RICARD CHECA, autor a Diari La República Checa | Pàgina 2 de 4

RICARD CHECA20 Febrer, 2019
calvet_suprem.jpg

Damià Calvet en la sala del Tribunal Suprem assistint al judici

El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet, ha afirmat aquest dimecres que el judici del ‘Procés’ posa “en escac a la democràcia” i ha denunciat que la Fiscalia està “inventant càrrecs per criminalitzar idees polítiques”.

Calvet ha fet aquestes declaracions a les portes del Tribunal Suprem davant d’una nova jornada del judici del ‘Procés’, amb la declaració primer del seu predecessor en el càrrec, l’acusat Josep Rull, i després de l’exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies Dolors Bassa.

El conseller de Territori ha augurat que Rull va rebatre durant la seva declaració les tesis de la Fiscalia que, segons la seva opinió, “inventa càrrecs per criminalitzar idees polítiques, posant en escac a la democràcia”.

En aquest context, ha reiterat que demà el Govern ha anul·lat la seva agenda pública per fer “un seguiment exhaustiu de la vaga general”, convocada “en un moment de molta sensibilitat” a Catalunya cap a “el dret a l’autodeterminació” i cap a aquest “judici de la democràcia “al Suprem.
Per la seva banda, la portaveu adjunta de JxCat al Parlament i dirigent de la Crida Nacional per la República, Gemma Geis, ha cridat a secundar la vaga de demà per denunciar “un judici polític”.

Preguntada per la possibilitat que Rull sigui candidat a les generals, com apunta aquest dimecres La Vanguardia, Geis ha indicat que en aquest moment no tenen “cap comunicació de fer” sobre aquest assumpte, que segueixen treballant en una proposta d'”unitat” i que, a partir d’aquí, es “prendran les decisions”.
Per la seva banda, el diputat del PDeCAT al Congrés Ferran Bel ha denunciat que els fiscals estan “intentant mantenir un relat” sobre una presumpta violència que “ells mateixos” saben que no se “sustenta”.

 


RICARD CHECA20 Febrer, 2019
judici_proces-1.jpg

La sessió d’avui començarà amb Josep Rull

Arribem al cinquè dia del judici contra el procés independentista. Tot continua igual. L’edifici del Suprem i els seus voltants estan custodiats per furgons i furgons de la Policia Nacional. Agents amb metralletes controlen la seguretat de la zona perimetral, a la qual només tenen accés, periodistes – n’hi ha uns 600 – i persones degudament acreditades.

Després que la setmana comencés amb l’interrogatori de Jordi Turull i Raül Romeva, les exconselleres de la Presidència i Exteriors, avui arriba el torn de Josep Rull, Dolors Bassa i Meritxell Borràs. Rull contestarà a les preguntes de la Fiscalia i a l’advocacia de l’Estat. Ignorarà el qüestionari de Vox. El Ministeri Públic demana per l’exconseller de Territori 16 anys de presó per rebel·lió i malversació. El defensa en aquesta causa l’advocat Jordi Pina.

Per la seva banda, Dolors Bassa, empresonada, seguirà les mateixes passes de Rull, deixant de fora les preguntes de l’advocat de l’acusació particular. La Fiscalia demana per Bassa els mateixos anys de presó que per Josep Rull i li atribueix l’autoria dels mateixos delictes.

Per a Meritxell Borràs, en llibertat provisional, el Ministeri Fiscal li demana 7 anys de presó per un delicte de malversació i desobediència. En el seu cas, la Fiscalia no aprecia el delicte de rebel·lió.

 


RICARD CHECA19 Febrer, 2019
raul_romeva.jpg

Raül Romeva durant el judici

L’exconseller d’Exteriors Raül Romeva, que afronta una petició fiscal de 16 anys de presó, s’ha definit al Tribunal Suprem com “un home de pau” que sempre ha defensat el dret a l’autodeterminació amb la convicció que és legal i ajuda a resoldre conflictes.

Aquestes són 10 de les principals frases de Romeva (ERC) en la seva declaració, en què únicament ha respost a les preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde:

– “És un judici polític”. “Em considero un pres polític”.

– Va veure violència l’1-O? “Sí, és clar que sí. Vaig veure violència. La que van exercir de manera incomprensible i injustificada les forces i cossos de seguretat de l’estat. Lamentablement hi va haver violència, cosa que ens costarà oblidar durant molt de temps per la cruesa i el seu caràcter clarament contraproduent” .

– Sobre la DUI: “Va ser una declaració política que ens donava un mandat que havíem de gestionar mitjançant una negociació multilateral”. “La nostra determinació per arribar a una taula de diàleg i negociació era i continua sent indestructible”.

– Sobre si van impulsar un alçament: “En absolut. Les úniques armes que hi ha hagut han estat les de la Guàrdia Civil, cap altra. És absolutament perniciós pretendre que hi ha hagut un alçament quan els fets demostren exactament el contrari”. “Manifestar-no és alçar-se, protestar no és un tumult i opinar no és delicte”.

– Van promoure una insurrecció popular? “És impossible. Ho fèiem tot a so de bombo i platerets, amb llum i taquígrafs. Volíem dialogar, però sempre trobàvem davant cadires buides, telèfons penjats i portes tancades”.

– “Sempre he defensat el dret a l’autodeterminació. Ho entenc com un dret que evoluciona i que ha incorporat nous supòsits, com un especialment significatiu, que funciona molt bé per al cas de Catalunya, que porta a defensar-lo en la mesura que s’ha intentat tot abans”. “No va contra la Constitució, és un dret legal, legítim i no és delicte”.

– “Si algú creu que l’exercici del dret a l’autodeterminació és una quimera o una cosa anecdòtica, una dada: des de 1900, en tot el segle XX i el que portem de XXI, hi ha hagut 106 referèndum d’autodeterminació, d’ells 54 des de 1991 . D’aquests 54, 26 sense el consentiment de l’Estat matriu”.

– Sobre si es defineix com a independentista: “Fonamentalment com un demòcrata, com un republicà i com un europeista. Però seguint la lògica d’Oriol Junqueras, circumstancialment ‘estic’ independentista” … Fins 2010 no ‘vaig estar independentista’, ‘estava’ federalista. El punt d’inflexió va ser la sentència de l’Estatut”.

– “La carpeta catalana incomodava i incomoda encara avui. Only doctrinaris davant un debat incòmode es tapen les orelles i emmordassen als altres”. “Si estem aquí (al Suprem) és perquè els que havien de fer política no ho van fer i els van passar a vostès, els tribunals, la decisió de respondre a una qüestió que els afecta a ells. No assumeixin aquesta responsabilitat, retornin aquesta carpeta on mai va haver de sortir: la política”.

– “Demano si us plau que algú em digui quan el meu Departament va actuar de forma il·lícita. No ho van a trobar ni una sola vegada”. “No he vist ni una sola acció duta a terme per la meva departament que sigui constitutiva de delicte. Si cap acció era constitutiva de delicte, en base a què es consideren malversació les despeses sobre accions lícites? Em dirigeixo als demòcrates, és delirant que se’ns acusi”.

 


RICARD CHECA19 Febrer, 2019
turull_2q.jpg

“Els catalans no són ovelles, no són gent militaritzada, el moviment independentista va de baix a dalt”

Jordi Turull durant el seu interrogatori al Suprem

Jordi Turull ha estat el tercer exconseller a ser interrogat en el judici contra el ‘Procés’ que s’està realitzant al Tribunal Suprem a Madrid. L’ex titular de la Presidència ha acceptat sotmetre’s a l’intens i incessant qüestionari de la Fiscalia i a la representant de l’Advocacia de l’estat. L’interrogatori ha durant gairebé quatre hores.

Durant la interpel·lació, el president del tribunal ha hagut de cridar a l’ordre tant l’acusat com els representants de les acusacions. Jordi Turull ha estat contundent. No li ha tremolat la veu en llençar per terra parts del relat orquestrat per la Fiscalia i les altres dues acusacions (Advocacia de l’estat i VOX).

