RICARD CHECA, autor a Diari La República Checa

RICARD CHECA11 Juliol, 2019
javier-hernandez-1280x960.jpg

És un home discret, sensible i els que el coneixen professionalment asseguren que és un excel·lent jurista i un acèrrim defensor de les lleis. Entén que els detinguts i acusats tenen drets inviolables. A Javier Hernández li agrada la música clàssica. De fet, ella forma part de la seva vida. És un estudiós del dret i una persona que es dedica de cos i ànima a la seva professió. Tot i que és president de l’Audiència Provincial evita l’excessiva exposició pública i mediàtica. No li agraden els jutges estrella, els quals aprofiten els judicis mediàtics per treure’n profit personal o professional. En aquesta entrevista, Javier Hernández és transparent i opta per compartir amb els nostres lectors la seva part més humana.

Moment de l’entrevista al president de l’Audiència

Com està la justícia?
No podem obviar que la imatge que es projecta és dolenta i que vivim en un moment força crític. Però també cal dir que, sovint, la imatge projectada no representa ni la realitat ni la veritat absoluta. És una percepció. És cert que la societat té motius per percebre una situació de crisi i això afecta, evidentment, la legitimitat i la confiança de la justícia. Si la societat no confia, el valor de la nostra legitimitat es redueix.

La ciutadania no hi confia?
El nostre model de justícia és eficaç, amb un important nivell de qualitat i protegeix els drets i les llibertats fonamentals. El grau d’independència dels jutges i magistrats és alt. Aquesta és la realitat. S’ha projectat una imatge que és fruit d’un intent groller de manipulació per part de la política –amb la p minúscula, que és la pitjor política– contra la justícia que no necessàriament és poder judicial.

És possible separar el poder judicial de l’administració de la justícia? Està polititzada la justícia?
No hem d’oblidar que la política es tradueix en opcions de valors, de transformacions i el discurs polític, com a eix configurador de la nostra realitat social, està present en la justícia. No som un organisme social al marge de la societat. Integrem un engranatge institucional dins la societat.

La política és un component que determina la realitat social, la llei té una connotació política i els jutges som cridats a interpretar la llei. Inevitablement, en la interpretació de la llei, els jutges utilitzen elements polititzats intel·lectualment, utilitzem opcions de valors. La política ho és tot. Els jutges no som eunucs polítics.

El jutge fa política de partit?
No, i no ho pot fer. I si ho fa, és un incompliment del seu deure professional. El jutge fa política pública? És clar que sí. En el cas de les clàusules del sòl abusives el jutge està fent política pública de distribució. Quan reconeix el dret a una prestació pública, està fent política, però no política partidària. Analitzem els drets segons els nostres valors i software personal. El jutge té una càrrega d’interpretació. Avui dia, és molt, molt difícil ser jutge.

Quins són els límits d’un jutge?
No hauríem d’actuar amb prejudicis. Estem obligats a no prejutjar. Ens hem de deixar convèncer amb arguments. Hem de rebre l’al·legació de les parts, respectar i afavorir el debat contradictori. Després hem de reflexionar abans de decidir.

Quin és el pitjor prejudici?
La no obertura de ment. No pots jutjar si no saps escoltar l’argumentació de les parts.

Quines són les qualitats que ha de tenir, avui dia, un jutge?
Fa 30 anys que em dedico a aquest ofici i ara, per cada dia que passa, veig enormes dificultats per ser un bon jutge. Però ha de tenir, essencialment, capacitat d’escoltar, ha de respectar les regles del procés i ser capaç de crear condicions comunicatives. Ha de poder organitzar els drets de la defensa i de contradicció que estudia el Dret i que accepta la fal·libilitat, tenir un punt de mala consciència, ganes de millorar i intentar traslladar una sensació de correcció normativa a l’hora de decidir i també d’equitat. Ha de tenir compassió, esforç d’individualització i procurar que cada sentència sigui un acte renovat. Cada cas és un cas.

Javier Hernández fa 30 anys que és jutge

Ajuda a la imatge de la justícia parlar de jutges conservadors i progressistes?
No. L’origen no ideològic dels jutges és objecte de control, escrutini i avaluació social. Tinc la sensació que al nostre país se simplifiquen molt els conceptes. No sé què significa ser jutge conservador o progressista. Dels anomenats jutges progressistes en conec alguns que tenen visions inaudites i restrictives d’alguns drets i jutges conservadors que són tot el contrari. Jo els distingiria com a autoritaris i no autoritaris. No podem estar tan preocupats amb la taxonomia, la classificació de les coses. Des de dins ens costa classificar. M’importa molt poc que un jutge sigui conservador o progressista, em preocupa molt més que sigui un gran professional. Un gran jutge és sempre lliure.

Vostè ho és?
Ho intento, però no sé si sóc un gran jutge. Faig esforços per seguir en el camí de l’excel·lència.

Vostè és conegut com a excessivament garantista dels drets dels detinguts o processats.
No pot ser d’una altra manera. Els drets d’una persona acusada són els d’una persona innocent i un jutge està obligat a defensar la presumpció d’innocència. He condemnat molta gent a la privació de la llibertat, però he lluitat sempre per respectar els seus drets. És una garantia d’encert en les meves decisions. Si m’equivoco, les conseqüències són gravíssimes, per tant el protocol per evitar l’equivocació ha de ser escrupolós. Els acusats també tenen drets, no ho podem oblidar.

S’ha equivocat molt?
Espero que no. Mai no he signat cap sentència conscient que m’estic equivocant. N’he signat moltes amb la convicció que segurament l’acusat ha comès el delicte però l’he absolt perquè no estic segur el 100%. He intentat no condemnar mai un innocent. Les conseqüències d’una errada són tremendes.

Ha perdut la son a l’hora de redactar alguna sentència?
He de confessar que dormo poc. Treballo molt a la nit. Redactar una sentència és una tasca difícil, de molta responsabilitat i, per tant, necessita un espai de molta concentració. I això ho trobo a la nit. Algunes decisions m’han amoïnat fins a trobar la solució jurídica adient i fàcticament acreditada. Algunes m’han suposat veritables esforços, reflexió, reconstrucció de l’argument…

Com s’ho fa, vivint a Tarragona i sent el màxim responsable de la judicatura, per continuar gaudint del respecte de molta gent i de les institucions?
He intentat ser un jutge discret. Alguns col·legues vinculen la seva funció a un cert protagonisme social o al moment mediàtic. Jo he intentat fugir de tot això.

El jutge entén que la relació amb la premsa ha de ser respectuosa

Però tampoc no s’amaga…
No. Però no he estat un jutge extravagant ni massa integrat en el cercle del poder local o de la representativitat social i econòmica. He volgut mantenir-me’n al marge. Com a president de l’Audiència Provincial he intentat tenir una representació no excessiva, de poca exhibició i molta prudència.

De vegades ploro
Qui és Javier Hernández?
Una persona que fa de jutge i que intenta ser fidel a alguns valors. És més important el valor de la vida que la vida.

Uf… vostè és un romàntic…
Sí i molt emotiu. Sóc massa sentimental. Soc d’aquelles persones que s’emociona i plora amb una pel·lícula.

Encara plora?
Sí, de vegades per fora. No crec que sigui dolent plorar.

Vostè és d’aquells que es capfica molt?
Quina pregunta!!! Les coses m’afecten massa i de vegades no puc evitar-les, perquè no depenen de mi. En algunes ocasions arrossego culpes de les quals no en soc responsable.

És una persona tímida?
Una mica. Depèn del context i de les circumstàncies.

Hernández treballa moltes hores

Li agrada la solitud?
De vegades sí.

És empàtic?
Ho intento. És una virtut judicial, però és difícil.

Estem al seu despatx sentint música clàssica, aquella que ens aporta serenor...
Clàssica i jazz són les meves predilectes.

És un home sensible?
Sóc molt sentimental, és un dels meus defectes. Soc una persona emotiva i això planteja un problema interessant: el tractament de l’emoció en la decisió judicial.

Si no fos jutge, quina professió hauria triat?
No ho sé. Vaig estudiar amb la voluntat de ser jutge.

És un enamorat de la seva feina…
Sí, moltíssim. És un privilegi treballar en allò que ens dona sentit a la vida, per això em fa molt de mal, m’entristeix, quan tenim una situació de crisi. A mi m’afecta molt. Em produeix una tristor terrible el que està passant…

Javier Hernández evita els flashos mediàtics

La constitució, la referència
Arran del procés independentista, hi ha jutges que diuen que és molt difícil treballar a Catalunya. A Tarragona hi ha la mateixa sensació?
Per tarannà, per història, per societat amable, no… El que no acceptem és aquesta idea que la justícia és aliena al país o a la societat, com si fos un model de justícia colonial, com si nosaltres fóssim extraterrestres. Jo fa 30 anys que sóc al servei de la judicatura i ningú no em pot dir que no formo part d’aquesta societat. Som jutges que exercim el poder judicial a Catalunya i que estem al servei dels valors i del sistema judicial. El nostre compromís és amb la Constitució, perquè no pot ser d’una altra manera. Nosaltres som agents del poder públic en la defensa dels drets i les llibertats, protegits per la Constitució.

És fidel a la Constitució?
La meva norma de referència i el meu codi de conducta venen determinats per la Carta Magna, perquè és la garantia de la convivència pacífica. Hi ha missatges que incorporen la violència.

Quins?
Quan sentim dir que els jutges no són nostres, que són del règim… o fora jutges i fiscals de Catalunya o quan van fer la pintada a les parets de l’Audiència on deien que aquesta terra serà el vostre infern… Això és molt trist.

Està dolgut?
Sí, molt. Allò em va entristir molt.

