RICARD CHECA, autor a Diari La República Checa | Pàgina 2 de 3

RICARD CHECA8 Febrer, 2019
Caren_calvo.jpg

Carmen Calvo amb el president Torra

Carmen Calvo, la vicepresidenta del Govern i ministra d’Igualtat, acaba d’anunciar que els partits catalans pro independència no accepten el marc traçat per l’executiu presidit Quim Torra.

“Aquest govern té la ferma decisió d’establir tots els ponts possible però en aquest moment, el marc traçat que hem fet no és acceptat pels partits independentistes”, ha assegurat la número 2 del president Pedro Sánchez després de la reunió del Consell de Ministres.

 


RICARD CHECA8 Febrer, 2019
andreU_martin_PSC-REUS-1280x1070.jpg

 

Andreu Martin Martinez, del PSC Reus

El portaveu del grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Reus, Andreu Martín, s’ha reunit amb el president de la Lliga Professional de Futbol, ​​Javier Tebas, per analitzar el futur del CF Reus Deportiu.

Martín, acompanyat d’altres membres del grup municipal del PSC, es va entrevistar aquest dijous amb Tebas i amb el director general del Consell Superior d’Esports, Mariano Soriano.

LaLiga ha expulsat el club reusenc de la competició per les seves dificultats econòmiques, però Martín és el primer representant polític de Reus que manté una reunió amb Tebas, assenyala el PSC.

El socialista critica que l’alcalde, Carles Pellicer (PDeCAT), “hauria d’haver anat a Madrid” perquè “tingués informació de primera mà per poder transmetre-la a l’afició ia la ciutadania.

Martín advoca per “solucionar el conflicte del Reus i que pugui tornar a competir a Segona A amb una nova propietat solvent amb voluntat i capacitat de fer-se càrrec de la situació econòmica i esportiva”.

En aquest sentit, Martín manifesta la voluntat del seu grup municipal de reunir-se amb els nous propietaris del club “quan l’entitat comenci a treballar”.

 


RICARD CHECA8 Febrer, 2019
reus_nastic.jpg

Enguany no hi haurà el derbi Nàstic-Reus

Tarragona es queda per primera vegada en tres anys sense derbi entre el Nàstic i el Reus per l’expulsió del campionat de l’equip reusenc com a conseqüència de la decisió del jutge de Disciplina Social de Laliga.

Una sanció que obligarà al Reus a resorgir de les cendres ja que no podrà accedir durant tres anys a la LFP, per l’expulsió immediata de l’equip pels impagaments, a més d’haver de pagar una multa a la patronal de 250.000 euros.

Setmana atípica de derbi a la que el Nàstic ha preparat un ‘stage’ a la localitat d’Oliva (València) per intentar fer grup i començar a conjurar l’equip, que compta amb 11 cares noves d’aquest mercat d’hivern.

Per la seva banda, el Reus Deportiu va conèixer que la Reial Federació Espanyola de Futbol va començar a tramitar les baixes del que era la seva plantilla i els jugadors que van abandonar en última instància la disciplina reusenca podran començar a jugar amb els seus nous equips.

El Nou Estadi no obrirà les portes al partit més esperat de l’any, el derbi entre dues localitats enfrontades i quedarà en l’anecdotari que mai l’equip local va ser capaç de superar el Reus a la Lliga de Futbol Professional, dues derrotes en dos enfrontaments.

 


RICARD CHECA8 Febrer, 2019
joan-maria-ramon-1280x960.jpg

És la cara visible de les víctimes que van patir tocaments per part d’alguns mossens de Tarragona. L’escàndol va ser de tal magnitud que l’Arquebisbat va fer saltar dos sacerdots sospitosos de pederàstia. Un tercer, l’exrector de Constantí, Pere Llagostera, ja és mort. Avui, algunes de les seves víctimes han guanyat coratge i han decidit fer públic uns fets execrables. Joan Maria Ramon, un dels escolanets de Constantí, va decidir donar la cara i compartir la seva trista i traumàtica experiència. No ha estat l’únic.

Ramon diu que encara hi ha 8 víctimes en silenci

En una entrevista a La República Checa revela que, a banda del bateria d’Els Pets, Joan Reig, hi ha altres 8 víctimes que han optat pel silenci perquè continuen vivint al poble.

He plorat molt al començament més per la impotència que pel dolor

La conversa mantinguda amb Ramon no és fàcil, atenent que els fets són abominables. Ell tenia només 12 anys. I durant més de 40 va haver de mantenir la seva esfereïdora experiència en silenci. Els va intentar explicar-la als seus pares però “ells van entendre que allò en aquell moment no tocava”. “He plorat molt al començament més per la impotència que pel dolor”, confessa, tot afegint que és molt frustrant picar a la porta i quan s’obre no trobes a ningú que et vulgui escoltar. Els seus pares – a qui “col·loco en un determinat espai geogràfic” – li van recomanar: “això es perdona i s’oblida”. Un consell que “provoca ràbia”, reconeix.

És molt frustrant picar a la porta i quan s’obre no trobes a ningú que et vulgui escoltar.

Joan Maria Ramon recorda que els tocaments perpetrats pel mossèn Pere Llagostera consistien en “masturbacions i fel·lacions”. Les víctimes eren els escolanets que anaven d’excursió amb el sacerdot. En relació al silenci i discreció dels altres companys, Ramon, de 59 anys, casat i pare de fills, diu que se’ls ha d’entendre i respectar. És que donar la cara per un cas com aquest no et proporciona cap rellevància social.

El nostre interlocutor diu que, amb menys o menys decència i frustració, s’ha de viure amb aquest “drama” i “trauma”. Però el pitjor és aprendre a conviure amb la hipocresia social. Les víctimes no entenien que el seu agressor sexual continués mantenint “una molt bona imatge social” i que no hagués fet mai un acte de contrició.

Joan Maria Ramon enalteix l´alcalde de Constantí

Protecció de l’Arquebisbat
Instat a comentar les declaracions de l’arquebisbe Jaume Pujol, on fa referència al “mal moment” dels religiosos, Ramon confessa la seva insatisfacció. “Abans, en aquest moment i en el futur, la reacció serà sempre la mateixa. És seguir el protocol eclesiàstic: canvi de fitxa del domini, de lloc geogràfic i ‘suma i sigue'”. Defensa que s’hauria d’explorar una altra via del delicte i solucionar-ho d’una altra manera. “No estic d’acord amb la protecció que se’ls dóna dels de l’Arquebisbat”, remarca.

Sobre les declaracions de l’alcalde Ballesteros, al posicionar-se al costat de l’arquebisbe Jaume Pujol, el nostre entrevistat assegura que és una resposta “coherent” com a polític i sobretot si tenim en compte que “tenim eleccions d’aquí a quatre dies”.

Hauria desitjat una trucada  (per part de l’Arquebisbat)”, sobretot tenint en compte que un dels seus membres “ha fallat”

D’altra banda, enalteix el paper desenvolupat per l’alcalde de Constantí, Óscar Sánchez. “Ha demostrat una valentia i una celeritat com a persona”. Va manifestar el seu suport absolut i els va brindar la possibilitat de crear una plataforma per denunciar-ho. Lamenta que fins al dia d’avui, cap representant de l’església s’hagi posat en contacte amb cap de les víctimes. “Hauria desitjat una trucada  (per part de l’Arquebisbat)”, sobretot tenint en compte que un dels seus membres “ha fallat”.

Joan Maria Ramon assegura que no té ràbia. Només frustració. Ha decidit donar la cara perquè entén que el seu testimoni per tenir un caràcter preventiu.

 

ENTREVISTA 

 


RICARD CHECA29 Gener, 2019
poblet.jpg

Poblet deixa la política municipal

L’alcalde de Vila-seca i president de la Diputació de Tarragona, el tot poderós, ha anunciat aquest vespre que abandona la vida municipal. Que no es tornarà a presentar a les eleccions municipals del proper mes de maig. Ho ha dit durant una conferència sobre l’estat del municipi que ha tingut lloc aquest vespre a l’hotel Gran Palas de la Pineda.

Amb aquesta decisió, Poblet posa punt final a 26 anys com a president de l’executiu municipal. El batlle marxa en un moment en què gaudeix d’una gran popularitat i simpatia per part de la majoria dels vilasecans.

A l’hora de l’adéu, Josep Poblet ha fet discurs carregat d’emoció i farcit d’un toc personal. De moment, es desconeixen les raons que han motivat aquesta decisió inesperada.

 


RICARD CHECA25 Gener, 2019
JESUS_ARJONA-1280x853.jpg

Jesus Arjona és el convidat estrella de la secció innovadora del Museu d’Alcover ‘MuseuOcult’. Compartirà amb el públic la seva Passió per l’art africà a través de la seva col·lecció d’obres d’art tribal africà. En definitiva, el jove transposarà físicament la secció que té al diari digital La República Checa. Cada setmana, als dimarts, Arjona ens sorprèn amb un escrit sobre una màscara o un element tribal africà. Ara, i de forma física, els ciutadans podran gaudir d’una mostra valuosa i molt especial. Jesus Arjona ens explica en què consisteix i com va aconseguir que una secció exitosa d’un digital esdevingui motiu d’una exposició en un museu.

En què consisteix l’activitat ‘Museu ocult’?
MuseuOcult és una secció innovadora que el Museu d’Alcover ha creat com a via per obrir les portes al públic des de la intimitat. Es plantegen cada acte com a quelcom diferent, amb l’objectiu de descobrir i compartir els seus projectes, records i, fins i tot, alguns secrets que guarden tancats amb pany i clau al cor dels seus magatzems.
El dia a dia del museu i de les col·leccions va més enllà dels espais expositius oberts a tothom i, per això, dins de la secció MuseuOcult el que busquen és que explorin espais i s’expliqui què fan a la seva intimitat cultural. La intenció és fer còmplices de les il·lusions i vivències del museu a qui visita la institució.

Aquest any han decidit convidar Jesús Arjona, un enamorat de l’art africà…
És un honor. Crec que es va fer amb la finalitat de donar a conèixer el meu MuseuOcult que porto fent des que tinc 9 anys i que compta amb més de 320 obres d’art tribal africà.
En paraules de la directora del Museu, l’Ester Magriñà: “La passió que el Jesús” sent per l’art africà ja de ben petit el va fer somiar i impulsar a construir el seu petit MuseuOcult que també us mostrarem en aquesta edició de MuseuOcult. Des de fa uns dos mesos comparteixo amb els lectors del diari digital La República Checa algunes de les peces de la seva col·lecció, explicant breus relats i reflexions sobre aquestes i descobrint-nos la veritable riquesa de l’Àfrica tribal.

Com ha sorgit la idea?
La directora del Museu d’Alcover, l’Ester Magriñà i jo, ja ens coneixem des de fa més de dos anys i sempre havíem volgut fer un projecte conjunt. La innovació és una de les coses que caracteritza el Museu d’Alcover i quan li va explicar a l’Ester que estava col·laborant amb un mitjà de comunicació, amb una secció pròpia on difonc articles sobre la meva col·lecció i que tenia la inquietud de poder mostrar-les físicament. Volia que aquella secció cultural digital es tornés física, unint el que és tradicional amb la part moderna, els dos ens vam posar d’acord per poder fer aquesta exposició.
Tot va néixer en una petita i informal reunió per posar-nos al dia sobre els nostres nous projectes i inquietuds.

Què pretén transmetre?
Amb aquesta exposició vull materialitzar allò que explico als articles i donar al visitant la possibilitat de gaudir de les meves obres igual que jo ho faig diàriament al petit MuseuOcult que guardo al meu estudi.
A més, a mi sempre m’agrada transmetre a tothom la riquesa, la varietat i la diversitat de l’art tribal, valorant i intentant desmitificant molts perjudicis que perjudiquen aquest art tan especial i que des de fa temps esdevé part fonamental de la meva vida.

Quin és el públic objectiu?
Està oberta a tothom, infants i adults. A tots aquells que tinguin inquietuds sobre les obres que he presentat al diari, però no obstant també a aquells que vulguin veure una mostra d’art tribal, amb una important i interessant selecció d’obres, que no deixarà indiferent a ningú.

Què es pot aprendre amb aquesta exposició i els textos que publica al diari digital La República Checa?
Els textos que presento tenen un caràcter totalment divulgatiu, que té la finalitat de donar a conèixer l’art africà al lector. Amb les meves reflexions també busco la reflexió personal del qui llegeix sobre aspectes socials i antropològics.
Sempre he tingut la inquietud de voler mostrar allò que m’apassiona i quina millor manera que fer-ho primer explicant les obres, el seu origen, la seva funcionalitat, les seves característiques… també m’agrada il·lustrar-les amb fotografies que ajudin a fer que l’art tribal sigui més atractiu del que és actualment i darrerament mostrant-les en un espai expositiu, convertint el meu treball digital en quelcom físic.

Com es pot ‘traspassar’ la màgia de les màscares d’un diari digital a un espai físic?
Aquesta és la idea més bonica de l’exposició. Actualment estem veient com tot el que fem té una aplicació a la xarxa, tot està allà. Ens hem oblidat de tocar, d’olorar, de sentir amb els nostres sentits per passar a fer-ho tot a una pantalla. A més perdem el contacte humà, ja que ens limitem a comunicar-nos per la xarxa.
La meva secció vol trencar amb aquesta nova realitat i donar la possibilitat al lector a què pugui enriquir-se amb la meva mostra, i a l’inrevés, que el visitant de la mostra que no ha llegit res pugui enriquir-se d’aquests.
Convido al lector o visitant de l’exposició “Àfrica a ca Batistó” a què si té preguntes sobre qualsevol aspecte, s’adreci a mi. La màgia d’aquesta secció vull que sigui també la transparència i el contacte humà, que no sigui la xarxa una barrera per nosaltres.

Quin balanç fa de la secció ‘Màscares d’en Jesús Arjona’?
Està tenint molt bona acollida i se n’està parlant molt, cada setmana comptem amb un gran nombre de visualitzacions a la xarxa.
És molt inusual que un mitjà de comunicació es fixi en un jove col·leccionista d’art africà per poder fer un projecte conjunt i mostrar la seva col·lecció. Això crec que és possible gràcies a la innovació que faig amb la meva fotografia impactant i provocativa i a les meves reflexions al voltant del significat de la peça que està sent tot un èxit dins dels lectors, ja que potser es veuen reflectits o veuen els paral·lelismes amb el nostre món occidental.
Els lectors de la secció no es limiten al territori català sinó que aquests són de tota la península i fins i tot fora d’ella.

Fins quan es podrà veure l’exposició al Museu d’Alcover?
Romandrà oberta fins al 31 de Març en l’horari habitual del museu. No descarto fer activitats entorn d’aquesta en les pròximes setmanes (visites guiades i xerrades per col·legis)

Hi ha la possibilitat que l’exposició sigui itinerant?
Sí, estic obert a fer una itinerància i a continuar fent créixer l’exposició amb les obres dels meus següents articles. A “Àfrica a ca Batistó”, els visitants que assisteixin a la inauguració podran veure en primícia l’obra que explicaré al proper article del 29 de Gener.

 


RICARD CHECA8 Gener, 2019
mossos_MR1-1280x720.jpg

Són tan diferents que es complementen a la perfecció. Però és cert que també tenen molts punts en comú. Almenys quatre. Són pares, tarragonins, diplomats en Turisme i Mossos d’Esquadra. Ah, i són uns apassionats per la comunicació. Vam passar unes hores amb ells i revelem alguns dels seus secrets… professionals, és clar…

Ricard Latorre i Maria Pinyol

Ricard Latorre i Maria Pinyol són, segurament, persones desconegudes per a la majoria de ciutadans. No obstant això, tenen un paper preponderant en la relació entre la policia catalana i els mitjans de comunicació. Són, des de fa uns 7 anys, els responsables de l’Oficina de comunicació dels Mossos d’Esquadra a Tarragona.

Se sol dir que les tasques importants i rellevants s’han de fer des de la discreció, la transparència i amb una gran dosis de professionalisme. Fan els possibles per mantenir-se allunyats de l’esperpèntic i de l’espectacle mediàtic. Aquests ingredients, afegits a la prudència i al rigor, són imprescindibles si es l’objectiu guanyar credibilitat i evitar el morbo.

Aquests agents són l’enllaç entre la premsa i la policia

En un món globalitzat i ‘controlat’ per les xarxes socials, tots els estaments i sobretot els policials han de ser, obligatòriament, seriosos i fiables. I encara més els professionals que treballen en les diferents oficines de comunicació de la policia catalana. Tant la Maria com en Ricard tenen consciència que són l’enllaç entre els Mossos i els periodistes. Encara que pugui semblar un ‘xollo’, és més difícil del que es pugui creure.

En un treball a l’exterior

Els ‘tempos’ dels periodistes no sempre són coincidents amb els de la justícia o de les investigacions policials. Ricard Latorre té clar que “hem de ser transparents i dir sempre la veritat als periodistes. Quan cal també hem d’explicar de forma clara que no podem donar detalls d’investigacions en curs per qüestions de seguretat” o perquè ho impedeix el secret d’actuacions imposat per l’autoritat judicial.

“Si ets capaç de fer entendre els periodistes de les teves limitacions informatives i ets ‘legal’, al final hi guanyem tots. L’equilibri és complicat, però si fem pedagogia, som transparents i es té bona voluntat i empatia, ho aconseguim”, recorda.

“Hem de ser transparents i dir sempre la veritat als periodistes”

Latorre i Pinyol saben que per guanyar credibilitat “no podem tapar els incidents”. Al revés, “els hem de saber explicar, treure conclusions i corregir-los. La transparència és fonamental”. El principal handicap d’aquests dos professionals és aconseguir que la informació difosa pels periodistes sigui “veraç i veritat”, per això “sempre demanem prudència”. És que, insisteixen, de vegades una cosa sembla veritat i acaba no sent-ho.

La Maria i en Ricard al seu despatx

Com es traspassa el secret de les actuacions? Els dos ho tenen molt clar: Hi ha detalls que no malmeten la investigació ni violen el secret de justícia i per tant podem compartir-los amb els periodistes. Però hi ha moments que si es revela una informació que, mal donada o abans de temps, pot afavorir el delinqüent i entorpir la investigació. Per aquesta raó, és important l’empatia, la confiança , el professionalisme i la bona comunicació entre el gabinet de premsa i els mitjans de comunicació.

“Estem aquí per ajudar i fer de vehicle de transmissió. Som una mena d’’apaga focs’.

Però els mossos que treballen a l’oficina de comunicació no només han de tenir ‘bon rotllo’ amb la premsa sinó també amb els comandaments policials. “Nosaltres estem aquí per ajudar i fer de vehicle de transmissió. Som una mena d’’apaga focs’.

Per gestionar la informació que hem de transmetre a la premsa és fonamental saber que ha passat i conèixer alguns aspectes de la investigació. Nosaltres sabem el que hem de dir i el que no. Som policies i coneixem bé la institució i també sabem el que necessiten els periodistes. Hem de saber trobar l’equilibri”.

Ricard i Maria en una reunió de treball

Tant la Maria com en Ricard reconeixen que les filtracions és un handicap, ja que donen molta feina i sobretot perquè es posa en alerta els membres de l’organització criminal. Entenen que la funció dels periodistes és revelar secrets, però des de l’oficina de premsa dels Mossos s’intenta fer pedagogia, apostar per la transparència. “Si no ho expliquem bé, hi ha més filtracions. Si com transparents i col·laboradors, menys”. Hi ha àrees que requereixen cura especial: els menors i agressions sexuals.

Apostem per la confiança mútua i intentem no fallar mai ni trair els periodistes.

“Sabem que els successos agraden i donen audiència, però intentem evitar el morbo, el qual no beneficia a cap de les bandes i encara menys a la població. Els dos professionals mantenen una relació cordial amb els periodistes, però “evitem l’amiguisme. Apostem per la confiança mútua i intentem no fallar mai ni trair la premsa. Si complim, podem exigir que també compleixen”.

Els dos agents són llicenciats en Turisme

La Maria i el Ricard són diferents i per això es complementen. La Maria és més oberta i sociable, mentre que el Ricard se sent més còmode generant continguts. És un apassionat de les xarxes socials. La Maria reconeix la “molta paciència” d’en Ricard i la seva capacitat pedagògica. La Maria, segons el Ricard, sobresurt pel seu sentit comú i la capacitat d’anàlisi i la seva habilitat per fer de ‘relacions públiques’.

Apostem per la confiança mútua i intentem no fallar mai ni trair els periodistes. Si complim, podem exigir que també compleixen

El ‘bon rotllo’ a l’oficina de comunicació dels Mossos a Tarragona és una realitat insuflable. “Quan hi ha bones persones en el grup és fàcil treballar”, coincideixen. Cal recordar que cada regió policial disposa d’un gabinet de premsa que depèn de la Direcció General.

Tant la Maria com en Ricard enalteixen la professionalitat i el ‘savoir fair’ de la cap de comunicació dels Mossos, Patrícia Plaja. Reconeixen el seu professionalisme, lideratge, capacitat de treballar en grup.

En Ricard i la Maria en una actuació canina

Els dos Mossos que fan d’enllaç amb la premsa també tenen alguna crítica vers els mitjans de comunicació. Lamenten que no sempre s’utilitza el llenguatge tècnic adequat i sovint es desconeix la mecànica policial i judicial. Això es deu al fet que la premsa local no disposa de professionals especialistes.

“Podem acceptar que s’estiri una notícia però no podem pactar amb mentides”.

Els dos policies eviten alimentar el groguisme i el morbo. “La falta de rigor no ajuda a ningú, encara que doni circumstancialment, alguna audiència”, explica Ricard Latorre, afegint que “podem acceptar que s’estiri una notícia però no podem pactar amb mentides”.

Els agents reunits amb el cap dels Mossos a TGN

L’eslògan genèric que fan servir a l’oficina de comunicació dels Mossos és  el “Keep calm”, el qual està basat en la transparència, el rigor, la professionalitat i la prudència. De fet, durant els atemptats de Barcelona i Cambrils els Mossos han aconseguit que la ciutadania es refiés de la seva informació, com a única vàlida.

Aquest és, sens dubte, el millor premi a la persistència i a la feina ben feta.

 


RICARD CHECA13 Desembre, 2018
didac7-1-1280x960.jpg

Aquesta és, segurament, l’entrevista més política que ens ha concedit el candidat del PDeCAT a l’alcaldia de Tarragona. Dídac Nadal parlar a cor obert. No vol maquillatges en el missatge sincer i real que vol transmetre a la ciutadania. L’advocat i fill de l’exalcalde de Tarragona no descarta quedar-se a l’oposició si ha de pactar amb gent que no desitja un canvi real per a Tarragona. Confessa evitarà a tota costa que Ballesteros es mantingui en el poder, perquè això significaria contribuir pel deteriorament de la ciutat. No fa promeses impossibles, només ofereix tarragonisme i amor per la seva ciutat. Vol que els tarragonins recuperin l’orgull de pertinença a una ciutat que fa temps que no té alcalde. Dídac Nadal confia en un bon resultat electoral i es pronuncia sobre aspectes de l’actualitat política.

Dídac Nadal durant l’entrevista


Preparat per la precampanya electoral?

Sí. I tant.

Serà candidat de quina formació?
Seré el candidat dels tarragonins i tarragonines.

Però sota el paraigua de quin partit?
Tot aquell que em permeti defensar el tarragonisme i els meus principis democràtics. Estic aquí per defensar Tarragona.

Seré el candidat dels tarragonins i tarragonines.


Crida podria tenir un altre candidat?
La Crida la sento molt meva. Però de la Crida sé el mateix que vostè. Li recordo, però, que som l’únic partit que no hem renunciat anar en una llista unitària (Crida o ANC).

Qui seria el candidat de l’ANC?
S’haurà de fer una reflexió… triar.

Hi ha la possibilitat que vostè no encapçali una llista a l’alcaldia de Tarragona?
Si hi hagués una plataforma que aglutinés, que conciliés més formes de pensar i més gent del mateix perfil, en primer lloc m’haurien de convèncer i jo estaria a la disposició per tot allò que fes falta.

Quan es dedicarà de ple a fer de candidat?
Crec que és molt important dedicar-nos també a la nostra professió. Viure només del públic no és aconsellable. Em sento molt lliure ara, amb aquesta nova funció: majoritàriament candidat i parcialment advocat.

Quins són els temes que el PDeCAT començarà a abordar?
Hem fet un calendari i hem anat treballant per assolir les fites proposades. Estem redactant el nostre programa, després d’haver escoltat i conèixer les inquietuds reals dels ciutadans. Ens trobem forts, amb ganes i il·lusionats.

Qui hi ha darrere de la seva candidatura?
En Dídac Nadal.

I el seu pare, l’lexalcalde Nadal, quina implicació hi té?
Darrere de la candidatura de Dídac Nadal hi ha molta gent, molts tarragonins que reclamen canvis i que estimem la seva ciutat. Entre ells és cert que està Joan Miquel Nadal.

De quina gent estem parlant?
M’he reunit amb molts col·lectius, gent de la Cultura, de l’Arqueologia, del Medi Ambient, veïns dels barris… Escolto i estic obert a suggeriments…

Quin és el sector que mereixerà més atenció?
No hi ha cap en particular. Un alcalde ha de resoldre problemes, independentment del barri i del sector. Els nostres esforços es destinaran, sobretot, a incrementar l’autoestima, la confiança i el sentiment de pertinença.

Què més l’ha sorprès en aquests darrers mesos?
El nivell de tolerància de les persones davant de les coses que està passant a Tarragona. No entenc la somnolència i l’absència de resposta a les nostres preguntes i inquietuds.

S’està referint al govern de l’alcalde Ballesteros?
Sí, clar.

Funcionaris polititzats?
Els funcionaris tenen alguna responsabilitat?
No. Són professionals que tenen prou bagatge per controlar, dominar i liderat tota la part administrativa municipal. El problema és que no tenen un líder. El Sr. Ballesteros no està a l’altura dels funcionaris. Tarragona necessita implementar un sistema modern en l’administració que pugui donar una resposta immediata a tots els problemes de la ciutadania. L’administració només funciona quan té un lideratge clar i efectiu.

El Sr. Ballesteros no està a l’altura dels funcionaris.

El funcionariat municipal està massa polititzat?
No. El problema és que la política del Sr. Ballesteros ha estat dirigida a col·locar persones en diferents llocs que, probablement, no era els que corresponia. Tinc la sensació que en els darrers anys, el mèrit i l’excel·lència no sempre han estat els requisits tinguts en compte a l’hora de situar persones en diferents posicions i funcions.

És preocupant?
Hi ha gent preparadíssima i amb una mica de reestructuració i sense grans actuacions i motivació del personal de l’administració local, tot s’arreglarà.

Reestructuració?!!!
És visible i notori que un ajuntament de capital de província no pot estar un any per donar, per exemple, una llicència de construcció. Cal un sistema que sigui capaç de coordinar tots els departaments municipals i que es pugui donar una resposta gairebé immediata al ciutadà. Ballesteros ho va intentar però no se’n va sortir.

Hi ha massa càrrecs de confiança a l’ajuntament?
Sí.

Vostè els reduiria si fos alcalde?
Sí.

És important un gerent a l’ajuntament?
Sí. No només pel departament de Recursos Humans, sinó també, per exemple, a Patrimoni, Cultura i Festes.

Els funcionaris diuen que estan desbordats i els ciutadans diuen que són uns dropos… En què quedem?
Cal coordinació, un lideratge. Cal crear un sistema informàtic i una coordinació clara i eficient entre funcionaris i els departaments.

Com analitza les enquestes que revelen que només dos o tres regidors són coneguts?
La política que s’ha dut a terme en relació als mitjans de comunicació contribueix al fet que es projecti essencialment la imatge de l’alcalde i de la Sra. Floria. No obstant això, caldria preguntar a la ciutadania quina és la imatge social de tots dos.

Ho diu pel fet que estiguin imputats?
Això és accessori. Ells han comés prou errors. Ara haurien d’assumir-ne la responsabilitat i anar-se’n cap a casa. Si a tots això hi afegim la manca de manteniment de la ciutat, la falta de tacte i sensibilitat amb les associacions i col·lectius, tenen arguments potents per plegar. No podem obviar les interlocutòries judicials. Per tot això m’estranya i em sorprèn la
passivitat i la tolerància dels tarragonins.

La gent hauria de ser més exigent?
Quan es veu el deteriorament sistemàtic de la ciutat, la pèrdua de qualitat de vida, que no hi ha esperances de revertir la situació, que Tarragona està adormida i que els ciutadans estan perdent l’autoestima, diria que sí. Tenim tendència a acomodar-nos i a pensar que no hi ha solució. Hem de trencar aquesta lògica i reivindicar allò que ens mereixem.

Marxar cap a casa
Si vostè fos imputat, marxaria?
Depèn del motiu.

Ja hi som…
Per exemple, la imputació de la Sra. Estrada no hauria de ser motiu perquè marxés cap a casa. Mai. Això és el resultat de l’activisme. És molt greu que et presentis a unes eleccions amb 8 delictes i una interlocutòria d’acusació (Cas Inipro) molt greu. Per la seva pròpia salut i per preparar la seva defensa, haurien de marxar cap a casa.

On queda la presumpció d’innocència?
Això és un terme estrictament jurídic. Jo estic parlant de política, d’estimar la ciutat. Un polític, davant de tots aquests fets, hauria d’anar-se’n cap a casa.

Fa poc que està al plenari municipal… Creu que se’l respecta una mica més?
És irrellevant. El que em preocupa és que la meva veu sigui prou alta i cala perquè s’escolti el missatge.

Quin és el missatge?
Que no tenim alcalde, que està esgotat i que necessitem un canvi generacional urgent.

I la seva veu arriba als tarragonins?
M’agradaria que pogués arribar molt més. L’altaveu del plenari sou els periodistes.

El poder esgota a qui no el té?
Sí. Fer oposició és molt difícil i dur. És una feina de persistència i poc lluminosa. Malgrat tot, estic satisfet amb la feina del nostre grup municipal.

Ha aixecat la veu al plenari?
La meva veu s’alça en funció dels despropòsits progressius. Des que he entrat, el febrer del 2018, he trobat uns jocs que no han representat ni projectat la ciutat i un auto de processament sobre el cas Inipro molt greu. El contingut de la interlocutòria judicial m’avergonyeix i entristeix. I ara ens volen vendre els busos gratuïts. És una manera de fugir dels problemes reals. S’estan rient dels tarragonins.

Capritx de Ballesteros
Els busos gratuïts tiraran endavant?
És la mesura més electoralista que he vist en els darrers 15 anys. No atén a cap pla estratègic ni a cap recomanació concreta. És estrictament electoralista. Sortim d’un 2018 amb una vaga dels sindicats de l’EMT, on demanen la renovació de la flota i la millora de les condicions laborals i l’únic que se l’acudeix al Sr. Ballesteros és posar els autobusos gratuïts. Que té a veure això amb els problemes reals del transport públic a Tarragona? El PSC s’ha begut l’enteniment.

Però, és una bona iniciativa social, oi?
Gens. A costa de què tindrem un servei de busos gratuïts? La Sra. Bego Floria, que és la presidenta del consell d’administració de l’EMT, va dir que no és un problema de l’empresa i que s’hauria de determinar en plenari quina partida pressupostària haurem d’imputar a la gratuïtat dels busos. Què deixarem de fer perquè el capritx del Sr. Ballesteros sigui una realitat?

…?
Fa uns mesos, vam proposar que les persones amb problemes psíquics tinguessin el bus gratuït i el Sr. Ballesteros va votar en contra. Clar, era abans d’entrar en campanya.

Por de Ciutadans
Dels partits de l’oposició quin li fa més por?
Ciutadans, perquè la seva deriva a l’extrema dreta és preocupant.

I els altres?
El PP el veig dispers i perdut. ERC està perdent el nord fent política en funció del que es troba en cada moment. Cal estratègia clara per a la ciutat de Tarragona. Hem perdut totes les oportunitats i ara no podem desaprofitar-ne cap més.

Prefereixo quedar-me tot el que sigui necessari a l’oposició abans de permetre que Ballesteros continuï destrossant Tarragona

La gent diu que no hi ha alternativa a Ballesteros…
Devem parlar amb persones diferents.

Es considera l’alternativa?
A mi el que em diuen és que Ballesteros no pot continuar ni un minut més.

Si Ciutadans li fa por, amb qui podria pactar per governar?
Això no em preocupa. No serà per culpa del PDeCAT que Ballesteros continuï sent alcalde. No estarem en cap pacte que permeti que el PSC continuï governant Tarragona. Prefereixo quedar-me tot el que sigui necessari a l’oposició abans de permetre que Ballesteros continuï destrossant Tarragona.

Resultats brillants
El veig a l’oposició…
Nosaltres guanyarem i jo seré el proper alcalde de Tarragona. Tindrem uns resultats brillants.

Tindrà 14 regidors?
Serem la llista més votada. Tarragona no pot aguantar molt més sense fer un canvi profund i radical.

Què oferirà a la ciutadania?
Tarragonisme.

Treballant i esforçant-me perquè Tarragona ocupi el lloc que es mereix.

Què aporta de nou? El partit de Rubén Viñuales també diu que ‘Tarragona, primer’…
Sí, sí, Tarragona primer però quan han de votar propostes per millorar la qualitat de vida dels pensionistes, voten en contra.

…Parlàvem de vostè…
La meva candidatura és Tarragona i per damunt de tot i més enllà de tot, està Tarragona.

Concreti, si us plau…
Tot ha d’estar dins l’àmbit de la participació ciutadana. Vaig néixer l’any 77 i no entenc cap política que no passi per la participació ciutadana directa i clara. No el que tenim ara ni el que es proposa. Cal tenir en compte la gent.

El PDeCAT aprovarà els pressupostos pel 2019?
Tal com estan configurats, no.

Què s’hauria de canviar perquè votés a favor?
L’essència de les coses. O comencen per la participació ciutadana directa o deixen de ser pressupostos. Són uns pressupostos fets de dins cap a dins, sense pensar en la gent.

Com serà en Dídac Nadal fins a les properes eleccions?
El mateix que fins ara, treballant i esforçant-me perquè Tarragona ocupi el lloc que es mereix.

Quina opinió li mereix la inseguretat i l’incivisme a Tarragona?
Tot forma part del mateix problema. La manca de seguretat provoca incivisme i l’inrevés. La neteja també té molt a veure. Hem de fer un esforç comú per posar-nos més durs per protegir el nostre patrimoni.

Policia vol directius clares
I la seguretat…?
Els Mossos i la Guàrdia Urbana hauran de ser més eficients, la resposta que es dóna als ciutadans ha de ser més eficient i efectiva. Els cossos policials volen directius clares i suport polític per poder treballar. Ells són els professionals que coneixen la ciutat i com s’ha de fer. Proposo que les Juntes Locals de Seguretat tinguin caràcter permanent i que s’escolti els ciutadans perquè, en definitiva, són ells qui pateixen.

Li preocupa la situació dels barris?
Molt. Tots tenen elements que els fa notòriament problemàtics. Si el barri de La Mora està demanant ser una unitat descentralitzada, vol dir que hi ha un problema; si Buenos Aires demana formar part de la Canonja, és evident que existeix un problema. La Floresta es queixa de l’estat del seu local i de la T-11; l’Albada, Torreforta, Bonavista i Campclar tenen problemes notoris i el govern del Sr. Ballesteros no ha fet res per a solucionar-los.

El mercat de Bonavista no està en bones condicions.

I la part baixa de la ciutat?
És part de problema. La part baixa necessita que cada dia hi hagi un regidor escoltant la gent per resoldre els problemes. La part de Llevant, on no hi ha un sol equipament públic i municipal, també reclama més seguretat.

Què faria amb el Mercat de Bonavista?
Cal un pla d’inversions, un pla d’evacuació. De moment, hem tingut molta sort amb el mercadet. Hi ha massa problemes per resoldre. El mercat no està en bones condicions.

Si fos alcalde, amb quins tarragonins s’identificaria més?
Amb tothom i sobretot amb Tarragona. M’ho trobo còmode a Ponent, Nord i Sud.

Vostè pertany a una família influent…
No sóc de cap família important pel cognom. La importància, si n’hi ha alguna, ve per una altra banda: el meu avi va ser activista del PSUC i la gent l’estimava perquè treballava molt i el meu pare va ser alcalde i el convido que vagi a Ponent i pregunti per ell. Importància està en els fets i no en els cognoms.

 


RICARD CHECA28 Novembre, 2018
jose_luis2.jpg

José Luis Martín és el candidat del PP a l’alcaldia de Tarragona. És un ‘tecnòcrata’. Metòdic i poc donat a perdre el temps amb futilitats. La seva discreció es pot confondre amb timidesa o fins i tot opacitat, però els que el coneixen diuen que té sentit de l’humor i és molt pragmàtic i força treballador. José Luis té molt de poder al govern liderat pel socialista Ballesteros però a la ciutat encara no és una figura mediàtica. Potser per aquest motiu, el portaveu del PP a Tgna s’estima més que el valorin per la feina feta que per la seva notorietat pública. L’advocat és crític amb algunes propostes de Ballesteros i recorda que el govern està format per dos partits diferents: PP i PSC. José Luis Martin, en aquesta entrevista, es mostra tal com és. Discret però amb una idea clara per a la ciutat, el número 2 de l’executiu municipal promet fer una campanya per la positiva i exhibint la feina feta pel PP.

José Luis Martin durant l’entrevista

Quin balanç fas del mandat, governant amb el PSC?
És molt positiu. Les àrees que porta el PP – Mobilitat, Espais Públics, Turisme i Esports – tenen una gestió impecable i eficient i s’estan duent a terme projectes importants per a la ciutat.

Una paraula per catalogar la feina del PP al govern municipal…
Eficiència.

Parla de gestió impecable. Es refereix al PP o al govern en general?
La del PP ho ha estat i entenc que la del govern també.

Si fos l’alcalde, canviaria l’eficiència i l’eficàcia d’algunes regidories?
M’he preocupat que el PP gestioni amb rigor i responsabilitat les àrees que li van ser adscrites.

No vol contestar?
Si fos l’alcalde, intentaria parlar amb tots els caps de servei i reorganitzaria totes les àrees de l’ajuntament.

L’alcalde Ballesteros va marxar de vacances i vostè, com a alcalde accidental, va resoldre el tema de les subvencions de les associacions… Ha traït l’alcalde?
De cap manera. Vaig gestionar el que m’arribava i aquest expedient va ser un dels que em va arribar per despatxar. I així ho vaig fer.

Li va comentar?
Ell quan va marxar tampoc em va comentar els temes que estaven pendents. Vaig resolent a mesura que m’arribaven.

El pacte PSC-PP és un ‘casament de conveniència’?
És un pacte de govern pensat per millorar diverses àrees de la ciutat i per donar estabilitat.

S’ha aconseguit?
Jo diria que sí.

Quin ha estat el pitjor moment d’ençà que vostè governa?
Sens dubte, el traspàs de dos regidors de l’ajuntament.

I en l’àmbit polític?
Hem gestionat el millor possible les nostres àrees. No puc concretar cap moment en especial.

Li ha passat mai pel cap trencar el pacte amb el PSC?
No. Per la nostra banda, l’objectiu és continuar amb el pacte fins a les pròximes eleccions.

No hi ha possibilitat que es trenqui el pacte durant la campanya?
Per la nostra banda, no.

El dia que va llegir la interlocutòria del cas Inipro, en el que estan investigats el Sr. Ballesteros i la regidora Bego Floria, què va sentir?
En el ple del cas Inipro ja ho vaig dir. Des del PP sempre hem respectat la presumpció d’innocència. No obstant, estem davant d’uns fets que s’haurà de jutjar i els Estatuts del PSC són clars amb els polítics investigats…

La sentència del cas Bershka no condemna a ningú per manifestar-se i sí per agredir a agents de l’autoritat.

Què és més greu: el cas Inirpo o el cas Bershka?
Són diferents. En un s’ha de respectar la presumpció d’innocència i en l’altre ja hi ha gent condemnada.

Però un fa referència a malversació de cabals públics i l’altre és per manifestacions al carrer…
La sentència del cas Bershka no condemna a ningú per manifestar-se i sí per agredir a agents de l’autoritat.

Vostè és una persona poc coneguda, poc mediàtica…
És una percepció. Des que estem governant ens estem movent per tota la ciutat i reunint-nos amb moltes associacions i institucions. Crec que la gent em comença a conèixer.

Ens estem movent? Qui? Vostè és el cap de llista i potser hauria de ser més conegut, oi?
Estem treballant molt i vull que la gent ens conegui per la feina que fem.

El regidor Josep Acero és més mediàtic que vostè?
No ho sé. Tenim diferents maneres de fer política.

Està preparat per ser el cap de llista del PP a l’alcaldia?
Sí.

Té ganes de ser alcalde?
Sí i tinc ganes d’estar més temps d’alcalde del que vaig estar aquest any.

Quina campanya farà? Criticarà el seu soci de govern o només l’oposició?
En el govern hi ha dos partits diferents (PSC i PP) i no tot veient igual. Opinen diferent, encara que en aspectes essencials de la ciutat hi ha consens.

Criticarà Ballesteros i el PSC?
Més que una campanya de crítica serà d’aportació. La gent està cansada de la política de la crítica. Els tarragonins volen projectes i solucions.

Però és conscient que en enaltir la feina del govern, beneficiarà a l’alcalde Ballesteros…
Crec que la gent sap que a Tarragona estem governant el PP i el PSC.

Està segur? No creu que la gent només sap que Ballesteros és l’alcalde?
Se sap que hi ha un pacte i que hi ha unes àrees que les gestiona el PP.

Hi ha aspectes en aquest govern que vostè no està d’acord: els busos gratuïts n’és un…
En relació a l’EMT jo prioritzaria una altra cosa: la renovació de la flota i la freqüència dels horaris. La proposta del PSC de la gratuïtat del transport públic no és una prioritat per a nosaltres. Ja veurem com i quan es materialitza.

L’alcalde insisteix que no es tracta d’una mesura electoralista…
Si no fos electoralista, no s’hagués fet en un acte de presentació del candidat del PSC. Potser hauria triat una comissió o un consell d’administració de l’EMT.

Vostè, com a mà dreta de l’alcalde, no tenia coneixement d’aquesta proposta?
Ni jo ni molta gent.

Per cert, aparcar a Tarragona és molt car, oi?

Abans aparcar a Tarragona costava en 12 i 15 euros i ara estem en 5,50. S’està estudiant abaixar les tarifes. No em sembla bé que alguns partits reclamin una reducció i no votin a favor.

Està parlant de Ciutadans?
Sí.

Vostè al començament de l’entrevista parlava de gestió impecable. De moment, no hi ha cap escàndol que esquitxi els regidors del PP… Això és un bon argument per a una campanya electoral?
Crec que sí. El PP sempre que ha governat ho ha fet exemplarment i de manera eficaç.

Si fos la força més votada amb qui no pactaria?
No pactaria amb partits separatistes.

CUP, PDeCAT i ERC, no?
No.

I amb VOX?
S’haurà de veure la representació que tindrà. Abans de pensar en pactes, hem de treballar per no haver de fer-los.

Però us sentiu identificats amb VOX?
Tenim dos projectes diferents. Desconec el projecte municipal de VOX. Prioritzaré sempre els interessos de la ciutat a l’aritmètica política.

El fet que Tarragona no sigui un municipi independentista, us ajudarà de cara a la propera campanya?
Crec que la gent valorarà el fet que a la façana de l’ajuntament no hi hagi pancartes i llaços grocs als carrers. Si no hi ha moviments independentistes importants al carrer, és perquè el PP està governant.

Tarragona està a punt d’acollir una associació franquista…
A Espanya existeix el dret de manifestació i associació i si legalment poden instal·lar-s’hi, no tinc res dir.

Li molesta que als carrers hi hagi símbols franquistes?
Sí, franquistes i independentistes. Em molesta que embrutin els espais públics.

El líder de Ciutadans va anar a esborrar els llaços grocs de la Rambla. Per què no va seguir el seu exemple
Vaig demanar a les empreses encarregades del manteniment dels espais públics que ho facin.

Però és un acte mediàtic…
Sí, i electoralista.

Vostè s’ha sentit amenaçat mai per no ser independentista?
Amenaçat no, però al carrer t’insulten, sense que tinguin cura si vas o no amb la família. Encara que algú vulgui negar-ho és evident que a Catalunya hi ha una fractura social important. Ningú hauria d’alegrar-se que als polítics els ratllin els cotxes, punxin les rodes…

Ha tingut por en algun moment?
No.

Quan sent el president de Catalunya demanar als CDR que ‘apreteu’… que pensa?
Les conseqüències de l”apreteu’ són el que va passar, per exemple, al cotxe d’Alejandro Fernández.

Què li molesta més: ‘A por ellos’ o ‘Apreteu’?
Les dues.

Les conseqüències de l”apreteu’ són el que va passar, per exemple, al cotxe d’Alejandro Fernández.

Què pensa dels CDR?
Que estan violentant la convivència a Catalunya.

Són violents?
Algunes de les seves actuacions no són pacífiques.

De les regidories que gestiona el PP, li agradaria canviar per una altra?
Estic contenent amb les que portem ara. Tenim molta feina. I intentem fer-la bé.

Quin mana realment a l’ajuntament?
L’equip de govern, dirigit per l’alcalde i pel primer tinent d’alcalde.

Hi ha una llegenda urbana que diu que mana el Sr. Pau Pérez i vostè…
Ens coneixem des de fa molts anys i parlem molt sobre les àrees que gestionem.

El Sr. Pau Pérez controla la ‘caixa’…
Sí, és el regidor d’Hisenda.

Quina relació manté amb l’alcalde?
Una bona relació personal.

Quan veu que una plaça plena crida ‘Ballesteros dimissió’, què pensa?
No m’agrada que s’utilitzi els actes festius per criticar als polítics. Hi ha d’altres escenaris i altres maneres de mostrar la disconformitat.

Pau Pérez seria millor alcalde que Ballesteros?
Per ser alcalde hauria de ser candidat i això és un tema de l’exclusiva responsabilitat del PSC.

Com està Tarragona segons el seu punt de vista?
Està bé, podria estar millor.

És neta?
Podria ser-ho més. Hi ha hagut en temps anteriors altres prioritats com potser el Mercat o l’Anella Mediterrània.

És una ciutat segura?
Crec ques’hauria de potenciar una major proximitat de la Guàrdia Urbana. Que es vegi més al carrer.

No és prou propera?
Hauria d’estar més al carrer.

Per cert… ja sap qui anirà en les llistes?
Haurem de concretar però hi haurà continuïtat. Han fet una molt bona gestió de les seves regidories.

Qui serà el número 2?
Continuarem el mateix ordre que ara.

És capaç de fer una travessa electoral?
PSC, PP, ERC i Ciutadans estaran molt igualats (5-7) i PDeCAT estarà molt distanciat d’aquests. Cal saber també que farà Podemos i Iniciativa.

Vostè és una persona feliç?
Sí.

S’hauria de potenciar una major proximitat de la Guàrdia Urbana. Que es vegi més al carrer.

Haver-se ficat en política li ha canviat la vida?
Una mica. Tinc altra dedicació personal i professional.

Que li agrada de la política?
Poder canviar algunes coses de la ciutat i pensar en el benestar dels tarragonins.

I el que no?
Perdre el temps en coses que no paga la pena.

Com és José Luis Martin?
Sóc normal.

És tímid?
Amb la gent que no conec sí.

És una persona honesta?
Sí i intento ser dialogant.

Què li fa patir?
La gent dormint al carrer.

Però això té solució i vostè està al govern…
Estem treballant per resoldre-ho.

Quin és el seu eslògan de vida?
Fer el millor que puc i sé.

S’identifica amb el PP actual?
Sí. Sóc militant des del 1994.

Tarragona guanyarà amb el fet que Alejandro Fernández sigui el president del PP a Catalunya?
Sí. Ens servirà per millorar els resultats electorals i és una persona amb un coneixement profund de les necessitats de Tarragona.

Creu que convenia baixar la tensió dialèctica protagonitzada per Xavier Garcia Albiol?
Alejandro Fernández té una manera de fer política diferent de l’anterior president i ens anirà molt bé.

Tarragona és…?
Una ciutat meravellosa.

 

 


RICARD CHECA16 Novembre, 2018
genuine-1280x960.jpg

Hi ha gent interessant que fa coses i hi ha persones que fan coses interessants. El matís, a primera vista, pot semblar menyspreable però realment no ho és. I la prova és haver aconseguit que el projecte Genuine s’hagi convertit en una (exitosa) realitat.

Els pares del projecte han estat generosos i han volgut, de forma decidida, allunyar-se dels focus mediàtics, perquè el projecte, que inicialment, era un somni, esdevingui una realitat indiscutible. L’any passat, en la primera edició de LaLiga Genuine, hi van participar 18 clubs i avui ja en comptabilitzem 30.

Conxita Esteve

Perquè els jugadors genuïns puguin desfilar, alegre i desacomplexament, per la gespa del Nou Estadi, un equip humà ha treballat de valent i amb molta persistència. En els bastidors. Sense massa soroll, perquè no volien que la mediatització desviés l’atenció del que realment és important.  Tenien raó.

En la Genuine Champions el millor gol és aquell que es marca en la porteria de la normalitat, de l’esforç compartir i de l’esportivitat. 

Assistir a aquest espectacle social inèdit i desitjat en el futbol no té preu. És una benedicció. Un luxe. Un orgull. La màgia del moment és contagiant. Veure aquests ‘campions’ onejar la seva bandera clubística i exhibir les seves capacitats esportives és envejable.

Els jugadors, amb discapacitats, que surten a la gespa – amb un gran somriure esbossat en les seves cares – ens donen a tots una gran lliçó de vida. La lliçó.

A nosaltres només ens resta aplaudir i desitjar-los molta sort i encerts. També hauríem d’agrair la seva valentia i demanar, si s’escau, disculpes per si hem desconfiat mai de les seves capacitats.

Lluís Fàbregas i Josep Maria Andreu

L’aplaudiment haurà de ser estrepitós en recordar que darrere de tot aquest projecte – apadrinat de seguida pel president de LaLiga, hi ha persones amb noms i cognoms.

És de justícia reconèixer la dedicació, la persistència, l’esforç i la humilitat de Conxita Esteve, Lluís Fàbregas i Josep Maria Andreu. Tres noms que ja formen part de la història del Genuine. Per això dèiem que hi ha persones interessants que fan coses i hi ha excel·lents persones que fan coses meravelloses.

A ells, el nostre més sincer agraïment i respecte absolut. El Nàstic demostra un cop més que és genuine i els seus voluntaris també.  En la Genuine Champions el millor gol és aquell que es marca en la porteria de la normalitat, de l’esforç compartit i de l’esportivitat.

 

VÍDEO

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES



Newsletter