L’ex governant, en presó preventiva des de fa més d’un any, ha refutat en tot moment l’existència d’actes violents tant els dies previs com posteriors a la celebració del referèndum. Turull ha sabut driblar les preguntes trampa de la Fiscalia. Ha arribat a titllar de “demencial” el relat elaborat per la Fiscalia. Ha dit que els catalans són persones pacífiques i que convocar no és un delicte segons la legislació espanyola. “Som del país de Pau Casals”, ha recordat l’acusat. Ha carregat contra la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per la seva actuació violenta durant l’1 d’octubre. Ha volgut informar el tribunal que moltes de les persones que van votar el dia 1 d’octubre són contràries a la independència i tot i això van ser agredides per la policia de l’estat.

Turull assegura que el govern liderat per Carles Puigdemont mai no va encoratjar la ciutadania a la violència. Només van satisfer un compromís que havien assumit amb la ciutadania: votar i això no és delicte. A més, ha recordat que optar per una estratègia violenta seria una “operació fracassada”.

L’exconseller de Presidència Jordi Turull ha reconegut en el judici del “Procés” que el Govern va decidir ignorar les advertències del Constitucional per paralitzar l’1-O a un exercici de “ponderació” en què va prioritzar el mandat popular de votar i el seu compromís amb la gent de Catalunya. Ha insistit en la poca disponibilitat del govern de Rajoy per dialogar, a qui ha acusat de judicialitzar la política. No obstant, Turull ha assegurat que els independentistes persistiran en l’autodeterminació.

Turull ha estat quatre hores responent a les preguntes de l’acusació

Sense cap possibilitat d’un acord amb el Govern de Mariano Rajoy, Turull ha explicat que es van veure forçats a fer un “exercici de ponderació” entre les resolucions judicials del TC i del TSJC amb “el seu compromís amb els ciutadans de Catalunya”.

Els moments més àlgids de l’interrogatori ha estat quan Turull i es embrancar amb el Fiscal i l’advocada de l’estat. El president del tribunal ha hagut d’intervenir, demanant que no es fessin mítings i que les acusacions formulessin preguntes concretes i perceptibles.

En relació a la malversació, clau en les seves acusacions per ser titulars de conselleries que van gastar gran part del supòsit diners desviats al referèndum, Turull s’ha afanyat a negar que es gastés “ni un euro” en l’organització de l’1-O fins al punt de desconèixer d’on van sortir les urnes.

No obstant, ha titllat de “delirant” que se l’acusi de malversació perquè totes les despeses del seu departament tenen a veure amb actuacions “lícites”.

Turull, que s’enfronta a una petició fiscal de 16 anys de presó per rebel·lió agreujada amb malversació, ha defensat que el Govern va intentar “fins a l’últim minut” que aquest referèndum “fos pactat” amb l’Executiu central, tot i que l’expresident Carles Puigdemont va dir la famosa frase de “referèndum o referèndum”.

Ricard CHECA
Enviat especial al Tribunal Suprem 
(Madrid)

 


RICARD CHECA19 Febrer, 2019
romeva.jpg

Raül Romeva declarant davant el Suprem

Després de l’interrogatori de la Fiscalia i Advocacia de l’estat a l’exconseller Jordi Turull que ha sumat més de quatre hores, ha arribat el torn de Raül Romeva.

L’extitular d’Exteriors de la Generalitat s’ha presentat davant el tribunal del ‘Procés’ com un “pres polític”, de manera que no va respondre a la Fiscalia perquè, igual que va fer l’exvicepresident Oriol Junqueras, considera que s’enfronta a ” un judici polític”.

Romeva s’ha referit així a la quarta sessió del judici del ‘Procés’ que se celebra al Tribunal Suprem, acusat d’un delicte de rebel·lió agreujada per malversació pel qual s’enfronta a 16 anys de presó.

L’exconseller, empresonat, ha arrencat el seu interrogatori assegurant que no respondrà a les preguntes del ministeri fiscal perquè “considera això un judici polític”, en la mateixa línia que va al·legar Junqueras la setmana passada, amb qui comparteix advocat defensor, Andreu Van den Eynde, única part a la qual va a contestar a les preguntes que formuli.

I ha afegit: “Avui fa 365 dies que estic a la presó i em considero un pres polític”.

 


RICARD CHECA17 Febrer, 2019
dr_carasol.jpg

El Dr. Manuel Carasol, metge de família i membre del Sindicat de Metges de Catalunya, en una entrevista al nostre digital explica la situació que viuen els facultatius que es dediquen a l’atenció primària i que pateixen una brutal pressió.

Manuel Carasol, membre del Sindicat Metge de Catalunya

En què consisteix la proposta de vaga prevista per la primera setmana de febrer?
És una continuació de la que es va fer al febrer al novembre.

No ho entenc…
Es va acordar un conveni per millorar les condicions laborals dels metges de la primària de l’ICS, però els de la concertada no vam arribar a cap acord. Ha passat pràcticament dos mesos i per part del CAT SALUT i de les patronals no hi ha hagut cap apropament ni voluntat de diàleg. A nosaltres no ens queda cap altre remei que seguir amb les mobilitzacions.

Doncs, la ‘guerra’ és exclusivament dels metges de la Medicina concertada…
Exacte.

I què reclameu? El mateix que els de la pública?
Hi ha algun matís, però és practicament el mateix.

I per què no heu demanat durant l’anterior vaga?
Metges de Catalunya tenia una representacio minoritària en la mesa on es negociava el conveni Siscat. Ningú no té interès en introduir les nostres reivindicacions particulars en un conveni que engloba tots els col·lectius sanitaris.

Quins són les exigències?
Són principalment millores de les condicions laborals que repercutiran en una millor servei al pacient. Ens referim sobretot a les càrregues i a la qualitat assistencial.

Pot concretar…?
La nostra jornada laboral hauria de ser 70% dedicat a l’assistència i el 30% a la formació. Avui dia, dediquem el 100% a l’assistència. Tenim agendes ‘apretades’, no disposem de temps per a formar-nos ni per fer investigació. Per conveni tenim 20 hores de formació a l’any, el que és manifestament insuficient.

Estem parlant de poder participar en congressos internacionals?
No. Això ho fem fora de la nostra jornada laboral. A vegades, agafem dies de vacances o de lliure disposició per poder assistir. Les 20 hores són les que ens donen per participar en cursos de formació que, normalment, és l’empresa que ofereix. Els metges de la salut pública es regeixen per un altre conveni, on es contemplen més hores de formació.

M’està dient que hi ha metges de primera i de segona?
A l’atenció primària, hi ha una medicina pública que va a una velocitat i després hi ha la concertada que va molt més lenta. Les condicions laborals que tenim són diferents. Els metges de capçalera de la concertada tenim una pressió brutal.

I això?
Ells tenen unes agendes amb 23 visites diàries i 5 administratives. Nosaltres, tenim entre 35 i 40 visites presencials i entre 12 i 15 administratives. O sigui, unes 50 o 55 visites al dia. Això és insuportable.


Un metge de l’ICS disposa de 12 minuts per visitar un pacient i nosaltres, el de la concertada, 7. D’aquesta manera no donem un bon servei al malalt. Ara mateix, hi ha una sanitat de primera i una de segona.

I pacients?
Si un malalt té la mala sort de viure en una zona en què la salut és gestionada per un proveïdor concertat, trobarà més llistes d’espera i més dificultats en accedir a les consultes i no tenen el mateix temps de visita que en la pública. Per tant, hi ha pacients de primera i de segona.

Vostè és metge a la Xarxa Santa Tecla. Com funciona?
A Santa Tecla hi manca voluntat per donar resposta a les nostres reivindicacions. Calen més recursos. En el cas de la primària és fàcil d’entendre: són metges, infermeres, auxiliars i dotació per mantenir els consultoris quan aquests no són dels ajuntaments. Això són faves comptades. Com pot haver-hi ara dèficit en la primària quan mai no havia passat? Perquè la primària entri en nombres negatius significa que alguna cosa s’està fent  malament.

Què vol dir?
Que els recursos que arriben a l’atenció primària no són suficients. Moltes ocasions hem demanat informació al Departament de Salut per saber com es gestionen els recursos destinats a entitats concertades com la Xarxa de Santa Tecla o Sagessa,  perquè ara per ara és una incògnita. Només sabem que estem molt pitjor que fa 6 o 7 anys.

Foto del facultatiu en la seva consulta

Però hi ha auditories…
El comitè d’empresa i els assessors laborals estan atents. Les auditories ja se sap que segons qui les fa, expressen tot el que volen expressar.

És conscient que hi haurà ciutadans que no entenen que convoqueu aquesta vaga. Diran que només penseu en els diners i en vosaltres…
No reivindiquem una millora dels sous. No demanem més diners. Des del 2008 que tenim el sou congelat. Només demanem que ens tornin allò que ens van treure. Ens van treure les hores extres i el 5% de tots els conceptes de la nòmina. En contrapartida als treballadors públics els hi tornen. I diuen que nosaltres no tenim aquest dret. Per a algunes coses som públics i per altres concertats.

Creu que s’està fent negoci amb vosaltres?
On estan els diners de les retallades? Només sabem que ens han retallat els sous però no sabem que van fer amb els diners. No tinc constància que s’hagi fet inversions. Estem en pitjors condicions que fa 10 anys.

Continuo sense entendre perquè no feu un front comú amb la resta de sindicats…
S’ha intentat quan s’estava negociant el conveni Siscat. Pensàvem que hi havia una sèrie de línies vermelles que hauríem de respectar tots, però els sindicats de classe (UGT i CCOO), sempre troben motius per signar un conveni sense tenir en compte les nostres reivindicacions. És un problema que s’arrossega des de fa anys. Sempre hem d’anar separats pel tipus de reclamacions que són molt especifiques dels metges perquè formen part del nostre dia a dia, com potser el cas de les guàrdies, de la durada de les visites… Els altres sindicats no les entenen.

Però sou molt poc representatius…
És cert que atenció primària el 80% és ICS i el 20% és concertada. En la primària no som majoritaris, però en els hospitals sí.

 


RICARD CHECA17 Febrer, 2019
didac0-1280x960.jpg

Dídac Nadal, alcaldable del PDeCAT

El candidat del PDecAT a l’Ajuntament de Tarragona, Dídac Nadal, convoca la ciutadania a una conferència per explicar el seu projecte de ciutat. L’acte tindrà lloc aquest dimecres a les 19 hores al hall del Teatre de Tarragona.

Nadal té previst compartir amb els assistents el seu punt de vista sobre l’actualitat política municipal, quins són els punts dèbils i les fortaleses de la ciutat.

Durant uns 40 minuts, el candidat demòcrata a les eleccions municipals farà un esbós del seu projecte polític per a una Tarragona que s’ha quedat, amb els socialistes, ancorada en el passat.

Recentment, Dídac Nadal no es cansa de dir que Tarragona necessita aire fresc i un nou govern municipal, que sigui capaç de potenciar una ciutat que, recordem, és Patrimoni de la Humanitat. Nadal diu que s’esforçarà perquè el socialista Josep Felix Ballesteros no continuï al capdavant de l’executiu municipal.

 


RICARD CHECA14 Febrer, 2019
juqneuras_judici2.jpg

Junqueras contestarà només les preguntes de la seva defensa

Oriol Junqueras, vestit de fosc i sense corbata, ha decidit que només contestaria les qüestions formulades per la seva defensa, després d’acusar les acusacions de fer servir una argumentació forçada dels fets, conscients que ell no ha comès cap delicte. Sobretot perquè votar no és delicte d’acord amb la legislació espanyola. “Impedir que es voti sí que ho és”, ha remarcat, deixant clara la seva indefensió en aquest “judici polític”.

L’exvicepresident català ha manifestat davant el tribunal que el jutge que és independentista des de molt abans que esclatés el conflicte polític amb Espanya. Un fet que es va veure accentuat amb la “decapitació” de l’Estatut de Catalunya per part del Tribunal Constitucional. Junqueras ha dit per activa i passiva que continuarà sent independentista perquè està convençut que la República Catalana és, ara per ara, la millor proposta política. Entén que per només es pot garantir una bona convivència amb un estat propi, on es pugui propiciar un reconeixement entre iguals.

L’advocat de Junqueras està repessant tot el ‘procés’

Junqueras ha demanat perdó per la passió que posa a l’hora d’expressar-se, ja que això es deu al fet d’estar en silenci forçat durant més d’un any i mig. Ha insistit que no odia Espanya ni la seva gent. Ans el contrari.

“Jo estimo Espanya. Estimo la gent i a la cultura espanyoles. Ho he dit mil vegades perquè és veritat”, ha assegurat Junqueras al seu advocat Andreu Van Den Eynde.

Ha precisat, que estimar Espanya “és compatible” amb què sigui republicà català. “Estic convençut que la millor manera de garantir la convivència i les relacions és amb un reconeixement entre iguals”.

El polític català s’ha mostrat “absolutament en desacord” amb les acusacions de la Fiscalia, que demana per a ell 25 anys de presó per un delicte de rebel·lió agreujat amb malversació.

Ricard CHECA
Enviat Especial Tribunal Suprem

 


RICARD CHECA13 Febrer, 2019
fidel_cadena-1280x960.jpg

El fiscald el Suprem, Fidel Cadena

El fiscal Fidel Cadena ha estat contundent. Ha deixat molts titulars durant la seva al·legació. De moment és l’únic que parlat de “moments violents” i de rebel·lió. El representant del Ministeri Fiscal en el judici contra el procés ha explicat que a Catalunya s’ha creat una legislació paral·lela i un procés de desconnexió al marge de la legalitat. Per a Cadena, la Cambra Catalana s’ha convertit en un “parlament irregular” en aprovar la llei del referèndum que tindria lloc el passat 1 d’octubre del 2017.

El fiscal ha acusat els líders independentistes asseguts al banc dels acusats d’ordir un pla minuciós per separar Catalunya de l’estat espanyol i que per assolir aquest objectiu van fer servir el poder dels Mossos d’Esquadra, qui es posa al costat de la rebel·lió i les muralles humanes. El representant del Ministeri Públic recorda que en aquest judici no s’està criminalitzant cap ideologia política, sinó un procés penal. També ha dit que en aquest procés independentista hi ha hagut actes violents.

Els dos fiscals, Javier Zaragoza i Fidel Cadena, han fet mans i mànigues per desmuntar l’estratègia de defensa dels líders sobiranistes. Ambos dos han insistit en la necessitat de respectar els paràmetres constitucionals. Han dit que no hi ha sobirania catalana perquè només hi ha una sobirania espanyola, la dictada per la Carta Magna. També han remarcat que la sobirania resideix en el poble espanyol i no només en el poble català. De fet, en la seva opinió, “uns pocs no poden decidir sobre el que és de tots”.

Ricard CHECA
Enviat Especial Tribunal Suprem

 


RICARD CHECA11 Febrer, 2019
mossos_2.jpg

Policia Nacional i Mossos d’Esquadra contra el tràfic de droga

Una desena de detinguts és, de moment, el resultat de la intervenció conjunta de la Policia Nacional i Mossos d’Esquadra contra el tràfic de marihuana.

Els agents estan realitzant des de primera hora d’aquest matí escorcolls en diferents urbanitzacions de Tarragona, més concretament en la zona de la Platja Llarga. Però, el dispositiu policial contra una banda organitzada que es dedica al tràfic de droga també és visible al Baix Penedès, Tarragonès i Baix Camp.

Feia mesos que la policia controlava els responsables d’aquestes plantacions indoor de marihuana. No obstant això, no ha engegat l’operatiu fins que no va tenir tot lligat.

La investigació continua oberta i el jutge ha decretat el silenci de les diligències.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter