RICARD CHECA, autor a Diari La República Checa | Pàgina 2 de 4

RICARD CHECA18 Març, 2019
arquebisbe.jpg

És fill adoptiu de Tarragona i està a punt d’abandonar la ciutat. Exerceix les funcions d’Arquebisbe i està a punt de ser rellevat del càrrec per arribar a l’edat de la jubilació. En una entrevista a La República Checa, Jaume Pujol confessa com està vivint un dels pitjors moments del seu mandat i inclòs de la seva trajectòria professional. Repudia els abusos sexuals en l’església i entén que s’ha de ser més severs a l’hora de tractar aquesta polèmica. El màxim responsable de l’església a Tarragona i membre de l’Opus Dei, diu que durant tots aquests anys ha intentar estimar i perdonar de cor. A l’hora de l’adéu, Jaume Pujol agraeix tots aquells que li han entès i estimat i demana perdó per algun error. Diu que quan abandoni el Palau Episcopal deixarà Tarragona. De moment, no té pensat escriure les seves memòries.

Jaume Pujol és l’arquebisbe de Tarragona

Va lliurar la carta de renúncia, quin balanç fa dels anys que porta en el càrrec?
Més que jo, penso que són els fidels cristians de l’Arxidiòcesi, en primer lloc, els que han de fer aquest balanç, i després, totes les persones que també ho vulguin fer, amb tota llibertat. Per part meva, he intentat servir a l’Arxidiòcesi de la millor manera que he sabut, amb els meus encerts i evidentment amb els meus errors, dels quals en demano perdó.

Demanem perdó a les víctimes i ens comprometem a trobar la manera d’ajudar-les en el seu restabliment. També hem dit que actuarem amb determinació per protegir els infants i els adults vulnerables

Quin titular posaria al mandat?
És una mica difícil resumir prop de 15 anys en un sol titular, però podria ser aquest: “He intentat estimar i perdonar de cor”.

Quin és el segell personal que deixa impregnat en el seu mandat?
M’agradaria ser recordat com un arquebisbe que ha estat sempre al costat de la gent, escoltant tant les seves inquietuds i patiments com les seves alegries; i que ha estimat l’arxidiòcesi de Tarragona, a través de les seves persones i les seves institucions, tant eclesiàstiques com civils.

Vostè ha estat distingit amb el títol de ‘fill predilecte’ de Tarragona. Què ha representat aquesta distinció?
Mai no m’ho haguera imaginat. Va ser un fet que em va omplir de satisfacció i que vaig agrair molt, sobretot perquè l’Ajuntament ho va decidir per unanimitat. Recordo amb molta estima aquell 8 d’abril de 2011 al saló de plens de l’Ajuntament. Per a mi, ha suposat ser membre oficial d’una gran família i estimar, encara més, Tarragona, els tarragonins i les tarragonines.

Sobre la polèmica proposta de la CUP de retirar-li el títol de fill predilecte de la ciutat, li ha dolgut més la proposta en si o el vot d’alguns grups municipals?
No vull judicar ningú per les seves accions. Cadascú és lliure per proposar o votar el que li sembli més convenient segons els seus principis.

Jaume Pujol saludant l’alcalde Ballesteros

S’ha sentit còmode a Tarragona? Estimat?
Molt, de veritat. M’he sentit molt sostingut i estimat, tant pels mossens, pels fidels com pels representants de les institucions del territori.

Els moments més durs, i ho dic sincerament, han estat els viscuts els darrers dies en relació als abusos (sexuals a menors)

Quins han estat els pitjors moments?
Els moments més durs, i li dic sincerament, han estat els viscuts els darrers dies en relació als abusos (sexuals a menors). Però també davant la mort dels mossens de l’Arxidiòcesi, un total de 61, als quals he enterrat, i també he enterrat, sempre que he pogut, els pares dels mossens. O davant la mort d’una persona estimada tant de la família com de persones que han treballat o col·laborat en algun àmbit pastoral. Són moments tristos però que he viscut amb esperança.

Darrerament han transcendit a l’opinió pública alguns escàndols d’abusos sexuals que esquitxaven al sacerdoci a Tarragona…
Els he viscut amb dolor i patiment, crec que ha estat un sentiment compartit amb tots els cristians i cristianes de l’Arxidiòcesi.

Com s’ha gestionat aquests casos per evitar ‘tacar’ la imatge general de l’església?
Tota institució formada per persones travessa moments de dificultat i desencís. És en aquests moments quan ens cal recordar les paraules de Santa Teresa de Jesús: «En tiempos recios, amigos fuertes de Dios» i romandre més units que mai perquè fets com aquests no tornin a succeir.

Qualsevol actuació d’aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d’un prevere, em sembla gravíssima.

Creu que les seves paraules (‘Tots tenim un mal moment’) van ser desafortunades o van ser mal interpretades per la premsa? Què volia dir exactament?
Com ja vaig puntualitzar en el seu moment, les meves paraules mai no van pretendre rebaixar la importància dels fets. Qualsevol actuació d’aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d’un prevere, em sembla gravíssima. Per això, vaig demanar perdó en nom de l’Església de Tarragona i ens vam posar tant personalment com des de l’Arquebisbat a disposició per escoltar a les víctimes.

Creu que els mitjans de comunicació hem estat injustament durs amb vostè pel cas dels mossens acusats?
No em pertoca a mi valorar l’ètica o la professionalitat dels periodistes. Sempre he valorat molt el vostre treball i us ho he fet saber en totes les ocasions en què hem coincidit. I vostè ho sap…

Quina és la posició clara i inequívoca de l’Arquebisbat sobre els abusos sexuals a l’església catòlica?
En el darrer comunicat dels bisbes de Catalunya, del mes de febrer d’aquest any, – i que La República Checa també va fer ressò – hem dit que aquestes notícies referides a abusos de menors ens omplen de vergonya i de dolor; abusos que condemnem rotundament. Demanem perdó a les víctimes i ens comprometem a trobar la manera d’ajudar-les en el seu restabliment. També hem dit que actuarem amb determinació per protegir els infants i els adults vulnerables, eliminant tota mena de tolerància o encobriment. També parlem del ferm compromís a complir la legislació vigent tant Canònica com Civil. I volem seguir fidelment el que el Papa Francesc ha determinat i determini per combatre aquestes accions deshonestes i delictives que tant afecten l’anunci de l’Evangeli. Aquesta és la nostra posició i la meva, naturalment.

Creu que es podria ser molt més severs amb els mossens implicats o sospitosos en aquests casos?
Quan hem tingut constància d’algun cas hem secundat en tot moment les indicacions del Sant Pare i des de l’Arquebisbat hem aplicat escrupolosament el protocol previst.

Davant d’aquests fets és important llegir i aplicar les directrius que el Papa Francesc va donar

Considera que aquests escàndols provoquen alarma social? Com es pot frenar el descrèdit de l’església arran d’aquests escàndols?
És evidentment que aquests casos no són agradables per a ningú i ens provoquen rebuig i vergonya. Però és, també, en aquests moments quan es fa més necessari fer valdre la gran tasca de l’Església a nivell social, educatiu, cultural… i és de justícia valorar la dedicació generosa i madura de tants sacerdots i religiosos, d’educadors en les escoles i el temps lliure, vers els infants i joves, i les seves famílies. Convé que els defensem de l’ombra de sospites generalitzades, així com recordar el dret que tota persona té a la presumpció d’innocència.

A què es deuen, segons el seu parer, aquests desagradables casos en l’interior de l’església?
Hi ha persones que creuen que el celibat és la causa d’aquests casos, però segons les estadístiques la major part dels abusos sexuals es realitzen dins l’entorn familiar: més del 70%. Per tant, el celibat no és la causa dels abusos que puguin cometre sacerdots i religiosos. Al contrari, el celibat és un dels grans tresors que tenim a l’Església. Davant d’aquests fets és important llegir i aplicar les directrius que el Papa Francesc va donar a conèixer al final de la cimera celebrada al Vaticà el mes de febrer passat en relació a la protecció dels menors entre els quals parla de la formació i selecció dels candidats al sacerdoci.

Vostè ha patit molt amb aquesta situació… S’ha sentit impotent i incomprès a l’hora de ‘tractar-la’?
Com ja he dit anteriorment ha estat un moment molt dur, tant per a mi com per tota l’arxidiòcesi, i l’he afrontat amb dolor i de la millor manera que he sabut.

Creu que l’Església ha actuat prou bé en aquest tema si mirem 20 o 30 anys enrere?
Segurament no es va procedir adequadament. Tant de bo hi hagués en aquells anys els mecanismes i protocols actuals en relació a aquest tema.

Per cert, vostè assumeix totalment el que diu el Sant Pare sobre l’assumpte dels abusos sexuals a menors en mans de representants de l’Església?
No pot ser d’una altra manera, i coincideixo plenament amb el que el Papa ens diu.

És important que (el nou arquebisbe) parli el català i que conegui el nostre país: Catalunya.

El dia que abandoni definitivament el càrrec, què és el que més trobarà a faltar?
Trobaré a faltar moltes persones que amb el seu bon fer m’han ajudat al llarg del meu episcopat i a les que sempre portaré en el meu cor. També trobaré a faltar participar de la vida tan activa de les parròquies (en tenim 201 a l’arxidiòcesi) i ser a prop de les persones que en formen part i a les que he pogut conèixer en les meves visites pastorals. També trobaré a faltar la Setmana Santa de Tarragona, Reus, Valls i altres ciutats on he pogut participar; l’anada a Lourdes amb l’Hospitalitat, les grans celebracions a la Catedral al Nadal i Pasqua, Sant Fructuós i Santa Tecla, la festa de la Mare de Déu de Misericòrdia a Reus, les Decennals de Valls, les festes de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, les quinquennals de Vimbodí i tantes i tantes festes que he celebrat amb molt de goig.

Jaume Pujol en un acte eucarístic

Fixarà la seva residència a Tarragona o en un altre lloc?
M’agradaria molt quedar-me per aquesta terra tan bonica que és Catalunya. A Tarragona li puc dir, ja des d’ara, que no.

Quan va arribar a l’Arquebisbat, vostè no tenia experiència bisbal. Com van ser els primers dies? Va canviar el matalàs com el president Pedro Sánchez?
Després de la solemne celebració catedralícia els primers dies com a arquebisbe van ser molt intensos. L’endemà de la presa de possessió vaig confirmar tots els càrrecs de la cúria arxidiocesana, vaig contactar amb els diversos organismes que hi ha a l’arxidiòcesi o que estan relacionats amb l’Arquebisbat, també vaig visitar sacerdots malalts, comunitats religioses a més de les trucades, visites… L’endemà de la meva ordenació vaig celebrar la primera missa com a arquebisbe a la Capella de la Mare de Déu del Claustre, em feia molta il·lusió, perquè l’advocació d’aquesta Mare de Déu coincideix amb la de la meva parròquia de Guissona. Participar en les celebracions de Santa Tecla i la Mare de Déu de Misericòrdia a Reus, els dies 23 i 25 de setembre, respectivament, van ser per a mi tot un regal.

Tan bon punt vaig arribar a Tarragona vaig estudiar la possibilitat de viure a l’edifici del palau arquebisbal a diferència dels meus antecessors que havien viscut fora de Palau, a la Residència Sacerdotal. Ho vaig parlar amb el Consell Episcopal i d’altres preveres i la idea va semblar bona.

Qualsevol actuació d’aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d’un prevere, em sembla gravíssima.

Quin consell li donaria a la persona que el rellevi a vostè al capdavant de l’arxidiòcesi?
Que sigui un bon pastor i que escolti i aculli a tothom.

En el seu criteri, quines creu que haurien de ser les principals qualitats del nou Arquebisbe?
Em sembla primordial que tingui experiència en l’administració d’una diòcesi i que estimi els preveres i els fidels que en formen part. També crec que és important que parli el català i que conegui el nostre país.

L’Arquebisbe amb el Papa Francesc

Quines seran les seves activitats quan deixi el càrrec?
Si Déu vol, tornaré a treballar per a l’Opus Dei, com he estat fent durant quaranta anys de la meva vida, concretament des dels 17 fins als 60 anys primer com a laic i després com a prevere. Espero poder impartir conferències, xerrades i dirigir Exercicis Espirituals, entre altres tasques. I passar moltes hores confessant i dirigint espiritualment a les persones que s’acostin. No em faltarà el treball.

Tornaré a treballar per a l’Opus Dei, com he estat fent durant 40 anys de la meva vida

S’ha plantejat escriure les seves memòries?
La veritat és que, avui dia, no m’ho he plantejat. L’any 2011, quan feia set anys de la meva consagració i presa de possessió de l’arxidiòcesi, vaig publicar el llibre Records i esperances, no pretenia ser ni una biografia ni unes memòries, sinó simplement un recull que em va brollar del cor, experiències, records i emocions viscudes fins a la data.

 


RICARD CHECA7 Març, 2019
js112.jpg

És el primer subdelegat originari de Terres de l’Ebre. És un home afable i a qui li agrada parlar. Bé, més que parlar, educar, contextualitzar en el temps. És professor d’Història i això ho diu tot. Té dues passions: l’ensenyament i la política. És un home senzill, educat, modest, sensible i diplomàtic. Entén que el diàleg és la paraula clau per a pràcticament tots els conflictes. A casa comparteix les tasques domèstiques i encara li salten les llàgrimes quan pensa en el traspàs del seu fill. En una entrevista al nostre digital, Joan Sabaté parla obertament de la seva vida pública i particular. Així és l’home de confiança de Pedro Sánchez a Tarragona.

Qui és Joan Sabaté?
Una persona nascuda a Tarragona – on encara hi visc – professor de Geografia i Història i actualment subdelegat del govern espanyol a Tarragona. Sóc fill de casa de pagesos, d’un barri de pagesos i faig els possibles per no perdre els meus orígens. Sóc molt tímid. En definitiva: una persona força normal.

Què l’apassiona més, la política o la docència?
Són dues de les meves passions. Sempre m’ha interessat la cosa pública (la res publica), per això he desenvolupat diferents responsabilitats públiques. Quan em van proposar el càrrec de subdelegat del govern a Tarragona vaig entendre que era el moment.

Quan es parla de ‘res publica’ no es pot confondre amb República?
No obviem que República ve de ‘res publica’. El govern de la ‘res publica’ romana era el govern de la cosa pública. És el mateix. Una altra cosa és si entenem la forma de govern com a República o com a monarquia que és una de les variants.

S’identifica més amb la República o amb la Monarquia?
Sóc més de convicció republicana. Amb tot això crec que el pacte de transició per acceptar la monarquia va ser bo pel conjunt d’Espanya. És legítim que alguns sectors la puguin qüestionar, només faltaria, però pensi que no convindria tocar-la. Abans semblava que la dreta era monàrquica i l’esquerra republicana…

Encara hi ha dretes i esquerres?
És clar que sí.

No hem de començar a parlar d’extrema dreta i extrema esquerra?
Hi ha de tot. Els que neguen això normalment són persones que s’oposen al sistema del moviment democràtic. Ja ho deia Primo de Rivera: ‘No de dretes ni d’esquerres, ni tot el contrari’. Avui ser de dretes potser no està de moda, tot i que hi ha molta fent de dreta i per tant són els que tendeixen a dir que ser d’esquerres ja no té sentit.

La independència és de dretes o d’esquerres?
Clarament de dretes. El nacionalisme sempre és de dretes, tot i que respecto que pugui haver-hi algun independentisme d’esquerres.

No té la majoria suficient perquè els d’esquerra no s’hi ha adherit?
Potser hi ha gent d’esquerres que puguin simpatitzar amb la independència, però, conceptualment, des del punt de vista polític, sempre ha estat de dretes.

L’independentisme català no és diferent?
Hi ha moltes variants de nacionalisme. Però, insisteixo, d’entrada el nacionalisme sempre ha estat conservador i de dretes. A Catalunya potser no acaben d’assolir la majoria àmplia que reclamen perquè molta gent d’esquerres no ens sentim identificats amb aquest projecte independentista. Els socialistes sempre hem defensat que podem ser nacionalistes – ho som – però no som independentistes. Em sento catalanista transversal, però no m’identifico amb la independència.

Dues passions
Se sent més còmode fent de professor o de polític?
Són dues de les meves dues passions públiques. No sé quina és la que m’agrada més, tot i estar d’acord que la política és més cridanera.

S‘identifica amb l’actual PSC?
Sí. No cal compartir absolutament tot. Jo de vegades sóc molt crític amb el meu partit i amb el que fan alguns dels seus dirigents. Estic compromès amb el projecte internacional del socialisme democràtic i de la defensa dels drets socials i humans, dels treballadors, de la igualtat, solidaritat i llibertat.

Quin és l’estat de salut del PSC?
És bo. El PSC s’ha empetitit, però alguns dels que ens veien difunts l’any 2012 ja han desaparegut i el PSC continua sent-hi. És un projecte polític sòlid amb lligams internacionals adequats i que té un projecte important per a Espanya.

Teniu un bon líder?
Diria que és excel·lent. A Miquel Iceta l’anem descobrint a poc a poc. És un polític extraordinari amb una lucidesa intel·lectual i una capacitat excepcional.

Creu que vivim l’època de la política-espectacle? Ven més…?
Forma part de la mateixa política, però no és una novetat. Si mirem enrere, ja en la segona república en els mítings hi havia una part de teatralització i escenificació. Es feien en les places de bous i en grans teatres i s’emprava una oratòria cuidada i grans gesticulacions. Per tant, la política-espectacle sempre ha estat present. El que considero impresentable és la política d’insults o on s’acaba escopint un ministre.

Quan veu que acusen el president Sánchez de col·laborar amb els colpistes què pensa?
És una barbaritat, fruit de la deriva d’alguns partits quan perden el govern i passen a l’oposició. S’ha entrat en la radicalització. I és un error. La deriva és equivocada perquè fuig de les posicions més centrades. Pablo Casado i Albert Rivera s’equivoquen. Espero que el PP no torni a recuperar el govern.

On està el diàleg per resoldre el conflicte entre Espanya i Catalunya?
Continua havent-hi malgrat la tensió. N’hi ha hagut moltes converses. Però hem de reconèixer que la situació és complexa i delicada.

Però els independentistes no demanen res senzill…
Entre el tot i el no-res hi ha molt d’espai pel diàleg. Tot i això, cal tenir en compte que el govern d’Espanya mai no acceptarà un diàleg per fixar els terminis perquè Catalunya marxi d’Espanya.

Com veu Catalunya en l’actualitat?
Hi ha una situació de desgovern, fruit d’una manca de diàleg. Això està generant importants problemes de governabilitat.

Des del balcó del seu despatx es pot veure totes les manifestacions que es fan a la Plaça Imperial Tàrraco… Ha sortit a la balconada durant alguna concentració?
No. Alguns podrien interpretar com una provocació de mal gust. No ho faré.

Em limito a treballar
Com és el seu dia a dia?
És llarg. M’aixeco a dos quarts de 7 del matí i surto cap a Tarragona cap a tres quarts de vuit. Un cop al despatx comença una jornada de visites i reunions matí i tarda. A la nit també tinc compromisos.

Quantes reunions pot assistir durant el dia?
A unes 6 o 7. A vegades demano que em reservin algun moment perquè jo pugui escriure, pensar, reflexionar o fer trucades. Malgrat tot, intento atendre les sol·licituds que requereixen la meva intervenció o presència.

El seu antecessor, Jordi Sierra, va deixar el llistó molt alt… Quina petjada vol deixar?
La petjada persona no em fa perdre la son. Vull que es percebi a tota la província que des del govern de la nació estem vetllant per les necessitats de la ciutadania. Em limito a treballar per resoldre els problemes dels ciutadans, dels municipis i del territori.

És difícil venir de la ‘cinquena província’ i fer-se notar a Tarragona?
No tinc cap pretensió de fer-me notar en l’àmbit personal. Em preocupa i ocupa l’acció del govern. És la meva missió. He tingut càrrecs municipals i nacionals. No sóc un paracaigudista, sóc una persona del territori. És la primera vegada que una persona de Terres de l’Ebre ocupa el càrrec de subdelegat del Govern i m’agradaria que això servís per donar més sensibilitat en la zona del sud. Espero que el nostre sud es consideri menys sud des del punt de vista de l’abandonament o del desinterès polític.

Llars d’infants…
Normalment els ciutadans veuen com les administracions es passen la pilota per no assumir responsabilitats…
Ningú accepta les culpes, però cal tenir en compte les competències limitades i establertes. Només cal que hi hagi lleialtat institucional per evitar problemes. Les temptacions de responsabilitzar l’altre és molt típic.

Vostè també ho va fer quan era alcalde de Tortosa…
Hi ha coses específiques que depenen del govern d’Espanya i de la Generalitat. Com a alcalde em vaig queixar quan els assumptes pendents no depenien del govern municipal.

Com per exemple?
Llars d’infants. Recordem que l’educació és responsabilitat de la Generalitat. El problema és que els ajuntaments en els anys de vaques grasses van construir llars d’infants, però amb l’arribada de la crisi les coses han començat a complicar-se, sobretot per manca de pressupost. Estan assumint una competència que no és seva.

Creu que haurien de tornar a ser responsabilitat de la Generalitat?
Jo crec que sí. Dels 0 als 16 anys l’educació hauria de ser pública i completament gratuïta. El fet que el tram dels 0 als 3 anys no estigui incorporat és quelcom que s’hauria de canviar.

I per què no es fa?
Perquè els governs de la Generalitat els va bé que es facin càrrec els ajuntaments. Crec que els responsables municipals ho fan millor per proximitat, però hem de ser conscients que hi ha el problema del finançament. Estan prestant un servei fonamental però no és competència municipal.

Tot és útil
Alcalde, senador, subdelegat… on se sent més útil?
La proximitat et fa sentir més útil perquè tens una percepció d’immediatesa. Fent de parlamentari m’he sentit útil, perquè estàs generant unes lleis que acaben repercutint en la ciutadania i com a subdelegat és la representació i coordinació de la tasca governamental en tota la província i a l’hora de fer la intermediació entre les institucions. Tots els càrrecs tenen la seva utilitat.

Què sent quan alguns partits defensen la fi de les autonomies?
Una barbaritat i contrària a l’esperit constitucional. Espanya és un estat compost, no és federal però és fortament descentralitzat. Crec que hauríem d’anar cap a un estat federal per atendre realitats com la nostra. Hi ha part d’Espanya que tenen sentiments d’identitat i particularitats històriques. El pas que es va donar durant la transició ha permès una descentralització, no s’hauria de revertir. Som dels països més descentralitzats de la Unió Europea. Però és cert que segurament cal una reestructuració del Senat. Hem d’anar més endavant, no podem fer marxa enrere. Fer-ho, generaria tensions d’alt risc que no tenen res de positiu.

Com encara que el PSOE hagi perdut Andalusia, gràcies a d’irrupció de VOX?
Són dues males notícies. No és bo que l’extrema dreta arribi a les institucions amb tot allò que això comporta. És legítim que pugui tenir seguidors, però a mi no m’agrada.

Potser els socialistes no ho van fer bé a Andalusia…
Segurament, cal ser autocrític i aprendre dels missatges que ens passen els ciutadans.

És la prova que la ciutadania està cansada de què els polítics els ignorin?
La sensació d’abandonament és legitima, sobretot quan no s’està donant solució, des del govern o l’administració pública. Cal corregir les polítiques i adoptar mesures socials perquè ningú no se senti exclòs.

Demagògia política
La demagògia política és bona?
No. Tot el contrari. És fer servir l’oratòria i l’escenificació per confondre i enganyar la població. Això no és nou. Els períodes de crisi i de convulsió són terrenys adobats per als demagogs. Sempre hi ha gent disposada a emprar paraules gruixudes i solucions fàcils a problemes complexos.

A què es deu la irrupció de VOX?
No podem oblidar que hi ha gent jove que pot simpatitzar amb idees franquistes. Vox és un extracte de l’extrema dreta. El context econòmic i el descontentament polític acaben influint. La gent acaba votant a aquests fenòmens més extrems perquè veu que la política tradicional no resol els seus problemes.

Ha deixat d’anar mai a votar?
No. En democràcia és legítim abstenir-se, però si volem millorar les coses, hem d’anar a votar.

Per evitar el gran índex d’abstenció, votar hauria de ser obligatori?
No. L’obligació no resol la desafecció que comporta l’abstenció.

Què provoca la desafecció política?
La corrupció és un tema gravíssim que s’hauria de combatre. Votar hauria de servir per rebutjar la corrupció del sistema democràtica.

Entén la tolerància popular amb la corrupció?
És un drama que ens hauria de preocupar a tots. Vivim en una societat del pecat i del perdó. Si arribem i deixem que hem estafat Hisenda, la gent ens aplaudeix perquè ens consideren uns valents. A altres països no es presumeix d’això. Una societat que accepta i tolera la corrupció té un greu problema.

Som el país de la picaresca…
És real i està acceptat socialment. Hem de perseguir la corrupció amb totes les armes de l’estat. Tota, de dalt a baix. Comença amb la multa de trànsit i acaba buidant les arques de l’estat. Hem de tenir legals de tolerància zero. Tot això per l’educació.

He comès molts errors
Per cert, es penedeix d’haver fet alguna cosa…
Home, tots tenim els nostres més i menys. He comès molts errors, però no recordo. No obstant això, em dol haver perdut amistat per l’acció política. Em fa mal pensar que he perdut amics de tota la vida per l’acció política. Si pogués fer marxa enrere, faria alguna cosa diferent per no perdre aquestes amistats. M’ha passat unes quantes vegades. Perdre un amic és molt greu.

I això?
Coses de la política… Segurament que he pres alguna decisió política… En fi…

Sol anar a missa?
No sóc de missa dominical, però sóc creient. He casat per l’església i he batejat els meus fills i sempre que puc vaig a missa.

Quan ha de parlar amb l”ésser superior’ a quin sant s’encomana? Quines pregàries fa?
Prego pels meus i pels altres. Quan has passat moments realment difícils, la pregaria es converteix en necessària.

En l’àmbit personal que li fa més temor?
Vaig perdre un fill i em fa molta por perdre que li pugui passar a l’altre.
Si pogués obrir el bagul dels records i detenir-se en algun moment concret… quin seria?
La infantesa ocupa un lloc especial i predominant. La família, l’entorn…

A casa, qui es dedica a les tasques domèstiques?
La meva dona i jo. Vaig a comprar sovint i cuino. La rentadora, ens alternem. Ella és metgessa, per tant tenim vides força complicades.

Teniu alguna animal d’estimació?
Vam tenir-ne un. Era un gos que es deia Leo. Va agafar una malaltia al cap de quatre anys i el vam perdre. Fèiem senderisme junts. Vaig plorar. Era un amic, fidel, intel·ligent i intuïtiu.

Plora molt?
Quan cal. Sé plorar.

La darrera vegada…
Quan penso en el meu fill Joan…

Per cert, què sap cuinar?
La paella em surt prou bona.

Paella per a Casado, Torra i Sánchez
Tenint en compte els moments convulsos que vivint, a qui convidaria a una paella, intentant així resoldre el conflicte?
Sánchez, Torra, Pablo Casado… Els faria una bona paella, marinada amb un bon vi, sense passar-se (riu). És important que estiguin lúcids per poder parlar i arribar a acords importants…

No seria una paella amb arròs bomba, oi?
(riu) L’arròs bomba va bé si has d’escalfar la paella, però al Delta hi ha d’altres arrossos…

Quins valors no ha volgut perdre tot dedicant-se a la política?
La solidaritat, caritat, empatia amb els que pateixen, la fraternitat i la igualtat. He intentat estar sempre atent i predisposat a col·laborar i donar resposta a aquells que més necessiten.

No són presos polítics
Canviant de tema: els polítics presos haurien d’estar en llibertat?
No m’agrada que siguin a la presó i ho dic des del més profund respecte pel sistema judicial.

La justícia viu moments difícils, oi?
Crec que totes les institucions viuen moments difícils, sobretot a nivell de credibilitat. S’ha entrat en una deriva perquè certs sectors han centrat les seves crítiques sobre els jutges, contribuint a la desautorització del poder judicial. La judicatura espanyola no té més deficiències que l’europea. És obvi que tot és millorable, però el descrèdit del sistema judicial depèn molts dels atacs i d’alguns errors comesos, com potser el cas de les hipoteques o de la sentència de la manada.

S’ha demonitzat els llaços grocs?
És una opció molt legitima. Cadascú ha de portar el que vulgui. Només caldria. Una altra cosa ben diferent és l’ús d’aquesta simbologia en espais públics i institucionals. Hi ha el perill que es pugui vulnerar la neutralitat institucional i donar l’aparença d’una cosa que, en realitat, no és. No tots som independentistes i sort que tenim diferents opcions a la societat catalana.

Posaria un llaç groc a la solapa?
Sóc capaç de tot menys de posar un element que pretén avalar un fet de desobediència i desordre constitucional. És cert que em preocupa la condició dels polítics empresonats, però no comparteixo el fons de la qüestió. No poden dir que no va passar res.

Són presos polítics?
No. Són polítics presos.

 


RICARD CHECA21 Febrer, 2019
vaga_21f3-1280x960.jpg

9.000 han sortit al carrer per criticar el judici que és una ‘farsa’

Unes 9.000 persones, segons les estimacions de la Guàrdia Urbana, han participat en la manifestació unitària d’aquest dijous al vespre a Tarragona per tancar la jornada de vaga del 21-F. Durant la mobilització s’han llençat consignes contra la “farsa” del judici de l’1-O i a favor de la llibertat dels “presos polítics”.

La mobilització ha arrencat passades les set de la tarda des de la plaça de la Font i ha acabat davant la subdelegació del govern espanyol, a la plaça Imperial Tàrraco, on s’han fet els parlaments. Posteriorment, desenes de manifestants s’han desplaçat fins al davant dels jutjats per exigir l’alliberament d’un dels dos detinguts en els talls viaris del matí. Està previst que el jove passi divendres a disposició judicial.

Eusebi Campdepedrós durant la concentració

Unes 4.000 persones han omplert la plaça de la Font pels volts de les set de la tarda, quan ha arrencat la manifestació. La protesta ha anat encapçalada per una pancarta de la Intersindical, amb el lema ‘Sense drets no hi ha llibertat, seguida d’una altra que reclamava que ‘L’autodeterminació no és delicte!’. La mobilització ha recorregut la Rambla Vella, el carrer Sant Francesc i la Rambla Nova, fins a arribar a la plaça Imperial Tarraco.

La participació ha anat creixent durant el recorregut i això ha endarrerit l’inici dels parlaments davant la subdelegació del govern espanyol. Allà, representants sindicals i d’entitats han reivindicat els drets socials i laborals, i han criticat l’existència de “presos polítics” i la “farsa” del judici del procés. Els manifestants exhibien nombroses estelades i cartells reivindicatius. Segons la Guàrdia Urbana, la mobilització ha acabat aplegant unes 9.000 persones.

Critiquen el judici que està tenint lloc al Suprem

Els assistents també han criticat els Mossos i el conseller d’Interior per les dues detencions que hi ha hagut al matí a Tarragona, coincidint amb els talls de diverses carreteres. Un dels arrestats ha quedat en llibertat amb càrrecs durant la tarda, mentre que l’altre ha sol·licitat un ‘habeas corpus’ que ha estat denegat pel jutge. Els assistents han demanat la dimissió del conseller Buch amb motiu de la detenció d’un element dels CDR.

Així doncs, els Mossos l’han tornat a dur a la comissaria de Campclar amb la previsió que passi a disposició judicial divendres. Malgrat tot, un centenar de persones s’han concentrat davant el Palau de Justícia -completament blindat pels Mossos d’Esquadra- per fer-li costat i exigint el seu alliberament.

 

VÍDEO


RICARD CHECA21 Febrer, 2019
didac_pare-1280x960.jpg

Unes 250 persones han assistit a l’acte

Malgrat estar tancat ‘sine die’ per motius de seguretat, el Teatre de Tarragona ha acollit en el seu hall la conferència de Ciutat a càrrec de l’alcaldable del PDeCAT, Dídac Nadal. Unes 250 persones han ocupat les diferents taules que s’hi havia instal·lat. Les pastetes i l’aigua anaven a càrrec de l’amfitrió.

Dídac Nadal, amb un vestit blau fosc i una camisa blau de color clar, anava saludant la gent que accedia al teatre. Estava nerviós. Exhibia un somriure tímid. Sabia que hi ha molta gent preparada per ‘jutjar-lo’, fins i tot (o sobretot) dins del seu partit. A l’escenari només una pantalla on es podria llegir ‘Dídac Nadal, conferència de ciutat’. Remés. La bandera de Tarragona ha arribat tard i Nadal n’ha prescindit.

En les primeres files, la gent de sempre: dirigents del partit, la regidora Cristina Guzmán i la dona del candidat. El seu pare ha triat la segona fila i ha escoltat el seu fill amb molta discreció. El president del PDeCAT, David Bonvehí, ha arribat tard i ha quedat en la zona reservada als periodistes.

Per la sala hem vist cares conegudes de l’àmbit de la petroquímica, del món empresarial, associatiu i veïnal de Tarragona. Alguns regidors de l’alcalde Joan Miquel Nadal com és el cas d’Agustí Mallol, Maria Mercè Martorell o Ángel Fernández. També hem vist un dels regidors d’ERC. Després de la presentació de Sílvia Petit, l’alcaldable ha pujat a l’escenari entre aplaudiments.

