Borja Vizcarro, autor a Diari La República Checa | Pàgina 2 de 2

Borja Vizcarro5 Setembre, 2019
foto-aeroport-stormboli-horitzontal-polonia.jpg

 Acaba d’arribar de Polònia i ja el fem parlar de Santa Tecla. Ens trobem amb Raül Cid, membre fundador i director d’un dels grups de jazz del Camp de Tarragona més importants del territori, Stromboli Jazz Band. S’han convertit en un clàssic a l’hora d’animar les festes majors de la demarcació i ara parlem amb ell per preguntar sobre l’experiència a terres poloneses i que estan coent per Santa Tecla. Parlem amb Raül Cid, d’Stromboli

Com definiries a Stromboli Jazz Band? Som un grup d’aquí, del Camp de Tarragona, que ens donem a conèixer el 2012. Portem més de 400 actuacions, amb el nostre repertori de swing, dixieland, jazz popular i altres estils, als quals intentem donar-li una altra visió, ja que molts són temes coneguts, perquè la gent els hi entrin millor, intentem re versionar-los segons la nostra visió, els nostres coneixements i els instruments que portem al nostre grup.

I què és allò que fa especial una actuació vostra? Doncs intentem que hi hagi la màxima interacció possible amb el públic. Que s’ho passin bé, que gaudeixin, que escoltin un bon concert… I sobretot que cada concert sigui diferent de l’anterior. Sempre intentem que la gent s’emporti una sorpresa. Aprofitem també les coses que van passant durant l’actuació, per incloure-les dins de l’espectacle. Però sobretot fer que la gent participi activament, que cantin amb nosaltres, que no sigui el típic concert on el públic escolti una cançó darrere de l’altra. Bàsicament (riu), fem música, teatre i humor, i busquem la interacció. Ens agrada dir que som com l’Stromboli volcà italià, un esclat d’energia i caliu, que la gent se la fa seva. No és que el públic està en una banda i nosaltres a l’altra. Tot forma part de l’espectacle. Sense el públic no ‘pintaríem massa’ a dalt de l’escenari.

Us hem vist a moltes festes majors del territori, alternant molts horaris… Quin és el millor per actuar? Nosaltres ens adaptem a qualsevol horari. A vegades una pregunta que ens fan és, què us agrada més, un espai obert o tancat? Tot té la seva. L’espai tancat fa que l’actuació sigui més acotada i una mica més limitada, cosa que et dóna més ‘control’; i en un espai obert, molta gent acudeix perquè et sent i et troba, no perquè sàpiguen que estàs tocant allí. Clar, captar a un tipus de públic que es troba una actuació perquè es quedi amb tu, és més difícil, però té molt més ‘morbo’ a l’hora d’actuar. Ens trobem còmodes tant en cercaviles, com en festes majors, inauguracions, teatres, auditoris… qualsevol acte que ens porten sempre intentem trobar-li la seva motivació.

D’on sou? Tots de Tarragona, barrejats? Estem barrejats entre Reus i Tarragona. Però ben avinguts (rialles). Per això moltes vegades diem que som del Camp de Tarragona, perquè així engloba una mica tot.

Hem vist que heu participat en el primer festival de Jazz de prestigi Bé, el primer festival de Jazz de prestigi on vam participar, va ser el de Sant Sebastià, el 2012, ara aquest passat cap de setmana vam participar en el Polish Happy Jazz Fest de Polònia.

Com ha estat l’experiència? Doncs van contactar amb nosaltres fa uns quants mesos, perquè estaven buscant formacions catalanes de jazz, swing i jazz tradicional, per poder participar en aquest festival. Hem estat l’única representació de l’estat espanyol que ha estat tocant allà, compartint escenaris amb músics de Suècia, Austràlia, de Polònia… una passada!

I l’experiència de sortir de casa? Una de les coses més complicades ha estat la logística. Un dels hàndicaps que teníem també va ser que tocàvem amb els instruments que ens va deixar l’organització… clar, tu imagina’t la dificultat que això suposa. Has de fer-te amb l’instrument, a veure com te’l trobaràs, el nivell d’afinament… aquest va ser un gran repte. D’altra banda el tema de l’idioma. Transmetre el què transmets en la teva llengua és molt més difícil fer-ho amb una llengua que no és la teva. Però vam fer un concert que va agradar moltíssim i molta gent es va implicar en el nostre espectacle, cantant i ballant, va ser molt bonic. També vam participar en un passacarrer, amb la resta de músics del festival i també vam fer una jam session a la nit. L’experiència va ser immillorable.

Tres concerts per Santa Tecla

Tornem cap a casa nostra, veníeu també d’un Sant Magí molt intens Doncs sí, vam fer el nostre tradicional concert-vermut de Sant Magí a Cal Peter, que ha complit 8 edicions aquest any, i també vam fer un altre concert-vermut al Bar Petit Tarraco, que ara repetirem per Santa Tecla.

Hem vist que hi haurà per Santa Tecla un concert trio, quina és la diferència? La principal diferència és que moltes vegades ens hem d’adaptar. Adaptar-nos als espais, a alguna baixa esporàdica d’algun músic, als pressupostos… moltes vegades també hi ha pressupost però no hi ha espai, o al revés. Per tant intentem adaptar-nos una mica per no haver de dir que no a cap actuació. Això fa que siguem flexibles i versàtils, intentant arribar a tot arreu, amb moltes possibilitats: des d’un músic sol, dos, un trio, quartet, quintet… a vegades hem anat inclús set músics a tocar.

Sentimentalment, què suposa per un músic tarragoní poder formar part de les seves festes majors? Home, doncs tocar a casa sempre agrada. Que la gent et valori, que et pregunti quan tocaràs, trobar aquell públic que sempre és fidel, que sempre respecta, valora i dóna suport a la feina que estàs fent… A més a una ciutat com Tarragona, que sembla que costi fer coses culturals i que esperem que canviï i vagi millorant… però sempre tocar a casa és un plaer.

Santa Tecla té un regust especial? Tenim més tradició de fer coses per Sant Magí. El nostre concert-vermut que fem al Cós del Bou i omplim el carrer, competint a la mateixa hora dels castells a la plaça de les Cols, i veure que la gent va respondre va ser espectacular. Ara el que volem fer és fer tradicional el concert del dia 13 a la plaça del Rei. Enguany serà la quarta vegada que hi serem i ens agrada molt poder tocar allí. El que farem al parc de les Granotes també esperem que tingui molt bona acollida i el del Bar Petit Tarraco també ens agrada. Pensem que és un lloc molt maco per poder fer un concert fora de la Part Alta.

Fem un petit repàs de les actuacions de Santa Tecla Dia 13, a les set de la tarda, Stromboli Jazz Trio a la plaça del Rei; 15 de setembre, al parc de les Granotes, Stromboli Jazz Band, a les dotze del migdia; i el dia 21, al Bar Petit Tarraco a les 12 del migdia.

Alguna sorpresa en especial? Sempre som una sorpresa (rialles). Aportarem coses noves, per interactuar amb la gent, que sempre s’ho troben i no s’ho esperen.

Borja VIZCARRO


Borja Vizcarro30 Agost, 2019
IMG_2900-1280x960.jpg

La Diada de Sant Fèlix d’aquest no ha acabat de satisfer al 100% cap de les quatre colles que hi han participat. No s’enganyin, ha estat una diada molt dura, que demostra que fer castells de gamma extra no és gens fàcil. Els castells es treballen a l’assaig i es suen a plaça. No hi ha més. La gran diada castellera de la festa major vilafranquina ha deixat molts detalls, però sens dubte, el més important és que les colles castelleres han donat tot el que tenen en aquest tram de temporada.

2d8sf Colla Vella Xiquets de Valls

I aquí és on la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha demostrat que està un pas per davant de les colles competidores més immediates, com els Castellers de Vilafranca, la Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Jove Xiquets de Tarragona. La diada dels rosats no ha estat tan brillant com la del Catllar i l’Arboç, però han demostrat el domini que tenen, pel que fa al treball dels castells, però sobretot l’amplitud de gamma que tenen a l’abast.

Pel que fa als Castellers de Vilafranca, la diada del seu sant patró ha servit per recuperar sensacions i créixer, de cara al tram vinent de temporada, de la mà d’una plaça de la Vila que s’entrega completament als verds. La Jove ho ha donat tot i ha quedat penalitzada un cop més per la caiguda amb el 4d9fa, però demostra convicció i capacitat de reacció, a més d’un gran treball a l’assaig, descarregant el pilar de 8. Per últim la Joves de Valls ha plantejat una diada molt exigent, descarregant el 2d8 net però portant a plaça un dels castells inèdits a l’època moderna, el 3d9sf, que ha quedat en dos intents, el primer desmuntat i el segon ha acabat fent llenya.

La Jove torna a reaccionar i descarrega el pilar de 8
Sortint de la pinya del pilar de 8, després de 6 rondes de castells, els castellers de la Jove assentien amb ràbia, després d’una diada on han anat a totes, però s’han creuat amb la mala sort a Vilafranca. Els de Gorka Bertran sortien primers i a un quart d’una, els quints del 4d9 amb folre i agulla pujaven amb el so de les gralles.

9d8 Colla Jove de Tarragona

El 4 pujava molt bellugadís, però els castellers de tronc anaven controlant els moviments del castell. Amb dosos col·locats, el castell s’anava tancant al pom de dalt, fent que no poguéssin treballar del tot còmodes i que l’acoxador i l’enxaneta anessin de pressa, mentre el pilar s’anava col·locant dins de l’estructura del 4. A la carregada, la canalla s’ha despenjat i quan tot el castell estava dalt, ha acabat fent llenya.

Un altre cop dur pels del Cós del Bou només tornar a començar una diada. A segona ronda, els liles optaven per un 9d8 sòlid de gran domini dels castellers tarragonins, per agafar confiança de cara a la segona aposta del dia, el colós: 3d10fm. Després d’un peu desmuntat, la Jove ha aixecat el colós i pujava controlat, fins que una fuetada terrible a la rengla que donava a l’ajuntament, a fet que tota l’estructura perillés quan pujaven dosos, fet que ha obligat als de la camisa lila a abaixar-lo i treballant-lo de manera molt intensa. Una altra aposta que quedava en intent.

Pilar de 8 folre i manilles Jove de Tarragona

A quarta i a cinquena ronda, la Jove de Tarragona ha optat pels dos castells bàsics de 9 per encarar la diada de cara a assolir la tercera estrena de la temporada, el pilar de 8 amb folre i manilles, que demostrés la capacitat de reacció dels tarragonins. I així ha estat, els de Gorka Bertran han descarregat un pilar de 8, més que solvent i gairebé a dos quarts de cinc de la tarda. Ràbia i ganes de més a la celebració de la Jove després de la descarregada.

Cop d’autoritat de la Vella de nou a Vilafranca
La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha donat un altre cop sobre la taula a la Diada de Sant Fèlix. Els de la camisa rosada sortien en segona posició, decidits a atacar un dels primers reptes de la jornada, descarregar el castell total, el 4d9sf. Després d’un peu desmuntat, els d’Albert Martínez hi han tornat, forts i concentrats.

4d9 sense folre, carregat Vella de Valls

El quatre sense folre remenava de valent, però els castellers de tronc de la Vella l’anaven parant i compensant. La canalleta ha pujat lenta però molt segura, amb molta cura, fet que ha permès que el castell es carregués, però mentre baixaven els més petitets, el pis de quints ha saltat i el castell ha fet llenya.

La Vella de Valls no s’ha deixat anar després de la carregada del quatre net, i a la segona ronda atacaven la bèstia indomable, el 2 de 8 sense folre, un dels castells insígnia dels vallencs, que el fan com poques colles, o millor dit, gairebé cap. El dos de Sant Fèlix ha estat el més treballat en comparació als del Catllar i l’Arboç, del passat cap de setmana, però és innegable la capacitat que tenen els castellers rosats per lluitar i treballar els castells. El dos s’ha descarregat a l’estil Colla Vella, treballant-lo fins al final.

5 de 9 folre Colla Vella de Valls

A la tercera ronda els d’Albert Martínez encaraven la súper catedral, el 5 de 9 amb folre, que ha acabat amb un peu desmuntat i un intent desmuntat. A la quarta ronda, els vallencs l’han aconseguit descarregar, de nou lluitant l’estructura al límit, al més pur estil Vella de Valls. A la ronda de pilars han descartat els pilars de 8 i de 7 i han optat per descarregar l’espadat de 6, amb molts canvis.

La Joves descarrega el 2d8sf però deixa en intent el 3d9sf
La Colla Joves Xiquets de Valls ha plantejat una diada molt exigent. Massa, segons es comentava entre els aficionats castellers de la plaça de la Vila de Vilafranca. No pel fet d’haver descarregat el 2d8sf, de manera extraordinària, tot sigui dit. Si no per l’aposta ferma que té la colla vallenca amb el 3 de 9 sense folre, un castell inèdit al món casteller modern, que cap colla ha estat capaç d’assolir-lo. Per parts.

2 de 8 sense folre Joves de Valls

La Joves sortien en tercer lloc amb les idees ben clares, descarregar el dos net. I de quina manera, el més bonic dels que s’han vist enguany. Quietet i sòlid, amb un punt de treball a la descarregada, que ha fet que aquest castell se celebrés, no només pels castellers del carrer d’en Gassó, sinó també per la resta de la plaça vilafranquina.

A segona ronda, els de la camisa vermella atacaven una de les incògnites de la diada, el 3 de 9 net. El primer intent semblava que pugés bé, però en el món casteller no es pot especular, i més amb una estructura inèdita. La canalleta no l’ha vist clar i quan els dosos es col·locaven, feien baixar l’estructura. A la tercera ronda hi han tornat altra vegada. Aquesta vegada, la pujada del tronc era molt més remoguda i ha acabat caient.

Intent descarregat de 3de9sf Joves de Valls

A quarta i cinquena ronda, la Joves apostava pel 3d9f, però l’ha hagut de desmuntar en les dues rondes, fruit del cansament de la diada i la caiguda del tres net, que ha condicionat una estructura que ja havien descarregat amb solvència.

Punt d’inflexió dels Verds a casa seva
Si alguna de les quatre colles castelleres que actuaven avui a la plaça de la Vila de Vilafranca, venia condicionada, eren els verds. Els Castellers de Vilafranca han retrobat sensacions, a casa seva i amb la seva gent més fidel, fet que pot mostrar un canvi de tendència a la temporada dels de Cal Figarot, que fins ara no ha estat de les millors dels últims anys.

3d10fm carregat Castellers de Vilafranca

Els vilafranquins sortien en quarta posició, tancant rondes i han apostat pel 3d10fm. Els verds l’han pujat amb finura i delicadesa, però el 3 de 10 no perdona. Qualsevol mena de moviment brusc pot acabar amb el castell a terra, i amb dosos col·locats ja ha començat a exigir molt als castellers de tronc vilafranquins que l’han lluitat fins a la carregada. Quan baixaven els més petits, una rebrincada ha estat fatal pel colós verd, que ha acabat fent llenya, quedant només en carregat.

A la segona ronda arribava una altra de les apostes dels vilafranquins, el 3 de 9 amb folre i agulla. Els vilafranquins han tingut problemes abans de la carregada i han decidit baixar el castell abans de caure de nou. A la tercera ronda hi han tornat de nou, salvant moltes batzegades i moments crítics que han permès descarregar la part del quatre i que el pilar s’acabés descarregant amb solvència.

3de9fa Castellers de Vilafranca

La quarta ronda ha servit als de Toni Bach per tastar el 4 de 9 sense folre, que ha quedat en intent. A la cinquena els verds afrontaven la torre de 9 amb folre i manilles, que ha estat més treballada del que semblava en un inici, però que confirma la bona diada dels Castellers de Vilafranca, refrendant-la a més amb el primer pilar de 8 de la temporada. Punt d’inflexió?

Borja VIZCARRO
Enviat especial a Vilafranca del Penedès


Borja Vizcarro30 Agost, 2019
imatge-aerea-de-la-diada-de-sant-felix-5d67a280e1b30.jpg

Jove, Vella i Joves volen fer història

Ha arribat el dia. Avui Vilafranca del Penedès viurà, amb tota probabilitat, la diada castellera més especial del món casteller: la Diada de Sant Fèlix. Per molts experts, històricament es tracta de la diada on sempre han actuat les millors colles del panorama casteller, i la plaça de la Vila de Vilafranca, és una d’aquelles places on tot casteller vol actuar, i si diu el contrari, menteix.

Els Castellers de Vilafranca denominen a l’espai vilafranquí com “La Plaça més Castellera”. El que sí que és un fet és que sempre hi han actuat les colles castelleres en millor estat de forma. Enguany, Sant Fèlix, amb perdó dels més devots vilafranquins, és més tarragoní que mai, amb la presència de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, Castellers de Vilafranca, Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Jove Xiquets de Tarragona.

La Jove torna a Sant Fèlix
La Colla Jove de Tarragona torna
a Sant Fèlix després de quatre anys d’absència, amb notes polèmiques, després que la gestora de la diada no considerés els de Cós del Bou, sent una colla de 10, després d’haver carregat i descarregat el 3d10fm, i castells de gamma extra com el 3 i el 4d9fa, 5d9f, 2d9fm… entre d’altres.

5d9f de la Jove a Vilaranca

Polèmiques a banda, els de Gorka Bertran arriben a la cita amb ganes de treure tota la ràbia i les ganes que té la colla, després d’haver patit, el cap de setmana passat al Catllar, una caiguda amb el 5d9 folrat, que va condicionar el cap de setmana casteller més frenètic pels liles. Així i tot, els castellers tarragonins van mostrar una reacció de colla gran i van completar un cap de setmana amb nota.

La Colla Jove obrirà l’actuació actuant en primer lloc, obrint plaça. Els de Gorka Bertran volen reconciliar-se amb el 5de9f, provar, per primer cop a la temporada, el 4d9fa, estrenar també el pilar de 8 i plantejar-se el colós: el 3d10fm. Les últimes proves a l’assaig determinaran quines seran les aspiracions dels tarragonins, que arriben amb ganes de demostrar qui és la Colla Jove Xiquets de Tarragona, a la plaça de la Vila vilafranquina.

La Colla Vella en estat de gràcia
Si hi ha una colla castellera que està meravellant al món, aquesta és sens dubte, la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Des que van guanyar el Concurs de Castells de Tarragona, els d’Albert Martínez porten una progressió brutal i només els seus castellers han aconseguit mantenir aquest ritme, diada rere diada, actuació rere actuació.

4de9sf Colla Vella Xiquets de Valls

I això demostra el gran treball dels rosats a l’assaig. Els vallencs arriben a Vilafranca amb una gamma de castells brutal. Al Catllar i l’Arboç van descarregar el 4d9fp i el 2d8sf, exhibint el meravellós estat de forma dels castellers de la Vella. Precisament sembla que els d’Albert Martínez voldrien repetir l’actuació que els hi va permetre guanyar el Concurs de Tarragona.

Els de la camisa rosada es plantejarien tornar a portar a plaça la bèstia indomable, el 2 de 8 sense folre, que tot sigui dit, el dominen com cap altra colla castellera en aquests moments, sent la primera a haver-lo provat aquest curs. Els vallencs també podrien arrodonir l’actuació amb el 4d9sf, el 3d10fm i, inclús, tornar a provar el 2d9f, que van provar per Santa Úrsula i els hi va quedar en intent. Aquest castell inèdit no s’ha assolit mai i podria ser un gran cop d’efecte pels castellers de la Vella.

La Joves de Valls també volen assolir el 2d8 net
La Colla Joves Xiquets de Valls també arriba
en un bon estat de forma a la Diada de Sant Fèlix. Els del carrer d’en Gassó, després d’haver ensopegat amb el 3d9f i el 4d9f (com la majoria de colles), arriben amb els deures fets, en una de les places on sempre han fet grans castells.

2d8 sense folre Joves de Valls

El passat cap de setmana, els vallencs van exhibir a la Diada de Festa Major d’Igualada un molt bon 3d8 amb el pilar, que es platejarien pujar un pis més, un 3d9f més que solvent, per atacar altres estructures a Vilafranca i un gran pilar de 8, que serà la cirereta del pastís de ben segur.

Però la Joves vol més. Un dels objectius dels de la camisa vermella serà portar a plaça el 2 de 8 sense folre, que han estat treballant de valent i té molt bones sensacions als assajos. Tanmateix, la Joves també es podria arribar a platejar un castell insòlit: el 3 de 9 sense folre, una de les construccions inèdites que han provat moltes colles però que ningú mai ha assolit. Sens dubte, un gran cop d’efecte dels vallencs si l’assoleixen, després de la bona prova a l’assaig, on li van posar aixecador i enxaneta al pis de sisens.

Borja VIZCARRO


Borja Vizcarro25 Agost, 2019
nastic-llagostera.jpg

El Llagostera ha ‘amargat’ el debut nastiquer

La vida segueix igual a Can Nàstic. Els homes de Xavi Bartolo no han pogut evitar una derrota molt contundent d’1 a 3 davant la UE Llagostera, vells coneguts i enemics íntims, en el debut lliguer al Nou Estadi. La derrota cou per diversos motius, un d’ells és que els nastiquers van avançar-se en el marcador i han mostrat un bon inici de partit, molt ben plantats. L’altre és que els vells fantasmes han tornat a Tarragona i els estigmes tornen a ser els mateixos: pèrdues de pilota a les zones més sensibles del camp, problemes amb les centrades laterals i falta d’intensitat en moments clau.

El Llagostera capgira el marcador en 5 minuts
La primera part es va
iniciar amb l’habitual show d’Oriol Alsina. L’entrenador de la UE Llagostera tornava a Can Nàstic, abans que saltessin els jugadors, i coneixedor que la parròquia grana l’estava esperant, es va dirigir a part de la tribuna amb gestos caps als aficionats nastiquers, que van respondre amb insults i escridassades. Una més d’un dels entrenadors més polèmics del futbol català.

El Nàstic va sortir ben intens als primers compassos del primer acte. La sala de màquines dels tarragonins, comandada per Petcoff i Lolo Plá, carburava bé i trobava amb facilitat els seus davanters, posant en compromís a la defensa gironina. El bon inici de joc dels de Xavi Bartolo va tenir premi ben aviat. Una centrada lateral d’Habran va provocar un penal claríssim per una agafada a Pedro. Bonilla va ser l’encarregat de llançar la pena màxima que va llançar de manera magistral i avançava als locals. 1-0 i tot de cara.

El Nàstic va seguir intens i organitzat. El Llagostera intentava tallar les temptatives grana i s’ha carregat de targetes grogues durant el primer tram de la primera part, fidel al seu estil dur i ferragós, inclús algún dels amonestats podia haver vist l’entrada de vestidors abans del final del primer acte. Però en 5 minuts, el Llagostera ha sigut capaç de capgirar el marcador, davant de l’estupefacció dels aficionats grana.

Al minut 39, una centrada lateral que s’ha defensat amb molta tebiesa, ha arribat a les botes de Nahuel, que sol davant Bernabé, ha fet l’empat. El cop ha estat dur per la defensa i el mig del camp del Nàstic, que 5 minuts després han perdut una pilota a la zona de tres quarts i en una contra ha vist com Sascha, des de la frontal i amb un xut ben col·locat ha acabat per fer el segon pels gironins. Cabreig i incomprensió a les graderies del Nou Estadi, per veure com el rival, sent qui era, aconseguia arribar amb per davant al descans.

Un penal infantil sentencia el matx
Al segon acte, mateix guió grana. El Nàstic buscava ser protagonista amb l’esfèrica i ha tingut diverses ocasions al primer tram de la segona part. La millor ha estat per Pedro Martín, que en una centrada ha aconseguit girar-se dins de l’àrea petita i connectar un bon xut, però el porter llagosterí l’ha aconseguit refusar, amb una gran intervenció de mèrit.

Però els minuts anaven passant, l’angoixa anava augmentant i el físic, a poc a poc, anava baixant. Per contra, un penal infantil al minut 30 de la segona part ha acabat per rematar el guió d’autèntic malson de l’estrena grana. Una pilota dins de l’àrea ha acabat tocant a la mà de Bonilla i Adri Lledó, des dels 11 metres feia el tercer gol, sentenciant el matx. El Nàstic ha buscat una reacció més sentimental que futbolística. Al 79, en una bona centrada des de la banda, Pedro Martín ha enviat la pilota al travesser, posant l’ui a la graderia. Poc més a banda d’aquesta ocasió i la victòria viatja cap a Girona. Molt per treballar i reflexionar a Can Nàstic, que sembla viure un ‘dejavú‘.

Dades del Partit:
Nàstic 1: Becerra, Pol V, Bonilla, Goldar, J.Rodríguez, Lolo Plá (Pol Prats 66), Petcoff, Habrán (F. Giner 75), J. Pereira (Pol B. 50), Pedro i J. Carreón
Llagostera 3: Marcos, Aimar, Yeray, Gil Muntadas (Diego G. 85), Sascha, Maynau, Crespo, David G, Erik (Pasquina 57), Nahuel i Juvanteny (Adri Lledó 66)
Gols: 1-0 Bonilla 3′ (p), 1-1 Nahuel 39′, 1-2 Sascha 44‘, Adri Lledó 75 (p)
Col·legiat: Miguel Bosch Domènech (Col·legi valencià)
Estadi: Nou Estadi 4.259 espectadors.


Borja Vizcarro19 Agost, 2019
IMG_2704-1280x960.jpg

La Diada de Sant Magí d’avui no ha deixat indiferent a ningú. Les quatre colles castelleres de la ciutat ho han donat tot en l’actuació en honor al sant patró de Tarragona, però també ha deixat diferents sensacions a les colles.

5d9f descarregat per la Jove de Tgna

La Colla Jove de Tarragona ha aconseguit anotar-se la primera actuació de gamma extra de la temporada, els Xiquets del Serrallo han signat una gran diada descarregant tres castells de la gamma alta de 7, la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau ha aconseguit carregar el 2d8f, però no ha pogut portar el pilar de 7 a plaça; i els Xiquets de Tarragona han fet tres intents desmuntats, que no els ha pogut permetre assolir objectius.

La Jove torna a signar el 5d9f a St. Magí
La Colla Jove Xiquets de Tarragona ha signat una gran actuació de gamma extra, assolint i descarregant els quatre castells que s’han plantat avui a la plaça de Les Cols. Els del Cós del Bou sortien segons i ja han deixat clares les seves intencions des de l’inici. A primera ronda, la Jove descarregava amb molta solvència el tercer 9d8 de la temporada, amb una sincronia perfecta de les tres enxanetes, que sembla que facin aquesta estructura gairebé de memòria. El 9d8 ha esperonat als castellers liles de cara al gran repte de la diada.

9d8 de la Colla Jove de Tarragona

A la segona ronda els de Gorka Bertran han atacat el primer 5de9f del curs, l’estructura de gamma extra bandera de la Colla Jove. La súper catedral anava remenant a la banda del 3, però la canalleta ha pujat ràpida i segura, permetent que a la descarregada el tronc no patís en excés i que la plaça es rendís al treball dels castellers liles. A la tercera ronda, la Jove ha optat per un molt bon 3d9f, que els seus volen pujar un pis més. La cirereta del pastís ha estat el quart pilar de 7 del curs.

Tot descarregat pels Xiquets del Serrallo
Els Xiquets del Serrallo també han sortit pletòrics de la plaça de Les Cols. Els del barri mariner tarragoní obrien la Diada de Sant Magí, sortint primers i descarregant un sòlid 5de7, el seu castell sostre fins al moment. A segona ronda, Els Xiquets del Serrallo han apostat pel 4d7 amb l’agulla, que ha pujat de manera ferma, però que s’ha anat tancant pels pisos superiors i ha complicat la descarregada, tot i així els de la camisa blau marí l’han assolit.

2d7 dels Xiquets del Serrallo

Però sens dubte el millor moment pels serrallencs ha arribat a la tercera ronda, on han tornat a apostar, un any més, pel 2de7. I quin 2de7 més èpic i treballat. En la pujada els segons del castell ja l’han començat a treballar, fet que ha provocat que els més petits tinguessin dubtes. L’enxaneta ha estat a punt de tirar-se endarrere, però amb els ànims del públic a plaça, s’ha encoratjat i ha decidit tirar amunt i coronar-lo. En la descarregada ha treballat tothom des de la pinya fins als castellers de tronc que ha permès que el primer 2d7 dels Xiquets del Serrallo fos descarregat.

SPiSP corona el 2d8f, però deixen pendent el pilar de 7
La Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau ha estat l’altra cara de la moneda. Els de David Lobo han deixat el 2d8f carregat, quan ja gairebé el tenien al sac, fet que els ha acabat condicionant l’actuació. El dos pujava amb ordre, amb tots els membres del tronc treballant a lloc, però ja se sap que les estructures de dos són extremadament fràgils i s’han de treballar fins al final. Quan ja sortien els quints, amb la canalla fora, el castell s’ha enfonsat inexplicablement, fent que només quedés carregat.

2d8f carregat per SPiSP

A la segona ronda els castellers del barri cooperativista tarragoní han optat pel 3d8, que han hagut de desmuntar quan entrava el pom de dalt, ja que començava a remenar de manera molt perillosa. A la tercera ronda hi han tornat i l’han descarregat sense cap mena de problema. A la quarta ronda, els de la camisa verda han optat pel 4d8 per tancar rondes, deixant el pilar de 7 amb folre aparcat i deixant un regust agredolç als castellers de Sant Pere i Sant Pau.

Els Xiquets ensopeguen amb el 3d9f i el 5d8
Diada molt complicada pels Xiquets de Tarragona. Els de la camisa ratllada han volgut pitjar l’accelerador a la temporada a la Diada de Sant Magí i no han pogut assolir els objectius. Els Xiquets tancaven rondes d’actuació i a la primera ronda han decidit pitjar fort sortint de 3d9f. Mentre anava pujant, el tronc del tres s’ha anat complicant fet que ha provocat que la canalla es tirés enrere amb dosos col·locats i que a punt ha estat de caure a la descarregada.

4d8 dels Xiquets de Tarragona

Amb l’intent descarregat de 3de9f, els d’Oriol Peiró han apostat per tornar a afrontar el 5d8 a segona ronda. També amb els dosos amunt, el castell semblava que es tornava a enverinar, fet que ha provocat que la tècnica ordenés desmuntar-lo. A la tercera ronda més del mateix, els Xiquets han tornat a apostar per la catedral i tampoc ha estat possible coronar-la i també ha quedat en intent desmuntat, el setè del curs. A les rondes de recuperació i millora, els Xiquets han decidit apostar pel 4d8 i el 3d8 per redreçar una diada molt complicada.

VÍDEO

 


Borja Vizcarro10 Agost, 2019
unnamed23-1280x848.jpg

Lolo Plá celebrant el gol al 89′

El Nàstic de Tarragona va empatar ahir en l’últim amistós al Nou Estadi de la pretemporada, rebent al Girona FC, un altre rival d’altura per anar agafant ritme de competició. Els grana van oferir dues cares ben diferents. A la primera meitat un Nàstic imprecís i amb els fantasmes de la passada campanya. A la segona, més presència ofensiva i aspectes molt interessants.

El gol de Lozano, al minut 17, després d’una errada defensiva, va fer que els tarragonins no acabessin d’estar còmodes, però a la segona meitat els de Xavi Bartolo van desplegar-se en atac, empatant al 89 mitjançant una gran jugada col·lectiva, culminada per Lolo Plá.

Primera meitat molt imprecisa del Nàstic
Al primer acte, el Nàstic va sortir amb una presència defensiva evident. Els de Bartolo estaven ben plantats al camp, amb Juan Rodríguez i Goldar comandant l’eix de la defensa, Javi Márquez iniciant jugada i canalitzant el joc dels tarragonins; i Jonathan Pereira buscant moviments per comprometre la defensa gironina.

Però el Girona va sortir millor. L’equip d’Unzué volia ser protagonista del joc, amb bones possessions de pilota i combinacions ràpides que dificultaven les transicions dels tarragonins, que començaven a angoixar-se veient com les coses no acabaven d’anar bé. Els nastiquers atacaven amb més cor que futbol i les imprecisions van condemnar els grana.

El Nàstic molt imprecís a la primera part

Precisament en una d’aquelles sortides de pilota enverinades, Rodríguez no va encertar amb la passada, que va recuperar molt bé Lozano a la frontal de l’àrea i va aconseguir batre Bernabé amb un gran xut ajustat al pal, gairebé una passada a la xarxa.

A partir del gol, els nastiquers van intentar tenir més protagonisme i intentar respondre ràpidament. Javi Márquez va estar a punt d’empatar en un llançament de falta que va aturar Suárez amb una gran estirada, a la següent Pol Prats va buscar porteria amb un xut creuat que es va escapar per poc. 0-1 i tot per decidir-se al segon acte

Pol Ballesteros revoluciona la segona meitat
Xavi Bartolo, al temps de descans, ha decidit canviar la tàctica i aspectes del joc de l’equip que han fet veure una millor versió dels grana. A la represa, a punt a estat Goldar d’igualar el matx, amb una rematada al travesser després d’una gran centrada a pilota parada.

Celebració de l’empat de Lolo Plá

Però els grans agitadors han estat els canvis. Pol Ballesteros i Ferran Giner li han donat molta més profunditat i incisió en atac als tarragonins, juntament amb Lolo Plá que està sent una de les sensacions de la pretemporada grana, posicionant-se com a primera opció a la davantera.

Ja a les acaballes del partit, una bona jugada per banda de Pol Ballesteros, que també s’està erigint com a clar titular en els onzes de Xavi Bartolo, va aconseguir arribar fins a la línia de fons i, amb una gran passada enrere, ha connectat amb Plá que només hi ha hagut d’embotjar-la dins la xarxa. Final del partit, un bon empat i bones sensacions de cara a l’inici de lliga.

Borja VIZCARRO

Dades del Partit
Nàstic 1: Bernabé, Pol V (Albarrán, 65), Bonilla, Goldar, Viti (Carreón, 65), Juan Rodríguez, D. Petcoff (Lolo Plá, 65), J. Pereira (Joel Lasso, 65), J. Márquez, R. Brugué (Ferran GP, 46) i Pol Prats (R. Brugué, 46).
Girona FC 1: Suárez, Ibrahima, Pachón (Ferran López, 46), Juanpe RL, Iago (Eppy, 74), Paik, Lozano (Ilyas, 78), Diamanka (Mateo, 65), Andzouana, Kevin Soni i Resta.
Gols: 0-1 Lozano (17) i 1-1 Lolo Plá (89)
Col·legiat: Josep Subirats Matamoros


Borja Vizcarro4 Agost, 2019
real-zaragoza-nastic.jpeg

Javi Márquez disputant una pilota

El Nàstic s’ha presentat davant l’afició del Nou Estadi amb una injusta derrota davant el Reial Saragossa. Els de Xavi Bartolo han plantat cara a tot un Saragossa molt més rodat i que ha marcat diferències en el tram final de partit, davant de les errades locals i la diferència física entre els dos conjunts.

Els gols s’han vist tots a la segona part. El Nàstic s’ha avançat fins en dues ocasions, amb els gols de Pol Ballesteros i Roger Brugué de penal, per alegria dels aficionats grana, que han estat ràpidament contestats per Luís Suárez (que tornava a casa) i Javi Ros, en dues errades criminals de Djetei i Cheikh.

Fins i tot el col·legiat del partit ha volgut ser protagonista del partit, expulsant el segon entrenador del Nàstic, quan el conjunt local havia esgotat els canvis i volia que Bonilla tornés a ingressar al terreny de joc, després d’haver estat substituït. Ja amb 10 homes, Lasune ha fet el 2-3 i ha permès que l’equip aragonès s’emporti de nou el Ciutat de Tarragona.

Bona primera part dels ‘titulars’
El Nàstic ha sortit molt actiu des de l’inici, fet que ha agradat a la parròquia grana. Les bandes de l’equip tarragoní estan ben treballades i han aprofitat la seva velocitat per intentar sorprendre un Reial Saragossa que es trobava molt ben plantat al terreny de joc.

Però a punt ha estat el Nàstic d’avançar-se a l’inici, primer amb un bon xut de Javi Márquez al minut 5, que ha evitat el porter Ratón amb una gran intervenció i després amb un remat de Pol Prats al 8, en una jugada de tiralínies executada a la perfecció per la sala de màquines nastiquera, comandada per Márquez i l’argentí Petcoff.

El Nàstic ha deixat bones sensacions en l’amistós

Després d’aquest inici fulgurant dels homes de Xavi Bartolo, les forces s’han equilibrat. L’equip aragonès ha pujat la pressió sobre els centrals Goldar i Rodríguez, fet que ha complicat la sortida de pilota i en alguna ocasió va tornar a veure’s un dels estigmes que van condemnar al Nàstic el curs passat, les pèrdues en les zones més sensibles del centre del camp.

No obstant això, la millor ocasió del Saragossa a la primera meitat, ha estat una treta de falta que ha obligat a Bernabé a estirar-se de valent perquè la pilota no acabes al fons de la xarxa. Gran aturada de l’andalús, que es postula com el porter titular per aquesta temporada.

El Nàstic ha trobat de nou porteria al minut 35 amb una arribada que ha culminat Ferran Giner amb un bon xut que ha acabat refusant el porter visitant a córner. Poc després l’àrbitre ha xiulat el final del primer acte sense que es pogués inaugurar el marcador del Nou Estadi. 0-0 i jugadors a vestidors.

Els canvis revolucionen el matx
La segona meitat ha mantingut el mateix guió que la primera. El Nàstic ha pressionat i a punt ha estat Ferran Giner d’avançar als grana. Però el partit ha canviat radicalment amb els canvis.Bartolo ha canviat tot l’onze donant entrada a Cheikh, Viti, R. Brugué, Joel Lasso, J. Pereira, I. Abeledo, Djetei, Pol B., Albarrán, Roger Figueras, S. Cardona i Carreón. I aquestsI els canvis han agitat sens dubte el partit.

S’ha vist un bon Nàstic en atac, però amb els mateixos problemes en defensa, protagonitzades per Djetei. El central camerunès segueix jugant amb foc i encén als aficionats nastiquers, que no s’expliquen aquest tipus d’errades. Tampoc ha ajudat la sortida de pilota de Cheikh, que li ha costat refusar les esfèriques complicades, a l’hora d’iniciar el joc.

Carla Aguilar entregant la copa a Javi Ros

Malgrat això el Nàstic s’ha avançat amb un gran gol de Pol Ballesteros, que ha contrarestat ràpidament, només dos minuts després, l’ex grana Suarez. A la següent arribada de perill nastiquera, Pombo cometia penal sobre Jonathan Pereira, que transformava Brugué.

I quan tot feia pensar que el Nàstic aconseguiria retenir el trofeu a les vitrines del Nou Estadi, un bon xut de Javi Ros ha acabat dins de la porteria de Cheikh. Finalment, després de la lesió de Cardona i ja amb deu homes sobre la gespa, el Saragossa ha culminat la seva remuntada al 90 amb el gol de Lasune.

El Nàstic no ha pogut estrenar-se amb victòria davant els seus, però ha deixat mostres de bon joc davant un rival exigent. El pròxim divendres 9 d’agost, un altre rival de segona divisió, el Girona FC, visitarà el Nou Estadi, en el segon amistós a Tarragona pels de Bartolo.

Borja VIZCARRO

Dades del Partit:
Nàstic 2: Bernabé, Pol Valentí, Goldar, J. Rodríguez, Lolo Plá, Petcoff, Javi Márquez, Ferran GP, Bonilla i Pol Prats / Cheikh, Viti, R. Brugué, Joel Lasso, J. Pereira, I. Abeledo, Djetei, Pol B., Albarrán, Roger Figueras, S. Cardona i Carreón.
Reial Saragossa 3: Ratón, Vigaray, Lasure, Dwamena, James I, Eguaras, a
Atienza (Clemente 27), Grippo (Álvarez 45) i Luís Suárez. / Bikoro, Pombo, Soro, Javi Ros, Linares i Nieto.
Gols: 1-0 Pol Ballesteros 1-0 (71) 1-1 L. Suárez (74) 2-1 R. Brugué (76) 2-2 Javi Ros (85) 2-3 Lasure (90)
Col·legiat: Víctor García Verduda


Borja Vizcarro15 Juliol, 2019
9d8-jovetgn-1280x1707.jpg

9d8 Jove de TGN / Foto: Josep Bargalló

Diades castelleres importants les que s’han celebrat aquest cap de setmana en el panorama casteller de les colles tarragonines. La Jove de Tarragona va actuar a Torredembarra a la Diada del Quadre de Santa Rosalia, Els Xiquets de Tarragona a la Diada de les Cultures d’Altafulla, els Xiquets del Serrallo a la Diada de la Mare de Déu del Carme al barri mariner, i Sant Pere i Sant Pau va visitar dissabte la Granada, a l’Alt Penedès i Igualada el diumenge. Al Diari La República Checa us analitzem totes les actuacions de les colles tarragonines d’aquest cap de setmana intens de castells.

La Jove estrena el 9de8 a Torredembarra
La Colla Jove Xiquets de Tarragona tornava
ahir a Torredembarra on va rebre l’homenatge de l’ajuntament torrenc, qui ha col·locat a la plaça de la Verdura la placa del 5de9f lila, que la convertia en plaça de gamma extra. Els de Gorka Bertran van compartir actuació amb la colla local, els Nois de la Torre i la Colla Joves Xiquets de Valls.

Els tarragonins van obrir l’actuació amb un sòlid 3d9f, que van completar sense problemes. A segona ronda arribava el 4d9f, però els del Cos del Bou van decidir que quedés en intent desmuntat fins en dues ocasions, ja que remenava perillosament i no oferia garanties de ser descarregat. No obstant això, la Jove va estrenar la gamma extra assolint el primer 9 de 8 de la temporada, que demostra l’habilitat dels seus castellers a l’hora de realitzar-lo, amb la sincronia perfecta de les tres aletes de la canalla.

Tot i l’entrebanc amb el 4d9f de la quarta ronda, la tècnica lila es va decantar per tancar l’actuació amb un 5d8 que està demanant folre ben aviat i un pilar de 6 que també es preveu emfolrat.

id5d8 Xiquets TGN

Els Xiquets s’encallen amb el 5d8
D’altra banda els Xiquets de Tarragona arribaven el dissabte amb la convicció d’assolir el 5d8 en una de les places més especials per als del carrer Santa Anna, en una de les diades més atractives del panorama casteller aquest cap de setmana. Els d’Oriol Peiró van compartir plaça amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Castellers de Vilafranca i els Castellers d’Altafulla.

 

Però sembla que la catedral ‘xiqueta’ se segueix resistint. Els dos cincs van quedar en intent desmuntat i van fer que s’acabés descartant aquesta estructura. Els Xiquets van redreçar l’actuació amb els castells de 8 bàsics, el 3 i el 4, deixant un regust amarg als castellers de la camisa ratllada.

Serrallo estrena el 4d7a
Un altre dels escenaris castellers del cap de setmana ha
estat el Serrallo. La plaça de Sant Magí es vestia de gala per celebrar la Diada de la Mare de Déu del Carme, on van actuar els Xiquets del Serrallo, els Xiquets de Reus i els Torraires de Montblanc.

4d7a Serrallo

Els mariners van ampliar gamma amb un sòlid 4d7a, l’estrena de la temporada a la segona ronda, que mostra el gran pilar de qualitat dels serrallencs. Abans els del Serrallo van obrir plaça amb el 3d7a i van descarregar també el 5de7, tancant una actuació ben solvent. Però la cirereta del pastís va arribar a la ronda de pilars, on els serrallencs van mostrar un gran pilar de 5.

Doblet de Sant Pere i Sant Pau
Cap de setmana exigent pels Castellers de Sant Pere i Sant Pau que van actuar per partida doble, dissabte a la Granada i Diumenge a Igualada. Els cooperativistes segueixen pas a pas i han apostat per seguir rodant estructures i meravellant el món casteller amb el seu pilar de 6.

Pd6 CCSPiSP

A la Granada els de David Cobo es van anotar un 3d8 que segueix sent de postal i van seguir rodant les estructures de set i mig amb el 4d7 amb el pilar i el 5d7. A més van deixar bocabadada la plaça penedesenca amb un gran pilar de 6. El diumenge arribava la segona cita del cap de setmana a Igualada, on els verds es van tornar a exhibir amb un bon 2d7 i repetint el 4d7a i el 5d7, a més d’arrodonir l’actuació amb l’espadat de 6.

Borja VIZCARRO

 

 


Borja Vizcarro12 Juliol, 2019
IMG_2173-1280x960.jpg

Sona el despertador i són dos quarts de vuit. Encara amb les lleganyes als ulls, i amb el regust del primer cafè del dia, me’n recordo de totes aquelles coses pendents que vas deixant aparcades en el temps, però que són necessàries.

El carrer Sevilla a primera hora del matí

Portar aquelles sabates al sabater, fer aquella còpia de les claus de la bústia, tallar-te el cabell, arreglar la cremallera d’aquells pantalons… Petites coses que, per mandra o falta de temps deixes pendents.

Doncs bé, avui serà el dia. Agafo la bossa amb totes les coses i em pregunto, cap on vaig? Parc Central…? Al Corte Inglés…? Hi ha un problema: estem en ple mes de juliol, en plenes rebaixes i els centres comercials estan a rebentar de turistes, clients multidisciplinaris (sí, d’aquells que van davant teu i tenen l’habilitat d’aguantar 20 peces de roba en un braç, mentre regiren aparadors i taulells de roba), nens angoixats i altres actors protagonistes de les rebaixes d’estiu.

De sobte, faig memòria i recordo que algú, vés a saber qui, em va dir una vegada que al carrer Sevilla podia trobar un sabater de confiança, a més de merceries i altres comerços. A més, està just al centre de Tarragona. Vaig a veure què trobo.

Un carrer amb història comercial
Arribo a la plaça Ponent a dos quarts de nou. Aquests dies de calor és millor matinar si no potser et quedes enganxat a l’asfalt abrasador. Davant meu el carrer Sevilla, aproximadament uns 25 metres de carrer ple de comerços, botigues i perruqueries. Cosa que em sobta. Com pot ser que hi hagi aquesta concentració de tendes i negocis en un carrer tan curtet? Veig el sabater que em van recomanar i entro.

Kis Rioné reparació de calçat

El propietari és Xavier Rioné, porta més de 20 anys i m’explica una mica com ha estat l’evolució del carrer. “Fa 20 anys que hi sóc aquí al carrer i les he vistes de tots els colors… Es treballa força bé, però si les escales mecàniques funcionessin com Déu mana… Treballaríem molt millor”, m’assegura Rioné.

La veritat és que té tota la raó. El carrer Sevilla és una zona de pas que uneix la Part Baixa amb el centre de la ciutat. És un flux de gent constant, però la fisonomia geogràfica tarragonina és complexa i s’han d’anar salvant diverses altures. Fa pocs anys es van construir unes escales mecàniques per facilitar que els vianants poguessin accedir amb més facilitat a la zona centre. Però malauradament, hi ha vegades que aquestes infraestructures no funcionen, complicant la vida als veïns del carrer Reial, Serrallo, Jaume I... etc.

Rioné m’explica també que fa anys el carrer havia estat ple de comerços, però últimament es veuen obligats a tancar per penúries derivades de la crisi econòmica. “A més si t’hi fixes, el carrer no està gaire net, sempre ens trobem gent que es queixa de les ‘cagades’ dels gossos i la pudor de pixum i tenen tota la raó”, assegura Rioné.

Un comerç actiu i impulsor

La Bodega Celler Rovira al carrer Sevilla

Deixo la sabateria i faig memòria que tinc un sopar dissabte i em ve de gust una miqueta de vermut per aquest cap de setmana. Veig el Celler Rovira, una de les bodegues més clàssiques de Tarragona. Em trobo que el Txema, el seu propietari, just ha marxat a esmorzar. Però la seva dona, la Dolors Olivé, m’aconsella sobre les últimes novetats, i m’explica coses del barri.

“El Txema t’explicarà millor, però el carrer ha anat canviant força. Per sort nosaltres tenim uns clients fidels i, com pots comprovar, no parem”, em diu la Dolors. I és ben cert, mentre parlem no para de despatxar i molta gent arriba a reomplir les ampolles de vi de la bóta. Compro una ampolleta de vermut, i com a tarragoní d’adopció, en veure una ampolla de Chartreusse em poso melancòlic. Tornaré més tard, vaig a seguir investigant pel carrer.

Surto de la bodega i trobo una agència de viatges, la Vallverdú. Entro per la curiositat de poder somiar amb un viatge aquest estiu. Em trobo amb l’Héctor Vallverdú, propietari de l’agència i veí del carrer. “Aquest carrer ara està molt més tranquil. Fa uns anys teníem problemes amb les màfies i aldarulls derivats de la prostitució clandestina. Però ara ja vivim més tranquils com a veïns i com a propietaris la veritat és que mai hem tingut problemes de robatoris, això sí… s’ha de netejar el carrer”, m’explica l’Hèctor. Aprofito també per comentar-li què costaria fer una ruta pels Estats Units i m’explica que són experts en organitzar viatges personalitzats arreu del món, però concretament a Nord Amèrica.

Héctor Vallverdú a Vatges Vallverdú

Després de posar-me les dents llargues imaginant-me al més pur estil Lucky Luck, torno a trobar-me amb en Txema del Celler Rovira. En Txema m’explica en què consisteix un dels seus productes estrella: El Licor Tarragoní. És un licor fet amb Chartreusse i ‘Limoncello‘. No s’espantin, és ben suau i una delícia ben fresquet. També me n’enduré una ampolla pel dissabte. A més m’ensenya l’art d’omplir una ampolla de moscatell com Déu mana.

Txema Rovira, bodeguer des de 1995

Ja torno cap a casa i, de camí cap a casa me’n recordo que em falten unes vitamines. Entro a la farmàcia del carrer i m’atén la seva titular la Josefina Tuset, servint medicaments des del 1974. “Això sí que ha canviat de debò. Abans el carrer tenia molta més afluència, però així i tot, la gent del barri i del carrer segueix confiant en nosaltres. Però s’ha d’espavilar i netejar el carrer i posar més facilitats, sobretot per a la gent gran”, em diu la Josefina Tuset. Em recomana que passi a la tenda del costat, que la Neus és molt més expressiva i voldrà explicar-me moltes més coses. Doncs anem-hi.

Dues passes més enllà de la farmàcia em trobo la boutique Madonna, una de les tendes de roba més conegudes del carrer Sevilla. Entro i em trobo a la Neus Montcusí, que amablement m’explica coses del carrer. “No podem aguantar més la brutícia que hi ha a la zona, surt i veuràs com hi ha dues caques de gos en ple carrer”, assegura. Efectivament, al bell mig del carrer dues tifes ben grosses. “A més fixa’t, cada vegada ens ho posen més dificil. Ens han tret la zona de càrrega i descàrrega i ens les hem de veure de valent per poder descarregar… tant els hi molestava als polítics? Hauríen de xafar més el carrer i veure realment què és el que vol la ciutadania”.

Boutique Madonna, de Neus Montcusí

Quan marxo cap a casa penso que la Neus té tota la raó del món. Però no només els polítics tenen aquest problema, sinó tots els tarragonins en general, entre els quals m’incloc. Ens agrada massa les coses fàcils i busquem les grans superfícies. Avui he descobert que a dues passes de casa tinc el mateix que a qualsevol altre centre comercial, amb millor tracte i inclús amb més qualitat. El carrer Sevilla té un gran comerç, del de tota la vida i s’ha de cuidar.

Borja VIZCARRO

 


Borja Vizcarro11 Juliol, 2019
Oriol-Peiró-1280x857.jpg

L’Oriol Peiró és d’aquells castellers de nissaga. Va començar a viure els castells des de ben petit, gràcies a l’afició dels seus avis, i també del seu germà, gran culpable de la seva entrada a la Colla Xiquets de Tarragona. Va agafar les regnes de la colla en l’època més difícil i treballa per tornar a assolir grans fites. És el segon cap de colla de la família, però sempre ha estat involucrat dins del ‘nucli dur’ com ell mateix defineix. Ens rep minuts abans d’un assaig i, asseguts a les escales de l’Ajuntament ens parla de la colla, dels seus moments més estimats, d’objectius, de família… dels Xiquets. Al Peiró se l’il·lumina la cara quan recorda aquell 3d9f del 2007 que va trencar la barrera del castell de 9, s’emociona parlant d’Altafulla i del 2d9fm, projecte que va començar l’altre Peiró però que va viure dins el folre. Una conversa de castells allà on no hauria de ser, amb nostàlgia del carrer Santa Anna. El Diari La República Checa entrevista Oriol Peiró, Cap de Colla dels Xiquets de Tarragona.

Oriol Peiró, Cap de Colla Xiquets TGN

Com vas començar a estimar els castells i com entres a Xiquets de Tarragona?
A estimar els castells em van ensenyar els meus avis. Aquí per festa major anar a veure castells és sagrat i després anar a dinar. I a la colla, en concret, vaig entrar perquè hi va entrar mon germà fa dinou anys enguany i al final això és una cosa molt familiar, si que a vegades apareix gent que no té cap vincle emocional, però el més normal és que t’hi portin amics o familiars. En el meu cas va ser el meu germà.

És Xiquets de Tarragona una colla d’arrelament familiar i d’allò de ser de ‘Tarragona de tota la vida’?
Mira, una de les coses que més m’agrada de la meva colla és la nostra història ser la colla més històrica de Tarragona, sent l’hereva directa dels primers castellers tarragonins i m’agrada veure com som una petita família, a més de tenir família directa dins de la colla. Poder compartir algo tant sentimental com els castells amb ells és una de les coses més boniques.

Com es pren el pas per ser el cap de colla de Xiquets?
Jo amb 17 anys i ja donava un cop de mà a Joan Sala quan era el nostre cap de colla. Així vaig anar fent, primer sent responsable de la canalla, després amb en Jeroni vaig començar amb l’equip de pinyes, posteriorment va ser cap de colla el meu germà i vaig seguir sent cap de canalla i segon cap de colla amb en Nin Solé. Sempre he estat lligat d’alguna manera amb la direcció i per mi va ser un privilegi poder ser cap de colla, durant la junta gestora on van sortir força bé les coses i vam fer la passa endavant per afrontar aquest repte, que per mi és un honor.

Què us vau trobar quan assumiu la direcció de Xiquets, el passat setembre?
Ens vam trobar una colla en un moment molt complicat, però mira, la nostra colla té una cosa molt especial, que és la capacitat de reinventar-se i de resiliència. En els moments més obscurs és quan la colla ha demostrat que està unida i tots hem remat a la mateixa direcció, però es va pagar un preu massa elevat. Al final la colla se’n va sortir i el que espero que quedi és que vam tirar endavant, fent un gran concurs i acabant la temporada amb força dignitat.

Junta dels Xiquets de Tarragona

Llavors aquestes bases són els pilars per encarar aquesta temporada
Sí i no. Sí perquè la línia a seguir és aquella i no perquè allò sabíem que era una situació excepcional en un moment concret i donada per unes circumstàncies molt concretes. El que sí que hem de mantenir és aquell esperit i les ganes de fer castells el millor que puguem. Com més grans siguin els castells millor però a vegades no es tracta del tamany, sinó de com estan fets. I és el que estem buscant, no hem tingut el començament de temporada que voldríem però crec que la colla està assajant bé i espero que les coses canviin ben aviat, en aquest aspecte.

Situació del Local del carrer Santa Anna

Com està la situació del local del carrer Santa Anna? Sé que a tots dos ens agradaria tenir aquesta entrevista…
Sens dubte (rialles)

Com ho tenim? Pot ajudar el canvi d’alcalde?
No de moment no hem parlat amb ningú. L’últim que sabem és que mínim ens esperen 4 o 5 anys més aquí al pati del Pou. Els més optimistes creuen que a 2022-2023 estarem al local… jo francament conec com funciona la burocràcia de la ciutat i m’aventuro a pensar que trigarem mínim 5 o 6 anys més en tornar al local, si és que tornem i en quines condicions ho fem. Però bé, és el que hi ha, és el que tenim.

El local d’assaig porta dos anys tancat

Heu mantingut converses?
Però hem de ser justos, ara mateix assagem en un entorn privilegiat, situats immillorablement a la plaça de la Font. Sí que és cert que el local no és nostre, no tenim una seu social a l’ús per deixar les nostres coses de material, però ho estem solucionant. Des de l’Ajuntament ens han oferit molts espais i s’ha d’agrair. Nosaltres sempre hem dit que aquesta situació excepcional no és una excusa per fer castells, els castells els fem al carrer. Tenim mancances com falta d’espai, calor infernal, xarxes rudimentàries… però això mai serà una excusa. A mi el que em preocupava és que la gent deixés de venir, però no és així i esperem que es mantingui.

Sent positius, la massa social es manté forta i són els qui posen les ganes per tirar endavant la colla…
Sí. Mira els Xiquets de Tarragona vam tenir una entrada de gent molt gran a finals de la dècada passada i a principis d’aquesta. Per tant la gamma extra va ser la culminació d’aquesta entrada de gent que vam tenir en aquests anys, centenars de persones que ens entraven cada any. El nostre nucli dur es va reforçar molt. Quan el gruix de gent vénen a assajar dimarts i divendres, quan comença l’estiu, quan és més fàcil omplir el pati i la gent està responent. La gent ve pels castells i els castells surten per la gent. I la gent ha estat fidel a les dures i a les madures.

Objectius de la temporada

Quins objectius es marca la colla per aquest curs?
No et puc dir exactament que és el que veurem, et diré què és el que m’agradaria veure… (rialles). M’agradaria veure com sovintegem castells d’alta dificultat: els castells de la tripleta (3d9f, 4d9f, 5d8, 2d8f, 4d8a), castells de 8 i mig el més sovint possible, i no només per Sant Magí i Santa Tecla, sinó també en altres diades. Crec que tenim un calendari molt atractiu des de Sant Joan fins a Tots Sants i els Xiquets estem en condicions d’oferir coses que ja hem fet en el passat. Afermar els castells i fer-los de forma natural.

Són paraules majors, no ho pot dir qualsevol…
Mira de vegades tendim a banalitzar els castells. Sembla que quan a una colla gran se’ns cau un castell de 9 és una tonteria. Són castells que tenen una dificultat alta, inclús els castells de 8 també la tenen. Al final hi ha una feina molt gran darrere de cada construcció i sembla que, en l’últim quinquenni, els castells si no són amb manilles o nets perden valor. Hem de tocar de peus a terra i enguany està sent una demostració del que és això, vull dir, crec que els castells al final posen a tothom al seu lloc. Però perdona… els objectius (més rialles).

3d9f Xiquets de Tarragona a Sta. Tecla

Això mateix, tornem als objectius… (rialles)
Crec que seria irreal anar més enllà de la tripleta. Crec que hem de tenir tres objectius: el primer fer la tripleta; segon fer-la tantes vegades com sigui possible; i tres, mirar de tenir una gamma de castells ampla: el 2d8f, el 4d8a el 7de8, inclús el 9d8, el pilar de 7… etc etc.

Què és el Tarragona Ciutat de Castells?
És una iniciativa que va ser impulsada pel nostre expresident Enric Seritjol, ben arrelat al teixit cultural tarragoní. Crec que es va fer bé. Si Tarragona alguna cosa és, és una capital cultural a escala catalana, i una de les coses més important de la nostra cultura són els castells. El dia de Santa Tecla a la plaça de la Font hi ha més de 12.000 persones i ara a Tarragona està proliferant el turisme i crec que les coses ben equilibrades poden funcionar. Torno a dir que no hem de banalitzar els castells. Si ve algú de Polònia i fa ressò del que és una diada, ens ajuda molt.

Per tant quines són aquelles diades marcades en vermell al calendari?
Des de Sant Joan fins a Santa Tecla totes, i no t’exagero. Tenim un calendari envejable i podem fer grans coses si volem, ens ho plantegem i apretem. Una altra cosa és que hem de saber ponderar els esforços i saber què hem de fer en cada moment.

Oriol Peiró celebra un castell / Xiquets TGN

I aquella diada més especial per l’Oriol Peiró…?
A nivell emocional m’agrada molt actuar a Altafulla. I vam viure quan era petit i tinc arrels a Altafulla. Un poble molt bonic, on he sigut molt feliç i on m’hi agrada tornar sempre perquè m’hi sento identificat. Des de Xiquets ens hem esforçat molt per deixar la plaça en bon lloc i amb un bon nom. Va ser també on vaig fer castells al tronc. I en l’àmbit de colla, a qualsevol Xiquet de Tarragona actuar per St. Magí és un marc incomparable i només cal veure la gent que ve d’arreu a veure aquesta diada. Una altra cosa no farem bé a Tarragona… però la diada de Sant Magí és, pel que hem assolit i el que no, és un lloc on quan passes, es respiren castells, encara que sigui al desembre.

Primer castell d’Oriol Peiró?
Quan vam descarregar el 3d9f el 2007. En Joan Salas s’havia fartat de dir que érem una colla de 8. Una setmana abans l’havíem carregat i sabíem que el teníem. Ningú donava un duro per nosaltres i aquell moment d’explosió després de la descarregada, també va ser la meva primera gran diada després d’haver estat menjant merda, dient-ho clar, va ser espectacular.

2d9fm Xiquets de Tarragona St. Magí

I aquell 2d9fm de Sant Magí?
Va ser molt gros (moltes més rialles). Encara avui dia no et ser trobar les paraules per definir-lo. Si miro algun vídeo, penso que no sóc jo. Pensavem que era impossible. Mira, jo anava molt endins del folre, d’home del darrere i ens miràvem i allí ningú deia res. I ens seguíem mirant i ningú deia res. L’aleta va sonar i ens seguíem mirant. I no anàvem a veure què passava, vull dir, l’havíem assajat molt; però quan t’enfrontes a una bèstia d’aquestes dimensions, el més normal hagués estat que, sent el primer cop se’ns obrís la pinya o el folre rebentés… Va ser molt bonic… la culminació d’una gran feina feta pel Roger (germà) i un projecte que ell sempre va tenir al cap. Però també l’inici de moltes coses boniques. La colla segueix valent i no hem de renunciar. Sabem quin és el camí, no és fàcil però la colla ho val.

Borja VIZCARRO




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter