Els diagnòstics de càncer de pàncrees i colorectals han crescut al voltant d’un 10% en els 30 últims anys, segons un estudi presentat al Congrés Europeu de Gastroenterologia (United European Gastroenterology-UEG Week), que se celebra fins aquest dimecres a Barcelona.
La investigació, que ha analitzat els casos de persones amb aquests tipus de càncer de 195 països entre 1990 i 2017, és el primer estudi que aporta una estimació a tot el món de la càrrega, característiques epidemiològiques i factors de risc de malalties com el càncer de pàncrees, el colorectal i el gàstric.
Pel que fa al càncer de pàncrees, els investigadors subratllen el nombre de morts generades per aquesta malaltia ha augmentat un 130% entre els anys estudiats, de 196.000 del 1990 fins a 448.000 el 2017.
Malgrat aquesta xifra alarmant, els investigadors assenyalen que aquest creixement també s’explica pel creixement de la població i la seva esperança de vida, i precisen que la incidència estandarditzada per edat i les taxes de mortalitat per càncer de pàncrees han crescut un 12% i un 10%, respectivament.
Els experts coincideixen que aquest augment està relacionat amb el creixement de l’obesitat i la diabetis, que es manifesten com a actors de risc en l’Índex de Massa Corporal (BMI, sigles en anglès) i en els alts nivells de glucosa a la sang, al seu torn actors de risc per al càncer de pàncrees.
L’estudi també assenyala que el càncer colorectal ha augmentat un 9,5%, però les taxes estandarditzades de mortalitat han caigut un 13,5% gràcies a la introducció de programes de detecció d’aquest càncer que han facilitat la seva detecció primerenca i les possibilitats de sobreviure a ell. També detecta que els factors de risc d’aquesta malaltia són diferents en homes i en dones.
En el cas dels homes s’indica el consum d’alcohol, fumar i dietes baixes en calci i fibra com a factors de risc, i en el de les dones només els aspectes en la dieta.
Càncer gàstric
En el càncer gàstric les taxes d’edat estandarditzades i les de mort han baixat de manera sostinguda des de 1990, però, els experts creuen que aquest decreixement no necessàriament ha portat a una càrrega menor en el sistema de salut en els països d’alt risc i apunten que les estratègies locals específiques s’han d’adaptar al perfil de factors de risc de cada país.