Arxius de ENTREVISTES | Diari La República Checa

REDACCIÓ23 Maig, 2020
juarez5-1280x962.jpg

Ángel Juárez sol ser una veu activa en les causes injustes. Arran de la pandèmia del coronavirus, l’Àngel ha perdut la seva mare, la qual residència en una llar de la tercera edat. Juárez és ara el portaveu de la ‘Plataforma d’Afectats pel coronavirus’. Es tracta d’un moviment que pretén buscar solucions a les inquietuds i problemes de les persones que, d’una manera o altra, han patit les conseqüències de la Covid-19. En aquesta entrevista, concedida a larepublicacheca.cat, dóna el seu punt de vist de com s’està gestionant la pandèmia des del punt de vista governamental. Creu que s’han comès errors i que calia fer alguna autocrítica. La Plataforma, d’àmbit estatal, promet no donar treves i Ángel Juárez es compromet en lluitar fins a fer-se justícia


Per què va sorgir la idea de crear la plataforma d’afectats pel coronavirus?
La idea va sorgir a Jérezde la Frontera i Granada, de forma espontània, per part de persones de consultories i gestories. Veient la situació actual, van decidir muntar una plana web on oferir consultes gratuïtes, amb l’objectiu d’ajudar a la població en aquests moments de gran incertesa.
D’altra banda, jo estava buscant bufets d’advocats ‘potents’ que poguessin portar el cas de la meva mare als tribunals. El bufet que vaig escollir, Cremades – CalvoSotelo, ja tenia relació amb els creadors de la Plataforma d’Andalusia. La Plataforma també buscava una persona de caràcter més social, que hagués estat afectada pel coronavirus. M’hi posen en contacte i es va decidir que jo fos el portaveu dels afectats de la “Plataforma Afectados por Coronavirus”.

És d’àmbit estatal, doncs?
Sí, hi ha casos d’arreu del territori espanyol. Pel que fa a les residències, la majoria dels casos es concentren a Catalunya, Madrid, Castella i Lleó i Castella i la Manxa. Però repeteixo, hi ha consultes de tota mena que vénen de tot l’estat.

Es van cometre diferents negligències. Si hagués funcionat tot bé, no hi hauria cap mort

Quin és el seu objectiu real?
Atendre i donar alternatives a les persones afectades en general, ja siguin consells, informació, ajuda en temes laborals i jurídics, inclús psicològics. La finalitat principal és fer justícia i exigir responsabilitats.

Hi ha molts afectats?
Hi ha persones de tota Espanya i cada dia es va fent gran, perquè hi ha milers d’afectats. Des de la seva presentació, les sol·licituds no fan més que augmentar.

Durant la pandèmia vostè va perdre la seva mare. Creu que va haver-hi negligència?
Si, considero que es van cometre diferents negligències. Si hagués funcionat tot bé, no hi hauria cap mort ni se n’hagués anat de les formes en què ho va fer. Però no solament en el procés d’infecció i atenció no s’ha actuat bé, hi ha hagut negligències en diferents aspectes.

Quins?
La primera negligència i la més greu és que no s’haurien d’haver infectat. Se suposa que estava en un lloc per a gent gran i ben protegits, al ser persones fràgils, després de repetir moltes vegades que eren el col·lectiu de risc i que s’havien de protegir.

En segon lloc, no li van realitzar un test fins que va estar ingressada, quan s’haurien haver fet de forma preventiva, en primer lloc al personal que els estava atenent. Aquesta era la manera d’evitar els contagis.
I per acabar, l’acomiadament. S’han anat de forma inhumana i completament solitària, sense un adéu digne. No tindria per què haver estat així. A més a més, tot fou un procés completament opac. Nosaltres no rebíem informació del que estava passant amb les nostres famílies. Ni tan sols vam tenir l’opció d’escollir si els deixàvem o lluitàvem per la vida.

L’Estat té l’obligació de vetllar per la vida i la salut de les persones. El que espero aconseguir és que tot això canviï en matèria de prevenció i protocols

Què va passar exactament?
Se’ns va dir que tenia símptomes de COVID-19. Vam preguntar si se li havien fet tests, i la resposta fou que no en tenien. L’endemà la van portar a l’Hospital del Mar, i al cap d’un dia la van canviar a l’Hospital Misericòrdia, perquè al primer no hi havia places. Al cap de sis dies ens van informar que estava en pal·liatius, ja no hi havia res a fer.

En un primer moment, quan jo parlo amb la directora de la residència en la qual estava per saber com està, pregunto si l’ha visitat el metge. Em va dir que no perquè estava de baixa, i després d’insistir, em van confessar que el metge estava de baixa perquè s’havia infectat. No hi havia metge al centre, hi havia dues infermeres per a tot el geriàtric. És una gran negligència clarament. En els següents dies hi va haver 10 morts més.

Les residències havien estat abandonades pel govern?
No puc respondre-ho taxativament. Sí que hi ha hagut un cert abandonament i els protocols han fallat, si no això no hagués passat. Partint de la base que no són números ni negocis, són vides, l’estat ha de tenir uns controls, siguin geriàtrics públics, concertats o privats. L’Estat té l’obligació de vetllar per la vida i la salut de les persones. El que espero aconseguir és que tot això canviï en matèria de prevenció i protocols. A través de la Plataforma i de les denúncies ho podem aconseguir.

De què es queixa la majoria d’afectats?
Es reben queixes de tot mena: falta d’informació, falta d’assistència, i d’abandonament en certa manera. Es tracten des de temes de salut, fins a administratius, i també moltes qüestions respecte al món laboral.

Com s’està gestionant aquesta pandèmia a nivell governamental?
Està clar que hi ha hagut errors, si no, no hi hauria persones denunciant. Ha faltat autocrítica, humilitat, però no només al govern, sinó a tots. Per posar exemples, hi ha persones que després de dos mesos encara no han cobrat l’ERTO. A buen entendedor, pocas palabras bastan.

(El govern) Tenia informació al gener i no ha començat fins dos mesos després, aquí hauria d’haver-hi autocrítica

Creu que el govern ens ha mentit o amagat informació?
Tenien informació al gener i no han començat fins dos mesos després, aquí hauria d’haver-hi autocrítica. Cal donar un marge d’error perquè ningú està preparat, però jo sóc de l’opinió que si t’equivoques ho dius perquè el poble ho entendrà, tenim una societat madura que pot acceptar errors, però s’han d’admetre.

El sistema sanitari estava preparat?
Per descomptat que no. Per això ens hem confinat, el principal motiu era la por del col·lapse del sistema sanitari. I tampoc ens han informat correctament d’això.

Estem preparats per a un rebrot?
No, mai s’està preparat, però una mica més si per l’experiència que estem tenint.

Com veu la desescalada?
M’agradaria sentir que en la desescalada, els que han pogut salvar-se la vida, no es quedaran amb malalties cròniques ni amb danys col·laterals, en ser un virus desconegut, el que passarà després és una incògnita. Tots els indicis ens portaran que la gent que ha tingut coronavirus podran tenir problemes d’inflamacions, respiratoris, etc. ho anirem veient amb el temps. Haurem d’anar aprenent sobre la marxa.

Aquesta crisi ens portarà problemes de tota mena, sobretot laborals i econòmics…
Tinc molts dubtes sobre la gestió actual, perquè parlo amb professionals i em tranquil·litzen. Si la població fos madura, no caldria parlar de desescalada. Però algunes persones demostren signes d’immaduresa i d’irresponsabilitat quan salten les mesures de seguretat. I, per descomptat, també hi ha gent responsable que exigeix les seves llibertats.

He plorat, a les 8 del vespre amb els aplaudiments al personal sanitari

El problema és que tampoc ja no ens fiem de la informació que ens arriba, no tenim fonts per contrastar. És un tema de formació, i per això la comunicació i la transparència són claus en aquests casos. Sense transparència, autocrítica i sense comunicació és raonable que la gent desconfiï. I ara mateix, no es compleix amb cap dels tres punts.

Jo m’he emocionat els primers dies, inclús he plorat, a les 8 del vespre amb els aplaudiments al personal sanitari, després de sentir quanta gent ha mort, conèixer personal sanitari que està infectat, etc. M’haguera agradat que molts dies s’hagués reivindicat també el sistema sanitari públic.

 

PUBLICITAT

PUBLICITAT
Advertisement


REDACCIÓ19 Maig, 2020
granados_videoconferencia-1280x960.jpg

L’alcalde de Salou defensa una ‘cartilla sanitària’ per a tota la població. Entén que ara mateix, la salut és uns dels béns personals a preservar. Vaticina una crisi econòmica molt dura, però el seu equip de govern està prenent les mesures adequades per ajudar a les famílies més necessitades i al teixit empresarial. La seva gran preocupació és aconseguir que la imatge de Salou com a destinació turística no sigui afectada pel coronavirus. Apel·la a la responsabilitat individual per evitar que el municipi sigui protagonista d’un rebrot. Ha deixat un missatge als seus conciutadans: estarem a l’altura i ningú no quedarà enrere


Alcalde, com està vivint el desconfinament?
Amb preocupació i treballant moltíssim per tal d’atendre a les persones i famílies més vulnerables i prendre les mesures escaients perquè ningú no quedi enrere o sense rebre cap mena d’atenció. Són moments difícils per a tothom i per tant el que hem de fer és estar al costat dels que més necessitem.

Quina és la seva principal preocupació?
La salut de la població. He d’agrair el comportament dels meus conciutadans, gràcies a la seva responsabilitat la contaminació vírica està per sota de la mitjana a Catalunya. La residència STS de Salou, en aquests moments, no té cap cas positiu i això es deu a l’entrega dels seus responsables. L’emergència social i econòmica em preocupa molt. Hem de fer els possibles per arribar com més aviat millor a la “nova normalitat” i poder reactivar l’economia, evitant sempre els contagis i la seva propagació.

Està satisfet amb la gestió governamental de la pandèmia?
És cert que les coses es podrien haver fet d’una altra manera, però no sé si ho haguéssim fet millor. Però ara no és hora de fer crítiques. És el moment d’unir esforços per combatre el virus.

Ja hem començat la desescalada…
Sí, però el virus no ha marxat. Continua aquí. Sóc partidari del confinament estricte perquè és la manera de contenir el virus. Perquè Salou estigui net, sa, segut i lliure del coronavirus és necessari que tothom sigui responsable i que respecti les normes de seguretat, higiene i distància social. Hem defensat la necessitat de fer proves massives per saber el percentatge de població infectada i saber qui podria continuar fent la seva vida normal, inclòs, la laboral, seguint les garanties sanitàries. L’important ara mateix és evitar els rebrots i això depèn de cada un de nosaltres. És imprescindible mantenir Salou net de coronavirus.

Perquè Salou estigui net, sa, segut i lliure del coronavirus és necessari que tothom sigui responsable

Per què es va resistir a reubicar les 17 famílies de Camp Clar després d’un incendi al seu immoble?
Cada municipi ha de saber resoldre els seus problemes. Entenia que si estem confinats, estem confinats. Pensi que al parlar de 17 famílies estem parlant d’unes 50 persones i el trasllat només es podria fer amb el màxim de garanties, sobretot per protegir la població. No ho veia clar acollir aquestes persones en una zona on hi vivien persones molt grans i sense saber si els que hi arribaven havien fet els testos de la Covid-19. Amb la Salut no podem jugar ni improvisar. Vam intentar evitar la mobilitat per reduir la contaminació vírica.

Com encara la desescalada per fases?
És complexa. Apel·lo a la responsabilitat i a continuar amb el comportament exemplar dut a terme durant el confinament. L’objectiu és mantenir el nivell baix de contagis. Salou és un municipi turístic i això ens obliga a ser encara més curosos i exigents, sobretot si volem que vinguin els turistes. Hem de ser un municipi segur, sa i lliure de coronavirus. Si no és així, la gent no voldrà venir. També volem que els que ens vinguin a visitar arribin sans, per evitar la cadena de transmissió vírica. Per tant, s’haurà de reforçar els controls bé als aeroports com a altres indrets per comprar que els turistes no estan infectats.

Apostem per l’austeritat en la despesa, perquè hem de minorar les dificultats i ajudar a tothom

I com es faria això?
Als aeroports es van crear sistema de seguretat (arcs de seguretat) i continuen funcionant sense cap objecció. No ens hauria de sobtar que ben aviat s’implementin controls de salut, on s’inclogui, per exemple, mesurar la temperatura. Hi haurà una nova realitat i la salut serà un factor essencial. Tothom hauria de tenir una ‘cartilla sanitària‘, tal com passa amb la canalla amb el llibre de vacunes. Hem de tenir la garantia que no som elements de transmissió vírica. Hem vist com un virus ha paralitzat el món. Per tant. No ens ha de sorprendre que a partir d’ara hem d’accentuar les mesures sanitàries i d’higiene. La Natura ens ha donat una lliçó i ha deixat clar que hem de tenir cura de la nostra salut i la de tothom.

Com vaticina la crisi econòmica que s’hi acosta? Salou està preparat?
Serà molt dura. Salou farà els possibles perquè ningú quedo enrere. En l’anterior crisi el turisme ha estat fonamental per reactivar l’economia. Ara és un dels més afectats i necessita ajuda i la solidaritat de tothom. L’ajuda ha de venir de tot arreu, des de l’estat, passant per les comunitats autònomes. Europa ha d’abocar recursos perquè les persones no pateixin i les empreses continuïn actives. No podem oblidar que darrere de cada empresa hi ha llocs de treball i famílies.

La situació econòmica de Salou era acceptable. Preveu modificar el pressupost municipal?
Sí. És una obligació per donar resposta a l’emergència social. L’estem reordenant per donar resposta a les situacions més extremes i potenciar la neteja, la desinfecció, la recollida d’escombraries… Apostem per l’austeritat en la despesa, perquè hem de minorar les dificultats i ajudar a tothom. Salou estarà a l’altura.

Quin ha estat el moment més difícil d’aquesta crisi sanitària?
No hi ha hagut un moment. És tota la situació. El problema econòmic i la no arribada del turisme em preocupa i la situació del teixit empresarial m’inquieta. Però procurarem estar al costat d’aquells que més necessiten.

Fareu alguna campanya per atraure el turisme?
La millor campanya és aconseguir que Salou es presenti com una destinació turística neta, segura, saludable i lliure de la Covid-19. Aquest missatge és important per transmetre i guanyar la confiança dels tour-operadors i del turisme en general. Salou pot oferir sol, platja, aigua salada i salut perquè té una molt baixa taxa de contaminació vírica. A més de destí amable i intel·ligent, hem recuperat espais públics a favor de les persones i en detriment dels vehicles.

Quan creu que començaran a arribar els primers turistes?
Els primers visitants seran del nostre entorn, no seran turistes perquè no pernoctaran. A mesura que el desconfinament vagi desescalant i les comunitats es vagin obrint, confio que el turisme a Salou repuntarà. No podem oblidar que hi ha moltes segones residències al nostre municipi. El problema és saber quan podrà venir el turisme internacional. Encara hi ha molta incertesa, però és cert que els tour-operadors tenen moltes ganes de posar-se en marxa. I Salou és una destinació buscada i desitjada.

La millor campanya és aconseguir que Salou es presenti com una destinació turística neta, segura, saludable i lliure de la Covid-19

És un bon moment, doncs, per ‘mimar’ el turisme nacional…
Sempre ho hem fet. El nostre valor com a destí turístic ha d’anar adreçat a tots aquells que volen visitar-nos, més enllà de les fronteres.

Honestament, què més li preocupa de l’economia?
Quan hi hagi seguretat sanitària, estic convençut que l’economia començarà a reactivar. Després d’aquest episodi provocat pel coronavirus, haurem de ser conscients que un virus hi ha posat en jaque la humanitat. Les guerres ja no són bèl·liques. L’explotació econòmica ha fet mal al Medi Ambient i ell ha respost. Hem de ser capaços d’invertir molt més en el sistema sanitari i donar resposta real a una situació d’emergència com l’actual. S’haurà de repensar l’actual estratègia de defensa nacional. S’haurà d’apostar molt més per la investigació sanitària. L’economia ha de fer una reflexió profunda. No podem tornar a caure en els errors del passat.

Està orgullós per la feina feta durant el confinament? Els salouencs han estat a l’altura?
Els salouencs han estat responsables. La prova és que tenim una contaminació vírica per sota de la mitjana de Catalunya. La majoria sap els que ens estem jugant i de la importància de mantenir Salou lliure de coronavirus. No és el moment de dir si estem orgullosos o no. Hem de treballar de valent i als polítics ens toca donar l’exemple.

Sent un municipi amb desestacionalització es notarà menys l’impacte econòmic?
És cert que el gruix de la temporada es viu a l’estiu, però anàvem allargant la temporada. Ara, el teixit empresarial té una oportunitat de poder obrir-se. Tenim moltes segones residències i hem de treure d’imaginació per poder salvar la temporada, aprofitant el turisme nacional.

Creu realment que es podrà salvar la temporada?
Si la comparem com les que hem tingut fins ara, hem de ser realistes i saber que res serà igual. Però si tot va bé i no hi ha cap brot de coronavirus, alguna cosa es podrà salvar. La gent té ganes de sortir i de passar-s’ho bé (en llocs segurs).

Quan li agradaria tornar a la ‘nova normalitat’?
Insisteixo molt en la necessitat de mantenir  baixos els índexs de contagis. Ara més que mai, la salut és fonamental i el nostre comportament ha de ser exemplar. Hem d’evitar contagiats i ser contagiats.

Ja ha anat a fer un cafè en una terrasseta?
No. Encara no. He sortit només per fer algunes compres i esport.

Porta mascareta i guants?
Sí. Considero que aquestes mesures poden evitar que jo contagiï si sóc portador del virus i de ser contagiat. Portaré mascareta fins que tot estigui més controlat. Segueixo les instruccions de les autoritats sanitàries i faig els possibles per evitar les cadenes de transmissió.

Durant el confinament vostè n’ha publicat molts BANs….
Estic preocupat amb la població i em preocupa – i molt – la imatge de Salou com a destinació turística. Demanava i continuo demanant responsabilitat i sentit comú a la població. El millor eslògan és que estem nets de la Covid-19. Que són un destí, segur, sa, sostenible i lliure de coronavirus. Insisteixo en la necessitat de seguir amb els controls sanitaris als aeroports, als hotels i als restaurants…

Què hem après amb tot això?
A vegades pensàvem que érem infal·libles i aquesta emergència sanitària ha posat de manifest la nostra debilitat davant la mateixa Natura. Això ens impel·leix a respectar el nostre entorn i a cuidar el Medi Ambient. Hem après que realment som molt dèbils.

 
PUBLICITAT

PUBLICITAT
Advertisement


REDACCIÓ13 Maig, 2020
COMT.png

Les Regions Sanitàries del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre ja es troben de ple dret en la Fase 1 del pla de desescalada contra el coronavirus. La pressió en els centres hospitalaris ha baixat considerablement, a mesura que han anat minvant els casos i els ingressos, però és precisament ara quan no s’ha d’abaixar la guàrdia, tal com defensa el president del Col·legi de Metges de Tarragona.

Des del COMT demanen seny i prudència

Fernando Vizcarro s’ha mostrat molt preocupat amb les imatges d’algunes terrasses d’aquests primers dies de desescalada. “Sobretot preocupa el fet de veure que en alguns establiments, no es respecten les distàncies de seguretat entre taula i taula, a més de veure com en moltes taules petites, les persones tampoc estan a la distància adequada”, lamenta el president del COMT.

És per aquest motiu que des de l’entitat col·legial han volgut enviar un missatge per evitar nous contagis i rebrots de la malaltia, en aquest moment tan sensible. “És precisament ara quan més s’ha d’estar alerta”, explica Vizcarro, recomanant a les persones que mantinguin una correcta higiene de mans, rentant-les diverses vegades al dia; portant la mascareta i guardant les distàncies de seguretat adients.

Prova PCR a una pacient al CAP SPiSP

La fiabilitat dels tests ràpids, en dubte
Sobre la manera de detectar els nous contagis i casos de COVID-19, el president del col·lectiu mèdic tarragoní ha explicat que la manera més fiable és l’aplicació de les proves PCR, que ja s’han començat a realitzar en la majoria de CAP de la demarcació; i també les proves serològiques (anticossos) per detectar si ja s’ha passat la malaltia, per sobre dels tests ràpids.

“El problema dels tests ràpids és que poden portar-nos a l’error, ja que en alguns casos ens poden assenyalar falsos negatius, i acaben sent imprecissos. La manera més fiable de detectar-los és realitzant les proves PCR, que ens indiquen si el pacient té la malaltia activa.

El president del Col·legi de Metges

D’altra banda, amb les proves serològiques (anticossos) ens permet veure si el pacient ha generat anticossos contra la malaltia i detecta si ja s’ha passat”, afirma Vizcarro.

Preparats per un possible rebrot
Sobre la modificació del sistema sanitari del Camp de Tarragona, el president del COMT s’ha mostrat satisfet amb la unificació dels ingressos de pacients per COVID-19 als hospitals Sant Joan de Reus i Joan XXIII a Tarragona i que la resta de centres puguin anar recuperant l’activitat de manera progressiva.

Sobre un possible rebrot, Vizcarro destaca que s’ha après de tota la primera experiència amb el virus però recorda que el confinament “no s’ha acabat del tot”. “Hem de fer servir el sentit comú i el seny, ara més que mai. Evitar aglomeracions i el contacte massius”.

Per poder fer front a un rebrot, el president del COMT exposa que “necessitem que es garanteixin els tests de diagnòstic per poder detectar els casos i poder aïllar els pacients. També és important dotar als sanitaris de materials de protecció per evitar contagis entre el personal. Som una demarcació on la malaltia ha tingut poca incidència i encara no s’està investigant. Però crec que estem preparats”.

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Maig, 2020
dolorsferre5.jpg

L’emergència sanitària provocada pel coronavirus ens ha agafat tots de sorpresa, sobretot als alcaldes. Els presidents dels executius municipals han hagut de prendre mesures per evitar que el desastre econòmic que està a punt d’arribar. L’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, no descansa per intentar minorar el cop econòmic i l’emergència social. Són moltes les decisions i els plans que s’han posat en marxa perquè els vallencs més necessitats no se sentin abandonats.

Com està vivint aquesta crisi sanitària en l’àmbit personal i polític?
Són uns dies i unes setmanes que ens han trastocat la vida quotidiana a tots i totes, d’una crisi de salut que ens està posant a prova, que està afectant molta gent i, per tant, personalment, el cert és que són uns dies durs, com ho estan sent per a tots. Però a la vegada, li he de dir que també ho visc amb la satisfacció de veure com ho estem afrontant com a ciutat, amb civisme, responsabilitat i la solidaritat de tanta i tanta gent, de tantes i tantes entitats, empreses, comerços…

Dolors Ferré, alcaldessa de Valls

Per una part, com Ajuntament hem pogut adaptar-nos a les noves necessitats generades per la crisi i, si això ha estat possible és gràcies a tots els treballadors i treballadores del consistori, un gran equip, implicat en uns moments tan difícils per centrar tots els esforços en l’atenció al ciutadà, sobretot aquelles persones i famílies més vulnerables, que més malament ho estan passant i que més necessiten l’ajuda de tots. Com dic, són uns dies de molta feina i molt intensos per a tots. Des de la Policia Local, Mossos d’Esquadra o els Voluntaris de Protecció Civil. Des dels serveis socials municipals, com tots els departaments municipals que garanteixen que l’Ajuntament i la ciutat continuïn funcionant. I molt important també: la tasca de tots, absolutament tots els professionals del Pius Hospital, les residències Alt Camp, Monserrat Cuadrada, Santa Teresa o Alba i, és clar, el treball de la fundació Vilaniu davant la problemàtica a la residència Ballús.

Hem pogut adaptar-nos a les noves necessitats generades per la crisi i, si això ha estat possible és gràcies a tots els treballadors i treballadores del consistori

És un agraïment que vull fer extensiu a tot el conjunt del sector sanitari i assistencial i als serveis d’emergència i protecció, com també al conjunt de totes les entitats socials de Valls, així com, per exemple, als botiguers del sector de l’alimentació que aquests dies han obert i que també estan cuidant de tots nosaltres. La llista podria ser molt més llarga, però és tot un exemple d’una resposta ciutadana única i excepcional, com toca als moments excepcionals que estem vivint, en tot allò que més necessiten els vallencs i vallenques.

Ha fet el test de coronavirus? 
No… em trobo bé i totes aquestes setmanes no he tingut cap dels símptomes.

Quina és la seva principal preocupació ara mateix?
Bé, estem passant uns dies que la nostra principal preocupació ha estat fer front a l’emergència sanitària, garantir que el Pius Hospital i els serveis sanitaris i assistencials aguantessin, així com l’atenció al conjunt dels ciutadans, a les famílies en situació més vulnerable, o el reforç i el funcionament a més del 100% dels serveis de neteja de carrers, de policia local i seguretat ciutadana. De fet, a hores d’ara, aquesta es manté com la nostra prioritat, perquè la situació d’alerta i de risc per la salut encara és molt alta, i no podem abaixar la guàrdia ni ens podem relaxar ni un mil·límetre.

A la vegada, en paral·lel, ja estem treballant en totes aquelles mesures que caldrà prendre, que seran moltes, per mantenir i reforçar l’estat del benestar, per poder reactivar la creació d’ocupació i l’activitat econòmica d’una manera més ràpida. Per això, aviat es constituiran grups de treball, en àmbits com l’econòmic i de l’ocupació, el social i de cohesió, i també el de dinamització immediata de la ciutat.

L’atenció al conjunt dels ciutadans, a les famílies en situació més vulnerable, o el reforç i el funcionament a més del 100% dels serveis de neteja de carrers és la nostra prioritat

Tenim molts reptes per afrontar i li diria que haurem de ser àgils, sumant a molta gent i sent a la vegada molt resolutius, perquè de sumar esforços i de la rapidesa en la qual prenguem les decisions, tant en el curt termini, com en un horitzó a mitjà i llarg termini, marcarà la diferència perquè com a ciutat ens en sortim primer i més forts. Per això, ja els primers dies de la crisi vam activar les primeres mesures econòmiques i socials, com l’ajornament d’impostos, o aquest mes d’abril hem estat la primera ciutat que ha activat ajudes i subvencions directes, urgents i extraordinàries, al comerç de Valls, a tots els serveis i activitats de proximitat que han hagut de tancar.

No podíem esperar que altres administracions engeguessin les seves línies de subvencions, perquè el problema és ara i perquè com Ajuntament calia que hi donéssim resposta ara, de manera immediata. Com Ajuntament havíem d’actuar ja, per ajudar a tots aquells que han hagut d’abaixar la persiana, que ho estan passant malament i per garantir que tornin a obrir. Aquestes línies d’ajut municipals, pioneres i extraordinàries al comerç i als serveis de proximitat, són un exemple del que li deia, i que l’altre dia en el ple urgent que vam aprovar aquesta mesura, vaig voler remarcar.

Continuarem actuant de manera decidida i amb tots els recursos a la residència Ballús, o intensificant els serveis de neteja, de manera extraordinària i urgent, als carrers

En totes les mesures que caldrà prendre, que són moltes i en molts àmbits, sempre haurem d’actuar d’acord amb tres premisses: primer, rapidesa d’acció i capacitat d’adaptació; segon, eficàcia, perquè tots els passos que fem els hem de fer amb seguretat, sempre endavant i mai enrere; i tercer, agilitat, posant totes les facilitats als ciutadans, empreses i comerços en tot allò que fem com Ajuntament, des de la proximitat i amb visió de present i de futur.

Quines mesures ha pres per minorar el nombre de contagis al seu municipi?
Sí, aquesta com li deia ha estat i, encara és de fet, la primera prioritat. Per això, el comitè tècnic d’emergència es va constituir de manera immediata, tancant equipaments i serveis, per articular totes aquelles accions de suport a la població, en especial per contenir la malaltia, actuant de manera decidida i amb tots els recursos a la residència Ballús, o intensificant els serveis de neteja, de manera extraordinària i urgent, als carrers; per posar al 100% els serveis de policia, de protecció civil i de benestar social, entre moltes altres mesures davant l’emergència sanitària.

Què s’està fent des de l’ajuntament per tornar més suportable el confinament?
Doncs amb multitud d’iniciatives, que s’han impulsat des dels mateixos departaments municipals i ja des dels primers dies de confinament. Per exemple, el Centre Cívic, o el Patronat d’Esports, amb sessions virtuals de les seves activitats, o l’Escola de Música posant música a les xarxes, o l’organització d’activitats en línia per mantenir viu l’esperit, per exemple, de la festa de Sant Jordi… i molt important, més enllà de l’Ajuntament, les moltes iniciatives que ciutadans particulars, grups de música i també entitats han fet aquests dies i que hem pogut seguir també per xarxes i internet.

Caldrà adaptar el pressupost i els recursos i serveis de l’Ajuntament a les necessitats que se’ns presenten, per incentivar la reactivació econòmica, perquè es torni a generar ocupació



Haurà de modificar el pressupost municipal?

Sens dubte, perquè caldrà adaptar el pressupost i els recursos i serveis de l’Ajuntament a les necessitats que se’ns presenten, per incentivar la reactivació econòmica, perquè es torni a generar ocupació i llocs de treball… perquè caldrà centrar esforços en les polítiques de servei i atenció a les persones i famílies, a la gent i als col·lectius més vulnerables.

Com es produirà la tornada a la normalitat?
Bé, esperem a conèixer els detalls del pla desconfinament, que s’ha de fer amb prudència, seguint les recomanacions dels experts i les autoritats sanitàries i també amb molta intel·ligència. Vull dir que, al meu entendre, s’ha de saber combinar la necessitat de garantir i minimitzar possibles rebots, perquè la salut és el primer, i a la vegada, cal fer passos segurs per anar recuperant l’activitat de manera progressiva, amb prudència però també amb agilitat.

Està satisfet amb les mesures preses per l’executiu central?
Miri, en moments així, crec que tots esperem de les administracions que actuem amb responsabilitat i, la veritat, no crec que esperi que ens critiquem els uns als altres, perquè no aporta res… i, el que és pitjor, no ens permet avançar ni fer tots els passos per superar aquesta situació. Per això, prefereixo no caure en aquest joc, vingui d’on vingui.

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Maig, 2020
jose_cuadrado3-1280x1280.jpg

Jose Cuadrado és periodista, escriptor i activista LGTBI. A les xarxes socials és conegut com a Josemola. El mateix s’identifica com “una mamarratxa contra la plumofòbia”, on practica un activisme basat en el sentit de l’humor i la ironia. Actualment, és el responsable de Comunicació de l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) de Catalunya. Cuadrado diu que encara hi ha molt de camí a fer en la lluita contra l’homofòbia

 

Quin sentit té celebrar el dia contra l’homofòbia?
El 17 de maig es commemora el dia internacional contra l’LGTBI-fòbia. És a dir, el dia en el qual l’Organització Mundial de la Salud (OMS) va establir que l’homosexualitat deixava de ser una malaltia.

Ha canviat el concepte d’Homofòbia?
Des del moment en el qual les persones LGTBI+ deixem de ser delinqüents amb l’abolició de la Llei de ‘vagos y maleantes’ (1978), deixem de ser malalts segons l’OMS (1990), ens podem casar (2005) i s’aproven Lleis autonòmiques per protegir els drets i les llibertats del col·lectiu, com és el cas de Catalunya (2014), el concepte LGTBI-fòbia canvia.

Com es continua exercint la discriminació envers el col·lectiu LGTBI+?
Els més comuns són l’agressió verbal o física, però també podem trobar altres formes de discriminar: bullying, mobbing a la feina, no contractar a persones per motius d’orientació o discriminació a les xarxes socials, com s’ha pogut observar i hem registrat a l’Observatori durant aquest confinament.

Voler establir formes més vàlides de ser homosexual és completa i absolutament discriminatori

Què li preocupa més?
L’homofòbia interioritzada que s’exerceix dintre i fora del col·lectiu. Especialment en un moment en què un grup polític molt concret fa discursos per tornar a ficar als homosexuals dintre de l’armari. Voler establir formes més vàlides de ser homosexual és completa i absolutament discriminatori. A més, d’una total falta de respecte i de coneixement sobre la diversitat d’un col·lectiu que segueix patint la violència com demostren les dades de l’OCH: 161 incidències registrades per LGTBI-fòbia a Catalunya el 2019.

Missatges com els de Vox ajuden a normalitzar la situació?
Vox (pot ser) propaga la plumofòbia, l’homofòbia interioritzada i el discurs de l’odi amb missatges com ‘el matrimoni és només la unió entre una dona i un home’, quan avalen les teràpies de conversió, quan utilitzen termes com ‘família natural’ o quan a Osca proposen acabar amb les banderes LGTBI perquè ‘l’orientació sexual s’ha de quedar a casa i al llit de cadascú’.

Plumofòbia?
La plumofòbia és la discriminació per expressió de gènere, és discriminar a una dona per ser masculina o a un home per ser femení. Forma part del masclisme més clàssic i ranci: ‘camina bé’, ‘comportat com un home’, ‘respecto als gais però no m’agraden ‘les locas”, ‘la ploma no em fica cachondo‘, etc…

Però els gustos personals s’hauran de respectar…
Els gustos personals són respectables i la bona educació és universal. Tothom té dret a decidir el que li agrada o no, però quan es parla de ploma s’acostuma a discriminar gratuïtament. Et fico un exemple: si no t’agrada una persona grassa, ¿què diras?, ¿m’agraden els homes atlètics o STOP gordos? El mateix amb la ploma, si a una persona no li agrada la ploma al llit, queda molt més acurat dir: m’agraden masculins.

M’agrada autocatalogar-me com ‘una mamarratxa contra la plumofòbia’

Com es diagnostica un homòfob?
No existeix un model de diagnosi però sí que es pot afirmar que a Catalunya, abans del confinament, els espais on més incidències LGTBI-fòbiques es registraven era al transport públic i als espais d’oci nocturn, especialment quan les víctimes tornaven cap a casa.

Vostè ha estat víctima de situacions homofòbiques…
No existeix cap persona dintre del col·lectiu que no hagi patit discriminació per la seva orientació sexual o per manifestar una expressió de gènere diferent del binarisme home-dona i masculí-femení. La meva lluita personal treballa en aquesta direcció, per això m’agrada autocatalogar-me com ‘una mamarratxa contra la plumofòbia’.

Espanya va ser pionera en els casaments entre persones del mateix sexe. Malgrat això hi ha molt camí per recórrer?
La lluita LGTBI forma part de la lluita feminista. Rotundament, sí, queden moltes coses per fer: aprovar una llei estatal, posar fi a la falta d’oportunitats laborals del col·lectiu trans, atendre la violència de parelles del mateix sexe, parlar més de salut sexual, diversitat i nous models de família, facilitar els processos d’adopció, sensibilitzar més sobre la Prep i el VIH… Quants polítics o gent amb repercussió ha dit que té la COVID-19?, Quants han dit que tenen VIH?

L’LGBTI-fòbia no es combat només el dia 17 de maig o el 28 de juny amb un tweet o una foto amb la bandera de colors

Les polítiques contra l’homofòbia funcionen?
Si no es destinen recursos econòmics i humans, no pot funcionar cap tipus de política. L’LGBTI-fòbia es combat els 365 dies de l’any i no només el dia 17 de maig o el 28 de juny amb un tweet o una foto amb la bandera de colors.

Quin missatge deixa als més joves?
Compte amb compartir a les xarxes socials els atacs homòfobs! Si has patit qualsevol tipus d’agressió, pot ser, necessites un amic, un psicòleg o un professional que t’escolti i t’assisteixi. Compartir a les xarxes socials un atac homòfob no sempre és una estratègia que restableixi la dignitat de la víctima. Recomanaria acudir a un professional, valorar si es denuncia i més tard decidir si fer-ho públic o no.

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Maig, 2020
Pere-Segura-a-casa3-1280x960.jpg

Fa no res que exerceix les funcions de president del govern vilasecà i ja va haver de fer front a diferents crisis. Després de l’incident petroquímic i de les tempestes, l’alcalde Pere Segura ha hagut de cercar solucions per pal·liar la crisi sanitària i segurament econòmica més important de la nostra Història recent. Ha dispensat hores i hores per adoptar mesures eficaces i eficients en el combat contra el coronavirus. En aquesta etapa del desconfinament, el batlle intenta trobar mecanismes per evitar que els seus conciutadans pateixin durament les conseqüències (ara econòmiques) de la pandèmia. Sobre la gestió governamental de l’estat d’alarma, Pere Segura diu que ara no és el moment per criticar. Ara toca remar en la mateixa direcció i ajudar a la gent i als empresaris que estan en una situació delicada. Les persones són la seva principal (pre)ocupació


Com està vivint aquesta crisi sanitària a nivell personal i polític?
Doncs amb molta intensitat. Las veritat és que és una crisi que ens ha posat al límit en molts aspectes i ens ha obligat a definir i accelerar moltes accions perquè no estàvem preparats per una situació com aquesta que ha afectat tot el món.

Ha fet el test de coronavirus?
No. No he donat mai simptomatologia prèvia.

Quina és la seva principal preocupació ara mateix?
El que més em preocupa ara és tota la crisi social i econòmica que en els propers mesos hi haurà. Pensi que un cop s’estabilitzi i s’acabi la crisi sanitària això és el que ens vindrà.

Quines mesures ha pres per minorar el nombre de contagis al seu municipi?
Miri, són tantes les mesures que potser n’oblidaré alguna, però el detall és immens.

Hem d’incidir també en el paper de coordinació que mantenim diàriament amb el Centre de Salut i amb la Residència d’avis Vila-seca

Des de fabricar 10.000 mascaretes i lliurar-les a la població a publicar i difondre mesures per al bon comportament i control davant el virus amb informació directe a la gent i a les comunitats de veïns; la sortida dels nens al carrer i l’organització d’activitats per ells a les xarxes socials; la desinfecció dels carrers amb els voluntaris de la Cooperativa Agrícola i la creació d’una xarxa de voluntariat específic d’ajut a la població; el blindatge dels carrers de la Pineda amb la instal·lació de punts de control per als vehicles … una infinitat d’accions.

Hem d’incidir també en el paper de coordinació que mantenim diàriament amb el Centre de Salut i amb la Residència d’avis Vila-seca, així com la tasca immensa dels voluntaris de Protecció Civil, de la nostra Policia Local i de tots els treballadors de serveis com la brigada logística, el servei de neteja viària i recollida de residus, l’àrea de benestar social, etc.

En aquest sentit, cal recordar que s’ha fet la senyalització i control de zones sensibles, com ara parcs infantils i platja i s’han posat  en marxa de diverses rutes d’informació ciutadana, vigilant que es compleixin les normes de confinament. També s’ha ampliat la neteja i desinfecció dels carrers i s’ha posat en marxa un equip voluntari de professionals de la psicologia.

Què s’està fent des de l’ajuntament per tornar més suportable el confinament?
Hem fet iniciatives tan curioses com apropar-nos als nens i nenes que feien i fan els seus aniversaris o signar un decret especial durant el confinament per tal que el “Ratolinet Pérez” pugui desplaçar-se pel carrer i arribar a les cases dels nens que han perdut una dent. També hem compartit oferta lúdica i cultural a les xarxes.

Aquesta crisi només es pot vèncer amb la solidaritat de tots plegats i amb ganes de tirar endavant

Quin pla s’està adoptant per assistir a les persones més necessitades?
Ja està operatiu. De fet, en el marc de l’estat d’alarma l’Ajuntament de Vila-seca ja va actuar immediatament aplicant diverses mesures econòmiques per donar resposta a la difícil situació econòmica que esdevenia pels ciutadans i per  les empreses del municipi.

De fet, es va activar l’ajornament de tots els cobraments de taxes i impostos;  es va donar prioritat als pagaments a proveïdors i concessionaris municipals i es va mobilització un fons de contingència d’ajudes imminents amb l’objectiu d’atendre emergències socials.

Ràpidament es va muntar aquest pla de contingència amb 250.000 euros adreçat a les persones i als sectors més necessitats. S’han habilitat també targetes per a aliments frescos, s’ha activat la xarxa de voluntaris amb ajut especial al banc d’aliments i li recordo a més que s’està preparant un expedient de modificació de crèdit amb unes grans partides d’inversió i de suport a la protecció de les persones.

Diu doncs que s’haurà de modificar el pressupost municipal?
Efectivament. Ara estem negociant i tancant amb tots els grups municipals un expedient de modificació de crèdit que, com li deia, serveixi per estimular l’economia i per fomentar l’ocupació. Crearem partides per activar nous plans d’ocupació, per impulsar la formació i per a urgència social. I no vull oblidar-me d’ajuts, mesures  i estímuls adreçats al comerç.

És molt fàcil criticar-ho i de ben segur que hi ha coses que no ens agraden o que faríem d’una altra manera, però estem en un moment de tirar endavant

Com es produirà la tornada a la normalitat?
Ho intentarem fent seguiment del que dicti el Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat i en la mesura nosaltres  fent-ho possible d’una manera amable, factible i que la gent ho pugui entendre i realitzar.

Crec que aquesta és una crisi que només es pot vèncer amb la solidaritat de tots plegats i amb ganes de tirar endavant. Podrem així sortir-ne amb més fermesa i més determinació que mai.

Està satisfet amb les mesures preses per l’executiu central?
És una crisi que és molt difícil de gestionar per a qualsevol govern. És molt fàcil criticar-ho i de ben segur que hi ha coses que no ens agraden o que faríem d’una altra manera, però estem en un moment de tirar endavant, d’intentar que el vaixell no s’enfonsi i de remar tots plegats.

 


REDACCIÓ8 Maig, 2020
Fortuny-3.png

És una de les figures amb més influència del cartipàs del govern de Pau Ricomà i Carla Aguilar. Alguns l’han definit com el súper regidor, ja que concentra la gran majoria d’àrees municipals: Neteja, Serveis Econòmics, EMT, Aparcaments… La llista és llarga. Jordi Fortuny, ens atén per primer cop des que es va iniciar la pandèmia del coronavirus des del seu despatx, això sí per via telemàtica. El regidor republicà no deixa sense resposta cap de les qüestions, definint l’Ajuntament de Tarragona com aquell malalt que es troba ingressat a l’UCI i que un cop el baixen a planta, es troba amb la crisi del coronavirus. Destaca que només es pot sortir de la crisi treballant i valora positivament el capital humà del consistori. Sobre la neteja es mostra moderadament satisfet, destacant que gràcies a les mesures de prevenció, cap treballador s’ha contagiat. Analitzem l’economia i l’actualitat de Tarragona amb el regidor Jordi Fortuny.

A l’inici del mandat, vostè parlava que Tarragona es trobava en un equilibri inestable…
Quan vam agafar el relleu a l’Ajuntament, vaig dir que es trobava en un equilibri inestable perquè en aquell moment era molt complicat aconseguir crèdit, veient les xifres. No diré noms d’ajuntaments que es trobaven en una situació similar i han acabat en nombres negatius. Nosaltres hem aconseguit acabar en positiu perquè hem impulsat una política d’austeritat econòmica i hem adequat la despesa que cal fer en cada moment. Això ens ha permès tenir un romanent econòmic important que ens permet afrontar la crisi del coronavirus amb certa tranquil·litat.

El regidor Fortuny en l’entrevista telemàtica

La COVID ha agreujat la situació econòmica del consistori?
Si no haguéssim implantat aquestes mesures, no disposaríem d’1,2 milions d’euros per poder pal·liar la crisi, també per intentar cercar l’autorització per poder utilitzar el capital de la ciutat i poder reactivar l’economia de la ciutat. A principis de març estàvem molt contents perquè veiem un programa de sanejament econòmic. Fent una comparativa amb un malalt que es troba a l’UCI, arran de la crisi econòmica del 2008 i ens estàvem sortint. Estàvem a planta i podíem portar l’Ajuntament a donar-lo d’alta hospitalària. Amb convalescència, però a casa.

Estava en disposició de fer vida normal el malalt?
Almenys de començar a fer-la. A tornar a fer inversions i poder començar a planificar-les. Ara ens hem trobat amb una nova realitat, que ens ha canviat els plans i ens obliga a planificar una temporada que encara és incerta. D’alguna manera ens obliga a plantejar escenaris que encara no sabem com anirà. Desconeixem com anirà l’economia de Tarragona aquest estiu, si podran obrir els establiments i en quines condicions ho faran… És una crisi que ens demana adaptar-nos al dia a dia.

Sí que estàvem preparats, des del punt de vista que tenim un gran capital humà que està treballant a fons

El govern està preparat per fer front a una nova crisi?
De qualsevol crisi, l’única manera de sortir és treballant. I el que hi ha hagut aquí és molt de treball. Diria que sí que estàvem preparats, des del punt de vista que tenim un gran capital humà que està treballant a fons, que amb els mitjans actuals, amb teletreball i tothom s’hi està abocant. Aquesta és la millor preparació que podem tenir. Després de tot el que vindrà només podrem sortir treballant. Si tu no estàs planificant i rectificant el que surt malament és impossible. Pensi que és una crisi, però ja hem sortit de set anteriors: l’incendi de Miasa, els incidents de l’octubre amb les revoltes a la ciutat, el temporal de pluges al novembre, el tall de l’aigua del CAT (que ningú va patir), l’explosió d’IQOXE, el Glòria i per rematar el coronavirus. Hem treballat totes aquestes crisis i tenim ja les espatlles ben cobertes.

Han fet un màster en crisis…
Sí, jo crec que sí, hem fet un bon màster en crisis.

Hi ha tarragonins que ho estan passant molt malament i demanen saber quan arribaran les ajudes…
Cal assenyalar que ja hi ha moltes ajudes que ja estan en marxa. S’han anat repartint més de 600 targetes moneder i l’àrea de Serveis Socials no ha parat i té força i diners per fer el que està fent i moltes més. Tota la infanteria de mesures i ajudes ja estan en marxa. A més es muscularà encara més l’àrea amb nou personal que entrarà ben aviat. Respecte a les ajudes de reactivació, aquesta setmana sortiran els decrets per incentivar el comerç de proximitat i l’ajut als propietaris que han arribat a acords amb els llogaters per rebaixar el preu del seu lloguer. Totes aquestes coses s’han retardat perquè s’han de fer bé. Però han acabat sortint. Depenent de l’Estat i la Generalitat. Podem fer ajuts, però han de ser subsidiaris als de la Generalitat i el govern estatal, perquè si coincidim en alguna mesura, eliminem la possibilitat que la ciutadania pugui accedir als ajuts territorials o estatals. Hem de reforçar aquells conceptes que no cobreixen l’Estat i Generalitat.

Vostè ha defensat que una de les maneres de sortir de la crisi és amb inversió pública…
Tenim un reguitzell d’inversions que només cal fer-les. Durant el mandat hem anat agilitzant els processos per poder realitzar-les. El que hem de fer en aquests moments són totes aquelles inversions que puguem i en el mínim temps possible per començar-les perquè aquesta és una manera d’arrencar el motor econòmic. Estem intentant que això vagi endavant a curt termini.

D’aquestes inversions que menciona, quines arrencaran de forma immediata?
Estem amb el tema del Banc d’Espanya, amb les inversions als barris, el carril bici, les actuacions a la Part Baixa pel sanejament del col·lector… Estem parlant d’aquelles obres petites o accions als barris d’arranjar espais públics, tot aquest tipus d’accions, que ja hem anat anunciant. Ara cal posar-les sobre la taula, tenim els diners i només cal fer-ho. Però a vegades aquest procés, que sembla més fàcil del que és, és el que més costa. Em refereixo als sistemes de contractació, els sistemes de provisions… tots aquests tràmits que tractem d’accelerar.

L’Ajuntament podrà disposar del romanent?
Sabem el que s’ha dit. L’alcalde Ricomà ha liderat la petició de poder utilitzar el 100% del romanent, però encara estem així. Seria un gran ajut. L’oportunitat de poder treballar amb millors condicions. Es tracta també que ens el deixin utilitzar lliurement, sense restriccions, cobrint les necessitats de la ciutat.

No estic veient una oposició política, sinó més aviat a col·laboradors, per intentar remar tots cap al mateix lloc.

Com valora el suport dels partits tarragonins?
Jo crec que el suport ha estat a l’altura d’una situació d’estat d’alarma i de la crisi que estem vivint. En aquests moments, no estic veient una oposició política, sinó més aviat a col·laboradors, per intentar remar tots cap al mateix lloc.

L’Ajuntament reinvertirà els pressupostos previstos per les festes que s’han cancel·lat, inclús si no es poguessin celebrar Santa Tecla i Sant Magí, en ajudes per a la crisi?
De moment el que s’ha fet amb aquelles partides que no es podran gastar és dedicar-les a altres qüestions dins de la mateixa àrea. Un exemple és la partida que hem aprovat de 100.000 euros a Cultura, que anirà destinada a subvencionar el sector cultural. Això és el que s’ha fet fins ara, però caldrà veure si podrem mantenir aquesta política d’anar transformant les partides a les mateixes àrees.

Sobre aquestes àrees, quines es dotaran amb més pressupost o recursos, a banda de Serveis Socials?
S’està donant molta força a Territori i a Neteja. En el cas de la Neteja perquè si aquesta àrea fa bé les coses, es poden estalviar molts diners. Per exemple, cada vegada que portem a valoritzar energèticament (incinerar) una tona de residus, són 100 euros, per tant en aquests dies ens hem estalviat més de 2.500 euros. Es pot estalviar molt, ens hem marcat la xifra d’estalvi en un milió d’euros a Neteja. En el cas de Territori i Urbanisme, és l’encarregada de fer els projectes i s’ha dotat de personal. Perquè hem de fer el Banc d’Espanya i els altres projectes que he esmentat abans.

Parlava de portar bé el servei de neteja. N’està satisfet de com s’ha gestionat amb la crisi?
Quan parlem de segons quins temes, mai pots estar satisfet. Estic moderadament satisfet. Perquè d’alguna manera sempre hi ha marge de millora…

Estic moderadament satisfet

I com s’ha gestionat?
Vam començar a reservar i confinar a personal de l’empresa de neteja i a establir un sistema de torns, variant-los per evitar contagis. Crec que han anat molt bé. Una mostra és que no hi ha hagut cap baixa de moment en cap treballador i esperem que es mantingui. Necessitem que estiguin sans perquè són fonamentals. Imagini si s’haguessin produït contagis entre les plantilles… Hagués estat una situació kafkiana. Els hem intentat protegir el màxim possible. De ben segur que hi ha coses que podem millorar. Un altre dels aspectes que s’ha implantat ha estat veure el comportament de la ciutadania, per resoldre les principals necessitats. Hem desinfectat els diferents espais amb més afluència, zones sanitàries i també regat la ciutat amb molta freqüència, arribant a passar diverses vegades.

Part de la ciutadania s’ha queixat perquè no veien passar les màquines…
Moltes vegades les màquines passen de nit. Això pot fer que algú no les vegi, però passen. Tenim uns recorreguts i controlem que les màquines passin.

S’han posat moltes multes als incívics durant la crisi?
Moltes, més de les que ens agradaria.

Pot concretar?
Una vintena i de diferents tipus i per diverses qüestions. Hauria de preguntar millor a la Guàrdia Urbana.

Quan començarà la recollida de mobles?
Anirem incrementant aquells serveis a mesura que hi hagi demanda. Aquesta setmana s’ha començat amb el servei de recollida de mobles a domicili i preveiem que dissabte es puguin obrir les deixalleries. Aquesta setmana serà de transició, per poder reactivar tots els serveis amb eficiència. Això es fa perquè encara hi ha restriccions de mobilitat. No podem agafar el cotxe, ja venim nosaltres. Però ja comencem amb aquests serveis.

Ara ens trobarem una ciutat ‘relativament’ neta. Com s’afrontarà l’incivisme que és un dels grans problemes?
Tenim la unitat de Medi Ambient de la Guàrdia Urbana que es dedica a aquesta tasca. A més també tenim quatre inspectors a tota la ciutat. Entre aquests dos serveis podem controlar les diferents problemàtiques. Però, a més, tenim un gran inspector que és el ciutadà, que té a disposició el servei verd i l’aplicació, que constantment fa que ens arribin informacions de com es troben les coses. Incrementarem el personal de neteja de control. Si tenim a gent que pensa com millorar el servei, estalviarem diners i donarem un bon resultat mediambiental, que d’altra banda, estem obligats.

Sobre la polèmica dels contenidors soterrats i el mal estat d’alguns, s’aplicarà alguna mesura?
La setmana passada vam licitar la substitució de 119 illes de contenidors i ja està adjudicada la seva realització. Ara ha de passar un mes per poder començar amb els tràmits i començarem a eliminar els contenidors soterrats. És fonamental substituir-los, per diverses raons. Una d’elles és perquè amb els últims aiguats, han fet que s’inundin. És un sistema que no ha funcionat, que ens ha donat molts mals de cap i que s’ha d’eliminar ja.

Sobre les empreses municipals, estan preparades per fer front a la crisi?
Ho estan, des del punt de vista en què ho estava l’Ajuntament.

Tenen bona salut?
Alguna més que altres. Les més afectades són les que han vist com s’ha reduït radicalment els seus ingressos, sense rebre diners. En conseqüència s’haurà de compensar aquest menyscapte d’ingressos. Però les empreses són fortes, en quant l’Ajuntament també ho és.

Quines mesures de seguretat s’implementaran als autobusos de l’EMT?
Hi estem treballant. Una de les mesures serà l’ús obligatori de la mascareta, tal com marca el govern central. S’estan dispensant mascaretes per aquells usuaris que no en portin però no serà etern. És a dir, hi haurà un moment que els usuaris hauran de sortir de casa amb les seves mascaretes, haurà de ser una peça de roba habitual. Però en aquests moments ho mantindrem. També posarem gels desinfectants als autobusos i altres mesures de seguretat. A banda tot el sistema de desinfecció dels vehicles, que s’incrementarà quan es reprengui el servei.

Incentivar l’ús de l’aplicació per fer el pagament des del dispositiu mòbil.

Pel que fa als parquímetres, com es farà per evitar contactes?
Hi ha diferents opcions. Una d’elles és incentivar l’ús de l’aplicació per fer el pagament des del dispositiu mòbil. També s’està estudiant un sistema per desinfectar i netejar els parquímetres. Però bàsicament el que és recomanable és que cada usuari prengui les seves mesures d’autoprotecció, ja sigui portant gels desinfectants, guants… cadascú ha de ser responsable. Però també s’estan prenent mesures.

Com gestionaran el menyscapte de l’EMT i Aparcaments, sense ingressos o moviment?
Moviment sí que hi ha hagut, perquè en el cas d’Aparcaments s’han lliurat diferents targetes als sanitaris per poder aparcar, a més dels abonats que han estat dins dels aparcaments, el que no hi ha hagut és recaptació.

Només en zona blava, s’han perdut de l’ordre de 80.000 euros setmanals.

En les zones blaves, verdes i taronges quan s’ha deixat d’ingressar?
Només en zona blava, s’han perdut de l’ordre de 80.000 euros setmanals. Estem dia a dia monitorant tot el que es deixa de recaptar. També s’ha deixat d’ingressar uns 80.000 euros setmanals a l’EMT. Podem parlar d’un menyscapte de 500.000 euros en les dues empreses, en els últims dos mesos.

Sobre la inversió de la flota d’autobusos, es realitzarà malgrat la crisi?
En aquests moments tenim 8 autobusos nous, que són vehicles que ja estan en marxa, que han costat un milió i mig i que s’estan pagant. D’altra banda el futur d’inversions és una qüestió que s’ha de debatre entre tots els grups polítics, per veure si s’ha de fer algun canvi. Jo no sóc partidari de no fer les inversions en autobusos, perquè al final necessitem una flota actualitzada, moderna, mediambientalment bona… I només ho aconseguirem si es fan inversions i es renoven, any rere any els vehicles. Això no es pot frenar, perquè en dos o tres anys tindrem un gran gruix d’autobusos vells, que ens acabaran sortint molt més.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Maig, 2020
alcalde-pla-de-santa-maria-1280x1382.jpg

Mateu Montserrat no ha parat un sol moment ni en època de confinament. Ha dut a terme mesures que tenien com a principal objectiu donar resposta a les preocupacions dels ciutadans. L’alcalde del Pla de Santa Maria aconsella a respectar els seus conciutadans a respectar les recomanacions de l’autoritat sanitària per evitar el contagi i la propagació del coronavirus. Creu que serà necessari modificar el pressupost municipal atenent que les necessitats ara mateix són unes altres. Montserrat tranquil·litza la població assegurant que l’ajuntament estarà al seu costat en aquests moments de dificultat econòmica. Durant l’estat d’alarma, el batlle esperava que les administracions que “tenim més a la vora”, més enllà de correus electrònics, ens truquessin. 


Una pregunta obligatòria: com està vivint aquesta crisi sanitària a escala personal i polític?
Amb molta preocupació per la gent. No és una preocupació particular, sinó per tots i per la manera com ens afectarà en el futur.

Ha fet el test de coronavirus?
No me l’he fet i tampoc no he tingut cap símptoma.

Quina és la seva principal preocupació ara mateix?
En l’àmbit local, el més important és mantenir les mesures de protecció i la distància entre persones, per fer el possible perquè ningú no agafi el virus.

Quines mesures ha pres per minorar el nombre de contagis al seu municipi?
Les principals han estat repartir dues mascaretes a cada família, desinfectar cada matí els edificis on hi ha més circulació de persones, com botigues d’alimentació o farmàcia i dos cops per setmana desinfectar els carrers.

Prendrem mesures per donar suport als que ho necessitin més, com ara els establiments que han hagut de tancar o les persones més perjudicades

Què s’està fent des de l’Ajuntament per tornar més suportable el confinament?
Sobretot, ajudar les persones més necessitades. Hem posat a disposició dels veïns un telèfon específic per a urgències i hem anat resolent les situacions que s’han presentat. En un àmbit més d’oci, felicitem els nens i nenes que fan anys amb música i globus i els diumenges posem música per la megafonia municipal per fer un vermut de confinament, cadascú des de casa seva.

Quin pla s’està dibuixant per assistir a les persones més necessitades?
Seguirem el que marquin la Generalitat i els Serveis Socials, a través del Consell Comarcal. L’objectiu és poder ajudar a tothom que ho necessiti.

Com enfrontarà el seu municipi a la crisi econòmica que s’hi acosta?
Ara mateix no podem saber les dimensions de la crisi ni qui en sortirà més afectat. Quan arribi el moment, prendrem mesures per donar suport als que ho necessitin més, com ara els establiments que han hagut de tancar o les persones més perjudicades.

Haurà de modificar el pressupost municipal?
Amb tota probabilitat. El que no podem saber encara és l’abast que hauran de tenir les modificacions.

Com es produirà la tornada a la normalitat?
És molt difícil de predir. Hi ha molts factors que hi poden influir i no crec que hi hagi ningú que pugui fer una previsió gaire precisa. Tant de bo la recuperació sigui breu i el menys dura possible.

Ens hauria agradat sentir més la proximitat d’institucions que tenim més a la vora, més enllà de rebre’n correus electrònics. Hi ha trucades de ben a prop que encara les estem esperant

Està satisfet amb les mesures preses per l’executiu central?
No especialment. Crec que algunes han estat poc encertades o s’han pres una mica massa a la lleugera. De tota manera, Madrid ens queda molt lluny. També ens hauria agradat sentir més la proximitat d’institucions que tenim més a la vora, més enllà de rebre’n correus electrònics. Hi ha trucades de ben a prop que encara les estem esperant.

Quina és ara mateix la seva gran preocupació, com a alcalde?
En l’àmbit local i en el curt termini, la salut de les persones, com deia abans. Mirant més enllà, que la recuperació sigui ràpida i que ningú no quedi enrere.

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Maig, 2020
arquebisbe2-1280x957.jpg

L’arquebisbe de Tarragona ha concedit una entrevista al nostre digital, on explica el dolor que està vivint l’Església. Diu que hi ha parròquies que necessiten ajuda econòmica per pal·liar la crisi que s’hi acosta. Confirma que hi ha mossens que van contraure el coronavirus i un altre que va perdre la vida. Joan Planellas diu que viu aquest confinament amb molta preocupació. Parla de la primera Setmana Santa sense celebració tradicional. Entén que aquesta crisi sanitària hauria de servir per a humanitzar-nos



Farà un any que vostè va arribar a Tarragona. En poques paraules ens podria fer un balanç?

Si em demana un balanç ràpid, li he de dir que és positiu. Amb molts reptes, però positiu. M’he trobat amb una Església viva, que sosté un gran bagatge històric, i que mira d’afrontar el moment eclesial i social amb fidelitat a l’Evangeli. I personalment, ferm i esperançat.

És la primera vegada en les nostres vides que no se celebra la Setmana Santa com mana la tradició…. Què ha representat això per vostè i també pels catòlics?
Deixi’m dir que el moment és complex i difícil per a tothom, i per tant, per a l’Església de Tarragona també. Aquesta crisi ha despullat la Setmana Santa de molts elements tradicionals de la nostra vivència de fe, però també l’ha revestida d’una gravetat espiritual que ens ha permès viure-la amb gran intensitat. Ha estat una Setmana Santa potser més introspectiva però en cap cas menys viscuda. Això no treu que desitgi poder viure la Setmana Santa Tarragonina amb tota la seva esplendor els propers anys.

Voldria estar al costat d’aquells que han hagut de plorar la mort dels qui més estimen, i ho han hagut de fer des de la soledat

Què sent quan ha de celebrar una eucaristia sense fidels?
L’Eucaristia sempre és un acte que supera la realitat concreta dels qui hi som presents, per tant sempre la visc amb plena comunió amb tota l’Església, com deia sant Fructuós “estesa d’orient a occident”. Aquests dies aquesta comunió l’he viscuda amb més intensitat. He celebrat plenament amb comunió amb tots els cristians i cristianes de Tarragona i de l’Església universal.

Molts familiars han perdut éssers estimats i no s’han pogut acomiadar ni fer un enterrament digne… Quin missatge vol transmetre?
És l’aspecte més dolorós del que estem vivint. Voldria estar al costat d’aquells que han hagut de plorar la mort dels qui més estimen, i ho han hagut de fer des de la soledat i l’angoixa més dura, i que tota l’Església així també ho fes. Voldria que trobessin consol i esperança en la fe amb la resurrecció de Jesús, i que aquesta fe i aquesta esperança els hi permetin continuar endavant amb les seves vides. Em consta l’esforç de molts cristians, especialment mossens, per ser al seu costat i portar-los aquest consol i esperança.

Com se supera aquest dol?
L’experiència del dol és una de les més profundes de la nostra vida i per això és important saber-la viure i integrar. No és senzill i fora llarg d’explicar, diria als qui es troben en aquesta situació de dol que mirin, en la mesura del possible, de no viure-ho sols. El confinament fa que aquest sigui un aspecte difícil i de vegades cruel, però que no ho visquin sols, si ho necessiten, l’Església hi som per ajudar. I en segon lloc no puc més que animar-los que s’endinsin en l’experiència de la fe en Jesús ressuscitat, i observaran com neix en el seu cor un horitzó d’esperança que els retornarà les forces per viure des de la caritat.

L’Església és quelcom molt similar a una família, i per tant, l’economia també és un aspecte de la seva vida. I les nostres parròquies i realitats també necessiten diners per funcionar

Algunes parròquies estan demanant ajudes econòmiques. Aquesta crisi sanitària en quina situació ha deixat l’Església?
L’Església és quelcom molt similar a una família, i per tant, l’economia també és un aspecte de la seva vida. I les nostres parròquies i realitats també necessiten diners per funcionar. No totes les realitats de l’Església estan en una mateixa situació econòmica, algunes havien fet obres i s’han de pagar, algunes tenen crèdits, tenim treballadors que han de cobrar els seus sous, tenim edificis a mantenir, etc. I tenim una realitat assistencial a través d’obres d’ajuda que no només volem mantenir, sinó que la situació de crisi ens empeny a augmentar. Tota aquesta realitat econòmica s’ha de sostenir, i com molts, hem hagut de tancar les portes físicament, i per tant, han caigut de manera molt considerable les entrades econòmiques que són la font de gran part del nostre finançament. Fa molts anys que se’ns demana que l’Església sigui autosuficient, i ha de ser així, això reclama necessàriament la corresponsabilitat en el seu finançament dels membres de l’Església i d’aquells que en fan ús.

Hi ha mossens infectats o que han perdut la vida a causa del coronavirus?
Sí, com en moltes famílies, també a l’Arquebisbat hem tingut mossens que han tingut la Covid-19, pocs, però sí. I també hem viscut la mort d’un d’ells pel coronavirus. I dir-li que ho hem viscut amb el dolor de no poder-lo acompanyar com voldríem i s’ho mereixia. Aquesta situació ens colpeja a tots.

Com és el seu dia a dia en confinament?
Miro de mantenir la meva activitat com Arquebisbe amb preocupació, atenció i proximitat però des de casa. No he deixat de treballar.

La gratitud i l’afecte es tradueixin en compromís i opcions socials transformadores en positiu. Si no, hi ha el perill de banalitzar el que es vol reconèixer

Què aconsella a la gent perquè l’aïllament sigui molt més suportable? Hi ha alguna oració que ajudi? Algun llibre?
Els diria que mirin de viure’l, el moment és difícil, però cal trobar-li els elements que ens ajudin a avançar personalment, viure-ho, no només sobreviure. Penso especialment en les persones grans soles, però també en els pares i mares de família que miren de combinar la vida familiar i laboral, i especialment en aquells que viuen situacions familiars crítiques. Que demanin ajuda, que l’aïllament físic no ho sigui social ni espiritual. Hi ha molts serveis de suport civils i religiosos. Que els usin. I si he de recomanar una oració, depèn molt de l’experiència de fe de cadascú, però sí que dic que hem d’anar a l’essencial, un Parenostre ben resat i una lectura pausada de la Bíblia, no pot haver-hi millor recomanació.

Després d’aquesta crisi sanitària arribarà l’emergència social, on la solidaritat serà més necessària que mai… Com ho veu tot plegat?
Ho he anat dient al llarg de l’entrevista: amb preocupació. Tots els indicadors ens diuen que no serà fàcil, ja som una societat amb un índex elevat de persones que estan en la pobresa o al llindar de la pobresa, i pot créixer més. Alhora pot augmentar significativament la precarietat laboral i social de tota mena. Vull confiar en la capacitat del conjunt de la societat per trobar camins col·lectius per sortir-nos-en. Aquest moment és important, cal posar en primer pla una nova cultura de la fraternitat que capgiri totes les dinàmiques socioeconòmiques. Ho podem fer i ho hem de fer. Ningú pot quedar descartat.

No ens podem permetre no aprendre d’aquesta crisi per fer-ho millor com a humanitat

Què necessita Càritas per fer front a la gran demanda que té ara mateix?
Crec que necessita el que necessiten tots els actors civils i religiosos que estan a primera línia en l’ajuda social: suport, sigui de persones, col·lectius, entitats i institucions, i coordinació. És moment de sumar esforços i treballar conjuntament. Ens necessitem tots i necessitem l’experiència i el bagatge de tots. Que ningú deixi de fer el que pot fer per contribuir al fet que ningú es quedi arraconat.

Què creu que hem après quelcom o que lliçó hauríem d’extreure d’aquesta crisi?
El Sant Pare el divendres 27 de març, a una plaça de Sant Pere buida però amb tota l’Església catòlica connectada, va recordar-nos que ningú es cregui sa en un món malalt. És hora de reaprendre dels valors evangèlics a l’hora d’estructurar la vida. Especialment cal tornar a posar al centre el valor de la fraternitat amb totes les seves conseqüències.

Tot això ha servit per a humanitzar-nos?
No sé si ha servit però hauria de servir. Totes les experiències de la vida, les bones i les dolentes, són oportunitats per humanitzar-nos que cal no desaprofitar. I no ens podem permetre no aprendre d’aquesta crisi per fer-ho millor com a humanitat. Cal animar a tothom a posar el millor de sí mateix en bé d’un futur millor. Cal recuperar l’esperança en la humanitat.

És positiu sortir als balcons a aplaudir? Vostè també hi participa en aquest homenatge?
Totes les expressions de gratitud i afecte les valoro, els signes també són importants. Nosaltres mateixos, des del primer dia que toquem les campanes a les esglésies a les 12 del migdia, però també, des del dia de Pasqua, vam decidir tocar les campanes de la Catedral també a les 8 del vespre, a l’hora que tenen lloc les expressions de gratitud per part de la ciutadania. Però cal que la gratitud i l’afecte es tradueixin en compromís i opcions socials transformadores en positiu. Si no, hi ha el perill de banalitzar el que es vol reconèixer.

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Maig, 2020
Odina-1234.png

 Blanca Romeo, més coneguda artísticament com Odina, ha tornat a escena per presentar el primer single ‘1,2,3,4’, del seu nou àlbum. Es tracta dels talents musicals tarragonins que es troba fora de les nostres fronteres, en una situació difícil i marcada per la pandèmia del coronavirus. Des del digital larepublicacheca.cat ens hem posat en contacte amb ella per conèixer aquesta nova creació, parlar una miqueta de música i analitzar, des de la seva perspectiva, l’actualitat de com la COVID-19 pot afectar el futur de la música, també amb el desig de poder presentar aquest nou treball a casa seva, a Tarragona.

Com estàs vivint tota aquesta pandèmia inesperada?
Crec que estic tenint dies millors i dies pitjors, com tothom suposo. Com a músic tenir tant de temps a casa, sento que tinc l’obligació de crear música, d’escriure, de sentir-me com que estic “aprofitant” el temps, o “aprofitant” aquesta situació. Però crec que això a vegades es tradueix com una pressió innecessària que et fa no ser creatiu, i no ser productiu en aquest sentit. Així que estic intentant deixar que tot passi de manera natural. Si un dia em surt escriure una cançó molt bé, i si un dia no surt res i me’l passo veient una sèrie, també bé.

Vius al Regne Unit, un dels països on el seu president s’ha hagut de desdir i aplicar mesures contra la pandèmia. Que ha canviat en el vostre dia a dia el coronavirus?
Suposo que al principi no hi havia quasi cap mesura, i ara sí. Les botigues i tot estan tancades, com allí, i només es pot sortir per anar al súper. Tot i que aquí, a diferència d’Espanya sempre s’ha permès sortir un cop al dia a fer exercici, així que encara es veu gent pel carrer i als parcs, almenys aquí a Londres on jo visc.

Com a artista tarragonina, què et sembla tot el que està arribant d’Espanya a Anglaterra?
Ho estic vivint de manera bastant estranya, perquè veig el que es diu als mitjans, i després també m’arriba tot el que em diu la meva família i amics quan parlem. Alhora m’han escrit bastants amics d’aquí d’Anglaterra, preocupats i preguntant-me si tothom a la meva família estava bé. Suposo que una mica com quan arribaven imatges d’Itàlia, el que arriba d’Espanya genera una mica de por, i jo que sóc de Tarragona em fa preocupar encara més, ja que estic lluny de la meva família i amics.

2020, nou single. Ha influït el canvi de dècada en el teu nou treball?
Porto treballant en aquest nou àlbum que sortirà a l’estiu des de fa bastant temps, així que no crec que la nova dècada hi hagi influït gaire.

En el teu nou treball, parles que les idees et vénen moltes vegades de cop. Què vol transmetre Odina a ‘1,2,3,4’?
‘1,2,3,4’ va capturar un moment en el temps, de la meva vida, és una cançó bastant confessional com totes les d’aquest àlbum. Per mi el més important és capturar una emoció. Tot l’altre, la producció, l’aspecte visual i tota la resta han de girar entorn d’això.

PUBLICITAT
Advertisement
Com és dirigir i protagonitzar el teu propi videoclip? Ajuda aquest fet o pot restar també a l’hora d’arribar al públic?
No crec que ni ajudi ni resti, al final el que importa és el vídeo en si, així com la música i que ressoni amb el públic. Jo crec que la gent només es fixa en qui ha dirigit un vídeo quan li agrada, perquè vol saber-ne més. D’altra banda, dirigir i protagonitzar alhora va ser un repte, però estic molt orgullosa amb el resultat.

Com ha marcat el coronavirus el llançament del nou single?
Fa molt de temps que preparo aquest àlbum, i mai hauria pensat que el primer single sortiria amb tota aquesta situació. El coronavirus afectarà molt la campanya, però suposo que igual que afecta a tots els sectors. Per ara no podré fer concerts de promoció, el streaming està baixant aquests dies, alguns mitjans o revistes estan havent de tancar… Fa que la promoció sigui més difícil crec, però jo intento no pensar en tot això. Només espero que treure música ara pugui ser positiu, i pugui donar una mica de pau a la gent en aquests moments difícils.

Sobre la situació actual, com veus a la indústria?
La indústria musical està molt afectada, sobre tot els directes, no es podran fer concerts ni festivals en bastant de temps. Molta gent depèn totalment dels concerts per poder sobreviure. L’streaming sembla que també ha baixat…

Has realitzat alguna actuació online aquest dies?
Vaig fer una actuació per Stradivarius, al seu compte d’Instagram. Tinc pensat fer-ne uns quants més i un festival online que encara no s’ha anunciat.

Com creus que seran els concerts a partir d’ara? Ets partidària de les mesures de seguretat?
Crec que no hi haurà concerts en bastant temps. Una possibilitat seria fer concerts reduint l’aforament, no estic segura si sóc molt partidària de fer això, però podria ser una solució temporal fins que els concerts puguin tornar a la normalitat.

Ja has rebut la trucada dels de la Sala Zero? Mira que farem campanya per veure’t a Tarragona…
Encara no! Espero que quan acabi tot això i pugui presentar el meu àlbum en directe, ho faci també a Tarragona que és la meva ciutat.

VÍDEO




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter