REDACCIÓ, autor a Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Juny, 2023

PortAventura continua amb els seus plans de creixement. Avui, el parc temàtic ha inaugurat la seva primera muntanya russa a les fosques, una experiència única al món que juga amb els sentits dels visitants abans fins i tot de pujar al vagó. Es tracta d”Uncharted, el enigma de Penitence’, una temàtica basada en la saga de videojocs d’aventura protagonitzada per Nathan Drake. Els més cinèfils coneixeran Uncharted per la pel·lícula estrenada l’any passat, amb Tom Holland com a actor principal.

D’igual manera que els videojocs o el film, l’element principal és l’arqueologia i les aventures. Es podria dir que és un estil semblant a Indiana Jones. Per aquest motiu, ja des de la cua ens introdueixen al propòsit de l’atracció amb una ambientació espectacular, la millor – sense dubte – de tot el resort. Concretament, entrem en una mina abandonada mentre els personatges d’Uncharted ens expliquen el quid de la muntanya russa.

En un moment determinat, passem de ser dins d’una casa del Far West a una gruta gairebé a les fosques, on ens hem de guiar per la poca llum que emeten alguns minerals i les torxes de foc. De fet, des de PortAventura volen que utilitzem les llanternes del mòbil per a guiar-nos cercant els secrets que s’amaguen per la cua.

Finalment, arribem a la zona d’inici de la muntanya russa. Un cop damunt del vagó, Uncharted es converteix en una experiència sensorial mai vista abans. Girs, acceleracions brusques, canvis de raïls, marxa enrere, trasllats laterals, efectes especials, vídeos… Tot plegat a les fosques, de manera que l’element sorpresa és una constant durant els prop de 2 minuts que dura el viatge. És, en paraules del director general de PortAventura, una atracció única al món pels seus desplaçaments laterals.

No per la seva velocitat, que és d’entre 50 i 60 km/h; no per la seva alçada, que és impossible de saber sense cap mena de llum; és una muntanya russa especial perquè res d’això importa. L’essència d’Uncharted és gaudir d’aquests efectes inèdits que ens faran gaudir des de l’inici fins al final. L’atracció s’obrirà al públic a partir de demà a les 12 h.

VÍDEOS

PUBLICITAT

REDACCIÓ16 Juny, 2023

Tot i que em confesso ignorant lingüísticament i no menteixo, ni pretenc enganyar a ningú quan faig aquesta afirmació, entenc que mentir i enganyar no volen dir la mateixa cosa, tot i que pugui semblar-ho. Mentre que el DIEC defineix mentir, com “una asserció, conscient i voluntària, contrària a la veritat”; enganyar ho defineix com “fer caure en error amb una falsa aparença o induir a error amb artifici, perfídia”.

Generalment, qui menteix ho fa intencionadament, amb una finalitat, busca la credibilitat, no menteix pel simple gust de mentir. Per tant, mentir (amb consciència i voluntat), acaba sent l’ ”instrument” que s’utilitza amb l’objectiu o la finalitat, que no és altra que la d’enganyar.

He començat parlant d’aquests dos termes perquè em permeten explicar amb claredat l’activitat principal que, durant els darrers anys, han portat ha terme els anomenats partits independentistes, ERC i JuntsXCat.

Ens han mentit de forma reiterada amb l’objectiu d’enganyar-nos. Aquesta ha estat i segueix sent l’estratègia per a mantenir-se en el poder i viure de la política (ho veurem ara amb ocasió de la “fira dels pactes” per les diputacions i certs governs municipals), embutxacant-se els seus grans sous a més de complements corresponents a dietes, viatges, càrrecs i assistència a les comissions del Parlament, grans jubilacions i premis a l’hora de jubilar-se. I per si no n’hi hagués prou, alguns d’ells, potser encara aprofitaran influències directes o indirectes o informacions privilegiades per percebre sucoses comissions o generosos regals. I què dir de les portes giratòries (tot això, presumptament, és clar). I no hi ha dubte que tot el que s’ha dit, amb tota seguretat també ho podem fer extensible a la resta de partits amb representació a les institucions i molt probablement també a alguns sindicats i els seus càrrecs, vinculats a determinats partits (i tot això també, presumptament).

Ens han mentit de forma reiterada amb l’objectiu d’enganyar-nos. Aquesta ha estat i segueix sent l’estratègia per a mantenir-se en el poder i viure de la política

Però per sort nostra, els darrers esdeveniments ens poden portar a pensar que bona part de la ciutadania ja ha començat a ensumar el que s’ha dit anteriorment; com també ha vist que, a diferència dels partits, els ciutadans som els que vam apostar per jugar-nos-la i anar a totes, per assolir la República i la independència; i també ha anat percebent, inequívocament, les mentides i els enganys consumats, respecte de la veritable no voluntat dels partits a l’hora d’assolir la República i la Independència. I tot això és clau per entendre perquè més de mig milió de ciutadans, en les eleccions municipals del passat 28 de maig, conscientment van decidir flagel·lar-se, votant nul o abstenint-se d’exercir el seu dret a vot, abans que flagel·lar-se encara més, votant a cegues i amb el nas tapat, per no sentir-se culpables de l’ascens de la dreta i l’extrema dreta.

Però hem de sentir-nos culpables, d’allò que no és culpa nostra sinó d’altres? Quan són, precisament, les nefastes polítiques dels partits autoanomenats independentistes, d’esquerres o anticapitalistes, les que ens han impedit votar-los? Els únics culpables són ells, que no han estat fidels a la voluntat del poble i ens han enganyat amb mentides per tal que “no se’ls veiés el llautó”. Ells són els únics responsables de la pujada de la dreta (PSC inclòs) i l’extrema dreta. Nosaltres, ens hem limitat, per motius de consciència, a exercir el nostre dret a l’objecció “electoral”, abstenint-nos d’anar a votar o votant nul.

Potser algú pensarà, i amb tota la raó, que soc massa generós amb la CUP, quan fins ara no he fet referència a aquest tercer partit en discòrdia, altrament dit candidatura. És cert, però ho he fet conscientment, perquè tot i que de vividors també n’hi ha, segur, i que no estic en disposició de poder afirmar que la CUP i els seus representants no ens hagin mentit i enganyat, tot al contrari, en la meva humil opinió, el problema de fons, en aquest cas, no són tant les mentides i els enganys per part seva, que també, sinó que la CUP i els seus representants, crec que “han perdut el nord”, o potser, utilitzant una expressió que fa temps que no sentia i que crec que defineix meridianament el problema, “han perdut l’oremus”. Joan Amades i Gelats al Refranyer català comentat, p. 196. Editorial Selecta-Catalonia, defineix aquest refrany com “desorientar-se, perdre la seguretat d’una cosa. […]. Equival a perdre el punt del que cal fer, no saber com seguir.” (la negreta és meva). I això és, precisament, el que crec que els està passant a la CUP, entre altres consideracions, és clar. I per això n’he volgut fer un punt i a part.

Sé que la meva defensa soterrada o no tan soterrada, de l’abstenció i del vot nul en determinats casos, pot ser titllada d’irresponsable, i ja no pel que hem comentat que sigui o no la culpable de resultats no volguts, sinó perquè se’m pot dir que aquests vots es tradueixen en res, són inútils. Doncs bé, que siguin inútils, ja ha quedat palès en les darreres eleccions que no és cert, sobretot, després de veure els moviments que s’han produït de forma immediata, per part de determinats partits, i que potser eren un dels objectius dels que ens hem abstingut o hem votat nul. I si es parla d’inútils en el sentit que l’únic que s’aconsegueix és que amb menys vots, es reparteixin igualment tots els escons en discòrdia, llavors diria que, precisament, aquesta és “la mare dels ous”. En una estricta democràcia és fa necessari resoldre urgentment el dret dels ciutadans que han votat en blanc, nul o s’han abstingut, a no ser ignorats i que se’ls atribueixin els escons que els corresponguin, com a qualsevol altra opció que hagués obtingut la mateixa quantitat de vots. Per tant, que romanguin buits als parlaments i als salons de plens dels ajuntaments, tants seients com escons els corresponguin. Aquesta és l’única manera que els ciutadans que han optat per una d’aquestes tres opcions, es considerin efectivament representats en les institucions i que els seus vots no esdevinguin inútils.

Encoratjo doncs a tota la ciutadania a continuar fent valer el seu poder a les urnes

Encoratjo doncs a tota la ciutadania a continuar fent valer el seu poder a les urnes, votant les candidatures o partits que consideri que han estat fidels al mandat del poble, o contràriament, que s’abstinguin o votin nul, per no sentir-se representats per cap d’elles. I a la vegada també l’encoratjo a exigir una llei electoral pròpia, que prevegi que el nombre de vots nuls, en blanc i abstencions, estiguin proporcionalment representats, a les institucions, amb seients buits, com si de qualsevol altra candidatura es tractés. I que si no s’assoleix una participació mínima del 50% més un, es repeteixin els comicis.

Per últim, també vull encoratjar els polítics a dimitir i posar-se a treballar o jubilar-se, com tothom, si no són capaços de representar lleialment la voluntat de la ciutadania, sigui per la raó que sigui. Són els polítics i els seus partits els que han de representar la ciutadania i no el poble qui ha de seguir-los a ells. Aquesta és l’essència de la democràcia i l’únic camí per aconseguir una veritable i efectiva representació del poble.

Lluís-Ignasi PASTRANA
“Silenci… rebel·leu-vos”

PUBLICITAT

REDACCIÓ16 Juny, 2023

Josep Pallarès ja es troba immers en la posició de rector de la Universitat Rovira i Virgili. De fet, va camí de complir el seu primer any de mandat al capdavant de la institució acadèmica. En aquests primers mesos, ja ha pogut dur a terme un dels seus projectes estrella: la Festa Major de la URV. En aquesta entrevista, coneixerem la seva valoració de l’esdeveniment i les seves sensacions ara que ja coneix bé el càrrec. També sabrem l’estat de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, una iniciativa que ha de ser liderada per les comarques tarragonines a la recerca d’un combustible sostenible. Alhora, el rector anuncia que el contracte d’explotació del pàrquing del campus Catalunya té vigència fins al 2038, i que ja s’estan pensant formes de rebaixar els preus als alumnes.

Com es troba després d’aquests mesos?
Amb les piles carregades com el primer dia, amb les mateixes ganes i amb la mateixa il·lusió del començament. Si no, malament rai.

I com s’ha trobat la Universitat?
Com l’esperava. Crec que partíem d’una situació inicial on hi havia un coneixement prou gran de la situació de la universitat, per tant, no hem tingut sorpreses inesperades, amb una excepció: l’eficiència energètica. Un tema de consum que no només afecta la universitat. Està en uns paràmetres que no tens previstos quan ho fas en un programa electoral i quan penses en quines coses podràs fer… Això ens ha marcat molt en el pressupost de l’any 2023, perquè vam haver de fer una reserva de crèdit, que passàvem de pagar 2 milions i mig a gairebé 7 milions. És una reserva de caràcter molt important que no ha permès pressupostar elements que volíem posar damunt de la taula ja des del primer any. La sorpresa més desagradable ha estat aquesta.

Recordo que abans de les eleccions vam parlar i em deia que encara s’havien d’optimitzar més els recursos. Amb la crisi energètica, imagino que això encara serà més difícil…
És la filigrana elevada a l’enèsima potència. Ens ha forçat a fer un pressupost hiperrealista sense haver de mirar-ho tot al mil·límetre, per poder alliberar aquests 5 milions d’euros que ens donava de més el pressupost inicial i que havíem d’aportar sense una injecció directa de la Generalitat. Això obligava a poder-ho fer de forma que no es notés en el dia a dia de la universitat, però si ha tingut efectes en la mesura que no s’ha pogut planificar actuacions que ens hagués agradat poder dur a terme durant l’any 2023.

A la pràctica, soc optimista, si no no estaria en el càrrec que ocupo. Entenc que la Generalitat farà una aportació cap a finals de 2023. Així ens ho ha promès el conseller. Hi haurà una aportació econòmica per cobrir una part rellevant d’aquest increment final de preus que tindrà el consum d’energia. Pensem que quan es feien les planificacions, els preus estaven més alts i s’ha fet una negociació a nivell de Catalunya amb el consorci del CSUC, que ens han deixat un preu millor del que havíem previst inicialment, els consums van reduint-se… De fet, a cada Consell de Govern, un dels punts que apareix de forma repetitiva és saber com va el consum d’energia en comparació amb el mateix mes de l’any anterior.