Es van traspassar línies vermelles?
Tots vam viure una situació difícil. El somni s’ha trencat. Vivíem en una societat integrada i integradora i ara s’aprecien riscos de trencament i de fractura, de pressió emocional… I això m’afecta com a persona i com a ciutadà.

L’han amenaçat mai?
No, mai. Arran del procés, mai. Estic segur que tots els col·lectius polítics i socials de la ciutat participen de la idea que la justícia està al servei de la convivència. He parlat amb diferents responsables de la societat per evitar situacions de violència i la resposta ha estat impecable.

La situació ara està més tranquil·la?
Es viu una calma tensa.

Actes insòlits
Vostè és amic del jutge del Suprem Pablo Llarena. Quan veu que ha d’anar amb un important dispositiu de seguretat personal i li fan pintades a casa seva… Què en pensa?
És molt trist. És el símbol de la gravetat de la crisi social, política i constitucional. Estem en una situació de descomposició social. La persecució, l’escarni, la violència cap a un jutge és quelcom insòlit.

També és insòlit que un jutge empresoni polítics…
També és insòlit un procés de ruptura institucional com el que s’ha produït, amb l’absència de límits, de confrontació… El jutge Pablo Llarena, amb independència i amb destacat compromís professional, ha pres decisions que són motivades, racionals, responsables i que són del tot controlables. Aquesta reacció social és molt trista. Cal recordar que feia 25 anys que el jutge Llarena vivia a Catalunya, els seus fills són catalans…

Hi ha presos polítics?
No, no són presos polítics.

S’està allargant massa la presó preventiva?
No puc contestar d’una manera categòrica perquè en desconec els detalls i les circumstàncies. Els delictes són greus i el risc de fuga, identificats a partir de l’estratègia adoptada per alguns dirigents polítics, ha fet que les resolucions fossin estrictes. Davant del risc de fuga, la presó provisional és una conseqüència raonable.

Javier Hernández va ser candidat al Tribunal Suprem

Però s’està allargant?
No puc opinar. Institucionalment, és un deure no opinar.

Què pensa quan veu el president Quim Torra dient als CDR que ‘apretin’. Això ajuda a la convivència?
Com a jutge he de mantenir-me al marge i no opinar sobre les accions polítiques i no valorar el discurs polític. Tinc la meva opinió com a ciutadà però no la puc compartir.

La música, la clau
Com és el seu dia a dia?
És molt complicat. M’aixeco a tres quarts de 8. Intento arribar a l’Audiència a tres quarts de 9. A les quatre arribo a casa i faig una becaina. Cap a dos quarts de sis torno a la feina, si no tinc altres compromisos  com cursos, viatges o conferències. Estic a la feina fins passades les 9 del vespre. Sopo amb la família i després em poso a llegir, a escriure o a preparar conferències. A dos quarts de dues me’n vaig a dormir.

Sap tocar algun instrument?
No. Soc un desastre. Soc incapaç de produir una sola nota harmònica. Soc molt consumidor de música: visc i treballo amb música. A casa també. No puc treballar si no tinc música.

Encara va al cine?
Sí, però menys del que m’agradaria. És una de les meves grans passions.

Què li falta per ser realment feliç?
La felicitat no és un estat, és un objectiu. Com tots els objectius, el més bonic i interessant és intentar-ho. Busco la felicitat i en aquest camí trobo moments meravellosos, durs, difícils…

El jutge treballa escoltant música clàssica

Com està Tarragona judicialment parlant?
Tenim un índex d’entrades per damunt de la comunitat autònoma i de la resta d’Espanya. No obstant això, tenim una taxa de resolubilitat important. Es treballa amb molta serietat i celeritat. Tenim alguns territoris que estan sanejats i són àgils. Les Terres de l’Ebre funcionen bé, Amposta i Tortosa estan molt a prop de l’òptim. Gandesa té alguns problemes que s’estan solucionant. I a Tarragona capital la situació és bona, hi ha estabilitat de funcionaris i jutges… Els jutjats de violència de gènere tenen una resposta correcta, el Registre Civil funciona molt bé.  L’Audiència manifesta algunes mancances i problemes amb els assenyalaments dels judicis orals. Hi ha retards que estem intentant solucionar.

Quan tindrem el Fòrum de la Justícia?
No pinta bé. Vam mantenir una reunió informal amb la consellera de Justícia i ens va dir que no es pot pressupostar. Ha dit que es nega a fer promeses que no estiguin basades en un pronòstic real d’execució. El fòrum és una demanda social i, de moment, no hi ha cap previsió, ni de data ni de pressupost.

La gent acudeix massa a la justícia?
Sí. La mediació és un recurs més qualitatiu que quantitatiu. El recurs de recórrer a la justícia hauria de ser excepcional. Hi hauria d’haver fórmules d’arbitratge. La gent critica molt la justícia però hi acudeix. Diuen que no se’n fien, però hi venen. Això és bo, ja que és un circuit que legitima el sistema judicial.

Què pensa de la corrupció?
És un problema gravíssim, terrible. Per a mi és dels més greus perquè desmotiva i afebleix el sistema institucional i provoca desafecció social.  La corrupció desanima la inversió i té repercussions nefastes per a l’economia. A més, estimula l’antipolítica, alimenta el populisme i desarticula el sistema democràtic. És intolerable.

Vostè és molt discret. Quina relació manté amb la premsa?
No m’agrada i no em sento còmode amb el maridatge entre la premsa i els jutges, perquè pot propiciar una assistència mútua. Això, d’alguna manera pot incomplir algun deure o no afavorir una imatge d’imparcialitat, tan desitjada com necessària. Hi ha el risc que es converteixi en una relació perillosa. Respecto els periodistes i no vull aprofitar-me’n perquè no passi a la inversa. No vull intercanvis.

Hernández és un jutge que intenta ser discret

Quin model propugna?
Un model, òbviament, cooperatiu, transparent i responsable. Una relació sincera i honesta i respectuosa.

No m’agraden els jutges estrella
Li agraden els jutges «estrella»?
No, gens. De vegades un jutge es converteix en «estrella» per la mediatització del cas i contra això no s’hi pot fer res. El que no m’agrada en absolut és l’autopromoció d’un jutge que treballa en un cas mediàtic. És un comportament intolerable.

Vostè és jutge, president de l’Audiència… i després?
Ni idea.

El Suprem és la pròxima parada?
Podríem dir que sí.

Com s’hi arriba?
Jo he fet el que crec que s’ha de fer per arribar-hi. A partir d’aquí, hi ha variables que jo no controlo.

És la segona vegada que ho intenta…
Hi ha un grup que m’ha donat l’aval i m’ha animat, però quan arriba al centre de decisió, al CGPJ, és una qüestió de la qual em resulta difícil parlar. Mai no he demanat el suport de ningú. Només puc demanar l’aval professional. No vull demanar cap favor a ningú. No faig la cort ni el ‘paseíllo’ als despatxos dels vocals del Consell General del Poder Judicial. Ells coneixen perfectament el meu currículum i només puc presentar-me amb la meva experiència. Vull arribar-hi per mèrits professionals i personals.

Per cert, com es viu a Tarragona?
Sempre he estat molt a gust a Tarragona, però és cert que no aprofito la ciutat com es mereix. No disposo de temps per conèixer-la. Em plantejo una passejada cada dia per les seves platges. És un projecte pendent des de fa trenta anys.

Ricard CHECA

 


RICARD CHECA28 Març, 2019
begoña-villacis.jpg

CiU, PSC, PP i Guanyem Salou s’han unit a l’hora de reclamar a l’alcaldable de Ciutadans a Madrid disculpes i que es rectracti de les declaracions que va fer sobre el turisme de borratxera de la capital de la Costa Daurada.

Begoña Villacís va criticar el turisme de Salou

Begoña Villacís, l’alcaldable de Ciutadans per Madrid, en un acte celebrat el passat dia 21 de març al Col·legi de l’Advocacia de la capital espanyola, va pronunciar uns comentaris tractant Salou de destinació turística de “borratxera” i que no volia “que Madrid es transformi en un Salou”.

D’acord amb la moció presentada conjuntament pels grups municipals de CiU, PSC, PP i Guanyem Salou, els desafortunats comentaris “han faltat al respecte a milers de turistes que ens visiten, han menyspreat el treball i la qualificació de milers de professionals, així com l’esforç inversor dels diversos sectors del turisme que han situat Salou al capdavant del turisme familiar a nivell nacional i internacional”.

La moció diu que aquests comentaris públics de la candidata han causat “malestar i un perjudici al bon nom de Salou” i “denoten una total ignorància i desconeixement del que és Salou”; i per això els grups municipals que la subscriuen li demanen “per respecte a la ciutat i a la destinació”, que rectifiqui “retractant-se i demanant disculpes a la ciutat, als visitants i als sectors turístics”.

 

 


RICARD CHECA28 Març, 2019
judici_procés.jpg

El judici contra el procés arriba a la seva 24 jornada. Durant el matí, en una hora i mitja el tribunal ha pogut conèixer la versió de vuit agents de las policia. Uns de la Guàrdia Civil i altres dels Mossos d’Esquadra. El matí ha estat tranquil, però el jutge Marchena ha hagut de parar els peus el fiscal Jaime Moreno.

La fiscalia havia citat com a testimoni una mossa d’Esquadra que no constava citada pel TIP sinó amb el DNI i el nom (Alexandra Peralta). Per motius de seguretat, ha dit que no volia que es digués on està destinada.

El representant del Ministeri Públic ha preguntat si des del seu telèfon van enviar missatges avisant del detalls de noms d’hotels on hi estarien allotjats policies nacionals i guàrdies civils. En totes les preguntes, l’agent s’ha limitat a dir que no ho recordava o que no ho sabia.

El president del tribunal, Manuel Marchena, ha interromput la fiscalia pel tipus de preguntes que li estava fent. “En la mesura que aquests missatges podrien tenir un contingut incriminatori per algú, hauria d’evitar preguntes que la puguin incriminar perquè la testimoni està sota jurament”, ha dit.

Gestos despectius
Per la seva banda, els agents de la Guàrdia Civil han acusat els Bombers de la Generalitat de participar en ‘escraches’ amb vehicles i uniformats a un hotel de la Seu d’Urgell i també de passar “en caravana” per la comandància de Girona insultant-los i fent-los gestos despectius (com aixecar el dit del mig). “Es van donar un bany de masses”, ha criticat un agent que s’allotjava a l’hotel Nice de la Seu d’Urgell. També han testificat dos agents més per incidents a Lleida, quan un veí els va seguir i gravar i va penjar les seves imatges a Facebook (està condemnat a 8 mesos de presó). Marchena ha evitat que la fiscalia interrogui amb preguntes pròpies d’un investigat i no d’un testimoni a una mossa d’esquadra a qui preguntava si va enviar whattapps des del seu mòbil per avisar dels hotels on s’allotjaven policies espanyols.

L’agent de la Guàrdia Civil (TIP S24635E) ha relatat que va estar a un hotel Nice de la Seu d’Urgell i que va viure diverses manifestacions a les portes de l’establiment. Ha explicat que el dia 3 d’octubre va haver-hi una concentració de fins a un miler de persones que cridaven, feia cassolades i “tocaven les palmes”. També ha relatat “càntics i insults”.

Ha destacat que en la concentració hi havia un vehicles dels bombers que anava amb les sirenes posades i també bombers uniformats. L’agent, però, ha reconegut que no hi va haver cap amenaça contra la integritat física dels agents i ha parlat de “càntics genèrics” contra la policia.

Marchena ha hagut de cridar a l’atenció del fiscal Moreno

“Cares d’odi”
Un relat que també ha fet un altre guàrdia civil que estava al mateix hotel. L’agent C34336U també ha defensat que era una concentració “organitzada i orquestrada” i ha dit que tenia com objectiu fer un ‘escrache’ per impedir que la policia entrés o sortís de l’hotel Nice. I que hi havia cartells penjats pel poble on anunciaven les hores de les properes concentracions.

El segon agent també ha coincidit en destacar insults (ha descrit ‘fills de puta, assassins i fora les forces d’ocupació) i la presència dels bombers. “Es van donar un bany de masses entre la gent que hi havia allà”, ha afirmat.

Aquest agent també ha dit que ni ell ni els seus companys havien viscut mai abans una situació així “veient cares d’odi” en la gent i ha justificat que ells l’1-O van tenir una intervenció “molt humana” als col·legis on no van actuar “per no causar un dany major al que es volia evitar”.

Tos dos han explicat que el propietari de l’hotel es va sentir “pressionat” i que quan va acabar la reserva, el dia 5 d’octubre, van marxar a un altre hotel i van acabar al parador, on relata que “casualment” no van patir cap ‘escrache’.

Aquest agent també ha explicat que va presentar una denúncia per aquest ‘escrache’, en el qual ha dit que es van llençar ampolles i algú va intentar “arremetre” contra la porta i que va aportar un vídeo. Però ha reconegut que no ha rebut cap notificació judicial sobre com van acabar les diligències. Mentre que el primer agent parlava de 1.000 persones, aquest segon ha dit que s’havien concentrat 150.

Insults des de cotxes de bombers a Girona
Un altre agent, TIP C88411L , ha explicat que al matí del 2 d’octubre quan estava fent tasques de reforç de seguretat a la comandància de Girona va escoltar sirenes i van veure passar un “comboi” de 15 vehicles dels Bombers que feien sonar els clàxons i les sirenes i que els van insultar des dels vehicles. “Ens van dir feixistes, fills de puta i covards i ens van fer gestos com aixecar el dit del mig, posar el dit polze cap a baix o posar-se la mà a la cara per dir-nos cara dures”, ha detallat.

L’advocat Pina és un dels que més ha intervingut

“Us he reconegut, us matarem”
També han testificat al Suprem dos agents de la guàrdia civil (J73137F i W79133J) per explicar un incident que van viure a Lleida l’endemà de l’1-O. Segons han relatat, tenien el dia lliure –ja que havien actuat el dia del referèndum- i ells dos i un altre company van anar a passejar per la ciutat vestits de paisà. Llavors, van veure que els seguia una persona que els havia gravat amb telèfon i que els va increpar perquè els havia reconegut del dia abans, quan van intervenir a Artesa.

“Ens va dir fills de puta, que ens cagaríem i que ens anaven a matar”, han explicat. També han coincidit que a la nit un amic els va alertar que les seves cares estaven a Facebook, amb imatges del dia 1-O i la comparativa amb les imatges que els havien gravat quan anaven per Lleida passejant. A la publicació, hi posava, entre d’altres, ‘aquesta animals no els vull al meu país’.


Els advocats Jordi Pina i Benet Salellas els han preguntat si recordaven que en aquesta publicació també posava que la gent mantingués la “calma” i no caigués en provocacions. Però cap ho recordava. També han reconegut que tret d’aquest incident –que van denunciar- no van patir cap altre situació similar mentre eren a Lleida.

El jutjat penal 2 de Lleida va condemnar a vuit mesos de presó aquest veí de Lleida acusat d’amenaçar els tres guàrdies civils.

 


RICARD CHECA25 Març, 2019
ACF-imatge.jpg

El de Tarragona és un ajuntament que conec força bé, ja que porto més de vuit anys intentant assessorar-lo en matèria de gestió pública de protecció animal. I malauradament dic «intentant» perquè tot i que els darrers anys semblava que havia de ser una altra cosa, els càrrecs polítics i els administratius tècnics amb competències directes sobre l’assumpte no han volgut reaccionar davant l’imperatiu social i s’han permès vulnerar la Llei de forma sistemàtica.

Com a impulsora de l’ordenança, -aquesta norma orgànica de la que us puc assegurar que, si no els hi haguéssim dedicat tantes reunions per pressionar, encara ara no la tindríem avui aprovada-, he de dir que, després de quasi bé dos anys de vigència, ens trobem amb una normalització descarada de incompliment de la legislació municipal. Feu memòria: no hi ha espai per a gossos a la platja, ni es compleix amb el control poblacional dels gats ferals, ni s’actua davant de casos de maltractament, ni davant de les denúncies presentades, ni… va, deixe’m-ho que no acabaríem mai.

Anna Carbonell

La regidoria comandada per Arantxa Ros s’ha anat degradant en temps i forma, tot coincidint amb la seva entrada en escena. La veterinària de l’ajuntament, Gloria Gracia és una dona que arrossega un historial d’allò més sinistre pel que fa als animals no-humans de Tarragona, doncs és ella qui propicia la desatenció dels animals que acaben a la gossera municipal i qui practica el sacrifici dels gossos considerats GPP que hi entren, la mateixa que va impossibilitar que l’ONG Nova Eucària gestionés la colònia de porcs vietnamites de Sant Pere i Sant Pau que han desatès i abandonat, mitjançant el redactat (insultant) d’un plec de condicions per la licitació sobre la suposada gestió amb molta mala fe, doncs després de totes les reunions i converses mantingues, va decidir intentar enganyar a l’entitat que dirigeixo incloent l’obligatorietat d’assumir el control de tots els vietnamites i hibridats del terme municipal, sense especificar el nombre ni què fer-ne dels hibridats, ja que la llei no ens permet donar-los en adopció. És aquest despropòsit en cadena el que ens ha portat a una situació realment complicada, sobretot per a les persones solidàries que en tenen cura a diari. I no podem oblidar que quan vam decidir intervenir de forma independent per castrar els mascles de la colònia, amb una jornada d’esterilització organitzada, en ho van prohibir sota l’amenaça d’aplicar-nos la “ley mordaza“.

L’ajuntament de Tarragona és aquell que, tot i disposar de la infraestructura i serveis de la gossera municipal i de l’empresa “L’última Llar”, contractada pel servei de recollida a partir de les tres de la tarda i pels caps de setmana, ha decidit no socórrer els animals abandonats o extraviats a partir d’aquesta hora perquè el servei és car. Aquesta regidoria no ha actuat mai de forma diligent davant dels casos de maltractament o activant els operatius pel rescat d’un animal en situació de risc. Ara, des de l’ombra, ha decidit fer un pas més i ha publicat el decret 2019/2801 per informar que faran el que els roti amb els gats ferals de la ciutat, incloent la retirada de colònies senceres d’aquelles ubicacions que elles considerin no viables, suposant la captura i el captiveri en gàbies insalubres d’aquells individus que els hi sobrin, tot condemnant-los a morir, menystenint la tasca de les associacions locals que realitzen aquest servei públic de forma voluntària. Vulneració rere vulneració, perfumat amb costoses i ridícules campanyes sobre orines i excrements, tractar d’imbècil el contribuent i tira milles que el mandat s’acaba.

Arantxa i Gloria: vull que sapigueu que a mi no m’enganyeu i que això fa pudor a GiF-VET, que darrere d’aquest projecte il·legal que sacrifica gats ferals s’hi amaga una veterinària que elogieu, però que, ves per on, resta com a investigada en el procés penal que mantinc contra «L’última Llar», ni més ni menys que per maltractament i sacrifici d’animals. Esperem que a partir del 27 de maig us facin complir la llei.

 

Anna CARBONELL
Directora de Nova Eucària
Assessora en estratègia política i dret animal

 


RICARD CHECA25 Març, 2019
carles-ferrer.jpg

Continua el judici contra el procés. Hem entrat en la setena setmana. El tribunal continua sentint les versions dels testimonis. Aquells que no són entesos en qüestions jurídiques continuen formulant alguns interrogants. Per esclarir alguns d’aquests dubtes, el nostre digital ha sol·licitat la col·laboració del penalista i soci del bufet ‘A3Advocats’ de Reus, Carles Ferrer. El lletrat també és membres de l’Associació d’Advocats Voluntaris 1-O de Reus. 

L’advocat penalista Carles Ferrer

En quina fase del judici oral (contra el procés) estem ara?
Concretament, en la pràctica de la prova testifical de tots aquells testimonis que han estat admesos pel tribunal, proposats per les parts (acusacions i defenses).

Després dels testimonis… Qui intervé?
Un cop declarin els 500 testimonis admesos pel tribunal, començarà la pràctica de la prova pericial (pèrits).

Abans de la lectura de la sentència, quines passes haurà de fer el tribunal?
Practicada tota la prova (interrogatori dels acusats, testificals, pericials i la documental amb la projecció dels vídeos – que el tribunal no ha permès – siguin sotmesos a contradicció en la mesura que anaven declarant els acusats i testimonis); les parts (acusacions i defenses) elevaran a definitives o modificaran els seus escrits d’acusacions i de defenses.
Posteriorment, les parts tindran el tràmit que s’anomena de conclusions on faran una valoració de la prova practicada i la seva qualificació jurídica. Finalment, els acusats tindran el dret a l’última paraula i després Marchena dirà “Concluso el juicio para sentencia”.

Marchena presideix el tribunal format per 7 jutges

Per què hi ha 2 advocats i dos membres de les acusacions i no un?
En puritat, a cada sessió hi ha dos membres del Ministeri Fiscal, dos membres de l’advocacia de l’Estat i dos advocats de l’acusació popular però, en cada interrogatori, només intervé un d’ells. Va ser una directriu del jutge Marchena, al primer dia del judici. S’entén que hi hagin dues persones per la complexitat del procediment i durada del judici com també, en el mateix sentit, per cada defensa acostuma a haver més d’un advocat.

El fet de la retransmissió en directe és un dels motius del jutge Marchena per denegar la presència d’observadors internacionals

Per què 7 jutges?
L’art. 145 LECr. exigeix que siguin set magistrats per dictar sentència en el Tribunal Suprem.

Per què hi ha acusats que no estan asseguts al banc corresponent?
Una de les sol·licituds de les defenses, en el tràmit de les qüestions prèvies, va ser la possibilitat que els acusats poguessin seure al costat d’ells a fi de garantir el contacte directe acusat-advocat i poder suggerir preguntes en els interrogatoris. Cada acusat ha triat si seu al banc dels acusats o darrere del seu advocat.

Pot ser perjudicial per a l’estratègia de la defensa o acusació que el judici sigui retransmès en directe?
En cap cas. La publicitat és un principi bàsic en la fase del judici oral. El fet de la retransmissió en directe és un dels motius del jutge Marchena per denegar la presència d’observadors internacionals.

El jutge president del tribunal pot formular preguntes?
Sí, però existeix el perill que perdi la imparcialitat depenent del tipus de preguntes que formuli o la durada de l’interrogatori.

Les declaracions formulades davant el jutge instructor poden ser utilitzades durant el judici?
Les proves es practiquen a l’acte del judici oral. L’art. 714 LECr preveu que davant contradiccions entre la declaració davant el jutge instructor i la del judici, es podrà demanar la lectura de la declaració sumarial a fi que el testimoni expliqui la diferència o contradicció entre ambdues declaracions. Però el president del tribunal ha vetat aquesta possibilitat.

Imatge panoràmica de la sala de vistes

Quan pot passar un testimoni a investigat?
En el cas que el tribunal dedueixi testimoni de particulars per la comissió d’un presumpte delicte de fals testimoniatge, però això ja seria a un altre procediment. Recordem quan el fiscal Moreno va dir que volia deduir testimoni de particulars davant el Jutjat de Guàrdia.

Els testimonis que estan investigats en altres jutjats poden anar amb el seu defensor i la seva única funció seria apuntar que determinada pregunta no la contesti

Per què hi ha testimonis que compareixen amb advocats?
Són aquells testimonis que estan investigats en altres jutjats o tribunals i tenen el dret a no declarar. Si declaren, com va ser el cas de major Trapero, li assisteix la possibilitat – com així va ser – d’anar amb la seva advocada i la seva única funció seria apuntar que determinada pregunta no la contesti.

Hi ha un temps límit per escriure la sentència després del judici?
No, malgrat que la LECr. estableixi que ha de ser en un termini de cinc dies, a la pràctica quotidiana de qualsevol jutjat no es compleix mai aquest termini.

Hi ha acusats que ara s’asseuen al darrere dels seus lletrats

Qui pot presentar recurs?
Les parts personades: Ministeri Fiscal, advocacia de l’Estat, acusació popular i les defenses.

A quines instàncies poden recórrer?
No cap recurs ordinari davant la sentència del Tribunal Suprem. Només hi ha lloc un recurs extraordinari que serà el recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional per violació de drets fonamentals. Un cop el Tribunal Constitucional dicti sentència, queda oberta la via per interposar recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.

El Tribunal Constitucional pot trigar 2 o 3 anys en resoldre el recurs

En cas que siguin condemnats a presó, comptabilitzarà el temps que van estar reclusos?
I tant, és evident.

Quant pot tardar a decidir sobre un recurs?
El Tribunal Constitucional pot trigar 2 o 3 anys en resoldre el recurs, però és imprevisible. S’hauria de retallar aquest termini.

Què fa VOX en el judici?
Bona pregunta. No ho sé. En puritat jurídica, exerceix l’acusació popular.

El lletrat Carles Ferrer (amb maleta) sortint dels jutjats

Per què porten els lletrats, togues del Col·legi d’Advocats de Madrid?
Perquè el judici es fa a Madrid i a cada seu judicial hi ha un despatx del Col·legi d’Advocats amb togues. Però fixem-nos que la gran majoria de les defenses porten la toga del Col·legi d’Advocats de Barcelona amb l’emblema de color vermell a diferència de la Madrid que és de color blanc.

Ricard CHECA
Tribunal Suprem
Madrid


RICARD CHECA18 Març, 2019
arquebisbe.jpg

És fill adoptiu de Tarragona i està a punt d’abandonar la ciutat. Exerceix les funcions d’Arquebisbe i està a punt de ser rellevat del càrrec per arribar a l’edat de la jubilació. En una entrevista a La República Checa, Jaume Pujol confessa com està vivint un dels pitjors moments del seu mandat i inclòs de la seva trajectòria professional. Repudia els abusos sexuals en l’església i entén que s’ha de ser més severs a l’hora de tractar aquesta polèmica. El màxim responsable de l’església a Tarragona i membre de l’Opus Dei, diu que durant tots aquests anys ha intentar estimar i perdonar de cor. A l’hora de l’adéu, Jaume Pujol agraeix tots aquells que li han entès i estimat i demana perdó per algun error. Diu que quan abandoni el Palau Episcopal deixarà Tarragona. De moment, no té pensat escriure les seves memòries.

Jaume Pujol és l’arquebisbe de Tarragona

Va lliurar la carta de renúncia, quin balanç fa dels anys que porta en el càrrec?
Més que jo, penso que són els fidels cristians de l’Arxidiòcesi, en primer lloc, els que han de fer aquest balanç, i després, totes les persones que també ho vulguin fer, amb tota llibertat. Per part meva, he intentat servir a l’Arxidiòcesi de la millor manera que he sabut, amb els meus encerts i evidentment amb els meus errors, dels quals en demano perdó.

Demanem perdó a les víctimes i ens comprometem a trobar la manera d’ajudar-les en el seu restabliment. També hem dit que actuarem amb determinació per protegir els infants i els adults vulnerables

Quin titular posaria al mandat?
És una mica difícil resumir prop de 15 anys en un sol titular, però podria ser aquest: “He intentat estimar i perdonar de cor”.

Quin és el segell personal que deixa impregnat en el seu mandat?
M’agradaria ser recordat com un arquebisbe que ha estat sempre al costat de la gent, escoltant tant les seves inquietuds i patiments com les seves alegries; i que ha estimat l’arxidiòcesi de Tarragona, a través de les seves persones i les seves institucions, tant eclesiàstiques com civils.

Vostè ha estat distingit amb el títol de ‘fill predilecte’ de Tarragona. Què ha representat aquesta distinció?
Mai no m’ho haguera imaginat. Va ser un fet que em va omplir de satisfacció i que vaig agrair molt, sobretot perquè l’Ajuntament ho va decidir per unanimitat. Recordo amb molta estima aquell 8 d’abril de 2011 al saló de plens de l’Ajuntament. Per a mi, ha suposat ser membre oficial d’una gran família i estimar, encara més, Tarragona, els tarragonins i les tarragonines.

Sobre la polèmica proposta de la CUP de retirar-li el títol de fill predilecte de la ciutat, li ha dolgut més la proposta en si o el vot d’alguns grups municipals?
No vull judicar ningú per les seves accions. Cadascú és lliure per proposar o votar el que li sembli més convenient segons els seus principis.

Jaume Pujol saludant l’alcalde Ballesteros

S’ha sentit còmode a Tarragona? Estimat?
Molt, de veritat. M’he sentit molt sostingut i estimat, tant pels mossens, pels fidels com pels representants de les institucions del territori.

Els moments més durs, i ho dic sincerament, han estat els viscuts els darrers dies en relació als abusos (sexuals a menors)

Quins han estat els pitjors moments?
Els moments més durs, i li dic sincerament, han estat els viscuts els darrers dies en relació als abusos (sexuals a menors). Però també davant la mort dels mossens de l’Arxidiòcesi, un total de 61, als quals he enterrat, i també he enterrat, sempre que he pogut, els pares dels mossens. O davant la mort d’una persona estimada tant de la família com de persones que han treballat o col·laborat en algun àmbit pastoral. Són moments tristos però que he viscut amb esperança.

Darrerament han transcendit a l’opinió pública alguns escàndols d’abusos sexuals que esquitxaven al sacerdoci a Tarragona…
Els he viscut amb dolor i patiment, crec que ha estat un sentiment compartit amb tots els cristians i cristianes de l’Arxidiòcesi.

Com s’ha gestionat aquests casos per evitar ‘tacar’ la imatge general de l’església?
Tota institució formada per persones travessa moments de dificultat i desencís. És en aquests moments quan ens cal recordar les paraules de Santa Teresa de Jesús: «En tiempos recios, amigos fuertes de Dios» i romandre més units que mai perquè fets com aquests no tornin a succeir.

Qualsevol actuació d’aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d’un prevere, em sembla gravíssima.

Creu que les seves paraules (‘Tots tenim un mal moment’) van ser desafortunades o van ser mal interpretades per la premsa? Què volia dir exactament?
Com ja vaig puntualitzar en el seu moment, les meves paraules mai no van pretendre rebaixar la importància dels fets. Qualsevol actuació d’aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d’un prevere, em sembla gravíssima. Per això, vaig demanar perdó en nom de l’Església de Tarragona i ens vam posar tant personalment com des de l’Arquebisbat a disposició per escoltar a les víctimes.

Creu que els mitjans de comunicació hem estat injustament durs amb vostè pel cas dels mossens acusats?
No em pertoca a mi valorar l’ètica o la professionalitat dels periodistes. Sempre he valorat molt el vostre treball i us ho he fet saber en totes les ocasions en què hem coincidit. I vostè ho sap…

Quina és la posició clara i inequívoca de l’Arquebisbat sobre els abusos sexuals a l’església catòlica?
En el darrer comunicat dels bisbes de Catalunya, del mes de febrer d’aquest any, – i que La República Checa també va fer ressò – hem dit que aquestes notícies referides a abusos de menors ens omplen de vergonya i de dolor; abusos que condemnem rotundament. Demanem perdó a les víctimes i ens comprometem a trobar la manera d’ajudar-les en el seu restabliment. També hem dit que actuarem amb determinació per protegir els infants i els adults vulnerables, eliminant tota mena de tolerància o encobriment. També parlem del ferm compromís a complir la legislació vigent tant Canònica com Civil. I volem seguir fidelment el que el Papa Francesc ha determinat i determini per combatre aquestes accions deshonestes i delictives que tant afecten l’anunci de l’Evangeli. Aquesta és la nostra posició i la meva, naturalment.

Creu que es podria ser molt més severs amb els mossens implicats o sospitosos en aquests casos?
Quan hem tingut constància d’algun cas hem secundat en tot moment les indicacions del Sant Pare i des de l’Arquebisbat hem aplicat escrupolosament el protocol previst.

Davant d’aquests fets és important llegir i aplicar les directrius que el Papa Francesc va donar

Considera que aquests escàndols provoquen alarma social? Com es pot frenar el descrèdit de l’església arran d’aquests escàndols?
És evidentment que aquests casos no són agradables per a ningú i ens provoquen rebuig i vergonya. Però és, també, en aquests moments quan es fa més necessari fer valdre la gran tasca de l’Església a nivell social, educatiu, cultural… i és de justícia valorar la dedicació generosa i madura de tants sacerdots i religiosos, d’educadors en les escoles i el temps lliure, vers els infants i joves, i les seves famílies. Convé que els defensem de l’ombra de sospites generalitzades, així com recordar el dret que tota persona té a la presumpció d’innocència.

A què es deuen, segons el seu parer, aquests desagradables casos en l’interior de l’església?
Hi ha persones que creuen que el celibat és la causa d’aquests casos, però segons les estadístiques la major part dels abusos sexuals es realitzen dins l’entorn familiar: més del 70%. Per tant, el celibat no és la causa dels abusos que puguin cometre sacerdots i religiosos. Al contrari, el celibat és un dels grans tresors que tenim a l’Església. Davant d’aquests fets és important llegir i aplicar les directrius que el Papa Francesc va donar a conèixer al final de la cimera celebrada al Vaticà el mes de febrer passat en relació a la protecció dels menors entre els quals parla de la formació i selecció dels candidats al sacerdoci.

Vostè ha patit molt amb aquesta situació… S’ha sentit impotent i incomprès a l’hora de ‘tractar-la’?
Com ja he dit anteriorment ha estat un moment molt dur, tant per a mi com per tota l’arxidiòcesi, i l’he afrontat amb dolor i de la millor manera que he sabut.

Creu que l’Església ha actuat prou bé en aquest tema si mirem 20 o 30 anys enrere?
Segurament no es va procedir adequadament. Tant de bo hi hagués en aquells anys els mecanismes i protocols actuals en relació a aquest tema.

Per cert, vostè assumeix totalment el que diu el Sant Pare sobre l’assumpte dels abusos sexuals a menors en mans de representants de l’Església?
No pot ser d’una altra manera, i coincideixo plenament amb el que el Papa ens diu.

És important que (el nou arquebisbe) parli el català i que conegui el nostre país: Catalunya.

El dia que abandoni definitivament el càrrec, què és el que més trobarà a faltar?
Trobaré a faltar moltes persones que amb el seu bon fer m’han ajudat al llarg del meu episcopat i a les que sempre portaré en el meu cor. També trobaré a faltar participar de la vida tan activa de les parròquies (en tenim 201 a l’arxidiòcesi) i ser a prop de les persones que en formen part i a les que he pogut conèixer en les meves visites pastorals. També trobaré a faltar la Setmana Santa de Tarragona, Reus, Valls i altres ciutats on he pogut participar; l’anada a Lourdes amb l’Hospitalitat, les grans celebracions a la Catedral al Nadal i Pasqua, Sant Fructuós i Santa Tecla, la festa de la Mare de Déu de Misericòrdia a Reus, les Decennals de Valls, les festes de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, les quinquennals de Vimbodí i tantes i tantes festes que he celebrat amb molt de goig.

Jaume Pujol en un acte eucarístic

Fixarà la seva residència a Tarragona o en un altre lloc?
M’agradaria molt quedar-me per aquesta terra tan bonica que és Catalunya. A Tarragona li puc dir, ja des d’ara, que no.

Quan va arribar a l’Arquebisbat, vostè no tenia experiència bisbal. Com van ser els primers dies? Va canviar el matalàs com el president Pedro Sánchez?
Després de la solemne celebració catedralícia els primers dies com a arquebisbe van ser molt intensos. L’endemà de la presa de possessió vaig confirmar tots els càrrecs de la cúria arxidiocesana, vaig contactar amb els diversos organismes que hi ha a l’arxidiòcesi o que estan relacionats amb l’Arquebisbat, també vaig visitar sacerdots malalts, comunitats religioses a més de les trucades, visites… L’endemà de la meva ordenació vaig celebrar la primera missa com a arquebisbe a la Capella de la Mare de Déu del Claustre, em feia molta il·lusió, perquè l’advocació d’aquesta Mare de Déu coincideix amb la de la meva parròquia de Guissona. Participar en les celebracions de Santa Tecla i la Mare de Déu de Misericòrdia a Reus, els dies 23 i 25 de setembre, respectivament, van ser per a mi tot un regal.

Tan bon punt vaig arribar a Tarragona vaig estudiar la possibilitat de viure a l’edifici del palau arquebisbal a diferència dels meus antecessors que havien viscut fora de Palau, a la Residència Sacerdotal. Ho vaig parlar amb el Consell Episcopal i d’altres preveres i la idea va semblar bona.

Qualsevol actuació d’aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d’un prevere, em sembla gravíssima.

Quin consell li donaria a la persona que el rellevi a vostè al capdavant de l’arxidiòcesi?
Que sigui un bon pastor i que escolti i aculli a tothom.

En el seu criteri, quines creu que haurien de ser les principals qualitats del nou Arquebisbe?
Em sembla primordial que tingui experiència en l’administració d’una diòcesi i que estimi els preveres i els fidels que en formen part. També crec que és important que parli el català i que conegui el nostre país.

L’Arquebisbe amb el Papa Francesc

Quines seran les seves activitats quan deixi el càrrec?
Si Déu vol, tornaré a treballar per a l’Opus Dei, com he estat fent durant quaranta anys de la meva vida, concretament des dels 17 fins als 60 anys primer com a laic i després com a prevere. Espero poder impartir conferències, xerrades i dirigir Exercicis Espirituals, entre altres tasques. I passar moltes hores confessant i dirigint espiritualment a les persones que s’acostin. No em faltarà el treball.

Tornaré a treballar per a l’Opus Dei, com he estat fent durant 40 anys de la meva vida

S’ha plantejat escriure les seves memòries?
La veritat és que, avui dia, no m’ho he plantejat. L’any 2011, quan feia set anys de la meva consagració i presa de possessió de l’arxidiòcesi, vaig publicar el llibre Records i esperances, no pretenia ser ni una biografia ni unes memòries, sinó simplement un recull que em va brollar del cor, experiències, records i emocions viscudes fins a la data.

 


RICARD CHECA7 Març, 2019
js112.jpg

És el primer subdelegat originari de Terres de l’Ebre. És un home afable i a qui li agrada parlar. Bé, més que parlar, educar, contextualitzar en el temps. És professor d’Història i això ho diu tot. Té dues passions: l’ensenyament i la política. És un home senzill, educat, modest, sensible i diplomàtic. Entén que el diàleg és la paraula clau per a pràcticament tots els conflictes. A casa comparteix les tasques domèstiques i encara li salten les llàgrimes quan pensa en el traspàs del seu fill. En una entrevista al nostre digital, Joan Sabaté parla obertament de la seva vida pública i particular. Així és l’home de confiança de Pedro Sánchez a Tarragona.

Qui és Joan Sabaté?
Una persona nascuda a Tarragona – on encara hi visc – professor de Geografia i Història i actualment subdelegat del govern espanyol a Tarragona. Sóc fill de casa de pagesos, d’un barri de pagesos i faig els possibles per no perdre els meus orígens. Sóc molt tímid. En definitiva: una persona força normal.

Què l’apassiona més, la política o la docència?
Són dues de les meves passions. Sempre m’ha interessat la cosa pública (la res publica), per això he desenvolupat diferents responsabilitats públiques. Quan em van proposar el càrrec de subdelegat del govern a Tarragona vaig entendre que era el moment.

Quan es parla de ‘res publica’ no es pot confondre amb República?
No obviem que República ve de ‘res publica’. El govern de la ‘res publica’ romana era el govern de la cosa pública. És el mateix. Una altra cosa és si entenem la forma de govern com a República o com a monarquia que és una de les variants.

S’identifica més amb la República o amb la Monarquia?
Sóc més de convicció republicana. Amb tot això crec que el pacte de transició per acceptar la monarquia va ser bo pel conjunt d’Espanya. És legítim que alguns sectors la puguin qüestionar, només faltaria, però pensi que no convindria tocar-la. Abans semblava que la dreta era monàrquica i l’esquerra republicana…

Encara hi ha dretes i esquerres?
És clar que sí.

No hem de començar a parlar d’extrema dreta i extrema esquerra?
Hi ha de tot. Els que neguen això normalment són persones que s’oposen al sistema del moviment democràtic. Ja ho deia Primo de Rivera: ‘No de dretes ni d’esquerres, ni tot el contrari’. Avui ser de dretes potser no està de moda, tot i que hi ha molta fent de dreta i per tant són els que tendeixen a dir que ser d’esquerres ja no té sentit.

La independència és de dretes o d’esquerres?
Clarament de dretes. El nacionalisme sempre és de dretes, tot i que respecto que pugui haver-hi algun independentisme d’esquerres.

No té la majoria suficient perquè els d’esquerra no s’hi ha adherit?
Potser hi ha gent d’esquerres que puguin simpatitzar amb la independència, però, conceptualment, des del punt de vista polític, sempre ha estat de dretes.

L’independentisme català no és diferent?
Hi ha moltes variants de nacionalisme. Però, insisteixo, d’entrada el nacionalisme sempre ha estat conservador i de dretes. A Catalunya potser no acaben d’assolir la majoria àmplia que reclamen perquè molta gent d’esquerres no ens sentim identificats amb aquest projecte independentista. Els socialistes sempre hem defensat que podem ser nacionalistes – ho som – però no som independentistes. Em sento catalanista transversal, però no m’identifico amb la independència.

Dues passions
Se sent més còmode fent de professor o de polític?
Són dues de les meves dues passions públiques. No sé quina és la que m’agrada més, tot i estar d’acord que la política és més cridanera.

S‘identifica amb l’actual PSC?
Sí. No cal compartir absolutament tot. Jo de vegades sóc molt crític amb el meu partit i amb el que fan alguns dels seus dirigents. Estic compromès amb el projecte internacional del socialisme democràtic i de la defensa dels drets socials i humans, dels treballadors, de la igualtat, solidaritat i llibertat.

Quin és l’estat de salut del PSC?
És bo. El PSC s’ha empetitit, però alguns dels que ens veien difunts l’any 2012 ja han desaparegut i el PSC continua sent-hi. És un projecte polític sòlid amb lligams internacionals adequats i que té un projecte important per a Espanya.

Teniu un bon líder?
Diria que és excel·lent. A Miquel Iceta l’anem descobrint a poc a poc. És un polític extraordinari amb una lucidesa intel·lectual i una capacitat excepcional.

Creu que vivim l’època de la política-espectacle? Ven més…?
Forma part de la mateixa política, però no és una novetat. Si mirem enrere, ja en la segona república en els mítings hi havia una part de teatralització i escenificació. Es feien en les places de bous i en grans teatres i s’emprava una oratòria cuidada i grans gesticulacions. Per tant, la política-espectacle sempre ha estat present. El que considero impresentable és la política d’insults o on s’acaba escopint un ministre.

Quan veu que acusen el president Sánchez de col·laborar amb els colpistes què pensa?
És una barbaritat, fruit de la deriva d’alguns partits quan perden el govern i passen a l’oposició. S’ha entrat en la radicalització. I és un error. La deriva és equivocada perquè fuig de les posicions més centrades. Pablo Casado i Albert Rivera s’equivoquen. Espero que el PP no torni a recuperar el govern.

On està el diàleg per resoldre el conflicte entre Espanya i Catalunya?
Continua havent-hi malgrat la tensió. N’hi ha hagut moltes converses. Però hem de reconèixer que la situació és complexa i delicada.

Però els independentistes no demanen res senzill…
Entre el tot i el no-res hi ha molt d’espai pel diàleg. Tot i això, cal tenir en compte que el govern d’Espanya mai no acceptarà un diàleg per fixar els terminis perquè Catalunya marxi d’Espanya.

Com veu Catalunya en l’actualitat?
Hi ha una situació de desgovern, fruit d’una manca de diàleg. Això està generant importants problemes de governabilitat.

Des del balcó del seu despatx es pot veure totes les manifestacions que es fan a la Plaça Imperial Tàrraco… Ha sortit a la balconada durant alguna concentració?
No. Alguns podrien interpretar com una provocació de mal gust. No ho faré.

Em limito a treballar
Com és el seu dia a dia?
És llarg. M’aixeco a dos quarts de 7 del matí i surto cap a Tarragona cap a tres quarts de vuit. Un cop al despatx comença una jornada de visites i reunions matí i tarda. A la nit també tinc compromisos.

Quantes reunions pot assistir durant el dia?
A unes 6 o 7. A vegades demano que em reservin algun moment perquè jo pugui escriure, pensar, reflexionar o fer trucades. Malgrat tot, intento atendre les sol·licituds que requereixen la meva intervenció o presència.

El seu antecessor, Jordi Sierra, va deixar el llistó molt alt… Quina petjada vol deixar?
La petjada persona no em fa perdre la son. Vull que es percebi a tota la província que des del govern de la nació estem vetllant per les necessitats de la ciutadania. Em limito a treballar per resoldre els problemes dels ciutadans, dels municipis i del territori.

És difícil venir de la ‘cinquena província’ i fer-se notar a Tarragona?
No tinc cap pretensió de fer-me notar en l’àmbit personal. Em preocupa i ocupa l’acció del govern. És la meva missió. He tingut càrrecs municipals i nacionals. No sóc un paracaigudista, sóc una persona del territori. És la primera vegada que una persona de Terres de l’Ebre ocupa el càrrec de subdelegat del Govern i m’agradaria que això servís per donar més sensibilitat en la zona del sud. Espero que el nostre sud es consideri menys sud des del punt de vista de l’abandonament o del desinterès polític.

Llars d’infants…
Normalment els ciutadans veuen com les administracions es passen la pilota per no assumir responsabilitats…
Ningú accepta les culpes, però cal tenir en compte les competències limitades i establertes. Només cal que hi hagi lleialtat institucional per evitar problemes. Les temptacions de responsabilitzar l’altre és molt típic.

Vostè també ho va fer quan era alcalde de Tortosa…
Hi ha coses específiques que depenen del govern d’Espanya i de la Generalitat. Com a alcalde em vaig queixar quan els assumptes pendents no depenien del govern municipal.

Com per exemple?
Llars d’infants. Recordem que l’educació és responsabilitat de la Generalitat. El problema és que els ajuntaments en els anys de vaques grasses van construir llars d’infants, però amb l’arribada de la crisi les coses han començat a complicar-se, sobretot per manca de pressupost. Estan assumint una competència que no és seva.

Creu que haurien de tornar a ser responsabilitat de la Generalitat?
Jo crec que sí. Dels 0 als 16 anys l’educació hauria de ser pública i completament gratuïta. El fet que el tram dels 0 als 3 anys no estigui incorporat és quelcom que s’hauria de canviar.

I per què no es fa?
Perquè els governs de la Generalitat els va bé que es facin càrrec els ajuntaments. Crec que els responsables municipals ho fan millor per proximitat, però hem de ser conscients que hi ha el problema del finançament. Estan prestant un servei fonamental però no és competència municipal.

Tot és útil
Alcalde, senador, subdelegat… on se sent més útil?
La proximitat et fa sentir més útil perquè tens una percepció d’immediatesa. Fent de parlamentari m’he sentit útil, perquè estàs generant unes lleis que acaben repercutint en la ciutadania i com a subdelegat és la representació i coordinació de la tasca governamental en tota la província i a l’hora de fer la intermediació entre les institucions. Tots els càrrecs tenen la seva utilitat.

Què sent quan alguns partits defensen la fi de les autonomies?
Una barbaritat i contrària a l’esperit constitucional. Espanya és un estat compost, no és federal però és fortament descentralitzat. Crec que hauríem d’anar cap a un estat federal per atendre realitats com la nostra. Hi ha part d’Espanya que tenen sentiments d’identitat i particularitats històriques. El pas que es va donar durant la transició ha permès una descentralització, no s’hauria de revertir. Som dels països més descentralitzats de la Unió Europea. Però és cert que segurament cal una reestructuració del Senat. Hem d’anar més endavant, no podem fer marxa enrere. Fer-ho, generaria tensions d’alt risc que no tenen res de positiu.

Com encara que el PSOE hagi perdut Andalusia, gràcies a d’irrupció de VOX?
Són dues males notícies. No és bo que l’extrema dreta arribi a les institucions amb tot allò que això comporta. És legítim que pugui tenir seguidors, però a mi no m’agrada.

Potser els socialistes no ho van fer bé a Andalusia…
Segurament, cal ser autocrític i aprendre dels missatges que ens passen els ciutadans.

És la prova que la ciutadania està cansada de què els polítics els ignorin?
La sensació d’abandonament és legitima, sobretot quan no s’està donant solució, des del govern o l’administració pública. Cal corregir les polítiques i adoptar mesures socials perquè ningú no se senti exclòs.

Demagògia política
La demagògia política és bona?
No. Tot el contrari. És fer servir l’oratòria i l’escenificació per confondre i enganyar la població. Això no és nou. Els períodes de crisi i de convulsió són terrenys adobats per als demagogs. Sempre hi ha gent disposada a emprar paraules gruixudes i solucions fàcils a problemes complexos.

A què es deu la irrupció de VOX?
No podem oblidar que hi ha gent jove que pot simpatitzar amb idees franquistes. Vox és un extracte de l’extrema dreta. El context econòmic i el descontentament polític acaben influint. La gent acaba votant a aquests fenòmens més extrems perquè veu que la política tradicional no resol els seus problemes.

Ha deixat d’anar mai a votar?
No. En democràcia és legítim abstenir-se, però si volem millorar les coses, hem d’anar a votar.

Per evitar el gran índex d’abstenció, votar hauria de ser obligatori?
No. L’obligació no resol la desafecció que comporta l’abstenció.

Què provoca la desafecció política?
La corrupció és un tema gravíssim que s’hauria de combatre. Votar hauria de servir per rebutjar la corrupció del sistema democràtica.

Entén la tolerància popular amb la corrupció?
És un drama que ens hauria de preocupar a tots. Vivim en una societat del pecat i del perdó. Si arribem i deixem que hem estafat Hisenda, la gent ens aplaudeix perquè ens consideren uns valents. A altres països no es presumeix d’això. Una societat que accepta i tolera la corrupció té un greu problema.

Som el país de la picaresca…
És real i està acceptat socialment. Hem de perseguir la corrupció amb totes les armes de l’estat. Tota, de dalt a baix. Comença amb la multa de trànsit i acaba buidant les arques de l’estat. Hem de tenir legals de tolerància zero. Tot això per l’educació.

He comès molts errors
Per cert, es penedeix d’haver fet alguna cosa…
Home, tots tenim els nostres més i menys. He comès molts errors, però no recordo. No obstant això, em dol haver perdut amistat per l’acció política. Em fa mal pensar que he perdut amics de tota la vida per l’acció política. Si pogués fer marxa enrere, faria alguna cosa diferent per no perdre aquestes amistats. M’ha passat unes quantes vegades. Perdre un amic és molt greu.

I això?
Coses de la política… Segurament que he pres alguna decisió política… En fi…

Sol anar a missa?
No sóc de missa dominical, però sóc creient. He casat per l’església i he batejat els meus fills i sempre que puc vaig a missa.

Quan ha de parlar amb l”ésser superior’ a quin sant s’encomana? Quines pregàries fa?
Prego pels meus i pels altres. Quan has passat moments realment difícils, la pregaria es converteix en necessària.

En l’àmbit personal que li fa més temor?
Vaig perdre un fill i em fa molta por perdre que li pugui passar a l’altre.
Si pogués obrir el bagul dels records i detenir-se en algun moment concret… quin seria?
La infantesa ocupa un lloc especial i predominant. La família, l’entorn…

A casa, qui es dedica a les tasques domèstiques?
La meva dona i jo. Vaig a comprar sovint i cuino. La rentadora, ens alternem. Ella és metgessa, per tant tenim vides força complicades.

Teniu alguna animal d’estimació?
Vam tenir-ne un. Era un gos que es deia Leo. Va agafar una malaltia al cap de quatre anys i el vam perdre. Fèiem senderisme junts. Vaig plorar. Era un amic, fidel, intel·ligent i intuïtiu.

Plora molt?
Quan cal. Sé plorar.

La darrera vegada…
Quan penso en el meu fill Joan…

Per cert, què sap cuinar?
La paella em surt prou bona.

Paella per a Casado, Torra i Sánchez
Tenint en compte els moments convulsos que vivint, a qui convidaria a una paella, intentant així resoldre el conflicte?
Sánchez, Torra, Pablo Casado… Els faria una bona paella, marinada amb un bon vi, sense passar-se (riu). És important que estiguin lúcids per poder parlar i arribar a acords importants…

No seria una paella amb arròs bomba, oi?
(riu) L’arròs bomba va bé si has d’escalfar la paella, però al Delta hi ha d’altres arrossos…

Quins valors no ha volgut perdre tot dedicant-se a la política?
La solidaritat, caritat, empatia amb els que pateixen, la fraternitat i la igualtat. He intentat estar sempre atent i predisposat a col·laborar i donar resposta a aquells que més necessiten.

No són presos polítics
Canviant de tema: els polítics presos haurien d’estar en llibertat?
No m’agrada que siguin a la presó i ho dic des del més profund respecte pel sistema judicial.

La justícia viu moments difícils, oi?
Crec que totes les institucions viuen moments difícils, sobretot a nivell de credibilitat. S’ha entrat en una deriva perquè certs sectors han centrat les seves crítiques sobre els jutges, contribuint a la desautorització del poder judicial. La judicatura espanyola no té més deficiències que l’europea. És obvi que tot és millorable, però el descrèdit del sistema judicial depèn molts dels atacs i d’alguns errors comesos, com potser el cas de les hipoteques o de la sentència de la manada.

S’ha demonitzat els llaços grocs?
És una opció molt legitima. Cadascú ha de portar el que vulgui. Només caldria. Una altra cosa ben diferent és l’ús d’aquesta simbologia en espais públics i institucionals. Hi ha el perill que es pugui vulnerar la neutralitat institucional i donar l’aparença d’una cosa que, en realitat, no és. No tots som independentistes i sort que tenim diferents opcions a la societat catalana.

Posaria un llaç groc a la solapa?
Sóc capaç de tot menys de posar un element que pretén avalar un fet de desobediència i desordre constitucional. És cert que em preocupa la condició dels polítics empresonats, però no comparteixo el fons de la qüestió. No poden dir que no va passar res.

Són presos polítics?
No. Són polítics presos.

 


RICARD CHECA21 Febrer, 2019
vaga_21f3-1280x960.jpg

9.000 han sortit al carrer per criticar el judici que és una ‘farsa’

Unes 9.000 persones, segons les estimacions de la Guàrdia Urbana, han participat en la manifestació unitària d’aquest dijous al vespre a Tarragona per tancar la jornada de vaga del 21-F. Durant la mobilització s’han llençat consignes contra la “farsa” del judici de l’1-O i a favor de la llibertat dels “presos polítics”.

La mobilització ha arrencat passades les set de la tarda des de la plaça de la Font i ha acabat davant la subdelegació del govern espanyol, a la plaça Imperial Tàrraco, on s’han fet els parlaments. Posteriorment, desenes de manifestants s’han desplaçat fins al davant dels jutjats per exigir l’alliberament d’un dels dos detinguts en els talls viaris del matí. Està previst que el jove passi divendres a disposició judicial.

Eusebi Campdepedrós durant la concentració

Unes 4.000 persones han omplert la plaça de la Font pels volts de les set de la tarda, quan ha arrencat la manifestació. La protesta ha anat encapçalada per una pancarta de la Intersindical, amb el lema ‘Sense drets no hi ha llibertat, seguida d’una altra que reclamava que ‘L’autodeterminació no és delicte!’. La mobilització ha recorregut la Rambla Vella, el carrer Sant Francesc i la Rambla Nova, fins a arribar a la plaça Imperial Tarraco.

La participació ha anat creixent durant el recorregut i això ha endarrerit l’inici dels parlaments davant la subdelegació del govern espanyol. Allà, representants sindicals i d’entitats han reivindicat els drets socials i laborals, i han criticat l’existència de “presos polítics” i la “farsa” del judici del procés. Els manifestants exhibien nombroses estelades i cartells reivindicatius. Segons la Guàrdia Urbana, la mobilització ha acabat aplegant unes 9.000 persones.

Critiquen el judici que està tenint lloc al Suprem

Els assistents també han criticat els Mossos i el conseller d’Interior per les dues detencions que hi ha hagut al matí a Tarragona, coincidint amb els talls de diverses carreteres. Un dels arrestats ha quedat en llibertat amb càrrecs durant la tarda, mentre que l’altre ha sol·licitat un ‘habeas corpus’ que ha estat denegat pel jutge. Els assistents han demanat la dimissió del conseller Buch amb motiu de la detenció d’un element dels CDR.

Així doncs, els Mossos l’han tornat a dur a la comissaria de Campclar amb la previsió que passi a disposició judicial divendres. Malgrat tot, un centenar de persones s’han concentrat davant el Palau de Justícia -completament blindat pels Mossos d’Esquadra- per fer-li costat i exigint el seu alliberament.

 

VÍDEO


RICARD CHECA21 Febrer, 2019
didac_pare-1280x960.jpg

Unes 250 persones han assistit a l’acte

Malgrat estar tancat ‘sine die’ per motius de seguretat, el Teatre de Tarragona ha acollit en el seu hall la conferència de Ciutat a càrrec de l’alcaldable del PDeCAT, Dídac Nadal. Unes 250 persones han ocupat les diferents taules que s’hi havia instal·lat. Les pastetes i l’aigua anaven a càrrec de l’amfitrió.

Dídac Nadal, amb un vestit blau fosc i una camisa blau de color clar, anava saludant la gent que accedia al teatre. Estava nerviós. Exhibia un somriure tímid. Sabia que hi ha molta gent preparada per ‘jutjar-lo’, fins i tot (o sobretot) dins del seu partit. A l’escenari només una pantalla on es podria llegir ‘Dídac Nadal, conferència de ciutat’. Remés. La bandera de Tarragona ha arribat tard i Nadal n’ha prescindit.

En les primeres files, la gent de sempre: dirigents del partit, la regidora Cristina Guzmán i la dona del candidat. El seu pare ha triat la segona fila i ha escoltat el seu fill amb molta discreció. El president del PDeCAT, David Bonvehí, ha arribat tard i ha quedat en la zona reservada als periodistes.

Per la sala hem vist cares conegudes de l’àmbit de la petroquímica, del món empresarial, associatiu i veïnal de Tarragona. Alguns regidors de l’alcalde Joan Miquel Nadal com és el cas d’Agustí Mallol, Maria Mercè Martorell o Ángel Fernández. També hem vist un dels regidors d’ERC. Després de la presentació de Sílvia Petit, l’alcaldable ha pujat a l’escenari entre aplaudiments.

Cap símbol al·lusiu al PDeCAT durant la conferència

Eren les 19h13. Ha començat dient que és novell en “això” de la política. I ha manifestat la seva voluntat d’aprendre i de contribuir a la millora de la vida dels seus conciutadans. Però ha dit que està capficat en aconseguir que Tarragona es desperti i que surti del marasme en que es troba des que Josep Fèlix Ballesteros és alcalde. És cert que mai no ha citat el nom de l’actual alcalde, però ha criticat de valent la seva política i estratègia de ciutat.

Durant 67 minuts, Nadal ha compartit amb els assistents – la majoria d’una edat avançada – els 10 punts pilars del canvi que necessita Tarragona. Si obté els vots necessaris per convertir-se en alcalde de Tarragona, Dídac Nadal ha promès que els membres del seu govern “es passejaran pels carrers” i posarà en pràctica polítiques capaces de tornar la il·lusió i l’orgull de ciutat que, ha recordat, és capital de província. Cal un canvi d’actitud – ha insistit – acompanyat de “treballa, dedicació i entrega”. “No tenim prou en governar, hem de saber treballar”, i saber acompanyar les necessitats de la gent. Ha parlat de Participació Ciutadana, de seguretat, Civisme, Mobilitat, Cultura i Patrimoni, Esports, Serveis Socials, Promoció econòmica, Turisme, Urbanisme, Habitatge i capitalitat. És cert que després de les seves crítiques a la governació socialista arribada les solucions i les seves propostes.

S’ha optat per no posar cap bandera a l’escenari

Ha fet bandera de l’orgull de ser tarragoní, tot i que ha lamentat que no el sabem vendre a l’interior com a l’exterior. Després de defensar la necessitat de crear el regidor de Barri i de defensar una administració més ràpida, àgil i eficient, ha insistit en la necessitat de més control i pressió sobre l’incivisme per part de l’administració. Els actes incívics no poden quedar impunes. “L’incivisme ens va apropant al delicte”, avisa. També ha parlat de la (in)seguretat. Tot i defensar la professionalitat dels agents, ha dit que cal augmentar les places policials i crear la policia de barri. Entén que, en algunes zones, és imperatiu, en nom de la seguretat, instal·lar càmeres de videovigilància.

En l’àmbit de mobilitat, Nadal diu que està a favor del transport públic per a tothom, però no vol improvisacions. Defensa que s’haurà d’anar traient els cotxes del centre de la ciutat però de manera pacífica i amable. Però per això cal apostar per la connexió entre els barris i crear grans vies per on la gent es pugui desplaçar caminant tranquil·la i pacíficament. S’haurà de donar més protagonisme als vehicles elèctrics, a les motocicletes i a les bicicletes, però per a això se n’ha de facilitar el seu ús. Ha posat en nou carril bici del passeig del Port com a exemple. (El president del Port ha excusat la seva absència). Dídac Nadal proposa que aparcar a la Tarragona per 3 euros al dia. Això ajudaria al comerç i convidaria la gent a visitar i a passar el dia a Tarragona. Avui dia, diu, és incòmode i costós aparcar a Tarragona, un fet que dissuadeix que ens visitin.

Dídac Nadal ha exposat els 10 punts fonamentals per canviar Tarragona

També ha criticat la gestió cultural i patrimonial del govern de Ballesteros. Després de reclamar la readmissió dels 25 treballadors de Museus, l’alcaldable demòcrata ha l’èxit del patrimoni passa per “reobrir, recuperar, defendre i projectar”. Cal creure en les meravelles patrimonials que “tenim”. En relació a la cultura, diu que cal aconseguir portar la gent del carrer als teatres i fer possible que la cultura estigui al carrer, creant espais d’exposició a l’aire lliure i permetent que els artistes innovin i s’impliquin responsablement. “Això fa ciutat”, diu convençut.

Ha compartit la seva dèria per l’esport i ha lamentat la situació desastrosa d’algunes instal·lacions esportives. La seva voluntat si arribar a presidir el govern municipal és fer que la ciutat visqui d’esquena al mar, creant-hi activitats amb col·laboració del Club de Vela o el Club Nàutic. Entén que en l’àrea esportiva s’hauria de sol·licitar l’ajuda del Consell Esportiu del Tarragonès, a més del Patronat de l’Esport.

Després de criticar la lentitud d’alguns aspectes de l’àrea de Serveis Socials, el candidat del PDeCAT ha alertat per a la necessitat de personal especialitzat en el centre d’atenció a la víctima de violència de gènere. “Si els serveis socials funcionessin el 100%, algunes de les associacions – com la Creu Roja o Càrites – no estarien saturades”, ha exemplificat.

Quim Nin ha asssitit a l’acte

A nivell de la promoció econòmica, Dídac Nadal diu que fa falta un “pla”, estratègia i polítiques concretes. En definitiva, “una direcció clara”. Demana un pla de xoc contra els locals buits, a qui proposa un increment de l’IBI. Per avivar el comerç, entén que és necessari premiar l’emprenedoria i proposa que, durant el primer any, els autònoms estiguin exempts de pagar els impostos municipals.

Referint-se al Turisme, el candidat a alcalde ha dit que en una ciutat on hi ha una important manca de places hoteleres, cal “tractar bé” els càmpings i crear ‘busos llançadora’ per apropar a buscar la gent dels càmpings fins al centre de la ciutat.
També ha defensat la creació d’un pla real de protecció de l’anella verda i de polítiques d’accessibilitat als lloguers socials. El caos ferroviari també ha merescut la seva atenció i diu que una part de la solució implica assumir el lideratge de les polítiques ferroviàries. Ha defensat que cal recuperar l’espai ferroviari del Carrer del Mar.

L’exalcalde Nadal també ha assistit a la conferència del seu fill

Amb un to força amè i relaxat, Nadal ha manifestat la seva preocupació amb la cohesió social a Tarragona i l’existència de tarragonins de primera i de segona. “És inadmissible que algú que viu a Bonavista digui que ‘baixa’ a Tarragona”, això és horrorós i és fruit de la barrera social. Proposa la construcció d’una avinguda amable i còmoda al Francolí. També està capficat en reordenar el tràfic al barri del Port i posar zones d’ombra i vegetació en la Plaça Corsini.

A finalitzar, i en un vessant més polític, Nadal ha insistit en la necessitat de conquerir la capitalitat perduda durant els governs de Ballesteros. Ha promès guerra, si cal amb la Generalitat, si es posa en qüestió la capitalitat de Tarragona. “No ens podem posar de perfil en grans temes de país. Hem de sortir al carrer i expressar la nostra opinió. Si volem ser capital, hem de saber i ser capaços de liderar. Anem – si cal – a barallar-nos allà on faci falta per ser capital”, ha argumentat.

Nadal, atenció de les objectives dels fotògrafs

Ja en l’apartat de precampanya, Dídac Nadal – que en cap moment ha esclarit sota quines sigles es presentarà – ha demanat als assistents que li faci confiança “si voleu que la degradació no continuï”. Ha confessat que “no podem deixar aquesta Tarragona als nostres fills”, ja que “volem canviar-la per ser la ciutat dels nostres somnis”. En aquest projecte il·lusionant tots hi tenen lloc: “Com millor sigui la pinya, millor serà el castell”.

 


RICARD CHECA20 Febrer, 2019
marchena2.jpg

El tribunal del procés. accelera

La sala del Tribunal Suprem que jutja els líders independentistes ha acordat accelerar el judici en les pròximes setmanes, afegint sessions que no estaven previstes pel proper mes de març, amb les eleccions generals del 28 d’abril que ve en perspectiva.

El president de la sala, Manuel Marchena, ha anunciat aquest dimecres a les parts alguns canvis en el calendari previst per al judici, de manera que les tres primeres setmanes de març hi haurà sessió també els dilluns, a més dels dimarts, dimecres i dijous, programats inicialment.

El tribunal ha decidit accelerar el desenvolupament del judici, una setmana després que el president del Govern, Pedro Sánchez, convoqués eleccions generals per al pròxim 28 d’abril, a les que seguiran les municipals i autonòmiques del 26 de maig.

De fet, la sala va acordar aquest dimarts assenyalar per a la setmana que ve les declaracions de l’expresident del Govern Mariano Rajoy, l’expresident català Artur Mas i el president del Parlament, Roger Torrent, entre d’altres polítics citats com a testimonis, amb la intenció d’allunyar-los de la campanya electoral de les generals del 28A.

Marchena ha precisat aquest dimecres que el propòsit de la sala és acabar aquesta setmana les declaracions dels acusats per iniciar la setmana que ve les testificals, i ha advertit que si s’allarguen podrien ajornar a un altre dia, tot i que ha garantit que divendres que ve no hi haurà sessió.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter