REDACCIÓ
L’anunci que el govern municipal del PSC i el PP disposa ja de suports per aprovar el pressupost del 2019 no crec que sigui per a ningú una sorpresa. Que el suport vingui de C´s, tampoc. Sí que potser és sorprenent que l’anunci es faci abans de veure l’esborrany d’uns pressupostos que no sabem com seran en la seva totalitat però sí que inclouran una partida d’inversions per a millores als barris i el centre de la ciutat que confessen que “ha estat demanada per tots” però reivindiquen com “el pla de xoc de barris de C’s”.
Que el pressupost d’un any electoral inclogui partides per a inversions en la via pública que responguin a les demandes dels veïns és més que previsible. I segurament no m’equivoco si pronostico que les actuacions s’executaran durant el primer quadrimestre, o sigui, abans de maig. La bona notícia és que es faran. La pregunta (retòrica) és perquè cal esperar a un any electoral perquè aquestes inversions siguin reals i no entelèquies vinculades a la venda de patrimoni, com els tres anys anteriors.
El cas és que, previsiblement, el del 2019 serà un pressupost (electoral i electoralista) fet d’un retalla i enganxa de coses diferents i inconnexes, que acumularà els deures quotidians pendents que no s’han fet els darrers anys, que inclourà propostes com el bus gratuït i que tindrà molt d’aparador i poca previsió de futur… més enllà del que els pactes pressupostaris d’hivern puguin anunciar sobre pactes postelectorals de primavera
Crec que Tarragona i els seus ciutadans es mereixen un pressupost coherent i amb visió de futur. I per això és imprescindible que parlem també dels ingressos. No s’hi val passar de puntetes, com cada any, pel tema de les ordenances fiscals, congelant-les per no haver de parlar. O parlant només de bonificacions, això sí, a posteriori.
Necessitem un pressupost que aposti per les persones (serveis socials, ensenyament, cultura, joventut, igualtat, cooperació, ocupació…) però de poc serveix augmentar les partides dedicades a serveis si la manca de personal no permet oferir-los, així que és imprescindible parlar d’una cosa tan poc electoralista com el capítol 1, perquè sense la dotació necessària de personal i sense una organització i distribució adequada és impossible que els serveis funcionin.
I naturalment que necessitem inversions en espais públics! I vincular-les a pressupostos participatius, perquè els ciutadans decideixen quines són les prioritats d’actuació. No pot ser el “pla de xoc” d’un grup municipal o d’un partit, sinó el dels veïns i les veïnes de Tarragona.
Necessitem un pressupost que es prengui seriosament l’accessibilitat i la mobilitat (no ocurrències com el bus gratuït!). Que inclogui partides per a la compra d’habitatge destinat a lloguer social. Que d’una vegada per totes encari el dèficit de biblioteques. Que mostri amb fets (partides pressupostaries) i no amb paraules el compromís amb el patrimoni.
Un pressupost real, per a tot el 2019 i no només per al primer quadrimestre. Un pressupost per a Tarragona i no un pressupost de precampanya.
Arga SENTIS
Portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA
REDACCIÓ