Cap símbol al·lusiu al PDeCAT durant la conferència

Eren les 19h13. Ha començat dient que és novell en “això” de la política. I ha manifestat la seva voluntat d’aprendre i de contribuir a la millora de la vida dels seus conciutadans. Però ha dit que està capficat en aconseguir que Tarragona es desperti i que surti del marasme en que es troba des que Josep Fèlix Ballesteros és alcalde. És cert que mai no ha citat el nom de l’actual alcalde, però ha criticat de valent la seva política i estratègia de ciutat.

Durant 67 minuts, Nadal ha compartit amb els assistents – la majoria d’una edat avançada – els 10 punts pilars del canvi que necessita Tarragona. Si obté els vots necessaris per convertir-se en alcalde de Tarragona, Dídac Nadal ha promès que els membres del seu govern “es passejaran pels carrers” i posarà en pràctica polítiques capaces de tornar la il·lusió i l’orgull de ciutat que, ha recordat, és capital de província. Cal un canvi d’actitud – ha insistit – acompanyat de “treballa, dedicació i entrega”. “No tenim prou en governar, hem de saber treballar”, i saber acompanyar les necessitats de la gent. Ha parlat de Participació Ciutadana, de seguretat, Civisme, Mobilitat, Cultura i Patrimoni, Esports, Serveis Socials, Promoció econòmica, Turisme, Urbanisme, Habitatge i capitalitat. És cert que després de les seves crítiques a la governació socialista arribada les solucions i les seves propostes.

S’ha optat per no posar cap bandera a l’escenari

Ha fet bandera de l’orgull de ser tarragoní, tot i que ha lamentat que no el sabem vendre a l’interior com a l’exterior. Després de defensar la necessitat de crear el regidor de Barri i de defensar una administració més ràpida, àgil i eficient, ha insistit en la necessitat de més control i pressió sobre l’incivisme per part de l’administració. Els actes incívics no poden quedar impunes. “L’incivisme ens va apropant al delicte”, avisa. També ha parlat de la (in)seguretat. Tot i defensar la professionalitat dels agents, ha dit que cal augmentar les places policials i crear la policia de barri. Entén que, en algunes zones, és imperatiu, en nom de la seguretat, instal·lar càmeres de videovigilància.

En l’àmbit de mobilitat, Nadal diu que està a favor del transport públic per a tothom, però no vol improvisacions. Defensa que s’haurà d’anar traient els cotxes del centre de la ciutat però de manera pacífica i amable. Però per això cal apostar per la connexió entre els barris i crear grans vies per on la gent es pugui desplaçar caminant tranquil·la i pacíficament. S’haurà de donar més protagonisme als vehicles elèctrics, a les motocicletes i a les bicicletes, però per a això se n’ha de facilitar el seu ús. Ha posat en nou carril bici del passeig del Port com a exemple. (El president del Port ha excusat la seva absència). Dídac Nadal proposa que aparcar a la Tarragona per 3 euros al dia. Això ajudaria al comerç i convidaria la gent a visitar i a passar el dia a Tarragona. Avui dia, diu, és incòmode i costós aparcar a Tarragona, un fet que dissuadeix que ens visitin.

Dídac Nadal ha exposat els 10 punts fonamentals per canviar Tarragona

També ha criticat la gestió cultural i patrimonial del govern de Ballesteros. Després de reclamar la readmissió dels 25 treballadors de Museus, l’alcaldable demòcrata ha l’èxit del patrimoni passa per “reobrir, recuperar, defendre i projectar”. Cal creure en les meravelles patrimonials que “tenim”. En relació a la cultura, diu que cal aconseguir portar la gent del carrer als teatres i fer possible que la cultura estigui al carrer, creant espais d’exposició a l’aire lliure i permetent que els artistes innovin i s’impliquin responsablement. “Això fa ciutat”, diu convençut.

Ha compartit la seva dèria per l’esport i ha lamentat la situació desastrosa d’algunes instal·lacions esportives. La seva voluntat si arribar a presidir el govern municipal és fer que la ciutat visqui d’esquena al mar, creant-hi activitats amb col·laboració del Club de Vela o el Club Nàutic. Entén que en l’àrea esportiva s’hauria de sol·licitar l’ajuda del Consell Esportiu del Tarragonès, a més del Patronat de l’Esport.

Després de criticar la lentitud d’alguns aspectes de l’àrea de Serveis Socials, el candidat del PDeCAT ha alertat per a la necessitat de personal especialitzat en el centre d’atenció a la víctima de violència de gènere. “Si els serveis socials funcionessin el 100%, algunes de les associacions – com la Creu Roja o Càrites – no estarien saturades”, ha exemplificat.

Quim Nin ha asssitit a l’acte

A nivell de la promoció econòmica, Dídac Nadal diu que fa falta un “pla”, estratègia i polítiques concretes. En definitiva, “una direcció clara”. Demana un pla de xoc contra els locals buits, a qui proposa un increment de l’IBI. Per avivar el comerç, entén que és necessari premiar l’emprenedoria i proposa que, durant el primer any, els autònoms estiguin exempts de pagar els impostos municipals.

Referint-se al Turisme, el candidat a alcalde ha dit que en una ciutat on hi ha una important manca de places hoteleres, cal “tractar bé” els càmpings i crear ‘busos llançadora’ per apropar a buscar la gent dels càmpings fins al centre de la ciutat.
També ha defensat la creació d’un pla real de protecció de l’anella verda i de polítiques d’accessibilitat als lloguers socials. El caos ferroviari també ha merescut la seva atenció i diu que una part de la solució implica assumir el lideratge de les polítiques ferroviàries. Ha defensat que cal recuperar l’espai ferroviari del Carrer del Mar.

L’exalcalde Nadal també ha assistit a la conferència del seu fill

Amb un to força amè i relaxat, Nadal ha manifestat la seva preocupació amb la cohesió social a Tarragona i l’existència de tarragonins de primera i de segona. “És inadmissible que algú que viu a Bonavista digui que ‘baixa’ a Tarragona”, això és horrorós i és fruit de la barrera social. Proposa la construcció d’una avinguda amable i còmoda al Francolí. També està capficat en reordenar el tràfic al barri del Port i posar zones d’ombra i vegetació en la Plaça Corsini.

A finalitzar, i en un vessant més polític, Nadal ha insistit en la necessitat de conquerir la capitalitat perduda durant els governs de Ballesteros. Ha promès guerra, si cal amb la Generalitat, si es posa en qüestió la capitalitat de Tarragona. “No ens podem posar de perfil en grans temes de país. Hem de sortir al carrer i expressar la nostra opinió. Si volem ser capital, hem de saber i ser capaços de liderar. Anem – si cal – a barallar-nos allà on faci falta per ser capital”, ha argumentat.

Nadal, atenció de les objectives dels fotògrafs

Ja en l’apartat de precampanya, Dídac Nadal – que en cap moment ha esclarit sota quines sigles es presentarà – ha demanat als assistents que li faci confiança “si voleu que la degradació no continuï”. Ha confessat que “no podem deixar aquesta Tarragona als nostres fills”, ja que “volem canviar-la per ser la ciutat dels nostres somnis”. En aquest projecte il·lusionant tots hi tenen lloc: “Com millor sigui la pinya, millor serà el castell”.

 


RICARD CHECA20 Febrer, 2019
marchena2.jpg

El tribunal del procés. accelera

La sala del Tribunal Suprem que jutja els líders independentistes ha acordat accelerar el judici en les pròximes setmanes, afegint sessions que no estaven previstes pel proper mes de març, amb les eleccions generals del 28 d’abril que ve en perspectiva.

El president de la sala, Manuel Marchena, ha anunciat aquest dimecres a les parts alguns canvis en el calendari previst per al judici, de manera que les tres primeres setmanes de març hi haurà sessió també els dilluns, a més dels dimarts, dimecres i dijous, programats inicialment.

El tribunal ha decidit accelerar el desenvolupament del judici, una setmana després que el president del Govern, Pedro Sánchez, convoqués eleccions generals per al pròxim 28 d’abril, a les que seguiran les municipals i autonòmiques del 26 de maig.

De fet, la sala va acordar aquest dimarts assenyalar per a la setmana que ve les declaracions de l’expresident del Govern Mariano Rajoy, l’expresident català Artur Mas i el president del Parlament, Roger Torrent, entre d’altres polítics citats com a testimonis, amb la intenció d’allunyar-los de la campanya electoral de les generals del 28A.

Marchena ha precisat aquest dimecres que el propòsit de la sala és acabar aquesta setmana les declaracions dels acusats per iniciar la setmana que ve les testificals, i ha advertit que si s’allarguen podrien ajornar a un altre dia, tot i que ha garantit que divendres que ve no hi haurà sessió.

 


RICARD CHECA20 Febrer, 2019
calvet_suprem.jpg

Damià Calvet en la sala del Tribunal Suprem assistint al judici

El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet, ha afirmat aquest dimecres que el judici del ‘Procés’ posa “en escac a la democràcia” i ha denunciat que la Fiscalia està “inventant càrrecs per criminalitzar idees polítiques”.

Calvet ha fet aquestes declaracions a les portes del Tribunal Suprem davant d’una nova jornada del judici del ‘Procés’, amb la declaració primer del seu predecessor en el càrrec, l’acusat Josep Rull, i després de l’exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies Dolors Bassa.

El conseller de Territori ha augurat que Rull va rebatre durant la seva declaració les tesis de la Fiscalia que, segons la seva opinió, “inventa càrrecs per criminalitzar idees polítiques, posant en escac a la democràcia”.

En aquest context, ha reiterat que demà el Govern ha anul·lat la seva agenda pública per fer “un seguiment exhaustiu de la vaga general”, convocada “en un moment de molta sensibilitat” a Catalunya cap a “el dret a l’autodeterminació” i cap a aquest “judici de la democràcia “al Suprem.
Per la seva banda, la portaveu adjunta de JxCat al Parlament i dirigent de la Crida Nacional per la República, Gemma Geis, ha cridat a secundar la vaga de demà per denunciar “un judici polític”.

Preguntada per la possibilitat que Rull sigui candidat a les generals, com apunta aquest dimecres La Vanguardia, Geis ha indicat que en aquest moment no tenen “cap comunicació de fer” sobre aquest assumpte, que segueixen treballant en una proposta d'”unitat” i que, a partir d’aquí, es “prendran les decisions”.
Per la seva banda, el diputat del PDeCAT al Congrés Ferran Bel ha denunciat que els fiscals estan “intentant mantenir un relat” sobre una presumpta violència que “ells mateixos” saben que no se “sustenta”.

 


RICARD CHECA20 Febrer, 2019
judici_proces-1.jpg

La sessió d’avui començarà amb Josep Rull

Arribem al cinquè dia del judici contra el procés independentista. Tot continua igual. L’edifici del Suprem i els seus voltants estan custodiats per furgons i furgons de la Policia Nacional. Agents amb metralletes controlen la seguretat de la zona perimetral, a la qual només tenen accés, periodistes – n’hi ha uns 600 – i persones degudament acreditades.

Després que la setmana comencés amb l’interrogatori de Jordi Turull i Raül Romeva, les exconselleres de la Presidència i Exteriors, avui arriba el torn de Josep Rull, Dolors Bassa i Meritxell Borràs. Rull contestarà a les preguntes de la Fiscalia i a l’advocacia de l’Estat. Ignorarà el qüestionari de Vox. El Ministeri Públic demana per l’exconseller de Territori 16 anys de presó per rebel·lió i malversació. El defensa en aquesta causa l’advocat Jordi Pina.

Per la seva banda, Dolors Bassa, empresonada, seguirà les mateixes passes de Rull, deixant de fora les preguntes de l’advocat de l’acusació particular. La Fiscalia demana per Bassa els mateixos anys de presó que per Josep Rull i li atribueix l’autoria dels mateixos delictes.

Per a Meritxell Borràs, en llibertat provisional, el Ministeri Fiscal li demana 7 anys de presó per un delicte de malversació i desobediència. En el seu cas, la Fiscalia no aprecia el delicte de rebel·lió.

 


RICARD CHECA19 Febrer, 2019
raul_romeva.jpg

Raül Romeva durant el judici

L’exconseller d’Exteriors Raül Romeva, que afronta una petició fiscal de 16 anys de presó, s’ha definit al Tribunal Suprem com “un home de pau” que sempre ha defensat el dret a l’autodeterminació amb la convicció que és legal i ajuda a resoldre conflictes.

Aquestes són 10 de les principals frases de Romeva (ERC) en la seva declaració, en què únicament ha respost a les preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde:

– “És un judici polític”. “Em considero un pres polític”.

– Va veure violència l’1-O? “Sí, és clar que sí. Vaig veure violència. La que van exercir de manera incomprensible i injustificada les forces i cossos de seguretat de l’estat. Lamentablement hi va haver violència, cosa que ens costarà oblidar durant molt de temps per la cruesa i el seu caràcter clarament contraproduent” .

– Sobre la DUI: “Va ser una declaració política que ens donava un mandat que havíem de gestionar mitjançant una negociació multilateral”. “La nostra determinació per arribar a una taula de diàleg i negociació era i continua sent indestructible”.

– Sobre si van impulsar un alçament: “En absolut. Les úniques armes que hi ha hagut han estat les de la Guàrdia Civil, cap altra. És absolutament perniciós pretendre que hi ha hagut un alçament quan els fets demostren exactament el contrari”. “Manifestar-no és alçar-se, protestar no és un tumult i opinar no és delicte”.

– Van promoure una insurrecció popular? “És impossible. Ho fèiem tot a so de bombo i platerets, amb llum i taquígrafs. Volíem dialogar, però sempre trobàvem davant cadires buides, telèfons penjats i portes tancades”.

– “Sempre he defensat el dret a l’autodeterminació. Ho entenc com un dret que evoluciona i que ha incorporat nous supòsits, com un especialment significatiu, que funciona molt bé per al cas de Catalunya, que porta a defensar-lo en la mesura que s’ha intentat tot abans”. “No va contra la Constitució, és un dret legal, legítim i no és delicte”.

– “Si algú creu que l’exercici del dret a l’autodeterminació és una quimera o una cosa anecdòtica, una dada: des de 1900, en tot el segle XX i el que portem de XXI, hi ha hagut 106 referèndum d’autodeterminació, d’ells 54 des de 1991 . D’aquests 54, 26 sense el consentiment de l’Estat matriu”.

– Sobre si es defineix com a independentista: “Fonamentalment com un demòcrata, com un republicà i com un europeista. Però seguint la lògica d’Oriol Junqueras, circumstancialment ‘estic’ independentista” … Fins 2010 no ‘vaig estar independentista’, ‘estava’ federalista. El punt d’inflexió va ser la sentència de l’Estatut”.

– “La carpeta catalana incomodava i incomoda encara avui. Only doctrinaris davant un debat incòmode es tapen les orelles i emmordassen als altres”. “Si estem aquí (al Suprem) és perquè els que havien de fer política no ho van fer i els van passar a vostès, els tribunals, la decisió de respondre a una qüestió que els afecta a ells. No assumeixin aquesta responsabilitat, retornin aquesta carpeta on mai va haver de sortir: la política”.

– “Demano si us plau que algú em digui quan el meu Departament va actuar de forma il·lícita. No ho van a trobar ni una sola vegada”. “No he vist ni una sola acció duta a terme per la meva departament que sigui constitutiva de delicte. Si cap acció era constitutiva de delicte, en base a què es consideren malversació les despeses sobre accions lícites? Em dirigeixo als demòcrates, és delirant que se’ns acusi”.

 


RICARD CHECA19 Febrer, 2019
turull_2q.jpg

“Els catalans no són ovelles, no són gent militaritzada, el moviment independentista va de baix a dalt”

Jordi Turull durant el seu interrogatori al Suprem

Jordi Turull ha estat el tercer exconseller a ser interrogat en el judici contra el ‘Procés’ que s’està realitzant al Tribunal Suprem a Madrid. L’ex titular de la Presidència ha acceptat sotmetre’s a l’intens i incessant qüestionari de la Fiscalia i a la representant de l’Advocacia de l’estat. L’interrogatori ha durant gairebé quatre hores.

Durant la interpel·lació, el president del tribunal ha hagut de cridar a l’ordre tant l’acusat com els representants de les acusacions. Jordi Turull ha estat contundent. No li ha tremolat la veu en llençar per terra parts del relat orquestrat per la Fiscalia i les altres dues acusacions (Advocacia de l’estat i VOX).

L’ex governant, en presó preventiva des de fa més d’un any, ha refutat en tot moment l’existència d’actes violents tant els dies previs com posteriors a la celebració del referèndum. Turull ha sabut driblar les preguntes trampa de la Fiscalia. Ha arribat a titllar de “demencial” el relat elaborat per la Fiscalia. Ha dit que els catalans són persones pacífiques i que convocar no és un delicte segons la legislació espanyola. “Som del país de Pau Casals”, ha recordat l’acusat. Ha carregat contra la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per la seva actuació violenta durant l’1 d’octubre. Ha volgut informar el tribunal que moltes de les persones que van votar el dia 1 d’octubre són contràries a la independència i tot i això van ser agredides per la policia de l’estat.

Turull assegura que el govern liderat per Carles Puigdemont mai no va encoratjar la ciutadania a la violència. Només van satisfer un compromís que havien assumit amb la ciutadania: votar i això no és delicte. A més, ha recordat que optar per una estratègia violenta seria una “operació fracassada”.

L’exconseller de Presidència Jordi Turull ha reconegut en el judici del “Procés” que el Govern va decidir ignorar les advertències del Constitucional per paralitzar l’1-O a un exercici de “ponderació” en què va prioritzar el mandat popular de votar i el seu compromís amb la gent de Catalunya. Ha insistit en la poca disponibilitat del govern de Rajoy per dialogar, a qui ha acusat de judicialitzar la política. No obstant, Turull ha assegurat que els independentistes persistiran en l’autodeterminació.

Turull ha estat quatre hores responent a les preguntes de l’acusació

Sense cap possibilitat d’un acord amb el Govern de Mariano Rajoy, Turull ha explicat que es van veure forçats a fer un “exercici de ponderació” entre les resolucions judicials del TC i del TSJC amb “el seu compromís amb els ciutadans de Catalunya”.

Els moments més àlgids de l’interrogatori ha estat quan Turull i es embrancar amb el Fiscal i l’advocada de l’estat. El president del tribunal ha hagut d’intervenir, demanant que no es fessin mítings i que les acusacions formulessin preguntes concretes i perceptibles.

En relació a la malversació, clau en les seves acusacions per ser titulars de conselleries que van gastar gran part del supòsit diners desviats al referèndum, Turull s’ha afanyat a negar que es gastés “ni un euro” en l’organització de l’1-O fins al punt de desconèixer d’on van sortir les urnes.

No obstant, ha titllat de “delirant” que se l’acusi de malversació perquè totes les despeses del seu departament tenen a veure amb actuacions “lícites”.

Turull, que s’enfronta a una petició fiscal de 16 anys de presó per rebel·lió agreujada amb malversació, ha defensat que el Govern va intentar “fins a l’últim minut” que aquest referèndum “fos pactat” amb l’Executiu central, tot i que l’expresident Carles Puigdemont va dir la famosa frase de “referèndum o referèndum”.

Ricard CHECA
Enviat especial al Tribunal Suprem 
(Madrid)

 


RICARD CHECA19 Febrer, 2019
romeva.jpg

Raül Romeva declarant davant el Suprem

Després de l’interrogatori de la Fiscalia i Advocacia de l’estat a l’exconseller Jordi Turull que ha sumat més de quatre hores, ha arribat el torn de Raül Romeva.

L’extitular d’Exteriors de la Generalitat s’ha presentat davant el tribunal del ‘Procés’ com un “pres polític”, de manera que no va respondre a la Fiscalia perquè, igual que va fer l’exvicepresident Oriol Junqueras, considera que s’enfronta a ” un judici polític”.

Romeva s’ha referit així a la quarta sessió del judici del ‘Procés’ que se celebra al Tribunal Suprem, acusat d’un delicte de rebel·lió agreujada per malversació pel qual s’enfronta a 16 anys de presó.

L’exconseller, empresonat, ha arrencat el seu interrogatori assegurant que no respondrà a les preguntes del ministeri fiscal perquè “considera això un judici polític”, en la mateixa línia que va al·legar Junqueras la setmana passada, amb qui comparteix advocat defensor, Andreu Van den Eynde, única part a la qual va a contestar a les preguntes que formuli.

I ha afegit: “Avui fa 365 dies que estic a la presó i em considero un pres polític”.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter