RICARD CHECA, autor a Diari La República Checa | Pàgina 2 de 4

RICARD CHECA20 Febrer, 2019
judici_proces-1.jpg

La sessió d’avui començarà amb Josep Rull

Arribem al cinquè dia del judici contra el procés independentista. Tot continua igual. L’edifici del Suprem i els seus voltants estan custodiats per furgons i furgons de la Policia Nacional. Agents amb metralletes controlen la seguretat de la zona perimetral, a la qual només tenen accés, periodistes – n’hi ha uns 600 – i persones degudament acreditades.

Després que la setmana comencés amb l’interrogatori de Jordi Turull i Raül Romeva, les exconselleres de la Presidència i Exteriors, avui arriba el torn de Josep Rull, Dolors Bassa i Meritxell Borràs. Rull contestarà a les preguntes de la Fiscalia i a l’advocacia de l’Estat. Ignorarà el qüestionari de Vox. El Ministeri Públic demana per l’exconseller de Territori 16 anys de presó per rebel·lió i malversació. El defensa en aquesta causa l’advocat Jordi Pina.

Per la seva banda, Dolors Bassa, empresonada, seguirà les mateixes passes de Rull, deixant de fora les preguntes de l’advocat de l’acusació particular. La Fiscalia demana per Bassa els mateixos anys de presó que per Josep Rull i li atribueix l’autoria dels mateixos delictes.

Per a Meritxell Borràs, en llibertat provisional, el Ministeri Fiscal li demana 7 anys de presó per un delicte de malversació i desobediència. En el seu cas, la Fiscalia no aprecia el delicte de rebel·lió.

 


RICARD CHECA19 Febrer, 2019
raul_romeva.jpg

Raül Romeva durant el judici

L’exconseller d’Exteriors Raül Romeva, que afronta una petició fiscal de 16 anys de presó, s’ha definit al Tribunal Suprem com “un home de pau” que sempre ha defensat el dret a l’autodeterminació amb la convicció que és legal i ajuda a resoldre conflictes.

Aquestes són 10 de les principals frases de Romeva (ERC) en la seva declaració, en què únicament ha respost a les preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde:

– “És un judici polític”. “Em considero un pres polític”.

– Va veure violència l’1-O? “Sí, és clar que sí. Vaig veure violència. La que van exercir de manera incomprensible i injustificada les forces i cossos de seguretat de l’estat. Lamentablement hi va haver violència, cosa que ens costarà oblidar durant molt de temps per la cruesa i el seu caràcter clarament contraproduent” .

– Sobre la DUI: “Va ser una declaració política que ens donava un mandat que havíem de gestionar mitjançant una negociació multilateral”. “La nostra determinació per arribar a una taula de diàleg i negociació era i continua sent indestructible”.

– Sobre si van impulsar un alçament: “En absolut. Les úniques armes que hi ha hagut han estat les de la Guàrdia Civil, cap altra. És absolutament perniciós pretendre que hi ha hagut un alçament quan els fets demostren exactament el contrari”. “Manifestar-no és alçar-se, protestar no és un tumult i opinar no és delicte”.

– Van promoure una insurrecció popular? “És impossible. Ho fèiem tot a so de bombo i platerets, amb llum i taquígrafs. Volíem dialogar, però sempre trobàvem davant cadires buides, telèfons penjats i portes tancades”.

– “Sempre he defensat el dret a l’autodeterminació. Ho entenc com un dret que evoluciona i que ha incorporat nous supòsits, com un especialment significatiu, que funciona molt bé per al cas de Catalunya, que porta a defensar-lo en la mesura que s’ha intentat tot abans”. “No va contra la Constitució, és un dret legal, legítim i no és delicte”.

– “Si algú creu que l’exercici del dret a l’autodeterminació és una quimera o una cosa anecdòtica, una dada: des de 1900, en tot el segle XX i el que portem de XXI, hi ha hagut 106 referèndum d’autodeterminació, d’ells 54 des de 1991 . D’aquests 54, 26 sense el consentiment de l’Estat matriu”.

– Sobre si es defineix com a independentista: “Fonamentalment com un demòcrata, com un republicà i com un europeista. Però seguint la lògica d’Oriol Junqueras, circumstancialment ‘estic’ independentista” … Fins 2010 no ‘vaig estar independentista’, ‘estava’ federalista. El punt d’inflexió va ser la sentència de l’Estatut”.

– “La carpeta catalana incomodava i incomoda encara avui. Only doctrinaris davant un debat incòmode es tapen les orelles i emmordassen als altres”. “Si estem aquí (al Suprem) és perquè els que havien de fer política no ho van fer i els van passar a vostès, els tribunals, la decisió de respondre a una qüestió que els afecta a ells. No assumeixin aquesta responsabilitat, retornin aquesta carpeta on mai va haver de sortir: la política”.

– “Demano si us plau que algú em digui quan el meu Departament va actuar de forma il·lícita. No ho van a trobar ni una sola vegada”. “No he vist ni una sola acció duta a terme per la meva departament que sigui constitutiva de delicte. Si cap acció era constitutiva de delicte, en base a què es consideren malversació les despeses sobre accions lícites? Em dirigeixo als demòcrates, és delirant que se’ns acusi”.

 


RICARD CHECA19 Febrer, 2019
turull_2q.jpg

“Els catalans no són ovelles, no són gent militaritzada, el moviment independentista va de baix a dalt”

Jordi Turull durant el seu interrogatori al Suprem

Jordi Turull ha estat el tercer exconseller a ser interrogat en el judici contra el ‘Procés’ que s’està realitzant al Tribunal Suprem a Madrid. L’ex titular de la Presidència ha acceptat sotmetre’s a l’intens i incessant qüestionari de la Fiscalia i a la representant de l’Advocacia de l’estat. L’interrogatori ha durant gairebé quatre hores.

Durant la interpel·lació, el president del tribunal ha hagut de cridar a l’ordre tant l’acusat com els representants de les acusacions. Jordi Turull ha estat contundent. No li ha tremolat la veu en llençar per terra parts del relat orquestrat per la Fiscalia i les altres dues acusacions (Advocacia de l’estat i VOX).

L’ex governant, en presó preventiva des de fa més d’un any, ha refutat en tot moment l’existència d’actes violents tant els dies previs com posteriors a la celebració del referèndum. Turull ha sabut driblar les preguntes trampa de la Fiscalia. Ha arribat a titllar de “demencial” el relat elaborat per la Fiscalia. Ha dit que els catalans són persones pacífiques i que convocar no és un delicte segons la legislació espanyola. “Som del país de Pau Casals”, ha recordat l’acusat. Ha carregat contra la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per la seva actuació violenta durant l’1 d’octubre. Ha volgut informar el tribunal que moltes de les persones que van votar el dia 1 d’octubre són contràries a la independència i tot i això van ser agredides per la policia de l’estat.

Turull assegura que el govern liderat per Carles Puigdemont mai no va encoratjar la ciutadania a la violència. Només van satisfer un compromís que havien assumit amb la ciutadania: votar i això no és delicte. A més, ha recordat que optar per una estratègia violenta seria una “operació fracassada”.

L’exconseller de Presidència Jordi Turull ha reconegut en el judici del “Procés” que el Govern va decidir ignorar les advertències del Constitucional per paralitzar l’1-O a un exercici de “ponderació” en què va prioritzar el mandat popular de votar i el seu compromís amb la gent de Catalunya. Ha insistit en la poca disponibilitat del govern de Rajoy per dialogar, a qui ha acusat de judicialitzar la política. No obstant, Turull ha assegurat que els independentistes persistiran en l’autodeterminació.

Turull ha estat quatre hores responent a les preguntes de l’acusació

Sense cap possibilitat d’un acord amb el Govern de Mariano Rajoy, Turull ha explicat que es van veure forçats a fer un “exercici de ponderació” entre les resolucions judicials del TC i del TSJC amb “el seu compromís amb els ciutadans de Catalunya”.

Els moments més àlgids de l’interrogatori ha estat quan Turull i es embrancar amb el Fiscal i l’advocada de l’estat. El president del tribunal ha hagut d’intervenir, demanant que no es fessin mítings i que les acusacions formulessin preguntes concretes i perceptibles.

En relació a la malversació, clau en les seves acusacions per ser titulars de conselleries que van gastar gran part del supòsit diners desviats al referèndum, Turull s’ha afanyat a negar que es gastés “ni un euro” en l’organització de l’1-O fins al punt de desconèixer d’on van sortir les urnes.

No obstant, ha titllat de “delirant” que se l’acusi de malversació perquè totes les despeses del seu departament tenen a veure amb actuacions “lícites”.

Turull, que s’enfronta a una petició fiscal de 16 anys de presó per rebel·lió agreujada amb malversació, ha defensat que el Govern va intentar “fins a l’últim minut” que aquest referèndum “fos pactat” amb l’Executiu central, tot i que l’expresident Carles Puigdemont va dir la famosa frase de “referèndum o referèndum”.

Ricard CHECA
Enviat especial al Tribunal Suprem 
(Madrid)

 


RICARD CHECA19 Febrer, 2019
romeva.jpg

Raül Romeva declarant davant el Suprem

Després de l’interrogatori de la Fiscalia i Advocacia de l’estat a l’exconseller Jordi Turull que ha sumat més de quatre hores, ha arribat el torn de Raül Romeva.

L’extitular d’Exteriors de la Generalitat s’ha presentat davant el tribunal del ‘Procés’ com un “pres polític”, de manera que no va respondre a la Fiscalia perquè, igual que va fer l’exvicepresident Oriol Junqueras, considera que s’enfronta a ” un judici polític”.

Romeva s’ha referit així a la quarta sessió del judici del ‘Procés’ que se celebra al Tribunal Suprem, acusat d’un delicte de rebel·lió agreujada per malversació pel qual s’enfronta a 16 anys de presó.

L’exconseller, empresonat, ha arrencat el seu interrogatori assegurant que no respondrà a les preguntes del ministeri fiscal perquè “considera això un judici polític”, en la mateixa línia que va al·legar Junqueras la setmana passada, amb qui comparteix advocat defensor, Andreu Van den Eynde, única part a la qual va a contestar a les preguntes que formuli.

I ha afegit: “Avui fa 365 dies que estic a la presó i em considero un pres polític”.

 


RICARD CHECA17 Febrer, 2019
dr_carasol.jpg

El Dr. Manuel Carasol, metge de família i membre del Sindicat de Metges de Catalunya, en una entrevista al nostre digital explica la situació que viuen els facultatius que es dediquen a l’atenció primària i que pateixen una brutal pressió.

Manuel Carasol, membre del Sindicat Metge de Catalunya

En què consisteix la proposta de vaga prevista per la primera setmana de febrer?
És una continuació de la que es va fer al febrer al novembre.

No ho entenc…
Es va acordar un conveni per millorar les condicions laborals dels metges de la primària de l’ICS, però els de la concertada no vam arribar a cap acord. Ha passat pràcticament dos mesos i per part del CAT SALUT i de les patronals no hi ha hagut cap apropament ni voluntat de diàleg. A nosaltres no ens queda cap altre remei que seguir amb les mobilitzacions.

Doncs, la ‘guerra’ és exclusivament dels metges de la Medicina concertada…
Exacte.

I què reclameu? El mateix que els de la pública?
Hi ha algun matís, però és practicament el mateix.

I per què no heu demanat durant l’anterior vaga?
Metges de Catalunya tenia una representacio minoritària en la mesa on es negociava el conveni Siscat. Ningú no té interès en introduir les nostres reivindicacions particulars en un conveni que engloba tots els col·lectius sanitaris.

Quins són les exigències?
Són principalment millores de les condicions laborals que repercutiran en una millor servei al pacient. Ens referim sobretot a les càrregues i a la qualitat assistencial.

Pot concretar…?
La nostra jornada laboral hauria de ser 70% dedicat a l’assistència i el 30% a la formació. Avui dia, dediquem el 100% a l’assistència. Tenim agendes ‘apretades’, no disposem de temps per a formar-nos ni per fer investigació. Per conveni tenim 20 hores de formació a l’any, el que és manifestament insuficient.

Estem parlant de poder participar en congressos internacionals?
No. Això ho fem fora de la nostra jornada laboral. A vegades, agafem dies de vacances o de lliure disposició per poder assistir. Les 20 hores són les que ens donen per participar en cursos de formació que, normalment, és l’empresa que ofereix. Els metges de la salut pública es regeixen per un altre conveni, on es contemplen més hores de formació.

M’està dient que hi ha metges de primera i de segona?
A l’atenció primària, hi ha una medicina pública que va a una velocitat i després hi ha la concertada que va molt més lenta. Les condicions laborals que tenim són diferents. Els metges de capçalera de la concertada tenim una pressió brutal.

I això?
Ells tenen unes agendes amb 23 visites diàries i 5 administratives. Nosaltres, tenim entre 35 i 40 visites presencials i entre 12 i 15 administratives. O sigui, unes 50 o 55 visites al dia. Això és insuportable.


Un metge de l’ICS disposa de 12 minuts per visitar un pacient i nosaltres, el de la concertada, 7. D’aquesta manera no donem un bon servei al malalt. Ara mateix, hi ha una sanitat de primera i una de segona.

I pacients?
Si un malalt té la mala sort de viure en una zona en què la salut és gestionada per un proveïdor concertat, trobarà més llistes d’espera i més dificultats en accedir a les consultes i no tenen el mateix temps de visita que en la pública. Per tant, hi ha pacients de primera i de segona.

Vostè és metge a la Xarxa Santa Tecla. Com funciona?
A Santa Tecla hi manca voluntat per donar resposta a les nostres reivindicacions. Calen més recursos. En el cas de la primària és fàcil d’entendre: són metges, infermeres, auxiliars i dotació per mantenir els consultoris quan aquests no són dels ajuntaments. Això són faves comptades. Com pot haver-hi ara dèficit en la primària quan mai no havia passat? Perquè la primària entri en nombres negatius significa que alguna cosa s’està fent  malament.

Què vol dir?
Que els recursos que arriben a l’atenció primària no són suficients. Moltes ocasions hem demanat informació al Departament de Salut per saber com es gestionen els recursos destinats a entitats concertades com la Xarxa de Santa Tecla o Sagessa,  perquè ara per ara és una incògnita. Només sabem que estem molt pitjor que fa 6 o 7 anys.

Foto del facultatiu en la seva consulta

Però hi ha auditories…
El comitè d’empresa i els assessors laborals estan atents. Les auditories ja se sap que segons qui les fa, expressen tot el que volen expressar.

És conscient que hi haurà ciutadans que no entenen que convoqueu aquesta vaga. Diran que només penseu en els diners i en vosaltres…
No reivindiquem una millora dels sous. No demanem més diners. Des del 2008 que tenim el sou congelat. Només demanem que ens tornin allò que ens van treure. Ens van treure les hores extres i el 5% de tots els conceptes de la nòmina. En contrapartida als treballadors públics els hi tornen. I diuen que nosaltres no tenim aquest dret. Per a algunes coses som públics i per altres concertats.

Creu que s’està fent negoci amb vosaltres?
On estan els diners de les retallades? Només sabem que ens han retallat els sous però no sabem que van fer amb els diners. No tinc constància que s’hagi fet inversions. Estem en pitjors condicions que fa 10 anys.

Continuo sense entendre perquè no feu un front comú amb la resta de sindicats…
S’ha intentat quan s’estava negociant el conveni Siscat. Pensàvem que hi havia una sèrie de línies vermelles que hauríem de respectar tots, però els sindicats de classe (UGT i CCOO), sempre troben motius per signar un conveni sense tenir en compte les nostres reivindicacions. És un problema que s’arrossega des de fa anys. Sempre hem d’anar separats pel tipus de reclamacions que són molt especifiques dels metges perquè formen part del nostre dia a dia, com potser el cas de les guàrdies, de la durada de les visites… Els altres sindicats no les entenen.

Però sou molt poc representatius…
És cert que atenció primària el 80% és ICS i el 20% és concertada. En la primària no som majoritaris, però en els hospitals sí.

 


RICARD CHECA17 Febrer, 2019
didac0-1280x960.jpg

Dídac Nadal, alcaldable del PDeCAT

El candidat del PDecAT a l’Ajuntament de Tarragona, Dídac Nadal, convoca la ciutadania a una conferència per explicar el seu projecte de ciutat. L’acte tindrà lloc aquest dimecres a les 19 hores al hall del Teatre de Tarragona.

Nadal té previst compartir amb els assistents el seu punt de vista sobre l’actualitat política municipal, quins són els punts dèbils i les fortaleses de la ciutat.

Durant uns 40 minuts, el candidat demòcrata a les eleccions municipals farà un esbós del seu projecte polític per a una Tarragona que s’ha quedat, amb els socialistes, ancorada en el passat.

Recentment, Dídac Nadal no es cansa de dir que Tarragona necessita aire fresc i un nou govern municipal, que sigui capaç de potenciar una ciutat que, recordem, és Patrimoni de la Humanitat. Nadal diu que s’esforçarà perquè el socialista Josep Felix Ballesteros no continuï al capdavant de l’executiu municipal.

 


RICARD CHECA14 Febrer, 2019
juqneuras_judici2.jpg

Junqueras contestarà només les preguntes de la seva defensa

Oriol Junqueras, vestit de fosc i sense corbata, ha decidit que només contestaria les qüestions formulades per la seva defensa, després d’acusar les acusacions de fer servir una argumentació forçada dels fets, conscients que ell no ha comès cap delicte. Sobretot perquè votar no és delicte d’acord amb la legislació espanyola. “Impedir que es voti sí que ho és”, ha remarcat, deixant clara la seva indefensió en aquest “judici polític”.

L’exvicepresident català ha manifestat davant el tribunal que el jutge que és independentista des de molt abans que esclatés el conflicte polític amb Espanya. Un fet que es va veure accentuat amb la “decapitació” de l’Estatut de Catalunya per part del Tribunal Constitucional. Junqueras ha dit per activa i passiva que continuarà sent independentista perquè està convençut que la República Catalana és, ara per ara, la millor proposta política. Entén que per només es pot garantir una bona convivència amb un estat propi, on es pugui propiciar un reconeixement entre iguals.

L’advocat de Junqueras està repessant tot el ‘procés’

Junqueras ha demanat perdó per la passió que posa a l’hora d’expressar-se, ja que això es deu al fet d’estar en silenci forçat durant més d’un any i mig. Ha insistit que no odia Espanya ni la seva gent. Ans el contrari.

“Jo estimo Espanya. Estimo la gent i a la cultura espanyoles. Ho he dit mil vegades perquè és veritat”, ha assegurat Junqueras al seu advocat Andreu Van Den Eynde.

Ha precisat, que estimar Espanya “és compatible” amb què sigui republicà català. “Estic convençut que la millor manera de garantir la convivència i les relacions és amb un reconeixement entre iguals”.

El polític català s’ha mostrat “absolutament en desacord” amb les acusacions de la Fiscalia, que demana per a ell 25 anys de presó per un delicte de rebel·lió agreujat amb malversació.

Ricard CHECA
Enviat Especial Tribunal Suprem

 


RICARD CHECA13 Febrer, 2019
fidel_cadena-1280x960.jpg

El fiscald el Suprem, Fidel Cadena

El fiscal Fidel Cadena ha estat contundent. Ha deixat molts titulars durant la seva al·legació. De moment és l’únic que parlat de “moments violents” i de rebel·lió. El representant del Ministeri Fiscal en el judici contra el procés ha explicat que a Catalunya s’ha creat una legislació paral·lela i un procés de desconnexió al marge de la legalitat. Per a Cadena, la Cambra Catalana s’ha convertit en un “parlament irregular” en aprovar la llei del referèndum que tindria lloc el passat 1 d’octubre del 2017.

El fiscal ha acusat els líders independentistes asseguts al banc dels acusats d’ordir un pla minuciós per separar Catalunya de l’estat espanyol i que per assolir aquest objectiu van fer servir el poder dels Mossos d’Esquadra, qui es posa al costat de la rebel·lió i les muralles humanes. El representant del Ministeri Públic recorda que en aquest judici no s’està criminalitzant cap ideologia política, sinó un procés penal. També ha dit que en aquest procés independentista hi ha hagut actes violents.

Els dos fiscals, Javier Zaragoza i Fidel Cadena, han fet mans i mànigues per desmuntar l’estratègia de defensa dels líders sobiranistes. Ambos dos han insistit en la necessitat de respectar els paràmetres constitucionals. Han dit que no hi ha sobirania catalana perquè només hi ha una sobirania espanyola, la dictada per la Carta Magna. També han remarcat que la sobirania resideix en el poble espanyol i no només en el poble català. De fet, en la seva opinió, “uns pocs no poden decidir sobre el que és de tots”.

Ricard CHECA
Enviat Especial Tribunal Suprem

 


RICARD CHECA12 Febrer, 2019
javier-hernandez-1280x960.jpg

És un home discret, sensible i els que el coneixen professionalment asseguren que és un excel·lent jurista i un acèrrim defensor de les lleis. Entén que els detinguts i acusats tenen drets inviolables. A Javier Hernández li agrada la música clàssica. De fet, ella forma part de la seva vida. És un estudiós del dret i una persona que es dedica de cos i ànima a la seva professió. Tot i que és president de l’Audiència Provincial evita l’excessiva exposició pública i mediàtica. No li agraden els jutges estrella, els quals aprofiten els judicis mediàtics per treure’n profit personal o professional. En aquesta entrevista, Javier Hernández és transparent i opta per compartir amb els nostres lectors la seva part més humana.

Moment de l’entrevista al president de l’Audiència

Com està la justícia?
No podem obviar que la imatge que es projecta és dolenta i que vivim en un moment força crític. Però també cal dir que, sovint, la imatge projectada no representa ni la realitat ni la veritat absoluta. És una percepció. És cert que la societat té motius per percebre una situació de crisi i això afecta, evidentment, la legitimitat i la confiança de la justícia. Si la societat no confia, el valor de la nostra legitimitat es redueix.

La ciutadania no hi confia?
El nostre model de justícia és eficaç, amb un important nivell de qualitat i protegeix els drets i les llibertats fonamentals. El grau d’independència dels jutges i magistrats és alt. Aquesta és la realitat. S’ha projectat una imatge que és fruit d’un intent groller de manipulació per part de la política –amb la p minúscula, que és la pitjor política– contra la justícia que no necessàriament és poder judicial.

És possible separar el poder judicial de l’administració de la justícia? Està polititzada la justícia?
No hem d’oblidar que la política es tradueix en opcions de valors, de transformacions i el discurs polític, com a eix configurador de la nostra realitat social, està present en la justícia. No som un organisme social al marge de la societat. Integrem un engranatge institucional dins la societat.

La política és un component que determina la realitat social, la llei té una connotació política i els jutges som cridats a interpretar la llei. Inevitablement, en la interpretació de la llei, els jutges utilitzen elements polititzats intel·lectualment, utilitzem opcions de valors. La política ho és tot. Els jutges no som eunucs polítics.

El jutge fa política de partit?
No, i no ho pot fer. I si ho fa, és un incompliment del seu deure professional. El jutge fa política pública? És clar que sí. En el cas de les clàusules del sòl abusives el jutge està fent política pública de distribució. Quan reconeix el dret a una prestació pública, està fent política, però no política partidària. Analitzem els drets segons els nostres valors i software personal. El jutge té una càrrega d’interpretació. Avui dia, és molt, molt difícil ser jutge.

Quins són els límits d’un jutge?
No hauríem d’actuar amb prejudicis. Estem obligats a no prejutjar. Ens hem de deixar convèncer amb arguments. Hem de rebre l’al·legació de les parts, respectar i afavorir el debat contradictori. Després hem de reflexionar abans de decidir.

Quin és el pitjor prejudici?
La no obertura de ment. No pots jutjar si no saps escoltar l’argumentació de les parts.

Quines són les qualitats que ha de tenir, avui dia, un jutge?
Fa 30 anys que em dedico a aquest ofici i ara, per cada dia que passa, veig enormes dificultats per ser un bon jutge. Però ha de tenir, essencialment, capacitat d’escoltar, ha de respectar les regles del procés i ser capaç de crear condicions comunicatives. Ha de poder organitzar els drets de la defensa i de contradicció que estudia el Dret i que accepta la fal·libilitat, tenir un punt de mala consciència, ganes de millorar i intentar traslladar una sensació de correcció normativa a l’hora de decidir i també d’equitat. Ha de tenir compassió, esforç d’individualització i procurar que cada sentència sigui un acte renovat. Cada cas és un cas.

Javier Hernández fa 30 anys que és jutge

Ajuda a la imatge de la justícia parlar de jutges conservadors i progressistes?
No. L’origen no ideològic dels jutges és objecte de control, escrutini i avaluació social. Tinc la sensació que al nostre país se simplifiquen molt els conceptes. No sé què significa ser jutge conservador o progressista. Dels anomenats jutges progressistes en conec alguns que tenen visions inaudites i restrictives d’alguns drets i jutges conservadors que són tot el contrari. Jo els distingiria com a autoritaris i no autoritaris. No podem estar tan preocupats amb la taxonomia, la classificació de les coses. Des de dins ens costa classificar. M’importa molt poc que un jutge sigui conservador o progressista, em preocupa molt més que sigui un gran professional. Un gran jutge és sempre lliure.

Vostè ho és?
Ho intento, però no sé si sóc un gran jutge. Faig esforços per seguir en el camí de l’excel·lència.

Vostè és conegut com a excessivament garantista dels drets dels detinguts o processats.
No pot ser d’una altra manera. Els drets d’una persona acusada són els d’una persona innocent i un jutge està obligat a defensar la presumpció d’innocència. He condemnat molta gent a la privació de la llibertat, però he lluitat sempre per respectar els seus drets. És una garantia d’encert en les meves decisions. Si m’equivoco, les conseqüències són gravíssimes, per tant el protocol per evitar l’equivocació ha de ser escrupolós. Els acusats també tenen drets, no ho podem oblidar.

S’ha equivocat molt?
Espero que no. Mai no he signat cap sentència conscient que m’estic equivocant. N’he signat moltes amb la convicció que segurament l’acusat ha comès el delicte però l’he absolt perquè no estic segur el 100%. He intentat no condemnar mai un innocent. Les conseqüències d’una errada són tremendes.

Ha perdut la son a l’hora de redactar alguna sentència?
He de confessar que dormo poc. Treballo molt a la nit. Redactar una sentència és una tasca difícil, de molta responsabilitat i, per tant, necessita un espai de molta concentració. I això ho trobo a la nit. Algunes decisions m’han amoïnat fins a trobar la solució jurídica adient i fàcticament acreditada. Algunes m’han suposat veritables esforços, reflexió, reconstrucció de l’argument…

Com s’ho fa, vivint a Tarragona i sent el màxim responsable de la judicatura, per continuar gaudint del respecte de molta gent i de les institucions?
He intentat ser un jutge discret. Alguns col·legues vinculen la seva funció a un cert protagonisme social o al moment mediàtic. Jo he intentat fugir de tot això.

El jutge entén que la relació amb la premsa ha de ser respectuosa

Però tampoc no s’amaga…
No. Però no he estat un jutge extravagant ni massa integrat en el cercle del poder local o de la representativitat social i econòmica. He volgut mantenir-me’n al marge. Com a president de l’Audiència Provincial he intentat tenir una representació no excessiva, de poca exhibició i molta prudència.

De vegades ploro
Qui és Javier Hernández?
Una persona que fa de jutge i que intenta ser fidel a alguns valors. És més important el valor de la vida que la vida.

Uf… vostè és un romàntic…
Sí i molt emotiu. Sóc massa sentimental. Soc d’aquelles persones que s’emociona i plora amb una pel·lícula.

Encara plora?
Sí, de vegades per fora. No crec que sigui dolent plorar.

Vostè és d’aquells que es capfica molt?
Quina pregunta!!! Les coses m’afecten massa i de vegades no puc evitar-les, perquè no depenen de mi. En algunes ocasions arrossego culpes de les quals no en soc responsable.

És una persona tímida?
Una mica. Depèn del context i de les circumstàncies.

Hernández treballa moltes hores

Li agrada la solitud?
De vegades sí.

És empàtic?
Ho intento. És una virtut judicial, però és difícil.

Estem al seu despatx sentint música clàssica, aquella que ens aporta serenor...
Clàssica i jazz són les meves predilectes.

És un home sensible?
Sóc molt sentimental, és un dels meus defectes. Soc una persona emotiva i això planteja un problema interessant: el tractament de l’emoció en la decisió judicial.

Si no fos jutge, quina professió hauria triat?
No ho sé. Vaig estudiar amb la voluntat de ser jutge.

És un enamorat de la seva feina…
Sí, moltíssim. És un privilegi treballar en allò que ens dona sentit a la vida, per això em fa molt de mal, m’entristeix, quan tenim una situació de crisi. A mi m’afecta molt. Em produeix una tristor terrible el que està passant…

Javier Hernández evita els flashos mediàtics

La constitució, la referència
Arran del procés independentista, hi ha jutges que diuen que és molt difícil treballar a Catalunya. A Tarragona hi ha la mateixa sensació?
Per tarannà, per història, per societat amable, no… El que no acceptem és aquesta idea que la justícia és aliena al país o a la societat, com si fos un model de justícia colonial, com si nosaltres fóssim extraterrestres. Jo fa 30 anys que sóc al servei de la judicatura i ningú no em pot dir que no formo part d’aquesta societat. Som jutges que exercim el poder judicial a Catalunya i que estem al servei dels valors i del sistema judicial. El nostre compromís és amb la Constitució, perquè no pot ser d’una altra manera. Nosaltres som agents del poder públic en la defensa dels drets i les llibertats, protegits per la Constitució.

És fidel a la Constitució?
La meva norma de referència i el meu codi de conducta venen determinats per la Carta Magna, perquè és la garantia de la convivència pacífica. Hi ha missatges que incorporen la violència.

Quins?
Quan sentim dir que els jutges no són nostres, que són del règim… o fora jutges i fiscals de Catalunya o quan van fer la pintada a les parets de l’Audiència on deien que aquesta terra serà el vostre infern… Això és molt trist.

Està dolgut?
Sí, molt. Allò em va entristir molt.

Es van traspassar línies vermelles?
Tots vam viure una situació difícil. El somni s’ha trencat. Vivíem en una societat integrada i integradora i ara s’aprecien riscos de trencament i de fractura, de pressió emocional… I això m’afecta com a persona i com a ciutadà.

L’han amenaçat mai?
No, mai. Arran del procés, mai. Estic segur que tots els col·lectius polítics i socials de la ciutat participen de la idea que la justícia està al servei de la convivència. He parlat amb diferents responsables de la societat per evitar situacions de violència i la resposta ha estat impecable.

La situació ara està més tranquil·la?
Es viu una calma tensa.

Actes insòlits
Vostè és amic del jutge del Suprem Pablo Llarena. Quan veu que ha d’anar amb un important dispositiu de seguretat personal i li fan pintades a casa seva… Què en pensa?
És molt trist. És el símbol de la gravetat de la crisi social, política i constitucional. Estem en una situació de descomposició social. La persecució, l’escarni, la violència cap a un jutge és quelcom insòlit.

També és insòlit que un jutge empresoni polítics…
També és insòlit un procés de ruptura institucional com el que s’ha produït, amb l’absència de límits, de confrontació… El jutge Pablo Llarena, amb independència i amb destacat compromís professional, ha pres decisions que són motivades, racionals, responsables i que són del tot controlables. Aquesta reacció social és molt trista. Cal recordar que feia 25 anys que el jutge Llarena vivia a Catalunya, els seus fills són catalans…

Hi ha presos polítics?
No, no són presos polítics.

S’està allargant massa la presó preventiva?
No puc contestar d’una manera categòrica perquè en desconec els detalls i les circumstàncies. Els delictes són greus i el risc de fuga, identificats a partir de l’estratègia adoptada per alguns dirigents polítics, ha fet que les resolucions fossin estrictes. Davant del risc de fuga, la presó provisional és una conseqüència raonable.

Javier Hernández va ser candidat al Tribunal Suprem

Però s’està allargant?
No puc opinar. Institucionalment, és un deure no opinar.

Què pensa quan veu el president Quim Torra dient als CDR que ‘apretin’. Això ajuda a la convivència?
Com a jutge he de mantenir-me al marge i no opinar sobre les accions polítiques i no valorar el discurs polític. Tinc la meva opinió com a ciutadà però no la puc compartir.

La música, la clau
Com és el seu dia a dia?
És molt complicat. M’aixeco a tres quarts de 8. Intento arribar a l’Audiència a tres quarts de 9. A les quatre arribo a casa i faig una becaina. Cap a dos quarts de sis torno a la feina, si no tinc altres compromisos  com cursos, viatges o conferències. Estic a la feina fins passades les 9 del vespre. Sopo amb la família i després em poso a llegir, a escriure o a preparar conferències. A dos quarts de dues me’n vaig a dormir.

Sap tocar algun instrument?
No. Soc un desastre. Soc incapaç de produir una sola nota harmònica. Soc molt consumidor de música: visc i treballo amb música. A casa també. No puc treballar si no tinc música.

Encara va al cine?
Sí, però menys del que m’agradaria. És una de les meves grans passions.

Què li falta per ser realment feliç?
La felicitat no és un estat, és un objectiu. Com tots els objectius, el més bonic i interessant és intentar-ho. Busco la felicitat i en aquest camí trobo moments meravellosos, durs, difícils…

El jutge treballa escoltant música clàssica

Com està Tarragona judicialment parlant?
Tenim un índex d’entrades per damunt de la comunitat autònoma i de la resta d’Espanya. No obstant això, tenim una taxa de resolubilitat important. Es treballa amb molta serietat i celeritat. Tenim alguns territoris que estan sanejats i són àgils. Les Terres de l’Ebre funcionen bé, Amposta i Tortosa estan molt a prop de l’òptim. Gandesa té alguns problemes que s’estan solucionant. I a Tarragona capital la situació és bona, hi ha estabilitat de funcionaris i jutges… Els jutjats de violència de gènere tenen una resposta correcta, el Registre Civil funciona molt bé.  L’Audiència manifesta algunes mancances i problemes amb els assenyalaments dels judicis orals. Hi ha retards que estem intentant solucionar.

Quan tindrem el Fòrum de la Justícia?
No pinta bé. Vam mantenir una reunió informal amb la consellera de Justícia i ens va dir que no es pot pressupostar. Ha dit que es nega a fer promeses que no estiguin basades en un pronòstic real d’execució. El fòrum és una demanda social i, de moment, no hi ha cap previsió, ni de data ni de pressupost.

La gent acudeix massa a la justícia?
Sí. La mediació és un recurs més qualitatiu que quantitatiu. El recurs de recórrer a la justícia hauria de ser excepcional. Hi hauria d’haver fórmules d’arbitratge. La gent critica molt la justícia però hi acudeix. Diuen que no se’n fien, però hi venen. Això és bo, ja que és un circuit que legitima el sistema judicial.

Què pensa de la corrupció?
És un problema gravíssim, terrible. Per a mi és dels més greus perquè desmotiva i afebleix el sistema institucional i provoca desafecció social.  La corrupció desanima la inversió i té repercussions nefastes per a l’economia. A més, estimula l’antipolítica, alimenta el populisme i desarticula el sistema democràtic. És intolerable.

Vostè és molt discret. Quina relació manté amb la premsa?
No m’agrada i no em sento còmode amb el maridatge entre la premsa i els jutges, perquè pot propiciar una assistència mútua. Això, d’alguna manera pot incomplir algun deure o no afavorir una imatge d’imparcialitat, tan desitjada com necessària. Hi ha el risc que es converteixi en una relació perillosa. Respecto els periodistes i no vull aprofitar-me’n perquè no passi a la inversa. No vull intercanvis.

Hernández és un jutge que intenta ser discret

Quin model propugna?
Un model, òbviament, cooperatiu, transparent i responsable. Una relació sincera i honesta i respectuosa.

No m’agraden els jutges estrella
Li agraden els jutges «estrella»?
No, gens. De vegades un jutge es converteix en «estrella» per la mediatització del cas i contra això no s’hi pot fer res. El que no m’agrada en absolut és l’autopromoció d’un jutge que treballa en un cas mediàtic. És un comportament intolerable.

Vostè és jutge, president de l’Audiència… i després?
Ni idea.

El Suprem és la pròxima parada?
Podríem dir que sí.

Com s’hi arriba?
Jo he fet el que crec que s’ha de fer per arribar-hi. A partir d’aquí, hi ha variables que jo no controlo.

És la segona vegada que ho intenta…
Hi ha un grup que m’ha donat l’aval i m’ha animat, però quan arriba al centre de decisió, al CGPJ, és una qüestió de la qual em resulta difícil parlar. Mai no he demanat el suport de ningú. Només puc demanar l’aval professional. No vull demanar cap favor a ningú. No faig la cort ni el ‘paseíllo’ als despatxos dels vocals del Consell General del Poder Judicial. Ells coneixen perfectament el meu currículum i només puc presentar-me amb la meva experiència. Vull arribar-hi per mèrits professionals i personals.

Per cert, com es viu a Tarragona?
Sempre he estat molt a gust a Tarragona, però és cert que no aprofito la ciutat com es mereix. No disposo de temps per conèixer-la. Em plantejo una passejada cada dia per les seves platges. És un projecte pendent des de fa trenta anys.

Ricard CHECA

 


RICARD CHECA11 Febrer, 2019
mossos_2.jpg

Policia Nacional i Mossos d’Esquadra contra el tràfic de droga

Una desena de detinguts és, de moment, el resultat de la intervenció conjunta de la Policia Nacional i Mossos d’Esquadra contra el tràfic de marihuana.

Els agents estan realitzant des de primera hora d’aquest matí escorcolls en diferents urbanitzacions de Tarragona, més concretament en la zona de la Platja Llarga. Però, el dispositiu policial contra una banda organitzada que es dedica al tràfic de droga també és visible al Baix Penedès, Tarragonès i Baix Camp.

Feia mesos que la policia controlava els responsables d’aquestes plantacions indoor de marihuana. No obstant això, no ha engegat l’operatiu fins que no va tenir tot lligat.

La investigació continua oberta i el jutge ha decretat el silenci de les diligències.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES



Newsletter