Allò que hem de saber sobre la sentència del procès

Amb la sentència del “Procés” en un horitzó immediat, són moltes les incògnites que haurà de aclarir el Tribunal Suprem en una resolució que sembla històrica i les conseqüències – i la resposta que preparen els sectors independentistes – poden determinar la campanya electoral del 10N. Aquestes són les principals dubtes que ha de resoldre la Sala Penal del Suprem.

– REBEL·LIÓ, SEDICIÓ O UNA ALTERNATIVA?
Potser és la principal incògnita a resoldre. Hi ha diverses opcions a sobre de la taula. La Fiscalia sempre va defensar la rebel·lió; l’Advocacia de l’Estat, en representació del Govern, va apostar per la sedició; i les defenses van argumentar la mera desobediència.

El delicte defineix els fets, però aquí servirà també per qualificar el que ha passat en aquella tardor de 2017 a Catalunya. Els jutges hauran de justificar si hi va haver un atac a l’ordre constitucional (rebel·lió) o contra l’ordre públic (sedició). Sense descartar l’escala de grisos que representen la conspiració per a la rebel·lió (es planeja però no s’inicia) o la temptativa per cometre-(no s’arriba a consumar), opcions viables i que no semblen llunyanes.

Un factor clau serà determinar si hi va haver violència i quantificar en quin grau. I veure si els magistrats entren a dibuixar un nou concepte penal de violència, menys física i més intimidatòria o amenaçant, per decantar-se per qualsevol d’aquestes opcions.

I tot sense descartar-se que el Suprem suggereixi al legislatiu que actualitzi el delicte de rebel·lió a segle XXI.

– HI HAURÀ SORPRESES: ABSOLTS O IMPUTATS PER FALS TESTIMONI?
Des de les files independentistes no hi ha marge per a l’esperança: creuen que la sentència es va escriure abans del judici. No obstant això, no es descarten sorpreses en forma d’alguna absolució parcial (atès que per al delicte de desobediència sembla inapel·lable per a la major part dels acusats). Aquesta hipòtesi projectaria una imatge diferent del tribunal a la qual han presentat aquests sectors.

Un altre dubte és si hi haurà imputacions per fals testimoni, una opció que va planejar sobre més d’un testimoni per relats inversemblants que van forçar a Marchena a advertir de les conseqüències que podrien implicar en cas de faltar a la veritat, ja que va haver-hi contradiccions entre testimonis que van transcendir de que és habitual.

El que no serà una sorpresa és que la sentència serà ferma. No es pot recórrer davant el Suprem i demanar un aclariment de sentència no paralitzaria la seva execució. Només cal anar al TC a la recerca d’una mesura cautelar, cosa poc plausible en aquest tribunal, que no acostuma a interrompre l’aplicació d’una sentència.

– DUI, SIMBÒLICA O CLAU PER A LA REBEL·LIÓ?
Cimal de la suposada rebel·lió per la Fiscalia; alguna cosa merament simbòlic i sense efectes jurídics per als acusats. El valor que el tribunal doni a la declaració unilateral d’independència (DUI), proclamada pel Parlament el 27 d’octubre de 2017, serà una de les peces clau que determini un o altre delicte.

Haurà de decantar-se entre dues vies: si va ser realment una declaració política i per tant no va afectar en el desenllaç dels fets, o si va ser determinant i es va consumar, element necessari perquè la suposada rebel·lió es culminés.

– A QUÈ LI AFECTARÀ PUIGDEMONT?
Més enllà de les al·lusions a l’expresident pel seu rol en fites clau del “Procés”, el futur processal de Puigdemont i els altres sis polítics fugats estarà condicionat per la resolució, que obrirà previsiblement la porta a reactivar les euroordres, un quadre per al qual el dels fugits diuen estar preparats des de fa un any.

Seria una conseqüència immediata (i natural) de la sentència, la competència recau en el jutge Pablo Llarena, a qui la Fiscalia podria demanar una nova OEDE, ja no emparada en indicis sinó en una sentència ferma del més alt tribunal espanyol. El que passi amb Junqueras donarà la pista a seguir per actuar contra Puigdemont.

– ELS MOSSOS, AL SERVEI DE L’ESTAT O DEL PROCÉS?
Acusats de seguir les directrius dels líders sobiranistes, els mossos van enfrontar un judici dins del judici per desmarcar-se de la passivitat i la politització que li llancen companys d’altres cossos i alts càrrecs polítics i policials.

Els magistrats han de resoldre si donen credibilitat a la cúpula de la prefectura, incardinada en la figura de Trapero, que es va alinear sempre amb la legalitat que representa l’Estat i va destapar la reunió clau amb Puigdemont i Junqueras; o comparteix la tesi de les acusacions que els retreuen dir una cosa i fer una altra.

El que la sentència afirmi dels Mossos tindrà una lectura sobre l’escenari que afrontaran els comandaments policials, amb Trapero al capdavant, en el seu pròxim judici a l’Audiència Nacional.

– QUÈ PASSARÀ AMB ELS JORDIS?
Convertits en símbols de la mobilització independentista, des del sobiranisme sempre s’ha qüestionat l’acusació contra ells i la seva permanència a la presó (complirien dos anys de preventiva el dia 16). Però la Fiscalia els dóna la categoria de promotors de la rebel·lió (demana més pena per a ells que per a alguns exconsellers) i creu que van ser clau per pressionar a l’Estat.

Està per veure què diu el Suprem sobre els dos únics acusats que no eren polítics a la tardor del 17: Poden ser condemnats per rebel·lió o encaixa més en el seu cas el delicte de sedició? I, sobretot: ¿van tenir la mateixa responsabilitat o farà distincions tribunal i, en cas de condemnar-los, els imposarà penes diferents?

– L’ETERN DEBAT DEL COMPLIMENT DE LA PENA
La Fiscalia va voler deixar tot lligat i no va oblidar demanar al tribunal un tallafocs en la sentència que impedís als condemnats obtenir el tercer grau fins a complir almenys la meitat de la pena.

Tot i que en qualsevol altre cas això pogués tractar-se d’un mer formalisme, en aquest té la seva importància atès que persegueix evitar que l’administració penitenciària catalana, dependent de la Generalitat, els apliqui beneficis penitenciaris abans d’hora com s’ha donat en el algun cas recent.

– QUI VA PAGAR TOT AIXÒ?
Més preguntes: Qui va pagar el “Procés”? D’on va sortir els diners per urnes, sobres i paperetes? Durant setmanes, els acusats (per a alguns es demana 7 anys per malversació) van tractar de demostrar per activa i per passiva que no es va gastar “ni un cèntim” de diners públics. Ni encàrrecs, ni factures, ni compromisos de despesa, van dir, i fins i tot algun va apuntar a “mecenes catalanistes”.

No els van comprar la versió les acusacions, que encara que no es van posar d’acord en la quantificació exacta de la presumpta malversació, van deixar clar que, si es van prestar serveis per al “Procés”, hi va haver perjudici per a les arques públiques. Un assumpte que no es tancarà al Suprem, ja que el Tribunal de Comptes també investiga en un procediment a part el presumpte desviament de fons per a l’organització de l’1-O.

L’acusació de malversació penja sobre tots els acusats menys els Jordis. En el cas dels tres que estan en llibertat (Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs), una condemna per aquest delicte podria implicar el seu ingrés a la presó.

RMA/MMS/MSR