REDACCIÓ
L’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona persisteix en la seva intenció que els autobusos de la ciutat siguin “gratuïts”. Ho va anunciar l’alcalde el mes de novembre, en la seva conferència sobre l’estat de la ciutat, perquè alguna cosa havia de dir i de bones notícies no n’hi havia gaires. Després ens vam assabentar que aquesta “gratuïtat” no s’aplicaria fins a l’any 2022, i d’aquí allà s’anirien prenent mesures parcials. Ballesteros, doncs, va expressar un desig com si ja s’hagués fet realitat, obviant la circumstància que no està en les seves mans prometre coses que ha de decidir el pròxim Ajuntament. Per a ells, però, això no hi fa res. El cas era sortir del pas amb una idea que sonés bé a les orelles de l’electorat. Semblava que se n’haguessin sortit, però aquesta mena de populisme localista ha destapat, en canvi, tot un seguit de contradiccions i paradoxes.
Per començar, la més òbvia. La gratuïtat en el transport públic no existeix. Tot allò que no paguem mitjançant els bitllets ho pagarem a través dels impostos, perquè d’alguna manera s’ha de finançar l’Empresa Municipal de Transports. I si la finalitat consisteix a fer disminuir els cotxes a la via pública i millorar la mobilitat, no cobrar l’autobús no és més que posar el carro davant dels bous. El que millorarà el trànsit són més i millors autobusos, més i millors línies, més i millor freqüència de pas i horaris adaptats a les necessitats dels ciutadans. Els usuaris preferiran el transport públic a l’automòbil quan sigui, de debò, una alternativa eficient.
Però és que, a sobre, aquesta mesura “gratuïta” ja ha topat amb algunes incongruències en el seu intent d’aplicació. La primera: per accedir a aquesta generosa oferta, que de moment es concreta en una rebaixa en el preu de les targetes de transport, cal estar empadronat a Tarragona. Una condició que no seria res de l’altre món si la nostra no fos una ciutat de serveis. La URV ha intentat que els estudiants es puguin beneficiar d’aquestes facilitats, ells que ho necessiten de debò i s’han de desplaçar a facultats que no sempre són accessibles per altres mitjans. I L’Ajuntament s’ha mantingut inflexible. Cal que els estudiants, moltíssims d’ells de municipis que no són Tarragona, s’empadronin aquí si volen alguna cosa. De debò és assenyat fer això? Les persones matriculades a la URV han de renunciar al seu domicili habitual, i les seves famílies a les deduccions de l’IRPF pel fet de tenir fills estudiant fora? Han de deixar de votar als seus pobles o ciutats a canvi d’un bitllet d’autobús, que no passa necessàriament per on ells ho necessiten i quan ells ho necessiten? No seria més just que l’Ajuntament negociés amb la URV bonificacions en el preu dels títols de transport, només amb la condició que fossin accessibles a les persones matriculades? Volem atreure estudiants o espantar-los?
I després han vingut les reivindicacions dels municipis on arriben els autobusos de l’EMT: La Canonja i Altafulla. Aquests segur que no s’empadronaran a Tarragona, però volen els mateixos avantatges. En el cas de La Canonja ja hi ha un conveni amb la ciutat, derivat de quan encara era un barri de Tarragona, i contribueix econòmicament a les finances de l’EMT, ja que en rep el servei. Altafulla, en canvi, és un lloc independent a tots els efectes. Ara vol el mateix que ja va voler amb ocasió dels Jocs Mediterranis: rebre obres o serveis sense haver fet cap inversió de la seva butxaca. Qui ho hauria de pagar, al final? Els veïns i les veïnes de Tarragona, presumptes beneficiaris d’aquesta gratuïtat de fireta.
Vet aquí un nou embolic en que ens han ficat l’alcalde i el seu equip de govern. Un problema que no existia i que ara té tots els números de convertir-se en un trencaclosques per als pròxims anys. I tot per fer veure que regales coses sense aturar-te a pensar en les conseqüències. Tarragona sempre diu que vol exercir la seva capitalitat, però es caracteritza per fer propostes de curta volada que no tenen en compte el fet metropolità que ens envolta i del qual formem part. Veurem com ho resolen, i quants diners en costa. Mentre, la resposta més òbvia per millorar el transport públic i afavorir els usuaris, la tarifació social, que pagui menys qui menys recursos té, dorm el son del justos. No deu ser un bon eslògan electoral.
Arga SENTÍS i Pere SAURA
Coordinadors d’ICV Tarragona
REDACCIÓ
