REDACCIÓ
Contradiccions hauria de pasar a ser considerat un terme mèdic en precampanya electoral. Ara bé, per a tractar aquest nou fenomen s’haurà d’anar a una mútua privada, perquè de la cosa pública sembla que no en quedarà ni el record al’ombra dels plans expansionistes de Santa Tecla.
De totes dues coses n’han parlat aquest dimecres en roda de premsa el Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública, treballat per la CUP, davant mateix de l’edifici dels serveis territorials a l’Avinguda Maria Cristina.
Les contradiccions a les que es feien referència eren les de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros i les del seu partit. “Volem denunciar la doble cara del PSC – explicava Laia Estrada, membre del grup i de la CUP, i Xavi Milian, integrant d’aquesta darrera formació –.
Ballesteros va sortir amb un al·legat a favor de la sanitat pública davant les mobilitzacions per a la reapertura del servei d’hemodinàmica a l’Hospital Joan XXIII i al diputat Xavier Sabaté denuncia amb la voca petita els plans funcionals que han d’acabar privatitzant la sanitat.
Però el PSC s’ha negat a aportar informació sobre les afectacions que tindrien aquests plans funcionals quan des de la CUP se’ls hi ha demanat als diferents ajuntaments. Ballesteros asegura que Santa Tecla cosia Tarragona, però a la pràctica el que fa és descosir la Sanitat Pública”.
Alguns interrogants
El rastre dels diners públics invertits en aquest esquema de nova creació és imposible de seguir, més enllà d’una dada genérica: l’any 2014 el CatSalut es va gastar arreu de Catalunya 8.000 milions d’euros, dels quals només 2.500 milions van ser per a serveis prestats per l’ICS.
Els interrogants no són pocs, i porten tots precisament direcció de l’entramat de fundacions de Santa Tecla, on l’Ajuntament de Tarragona té representació en el patronat i on no sembla haver badat boca des de la invenció de la penicilina per allò d’aquí pau, i després glòria.
Las sospites són fundades. Primer pel fet que l’actual director territorial de Salut, Josep Mercadé, és treballador en excedència de la casa mare, tal i com va apuntar Melian. Segon, perquè els plans funcionals cuinats pel conceller i ex cap dels hospitals privats catalans, Boi Ruiz, han de comportar la creació de consorcis destinats a gestionar tota la sanitat pública de la demarcació.
Tota? Bé, de fet no, perquè en un principi només afectarà a la zona del Baix Penedès i del Tarragonès. És a dir, allà on l’entramat de fundacions de la marca Adserà ja ha establert convenis des del 2004 i 2005 amb consells comarcals i ajuntaments per a gestionar centres d’atenció mèdica de diferents nivells.
“La gestió que es pretén és ser poc transparent, prioritzar assistència cap als centres privats i compartir les dades dels pacients per a permetre que al final els nostres historials mèdics estiguin en mans de les mútues”, assegurava la membre del grup de defensa, Conxi Detera. Un exemple, en boca de Milian: “Des de que el CAP de les Muralles té com a responsable de la gestió una nova empresa, els pacients es deriven a Santa Tecla quan abans es derivaven al Joan XXIII”.
Jordi SIRÉ
REDACCIÓ