Esperem poder activar gran part de les actuacions que teníem previstes. Des del punt de vista positiu, amb el Govern català s’ha materialitzat un pla de xoc que ens ha de permetre transformar la docència de 75 professors a temps complet, que ara ho estàvem fent amb associats. És a dir, al cap de 4 anys hauríem de poder incorporar 75 persones a temps complert. Això ens hauria de cobrir el nostre pla de xoc inicial multiplicat per tres.

L’altre element que també van considerar de la Generalitat era que part d’aquests diners del pla de xoc es pogués destinar també al personal d’administració i serveis. Finalment, l’any 2023 hi haurà una partida de 5 milions per a tot el sistema universitari català, de la qual ens pertocarien uns 400.000 euros per a poder contractar a personal d’administració i serveis.

I que li sembla el càrrec? Imagino que abans de ser nomenat rector tenia una idea preconcebuda. Ara que s’hi troba immers, era el que s’esperava? Què li sembla?
Sí. He estat treballant amb els rectors des del 2006 fins al 2019, fos com a vicerector o com a director general que interaccionava amb altres rectors. El fet de ser-ho et dona una visió molt més àmplia i molt més fina d’allò que és la institució. És una experiència impagable i és molt recomanable per a tothom que estimi la universitat.

Què és el millor d’aquesta posició?

El millor de ser rector és la sensació de tenir la porta oberta a tothom. Aquest contacte personal amb tota la comunitat universitària i la societat civil. És una sensació que quan era vicerector no tenia. Ara ets la universitat les 24 h, estàs en contacte amb tothom les 24 h i sempre estàs representant la universitat.

I què és el pitjor de ser rector?
El pitjor és que no tens vida familiar. Això pesa. Ho sabia d’abans, però una cosa és ser conscient i una altra trobar-t’ho. I en el dia a dia, no et dona la intimitat ni el temps per a poder estar amb els teus. Estàs en un restaurant sopant, i continues sent el rector de la universitat. L’anonimat es troba faltar, i és un preu que paguen els teus familiars.

Com li agradaria que es recordés el seu mandat?
Com un mandat honest. Cadascú té el seu record perquè tot té les seves parts positives i negatives, però al final volem fer el màxim que puguem amb el que tenim. Sortir pensant que si no hem fet més és perquè no hem pogut, no perquè no hàgim posat les hores, les ganes, l’esforç o les capacitats per a fer-ho.

I respecte a obres o canvis… quin li agradaria que es recordés del seu mandat?
Dinàmiques de treball i de funcionament, perquè al final són tan importants com les infraestructures. Són d’aquells elements que perduren un cop tu ja deixes el càrrec. Ja m’agradaria poder completar totes les obres… Tot són elements que abans no estaven i que quan tu els has posat damunt de la taula es mantenen.

Quina valoració fa de la primera Festa Major de la URV?
És un exemple d’aquests elements intangibles que esperem que pugui durar durant molt de temps. La valoració és magnífica. La societat és la que ha de valorar-ho, però tots els imputs que he rebut són genials. Nosaltres havíem detectat la necessitat de crear projectes que ajudessin a cohesionar tota la comunitat URV. Veníem d’un temps de pandèmia en què havíem estat aïllats i tots teníem la necessitat de socialitzar i de passar una bona estona.

Una cosa que em va sorprendre molt de la festa va ser anar al Campus Catalunya i veure gent que baixava amb la samarreta de la universitat. La gent s’ho ha fet seu i ha anat més enllà del que havia previst la comissió, que ha fet una feina brutal i impagable. La festa major va superar totes les previsions que podíem tenir, fins i tot les més optimistes. Que 15 dies abans s’esgotessin tots els tiquets per a la paella… són dades estupendes. Sempre hi ha punts de millora. Petits detalls que et faciliten la vida. També s’ha de valorar positivament que no hi hagués cap incident.

Hi ha certa preocupació en el sector energètic per la Vall de l’Hidrogen de Catalunya. Creu que està en perill?
Són dues coses diferents. Una cosa és la capacitat d’energia renovable que som capaços de produir a les nostres comarques, independentment de l’ús final d’aquesta energia sigui per a aconseguir hidrogen. Com a societat hem de decidir quin tipus d’energia volem, perquè totes tenen aspectes positius i negatius. Tenir renovables implica comptar amb aerogeneradors i molta superfície per a plaques solars.

