RICARD CHECA, autor a Diari La República Checa

RICARD CHECA8 Desembre, 2019
bombers.jpg

Un home de 77 anys ha patit cremades greus, de segon i tercer grau, en el 50% del seu cos després d’incendiar la barraca en què vivia al Vendrell, mentre que una altra persones ha resultat amb cremades més lleus a l’intentar rescatar-lo.

L’incendi, que ha cremat la barraca, situada darrere del carrer Francesc Vidal, s’ha produït, segurament, com a conseqüència de la deflagració d’una bombona petita de butà. L’home ha estat evacuat a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona.

L’avís de l’incendi, en l’extinció han participat quatre dotacions dels Bombers de la Generalitat, s’ha rebut a les 18.31 hores i a les 18.51 el foc ja estava apagat.

 


RICARD CHECA11 Octubre, 2019
didac2-1280x960.jpg

Dídac Nadal, president d’Espimsa

La situació financera de l’empresa municipal de Mercats (Espimsa) és de col·lapse econòmic. Ho diu el president de la companyia, Dídac Nadal. En una conversa amb els periodistes, el regidor de Junts per Tarragona ha explicat que Espimsa havia sol·licitat amb urgència més de 835 mil euros per poder pagar els proveïdors, els bancs i les nòmines dels treballadors.

Nadal assegura que un cop analitzada la situació econòmica, legal, comptable i laboral s’han adonat que l’empresa es troba en una situació de bloqueig financer. El panorama no és gens agradable, ja que l’empresa no podrà fer front a les seves obligacions de venciment immediat, com és el cas dels proveïdors, treballadors i crèdits. Per aquesta raó, ha sol·licitat amb caràcter d’urgència 835 mil euros per poder tancar l’exercici sense incórrer en impagaments a tercers.

Nadal assegura que un cop analitzada la situació econòmica, legal, comptable i laboral s’han adonat que l’empresa es troba en una situació de bloqueig financer

Nadal està convençut que el govern municipal liderat pel republicà Pau Ricomà – amb qui manté una excel·lent relació – posarà els diners necessaris per evitar una situació caòtica. El president d’Espimsa ha tingut algunes paraules crítiques envers l’anterior presidència perquè, d’alguna manera, ha permès que la situació s’aguditzés.

Dídac Nadal també ha explicat que acomiadar l’actual gerent d’Espimsa, Isidre Prunor, costarà a l’erari públic uns 68 mil euros. El seu contracte finalitza el proper mes de novembre. El nou gerent cobrarà uns 65 mil euros anuals, la mitad del del que cobrava Prunor, que ocupava el càrrec des de l’any 1992. La directora del Mercat Central té una nòmina de 63 mil euros anuals. No és la que més cobra a l’empresa pública.

 

VÍDEO
Declaracions de Dídac Nadal, president d’Espimsa


RICARD CHECA11 Octubre, 2019
estela1-1280x960.jpg

Per ser policia primer s’haurà de ser bona persona. Aquesta no és una frase proferida per un intel·lectual o catedràtic. És la convicció del comissari en cap de la Regió Policial del Camp de Tarragona dels Mossos d’Esquadra, el lleidatà Josep Maria Estela.

Moment de l’entrevista a Josep Ma. Estela

La seva altura i el físic sovint actuen com a un veritable escut. És un home poc donat a les parafernàlies i a l’exotisme mediàtic. Sap que el temps és or i intenta no perdre’l amb futileses incoherents i inconseqüents. És diplomàtic i alhora força educat i transparent. Té les idees clares tant en l’àmbit personal com professional. Als seus 49 anys, aquest llicenciat en Dret natural d’Alcarràs, és un enamorat de la seva professió.

Estela ens rep al seu despatx a la tercera planta de la Comissaria dels Mossos d’Esquadra a Camp Clar. Un despatx força lluminós, però amb una decoració senzilla i minimalista. Els reconeixements i guardons més ‘sentits’ ocupen un espai destacat en els prestatges d’un dels armaris.

Josep Ma. Estela és comissari dels Mossos a Tgna

És un home que sap navegar amb mestria entre l’informal i el protocol·lari. Ens ofereix un cafè i es fa el nus de la corbata. Sense cap tabú ens explica episodis de la seva infantesa i adolescència. Ser policia no era el seu principal (principal) somni, però era una possibilitat que li anava seduint, sobretot perquè anava coincidint amb mossos (de la primera promoció) que freqüentaven el gimnàs, el bar del poble…

Als 25 anys, va arribar el moment de prendre la decisió d’estudiar per convertir-se en mosso d’esquadra. Tot just, començava el desplegament de la policia catalana. Era l’any 1994. Josep Maria Estela va decidir abraçar l’oportunitat i formar part del “projecte engrescador”.

Diu que hem passat de mirar els WhatsApp a enviar missatges, convertint-nos en un perill en la carretera

La vocació i el servei públic li motivaven molt més que l’uniforme. Estela és d’aquells que entenen que per ser un bon policia, primer s’haurà de ser bona persona. Els veritables policies són aquells que a banda de fer justícia a la professionalitat, s’esforcen per conèixer el cos i s’encarreguen d’omplir la ‘motxilla’ d’experiència, coneixements, formació permanent i que adopti els valors d’una policia moderna.

Porta la carmanyola a la feina
Seguint l’exemple de Pep Guardiola, el màxim responsable dels Mossos a Tarragona sol matinar. Continua vivint a Lleida. Abans d’emprendre el seu viatge diari a Tarragona, on sol arribar cap a dos quarts de 9, esmorza i prepara la ‘fiambrera’ (tal i com es diu a Lleida). Aprofita el viatge per “pensar i donar tombs a les coses que tinc pendent”.

Un cop a la comissaria despatxa amb la resta de comandaments, supervisa els principals indicadors sobre els paràmetres de seguretat i intenta reunir-se sovint amb els representants dels diferents sectors de la societat tarragonina. “No faria bé la meva feina si quedés tot el dia tancat al despatx”, diu Estela, qui té sota el seu comandament 1.300 mossos.

La vocació i el servei públic li motivaven molt més que l’uniforme

Diu que els seus galons no el fan diferent dels seus companys, a qui qualifica “d’herois”, ja que s’hi juguen la seva integritat física i fins i tot la seva vida. “Alguns – comenta – han arriscat la seva vida durant els patrullaments”. D’acord amb el nostre entrevistat, el nivell d’implicació personal és, en molts casos, superior a allò que se’ls demana i això no es reconeix mai”.

Josep Maria Estela sol mirar als ulls del seu interlocutor mentre parla. És un home a qui agrada la transparència i la lleialtat. Sap que el rigor i la credibilitat impliquen fer autocrítica. I la fa sense cap mena de complexos.

Creu que es podria potenciar encara més la relació dels Mossos amb les policies locals. “Encara hi ha molt de camí per recórrer”, remarca el comissari, favorable a la creació d’una llei que parli del sistema de policia de Catalunya i de com “ens hem de relacionar, col·laborar i cooperar amb les policies locals”.

A Estela li agrada desmitificar tabús. Per això tira a terra les insinuacions de l’existència d’una relació contorbada amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional qui desenvolupen les seves competències a Catalunya amb “un alt nivell de qualitat i professionalitat”. És explícit: “més enllà de les simpaties o idees personals hi ha molta bona relació”.

De tant en tant, Estela ajusta les ulleres com si volgués transmetre el seu missatge a través de la mirada. Quan li fem preguntes menys ‘simpàtiques’ no perd el somriure ni s’atabala. No fuig dels temes polítics, tot i que entén que no és la millor persona ni la més adequada per contestar-les. No per por, sinó que s’ha d’evitar missatges que poden ser mal interpretats. “Som policies i hem d’estar al servei de la llei i lluitar pel benestar i la seguretat dels ciutadans. Hem de mantenir la neutralitat”. Estela entén que els Mossos no viuen el seu pitjor moment pel que fa a efectius, tot i que sempre fan falta més. A l’estiu vinent està previst que hi hagi més reforços policials. Li parlem de l’operació toga i de la seva necessitat. Ell reconeix que va haver-hi una “sèrie de circumstàncies” que va obligar a activar la vigilància policial als jutjats.

Està convençut que hi haurà un moment que no caldrà mantenir aquest servei perquè imperarà el seny, el sentit comú i la normalitat. De totes maneres, “hem fet el servei que ens van demanar i vam mantenir el nostre servei en quotes altes. Quan revoqui aquest ordre, podem desviar aquests agents a altres serveis i a la seguretat i benestar dels ciutadans”.

La solució efectiva (del top-manta) no depèn de jugar al gat i a la rata ni desplaçar el problema d’un carrer a l’altre. Ens podem fer mal si no s’actua amb rigor i sentit de la responsabilitat

El comissari Estela segueix parlant amb tota normalitat i no evita cap pregunta per més incòmoda que pugui semblar. Li preguntem sobre l’estat de la (in)seguretat a Tarragona i la resposta és clara: “Hem aconseguit fer molta prevenció perquè no hi hagués casos de violència extrema i situacions realment greus. Ha estat un bon estiu”. És evident que “no podem evitar les baralles i algunes agressions en les zones d’oci nocturn, però hem fet molta prevenció”, insisteix. Però Estela també és crític amb situacions que depenen més de l’acció i voluntat polítiques que de l’actuació policial. A títol d’exemple ha esmentat el fenomen dels top manta. Considera que la solució efectiva no depèn de jugar al gat i a la rata ni desplaçar el problema d’un carrer a l’altre. Adverteix que “ens podem fer mal” si no s’actua amb rigor i sentit de la responsabilitat.

Entén que cal la implicació del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats, ja que és imprescindible “definir clarament” com i quan es pot ocupar la via pública i quines són les competències de cada un dels cossos policials. Estela és taxatiu: “No podem continuar així. Hi ha el perill de fer-nos mal”. Però un dels aspectes que (pre)ocupa el responsable policial són els accidents de trànsit, ja que considera que socialment “s’ha normalitzat massa” aquest tipus d’accidentalitat.

Per a Josep Maria Estela és imperatiu prendre mesures efectives per evitar que la gent es mati en la carretera. “De vegades em pregunto: – confessa el comissari amb un semblant preocupat – donem importància real a la vida humana?”

No fuig dels temes polítics, tot i que entén que no és la millor persona ni la més adequada per contestar-les

El nostre interlocutor tem que s’estigui abusant de la paraula accident per justificar la imprudència humana. Diu que quan hi ha excés d’alcohol o de velocitat o de distraccions al volant no es pot parlar d’accident. El responsable policial diu que hem passat de mirar els WhatsApp a enviar missatges, convertint-nos en un perill en la carretera. Per aquesta raó demana una resposta penal més dura, ja que “no estem davant d’un accident sinó d’una responsabilitat del conductor”.

El telèfon sona però el comissari no interromp l’entrevista. Seguim la conversa i un dels assumptes que abordem és l’agressió sexual que va patir una periodista a Vilafranca per part d’un Mosso d’Esquadra. Estela mentre intenta evitar pronunciar-se sobre casos aïllats, diu que la resposta de rebuig per part de les administracions judicials i policials, de la societat i de la política contra els abusos sexuals “ajuden molt”. “Estic molt orgullós que la societat hagi declarat la guerra a aquesta plaga”, comenta el comissari, tot dient que “la nostra resposta ha de ser tolerància zero i si l’agressor és un policia la resposta encara ha de ser més contundent, però hem de ser racionals, respectant la presumpció d’innocència i saber primer que va passar”.

Se sent orgullós de pertànyer a una “policia moderna” que és una de les institucions més ben valorades de Catalunya

Tot i recordar que el cos dels Mossos d’Esquadra està format per homes i dones que es poden equivocar, Estela fa una defensa acèrrima dels policies perquè una majoria aclaparadora porta una motxilla carregada d’experiència, coneixements i valors que representen el cos: servei públic, honestedat, implicació, professionalitat i compromís. De fet, no amaga que se sent orgullós de pertànyer a una “policia moderna” que és una de les institucions més ben valorades de Catalunya.
Josep Maria Estela fa 25 anys que forma part dels Mossos. Va estar destinat a 6 de les 9 regions policials. Això, òbviament, dóna un bagatge i una visió àmplia de la seguretat a nivell nacional, ja que ha pogut “gestionar recursos, liderar persones i treballar per consolidar objectius.

El cap policial és un home a qui agrada l’ordre i la disciplina, però insisteix en la necessitat d’apropar els Mossos “encara més” als ciutadans. Defensa la tesi que els policies han de tenir sentiments i de ser bones persones. Un policia sense sentiments – assegura – és un monstre. Li fem algunes preguntes d’índole més personal, oblidant per moments que porta un uniforme amb galons. Ell es deixa portar i no amaga que “és una persona feliç”. Aquesta felicitat la busca en “la senzillesa de les coses”, com pot ser “escoltar un ocell, caminant entre un camp de fruiters, passejant en bici o gaudint de la família”. Potser resulta difícil veure que un home (policia) de 90 quilos i un metre noranta emocionar-se. Doncs, sí. Ell confessa que s’emociona més del que li agradaria. “Sí, sí, de tant en tant se m’escapen les llàgrimes”. No es considera un romàntic, però sí sensible.

S’esforça per ser un més del seu equip, ja que està rodejat de grans professionals amb una gran capacitat tècnica

Diu que li costa moltíssim abstreure’s dels problemes de la feina i li agradaria cercar algunes estratègies per ‘blindar’ el seu cap, evitant així portar els problemes de la feina a casa . “No sé fer un ‘kit kat'”. Però clar, això no depèn de l’ésser humà. Es diu empatia i responsabilitat. Josep Maria Estela intenta no centrar el discurs en la seva persona i evita parla de les seves virtuts, tot i que reconeix que s’esforça per ser un més del seu equip, ja que està rodejat de grans professionals amb una gran capacitat tècnica.

Josep Maria Estela, qui se sent molt còmode i a gust a Tarragona, assegura que és una persona a qui li agrada la transparència, el respecte i la senzillesa.

La nostra conversa termina quan el comissari confessa que està orgullós de capitanejar un equip de més de 1.300 homes i dones, els quals estan compromesos en millorar el benestar i la qualitat de vida dels ciutadans. Recorda que malgrat portar uniforme, els Mossos són persones i tenen sentiments…

De fet, entén que les persones i la seva seguretat han d’estar per damunt de les xifres i les estadístiques.

 


RICARD CHECA10 Octubre, 2019
andreu4-1280x722.jpg

El color vermell era el que més destacava a la sala de plens de l’Ajuntament de Tarragona. A La sala més noble del palau municipal no hi cabia ni una agulla. Autoritats polítiques, policials i personalitats del món de l’esport i social no han volgut perdre’s l’acte institucional del nomenament del president de Nàstic, Josep Maria Andreu, com a fill predilecte de Tarragona.

El popular líder esportiu ha pujat les escales de l’ajuntament acompanyat de la seva dona i dels seus fills. Al seu rostre es podia apreciar nerviosisme, satisfacció, alegria immensa i gratitud. Andreu anava repartint salutacions. Els seus ulls vidriosos evidenciaven tendresa, agraïment i generositat.

Carla Aguilar, Josep Ma. Andreu, Pau Ricomà i Mary López

Lluïa un vestit negre, camisa blanca i corbata vermella. Ha entrat per la porta que donava accés al plenari. La seva família més propera l’esperava asseguda en les bancades reservades normalment pels regidors. Davant s’asseien les autoritats municipals i figures destacades de la societat tarragonina. Entre el públic podíem trobar cares molt conegudes, algunes d’elles noms rellevants del món de l’esport i altres molt lligades a la figura de Josep Maria Andreu.

Es respirava alegria, tendresa i bon rotllo. Ingredients que troben normalment en el contacte amb el president del Nàstic i la seva gent. Malgrat tractar-se d’un acte altament institucional, la sensació era d’estar entre família. La regidora d’Esports, Mary López, ha estat l’encarregada de fer una descripció personal i professional del nou fill predilecte de Tarragona: un home treballador, patidor, amant de la seva ciutat i bona persona.

El president del Nàstic amb algunes autoritats

Josep Maria Andreu, en el seu torn de paraula, ha començat per dir que no és mereixedor d’aquesta alta distinció. Ha donat a entendre que no ha fet res més que lluitar per esdevenir un bon ciutadà, un bon pare, un bon marit, un bon fill i ara un bon avi. Ha agraït el seu pare el fet d’inculcar-li el sentiment grana. Andreu ha destacat els valors del club grana i s’ha emocionat quan ha parlat del ‘Nàstic Genuïne’, perquè és el millor equip de la història del Nàstic.

També ha volgut dedicar el diploma a la seva família perquè, en definitiva, és qui el recolza de forma incondicional, plogui o faci sol. Una manera bonica de dir en els bons i mals moments. I és que el Nàstic porta una mala ratxa. Els resultats no l’acompanyen. Andreu ha tingut paraules d’agraïment vers els anteriors alcaldes de la ciutat i a tots els partits que van votar per unanimitat la seva candidatura. També ha nomenat el grup de promotors de la seva candidatura, entre ells l’exregidor Agustí Mallol, qui no ha amagat les llàgrimes en abraçar el president Andreu.

Andreu saluda els membres del Nàstic Genuïne

L’equilibre del president
Després de lliurar-li l’alta distinció, l’alcalde de Tarragona, el republicà Pau Ricomà, ha destacat la importància de Josep Maria Andreu en la història del club i en l’esport de la ciutat. El batlle ha recordat la ‘febre’ nastiquera que va viure Tarragona quan el club va pujar a primera. Ha agraït al president del Nàstic la seva implicació, persistència i dedicació. “El Nàstic és una gran realitat” gràcies a l’equilibri i sensatesa del seu president, ha dit l’alcalde, desitjant que la mala ratxa del Nàstic sigui momentània. De fet, Pau Ricomà confia que Josep Maria Andreu serà capaç, amb el seu savoir faire i intuïció, capgirar la situació complicada que travessa el club grana.

La mare d’Andreu visiblement emocionada

Després de l’acte protocol·lari, el president del Nàstic, visiblement emocionat, s’ha fotografiat amb tots i cadascú dels assistents que s’hi ha acostat per felicitar-lo. Una de les darreres fotos que ha fet ha estat amb els seus dos fills: Tono i Jose, qui “aguanten els meus bons i mals moments”. Josep Maria Andreu no s’oblidarà d’aquest dia, igual que reté en la memòria el dia que va fer de pregoner de Santa Tecla. Sap que té responsabilitats afegides a la seva ciutat. És conscient que ara toca ‘estrényer’ perquè el Nàstic continuï donant alegries, com les que el president ha rebut arran d’aquest homenatge.

Josep Maria Andreu continuarà lluint la corbata vermella, però amb l’ombra del color verd, perquè l’esperança no es perd mai. O com diu ell: el got s’ha de veure sempre mig ple.

 

VÍDEOS


RICARD CHECA11 Juliol, 2019
javier-hernandez-1280x960.jpg

És un home discret, sensible i els que el coneixen professionalment asseguren que és un excel·lent jurista i un acèrrim defensor de les lleis. Entén que els detinguts i acusats tenen drets inviolables. A Javier Hernández li agrada la música clàssica. De fet, ella forma part de la seva vida. És un estudiós del dret i una persona que es dedica de cos i ànima a la seva professió. Tot i que és president de l’Audiència Provincial evita l’excessiva exposició pública i mediàtica. No li agraden els jutges estrella, els quals aprofiten els judicis mediàtics per treure’n profit personal o professional. En aquesta entrevista, Javier Hernández és transparent i opta per compartir amb els nostres lectors la seva part més humana.

Moment de l’entrevista al president de l’Audiència

Com està la justícia?
No podem obviar que la imatge que es projecta és dolenta i que vivim en un moment força crític. Però també cal dir que, sovint, la imatge projectada no representa ni la realitat ni la veritat absoluta. És una percepció. És cert que la societat té motius per percebre una situació de crisi i això afecta, evidentment, la legitimitat i la confiança de la justícia. Si la societat no confia, el valor de la nostra legitimitat es redueix.

La ciutadania no hi confia?
El nostre model de justícia és eficaç, amb un important nivell de qualitat i protegeix els drets i les llibertats fonamentals. El grau d’independència dels jutges i magistrats és alt. Aquesta és la realitat. S’ha projectat una imatge que és fruit d’un intent groller de manipulació per part de la política –amb la p minúscula, que és la pitjor política– contra la justícia que no necessàriament és poder judicial.

És possible separar el poder judicial de l’administració de la justícia? Està polititzada la justícia?
No hem d’oblidar que la política es tradueix en opcions de valors, de transformacions i el discurs polític, com a eix configurador de la nostra realitat social, està present en la justícia. No som un organisme social al marge de la societat. Integrem un engranatge institucional dins la societat.

La política és un component que determina la realitat social, la llei té una connotació política i els jutges som cridats a interpretar la llei. Inevitablement, en la interpretació de la llei, els jutges utilitzen elements polititzats intel·lectualment, utilitzem opcions de valors. La política ho és tot. Els jutges no som eunucs polítics.

El jutge fa política de partit?
No, i no ho pot fer. I si ho fa, és un incompliment del seu deure professional. El jutge fa política pública? És clar que sí. En el cas de les clàusules del sòl abusives el jutge està fent política pública de distribució. Quan reconeix el dret a una prestació pública, està fent política, però no política partidària. Analitzem els drets segons els nostres valors i software personal. El jutge té una càrrega d’interpretació. Avui dia, és molt, molt difícil ser jutge.

Quins són els límits d’un jutge?
No hauríem d’actuar amb prejudicis. Estem obligats a no prejutjar. Ens hem de deixar convèncer amb arguments. Hem de rebre l’al·legació de les parts, respectar i afavorir el debat contradictori. Després hem de reflexionar abans de decidir.

Quin és el pitjor prejudici?
La no obertura de ment. No pots jutjar si no saps escoltar l’argumentació de les parts.

Quines són les qualitats que ha de tenir, avui dia, un jutge?
Fa 30 anys que em dedico a aquest ofici i ara, per cada dia que passa, veig enormes dificultats per ser un bon jutge. Però ha de tenir, essencialment, capacitat d’escoltar, ha de respectar les regles del procés i ser capaç de crear condicions comunicatives. Ha de poder organitzar els drets de la defensa i de contradicció que estudia el Dret i que accepta la fal·libilitat, tenir un punt de mala consciència, ganes de millorar i intentar traslladar una sensació de correcció normativa a l’hora de decidir i també d’equitat. Ha de tenir compassió, esforç d’individualització i procurar que cada sentència sigui un acte renovat. Cada cas és un cas.

Javier Hernández fa 30 anys que és jutge

Ajuda a la imatge de la justícia parlar de jutges conservadors i progressistes?
No. L’origen no ideològic dels jutges és objecte de control, escrutini i avaluació social. Tinc la sensació que al nostre país se simplifiquen molt els conceptes. No sé què significa ser jutge conservador o progressista. Dels anomenats jutges progressistes en conec alguns que tenen visions inaudites i restrictives d’alguns drets i jutges conservadors que són tot el contrari. Jo els distingiria com a autoritaris i no autoritaris. No podem estar tan preocupats amb la taxonomia, la classificació de les coses. Des de dins ens costa classificar. M’importa molt poc que un jutge sigui conservador o progressista, em preocupa molt més que sigui un gran professional. Un gran jutge és sempre lliure.

Vostè ho és?
Ho intento, però no sé si sóc un gran jutge. Faig esforços per seguir en el camí de l’excel·lència.

Vostè és conegut com a excessivament garantista dels drets dels detinguts o processats.
No pot ser d’una altra manera. Els drets d’una persona acusada són els d’una persona innocent i un jutge està obligat a defensar la presumpció d’innocència. He condemnat molta gent a la privació de la llibertat, però he lluitat sempre per respectar els seus drets. És una garantia d’encert en les meves decisions. Si m’equivoco, les conseqüències són gravíssimes, per tant el protocol per evitar l’equivocació ha de ser escrupolós. Els acusats també tenen drets, no ho podem oblidar.

S’ha equivocat molt?
Espero que no. Mai no he signat cap sentència conscient que m’estic equivocant. N’he signat moltes amb la convicció que segurament l’acusat ha comès el delicte però l’he absolt perquè no estic segur el 100%. He intentat no condemnar mai un innocent. Les conseqüències d’una errada són tremendes.

Ha perdut la son a l’hora de redactar alguna sentència?
He de confessar que dormo poc. Treballo molt a la nit. Redactar una sentència és una tasca difícil, de molta responsabilitat i, per tant, necessita un espai de molta concentració. I això ho trobo a la nit. Algunes decisions m’han amoïnat fins a trobar la solució jurídica adient i fàcticament acreditada. Algunes m’han suposat veritables esforços, reflexió, reconstrucció de l’argument…

Com s’ho fa, vivint a Tarragona i sent el màxim responsable de la judicatura, per continuar gaudint del respecte de molta gent i de les institucions?
He intentat ser un jutge discret. Alguns col·legues vinculen la seva funció a un cert protagonisme social o al moment mediàtic. Jo he intentat fugir de tot això.

El jutge entén que la relació amb la premsa ha de ser respectuosa

Però tampoc no s’amaga…
No. Però no he estat un jutge extravagant ni massa integrat en el cercle del poder local o de la representativitat social i econòmica. He volgut mantenir-me’n al marge. Com a president de l’Audiència Provincial he intentat tenir una representació no excessiva, de poca exhibició i molta prudència.

De vegades ploro
Qui és Javier Hernández?
Una persona que fa de jutge i que intenta ser fidel a alguns valors. És més important el valor de la vida que la vida.

Uf… vostè és un romàntic…
Sí i molt emotiu. Sóc massa sentimental. Soc d’aquelles persones que s’emociona i plora amb una pel·lícula.

Encara plora?
Sí, de vegades per fora. No crec que sigui dolent plorar.

Vostè és d’aquells que es capfica molt?
Quina pregunta!!! Les coses m’afecten massa i de vegades no puc evitar-les, perquè no depenen de mi. En algunes ocasions arrossego culpes de les quals no en soc responsable.

És una persona tímida?
Una mica. Depèn del context i de les circumstàncies.

Hernández treballa moltes hores

Li agrada la solitud?
De vegades sí.

És empàtic?
Ho intento. És una virtut judicial, però és difícil.

Estem al seu despatx sentint música clàssica, aquella que ens aporta serenor...
Clàssica i jazz són les meves predilectes.

És un home sensible?
Sóc molt sentimental, és un dels meus defectes. Soc una persona emotiva i això planteja un problema interessant: el tractament de l’emoció en la decisió judicial.

Si no fos jutge, quina professió hauria triat?
No ho sé. Vaig estudiar amb la voluntat de ser jutge.

És un enamorat de la seva feina…
Sí, moltíssim. És un privilegi treballar en allò que ens dona sentit a la vida, per això em fa molt de mal, m’entristeix, quan tenim una situació de crisi. A mi m’afecta molt. Em produeix una tristor terrible el que està passant…

Javier Hernández evita els flashos mediàtics

La constitució, la referència
Arran del procés independentista, hi ha jutges que diuen que és molt difícil treballar a Catalunya. A Tarragona hi ha la mateixa sensació?
Per tarannà, per història, per societat amable, no… El que no acceptem és aquesta idea que la justícia és aliena al país o a la societat, com si fos un model de justícia colonial, com si nosaltres fóssim extraterrestres. Jo fa 30 anys que sóc al servei de la judicatura i ningú no em pot dir que no formo part d’aquesta societat. Som jutges que exercim el poder judicial a Catalunya i que estem al servei dels valors i del sistema judicial. El nostre compromís és amb la Constitució, perquè no pot ser d’una altra manera. Nosaltres som agents del poder públic en la defensa dels drets i les llibertats, protegits per la Constitució.

És fidel a la Constitució?
La meva norma de referència i el meu codi de conducta venen determinats per la Carta Magna, perquè és la garantia de la convivència pacífica. Hi ha missatges que incorporen la violència.

Quins?
Quan sentim dir que els jutges no són nostres, que són del règim… o fora jutges i fiscals de Catalunya o quan van fer la pintada a les parets de l’Audiència on deien que aquesta terra serà el vostre infern… Això és molt trist.

Està dolgut?
Sí, molt. Allò em va entristir molt.

Es van traspassar línies vermelles?
Tots vam viure una situació difícil. El somni s’ha trencat. Vivíem en una societat integrada i integradora i ara s’aprecien riscos de trencament i de fractura, de pressió emocional… I això m’afecta com a persona i com a ciutadà.

L’han amenaçat mai?
No, mai. Arran del procés, mai. Estic segur que tots els col·lectius polítics i socials de la ciutat participen de la idea que la justícia està al servei de la convivència. He parlat amb diferents responsables de la societat per evitar situacions de violència i la resposta ha estat impecable.

La situació ara està més tranquil·la?
Es viu una calma tensa.

Actes insòlits
Vostè és amic del jutge del Suprem Pablo Llarena. Quan veu que ha d’anar amb un important dispositiu de seguretat personal i li fan pintades a casa seva… Què en pensa?
És molt trist. És el símbol de la gravetat de la crisi social, política i constitucional. Estem en una situació de descomposició social. La persecució, l’escarni, la violència cap a un jutge és quelcom insòlit.

També és insòlit que un jutge empresoni polítics…
També és insòlit un procés de ruptura institucional com el que s’ha produït, amb l’absència de límits, de confrontació… El jutge Pablo Llarena, amb independència i amb destacat compromís professional, ha pres decisions que són motivades, racionals, responsables i que són del tot controlables. Aquesta reacció social és molt trista. Cal recordar que feia 25 anys que el jutge Llarena vivia a Catalunya, els seus fills són catalans…

Hi ha presos polítics?
No, no són presos polítics.

S’està allargant massa la presó preventiva?
No puc contestar d’una manera categòrica perquè en desconec els detalls i les circumstàncies. Els delictes són greus i el risc de fuga, identificats a partir de l’estratègia adoptada per alguns dirigents polítics, ha fet que les resolucions fossin estrictes. Davant del risc de fuga, la presó provisional és una conseqüència raonable.

Javier Hernández va ser candidat al Tribunal Suprem

Però s’està allargant?
No puc opinar. Institucionalment, és un deure no opinar.

Què pensa quan veu el president Quim Torra dient als CDR que ‘apretin’. Això ajuda a la convivència?
Com a jutge he de mantenir-me al marge i no opinar sobre les accions polítiques i no valorar el discurs polític. Tinc la meva opinió com a ciutadà però no la puc compartir.

La música, la clau
Com és el seu dia a dia?
És molt complicat. M’aixeco a tres quarts de 8. Intento arribar a l’Audiència a tres quarts de 9. A les quatre arribo a casa i faig una becaina. Cap a dos quarts de sis torno a la feina, si no tinc altres compromisos  com cursos, viatges o conferències. Estic a la feina fins passades les 9 del vespre. Sopo amb la família i després em poso a llegir, a escriure o a preparar conferències. A dos quarts de dues me’n vaig a dormir.

Sap tocar algun instrument?
No. Soc un desastre. Soc incapaç de produir una sola nota harmònica. Soc molt consumidor de música: visc i treballo amb música. A casa també. No puc treballar si no tinc música.

Encara va al cine?
Sí, però menys del que m’agradaria. És una de les meves grans passions.

Què li falta per ser realment feliç?
La felicitat no és un estat, és un objectiu. Com tots els objectius, el més bonic i interessant és intentar-ho. Busco la felicitat i en aquest camí trobo moments meravellosos, durs, difícils…

El jutge treballa escoltant música clàssica

Com està Tarragona judicialment parlant?
Tenim un índex d’entrades per damunt de la comunitat autònoma i de la resta d’Espanya. No obstant això, tenim una taxa de resolubilitat important. Es treballa amb molta serietat i celeritat. Tenim alguns territoris que estan sanejats i són àgils. Les Terres de l’Ebre funcionen bé, Amposta i Tortosa estan molt a prop de l’òptim. Gandesa té alguns problemes que s’estan solucionant. I a Tarragona capital la situació és bona, hi ha estabilitat de funcionaris i jutges… Els jutjats de violència de gènere tenen una resposta correcta, el Registre Civil funciona molt bé.  L’Audiència manifesta algunes mancances i problemes amb els assenyalaments dels judicis orals. Hi ha retards que estem intentant solucionar.

Quan tindrem el Fòrum de la Justícia?
No pinta bé. Vam mantenir una reunió informal amb la consellera de Justícia i ens va dir que no es pot pressupostar. Ha dit que es nega a fer promeses que no estiguin basades en un pronòstic real d’execució. El fòrum és una demanda social i, de moment, no hi ha cap previsió, ni de data ni de pressupost.

La gent acudeix massa a la justícia?
Sí. La mediació és un recurs més qualitatiu que quantitatiu. El recurs de recórrer a la justícia hauria de ser excepcional. Hi hauria d’haver fórmules d’arbitratge. La gent critica molt la justícia però hi acudeix. Diuen que no se’n fien, però hi venen. Això és bo, ja que és un circuit que legitima el sistema judicial.

Què pensa de la corrupció?
És un problema gravíssim, terrible. Per a mi és dels més greus perquè desmotiva i afebleix el sistema institucional i provoca desafecció social.  La corrupció desanima la inversió i té repercussions nefastes per a l’economia. A més, estimula l’antipolítica, alimenta el populisme i desarticula el sistema democràtic. És intolerable.

Vostè és molt discret. Quina relació manté amb la premsa?
No m’agrada i no em sento còmode amb el maridatge entre la premsa i els jutges, perquè pot propiciar una assistència mútua. Això, d’alguna manera pot incomplir algun deure o no afavorir una imatge d’imparcialitat, tan desitjada com necessària. Hi ha el risc que es converteixi en una relació perillosa. Respecto els periodistes i no vull aprofitar-me’n perquè no passi a la inversa. No vull intercanvis.

Hernández és un jutge que intenta ser discret

Quin model propugna?
Un model, òbviament, cooperatiu, transparent i responsable. Una relació sincera i honesta i respectuosa.

No m’agraden els jutges estrella
Li agraden els jutges «estrella»?
No, gens. De vegades un jutge es converteix en «estrella» per la mediatització del cas i contra això no s’hi pot fer res. El que no m’agrada en absolut és l’autopromoció d’un jutge que treballa en un cas mediàtic. És un comportament intolerable.

Vostè és jutge, president de l’Audiència… i després?
Ni idea.

El Suprem és la pròxima parada?
Podríem dir que sí.

Com s’hi arriba?
Jo he fet el que crec que s’ha de fer per arribar-hi. A partir d’aquí, hi ha variables que jo no controlo.

És la segona vegada que ho intenta…
Hi ha un grup que m’ha donat l’aval i m’ha animat, però quan arriba al centre de decisió, al CGPJ, és una qüestió de la qual em resulta difícil parlar. Mai no he demanat el suport de ningú. Només puc demanar l’aval professional. No vull demanar cap favor a ningú. No faig la cort ni el ‘paseíllo’ als despatxos dels vocals del Consell General del Poder Judicial. Ells coneixen perfectament el meu currículum i només puc presentar-me amb la meva experiència. Vull arribar-hi per mèrits professionals i personals.

Per cert, com es viu a Tarragona?
Sempre he estat molt a gust a Tarragona, però és cert que no aprofito la ciutat com es mereix. No disposo de temps per conèixer-la. Em plantejo una passejada cada dia per les seves platges. És un projecte pendent des de fa trenta anys.

Ricard CHECA

 


RICARD CHECA28 Març, 2019
begoña-villacis.jpg

CiU, PSC, PP i Guanyem Salou s’han unit a l’hora de reclamar a l’alcaldable de Ciutadans a Madrid disculpes i que es rectracti de les declaracions que va fer sobre el turisme de borratxera de la capital de la Costa Daurada.

Begoña Villacís va criticar el turisme de Salou

Begoña Villacís, l’alcaldable de Ciutadans per Madrid, en un acte celebrat el passat dia 21 de març al Col·legi de l’Advocacia de la capital espanyola, va pronunciar uns comentaris tractant Salou de destinació turística de “borratxera” i que no volia “que Madrid es transformi en un Salou”.

D’acord amb la moció presentada conjuntament pels grups municipals de CiU, PSC, PP i Guanyem Salou, els desafortunats comentaris “han faltat al respecte a milers de turistes que ens visiten, han menyspreat el treball i la qualificació de milers de professionals, així com l’esforç inversor dels diversos sectors del turisme que han situat Salou al capdavant del turisme familiar a nivell nacional i internacional”.

La moció diu que aquests comentaris públics de la candidata han causat “malestar i un perjudici al bon nom de Salou” i “denoten una total ignorància i desconeixement del que és Salou”; i per això els grups municipals que la subscriuen li demanen “per respecte a la ciutat i a la destinació”, que rectifiqui “retractant-se i demanant disculpes a la ciutat, als visitants i als sectors turístics”.

 

 


RICARD CHECA28 Març, 2019
judici_procés.jpg

El judici contra el procés arriba a la seva 24 jornada. Durant el matí, en una hora i mitja el tribunal ha pogut conèixer la versió de vuit agents de las policia. Uns de la Guàrdia Civil i altres dels Mossos d’Esquadra. El matí ha estat tranquil, però el jutge Marchena ha hagut de parar els peus el fiscal Jaime Moreno.

La fiscalia havia citat com a testimoni una mossa d’Esquadra que no constava citada pel TIP sinó amb el DNI i el nom (Alexandra Peralta). Per motius de seguretat, ha dit que no volia que es digués on està destinada.

El representant del Ministeri Públic ha preguntat si des del seu telèfon van enviar missatges avisant del detalls de noms d’hotels on hi estarien allotjats policies nacionals i guàrdies civils. En totes les preguntes, l’agent s’ha limitat a dir que no ho recordava o que no ho sabia.

El president del tribunal, Manuel Marchena, ha interromput la fiscalia pel tipus de preguntes que li estava fent. “En la mesura que aquests missatges podrien tenir un contingut incriminatori per algú, hauria d’evitar preguntes que la puguin incriminar perquè la testimoni està sota jurament”, ha dit.

Gestos despectius
Per la seva banda, els agents de la Guàrdia Civil han acusat els Bombers de la Generalitat de participar en ‘escraches’ amb vehicles i uniformats a un hotel de la Seu d’Urgell i també de passar “en caravana” per la comandància de Girona insultant-los i fent-los gestos despectius (com aixecar el dit del mig). “Es van donar un bany de masses”, ha criticat un agent que s’allotjava a l’hotel Nice de la Seu d’Urgell. També han testificat dos agents més per incidents a Lleida, quan un veí els va seguir i gravar i va penjar les seves imatges a Facebook (està condemnat a 8 mesos de presó). Marchena ha evitat que la fiscalia interrogui amb preguntes pròpies d’un investigat i no d’un testimoni a una mossa d’esquadra a qui preguntava si va enviar whattapps des del seu mòbil per avisar dels hotels on s’allotjaven policies espanyols.

L’agent de la Guàrdia Civil (TIP S24635E) ha relatat que va estar a un hotel Nice de la Seu d’Urgell i que va viure diverses manifestacions a les portes de l’establiment. Ha explicat que el dia 3 d’octubre va haver-hi una concentració de fins a un miler de persones que cridaven, feia cassolades i “tocaven les palmes”. També ha relatat “càntics i insults”.

Ha destacat que en la concentració hi havia un vehicles dels bombers que anava amb les sirenes posades i també bombers uniformats. L’agent, però, ha reconegut que no hi va haver cap amenaça contra la integritat física dels agents i ha parlat de “càntics genèrics” contra la policia.

Marchena ha hagut de cridar a l’atenció del fiscal Moreno

“Cares d’odi”
Un relat que també ha fet un altre guàrdia civil que estava al mateix hotel. L’agent C34336U també ha defensat que era una concentració “organitzada i orquestrada” i ha dit que tenia com objectiu fer un ‘escrache’ per impedir que la policia entrés o sortís de l’hotel Nice. I que hi havia cartells penjats pel poble on anunciaven les hores de les properes concentracions.

El segon agent també ha coincidit en destacar insults (ha descrit ‘fills de puta, assassins i fora les forces d’ocupació) i la presència dels bombers. “Es van donar un bany de masses entre la gent que hi havia allà”, ha afirmat.

Aquest agent també ha dit que ni ell ni els seus companys havien viscut mai abans una situació així “veient cares d’odi” en la gent i ha justificat que ells l’1-O van tenir una intervenció “molt humana” als col·legis on no van actuar “per no causar un dany major al que es volia evitar”.

Tos dos han explicat que el propietari de l’hotel es va sentir “pressionat” i que quan va acabar la reserva, el dia 5 d’octubre, van marxar a un altre hotel i van acabar al parador, on relata que “casualment” no van patir cap ‘escrache’.

Aquest agent també ha explicat que va presentar una denúncia per aquest ‘escrache’, en el qual ha dit que es van llençar ampolles i algú va intentar “arremetre” contra la porta i que va aportar un vídeo. Però ha reconegut que no ha rebut cap notificació judicial sobre com van acabar les diligències. Mentre que el primer agent parlava de 1.000 persones, aquest segon ha dit que s’havien concentrat 150.

Insults des de cotxes de bombers a Girona
Un altre agent, TIP C88411L , ha explicat que al matí del 2 d’octubre quan estava fent tasques de reforç de seguretat a la comandància de Girona va escoltar sirenes i van veure passar un “comboi” de 15 vehicles dels Bombers que feien sonar els clàxons i les sirenes i que els van insultar des dels vehicles. “Ens van dir feixistes, fills de puta i covards i ens van fer gestos com aixecar el dit del mig, posar el dit polze cap a baix o posar-se la mà a la cara per dir-nos cara dures”, ha detallat.

L’advocat Pina és un dels que més ha intervingut

“Us he reconegut, us matarem”
També han testificat al Suprem dos agents de la guàrdia civil (J73137F i W79133J) per explicar un incident que van viure a Lleida l’endemà de l’1-O. Segons han relatat, tenien el dia lliure –ja que havien actuat el dia del referèndum- i ells dos i un altre company van anar a passejar per la ciutat vestits de paisà. Llavors, van veure que els seguia una persona que els havia gravat amb telèfon i que els va increpar perquè els havia reconegut del dia abans, quan van intervenir a Artesa.

“Ens va dir fills de puta, que ens cagaríem i que ens anaven a matar”, han explicat. També han coincidit que a la nit un amic els va alertar que les seves cares estaven a Facebook, amb imatges del dia 1-O i la comparativa amb les imatges que els havien gravat quan anaven per Lleida passejant. A la publicació, hi posava, entre d’altres, ‘aquesta animals no els vull al meu país’.


Els advocats Jordi Pina i Benet Salellas els han preguntat si recordaven que en aquesta publicació també posava que la gent mantingués la “calma” i no caigués en provocacions. Però cap ho recordava. També han reconegut que tret d’aquest incident –que van denunciar- no van patir cap altre situació similar mentre eren a Lleida.

El jutjat penal 2 de Lleida va condemnar a vuit mesos de presó aquest veí de Lleida acusat d’amenaçar els tres guàrdies civils.

 


RICARD CHECA25 Març, 2019
ACF-imatge.jpg

El de Tarragona és un ajuntament que conec força bé, ja que porto més de vuit anys intentant assessorar-lo en matèria de gestió pública de protecció animal. I malauradament dic «intentant» perquè tot i que els darrers anys semblava que havia de ser una altra cosa, els càrrecs polítics i els administratius tècnics amb competències directes sobre l’assumpte no han volgut reaccionar davant l’imperatiu social i s’han permès vulnerar la Llei de forma sistemàtica.

Com a impulsora de l’ordenança, -aquesta norma orgànica de la que us puc assegurar que, si no els hi haguéssim dedicat tantes reunions per pressionar, encara ara no la tindríem avui aprovada-, he de dir que, després de quasi bé dos anys de vigència, ens trobem amb una normalització descarada de incompliment de la legislació municipal. Feu memòria: no hi ha espai per a gossos a la platja, ni es compleix amb el control poblacional dels gats ferals, ni s’actua davant de casos de maltractament, ni davant de les denúncies presentades, ni… va, deixe’m-ho que no acabaríem mai.

Anna Carbonell

La regidoria comandada per Arantxa Ros s’ha anat degradant en temps i forma, tot coincidint amb la seva entrada en escena. La veterinària de l’ajuntament, Gloria Gracia és una dona que arrossega un historial d’allò més sinistre pel que fa als animals no-humans de Tarragona, doncs és ella qui propicia la desatenció dels animals que acaben a la gossera municipal i qui practica el sacrifici dels gossos considerats GPP que hi entren, la mateixa que va impossibilitar que l’ONG Nova Eucària gestionés la colònia de porcs vietnamites de Sant Pere i Sant Pau que han desatès i abandonat, mitjançant el redactat (insultant) d’un plec de condicions per la licitació sobre la suposada gestió amb molta mala fe, doncs després de totes les reunions i converses mantingues, va decidir intentar enganyar a l’entitat que dirigeixo incloent l’obligatorietat d’assumir el control de tots els vietnamites i hibridats del terme municipal, sense especificar el nombre ni què fer-ne dels hibridats, ja que la llei no ens permet donar-los en adopció. És aquest despropòsit en cadena el que ens ha portat a una situació realment complicada, sobretot per a les persones solidàries que en tenen cura a diari. I no podem oblidar que quan vam decidir intervenir de forma independent per castrar els mascles de la colònia, amb una jornada d’esterilització organitzada, en ho van prohibir sota l’amenaça d’aplicar-nos la “ley mordaza“.

L’ajuntament de Tarragona és aquell que, tot i disposar de la infraestructura i serveis de la gossera municipal i de l’empresa “L’última Llar”, contractada pel servei de recollida a partir de les tres de la tarda i pels caps de setmana, ha decidit no socórrer els animals abandonats o extraviats a partir d’aquesta hora perquè el servei és car. Aquesta regidoria no ha actuat mai de forma diligent davant dels casos de maltractament o activant els operatius pel rescat d’un animal en situació de risc. Ara, des de l’ombra, ha decidit fer un pas més i ha publicat el decret 2019/2801 per informar que faran el que els roti amb els gats ferals de la ciutat, incloent la retirada de colònies senceres d’aquelles ubicacions que elles considerin no viables, suposant la captura i el captiveri en gàbies insalubres d’aquells individus que els hi sobrin, tot condemnant-los a morir, menystenint la tasca de les associacions locals que realitzen aquest servei públic de forma voluntària. Vulneració rere vulneració, perfumat amb costoses i ridícules campanyes sobre orines i excrements, tractar d’imbècil el contribuent i tira milles que el mandat s’acaba.

Arantxa i Gloria: vull que sapigueu que a mi no m’enganyeu i que això fa pudor a GiF-VET, que darrere d’aquest projecte il·legal que sacrifica gats ferals s’hi amaga una veterinària que elogieu, però que, ves per on, resta com a investigada en el procés penal que mantinc contra «L’última Llar», ni més ni menys que per maltractament i sacrifici d’animals. Esperem que a partir del 27 de maig us facin complir la llei.

 

Anna CARBONELL
Directora de Nova Eucària
Assessora en estratègia política i dret animal

 


RICARD CHECA25 Març, 2019
carles-ferrer.jpg

Continua el judici contra el procés. Hem entrat en la setena setmana. El tribunal continua sentint les versions dels testimonis. Aquells que no són entesos en qüestions jurídiques continuen formulant alguns interrogants. Per esclarir alguns d’aquests dubtes, el nostre digital ha sol·licitat la col·laboració del penalista i soci del bufet ‘A3Advocats’ de Reus, Carles Ferrer. El lletrat també és membres de l’Associació d’Advocats Voluntaris 1-O de Reus. 

L’advocat penalista Carles Ferrer

En quina fase del judici oral (contra el procés) estem ara?
Concretament, en la pràctica de la prova testifical de tots aquells testimonis que han estat admesos pel tribunal, proposats per les parts (acusacions i defenses).

Després dels testimonis… Qui intervé?
Un cop declarin els 500 testimonis admesos pel tribunal, començarà la pràctica de la prova pericial (pèrits).

Abans de la lectura de la sentència, quines passes haurà de fer el tribunal?
Practicada tota la prova (interrogatori dels acusats, testificals, pericials i la documental amb la projecció dels vídeos – que el tribunal no ha permès – siguin sotmesos a contradicció en la mesura que anaven declarant els acusats i testimonis); les parts (acusacions i defenses) elevaran a definitives o modificaran els seus escrits d’acusacions i de defenses.
Posteriorment, les parts tindran el tràmit que s’anomena de conclusions on faran una valoració de la prova practicada i la seva qualificació jurídica. Finalment, els acusats tindran el dret a l’última paraula i després Marchena dirà “Concluso el juicio para sentencia”.

Marchena presideix el tribunal format per 7 jutges

Per què hi ha 2 advocats i dos membres de les acusacions i no un?
En puritat, a cada sessió hi ha dos membres del Ministeri Fiscal, dos membres de l’advocacia de l’Estat i dos advocats de l’acusació popular però, en cada interrogatori, només intervé un d’ells. Va ser una directriu del jutge Marchena, al primer dia del judici. S’entén que hi hagin dues persones per la complexitat del procediment i durada del judici com també, en el mateix sentit, per cada defensa acostuma a haver més d’un advocat.

El fet de la retransmissió en directe és un dels motius del jutge Marchena per denegar la presència d’observadors internacionals

Per què 7 jutges?
L’art. 145 LECr. exigeix que siguin set magistrats per dictar sentència en el Tribunal Suprem.

Per què hi ha acusats que no estan asseguts al banc corresponent?
Una de les sol·licituds de les defenses, en el tràmit de les qüestions prèvies, va ser la possibilitat que els acusats poguessin seure al costat d’ells a fi de garantir el contacte directe acusat-advocat i poder suggerir preguntes en els interrogatoris. Cada acusat ha triat si seu al banc dels acusats o darrere del seu advocat.

Pot ser perjudicial per a l’estratègia de la defensa o acusació que el judici sigui retransmès en directe?
En cap cas. La publicitat és un principi bàsic en la fase del judici oral. El fet de la retransmissió en directe és un dels motius del jutge Marchena per denegar la presència d’observadors internacionals.

El jutge president del tribunal pot formular preguntes?
Sí, però existeix el perill que perdi la imparcialitat depenent del tipus de preguntes que formuli o la durada de l’interrogatori.

Les declaracions formulades davant el jutge instructor poden ser utilitzades durant el judici?
Les proves es practiquen a l’acte del judici oral. L’art. 714 LECr preveu que davant contradiccions entre la declaració davant el jutge instructor i la del judici, es podrà demanar la lectura de la declaració sumarial a fi que el testimoni expliqui la diferència o contradicció entre ambdues declaracions. Però el president del tribunal ha vetat aquesta possibilitat.

Imatge panoràmica de la sala de vistes

Quan pot passar un testimoni a investigat?
En el cas que el tribunal dedueixi testimoni de particulars per la comissió d’un presumpte delicte de fals testimoniatge, però això ja seria a un altre procediment. Recordem quan el fiscal Moreno va dir que volia deduir testimoni de particulars davant el Jutjat de Guàrdia.

Els testimonis que estan investigats en altres jutjats poden anar amb el seu defensor i la seva única funció seria apuntar que determinada pregunta no la contesti

Per què hi ha testimonis que compareixen amb advocats?
Són aquells testimonis que estan investigats en altres jutjats o tribunals i tenen el dret a no declarar. Si declaren, com va ser el cas de major Trapero, li assisteix la possibilitat – com així va ser – d’anar amb la seva advocada i la seva única funció seria apuntar que determinada pregunta no la contesti.

Hi ha un temps límit per escriure la sentència després del judici?
No, malgrat que la LECr. estableixi que ha de ser en un termini de cinc dies, a la pràctica quotidiana de qualsevol jutjat no es compleix mai aquest termini.

Hi ha acusats que ara s’asseuen al darrere dels seus lletrats

Qui pot presentar recurs?
Les parts personades: Ministeri Fiscal, advocacia de l’Estat, acusació popular i les defenses.

A quines instàncies poden recórrer?
No cap recurs ordinari davant la sentència del Tribunal Suprem. Només hi ha lloc un recurs extraordinari que serà el recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional per violació de drets fonamentals. Un cop el Tribunal Constitucional dicti sentència, queda oberta la via per interposar recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.

El Tribunal Constitucional pot trigar 2 o 3 anys en resoldre el recurs

En cas que siguin condemnats a presó, comptabilitzarà el temps que van estar reclusos?
I tant, és evident.

Quant pot tardar a decidir sobre un recurs?
El Tribunal Constitucional pot trigar 2 o 3 anys en resoldre el recurs, però és imprevisible. S’hauria de retallar aquest termini.

Què fa VOX en el judici?
Bona pregunta. No ho sé. En puritat jurídica, exerceix l’acusació popular.

El lletrat Carles Ferrer (amb maleta) sortint dels jutjats

Per què porten els lletrats, togues del Col·legi d’Advocats de Madrid?
Perquè el judici es fa a Madrid i a cada seu judicial hi ha un despatx del Col·legi d’Advocats amb togues. Però fixem-nos que la gran majoria de les defenses porten la toga del Col·legi d’Advocats de Barcelona amb l’emblema de color vermell a diferència de la Madrid que és de color blanc.

Ricard CHECA
Tribunal Suprem
Madrid


RICARD CHECA18 Març, 2019
arquebisbe.jpg

És fill adoptiu de Tarragona i està a punt d’abandonar la ciutat. Exerceix les funcions d’Arquebisbe i està a punt de ser rellevat del càrrec per arribar a l’edat de la jubilació. En una entrevista a La República Checa, Jaume Pujol confessa com està vivint un dels pitjors moments del seu mandat i inclòs de la seva trajectòria professional. Repudia els abusos sexuals en l’església i entén que s’ha de ser més severs a l’hora de tractar aquesta polèmica. El màxim responsable de l’església a Tarragona i membre de l’Opus Dei, diu que durant tots aquests anys ha intentar estimar i perdonar de cor. A l’hora de l’adéu, Jaume Pujol agraeix tots aquells que li han entès i estimat i demana perdó per algun error. Diu que quan abandoni el Palau Episcopal deixarà Tarragona. De moment, no té pensat escriure les seves memòries.

Jaume Pujol és l’arquebisbe de Tarragona

Va lliurar la carta de renúncia, quin balanç fa dels anys que porta en el càrrec?
Més que jo, penso que són els fidels cristians de l’Arxidiòcesi, en primer lloc, els que han de fer aquest balanç, i després, totes les persones que també ho vulguin fer, amb tota llibertat. Per part meva, he intentat servir a l’Arxidiòcesi de la millor manera que he sabut, amb els meus encerts i evidentment amb els meus errors, dels quals en demano perdó.

Demanem perdó a les víctimes i ens comprometem a trobar la manera d’ajudar-les en el seu restabliment. També hem dit que actuarem amb determinació per protegir els infants i els adults vulnerables

Quin titular posaria al mandat?
És una mica difícil resumir prop de 15 anys en un sol titular, però podria ser aquest: “He intentat estimar i perdonar de cor”.

Quin és el segell personal que deixa impregnat en el seu mandat?
M’agradaria ser recordat com un arquebisbe que ha estat sempre al costat de la gent, escoltant tant les seves inquietuds i patiments com les seves alegries; i que ha estimat l’arxidiòcesi de Tarragona, a través de les seves persones i les seves institucions, tant eclesiàstiques com civils.

Vostè ha estat distingit amb el títol de ‘fill predilecte’ de Tarragona. Què ha representat aquesta distinció?
Mai no m’ho haguera imaginat. Va ser un fet que em va omplir de satisfacció i que vaig agrair molt, sobretot perquè l’Ajuntament ho va decidir per unanimitat. Recordo amb molta estima aquell 8 d’abril de 2011 al saló de plens de l’Ajuntament. Per a mi, ha suposat ser membre oficial d’una gran família i estimar, encara més, Tarragona, els tarragonins i les tarragonines.

Sobre la polèmica proposta de la CUP de retirar-li el títol de fill predilecte de la ciutat, li ha dolgut més la proposta en si o el vot d’alguns grups municipals?
No vull judicar ningú per les seves accions. Cadascú és lliure per proposar o votar el que li sembli més convenient segons els seus principis.

Jaume Pujol saludant l’alcalde Ballesteros

S’ha sentit còmode a Tarragona? Estimat?
Molt, de veritat. M’he sentit molt sostingut i estimat, tant pels mossens, pels fidels com pels representants de les institucions del territori.

Els moments més durs, i ho dic sincerament, han estat els viscuts els darrers dies en relació als abusos (sexuals a menors)

Quins han estat els pitjors moments?
Els moments més durs, i li dic sincerament, han estat els viscuts els darrers dies en relació als abusos (sexuals a menors). Però també davant la mort dels mossens de l’Arxidiòcesi, un total de 61, als quals he enterrat, i també he enterrat, sempre que he pogut, els pares dels mossens. O davant la mort d’una persona estimada tant de la família com de persones que han treballat o col·laborat en algun àmbit pastoral. Són moments tristos però que he viscut amb esperança.

Darrerament han transcendit a l’opinió pública alguns escàndols d’abusos sexuals que esquitxaven al sacerdoci a Tarragona…
Els he viscut amb dolor i patiment, crec que ha estat un sentiment compartit amb tots els cristians i cristianes de l’Arxidiòcesi.

Com s’ha gestionat aquests casos per evitar ‘tacar’ la imatge general de l’església?
Tota institució formada per persones travessa moments de dificultat i desencís. És en aquests moments quan ens cal recordar les paraules de Santa Teresa de Jesús: «En tiempos recios, amigos fuertes de Dios» i romandre més units que mai perquè fets com aquests no tornin a succeir.

Qualsevol actuació d’aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d’un prevere, em sembla gravíssima.

Creu que les seves paraules (‘Tots tenim un mal moment’) van ser desafortunades o van ser mal interpretades per la premsa? Què volia dir exactament?
Com ja vaig puntualitzar en el seu moment, les meves paraules mai no van pretendre rebaixar la importància dels fets. Qualsevol actuació d’aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d’un prevere, em sembla gravíssima. Per això, vaig demanar perdó en nom de l’Església de Tarragona i ens vam posar tant personalment com des de l’Arquebisbat a disposició per escoltar a les víctimes.

Creu que els mitjans de comunicació hem estat injustament durs amb vostè pel cas dels mossens acusats?
No em pertoca a mi valorar l’ètica o la professionalitat dels periodistes. Sempre he valorat molt el vostre treball i us ho he fet saber en totes les ocasions en què hem coincidit. I vostè ho sap…

Quina és la posició clara i inequívoca de l’Arquebisbat sobre els abusos sexuals a l’església catòlica?
En el darrer comunicat dels bisbes de Catalunya, del mes de febrer d’aquest any, – i que La República Checa també va fer ressò – hem dit que aquestes notícies referides a abusos de menors ens omplen de vergonya i de dolor; abusos que condemnem rotundament. Demanem perdó a les víctimes i ens comprometem a trobar la manera d’ajudar-les en el seu restabliment. També hem dit que actuarem amb determinació per protegir els infants i els adults vulnerables, eliminant tota mena de tolerància o encobriment. També parlem del ferm compromís a complir la legislació vigent tant Canònica com Civil. I volem seguir fidelment el que el Papa Francesc ha determinat i determini per combatre aquestes accions deshonestes i delictives que tant afecten l’anunci de l’Evangeli. Aquesta és la nostra posició i la meva, naturalment.

Creu que es podria ser molt més severs amb els mossens implicats o sospitosos en aquests casos?
Quan hem tingut constància d’algun cas hem secundat en tot moment les indicacions del Sant Pare i des de l’Arquebisbat hem aplicat escrupolosament el protocol previst.

Davant d’aquests fets és important llegir i aplicar les directrius que el Papa Francesc va donar

Considera que aquests escàndols provoquen alarma social? Com es pot frenar el descrèdit de l’església arran d’aquests escàndols?
És evidentment que aquests casos no són agradables per a ningú i ens provoquen rebuig i vergonya. Però és, també, en aquests moments quan es fa més necessari fer valdre la gran tasca de l’Església a nivell social, educatiu, cultural… i és de justícia valorar la dedicació generosa i madura de tants sacerdots i religiosos, d’educadors en les escoles i el temps lliure, vers els infants i joves, i les seves famílies. Convé que els defensem de l’ombra de sospites generalitzades, així com recordar el dret que tota persona té a la presumpció d’innocència.

A què es deuen, segons el seu parer, aquests desagradables casos en l’interior de l’església?
Hi ha persones que creuen que el celibat és la causa d’aquests casos, però segons les estadístiques la major part dels abusos sexuals es realitzen dins l’entorn familiar: més del 70%. Per tant, el celibat no és la causa dels abusos que puguin cometre sacerdots i religiosos. Al contrari, el celibat és un dels grans tresors que tenim a l’Església. Davant d’aquests fets és important llegir i aplicar les directrius que el Papa Francesc va donar a conèixer al final de la cimera celebrada al Vaticà el mes de febrer passat en relació a la protecció dels menors entre els quals parla de la formació i selecció dels candidats al sacerdoci.

Vostè ha patit molt amb aquesta situació… S’ha sentit impotent i incomprès a l’hora de ‘tractar-la’?
Com ja he dit anteriorment ha estat un moment molt dur, tant per a mi com per tota l’arxidiòcesi, i l’he afrontat amb dolor i de la millor manera que he sabut.

Creu que l’Església ha actuat prou bé en aquest tema si mirem 20 o 30 anys enrere?
Segurament no es va procedir adequadament. Tant de bo hi hagués en aquells anys els mecanismes i protocols actuals en relació a aquest tema.

Per cert, vostè assumeix totalment el que diu el Sant Pare sobre l’assumpte dels abusos sexuals a menors en mans de representants de l’Església?
No pot ser d’una altra manera, i coincideixo plenament amb el que el Papa ens diu.

És important que (el nou arquebisbe) parli el català i que conegui el nostre país: Catalunya.

El dia que abandoni definitivament el càrrec, què és el que més trobarà a faltar?
Trobaré a faltar moltes persones que amb el seu bon fer m’han ajudat al llarg del meu episcopat i a les que sempre portaré en el meu cor. També trobaré a faltar participar de la vida tan activa de les parròquies (en tenim 201 a l’arxidiòcesi) i ser a prop de les persones que en formen part i a les que he pogut conèixer en les meves visites pastorals. També trobaré a faltar la Setmana Santa de Tarragona, Reus, Valls i altres ciutats on he pogut participar; l’anada a Lourdes amb l’Hospitalitat, les grans celebracions a la Catedral al Nadal i Pasqua, Sant Fructuós i Santa Tecla, la festa de la Mare de Déu de Misericòrdia a Reus, les Decennals de Valls, les festes de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, les quinquennals de Vimbodí i tantes i tantes festes que he celebrat amb molt de goig.

Jaume Pujol en un acte eucarístic

Fixarà la seva residència a Tarragona o en un altre lloc?
M’agradaria molt quedar-me per aquesta terra tan bonica que és Catalunya. A Tarragona li puc dir, ja des d’ara, que no.

Quan va arribar a l’Arquebisbat, vostè no tenia experiència bisbal. Com van ser els primers dies? Va canviar el matalàs com el president Pedro Sánchez?
Després de la solemne celebració catedralícia els primers dies com a arquebisbe van ser molt intensos. L’endemà de la presa de possessió vaig confirmar tots els càrrecs de la cúria arxidiocesana, vaig contactar amb els diversos organismes que hi ha a l’arxidiòcesi o que estan relacionats amb l’Arquebisbat, també vaig visitar sacerdots malalts, comunitats religioses a més de les trucades, visites… L’endemà de la meva ordenació vaig celebrar la primera missa com a arquebisbe a la Capella de la Mare de Déu del Claustre, em feia molta il·lusió, perquè l’advocació d’aquesta Mare de Déu coincideix amb la de la meva parròquia de Guissona. Participar en les celebracions de Santa Tecla i la Mare de Déu de Misericòrdia a Reus, els dies 23 i 25 de setembre, respectivament, van ser per a mi tot un regal.

Tan bon punt vaig arribar a Tarragona vaig estudiar la possibilitat de viure a l’edifici del palau arquebisbal a diferència dels meus antecessors que havien viscut fora de Palau, a la Residència Sacerdotal. Ho vaig parlar amb el Consell Episcopal i d’altres preveres i la idea va semblar bona.

Qualsevol actuació d’aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d’un prevere, em sembla gravíssima.

Quin consell li donaria a la persona que el rellevi a vostè al capdavant de l’arxidiòcesi?
Que sigui un bon pastor i que escolti i aculli a tothom.

En el seu criteri, quines creu que haurien de ser les principals qualitats del nou Arquebisbe?
Em sembla primordial que tingui experiència en l’administració d’una diòcesi i que estimi els preveres i els fidels que en formen part. També crec que és important que parli el català i que conegui el nostre país.

L’Arquebisbe amb el Papa Francesc

Quines seran les seves activitats quan deixi el càrrec?
Si Déu vol, tornaré a treballar per a l’Opus Dei, com he estat fent durant quaranta anys de la meva vida, concretament des dels 17 fins als 60 anys primer com a laic i després com a prevere. Espero poder impartir conferències, xerrades i dirigir Exercicis Espirituals, entre altres tasques. I passar moltes hores confessant i dirigint espiritualment a les persones que s’acostin. No em faltarà el treball.

Tornaré a treballar per a l’Opus Dei, com he estat fent durant 40 anys de la meva vida

S’ha plantejat escriure les seves memòries?
La veritat és que, avui dia, no m’ho he plantejat. L’any 2011, quan feia set anys de la meva consagració i presa de possessió de l’arxidiòcesi, vaig publicar el llibre Records i esperances, no pretenia ser ni una biografia ni unes memòries, sinó simplement un recull que em va brollar del cor, experiències, records i emocions viscudes fins a la data.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter