REDACCIÓ
Portem confinats una setmana i les mostres de solidaritat i agraïment són contínues. Ja ens estem acostumant al soroll de les sirenes, les quals, ara, no indiquen obligatòriament desgracies o emergències. Perquè cada tarda, plogui o no, són molts els cotxes de policia i protecció civil que s’acosten als centres hospitalaris.
Allí a les vuit del vespre, els sanitaris, amb les seves bates blanques, verdes o blaves, surten a aplaudir aquells que els aplaudeixen. Volen que el so de les seves mans sigui la veu de tots els que estan lluitant per salvar vides. L’aplaudiment des dels balcons i les portes hospitalàries són el ressò de l’agraïment diari per l’esforç titànic dels nostres professionals sanitaris.
Cada dia que salven, cada minut de la seva dedicació, cada llàgrima que ells vessen ressona a les nostres llars. Cada tarda, fins que no acabi aquest malson, sortirem a aplaudir-los perquè són un poble que, ara mateix, batega unit.
No defallim i agraïm als nostres herois perquè per a ells els nostres aplaudiments són vitamines pel seu esforç i entrega. Gràcies sanitaris, policies, serveis d’emergència, serveis de neteja… gràcies… gràcies…
V Í D E O S
REDACCIÓ