Hem d’assolir que no se separi la producció d’energia del seu consum. Hem de ser capaços que en aquests espais de producció hi hagi una indústria que consumeixi aquesta energia. Seria aplicar el quilòmetre zero que ja es promou en l’alimentació. En altres països, el preu de l’energia va en funció de la distància on es produeix. Són polítiques per a compensar els efectes paisatgístics de les renovables.

Pel que fa a la Vall de l’Hidrogen, va començar a les nostres comarques de la mà de la URV. Anem avançant en projectes industrials que mantenen el seu retorn. A poc a poc. Ens agradaria que les coses anessin més de pressa, però estem parlant d’instal·lacions que tenen uns temps. Tenim molta potencialitat: amb el Port per a fer arribar i fer sortir l’hidrogen, i amb la indústria tarragonina ha de ser un factor energètic que hem de tirar endavant.

Podríem veure marxar inversions de Catalunya cap a l’Aragó per la negativa a implantar renovables?
A l’Aragó hi ha grans extensions on és fàcil produir energia renovable. El fet que la indústria es deslocalitzi per això? Això passa a nivell mundial en funció de molts paràmetres, no només a l’Aragó. Per tant, hem de ser capaços de donar les millors condicions perquè les indústries es quedin aquí i vagin eclosionant-se. El problema no és que se’n vagin a l’Aragó, el problema és que se’n vagin a Alemanya, a Polònia o a la Xina. Estem parlant d’això.

Quin paper ha de tenir la URV dins d’aquest projecte?
La universitat ha de tenir un paper facilitador i d’acompanyament per a aquestes grans indústries. Poder conèixer les seves necessitats per a aportar solucions tecnològiques que permetin les plantes d’aquí ser competitives amb les seves homòlogues holandeses o americanes. Un exemple d’això és la descarbonització. Tona de CO₂ que s’emet, impost que s’ha de pagar. Hem de ser capaços d’emmagatzemar i utilitzar aquest gas que deixem anar a l’atmosfera. És el que s’intenta amb les empreses químiques del Camp de Tarragona.

Hi ha un tema pel qual sempre li pregunto: el pàrquing del Campus Catalunya. La darrera vegada que el vaig entrevistar em va dir que no disposava de la documentació, però que segurament l’única manera de millorar la situació seria abaratint el preu. Serà possible?
Tenim la informació i ho estem treballant. No hem entrat encara en negociacions amb l’empresa perquè primer hem de tenir clar la feina que es pot fer. Hi ha elements damunt de la taula que podrien ser viables. El problema és la capacitat que tenim per a poder-los implementar ràpidament. Per exemple, si poguéssim cobrir tot el pàrquing amb laques solars, seria una infraestructura que podria repercutir en les condicions del contracte. Necessitem la capacitat econòmica com per a poder cobrir allò, i no és barat. Estem parlant de milions d’euros. No ho descartem.

Dins del pla d’estalvi energètic hem començat a instal·lar plaques solars a dalt dels edificis. Un cop hàgim completat les tres fases, el següent pas seria intentar veure quines superfícies que no siguin teulades es podrien fer servir. Per desgràcia, no parlem d’elements que es puguin construir d’avui per demà.

Quin any acaba el contracte d’explotació?
El 2038.

Canviant totalment de tema… Quin és l’objecte del seu despatx al qual li té més afecte?
Més afecte? (fa un cop d’ull general a tot el despatx). Hi havia un quadre que no m’agradava i ja no està. Mai m’havia agradat.

Per què?
A banda de per què era molt fosc, sortia la cara d’una dona amb unes mans desproporcionades.

Ja sap quin element és el que més li agrada?
El més singular és el Tàpies. És un despatx molt normal. Sorollós, això sí (riu). És un lloc de treball i, per tant, no tinc temps de mirar gaires coses. Ara sí, el que té més valor és el Tàpies original.

Com definiria la seva relació amb la universitat en una sola paraula?
(Dubta) No ho sabria dir en una paraula. Jo sense la universitat no seria com soc. En conseqüència, és una part fonamental de la meva vida.

I com definiria la universitat en una sola paraula?
És motor, energia, vitalitat, és joventut.

PUBLICITAT

REDACCIÓ16 Juny, 2023

Un vehicle es va precipitar al buit des del pont sobre el riu Francolí. L’accident va tenir lloc el dia aquest dijous al vespre, cap als volts de les 11 de la nit.

El vehicle, que era de lloguer, portava quatre ocupants. Després de la caiguda, el cotxe va quedar volcat a la llera del riu Francolí, generant moments d’angoixa.

Els serveis d’emergència, incloent bombers i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), van ser activats a través del número d’emergències 112.
Dels quatre ocupants, el conductor i un d’ells van ser traslladats a l’Hospital Joan XXIII, mentre que els altres dos van ser enviats a l’Hospital de Santa Tecla. NO es tem per la vida de cap víctima.

L’accident també va causar danys significatius al pont. Uns 6 metres de tanca, que equivalen a un total de 8 trams i 9 pals, van quedar arrancats.
Per garantir la seguretat del lloc, es van col·locar tanques i cinta policial de senyalització.

Les autoritats ja han iniciat una investigació per esbrinar les causes exactes de l’accident.

PUBLICITAT

REDACCIÓ16 Juny, 2023

La Fundació Gresol va lliurar, aquest dijous al vespre, els Premis Gaudí Gresol a la Notorietat i l’Excel·lència, que enguany celebren la seva setzena edició.
La gala, que es va celebrar al Tecnoparc de firaReus, va ser presentada per la periodista Paula Jansà.

Els Premis Gaudí Gresol estan totalment consolidats i s’han convertit en una important cita social a la província de Tarragona. L’objectiu d’aquests guardons és reconèixer la tasca de persones, entitats i organismes que han destacat en diferents disciplines professionals, amb un trasfons solidari.

Enguany, com en les edicions anteriors, la participació ha estat tot un èxit, ja que el nombre de persones inscrites a la gala de lliurament dels premis i al sopar solidari posterior ha arribat a les 300 assistents.

Compromís Solidari
La Fundació Gresol fa cada any una aportació a alguna organització solidària. Enguany, com a novetat, s’han escollit dues entitats: la Fundació d’Esclerosi Múltiple (FEM) i l’Associació Down Tarragona.

La Fundació d’Esclerosi Múltiple va ser fundada el 1989 a Barcelona i és una entitat privada sense ànim de lucre que treballa per aturar l’impacte de la malaltia en la vida de les persones amb esclerosi múltiple i el seu entorn, ajudant en diversos àmbits.

L’Associació Down Tarragona té com a objectiu promoure la igualtat d’oportunitats, la plena inclusió i l’adquisició de drets socials individuals de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies.

Personalitats assistents
Tots els premiats van assistir a la Gala d’ahir i van recollir personalment el guardó, que consisteix en un bust de Gaudí de l’escultor Joan Matamala. A més, van compartir la vetllada i el sopar amb tots els assistents, entre els quals hi havia destacades personalitats encarregades de lliurar els premis. Entre elles, Emili Correig, president de la Fundació Gresol, que va lliurar el premi a Antoni Cañete; Anton Pont, president d’honor de la Fundació Gresol, que va lliurar el premi a Josep Ametller; Saül Garreta, president del Port de Tarragona, que va lliurar el premi a Ivana Miño; el Carles Pellicer, alcalde en funcions de Reus, que va lliurar el premi a la Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas; Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona, que va lliurar el premi al Dr. Eduard Estivill, entre altres personalitats.

Els Premis Gaudí Gresol han consolidat la seva reputació com a reconeixement a l’excel·lència i la notorietat en diverses àrees professionals, tot enfortint el teixit social i cultural de la província de Tarragona. La Fundació Gresol segueix treballant per fomentar la solidaritat i la col·laboració amb entitats benèfiques, contribuint al benestar de la comunitat i destacant el talent i els èxits de persones i organitzacions destacades.

Els gaurdonats d’enguany són:
Antoni Cañete (Lideratge Empresarial)
Àurea Rodríguez (Tecnologia i Innovació)
Josep Ametller (Medi Ambient)
Ivana Miño (Arts Escèniques)
M. de La Pau Janer (Literatura)
Elsa Punset (Comunicació)
Esther Giménez-Salinas (Catalana Il·lustre)
Dr. Eduard Estivill (Medicina)
Joan Antonio Bayona (Cinema)
Mariona Escoda (Música)

PUBLICITAT

REDACCIÓ15 Juny, 2023

IQOXE, l’empresa on va tenir lloc l’explosió del 14 de gener de 2020 a Tarragona, recorrerà contra la decisió de la jutgessa instructora de processar la companyia i tres exdirectius per imprudència greu. I és que les diligències inicials ja han finalitzat, deixant el cas a punt per al judici oral. IQOXE, no obstant això, no està conforme amb les imputacions que se li atribueixen i torna a defensar que l’accident químic no era previsible. Per aquest motiu, l’empresa considera que és innocent d’aquests delictes.

En un comunicat, IQOXE afirma que el reactor accidentat reunia “les màximes mesures i garanties de seguretat” i havia estat sotmès a totes les revisions que preveu la llei. Fins i tot detalla que la darrera inspecció s’havia fet un mes abans de l’accident i s’havia superat. De la mateixa manera, la companyia subratlla que el producte que s’estava elaborant al reactor en el moment de l’explosió ja s’havia produït amb antelació sense que hi hagués hagut cap problema.

La firma aporta un informe pericial elaborat per l’Institut Químic de Sarrià segons el qual es desconeixia arreu del món que, en determinades circumstàncies, aquest producte té una capacitat d’explosió com la que es va demostrar. És per això que l’empresa defensa que l’accident era “totalment imprevisible”.

D’altra banda, i quant als danys civils ocasionats per l’accident, IQOXE assenyala que s’ha fet responsable de tots els danys ocasionats tant a les víctimes directes, “a les quals ha indemnitzat per damunt del barem que regeix en el sector assegurador”, com als veïns que van veure afectats els seus habitatges.

Finalment, l’empresa ha volgut recordar que la jutgessa del cas ja va dictar un escrit d’acusació en referència a la peça separada de l’estació depuradora d’aigües residuals de la planta, un escrit que també va ser recorregut amb uns arguments que van comptar amb el beneplàcit de l’Audiència Provincial de Tarragona.

PUBLICITAT

REDACCIÓ15 Juny, 2023

Una motorista ha perdut la vida aquesta tarda en un accident a la carretera TV-7221, a Alcover. Per causes que encara s’investiguen, la dona ha caigut de la moto i ha mort. Els fets han tingut lloc a les 17:58 h al punt quilomètric 1. Arran de la incidència, s’han activat tres patrulles dels Mossos d’Esquadra, tres dotacions de Bombers de la Generalitat i tres unitats del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

Quant a l’afectació viària, la carretera s’ha tallat en tots dos sentits de la marxa. Amb aquesta víctima, són 68 les persones que han mort en accident de trànsit enguany a la xarxa viària interurbana de Catalunya (dades provisionals).

PUBLICITAT

REDACCIÓ15 Juny, 2023

La Policia de Roda de Berà ha detingut un jove de 27 anys al qual se li atribueixen dos robatoris. Els fets es van produir dimecres. El lladre primer va actuar de matinada en un habitatge del Roc de Sant Gaietà, on es va colar mentre els propietaris dormien. Segons la versió policial, es va endur televisors, un ordinador portàtil, joies i diners, tot valorat en més de 16.500 euros.

El mateix dia al vespre, el jove hauria robat un collar d’or – valorat en uns mil euros -, d’una estrebada a una dona. La víctima va patir ferides lleus. L’arrestat va ser identificat per les imatges recollides a l’interior del domicili on va cometre el robatori violent i pel testimoni de la víctima del segon robatori.

Està acusat de dos delictes de robatori amb força, amb agreujant de trobar-se els propietaris a l’interior del domicili, en el primer cas. La investigació continua oberta trobar els objectes sostrets. El detingut acumula una dotzena de detencions i el cos policial i l’Ajuntament es personaran com a acusació particular per demanar que ingressi a presó.

PUBLICITAT

REDACCIÓ15 Juny, 2023

L’Alta Velocitat d’Iryo ja ha arribat al Camp de Tarragona. Literalment, ja que avui s’ha aturat el primer tren de la companyia ferroviària a l’Estació del Camp. I és que l’operador connectarà Tarragona amb Madrid diàriament: Dues freqüències des de la demarcació tarragonina fins a la capital, i tan sols una a la inversa. Els caps de setmana, però, també hi haurà dos trens que sortiran des de Madrid i que pararan a Tarragona. És, per tant, la tercera empresa d’Alta Velocitat que oferirà el seu servei a les comarques tarragonines.

En aquest primer tren, que ha arribat amb una mitja hora d’endarreriment, hi viatjava el conseller delegat d’Iryo, Simone Gorini, i el secretari general d’Infraestructures, Xavier Flores, que han estat rebuts per l’alcalde en funcions de Tarragona, Pau Ricomà. Tots tres han celebrat l’arribada de l’operador ferroviari a l’Estació del Camp.

Precisament, des d’allà s’han traslladat a l’amfiteatre romà de l’antiga Tarraco, on han dut a terme uns parlaments per a commemorar la inauguració. Amb la incorporació d’Iryo, ja són tres les empreses ferroviàries que tenen freqüències d’Alta Velocitat que paren a Tarragona. Les altres dues són l’espanyola Renfe i la francesa Ouigo.

Iryo, per la seva banda, està participat pels socis d’Air Nostrum, Globalvia i Trenitalia. Va iniciar les seves operacions el 25 de novembre del 2022 amb l’única flota de trens nous del mercat: a la primera fase, 20 unitats d’última generació fabricades per Hitachi Rail en col·laboració amb Bombardier (ara grup Alstom), amb una inversió de 800 milions d’euros.

VÍDEO

PUBLICITAT

REDACCIÓ15 Juny, 2023

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP), en qualitat de part personada en tres peces d’Iqoxe, ha rebut la notificació del Jutjat d’Instrucció número 1 de Tarragona sobre l’avançament del procediment de la causa principal contra l’empresa. Aquesta peça està relacionada amb l’explosió que va tenir lloc a la planta d’IQOXE el 14 de gener de 2020.

El jutjat, segons la CUP, considera que hi ha indicis suficients per acusar membres de la cúpula de l’empresa d’haver implementat una política empresarial que va provocar un manteniment deficient de les instal·lacions i l’exercici de l’activitat sense les degudes condicions de seguretat.

La interlocutòria judicial detalla com les retallades en la plantilla i l’augment de la producció van generar una gran pressió sobre els treballadors, que no estaven adequadament formats en els riscos específics. També s’assenyala que els equips de producció no complien els requisits legals i hi havia hagut diversos accidents laborals relacionats amb cremades o productes en mal estat dels quals l’empresa no havia informat.

A més, s’indica l’existència d’avaries, mal estat de les instal·lacions, manca de vigilància del panell de control i silenciament d’alarmes. Es conclou que, en el moment de l’explosió, l’empresa no tenia un pla d’autoprotecció homologat i que s’havien realitzat canvis en la fórmula de fabricació del producte MPEG-500 sense control adequat.

La interlocutòria afirma que l’explosió del 14 de gener de 2020 va suposar un greu perill per a les persones i la població en general, atès el perill de les substàncies químiques emmagatzemades, especialment l’òxid de propilè, i la possibilitat d’un efecte dominó. Els fets es qualifiquen provisionalment com a delicte d’imprudència greu amb resultat de mort, lesions, danys i estralls, així com delictes contra els drets dels treballadors i delictes d’estralls.

La cupiare Eva Miguel destaca que la interlocutòria posa de manifest els problemes que la CUP ha denunciat durant anys

La portaveu del Grup Municipal de la CUP a Tarragona, Eva Miguel, destaca que aquesta interlocutòria posa de manifest els problemes que la CUP ha denunciat durant anys: opacitat, impunitat i connivència amb la indústria petroquímica, així com la falta de fiscalització per part de les administracions competents. La CUP insisteix en la necessitat de reforçar els controls laborals, mediambientals i de seguretat, així com d’endurir les normatives i les sancions a les empreses del Complex Petroquímic.

PUBLICITAT

Newer Posts

Older Posts

REDACCIÓ, autor a Diari La República Checa | Pàgina 3 de 2526

xxx Partners

PortAventura inaugura ‘Uncharted’, una experiència única al món

LLUIS PASTRANA: Mentir, enganyar i ‘perdre l’oremus’

JOSEP PALLARÈS: El millor de ser rector és la sensació de tenir la porta oberta a tothom

Vehicle cau al riu Francolí amb quatre persones a l’interior

Juan Antonio Bayona entre els guardonats de la Fundació Gresol

IQOXE discorda de la visió de la jutgessa

Accident mortal d’una motorista a Alcover

Detingut per dos robatoris valorats en més de 17.000 euros a Roda

Iryo connectarà Tarragona i Madrid amb Alta Velocitat dos cops al dia

IQOXE: La justícia veu indicis per actuar contra directius de l’empresa