20 persones, de forma exclusiva i selecta, han tastat arrossos (amb escamarlans i sobrassada) fets al moment i maridats amb dos vins D.O., un del Priorat (Clos Galena) i l’altre de la Terra Alta (Edetària).

El xef Rafa Antonin exhibint un dels seus arrossos

Els convidats, mentre participaven del procés de preparació de l’arròs, tenien l’oportunitat d’intercanviar opinions i sol·licitar consells a en Rafa Antonin, un comercial convertit en cuiner de referència, amb més de 350 mil seguidors a Instagram.

El vi Clos Galena ha estat un dels triats per maridar el showcooking

El xef ha compartit alguns dels seus ‘trucs’ per aconseguir un plat exquisit. El secret passa, inequívocament, per la qualitat dels productes i, no menys important, del material i estris que s’utilitzen per cuinar. Les presses són l’enemic principal de la bona cuina, ja que la bona gastronima requereix dedicació i ‘foc lent’.

L’activitat s’ha convertit en una barreja de càtering i espectacle, quelcom que agrada en un moment en què la imaginació culinària està a l’ordre del dia.

Rafa Antonin ha cuinat en directe per a 20 comensals exclusius

El xef, en una conversa amb La República Checa, dóna alguns consells perquè qualsevol de nosaltres pugui convertir-se, almenys un dia, en el rei dels fogons.

 

ENTREVISTA

VÍDEOS


REDACCIÓ8 Març, 2019
Mariaemiliacasas-1280x960.jpg

ENTREVISTAMaria Emília Casas va ser la primera dona que va arribar a la presidència del Tribunal Constitucional. Va ocupar el càrrec entre el 2004 i el 2011. José Luis Rodríguez Zapatero era el president del govern. Maria Emilia Casas ha estat a Tarragona per participar en unes jornades de Dret Laboral, organitzades pel Col·legi de Graduats Socials.

Maria Emília Casas, expresidenta del Tribunal Constitucional

En una conversa amb La República Checa, la magistrada confessa que va partir “moltes vegades” discriminació, durant el seu mandat més alt tribunal de l’estat. En els llocs d’elit per on s’ha mogut, la discriminació vers la dona no són massa visibles però existeixen i les dones la noten. “Resolien les coses a les espatlles, al·legant que no s’havien adonat o que se’ls havia oblidat comentar-les”, exemplifica Casas, tot insistint que s’ha donat passes en la lluita contra la discriminació però no s’ha assolit encara la igualtat plena i real.

“La discriminació persisteix”, recorda, afegint que cal “rearmar-nos” per defensar la igualtat real entre éssers humans.

Per l’expresidenta del Tribunal Constitucional, la discriminació contra el col·lectiu femení és “sistèmica i estructural” i en molts casos invisible com pot ser el cas de la violència de gènere. “La discriminació persisteix”, recorda, afegint que cal “rearmar-nos” per defensar la igualtat real entre éssers humans.

Entén que aquesta és una responsabilitat social i dels poders públics i privats. La discriminació i el maltractem no és una cosa de les dones. “No és un capritx”, diu, insistint que les dones representen el 51 per cent del gènere humà. El gran problema, segons explica, consisteix en què el “grup fort” no reconeix com a igual el grup femení. I aquesta discriminació és evident en diferents àmbits de la societat, també en la judicatura.

Maria Emilia Casas lamenta que, tot i que el nombre de dones en la justícia comença a ser important, hi ha alguns entrebancs a l’hora que puguin ascendir en la carrera. La catedràtica defensa que la igualtat real ha d’estar en tots els àmbits de la societat i cal tenir perspectiva de gènere.

Casas entén que les dones han de continuar lluitant pels seus drets i sobretot per la igualtat d’oportunitats. Diu que cal més implicació i determinació política. Mentrestant, anima les dones a sortir al carrer i a ocupar el seu lloc en una societat que encara manifesta algunes deficiències en la igualtat entre homes i dones.

ENTREVISTA


RICARD CHECA7 Març, 2019
js112.jpg

És el primer subdelegat originari de Terres de l’Ebre. És un home afable i a qui li agrada parlar. Bé, més que parlar, educar, contextualitzar en el temps. És professor d’Història i això ho diu tot. Té dues passions: l’ensenyament i la política. És un home senzill, educat, modest, sensible i diplomàtic. Entén que el diàleg és la paraula clau per a pràcticament tots els conflictes. A casa comparteix les tasques domèstiques i encara li salten les llàgrimes quan pensa en el traspàs del seu fill. En una entrevista al nostre digital, Joan Sabaté parla obertament de la seva vida pública i particular. Així és l’home de confiança de Pedro Sánchez a Tarragona.

Qui és Joan Sabaté?
Una persona nascuda a Tarragona – on encara hi visc – professor de Geografia i Història i actualment subdelegat del govern espanyol a Tarragona. Sóc fill de casa de pagesos, d’un barri de pagesos i faig els possibles per no perdre els meus orígens. Sóc molt tímid. En definitiva: una persona força normal.

Què l’apassiona més, la política o la docència?
Són dues de les meves passions. Sempre m’ha interessat la cosa pública (la res publica), per això he desenvolupat diferents responsabilitats públiques. Quan em van proposar el càrrec de subdelegat del govern a Tarragona vaig entendre que era el moment.

Quan es parla de ‘res publica’ no es pot confondre amb República?
No obviem que República ve de ‘res publica’. El govern de la ‘res publica’ romana era el govern de la cosa pública. És el mateix. Una altra cosa és si entenem la forma de govern com a República o com a monarquia que és una de les variants.

S’identifica més amb la República o amb la Monarquia?
Sóc més de convicció republicana. Amb tot això crec que el pacte de transició per acceptar la monarquia va ser bo pel conjunt d’Espanya. És legítim que alguns sectors la puguin qüestionar, només faltaria, però pensi que no convindria tocar-la. Abans semblava que la dreta era monàrquica i l’esquerra republicana…

Encara hi ha dretes i esquerres?
És clar que sí.

No hem de començar a parlar d’extrema dreta i extrema esquerra?
Hi ha de tot. Els que neguen això normalment són persones que s’oposen al sistema del moviment democràtic. Ja ho deia Primo de Rivera: ‘No de dretes ni d’esquerres, ni tot el contrari’. Avui ser de dretes potser no està de moda, tot i que hi ha molta fent de dreta i per tant són els que tendeixen a dir que ser d’esquerres ja no té sentit.

La independència és de dretes o d’esquerres?
Clarament de dretes. El nacionalisme sempre és de dretes, tot i que respecto que pugui haver-hi algun independentisme d’esquerres.

No té la majoria suficient perquè els d’esquerra no s’hi ha adherit?
Potser hi ha gent d’esquerres que puguin simpatitzar amb la independència, però, conceptualment, des del punt de vista polític, sempre ha estat de dretes.

L’independentisme català no és diferent?
Hi ha moltes variants de nacionalisme. Però, insisteixo, d’entrada el nacionalisme sempre ha estat conservador i de dretes. A Catalunya potser no acaben d’assolir la majoria àmplia que reclamen perquè molta gent d’esquerres no ens sentim identificats amb aquest projecte independentista. Els socialistes sempre hem defensat que podem ser nacionalistes – ho som – però no som independentistes. Em sento catalanista transversal, però no m’identifico amb la independència.

Dues passions
Se sent més còmode fent de professor o de polític?
Són dues de les meves dues passions públiques. No sé quina és la que m’agrada més, tot i estar d’acord que la política és més cridanera.

S‘identifica amb l’actual PSC?
Sí. No cal compartir absolutament tot. Jo de vegades sóc molt crític amb el meu partit i amb el que fan alguns dels seus dirigents. Estic compromès amb el projecte internacional del socialisme democràtic i de la defensa dels drets socials i humans, dels treballadors, de la igualtat, solidaritat i llibertat.

Quin és l’estat de salut del PSC?
És bo. El PSC s’ha empetitit, però alguns dels que ens veien difunts l’any 2012 ja han desaparegut i el PSC continua sent-hi. És un projecte polític sòlid amb lligams internacionals adequats i que té un projecte important per a Espanya.

Teniu un bon líder?
Diria que és excel·lent. A Miquel Iceta l’anem descobrint a poc a poc. És un polític extraordinari amb una lucidesa intel·lectual i una capacitat excepcional.

Creu que vivim l’època de la política-espectacle? Ven més…?
Forma part de la mateixa política, però no és una novetat. Si mirem enrere, ja en la segona república en els mítings hi havia una part de teatralització i escenificació. Es feien en les places de bous i en grans teatres i s’emprava una oratòria cuidada i grans gesticulacions. Per tant, la política-espectacle sempre ha estat present. El que considero impresentable és la política d’insults o on s’acaba escopint un ministre.

Quan veu que acusen el president Sánchez de col·laborar amb els colpistes què pensa?
És una barbaritat, fruit de la deriva d’alguns partits quan perden el govern i passen a l’oposició. S’ha entrat en la radicalització. I és un error. La deriva és equivocada perquè fuig de les posicions més centrades. Pablo Casado i Albert Rivera s’equivoquen. Espero que el PP no torni a recuperar el govern.

On està el diàleg per resoldre el conflicte entre Espanya i Catalunya?
Continua havent-hi malgrat la tensió. N’hi ha hagut moltes converses. Però hem de reconèixer que la situació és complexa i delicada.

Però els independentistes no demanen res senzill…
Entre el tot i el no-res hi ha molt d’espai pel diàleg. Tot i això, cal tenir en compte que el govern d’Espanya mai no acceptarà un diàleg per fixar els terminis perquè Catalunya marxi d’Espanya.

Com veu Catalunya en l’actualitat?
Hi ha una situació de desgovern, fruit d’una manca de diàleg. Això està generant importants problemes de governabilitat.

Des del balcó del seu despatx es pot veure totes les manifestacions que es fan a la Plaça Imperial Tàrraco… Ha sortit a la balconada durant alguna concentració?
No. Alguns podrien interpretar com una provocació de mal gust. No ho faré.

Em limito a treballar
Com és el seu dia a dia?
És llarg. M’aixeco a dos quarts de 7 del matí i surto cap a Tarragona cap a tres quarts de vuit. Un cop al despatx comença una jornada de visites i reunions matí i tarda. A la nit també tinc compromisos.

Quantes reunions pot assistir durant el dia?
A unes 6 o 7. A vegades demano que em reservin algun moment perquè jo pugui escriure, pensar, reflexionar o fer trucades. Malgrat tot, intento atendre les sol·licituds que requereixen la meva intervenció o presència.

El seu antecessor, Jordi Sierra, va deixar el llistó molt alt… Quina petjada vol deixar?
La petjada persona no em fa perdre la son. Vull que es percebi a tota la província que des del govern de la nació estem vetllant per les necessitats de la ciutadania. Em limito a treballar per resoldre els problemes dels ciutadans, dels municipis i del territori.

És difícil venir de la ‘cinquena província’ i fer-se notar a Tarragona?
No tinc cap pretensió de fer-me notar en l’àmbit personal. Em preocupa i ocupa l’acció del govern. És la meva missió. He tingut càrrecs municipals i nacionals. No sóc un paracaigudista, sóc una persona del territori. És la primera vegada que una persona de Terres de l’Ebre ocupa el càrrec de subdelegat del Govern i m’agradaria que això servís per donar més sensibilitat en la zona del sud. Espero que el nostre sud es consideri menys sud des del punt de vista de l’abandonament o del desinterès polític.

Llars d’infants…
Normalment els ciutadans veuen com les administracions es passen la pilota per no assumir responsabilitats…
Ningú accepta les culpes, però cal tenir en compte les competències limitades i establertes. Només cal que hi hagi lleialtat institucional per evitar problemes. Les temptacions de responsabilitzar l’altre és molt típic.

Vostè també ho va fer quan era alcalde de Tortosa…
Hi ha coses específiques que depenen del govern d’Espanya i de la Generalitat. Com a alcalde em vaig queixar quan els assumptes pendents no depenien del govern municipal.

Com per exemple?
Llars d’infants. Recordem que l’educació és responsabilitat de la Generalitat. El problema és que els ajuntaments en els anys de vaques grasses van construir llars d’infants, però amb l’arribada de la crisi les coses han començat a complicar-se, sobretot per manca de pressupost. Estan assumint una competència que no és seva.

Creu que haurien de tornar a ser responsabilitat de la Generalitat?
Jo crec que sí. Dels 0 als 16 anys l’educació hauria de ser pública i completament gratuïta. El fet que el tram dels 0 als 3 anys no estigui incorporat és quelcom que s’hauria de canviar.

I per què no es fa?
Perquè els governs de la Generalitat els va bé que es facin càrrec els ajuntaments. Crec que els responsables municipals ho fan millor per proximitat, però hem de ser conscients que hi ha el problema del finançament. Estan prestant un servei fonamental però no és competència municipal.

Tot és útil
Alcalde, senador, subdelegat… on se sent més útil?
La proximitat et fa sentir més útil perquè tens una percepció d’immediatesa. Fent de parlamentari m’he sentit útil, perquè estàs generant unes lleis que acaben repercutint en la ciutadania i com a subdelegat és la representació i coordinació de la tasca governamental en tota la província i a l’hora de fer la intermediació entre les institucions. Tots els càrrecs tenen la seva utilitat.

Què sent quan alguns partits defensen la fi de les autonomies?
Una barbaritat i contrària a l’esperit constitucional. Espanya és un estat compost, no és federal però és fortament descentralitzat. Crec que hauríem d’anar cap a un estat federal per atendre realitats com la nostra. Hi ha part d’Espanya que tenen sentiments d’identitat i particularitats històriques. El pas que es va donar durant la transició ha permès una descentralització, no s’hauria de revertir. Som dels països més descentralitzats de la Unió Europea. Però és cert que segurament cal una reestructuració del Senat. Hem d’anar més endavant, no podem fer marxa enrere. Fer-ho, generaria tensions d’alt risc que no tenen res de positiu.

Com encara que el PSOE hagi perdut Andalusia, gràcies a d’irrupció de VOX?
Són dues males notícies. No és bo que l’extrema dreta arribi a les institucions amb tot allò que això comporta. És legítim que pugui tenir seguidors, però a mi no m’agrada.

Potser els socialistes no ho van fer bé a Andalusia…
Segurament, cal ser autocrític i aprendre dels missatges que ens passen els ciutadans.

És la prova que la ciutadania està cansada de què els polítics els ignorin?
La sensació d’abandonament és legitima, sobretot quan no s’està donant solució, des del govern o l’administració pública. Cal corregir les polítiques i adoptar mesures socials perquè ningú no se senti exclòs.

Demagògia política
La demagògia política és bona?
No. Tot el contrari. És fer servir l’oratòria i l’escenificació per confondre i enganyar la població. Això no és nou. Els períodes de crisi i de convulsió són terrenys adobats per als demagogs. Sempre hi ha gent disposada a emprar paraules gruixudes i solucions fàcils a problemes complexos.

A què es deu la irrupció de VOX?
No podem oblidar que hi ha gent jove que pot simpatitzar amb idees franquistes. Vox és un extracte de l’extrema dreta. El context econòmic i el descontentament polític acaben influint. La gent acaba votant a aquests fenòmens més extrems perquè veu que la política tradicional no resol els seus problemes.

Ha deixat d’anar mai a votar?
No. En democràcia és legítim abstenir-se, però si volem millorar les coses, hem d’anar a votar.

Per evitar el gran índex d’abstenció, votar hauria de ser obligatori?
No. L’obligació no resol la desafecció que comporta l’abstenció.

Què provoca la desafecció política?
La corrupció és un tema gravíssim que s’hauria de combatre. Votar hauria de servir per rebutjar la corrupció del sistema democràtica.

Entén la tolerància popular amb la corrupció?
És un drama que ens hauria de preocupar a tots. Vivim en una societat del pecat i del perdó. Si arribem i deixem que hem estafat Hisenda, la gent ens aplaudeix perquè ens consideren uns valents. A altres països no es presumeix d’això. Una societat que accepta i tolera la corrupció té un greu problema.

Som el país de la picaresca…
És real i està acceptat socialment. Hem de perseguir la corrupció amb totes les armes de l’estat. Tota, de dalt a baix. Comença amb la multa de trànsit i acaba buidant les arques de l’estat. Hem de tenir legals de tolerància zero. Tot això per l’educació.

He comès molts errors
Per cert, es penedeix d’haver fet alguna cosa…
Home, tots tenim els nostres més i menys. He comès molts errors, però no recordo. No obstant això, em dol haver perdut amistat per l’acció política. Em fa mal pensar que he perdut amics de tota la vida per l’acció política. Si pogués fer marxa enrere, faria alguna cosa diferent per no perdre aquestes amistats. M’ha passat unes quantes vegades. Perdre un amic és molt greu.

I això?
Coses de la política… Segurament que he pres alguna decisió política… En fi…

Sol anar a missa?
No sóc de missa dominical, però sóc creient. He casat per l’església i he batejat els meus fills i sempre que puc vaig a missa.

Quan ha de parlar amb l”ésser superior’ a quin sant s’encomana? Quines pregàries fa?
Prego pels meus i pels altres. Quan has passat moments realment difícils, la pregaria es converteix en necessària.

En l’àmbit personal que li fa més temor?
Vaig perdre un fill i em fa molta por perdre que li pugui passar a l’altre.
Si pogués obrir el bagul dels records i detenir-se en algun moment concret… quin seria?
La infantesa ocupa un lloc especial i predominant. La família, l’entorn…

A casa, qui es dedica a les tasques domèstiques?
La meva dona i jo. Vaig a comprar sovint i cuino. La rentadora, ens alternem. Ella és metgessa, per tant tenim vides força complicades.

Teniu alguna animal d’estimació?
Vam tenir-ne un. Era un gos que es deia Leo. Va agafar una malaltia al cap de quatre anys i el vam perdre. Fèiem senderisme junts. Vaig plorar. Era un amic, fidel, intel·ligent i intuïtiu.

Plora molt?
Quan cal. Sé plorar.

La darrera vegada…
Quan penso en el meu fill Joan…

Per cert, què sap cuinar?
La paella em surt prou bona.

Paella per a Casado, Torra i Sánchez
Tenint en compte els moments convulsos que vivint, a qui convidaria a una paella, intentant així resoldre el conflicte?
Sánchez, Torra, Pablo Casado… Els faria una bona paella, marinada amb un bon vi, sense passar-se (riu). És important que estiguin lúcids per poder parlar i arribar a acords importants…

No seria una paella amb arròs bomba, oi?
(riu) L’arròs bomba va bé si has d’escalfar la paella, però al Delta hi ha d’altres arrossos…

Quins valors no ha volgut perdre tot dedicant-se a la política?
La solidaritat, caritat, empatia amb els que pateixen, la fraternitat i la igualtat. He intentat estar sempre atent i predisposat a col·laborar i donar resposta a aquells que més necessiten.

No són presos polítics
Canviant de tema: els polítics presos haurien d’estar en llibertat?
No m’agrada que siguin a la presó i ho dic des del més profund respecte pel sistema judicial.

La justícia viu moments difícils, oi?
Crec que totes les institucions viuen moments difícils, sobretot a nivell de credibilitat. S’ha entrat en una deriva perquè certs sectors han centrat les seves crítiques sobre els jutges, contribuint a la desautorització del poder judicial. La judicatura espanyola no té més deficiències que l’europea. És obvi que tot és millorable, però el descrèdit del sistema judicial depèn molts dels atacs i d’alguns errors comesos, com potser el cas de les hipoteques o de la sentència de la manada.

S’ha demonitzat els llaços grocs?
És una opció molt legitima. Cadascú ha de portar el que vulgui. Només caldria. Una altra cosa ben diferent és l’ús d’aquesta simbologia en espais públics i institucionals. Hi ha el perill que es pugui vulnerar la neutralitat institucional i donar l’aparença d’una cosa que, en realitat, no és. No tots som independentistes i sort que tenim diferents opcions a la societat catalana.

Posaria un llaç groc a la solapa?
Sóc capaç de tot menys de posar un element que pretén avalar un fet de desobediència i desordre constitucional. És cert que em preocupa la condició dels polítics empresonats, però no comparteixo el fons de la qüestió. No poden dir que no va passar res.

Són presos polítics?
No. Són polítics presos.

 


REDACCIÓ18 Febrer, 2019
sergi-casdo-1280x720.jpg

Tenir un fill era un dels somnis de la Mar Cirera i d’en Sergi Casado. Després d’estudiar els pros i els contres, van decidir crear una família a través de la gestació subrogada. Actualment, i des de fa gairebé un mes, es troben a Kíev (Ucraïna), on va néixer el seu fill Nil. Ara mateix, els dos periodistas tarragonins tenen problemes burocràtics i diplomàtics per tornar a Catalunya. Ucraïna considera que el bebè és espanyol, mentre que la desídia del ministeri d’Afers Exteriors eternitza el problema. La Fiscalia ucraïnesa té oberta una investigació per possible tràfic internacional de menors. 

Els dos periodistes han optat per la gestació subrogada

Fa un mes vau marxar a Ucraïna per trobar-vos amb el vostre fill. La situació s’ha anat complicant…
Nosaltres vam arribar a Kíev el dia 23 de gener perquè el nostre fill va néixer abans d’hora. La nostra previsió era estar-hi dos mesos.

Què ha passat?
Ningú no s’ho imaginava que viuríem el que estem vivint: en menys d’una setmana el govern espanyol va canviar de criteri tres vegades i ara mateix no sabem el que hem de fer. Ens sentim completament abandonats.

I això?
Abans, per fer el passaport al nostre fill, n’hi havia prou amb una prova de l’ADN. Ara resulta que no. Han canviat les normes. Ara mateix sentim molta impotència perquè no sabem què hem de fer. Ningú no ens ha donat cap solució i restem a l’espera per poder inscriure el nostre fill al Registre Civil i poder tornar a casa.

La Mar, el Sergi i el petit Nil

Hi ha molts espanyols en la vostra situació?
A Kiev, ara mateix, hi ha unes 40 famílies procedents de diferents indrets de l’estat espanyol. Cada una d’elles presenta una situació particular. Nosaltres, fa un mes que hi som però hi ha qui en porti dos amb les derivades que això pot suposar.


Hi ha gent que està malalta i necessita medicació, que veu com si li complica la seva situació laboral i hi ha altres que tenen el visat a punt de caducar. Tot això genera un clima d’estrès i ansietat, al que hem d’afegir la manca de solucions per part del govern espanyol. Estem vivint una situació de raresa, incertesa i indefensió.

Què espereu del govern espanyol?
Les famílies que ens trobem a Kíev demanem a la ministra de Justícia una solució clara i ràpida. Que ens diguin que hem de fer per poder tornar a casa amb els nostres fills. Més enllà de la situació personal dels que estem vivint, algunes d’elles són força complexes – volem que prevalguin els drets dels menors.

 


RICARD CHECA17 Febrer, 2019
dr_carasol.jpg

El Dr. Manuel Carasol, metge de família i membre del Sindicat de Metges de Catalunya, en una entrevista al nostre digital explica la situació que viuen els facultatius que es dediquen a l’atenció primària i que pateixen una brutal pressió.

Manuel Carasol, membre del Sindicat Metge de Catalunya

En què consisteix la proposta de vaga prevista per la primera setmana de febrer?
És una continuació de la que es va fer al febrer al novembre.

No ho entenc…
Es va acordar un conveni per millorar les condicions laborals dels metges de la primària de l’ICS, però els de la concertada no vam arribar a cap acord. Ha passat pràcticament dos mesos i per part del CAT SALUT i de les patronals no hi ha hagut cap apropament ni voluntat de diàleg. A nosaltres no ens queda cap altre remei que seguir amb les mobilitzacions.

Doncs, la ‘guerra’ és exclusivament dels metges de la Medicina concertada…
Exacte.

I què reclameu? El mateix que els de la pública?
Hi ha algun matís, però és practicament el mateix.

I per què no heu demanat durant l’anterior vaga?
Metges de Catalunya tenia una representacio minoritària en la mesa on es negociava el conveni Siscat. Ningú no té interès en introduir les nostres reivindicacions particulars en un conveni que engloba tots els col·lectius sanitaris.

Quins són les exigències?
Són principalment millores de les condicions laborals que repercutiran en una millor servei al pacient. Ens referim sobretot a les càrregues i a la qualitat assistencial.

Pot concretar…?
La nostra jornada laboral hauria de ser 70% dedicat a l’assistència i el 30% a la formació. Avui dia, dediquem el 100% a l’assistència. Tenim agendes ‘apretades’, no disposem de temps per a formar-nos ni per fer investigació. Per conveni tenim 20 hores de formació a l’any, el que és manifestament insuficient.

Estem parlant de poder participar en congressos internacionals?
No. Això ho fem fora de la nostra jornada laboral. A vegades, agafem dies de vacances o de lliure disposició per poder assistir. Les 20 hores són les que ens donen per participar en cursos de formació que, normalment, és l’empresa que ofereix. Els metges de la salut pública es regeixen per un altre conveni, on es contemplen més hores de formació.

M’està dient que hi ha metges de primera i de segona?
A l’atenció primària, hi ha una medicina pública que va a una velocitat i després hi ha la concertada que va molt més lenta. Les condicions laborals que tenim són diferents. Els metges de capçalera de la concertada tenim una pressió brutal.

I això?
Ells tenen unes agendes amb 23 visites diàries i 5 administratives. Nosaltres, tenim entre 35 i 40 visites presencials i entre 12 i 15 administratives. O sigui, unes 50 o 55 visites al dia. Això és insuportable.


Un metge de l’ICS disposa de 12 minuts per visitar un pacient i nosaltres, el de la concertada, 7. D’aquesta manera no donem un bon servei al malalt. Ara mateix, hi ha una sanitat de primera i una de segona.

I pacients?
Si un malalt té la mala sort de viure en una zona en què la salut és gestionada per un proveïdor concertat, trobarà més llistes d’espera i més dificultats en accedir a les consultes i no tenen el mateix temps de visita que en la pública. Per tant, hi ha pacients de primera i de segona.

Vostè és metge a la Xarxa Santa Tecla. Com funciona?
A Santa Tecla hi manca voluntat per donar resposta a les nostres reivindicacions. Calen més recursos. En el cas de la primària és fàcil d’entendre: són metges, infermeres, auxiliars i dotació per mantenir els consultoris quan aquests no són dels ajuntaments. Això són faves comptades. Com pot haver-hi ara dèficit en la primària quan mai no havia passat? Perquè la primària entri en nombres negatius significa que alguna cosa s’està fent  malament.

Què vol dir?
Que els recursos que arriben a l’atenció primària no són suficients. Moltes ocasions hem demanat informació al Departament de Salut per saber com es gestionen els recursos destinats a entitats concertades com la Xarxa de Santa Tecla o Sagessa,  perquè ara per ara és una incògnita. Només sabem que estem molt pitjor que fa 6 o 7 anys.

Foto del facultatiu en la seva consulta

Però hi ha auditories…
El comitè d’empresa i els assessors laborals estan atents. Les auditories ja se sap que segons qui les fa, expressen tot el que volen expressar.

És conscient que hi haurà ciutadans que no entenen que convoqueu aquesta vaga. Diran que només penseu en els diners i en vosaltres…
No reivindiquem una millora dels sous. No demanem més diners. Des del 2008 que tenim el sou congelat. Només demanem que ens tornin allò que ens van treure. Ens van treure les hores extres i el 5% de tots els conceptes de la nòmina. En contrapartida als treballadors públics els hi tornen. I diuen que nosaltres no tenim aquest dret. Per a algunes coses som públics i per altres concertats.

Creu que s’està fent negoci amb vosaltres?
On estan els diners de les retallades? Només sabem que ens han retallat els sous però no sabem que van fer amb els diners. No tinc constància que s’hagi fet inversions. Estem en pitjors condicions que fa 10 anys.

Continuo sense entendre perquè no feu un front comú amb la resta de sindicats…
S’ha intentat quan s’estava negociant el conveni Siscat. Pensàvem que hi havia una sèrie de línies vermelles que hauríem de respectar tots, però els sindicats de classe (UGT i CCOO), sempre troben motius per signar un conveni sense tenir en compte les nostres reivindicacions. És un problema que s’arrossega des de fa anys. Sempre hem d’anar separats pel tipus de reclamacions que són molt especifiques dels metges perquè formen part del nostre dia a dia, com potser el cas de les guàrdies, de la durada de les visites… Els altres sindicats no les entenen.

Però sou molt poc representatius…
És cert que atenció primària el 80% és ICS i el 20% és concertada. En la primària no som majoritaris, però en els hospitals sí.

 


RICARD CHECA12 Febrer, 2019
javier-hernandez-1280x960.jpg

És un home discret, sensible i els que el coneixen professionalment asseguren que és un excel·lent jurista i un acèrrim defensor de les lleis. Entén que els detinguts i acusats tenen drets inviolables. A Javier Hernández li agrada la música clàssica. De fet, ella forma part de la seva vida. És un estudiós del dret i una persona que es dedica de cos i ànima a la seva professió. Tot i que és president de l’Audiència Provincial evita l’excessiva exposició pública i mediàtica. No li agraden els jutges estrella, els quals aprofiten els judicis mediàtics per treure’n profit personal o professional. En aquesta entrevista, Javier Hernández és transparent i opta per compartir amb els nostres lectors la seva part més humana.

Moment de l’entrevista al president de l’Audiència

Com està la justícia?
No podem obviar que la imatge que es projecta és dolenta i que vivim en un moment força crític. Però també cal dir que, sovint, la imatge projectada no representa ni la realitat ni la veritat absoluta. És una percepció. És cert que la societat té motius per percebre una situació de crisi i això afecta, evidentment, la legitimitat i la confiança de la justícia. Si la societat no confia, el valor de la nostra legitimitat es redueix.

La ciutadania no hi confia?
El nostre model de justícia és eficaç, amb un important nivell de qualitat i protegeix els drets i les llibertats fonamentals. El grau d’independència dels jutges i magistrats és alt. Aquesta és la realitat. S’ha projectat una imatge que és fruit d’un intent groller de manipulació per part de la política –amb la p minúscula, que és la pitjor política– contra la justícia que no necessàriament és poder judicial.

És possible separar el poder judicial de l’administració de la justícia? Està polititzada la justícia?
No hem d’oblidar que la política es tradueix en opcions de valors, de transformacions i el discurs polític, com a eix configurador de la nostra realitat social, està present en la justícia. No som un organisme social al marge de la societat. Integrem un engranatge institucional dins la societat.

La política és un component que determina la realitat social, la llei té una connotació política i els jutges som cridats a interpretar la llei. Inevitablement, en la interpretació de la llei, els jutges utilitzen elements polititzats intel·lectualment, utilitzem opcions de valors. La política ho és tot. Els jutges no som eunucs polítics.

El jutge fa política de partit?
No, i no ho pot fer. I si ho fa, és un incompliment del seu deure professional. El jutge fa política pública? És clar que sí. En el cas de les clàusules del sòl abusives el jutge està fent política pública de distribució. Quan reconeix el dret a una prestació pública, està fent política, però no política partidària. Analitzem els drets segons els nostres valors i software personal. El jutge té una càrrega d’interpretació. Avui dia, és molt, molt difícil ser jutge.

Quins són els límits d’un jutge?
No hauríem d’actuar amb prejudicis. Estem obligats a no prejutjar. Ens hem de deixar convèncer amb arguments. Hem de rebre l’al·legació de les parts, respectar i afavorir el debat contradictori. Després hem de reflexionar abans de decidir.

Quin és el pitjor prejudici?
La no obertura de ment. No pots jutjar si no saps escoltar l’argumentació de les parts.

Quines són les qualitats que ha de tenir, avui dia, un jutge?
Fa 30 anys que em dedico a aquest ofici i ara, per cada dia que passa, veig enormes dificultats per ser un bon jutge. Però ha de tenir, essencialment, capacitat d’escoltar, ha de respectar les regles del procés i ser capaç de crear condicions comunicatives. Ha de poder organitzar els drets de la defensa i de contradicció que estudia el Dret i que accepta la fal·libilitat, tenir un punt de mala consciència, ganes de millorar i intentar traslladar una sensació de correcció normativa a l’hora de decidir i també d’equitat. Ha de tenir compassió, esforç d’individualització i procurar que cada sentència sigui un acte renovat. Cada cas és un cas.

Javier Hernández fa 30 anys que és jutge

Ajuda a la imatge de la justícia parlar de jutges conservadors i progressistes?
No. L’origen no ideològic dels jutges és objecte de control, escrutini i avaluació social. Tinc la sensació que al nostre país se simplifiquen molt els conceptes. No sé què significa ser jutge conservador o progressista. Dels anomenats jutges progressistes en conec alguns que tenen visions inaudites i restrictives d’alguns drets i jutges conservadors que són tot el contrari. Jo els distingiria com a autoritaris i no autoritaris. No podem estar tan preocupats amb la taxonomia, la classificació de les coses. Des de dins ens costa classificar. M’importa molt poc que un jutge sigui conservador o progressista, em preocupa molt més que sigui un gran professional. Un gran jutge és sempre lliure.

Vostè ho és?
Ho intento, però no sé si sóc un gran jutge. Faig esforços per seguir en el camí de l’excel·lència.

Vostè és conegut com a excessivament garantista dels drets dels detinguts o processats.
No pot ser d’una altra manera. Els drets d’una persona acusada són els d’una persona innocent i un jutge està obligat a defensar la presumpció d’innocència. He condemnat molta gent a la privació de la llibertat, però he lluitat sempre per respectar els seus drets. És una garantia d’encert en les meves decisions. Si m’equivoco, les conseqüències són gravíssimes, per tant el protocol per evitar l’equivocació ha de ser escrupolós. Els acusats també tenen drets, no ho podem oblidar.

S’ha equivocat molt?
Espero que no. Mai no he signat cap sentència conscient que m’estic equivocant. N’he signat moltes amb la convicció que segurament l’acusat ha comès el delicte però l’he absolt perquè no estic segur el 100%. He intentat no condemnar mai un innocent. Les conseqüències d’una errada són tremendes.

Ha perdut la son a l’hora de redactar alguna sentència?
He de confessar que dormo poc. Treballo molt a la nit. Redactar una sentència és una tasca difícil, de molta responsabilitat i, per tant, necessita un espai de molta concentració. I això ho trobo a la nit. Algunes decisions m’han amoïnat fins a trobar la solució jurídica adient i fàcticament acreditada. Algunes m’han suposat veritables esforços, reflexió, reconstrucció de l’argument…

Com s’ho fa, vivint a Tarragona i sent el màxim responsable de la judicatura, per continuar gaudint del respecte de molta gent i de les institucions?
He intentat ser un jutge discret. Alguns col·legues vinculen la seva funció a un cert protagonisme social o al moment mediàtic. Jo he intentat fugir de tot això.

El jutge entén que la relació amb la premsa ha de ser respectuosa

Però tampoc no s’amaga…
No. Però no he estat un jutge extravagant ni massa integrat en el cercle del poder local o de la representativitat social i econòmica. He volgut mantenir-me’n al marge. Com a president de l’Audiència Provincial he intentat tenir una representació no excessiva, de poca exhibició i molta prudència.

De vegades ploro
Qui és Javier Hernández?
Una persona que fa de jutge i que intenta ser fidel a alguns valors. És més important el valor de la vida que la vida.

Uf… vostè és un romàntic…
Sí i molt emotiu. Sóc massa sentimental. Soc d’aquelles persones que s’emociona i plora amb una pel·lícula.

Encara plora?
Sí, de vegades per fora. No crec que sigui dolent plorar.

Vostè és d’aquells que es capfica molt?
Quina pregunta!!! Les coses m’afecten massa i de vegades no puc evitar-les, perquè no depenen de mi. En algunes ocasions arrossego culpes de les quals no en soc responsable.

És una persona tímida?
Una mica. Depèn del context i de les circumstàncies.

Hernández treballa moltes hores

Li agrada la solitud?
De vegades sí.

És empàtic?
Ho intento. És una virtut judicial, però és difícil.

Estem al seu despatx sentint música clàssica, aquella que ens aporta serenor...
Clàssica i jazz són les meves predilectes.

És un home sensible?
Sóc molt sentimental, és un dels meus defectes. Soc una persona emotiva i això planteja un problema interessant: el tractament de l’emoció en la decisió judicial.

Si no fos jutge, quina professió hauria triat?
No ho sé. Vaig estudiar amb la voluntat de ser jutge.

És un enamorat de la seva feina…
Sí, moltíssim. És un privilegi treballar en allò que ens dona sentit a la vida, per això em fa molt de mal, m’entristeix, quan tenim una situació de crisi. A mi m’afecta molt. Em produeix una tristor terrible el que està passant…

Javier Hernández evita els flashos mediàtics

La constitució, la referència
Arran del procés independentista, hi ha jutges que diuen que és molt difícil treballar a Catalunya. A Tarragona hi ha la mateixa sensació?
Per tarannà, per història, per societat amable, no… El que no acceptem és aquesta idea que la justícia és aliena al país o a la societat, com si fos un model de justícia colonial, com si nosaltres fóssim extraterrestres. Jo fa 30 anys que sóc al servei de la judicatura i ningú no em pot dir que no formo part d’aquesta societat. Som jutges que exercim el poder judicial a Catalunya i que estem al servei dels valors i del sistema judicial. El nostre compromís és amb la Constitució, perquè no pot ser d’una altra manera. Nosaltres som agents del poder públic en la defensa dels drets i les llibertats, protegits per la Constitució.

És fidel a la Constitució?
La meva norma de referència i el meu codi de conducta venen determinats per la Carta Magna, perquè és la garantia de la convivència pacífica. Hi ha missatges que incorporen la violència.

Quins?
Quan sentim dir que els jutges no són nostres, que són del règim… o fora jutges i fiscals de Catalunya o quan van fer la pintada a les parets de l’Audiència on deien que aquesta terra serà el vostre infern… Això és molt trist.

Està dolgut?
Sí, molt. Allò em va entristir molt.

Es van traspassar línies vermelles?
Tots vam viure una situació difícil. El somni s’ha trencat. Vivíem en una societat integrada i integradora i ara s’aprecien riscos de trencament i de fractura, de pressió emocional… I això m’afecta com a persona i com a ciutadà.

L’han amenaçat mai?
No, mai. Arran del procés, mai. Estic segur que tots els col·lectius polítics i socials de la ciutat participen de la idea que la justícia està al servei de la convivència. He parlat amb diferents responsables de la societat per evitar situacions de violència i la resposta ha estat impecable.

La situació ara està més tranquil·la?
Es viu una calma tensa.

Actes insòlits
Vostè és amic del jutge del Suprem Pablo Llarena. Quan veu que ha d’anar amb un important dispositiu de seguretat personal i li fan pintades a casa seva… Què en pensa?
És molt trist. És el símbol de la gravetat de la crisi social, política i constitucional. Estem en una situació de descomposició social. La persecució, l’escarni, la violència cap a un jutge és quelcom insòlit.

També és insòlit que un jutge empresoni polítics…
També és insòlit un procés de ruptura institucional com el que s’ha produït, amb l’absència de límits, de confrontació… El jutge Pablo Llarena, amb independència i amb destacat compromís professional, ha pres decisions que són motivades, racionals, responsables i que són del tot controlables. Aquesta reacció social és molt trista. Cal recordar que feia 25 anys que el jutge Llarena vivia a Catalunya, els seus fills són catalans…

Hi ha presos polítics?
No, no són presos polítics.

S’està allargant massa la presó preventiva?
No puc contestar d’una manera categòrica perquè en desconec els detalls i les circumstàncies. Els delictes són greus i el risc de fuga, identificats a partir de l’estratègia adoptada per alguns dirigents polítics, ha fet que les resolucions fossin estrictes. Davant del risc de fuga, la presó provisional és una conseqüència raonable.

Javier Hernández va ser candidat al Tribunal Suprem

Però s’està allargant?
No puc opinar. Institucionalment, és un deure no opinar.

Què pensa quan veu el president Quim Torra dient als CDR que ‘apretin’. Això ajuda a la convivència?
Com a jutge he de mantenir-me al marge i no opinar sobre les accions polítiques i no valorar el discurs polític. Tinc la meva opinió com a ciutadà però no la puc compartir.

La música, la clau
Com és el seu dia a dia?
És molt complicat. M’aixeco a tres quarts de 8. Intento arribar a l’Audiència a tres quarts de 9. A les quatre arribo a casa i faig una becaina. Cap a dos quarts de sis torno a la feina, si no tinc altres compromisos  com cursos, viatges o conferències. Estic a la feina fins passades les 9 del vespre. Sopo amb la família i després em poso a llegir, a escriure o a preparar conferències. A dos quarts de dues me’n vaig a dormir.

Sap tocar algun instrument?
No. Soc un desastre. Soc incapaç de produir una sola nota harmònica. Soc molt consumidor de música: visc i treballo amb música. A casa també. No puc treballar si no tinc música.

Encara va al cine?
Sí, però menys del que m’agradaria. És una de les meves grans passions.

Què li falta per ser realment feliç?
La felicitat no és un estat, és un objectiu. Com tots els objectius, el més bonic i interessant és intentar-ho. Busco la felicitat i en aquest camí trobo moments meravellosos, durs, difícils…

El jutge treballa escoltant música clàssica

Com està Tarragona judicialment parlant?
Tenim un índex d’entrades per damunt de la comunitat autònoma i de la resta d’Espanya. No obstant això, tenim una taxa de resolubilitat important. Es treballa amb molta serietat i celeritat. Tenim alguns territoris que estan sanejats i són àgils. Les Terres de l’Ebre funcionen bé, Amposta i Tortosa estan molt a prop de l’òptim. Gandesa té alguns problemes que s’estan solucionant. I a Tarragona capital la situació és bona, hi ha estabilitat de funcionaris i jutges… Els jutjats de violència de gènere tenen una resposta correcta, el Registre Civil funciona molt bé.  L’Audiència manifesta algunes mancances i problemes amb els assenyalaments dels judicis orals. Hi ha retards que estem intentant solucionar.

Quan tindrem el Fòrum de la Justícia?
No pinta bé. Vam mantenir una reunió informal amb la consellera de Justícia i ens va dir que no es pot pressupostar. Ha dit que es nega a fer promeses que no estiguin basades en un pronòstic real d’execució. El fòrum és una demanda social i, de moment, no hi ha cap previsió, ni de data ni de pressupost.

La gent acudeix massa a la justícia?
Sí. La mediació és un recurs més qualitatiu que quantitatiu. El recurs de recórrer a la justícia hauria de ser excepcional. Hi hauria d’haver fórmules d’arbitratge. La gent critica molt la justícia però hi acudeix. Diuen que no se’n fien, però hi venen. Això és bo, ja que és un circuit que legitima el sistema judicial.

Què pensa de la corrupció?
És un problema gravíssim, terrible. Per a mi és dels més greus perquè desmotiva i afebleix el sistema institucional i provoca desafecció social.  La corrupció desanima la inversió i té repercussions nefastes per a l’economia. A més, estimula l’antipolítica, alimenta el populisme i desarticula el sistema democràtic. És intolerable.

Vostè és molt discret. Quina relació manté amb la premsa?
No m’agrada i no em sento còmode amb el maridatge entre la premsa i els jutges, perquè pot propiciar una assistència mútua. Això, d’alguna manera pot incomplir algun deure o no afavorir una imatge d’imparcialitat, tan desitjada com necessària. Hi ha el risc que es converteixi en una relació perillosa. Respecto els periodistes i no vull aprofitar-me’n perquè no passi a la inversa. No vull intercanvis.

Hernández és un jutge que intenta ser discret

Quin model propugna?
Un model, òbviament, cooperatiu, transparent i responsable. Una relació sincera i honesta i respectuosa.

No m’agraden els jutges estrella
Li agraden els jutges «estrella»?
No, gens. De vegades un jutge es converteix en «estrella» per la mediatització del cas i contra això no s’hi pot fer res. El que no m’agrada en absolut és l’autopromoció d’un jutge que treballa en un cas mediàtic. És un comportament intolerable.

Vostè és jutge, president de l’Audiència… i després?
Ni idea.

El Suprem és la pròxima parada?
Podríem dir que sí.

Com s’hi arriba?
Jo he fet el que crec que s’ha de fer per arribar-hi. A partir d’aquí, hi ha variables que jo no controlo.

És la segona vegada que ho intenta…
Hi ha un grup que m’ha donat l’aval i m’ha animat, però quan arriba al centre de decisió, al CGPJ, és una qüestió de la qual em resulta difícil parlar. Mai no he demanat el suport de ningú. Només puc demanar l’aval professional. No vull demanar cap favor a ningú. No faig la cort ni el ‘paseíllo’ als despatxos dels vocals del Consell General del Poder Judicial. Ells coneixen perfectament el meu currículum i només puc presentar-me amb la meva experiència. Vull arribar-hi per mèrits professionals i personals.

Per cert, com es viu a Tarragona?
Sempre he estat molt a gust a Tarragona, però és cert que no aprofito la ciutat com es mereix. No disposo de temps per conèixer-la. Em plantejo una passejada cada dia per les seves platges. És un projecte pendent des de fa trenta anys.

Ricard CHECA

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES



Newsletter